ALHUCEMAS: EL 8PARADÍS9
ESPANYOL AL MARROC
Laia Ca pio, Aleix Godinho, Roge Jo é,
Gisel·la Palma i Aina Velasco
Juan Velasco Sánchez
De ma e mu ciana i pa e andalús, Juan Velasco a
nèixe a Alhucemas (o Al-Hoceima), un poble del
Ma oc que es oba a dins del p o ec o a
Espanyol. En e la pla ja, el cine iejo i el cine
nue o, el pa ona o i l’esglèsia, en Juan a c èixe
enmig d’una plu ali a cul u al ins els 12 anys,
quan o na a la península. Amb 23 anys a a
Ba celona a iu e, es udia enginye ia, s’enamo a i
o ma una amilia. Amb 84 anys, en Juan con inua
i in so a el i me de ciu a , pe ò eco dan els
seus o ígens a l’Al-Alhoceima pa adisiaca.
Fo og a ies del Juan
Juan El Juan amb la se a dona en un ia ge al
ma oc en el que o na a Al-Hoceima
La se a ge mana An oñi a
Desc ipció o og a ies
Impo an !
Cos de ex mínim a eu
ha de se com aques
(A ial 18 o simila )
La ciu a d9Al-Hoceima, inicialmen anomenada Villa Sanju jo, es a c ea sob e un
encla amen mili a i es a es abli com un pun es a ègic pe al desemba camen de
l’exè ci espanyol el 8 de se emb e de 1925, ap o i an la plaça mili a espanyola de
les illes d9Al-Hoceima es able a el 1673. L9objec iu inicial del go e n espanyol e a
c ea Al-Hoceima pe a au e i con ola millo la població i enya polí icamen i
mili a men , i edui el pape d’Axdi , el b essol d9Abdelk im.
La ciu a a es a poblada sob e o pe espanyols ins a la independència, men e que
la població i enya i ia majo i à iamen als 8doua 9 (pobles pe i s) dels ol an s ins a
inals dels anys qua an a, a causa de la se a pob esa, i ha ia de camina 15 km
pe ana a eballa . La con i ència e a segmen ada i je a qui zada.
L9a ibada de l9exè ci espanyol a ha e d9a on a la o a esis ència d’Abdelk im,
que a unda la República del Ri (1921–1925). Aques a oposició a se comba uda
amb l9ús ep o able d9a mes químiques en e 1923 i 1927.
Desp és de la independència (1956), la ciu a a comença un p océs de
ma oquini zació, i es a con e i en un cen e de ei indicacions socials i polí iques
inculades a la iden i a i enya i amaziga.
Plaça del Ri als anys 40.
7
Ceu a i Melilla són un exemple d’aques es elacions. To i es a dins del e i o i a icà, o men pa
d’Espanya des dels segles XV i XVI, quan an se conque ides com a places mili a s es a ègiques.
A ui dia, Ceu a i Melilla ep esen en pun s clau de con ac e i ensió en e Eu opa i À ica, i són ambé
on e es ex e io s de la Unió Eu opea, amb una g an impo ància polí ica, econòmica i mig a ò ia.
Les elacions en e Espanya i el Ma oc comencen amb l’a ibada musulmana el 711, quan les
opes be be s i à abs a essen l’es e i neix al-Àndalus, una època de g an in e can i cul u al
i cien í ic en e les dues cos es..
Du an la Gue a Ci il espanyola, F anco eclu a mile s de solda s ma oquins i p omou una alsa
<ge mano hispano-ma oquina=, men e man é una polí ica colonial au o i à ia.
Finalmen , el 1956, el Ma oc aconsegueix la se a independència, posan i a segles d’in e e ències
pe ò deixan una he ència de ecels i dependències, alho a que de incles cul u als p o unds que
p o enen d’al-Àndalus.
IMPRESSIONS
Els llaços p e is amb el sud d’Espanya an e menys dis up iu el
p o ec o a en algunes zones del Ma oc?
