TU GONZÁLEZ I JO MATAMOROS
Una no a mi ada pe la descoloni zació del Ma oc
Nausica Es agués, Ona Ga cia, Ai ana González, Aya
Ka oum, So昀椀a Pineda i Ma ia Rodeja
10-11-2025
2
F on e a d’Espanya is a des del
Ma oc
F on e a del Ma oc is a des
d’Espanya
To i que Ceu a i Tànge es oben a una dis ància simila
espec e a Espanya, men almen es c ea una llunyania
mol g an en e la península i el e i o i Ma oquí.
Figu a 3: Google Maps: Usua i JORGE local guide,
Mi ado del Es echo.
Pe spec i a colonialis a d’Espanya
La his ò ia so in no és explicada al com ealmen a succei
i in luencian -nos pel que la majo ia de gen ecolza, endim a
ju ja sense una base. Així, el Ma oc és pe cebu com un
e i o i amb una cul u a mol di e en de l’espanyola, o i que
en eali a , o es dues compa eixen més semblances del que
so in es pensa.
Des de la i de la Reconques a ins al segle XX, Espanya a
o ja una ima ge del mag ebí com a ésse in e io o
amenaçado pe e o ça el sen imen nacional i jus i ica el
colonialisme. Du an la Gue a del Ri , aques s es e eo ips es
an in ensi ica i an alimen a una men ali a mili a is a
an icipan el discu s au o i a i del anquisme.
Aques a he ència men al i cul u al ha deixa pe jada en la
mane a com mol s espanyols enca a pe ceben el Ma oc i la
immig ació mag ibina: amb descon iança, p ejudici o
menysp eu, ac uacions p òpies del acisme i la xeno òbia.
3
Escaneja pe llegi o es
les inye es.
Ceu a, essen una ciu a espanyola si uada a la cos a con à ia a
la de Gib al a , es con e eix en un pun ebi on es e o ça la
nacionali a i es des alo a la elació polí ica, social i e i o ial
amb el Ma oc, exage an l’al e i a del país eí.
Tan bon pun am passa la on e a am se ebu s amb una
g an bande a espanyola imp esa sob e la açana de l’edi ici.
Desp és d’ha e es a espe an una bona es ona, ensenyan el
passapo a cada passa, calia eco da -nos que, e ec i amen ,
ha ien can ia les condicions de la nos a es ada en aques
ma eix e i o i.
La ol a u ís ica en bus ens a condui a a és d’un ela
nacionalis a pe les e es Espanyoles, sal agua dades pe la
p esència mili a de g ups com la Legión.
En oba -se aïllada d’Espanya desp és d’ha e es a pa del
p o ec o a espanyol colonialis a del Ma oc, Ceu a es
cons ueix com l’al e i a al Ma oc, exal an el seu
nacionalisme a a és d’una g an p esència mili a ,
mani es acions d’o gull com bande es i, in en s cons an del
e o ç i la legi imació del seu pode .
C euem la on e a: obse acions del ia ge a Ceu a
4
Sons de e s a
Ceu a
L’impac e del p o ec o a Espanyol al Ma oc a e un espai en
els nos es imagina is an bon pun am baixa del bus. La plaça
<P imo=, P imo de Ri e a, ens a e la ebuda.
Al lla g del ma í am ecó e la ciu a acompanya s pe O man
El Absi, his o iado Te uaní. Amb la se a explicació se’ns a e
e iden la igno ància sob e la p esència i els ac es espanyols en
aques a ciu a ma oquina. La ciu a , pe ò, no ho ha oblida mai:
edi icis, oponímia, cognoms… o ens pa la del p o ec o a
espanyol, l’op essió exe cida pe Espanya i les in luències
compa ides d’una cul u a a l’al a.
Aques a connexió an p ope a en e Espanya i Te uan ens a
queda g a ada amb l’explicació dels can is en la oponímia de
l’ac ual A inguda Mohamed V. Aques ca e ha ep esen a de
mane a di ec a la polí ica d’Espanya: du an la mona quia el seu
nom e a <A enida Al onso XII=, amb la República <A enida de
la República=, du an la Dic adu a <A enida del Gene alísimo= i
inalmen , l’any 1966 li o o guen el nom ac ual.
5
Escu de l’Espanya
anquis a en un edi ici
de Te uan
In e io d’una casa
colonial, a a con e ida
en es au an
Galleda d’aigua eda: la eali a his ò ica de Te uan
L’expe iència u ís ica: la nos a mi ada sob e Tànge
Si bé am e una guia –de 4h– pe Te uán i una al a en
au oca pe Ceu a, el ce és que a Tànge hem e ,
sob e o , el u is a.
