Imaginari oriental

IMAGINARI ORIENTAL Martina Sánchez, Enya Malagelada, Manuela Rivière, Oliver Ruiz, Magdalena Munar Novembre 2025 EXPECTATIVES DE L’ORIENT Quan emprenem un viatge com a Europeus, sempre tenim una idea del lloc on anem (al final l'esquema mental del món està fet per nosaltres), però el que té un país com el Marroc és que està envoltat d’un núvol fosc, que anomenem Orientalisme, un terme descrit per l’intel·lectual Edward Said. El terme pot tenir molts matisos, però es resumeix per ser com unes ulleres que l’Occident (Europa i Estats Units) ha fet servir per veure i descriure tot aquest món que anomenem l’Orient Mitjà. És un món que no existeix al veritable món musulmà, un món fantàstic que els Europeus van crear, robant les persones indígenes de la seva pròpia veu, per contrestar i controlar (quina sorpresa la cultura Europea sempre és superior al món musulmà en totes les comparacions). Un turista Europeu no té una mirada objectiva i innocent, per tant, volem mostrar com un viatge de camp ha pogut trencar amb aquests estereotips. Clica aquí per veure l’orientalisme en l’art. Es el que t’esperaves del Marroc? 2 3 PERSPECTIVA D’OCCIDENT Hem crescut en un món afectat per l’atemptat contra les torres bessones i la Guerra del Terror que ha afectat la visió general cap a les cultures orientals musulmanes. A més a més, la cultura pop que envolta a aquestes cultures estan plenes de prejudicis i estereotips. Tot això es resumeix en què per culpa de la informació, més o menys falsa o real, que ens arriba de l’orient veiem aquestes cultures com endarrerides en el marc mental eurocentrista. En les pel·lícules, sabem que una escena passa en un país musulmà perquè la música canvia, el color general es torna ataronjat i apareixen deserts i imatges que el públic relaciona amb aquests llocs tot i que no s’hi trobin realment. Addicionalment, molts dels dolents d’aquestes pel·lis, sèries o llibres acostumen a ser d’aquesta ètnia general que anomenen musulmans, sense especificar el país d’origen, ja que es considera que <tots són iguals=. Tot això també afecta com la intel·ligència artificial representa aquests llocs, ja que si li demanes que et generi una imatge europea t’ensenya una ciutat moderna i ben il·luminada, però si li demanes una imatge del Marroc et genera una ciutat feta de fang. Imatges generades amb IA Escena a Casablanca / Mission: Impossible - Rogue Nation. 4 La religió no podia no sortir a la llum en parlar d’orientalisme. No es pot negar que la religió musulmana està molt present al Marroc (no hi ha separació de poders entre l’Estat i la religió) però amb la sortida de camp la nostra percepció ha canviat. El cas de Tetuán és perfecte per mostrar com és la religió en el nord d’Àfrica. És una ciutat amb una barreja de cultures: en ella conviuen islam, judaísme i cristianisme. Anomenada <la petita jerusalem=, aquesta barreja cultural s’ha donat per la immigració. Els expulsats d’Espanya al 1492 i els expulsats per la Inquisició van arribar a Tetuán. Els barris jueu, musulmà i cristià no separen a la gent, i tots conviuen a la ciutat. 5 IMPACTE DEL COLONIALISME: EL CAS DE CEUTA El Marroc és un país profundament marcat pel colonialisme, en gran part per culpa de l’estat espanyol. En aquest sentit, destaquen el protectorat establert des del 1912 fins al 1956, amb la independència del Marroc, i els enclavaments històrics de Ceuta i Melilla, que van seguir sota el domini Espanyol després de la independència en tant que havien estat ocupats amb anterioritat. Aquesta persistent presència espanyola ens generava una sèrie de dubtes, sobretot en relació amb la frontera i la identitat dels residents de les ciutats autònomes. Així doncs, amb la nostra visita a Ceuta vam observar l’abundància d’un nacionalisme espanyol força militaritzat que entenem com el resultat d’un intent de reconstrucció històrica – que legitimi la presència espanyola – iniciat des del franquisme i continuat com una prioritat de la política local, que s’ha esforçat a augmentar la sobirania espanyola i estendre el patriotisme a través d’una sèrie de mecanismes com la creació de mites i referents a l’espai urbà, la instrumentalització de la iconografia, els llocs de memòria i el calendari festiu o la celebració de cerimònies militars. Tot plegat ha desembocat en un espai públic marcat per la iconografia espanyola que assegura la transmissió generacional de l’ideal nacional: 6 ORIENTALISME I COLONIALISME DE LA MÀ Entenent la visió oriental que aplica la societat al territori del Marroc com a un espai exòtic, irracional i estàtic, es pot connectar la idea del colonialisme. El colonialisme necessita aquesta visió de l’orientalisme per tal de justificar les accions, com pot ser la implantació d’un protectorat, la generació de jerarquies ètniques, o la creació de fronteres. L’objectiu de l’orientalisme va més enllà de la romantització de territoris com a exòtics, és una eina que s’utilitza per a la justificació mentalment de la societat europea com a superior. El colonialisme agafa aquesta idea de superioritat i executa accions per establir-la. Les visions de l’orientalisme de societats exòtiques i estereotipades, també van acompanyades de la idea que aquestes societats no només són inferiors sinó que necessiten tutela per tal de civilitzar-se i poder avançar. La romantització de les societats és només la façana d’una visió profundament falsa i estereotipada per tal de donar suport a la imposició de les mesures colonialistes. L'orientalisme, per tant, és la base ideològica que s’utilitza com a argument de les accions colonialistes. L’orientalisme introdueix la idea d'una jerarquització de cultures i societats, mentre que el colonialisme aplica la visió com a política concreta. 7 Encara que la zona nord del Marroc hagi deixat de ser espanyola fa temps, la seva presència segueix present. Per exemple, a Tetuán segueixen havent-hi edificis de la època franquista. A tota la zona nord del Marroc es continua parlant castellà, i d’alguna manera, que la llengua s’hagi quedat és un reflexe de la presència que encara té la cultura espanyola. En aquesta foto veiem un edifici dels anys 40 situat a la popularment anomenada Plaça Primo (de Rivera) de Tetuán. Passejant per ciutats com Tànger, ens adonem de que el nostre imaginari oriental d’europeus ens porta a l’error: les ciutats no són tan diferents de les que coneixem aquí (obviant les Kasbah i les medines que no podem trobar a ciutats europees). A Tànger els carrers no tenen cap tret orientalista i hi ha un cinema com a qualsevol altra ciutat. Publicació amb llicència Creative Commons Reconeixement - CompartirIgual (CC-BY-SA) Aquest fanzin és resultat de treball de co-creació per estudiants de l’assignatura de Geografia Humana del Grau d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (curs 2025/26): Més info en aquest codi QR: És interessant entendre la posició del Marroc dins del imaginari orientalista. És curiós que per Espanya l’orient no està situat al est, sinó que es troba al sud. De fet, són només 14 kilòmetres (en el punt més estret de l’Estret de Gibraltar) que ens separen de l’orient. Aquesta idea és la que volem mostrar a través del mapa. És per això que hem situat Marroc a un lloc diferent del mapa, allunyant-lo de nosaltres i fora de l’Orient de l’Est.