GEDIS
GEDIS - Gende Di e si y in In o ma ion Science: Challenges in Highe Educa ion. h ps://ub.edu/gedis
Ci ació: Chlopčíko á Nela, Ka ašo á Denisa, Va ga Izabela. 2025. Cul u al He i age and Gende . DOI:
10.5281/zenodo.17145145. Pa imoni Cul u al i Gène e. T aduï pe Claudia San José i Juan-José Bo é-Ve icad.
DOI: 10.5281/zenodo.17328759
In oducció + cànon his ò icamen desequilib a
Veus oblidades i el seu edescob imen
El p esen , les biblio eques i el públic
UNESCO. A Gende ed Pe spec i e o he Memo y o he Wo ld. 2019. h ps://www.unesco.o g/en/a icles/gende ed-pe spec i e-
memo y-wo ld.
Cen al Eu opean Uni e si y. The Concep and His o y o Cul u al He i age | Cul u al He i age S udies. 2023.
h ps://cul u alhe i ages udies.ceu.edu/concep -and-his o y-cul u al-he i age.
Mie nik, Mi osław. A Vicious Ci cle: How Canon Con inues o Rein o ce Sex Seg ega ion in Li e a u e in he 21s Cen u y.
Publishe spanel.com. h ps://publishe spanel.com/api/ iles/ iew/1816943.pd .
Ox o d Summe Cou ses. 15 Famous Women W i e s in His o y. 2025. h ps://ox o dsumme cou ses.com/a icles/ amous- emale-
w i e s-in-his o y.
Quins c i e is hem de eni en comp e a l'ho a d'assigna alo a
les ob es?
Quins c i e is hem de eni en comp e a l'ho a d'assigna alo a
les ob es?
Re e ències
Pa imoni Cul u al i Gène e
Públic objec iu:
Es udian a
llega compila d'a e ac es i a ibu s d'un
g up o socie a en pa icula
s'inspi a en el passa i p e én bene icia
les gene acions u u es
El concep e de pa imoni cul u al es à
can ian en unció dels sis emes cul u als
ac uals i els seus alo s
A ui dia, les biblio eques i els a xius digi ali zen i p opo cionen accés al pa imoni cul u al amb un en ocamen
en la inclusió.
Les inicia i es eu opees i in e nacionals, inclosa la UNESCO, p omouen un pa imoni cul u al més di e s donan
supo a p ojec es que des aquen i eedi en ob es d'au o es oblidades.
→
Bases de dades i p ojec es eminis es:
P ojec e Dones Esc ip o es
Biblio eca Digi al Sophie
Les biblio eques i els a xius p ese en el pa imoni cul u al, pe ò el que és més impo an és que enen un pape
clau a l'ho a de decidi què es digi ali za à, què es a à accessible i què es ecomana à als lec o s, donan o ma
a les eus de quines es eco da an i es econeixe an.
Solució:
P oblema: els pun s cecs de la memò ia cul u al
Reedició i aducció d'ob es a di e ses llengües.
La memò ia cul u al é "pun s cecs": mol es au o es an se esbo ades du an segles.
Mu asaki Shikibu (Japó, segle XI): au o a de El con e de Genji, conside ada la p ime a no eŀla del món, pe ò la
se a au o ia a se igno ada du an segles.
Zo a Neale Hu s on (EUA, segle XX): igu a cen al del Renaixemen de Ha lem; les se es ob es an se
oblidades desp és de la se a mo i edescobe es a la dècada de 1970.
Toni Mo ison (EUA, segle XX): au o a guanyado a del P emi Nobel, que a dona eu du ado a a les
expe iències a oame icanes, que abans ha ien es a ma ginades en la li e a u a con encional.
La li e a u a emenina es pe cebia com una li e a u a de segona classe pe què la p incipal e a la p oducció
masculina.
P oblema: L'esc ip u a emenina com a li e a u a de "segona classe"
Solució:
Re isió del cànon en unció de les necessi a s del con ex i les demandes cul u als ac uals.
Inclusió d'au o s de di e sos o ígens i iden i a s.
Pa icipació del públic en el sugge imen d'ob es po encialmen aluoses.
Desigual a de gène e en el cànon li e a i
Les esc ip o es es an in a ep esen ades.
Les ob es esc i es pe dones són ac ades com a in e io s i no se ioses.
Els pa àme es són dic a s p edominan men pe c í ics, e iso s i acadèmics blancs, he e osexuals i
masculins, que no expe imen en ce s biaixos de gène e i aça.
Solució:
P oblema: La desigual a de gène e en el cànon li e a i
Aques p ojec e explo a com el pa imoni cul u al, especialmen en
l'àmbi de la li e a u a, ha ma gina his ò icamen les dones (au o es) i
les se es ob es. Des aca les eus emenines oblidades i p oposa
es a ègies pe ga an i una memò ia cul u al més inclusi a pe a les
gene acions u u es: e isió del cànon, eedicions, aduccions i
p ojec es digi als.
Con ex del p ojec e GEDIS
Co inança pe la Unió Eu opea. Les opinions i pun s de is a exp essa s són únicamen esponsabili a del/de
la/dels/les au o (s/es) i no e lec eixen necessà iamen els de la Unió Eu opea ni els del Se ei Espanyol pe a la
In e nacionali zació de l'Educació (SEPIE). Ni la Unió Eu opea ni l'au o i a conceden no se'n poden conside a
esponsables.
Aques ecu s o ma pa del p ojec e eu opeu GEDIS (Gende Di e si y in In o ma ion Science), que p omou eines educa i es obe es
pe abo da les desigual a s de gène e en l'educació supe io , amb un èm asi especial en les disciplines elacionades amb la in o mació
i la documen ació. Aques ma e ial educa iu s’ha desen olupa en el ma c de la Summe School Ba celona, dins del p ojec e GEDIS.
