Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
4 Cong és
Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
La Dona i la in el·ligència a i icial
La IA: ep es i deba s amb pe spec i a in e seccional de gène e
Te assa, 6 i 7 de ma ç de 2025
Llib e d’ac es del Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25. Els con ingu s d’aques a ob a es an subjec es a la llicència de
C ea i e Commons Reconeixemen -NoCome cial-SenseOb aDe i ada 3.0 Espanya
2
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
Índex
In oducció
Missió, isió i objec ius................................................................................................................................5
Àmbi s de eball.........................................................................................................................................6
Desc ip o s.................................................................................................................................................. 7
O gani zació................................................................................................................................................8
Àmbi : Dones i Comunicació
Desnudando muje es: sesgo de géne o en la in eligencia a i icial gene a i a de imagen.......................12
Dones, IA i ce ca de eina.........................................................................................................................25
Àmbi : Dones i Salu
Gami icación en Salud pa a la Hipe pe sonalización de In e enciones en Cánce de Mama: Un En oque
In eg ado Basado en IA y Da os Conduc uales........................................................................................29
U ili za la IA pe momen s d'ansie a ........................................................................................................32
Àmbi : Dones Ciència i Tecnologia
La nue a e a de la In eligencia A i icial y cómo nos a ec a a las muje es................................................40
Biaixos de gène e en la IA – p egun es i espos es..................................................................................43
3
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
In oducció
Aques a 4a edició del Cong és Dones, Ciència i Tecnologia - WSCITECH25, ha
con inua amb la olun a de omen a les ocacions cien í iques en e les noies, posa en
alo les apo acions de dones que eballen en di e en s disciplines i in eg a la
pe spec i a de gène e en o es les es e es de l'àmbi acadèmic i educa iu. El il conduc o
d’enguany ha es a La dona i la in el·ligència a i icial. La IA: ep es i deba s amb
pe spec i a in e seccional de gène e.
El p ime dia del Cong és es a anali za la elació en e la dona i la IA des dels es
àmbi s en què s'es uc u a el Cong és:
Dones Di ulgació i Comunicació
Dones i Salu
Dones Ciència i Tecnologia
El segon dia, a eni lloc el Cong és WSCITECH Jo e, ad eça a l'alumna de
secundà ia i en oca a mo i a -lo en les p o essions STEAM i a eballa con ingu s de
pe spec i a de gène e pe al d’aconsegui una socie a més jus a i iguali à ia on les
dones ocupin l’espai que els co espon.
4
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
Missió, isió i objec ius
Missió
La con ibució de les dones a la ciència i la ecnologia ha es a adicionalmen
in isibili zada. Fins i o en l'àmbi de la salu , o i ac a -se d'un espai al amen
emini za , an la ece ca com la in e enció enen un ma ca biaix and ocèn ic.
En o el món, ins i ucions p i ades i públiques posen en ma xa inicia i es pe al de dona
isibili a al eball de les dones en ciència i ecnologia. Un dels elemen s p incipals que
jus i ica aques cong és és la olun a de posa de elleu i en alo aques a isibili a a les
nenes i noies en pa icula i a la socie a en gene al pe així p omou e les ocacions
cien í iques i ècniques en e les u u es es udian s.
Aques cong és ambé ol con igu a -se com una pla a o ma de e lexió, c eació,
compa ició i p ojecció del coneixemen i del alen que mol es dones apo en i acili en en
aques s àmbi s adicionalmen masculini za s o amb una p ominència masculina en el
discu s i/o es uc u es o gàniques.
És pe això que, des de l'Ajun amen de Te assa i di e ses uni e si a s públiques i
p i ades, ens hem aplega pe al d'o gani za i du a e me un cong és que posi de elleu
la asca desen olupada pe les dones en aques s camps i p omogui la inco po ació de la
pe spec i a de gène e a la ciència, la ecnologia i l'àmbi de la salu .
Visió
La eali a social que ens en ol a mos a que malg a que les dones es iguin cada cop
més o mades i es mos in compe en s en ciència i ecnologia hi ha camps als que no
accedeixen.
Si poséssim a o s els es udian s del país en una sola classe, més de la mei a se ien
dones (dades OCDE), pe ò els pe cen a ges can ien si s'anali za cada especiali a . En
ciències, ma emà iques i in o mà ica les es udian s ep esen en el 30% i en enginye ia
només el 23%. La baixa p esència de dones en aques es disciplines, conegudes amb
l'ac ònim STEAM (en anglès, ciència, ecnologia, enginye ia, a s i ma emà iques) an
e iden la desigual a de gène e que, des de on s mol di e sos, s'es à comba en .
