Alhucemas: el "paradís" espanyol al Marroc

ALHUCEMAS: EL 8PARADÍS9 ESPANYOL AL MARROC Laia Carpio, Aleix Godinho, Roger Jofré, Gisel·la Palma i Aina Velasco Juan Velasco Sánchez De mare murciana i pare andalús, Juan Velasco va nèixer a Alhucemas (o Al-Hoceima), un poblet del Marroc que es trobava dins del protectorat Espanyol. Entre la platja, el cine viejo i el cine nuevo, el patronato i l’esglèsia, en Juan va crèixer enmig d’una pluralitat cultural fins els 12 anys, quan torna a la península. Amb 23 anys va a Barcelona a viure, estudia enginyeria, s’enamora i forma una familia. Amb 84 anys, en Juan continua vivint sota el ritme de ciutat, però recordant els seus orígens a l’Al-Alhoceima paradisiaca. Fotografies del Juan Juan El Juan amb la seva dona en un viatge al marroc en el que torna a Al-Hoceima La seva germana Antoñita Descripció fotografies Important! Cos de text mínim arreu ha de ser com aquest (Arial 18 o similar) La ciutat d9Al-Hoceima, inicialment anomenada Villa Sanjurjo, es va crear sobre un enclavament militar i es va establir com un punt estratègic per al desembarcament de l’exèrcit espanyol el 8 de setembre de 1925, aprofitant la plaça militar espanyola de les illes d9Al-Hoceima establerta el 1673. L9objectiu inicial del govern espanyol era crear Al-Hoceima per atraure i controlar millor la població rifenya políticament i militarment, i reduir el paper d’Axdir, el bressol d9Abdelkrim. La ciutat va estar poblada sobretot per espanyols fins a la independència, mentre que la població rifenya vivia majoritàriament als 8douar9 (pobles petits) dels voltants fins a finals dels anys quaranta, a causa de la seva pobresa, i havia de caminar 15 km per anar a treballar. La convivència era segmentada i jerarquitzada. L9arribada de l9exèrcit espanyol va haver d9afrontar la forta resistència d’Abdelkrim, que va fundar la República del Rif (1921–1925). Aquesta oposició va ser combatuda amb l9ús reprovable d9armes químiques entre 1923 i 1927. Després de la independència (1956), la ciutat va començar un procés de marroquinització, i es va convertir en un centre de reivindicacions socials i polítiques vinculades a la identitat rifenya i amaziga. Plaça del Rif als anys 40. 7 Ceuta i Melilla són un exemple d’aquestes relacions. Tot i estar dins del territori africà, formen part d’Espanya des dels segles XV i XVI, quan van ser conquerides com a places militars estratègiques. Avui dia, Ceuta i Melilla representen punts clau de contacte i tensió entre Europa i Àfrica, i són també fronteres exteriors de la Unió Europea, amb una gran importància política, econòmica i migratòria. Les relacions entre Espanya i el Marroc comencen amb l’arribada musulmana el 711, quan les tropes berbers i àrabs travessen l’estret i neix al-Àndalus, una època de gran intercanvi cultural i científic entre les dues costes.. Durant la Guerra Civil espanyola, Franco recluta milers de soldats marroquins i promou una falsa <germanor hispano-marroquina=, mentre manté una política colonial autoritària. Finalment, el 1956, el Marroc aconsegueix la seva independència, posant fi a segles d’interferències però deixant una herència de recels i dependències, alhora que de vincles culturals profunds que provenen d’al-Àndalus. IMPRESSIONS Els llaços previs amb el sud d’Espanya van fer menys disruptiu el protectorat en algunes zones del Marroc? Durant el viatge coneixem Tetuan, que va ser la capital del protectorat espanyol. L’historiador amb el qual anem ens explica que Tetuan té un origen andalusí. Durant la visita intueixo per primera vegada un tercer mapa a part d’Espanya o el Marroc. Una cultura i un llegat que parla de les relacions entre la costa mediterrània africana i la del sud de la península. Mentre fèiem fotos en una plaça de la medina un senyor gran ens diu si volem pujar al seu terrat per fer fotografiar les vistes de Tetuan. Acceptem i ens diu que el seu nom és Mohammed, i que ven espècies. Entrem a la botiga, preciosa, i ens explica que es una típica casa andalusina, i que la seva ciutat és andalusí, corroborant que és una idea amb la qual viuen els ciutadans, i no només els historiadors. Jo li pregunto pel protectorat. No em diu massa cosa perquè prefereix mostrar-nos les rajoles, però percebo una ambivalència. No sembla que representi per a ell el trencament d’una continuïtat. A més, quan li preguntem per què parla el castellà, no ens diu que sigui per haver viscut el protectorat, sinó que respon que és perquè viu en una ciutat andalusina. Entrevista completa <Allí manaven els espanyols. Hi havia un alcalde marroquí per als marroquins, que li deien el Batxa=. <Jo vaig aprendre potser vint paraules d’àrab, però la relació era més d’ells adaptar-se a nosaltres=. <Alucemas és un poble que no és com un poble marroquí. Com que va ser fet pels espanyols, les cases són d’estil espanyol, no hi ha medina=. <Allà hi havia molta més llibertat que a la península. Hi havia ball cada nit des de Nadal fins als Reis=. <Els balls de disfresses estaven prohibits a Espanya, però a Alhucemas la gent gran es disfressava”. <Els moros tenien por dels legionaris. Els nens espanyols, en canvi, els idolatraven=. <No hi havia racisme. Hi havia molt bona convivència. El meu pare tenia tres o quatre moritos treballant amb ell al forn=. Morro viejo PARAULES DE LA MAYA Smahaliperdona SabahhalhairBon dia ShukranGràcies SahaDe res LaNo AhSi SalamHola SlamaAdeu Inshallahtant de bo ZwinMaco Prova d’àrab a l’avi (a partir del minut 2:30) A l’Al-Hoceima del protectorat es parlaven tres llengües: el CASTELLÀ, el RIFENY i el DARIJA, que hem estat maldient àrab durant el viatge, i catalogat com un dels dialectes que formen l’àrab modern. El meu avi mai va aprendre les llengües que parlaven els seus veïns marroquins. La imposició de la llengua l’aïllaven de la complexitat cultural del territori on vivia. Per evidenciar aixó vam fer un joc en el que li dicto paraules que la meva amigua maya ha anat aprenent durant el viatge, i li pregunto quines coneix. I ell després m’ensenya les que va aprendre durant els anys que hi va viure. PARAULES DE L’AVI NashQuadern ketafLlibre KursiCadira Kursi kevirCadira gran Salam AlukumBon dia IsmaMare babaPare Publicació amb llicència Creative Commons Reconeixement - CompartirIgual (CC-BY-SA) Aquest fanzin és resultat de treball de co-creació per estudiants de l’assignatura de Geografia Humana del Grau d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (curs 2025/26): Més info en aquest codi QR: Fotografia feta a tanger Podeu veure el video de la realització a la carpeta