Tu González i jo Matamoros - Una nova mirada per la descolonització del Marroc

TU GONZÁLEZ I JO MATAMOROS Una nova mirada per la descolonització del Marroc Nausica Estragués, Ona Garcia, Aitana González, Aya Karroum, So昀椀a Pineda i Maria Rodeja 10-11-2025 2 Frontera d’Espanya vista des del Marroc Frontera del Marroc vista des d’Espanya Tot i que Ceuta i Tànger es troben a una distància similar respecte a Espanya, mentalment es crea una llunyania molt gran entre la península i el territori Marroquí. Figura 3: Google Maps: Usuari JORGE local guide, Mirador del Estrecho. Perspectiva colonialista d’Espanya La història sovint no és explicada tal com realment va succeir i influenciant-nos pel que la majoria de gent recolza, tendim a jutjar sense una base. Així, el Marroc és percebut com un territori amb una cultura molt diferent de l’espanyola, tot i que en realitat, totes dues comparteixen més semblances del que sovint es pensa. Des de la fi de la Reconquesta fins al segle XX, Espanya va forjar una imatge del magrebí com a ésser inferior o amenaçador per reforçar el sentiment nacional i justificar el colonialisme. Durant la Guerra del Rif, aquests estereotips es van intensificar i van alimentar una mentalitat militarista anticipant el discurs autoritari del franquisme. Aquesta herència mental i cultural ha deixat petjada en la manera com molts espanyols encara perceben el Marroc i la immigració magribina: amb desconfiança, prejudici o menyspreu, actuacions pròpies del racisme i la xenofòbia. 3 Escanejar per llegir totes les vinyetes. Ceuta, essent una ciutat espanyola situada a la costa contrària a la de Gibraltar, es converteix en un punt tebi on es reforça la nacionalitat i es desvalora la relació política, social i territorial amb el Marroc, exagerant l’alteritat del país veí. Tan bon punt vam passar la frontera vam ser rebuts amb una gran bandera espanyola impresa sobre la façana de l’edifici. Després d’haver estat esperant una bona estona, ensenyant el passaport a cada passa, calia recordar-nos que, efectivament, havien canviat les condicions de la nostra estada en aquest mateix territori. La volta turística en bus ens va conduir a través d’un relat nacionalista per les terres Espanyoles, salvaguardades per la presència militar de grups com la Legión. En trobar-se aïllada d’Espanya després d’haver estat part del protectorat espanyol colonialista del Marroc, Ceuta es construeix com l’alteritat al Marroc, exaltant el seu nacionalisme a través d’una gran presència militar, manifestacions d’orgull com banderes i, intents constant del reforç i la legitimació del seu poder. Creuem la frontera: observacions del viatge a Ceuta 4 Sons de trets a Ceuta L’impacte del protectorat Espanyol al Marroc va fer un espai en els nostres imaginaris tan bon punt vam baixar del bus. La plaça <Primo=, Primo de Rivera, ens va fer la rebuda. Al llarg del matí vam recórrer la ciutat acompanyats per Otman El Absi, historiador Tetuaní. Amb la seva explicació se’ns va fer evident la ignorància sobre la presència i els actes espanyols en aquesta ciutat marroquina. La ciutat, però, no ho ha oblidat mai: edificis, toponímia, cognoms… tot ens parla del protectorat espanyol, l’opressió exercida per Espanya i les influències compartides d’una cultura a l’altra. Aquesta connexió tan propera entre Espanya i Tetuan ens va quedar gravada amb l’explicació dels canvis en la toponímia de l’actual Avinguda Mohamed V. Aquest carrer ha representat de manera directa la política d’Espanya: durant la monarquia el seu nom era <Avenida Alfonso XII=, amb la República <Avenida de la República=, durant la Dictadura <Avenida del Generalísimo= i finalment, l’any 1966 li otorguen el nom actual. 