5
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
Una explicació la podem oba en l'es udi de les uni e si a s de No a Yo k, Illinois i
P ince on publica a la e is a Science el 2017. Aques a in es igació des aca a que, a
una eda an p ime enca com els 6 anys, les nenes es o nen menys p openses a
associa la b illan o amb el seu p opi sexe i endeixen a de ugi les ac i i a s ca alogades
pe a "nens mol in el·ligen s".
Malg a que, en els da e s anys l'in e ès de les dones pe aques es disciplines ha
c escu , con inua pe so a del dels homes. Així, en la da e a edició del Mobile Wo ld
Cong ess de Ba celona, la pa icipació a se de 74% d'homes i 26% de dones, podem
di que la b e xa con inua.
El cong és p e én se un espai pe al de epensa i ecosi aques a b e xa, pe anali za
expe iències i bones p àc iques que ens pe me in acos a la ciència i la ecnologia a les
nenes i jo es. Volem gene a coneixemen i in e encions que no disc iminin pe aó de
sexe, o ien ació sexual o que con inguin biaixos de gène e.
Aques a és la eali a en la que a ui ens mo em, pe ò la nos a inicia i a p e én se un
esglaó més en la cons ucció d'un model més equilib a , equi a iu i jus , que a engui i
assumeixi la pe spec i a de gène e en l'àmbi cien í ic i ecnològic.
Objec ius
Tan els Cong essos com les Jo nades, olen con ibui a isibili za i posa en alo les
apo acions de les dones que eballen en les di e en s disciplines dels àmbi s de la
ciència i la ecnologia, i especialmen d'aquelles escoles p esen s al campus Te assa
Uni e si à ia (TU.). Així ma eix, es p e én omen a l'accés i la pa icipació de les nenes,
noies i dones en els àmbi s cien í ics i ecnològics i in eg a la pe spec i a de gène e en
o es les es e es de l'àmbi acadèmic i educa iu.
Àmbi s de eball
El Cong és s'ha es uc u a en els següen s àmbi s:
Àmbi Dones, Di ulgació i Comunicació
Àmbi Dones i Salu
Àmbi Dones, Ciència i Tecnologia
6
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
Desc ip o s
Àmbi : Dones Di ulgació i Comunicació
In isibili a del ol de les dones en la his ò ia de la ciència i la ecnologia.
Relació en e l'absència de models emenins i la in a ep esen ació de les dones a la
ciència i la ecnologia.
Dones i pi àmides p o essionals, masculini zació dels ols de pode . Com enca el
sos e de id e.
L'empode amen de les dones cap als models masculins, les ansmissions d'aques s i
les je a quies.
Accions i espais pe a ap opa la IA des de la pe spec i a de gène e a la ciu adania
sob e o a in an s i jo en u .
Àmbi : Dones i Salu
In oducció de la pe spec i a in e seccional de gène e als es udis en ciències de la
salu i a la inco po ació de la in el·ligència a i icial (IA).
Biaixos disc imina o is de la IA aplicada a ciències de la salu : ep oducció dels
es e eo ips de gène e, aciali zació, igno ància de mino ies...
E ec es psicològics de la IA, pè dua de la p i aci a , con ol social, impac e dels
algo i mes en la p esa de decisions.
IA i iolències de gène e: de no es eines pe a e on a la VG a no es o mes de
iolència a a és de la IA, deep akes i al es o mes de iolència digi al.
Àmbi : Dones Ciència i Tecnologia
Pe spec i a de gène e i equi a en la ece ca i en p ojec es elaciona s amb l'ús de la
IA en els àmbi s cien í ics i ecnològics.
El gène e en les IAs.
Qües ions mo als i è iques: abas , u u , lími s i e ec es en la pe spec i a de gène e.
Expe iències pione es de la dona en p ojec es de ece ca en IA.
Fomen de ocacions i p àc iques docen s en l'àmbi de la IA.
Biaixos en l'ús de la IA.