Què implica el u isme?
Malg a que es aci des d’un in e ès genuí, el u isme
implica una i ència aïllada de la eali a : paguem pe
consumi , pe mi a i pe empo a -nos agmen s d’una
cul u a que només coneixem a mi ges. La nos a
p esència empo al ep odueix ols colonialis es i de
pode : passan només pe allà on olem, igno an el que
no sabem o no ens in e essa, i negocian p eus que
semp e ens a a o eixen.
Ap enen a ges cola e als
Així i o , l’absència d’un i ine a i pe Tànge ens ha
ajuda a con e i l’espai en un lloc –baixan de
l’au oca i passejan sense umb– i així, a conèixe -lo
d’una o ma ela i amen o gànica. Hem pa la amb un
mun de gen local, ja que so in se’ns ad eça en, i hem
descobe que són gen mol obe a i gene osa. Això ens
ha ajuda a esbo a alguns p ejudicis i a decons ui la
nos a mi ada. 6
Te assa d’un ca è ( u is ada!) Te a on ens an con ida ( o os a o
i a d e !)
7
Una al a mi ada des de l’expe iència pe sonal
Men e les me es companyes han ia ja al Ma oc pe descob i -lo
i comença a descoloni za la se a mi ada, jo isc aques ia ge
en e dues cul u es des que aig néixe . A casa, el Ma oc és
p esen en la llengua, la eligió, el menja i les adicions; o a,
Espanya m’o e eix una mi ada di e en , so in plena d’es e eo ips.
Se di e en es a e iden a o s dos llocs: a l’escola, sen i -me l’
única noia ma oquina i musulmana em eia sen i exclosa,
especialmen du an es es com Nadal o da an comen a is sob e el
meu o igen; i al Ma oc, de egades em conside en
l’<espanyole a= o em an p egun es que em deixen incòmoda,
conside an que aig pe den les me es a els.
Aques es i a-i-a onsa cons an ha ana modelan la me a iden i a :
una iden i a híb ida, obe a i c í ica, que ap èn a si ua -se en e
dues cul u es sense pe d e cap de les dues. Quan aig al Ma oc a
l’es iu, sen o aleg ia, nos àlgia i ce a angoixa: els ca e s, l’olo i
el menja enen una au en ici a que no obo a Espanya, pe ò
ambé enyo o casa i la ida que hi po o. Ba eja cul u es i
idiomes és un al e e lex de qui soc; si bé a casa pa lo el Da ija
amb els meus pa es, ja cap en el que ull di quan de sob e dic
pa aules en ca alà, cas ellà o ins i o ancès, un idioma que ens
e de més a p op.
Viu e en e dues cul u es m’ha ensenya a obse a abans de ju ja i
a en end e que cul u a i eligió no són el ma eix. La men ali a de la
gen no semp e e lec eix la eligió que p o essa, i an el Ma oc
com Espanya es an plens de ma isos que els es e eo ips so in
igno en. Aques a doble pe spec i a m’ha ajuda a qües iona -me
obe amen i a en end e que la iden i a no és una on e a, sinó
un espai luid. La cu iosi a i l’empa ia són claus pe descoloni za
la mi ada, econèixe la complexi a de cada eali a i enca
p ejudicis. Malg a les di e ències, les cul u es compa eixen
his ò ia, i al la pena mi a més enllà de les apa ences.
Publicació amb llicència C ea i e Commons
Reconeixemen - Compa i Igual
(CC-BY-SA)
Aques anzin és esul a de eball de co-c eació pe
es udian s de l’assigna u a de Geog a ia Humana del
G au d’Humani a s de la Uni e si a Pompeu Fab a
(cu s 2025/26) Re lexions
Recopilació de agmen s que ens mos en la cul u a, el paisa ge, els cos ums i al es elemen s en egis a s du an el ia ge, supe posa s damun del aça so gi d’un exe cici
eali za du an el ia ge, que consis eix a deixa a ossega un llapis en un pape men e ens mo em pel Ma oc. Aques exe cici ens pe me descob i una no a concepció del
mapa, c eada a pa i de la in e acció di ec a en e el e i o i i nosal es, dis ancia -nos de la me odologia adicional i ap oxima -nos al lloc de mane a més emocional,
indi idual i subjec i a.
