IMAGINARI ORIENTAL
Ma ina Sánchez, Enya Malagelada, Manuela Ri iè e,
Oli e Ruiz, Magdalena Muna
No emb e 2025
EXPECTATIVES DE L’ORIENT
Quan emp enem un ia ge com a Eu opeus, semp e enim una
idea del lloc on anem (al inal l'esquema men al del món es à
e pe nosal es), pe ò el que é un país com el Ma oc és que
es à en ol a d’un nú ol osc, que anomenem O ien alisme,
un e me desc i pe l’in el·lec ual Edwa d Said.
El e me po eni mol s ma isos, pe ò es esumeix pe se com
unes ulle es que l’Occiden (Eu opa i Es a s Uni s) ha e se i
pe eu e i desc iu e o aques món que anomenem l’O ien
Mi jà. És un món que no exis eix al e i able món musulmà,
un món an às ic que els Eu opeus an c ea , oban les
pe sones indígenes de la se a p òpia eu, pe con es a i
con ola (quina so p esa la cul u a Eu opea semp e és supe io
al món musulmà en o es les compa acions). Un u is a
Eu opeu no é una mi ada objec i a i innocen , pe an , olem
mos a com un ia ge de camp ha pogu enca amb aques s
es e eo ips.
Clica aquí pe eu e
l’o ien alisme en l’a .
Es el que ’espe a es
del Ma oc?
2
3
PERSPECTIVA D’OCCIDENT
Hem c escu en un món a ec a pe l’a emp a con a les
o es bessones i la Gue a del Te o que ha a ec a la isió
gene al cap a les cul u es o ien als musulmanes. A més a
més, la cul u a pop que en ol a a aques es cul u es es an
plenes de p ejudicis i es e eo ips. To això es esumeix en
què pe culpa de la in o mació, més o menys alsa o eal,
que ens a iba de l’o ien eiem aques es cul u es com
enda e ides en el ma c men al eu ocen is a.
En les pel·lícules, sabem que una escena passa en un país
musulmà pe què la música can ia, el colo gene al es o na
a a onja i apa eixen dese s i ima ges que el públic
elaciona amb aques s llocs o i que no s’hi obin
ealmen . Addicionalmen , mol s dels dolen s d’aques es
pel·lis, sè ies o llib es acos umen a se d’aques a è nia
gene al que anomenen musulmans, sense especi ica el país
d’o igen, ja que es conside a que < o s són iguals=.
To això ambé a ec a com la in el·ligència a i icial
ep esen a aques s llocs, ja que si li demanes que e gene i
una ima ge eu opea ’ensenya una ciu a mode na i ben
il·luminada, pe ò si li demanes una ima ge del Ma oc e
gene a una ciu a e a de ang.
Ima ges gene ades amb IA Escena a Casablanca /
Mission: Impossible - Rogue
Na ion.
4
La eligió no podia no so i a
la llum en pa la
d’o ien alisme. No es po nega
que la eligió musulmana es à
mol p esen al Ma oc (no hi
ha sepa ació de pode s en e
l’Es a i la eligió) pe ò amb la
so ida de camp la nos a
pe cepció ha can ia .
El cas de Te uán és pe ec e pe
mos a com és la eligió en el
no d d’À ica. És una ciu a
amb una ba eja de cul u es:
en ella con iuen islam,
judaísme i c is ianisme.
Anomenada <la pe i a
je usalem=, aques a ba eja
cul u al s’ha dona pe la
immig ació. Els expulsa s
d’Espanya al 1492 i els
expulsa s pe la Inquisició an
a iba a Te uán. Els ba is
jueu, musulmà i c is ià no
sepa en a la gen , i o s con iuen
a la ciu a .
5
IMPACTE DEL COLONIALISME: EL
CAS DE CEUTA
El Ma oc és un país p o undamen ma ca pel colonialisme, en
g an pa pe culpa de l’es a espanyol. En aques sen i , des aquen
el p o ec o a es able des del 1912 ins al 1956, amb la
independència del Ma oc, i els encla amen s his ò ics de Ceu a i
Melilla, que an segui so a el domini Espanyol desp és de la
independència en an que ha ien es a ocupa s amb an e io i a .