7
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
O gani zació
Aques Cong és, ha es a o gani za pe l'Ajun amen de Te assa, a a és de les
egido ies de Polí iques de Gène e i Uni e si a s i T ans e ència de Coneixemen i en
col·labo ació amb l'Escola Supe io d’Enginye ies Indus ial, Ae oespacial i Audio isual de
Te assa (ESEIAAT-UPC), l'Escola Uni e si à ia d'In e me ia i Te àpia Ocupacional de
Te assa (EUIT-UAB), la Cà ed a UNESCO de Sos enibili a (CUS), la Socie a Ca alana
de Tecnologia (SCT), la Facul a d'Òp ica i Op ome ia de Te assa (FOOT-UPC), el
Cen e de la Ima ge i la Tecnologia Mul imèdia (CITM-UPC), l'Escola Supe io de Cinema
i Audio isuals de Ca alunya (ESCAC-UB) i l'Eunce Bussines School (EUNCET-UPC),
o gani za el 4 Cong és Dones, Ciència i Tecnologia WSCITECH25.
Comi è o gani zado
Bea iz Esc ibano. Cà ed a UNESCO de Sos enibili a (CUS-UPC)
E a Fe nández. Escola Uni e si à ia d'In e me ia i Te àpia Ocupacional de Te assa (EUIT-UAB)
Heu a Ven u a. Escola Supe io d'Enginye ies Indus ial, Ae oespacial i Audio isual de Te assa
(ESEIAAT-UPC)
Nú ia Salán. Escola Supe io d'Enginye ies Indus ial, Ae oespacial i Audio isual de Te assa
(ESEIAAT-UPC) i Socie a Ca alana de Tecnologia (SCT-IEC)
C is ina Cáliz. Eunce Business School (EUNCET-UPC)
Au o a To en s. Facul a d'Òp ica i Op ome ia de Te assa (FOOT-UPC)
Ca la Molins. Cen e de la Ima ge i la Tecnologia Mul imèdia (CITM-UPC)
Es he López. Se ei d'Uni e si a s i T ans e ència de Coneixemen . Ajun amen de Te assa
Cesca Sicilia. Se ei d'Uni e si a s i T ans e ència de Coneixemen . Ajun amen de Te assa
Anna Puig. Se ei d'Uni e si a s i T ans e ència de Coneixemen . Ajun amen de Te assa
Sònia Ramon. Se ei d'Uni e si a s i T ans e ència de Coneixemen . Ajun amen de Te assa
Se ei de Polí iques de Gène e. Ajun amen de Te assa
8
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
Comi è cien í ic
Àmbi : Dones Di ulgació i Comunicació
Bea iz Esc ibano. Cà ed a UNESCO de Sos enibili a (CUS-UPC)
Alejand a Calle os. Cà ed a UNESCO de Sos enibili a (CUS-UPC)
Ca la Molins. Cen e de la Ima ge i la Tecnologia Mul imèdia (CITM-UPC)
Àmbi : Dones i Salu
E a Fe nández. Escola Uni e si à ia d'In e me ia i Te àpia Ocupacional de Te assa. (EUIT-UAB)
Lau a Buguñá. Fundació Mú ua Te assa pe a la Rece ca, Docència i Inno ació
Mon se a Rodó. Escola Uni e si à ia d'In e me ia i Te àpia Ocupacional de Te assa (EUIT-UAB)
Anna Junquè. Conso ci Sani a i de Te assa (CST-UIC)
Àmbi : Dones Ciència i Tecnologia
Heu a Ven u a. Escola Supe io d'Enginye ies Indus ial, Ae oespacial i Audio isual de Te assa
(ESEIAAT-UPC)
Au o a To en s. Facul a d'Òp ica i Op ome ia de Te assa (FOOT-UPC)
Nú ia Salán. Escola Supe io d'Enginye ies Indus ial, Ae oespacial i Audio isual de Te assa
(ESEIAAT-UPC) i Socie a Ca alana de Tecnologia (SCT-IEC)
Mode ació de les aules emà iques
Ca la Molins, (CITM-UPC) - Taula Di ulgació i Comunicació
Anna Junqué, (CST-UIC) - Taula Salu
Heu a Ven u a, (ESEIAAT-UPC) - Taula Ciència i Tecnologia
9
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
p incipios de los 90 del siglo XX, comenza on a apa ece los p ime os o os de discusión
en línea y sis emas de cha . En es os en o nos nacie on las p ime as con e saciones
sob e el sexismo en la ed y la ulne abilidad de las muje es en es os espacios, pe o la
al a de egulación y el anonima o a o ecie on la in e acción sin il os, y acili a on los
compo amien os dañinos y el acoso.