5 Escut de l’Espanya franquista en un edifici de Tetuan Interior d’una casa colonial, ara convertida en restaurant Galleda d’aigua freda: la realitat històrica de Tetuan L’experiència turística: la nostra mirada sobre Tànger Si bé vam fer una guia –de 4h– per Tetuán i una altra en autocar per Ceuta, el cert és que a Tànger hem fet, sobretot, el turista. Què implica el turisme? Malgrat que es faci des d’un interès genuí, el turisme implica una vivència aïllada de la realitat: paguem per consumir, per mirar i per emportar-nos fragments d’una cultura que només coneixem a mitges. La nostra presència temporal reprodueix rols colonialistes i de poder: passant només per allà on volem, ignorant el que no sabem o no ens interessa, i negociant preus que sempre ens afavoreixen. Aprenentatges colaterals Així i tot, l’absència d’un itinerari per Tànger ens ha ajudat a convertir l’espai en un lloc –baixant de l’autocar i passejant sense rumb– i així, a conèixer-lo d’una forma relativament orgànica. Hem parlat amb un munt de gent local, ja que sovint se’ns adreçaven, i hem descobert que són gent molt oberta i generosa. Això ens ha ajudat a esborrar alguns prejudicis i a deconstruir la nostra mirada. 6 Terrassa d’un cafè (turistada!) Terrat on ens van convidar (fotos a tort i a dret!) 7 Una altra mirada des de l’experiència personal Mentre les meves companyes han viatjat al Marroc per descobrir-lo i començar a descolonitzar la seva mirada, jo visc aquest viatge entre dues cultures des que vaig néixer. A casa, el Marroc és present en la llengua, la religió, el menjar i les tradicions; fora, Espanya m’ofereix una mirada diferent, sovint plena d’estereotips. Ser diferent es fa evident a tots dos llocs: a l’escola, sentir-me l’ única noia marroquina i musulmana em feia sentir exclosa, especialment durant festes com Nadal o davant comentaris sobre el meu origen; i al Marroc, de vegades em consideren l’<espanyoleta= o em fan preguntes que em deixen incòmoda, considerant que vaig perdent les meves arrels. Aquest estira-i-arronsa constant ha anat modelant la meva identitat: una identitat híbrida, oberta i crítica, que aprèn a situar-se entre dues cultures sense perdre cap de les dues. Quan vaig al Marroc a l’estiu, sento alegria, nostàlgia i certa angoixa: els carrers, l’olor i el menjar tenen una autenticitat que no trobo a Espanya, però també enyoro casa i la vida que hi porto. Barrejar cultures i idiomes és un altre reflex de qui soc; si bé a casa parlo el Darija amb els meus pares, ja capten el que vull dir quan de sobte dic paraules en català, castellà o fins i tot francès, un idioma que ens ve de més a prop. Viure entre dues cultures m’ha ensenyat a observar abans de jutjar i a entendre que cultura i religió no són el mateix. La mentalitat de la gent no sempre reflecteix la religió que professa, i tant el Marroc com Espanya estan plens de matisos que els estereotips sovint ignoren. Aquesta doble perspectiva m’ha ajudat a qüestionar-me obertament i a entendre que la identitat no és una frontera, sinó un espai fluid. La curiositat i l’empatia són claus per descolonitzar la mirada, reconèixer la complexitat de cada realitat i trencar prejudicis. Malgrat les diferències, les cultures comparteixen història, i val la pena mirar més enllà de les aparences. Publicació amb llicència Creative Commons Reconeixement - CompartirIgual (CC-BY-SA) Aquest fanzin és resultat de treball de co-creació per estudiants de l’assignatura de Geografia Humana del Grau d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (curs 2025/26) Reflexions Recopilació de fragments que ens mostren la cultura, el paisatge, els costums i altres elements enregistrats durant el viatge, superposats damunt del traçat sorgit d’un exercici realitzat durant el viatge, que consisteix a deixar arrossegar un llapis en un paper mentre ens movem pel Marroc. Aquest exercici ens permet descobrir una nova concepció del mapa, creada a partir de la interacció directa entre el territori i nosaltres, distanciar-nos de la metodologia tradicional i aproximar-nos al lloc de manera més emocional, individual i subjectiva.