Aques a pe sis en p esència espanyola ens gene a a una sè ie de
dub es, sob e o en elació amb la on e a i la iden i a dels
esiden s de les ciu a s au ònomes. Així doncs, amb la nos a isi a
a Ceu a am obse a l’abundància d’un nacionalisme espanyol
o ça mili a i za que en enem com el esul a d’un in en de
econs ucció his ò ica – que legi imi la p esència espanyola –
inicia des del anquisme i con inua com una p io i a de la
polí ica local, que s’ha es o ça a augmen a la sobi ania
espanyola i es end e el pa io isme a a és d’una sè ie de
mecanismes com la c eació de mi es i e e en s a l’espai u bà, la
ins umen ali zació de la iconog a ia, els llocs de memò ia i el
calenda i es iu o la celeb ació de ce imònies mili a s. To plega
ha desemboca en un espai públic ma ca pe la iconog a ia
espanyola que assegu a la ansmissió gene acional de l’ideal
nacional:
6
ORIENTALISME I COLONIALISME
DE LA MÀ
En enen la isió o ien al que aplica la socie a al e i o i del
Ma oc com a un espai exò ic, i acional i es à ic, es po
connec a la idea del colonialisme. El colonialisme necessi a
aques a isió de l’o ien alisme pe al de jus i ica les accions,
com po se la implan ació d’un p o ec o a , la gene ació de
je a quies è niques, o la c eació de on e es.
L’objec iu de l’o ien alisme a més
enllà de la oman i zació de
e i o is com a exò ics, és una eina
que s’u ili za pe a la jus i icació
men almen de la socie a eu opea
com a supe io . El colonialisme
aga a aques a idea de supe io i a i
execu a accions pe es abli -la.
Les isions de l’o ien alisme de socie a s exò iques i
es e eo ipades, ambé an acompanyades de la idea que
aques es socie a s no només són in e io s sinó que necessi en
u ela pe al de ci ili za -se i pode a ança . La oman i zació
de les socie a s és només la açana d’una isió p o undamen
alsa i es e eo ipada pe al de dona supo a la imposició de
les mesu es colonialis es.
L'o ien alisme, pe an , és la base ideològica que s’u ili za
com a a gumen de les accions colonialis es. L’o ien alisme
in odueix la idea d'una je a qui zació de cul u es i socie a s,
men e que el colonialisme aplica la isió com a polí ica
conc e a.
7
Enca a que la zona no d del Ma oc hagi deixa de se espanyola a
emps, la se a p esència segueix p esen . Pe exemple, a Te uán
segueixen ha en -hi edi icis de la època anquis a. A o a la zona
no d del Ma oc es con inua pa lan cas ellà, i d’alguna mane a,
que la llengua s’hagi queda és un e lexe de la p esència que
enca a é la cul u a espanyola.
En aques a o o eiem
un edi ici dels anys 40
si ua a la popula men
anomenada Plaça P imo
(de Ri e a) de Te uán.
Passejan pe ciu a s com Tànge , ens adonem de que el nos e
imagina i o ien al d’eu opeus ens po a a l’e o : les ciu a s no són
an di e en s de les que coneixem aquí (ob ian les Kasbah i les
medines que no podem oba a ciu a s eu opees).
A Tànge els ca e s no enen cap e
o ien alis a i hi ha un cinema com a
qualse ol al a ciu a .
Publicació amb llicència C ea i e Commons
Reconeixemen - Compa i Igual (CC-BY-SA)
Aques anzin és esul a de eball de co-c eació pe es udian s
de l’assigna u a de Geog a ia Humana del G au d’Humani a s
de la Uni e si a Pompeu Fab a (cu s 2025/26): Més in o en
aques codi QR:
És in e essan en end e la posició del Ma oc dins del imagina i o ien alis a. És cu iós que pe Espanya l’o ien
no es à si ua al es , sinó que es oba al sud. De e , són només 14 kilòme es (en el pun més es e de l’Es e
de Gib al a ) que ens sepa en de l’o ien . Aques a idea és la que olem mos a a a és del mapa. És pe això
que hem si ua Ma oc a un lloc di e en del mapa, allunyan -lo de nosal es i o a de l’O ien de l’Es .