El deba e sob e la necesidad de elimina el anonima o en la ed sigue abie o.
Inicio y auge de las edes sociales (1995-2005): c eación de la iden idad digi al
La apa ición de pla a o mas pione as como Classma es (1995), SixDeg ees (1997), en
una p ime a e apa, y pos e io men e de LinkedIn (2003), MySpace (2003), Facebook
(2004) y YouTube (2005) ma có un cambio en las o mas de elaciona se en línea.
Du an e es a e apa, In e ne comenzó a expandi se masi amen e con el auge de los
si ios web y el lanzamien o de los p ime os mó iles con in e ne WAP (Wi eless
Applica ion P o ocol), como el Nokia 7110 (1999). Des acan así los p ime os g andes
eposi o ios de ídeos y la p oli e ación de las p ime as edes sociales. A medida que
c ecía la conexión en e usua ios, ambién lo hacía la exposición de aspec os ín imos de
sus idas, mezclados con el componen e labo al, lo que dio pie a nue as p oblemá icas
sociales y pe sonales en línea. Pa alelamen e, aumen ó la pi a e ía, la po nog a ía en la
ed y los p oblemas elacionados con el cibe abuso y la sex o sión. Desde en onces, en
gene al, las elaciones humanas poseen una doble dimensión: que amos o no, po
p esencia o po ausencia, odo el mundo iene una iden idad digi al. Nos ligamos al
elé ono mó il, a la ex ensión ecnológica de nues a iden idad. Es el bi az del nue o
‘Habilis’ del siglo XXI.
Expansión de las edes sociales (2005-2010): nues a ed social i ual
Gene ado ese ínculo ecnológico, esa asociación al elé ono mó il y a la nue a iden idad
digi al, an o en lo pe sonal como en lo p o esional, se es ablecen edes sociales
i uales, que, como suele deci se, nos conec an con pe sonas que es án lejos, y nos
alejan de los que es án ce ca. Es e pe íodo se ca ac e izó po una expansión signi ica i a
de las edes sociales en línea y la mensaje ía ins an ánea. A pla a o mas como YouTube,
16
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
Twi e (aho a X) o Tumbl , se añadió la c eación de aplicaciones de mensaje ía
ins an ánea como Messenge (in eg ada en Facebook en 2008),c Wha sApp (2009) e
Ins ag am (2010), que escala on y ans o ma on la in e acción digi al en e las pe sonas.
Sin emba go, se consolidó la cosi icación de las pe sonas a a és de imágenes y la
iolencia es é ica, especialmen e de la muje , y la apa ición de las p ime as "in luence s",
gene almen e pe iles emeninos que endían a pone el oco en el aspec o ísico. Al
mismo iempo, el consumo de po nog a ía en línea aumen ó, con si ios como X ideos y
Po nhub ganando popula idad y isi as. Se inicia on deba es sob e la explo ación en la
indus ia po nog á ica y las implicaciones sociales de la isibilidad digi al. La ed social
i ual había llegado pa a queda se, con odas sus consecuencias, agoci ando pa e de
las elaciones sociales que has a en onces se habían dado en el “mundo eal”.
Consolidación de las edes sociales (2010-2015): elaciones y sexo en la ed
Las edes sociales se consolidan como pla a o mas de in e acción social. Con
p ecu so as como Mee ic (2001), las webs de ci as o de búsqueda de pa eja, como
Tinde (2012) o G ind (2009), en e o as, se dispa a on en es e pe iodo. Se aposen aba
así la i ualidad como medio pa a el es ablecimien o de elaciones humanas, en odas
sus dimensiones. Se e lejó un cambio en la explo ación de elaciones en línea,
inco po ándose la muje a las posibilidades de búsqueda de elaciones es ables, pe o
ambién de encuen os me amen e sexuales. Es a ape u a de la iden idad digi al a la
sexualidad consen ida, p omo ió indi ec amen e el auge del en ío de imágenes explíci as
sin se solici adas, el acoso sexual, e incluso enómenos como la sex o sión.