Du an el ia ge coneixem Te uan, que a se la capi al del p o ec o a espanyol. L’his o iado amb
el qual anem ens explica que Te uan é un o igen andalusí. Du an la isi a in ueixo pe p ime a
egada un e ce mapa a pa d’Espanya o el Ma oc. Una cul u a i un llega que pa la de les
elacions en e la cos a medi e ània a icana i la del sud de la península.
Men e èiem o os en una plaça de la medina un senyo g an ens diu si olem puja al seu e a
pe e o og a ia les is es de Te uan. Accep em i ens diu que el seu nom és Mohammed, i que
en espècies. En em a la bo iga, p eciosa, i ens explica que es una ípica casa andalusina, i que la
se a ciu a és andalusí, co obo an que és una idea amb la qual iuen els ciu adans, i no només els
his o iado s. Jo li p egun o pel p o ec o a . No em diu massa cosa pe què p e e eix mos a -nos les
ajoles, pe ò pe cebo una ambi alència. No sembla que ep esen i pe a ell el encamen d’una
con inuï a . A més, quan li p egun em pe què pa la el cas ellà, no ens diu que sigui pe ha e
iscu el p o ec o a , sinó que espon que és pe què iu en una ciu a andalusina.
En e is a comple a
<Allí mana en els espanyols. Hi ha ia un
alcalde ma oquí pe als ma oquins, que li
deien el Ba xa=.
<Jo aig ap end e po se in pa aules d’à ab, pe ò
la elació e a més d’ells adap a -se a nosal es=.
<Alucemas és un poble que no és
com un poble ma oquí. Com que a
se e pels espanyols, les cases són
d’es il espanyol, no hi ha medina=.
<Allà hi ha ia mol a més llibe a que
a la península. Hi ha ia ball cada ni
des de Nadal ins als Reis=.
<Els balls de dis esses es a en
p ohibi s a Espanya, pe ò a
Alhucemas la gen g an es
dis essa a”.
<Els mo os enien po dels
legiona is. Els nens espanyols,
en can i, els idola a en=.
<No hi ha ia acisme. Hi ha ia mol bona
con i ència. El meu pa e enia es o qua e mo i os
eballan amb ell al o n=.
Mo o iejo
PARAULES DE LA MAYA
Smahali- pe dona
Sabahhalhai - Bon dia
Shuk an- G àcies
Saha- De es
La- No
Ah- Si
Salam- Hola
Slama- Adeu
Inshallah- an de bo
Zwin- Maco
P o a d’à ab a l’a i
(a pa i del minu 2:30)
A l’Al-Hoceima del p o ec o a es pa la en es llengües: el CASTELLÀ, el RIFENY i el
DARIJA, que hem es a maldien à ab du an el ia ge, i ca aloga com un dels dialec es
que o men l’à ab mode n.
El meu a i mai a ap end e les llengües que pa la en els seus eïns ma oquins. La
imposició de la llengua l’aïlla en de la complexi a cul u al del e i o i on i ia.
Pe e idencia aixó am e un joc en el que li dic o pa aules que la me a amigua maya
ha ana ap enen du an el ia ge, i li p egun o quines coneix. I ell desp és m’ensenya les
que a ap end e du an els anys que hi a iu e.
PARAULES DE L’AVI
Nash- Quade n
ke a - Llib e
Ku si- Cadi a
Ku si ke i - Cadi a g an
Salam Alukum- Bon dia
Isma- Ma e
baba- Pa e
Publicació amb llicència C ea i e Commons
Reconeixemen - Compa i Igual (CC-BY-SA)
Aques anzin és esul a de eball de co-c eació pe
es udian s de l’assigna u a de Geog a ia Humana del
G au d’Humani a s de la Uni e si a Pompeu Fab a
(cu s 2025/26): Més in o en aques codi QR:
Fo og a ia e a a ange
Podeu eu e el ideo de la eali zació a la ca pe a