Pa alelamen e, su gie on deba es sob e la censu a, la p i acidad y los de echos en la
ed. En es e con ex o, el cue po, especialmen e el emenino, se en en ó a una doble
mo al en su ep esen ación. Las con o e sias sob e la censu a de ob as de a e de
desnudos, la campaña #F eeTheNipple (2012) y los casos de e enge po n, son ejemplos
de cómo las edes sociales se con i ie on en un campo de ba alla sob e el con ol social
del cue po emenino, y po ende de la muje , some ida a la cul u a de la imagen en la e a
digi al.
17
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
E a de la hipe isibilidad (2015-2020): la des ucción de la in imidad
En e 2015 y 2020, las edes sociales se con i ie on en escena ios de lucha po la
isibilidad y la jus icia social, con el auge del eminismo digi al y mo imien os como
#MeToo, que expusie on si uaciones de acoso y iolencia de géne o. Además, se
in ensi ica on los deba es sob e el cibe acoso, la p i acidad y la explo ación digi al,
impulsados po casos como la il ación de da os de Camb idge Analy ica (2018) y el
su gimien o de pla a o mas popula es como TikTok y OnlyFans (2016). Poco a poco es as
edes aumen a on la supe icialidad y la endencia al come cio con el cue po emenino,
iniciado en pe iodos an e io es. Se dio el suicidio de a ias ac ices po no, con
p eceden es como el de Alissa Funke (2014), y casos mediá icos como el de Augus
Ames y Shyla S ilez (2017) o Oli ia No a (2018), en e o as. En es a e apa, la cul u a de
la cancelación se popula izó como o ma de denuncia pública, un enómeno igen e
oda ía. La p o ección de da os y la p i acidad comenzó a legisla se: la UE implemen ó el
Reglamen o Gene al de P o ección de Da os (2018).
Inicio de la IA Gene a i a y Deep akes (2020-ac ualidad): la desin o mación
La pandemia de COVID-19 acele ó la ya eloz digi alización de las in e acciones sociales,
con un no able aumen o en el uso de pla a o mas en línea. A pa i de 2020, la IA
gene a i a comenzó a desa olla se ápidamen e, lo que ajo consigo el auge de
he amien as capaces de c ea bulos o no icias alsas ( ake news), y ambién imágenes y
ideos alsi icados de ex emo ealismo, indis inguibles p ác icamen e de la ‘ ealidad’: los
bulos p o undos o deep akes. Es os a ances gene a on p eocupación social,
especialmen e en o no a la c eación de deep akes de desnudos no consen idos, lo que
a ec ó p incipalmen e a muje es y a chicas meno es de edad. A la pa , las au o idades y
pla a o mas inicia on es ue zos legales pa a egula la IA y la p o ección de da os, lo que
debe ía, en un u u o, una ez implemen adas es as leyes, p o ege a las íc imas. ¿Qué
es eal y qué no en es e mundo digi al in asi o e in e enido po la IA gene a i a?
En de ini i a, el desa ollo y auge de in e ne que hemos esumido (Tabla 1), y en especial
las edes sociales, ha p o ocado una digi alización no neu al de buena pa e de las
elaciones comunica i as humanas. En el mundo i ual la cosi icación y el cibe abuso se
18
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
han con e ido en he amien as de con ol social y de humillación hacia la muje , en un
e lejo, cuando no una ampli icación, de la ealidad no i ual, del uso de lo que se ha
denominado ecnologías digi ales in asi as [9,10].
En es e con ex o, uno de los enómenos más p eocupan es es la di usión no consen ida
de imágenes ín imas, en gene al de con enido sexual, conocido como e enge po n
[7,8,9] y ambién la di usión de desnudos alsos, gene ados po IA, no consen idos [4,11].
Es e ipo de abuso a ec a p incipalmen e a las muje es, quienes son íc imas de la
iolación de su p i acidad y de la explo ación de su imagen sin su consen imien o
[8,9,10]. Además, las celeb idades han sido pa icula men e ulne ables a es e ipo de
a aques, algo que aumen ó en la denominada ‘E a de la hipe isibilidad”, como mues an
los casos de il aciones de o os ín imas de amosas en 2014, conocidos como The
Fappening [8], lo que en la e a de la desin o mación y el deep ake ha pasado ya a se un
p oblema muy g a e.
3. OBJETIVOS
En es e abajo se plan ea on los siguien es obje i os:
- Re isa el o igen his ó ico del acoso ecnológicamen e mediado. Es udio de
hechos ele an es en el desa ollo de in e ne que han in luido en la pe pe uación de los
es e eo ipos de géne o y han omen ado la cosi icación y el cibe acoso a la muje ,
sin e izados en el apa ado an e io .
- Iden i ica el sesgo de géne o en las IA gene a i as de imágenes: Analiza casos
pa a e cómo los sis emas de IA gene a i a pe pe úan es e eo ipos machis as y ienden
a sexualiza a las muje es, incluso en con ex os inap opiados o no solici ados. En el ex o
de es a comunicación no se han incluido es as imágenes.
- Examina casos p ác icos de aplicaciones p oblemá icas: Es udia el
uncionamien o y las implicaciones de he amien as especí icamen e diseñadas pa a
gene a imágenes de desnudos de pe sonas sin su consen imien o, des acando las
consecuencias mo ales y sociales de es as p ác icas. Tampoco se incluyen los da os o
enlaces a es as aplicaciones, pa a e i a una p opaganda innecesa ia.
19
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
- Explo a las causas del sesgo: In es iga cómo los da os de en enamien o y las
decisiones de diseño con ibuyen a la pe pe uación de dinámicas de desigualdad de
géne o en las ecnologías de IA gene a i a.
- E alua los iesgos de i ados: Analiza los pelig os asociados, como la c eación de
bulos p o undos o deep akes y la di usión de con enido also o dañino, así cómo es as
p ác icas a en an con a el deco o, y a ec an la p i acidad, el hono y la dignidad de las
pe sonas a ec adas, p incipalmen e muje es.
- Apos a po soluciones é icas y legales: Re lexiona sob e las medidas pa a mi iga
el sesgo de géne o en las IA gene a i as, como el diseño de la agencia mo al a i icial, de
sis emas más inclusi os y la implemen ación de egulaciones y con oles é icos y
legisla i os, que se hagan e ec i os.
4. RESULTADOS
En abajos an e io es sob e el análisis del uso de aplicaciones de IA gene a i a ya se
e eló un ma cado sesgo de géne o, e idenciado en la ecuencia y na u aleza de las
ep esen aciones emeninas desnudas: el expe imen o ealizado median e he amien as
de IA basadas en S able Di usion mos ó que es os sis emas ienden a gene a desnudos
emeninos de mane a más ealis a que los masculinos o los de pe sonas mayo es [4,11].
Es e sesgo de géne o y edad sugie e que las bases de da os de en enamien o con ienen
una sob e ep esen ación de cue pos emeninos sexualizados, e lejando
sospechosamen e cánones de la po nog a ía con encional e incluso de la pedo ilia [4,11].
La IA gene a i a ya sexualiza de o ma g a ui a al cue po emenino, incluso cuando se
piden e a os [12]. Suele en oca se en geni ales y senos, pe pe uando la cosi icación, un
ideal de belleza hipe sexualizado, de cue pos he e ono ma i os y excluyen es,
ca ac e izado po cue pos jó enes y delgados, mien as que se igno a o dis o siona
cue pos ue a de es os es ánda es, como los de pe sonas mayo es o con ca ac e ís icas
co po ales di e sas [4,11]. Además, la eminización de igu as masculinas en ob as
a ís icas in e enidas digi almen e es una p ueba del sesgo de géne o, pues se des aca
cómo el en enamien o de es os modelos a o ece pa ones emeninos, caso del “Apolo
20
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
desnudado” del “Apolo y Da ne” de Albani es udiado p e iamen e [4,11]. La mejo a de
es as he amien as de gene ación de imágenes y de ídeos hipe ealis as, an o en
aplicaciones gene alis as como en aquellas di ec amen e diseñadas pa a gene a
desnudos o po nog a ía, sumada a la acilidad de acceso a es as he amien as, ha
inc emen ado en los úl imos años los iesgos de abuso, especialmen e hacia muje es,
exace bando p oblemas ya exis en es como el cibe acoso, el mo phing y la
pseudopo nog a ía in an il [4,7,9]. Facili a el acceso a es as he amien as impac a en los
p oblemas de i ados.
Nue os es udios de es e año con i man, de o ma p eocupan e, que se han
inc emen ando las posibilidades de gene a deep akes sexuales, en los que las íc imas
son expues as, ejadas y juzgadas en las edes, donde la p esunción de inocencia ha
dejado, po desg acia, de ene se en conside ación. La enue egulación y la ecien e
egulación sob e la IA en Eu opa oda ía no ha mejo ado la si uación. Como sucede con
los abusos y ag esiones sexuales ue a del mundo i ual, la íc ima del deep ake es
e ic imizada: ¿po qué es ella la que debe demos a que el bulo es also, una ez
di undido? ¿Quién ac úa en el Fa Wes de las edes cuando las emp esas que
desa ollan aplicaciones digi ales in asi as y que a en an con a el hono y la dignidad
adican en o os países, ue a de la ju isp udencia eu opea? Hay ley, ¿pe o se aplica y se
sanciona su ulne ación?
5. CONCLUSIONES
En abajos an e io es se apun aba a la necesidad de egulaciones que limi en el uso de
es as ecnologías, que asegu en que no hay deli os de pede as ia o de abuso, ag esión
sexual o a a, exigiendo la anspa encia en los da os de en enamien o, e incluso
p omo iendo, po ley, una agencia mo al a i icial que e i e la gene ación de imágenes
que emulen la po nog a ía in an il, o la explo ación de imágenes pe sonales sin
consen imien o [4]. Aquella necesidad de egulación, aho a es ya una u gencia [4,
p.1249]:
Debe ían p ohibi se las aplicaciones des inadas únicamen e a la humillación pública de
nues os semejan es, máxime cuando se publici an con eslóganes machis as como
“desnuda una chica”. El desa ollo y la mejo a de he amien as de in eligencia a i icial
21
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
(IA) que pe mi en ilíci amen e desnuda la imagen de una pe sona es ida, o inse a la en
un ideo po nog á ico, debe ía obliga a los es ados a in e eni y a plan ea una
es a egia más sólida en lo que espec a a la p o ección de nues os de echos digi ales.
Las ecnologías digi ales in asi as deben p ohibi se de o ma e icaz. La p oli e ación de
con enidos po nog á icos alsos gene ados median e IA, y en especial los deep akes,
plan ea desa íos ecnoé icos y legales signi ica i os. Pa a abo da es os desa íos, es
esencial conside a los siguien es aspec os en la egulación de la IA [como se p opuso en
4], en consonancia con el nue o ma co p opues o po la Ley de In eligencia A i icial de la
Unión Eu opea, que debe hace se e ec i o [13]:
- Explicabilidad y anspa encia: Las emp esas desa ollado as de he amien as de IA
deben p opo ciona in o mación cla a sob e los da os y mé odos u ilizados pa a en ena
sus sis emas. Es c ucial conoce si se han empleado imágenes de meno es o con enido
explíci o no consensuado en los p ocesos de en enamien o, ya que es o pod ía implica
g a es iolaciones legales.
- Agencia mo al a i icial: Dada la capacidad a anzada de econocimien o de imágenes
po pa e de la IA, las compañías deben implemen a po ley mecanismos de au ocensu a
que impidan usos ilíci os. Po ejemplo, los sis emas pod ían de ec a y bloquea la
gene ación de imágenes que ep esen en a meno es de edad.
- Con ol de acceso e ec i o: Es necesa io es ablece medidas obus as pa a es ingi
el acceso a aplicaciones que puedan gene a con enido pa a adul os. La simple
e i icación de edad median e p egun as no es su icien e, ya que los meno es pueden
eludi ácilmen e es os con oles.
- Regulación y esponsabilidad en los é minos de uso: Las emp esas no pueden
eximi se de esponsabilidad median e é minos de uso que ans ie an oda la ca ga legal
al usua io. Es impe a i o que exis a una supe isión legal que asegu e que las
compañías implemen en sal agua das adecuadas y se esponsabilicen po los usos
indebidos de sus ecnologías.
- Des ucción de da os pe sonales: Debe ga an iza se que las emp esas no e engan ni
come cien con da os pe sonales, o me ada os, sin el consen imien o explíci o de los
22
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
usua ios. La eliminación comple a y segu a de la in o mación pe sonal es esencial pa a
p o ege la p i acidad y p e eni posibles abusos.
- Legislación que p o eja la p i acidad: Los gobie nos deben ga an iza , y ienen la
esponsabilidad, de implemen a y hace cumpli leyes que sal agua den la p i acidad.
Es o incluye egula es ic amen e las he amien as de IA que puedan gene a con enido
explíci o no consensuado, o p ohibi las si no ienen o o in más que la humillación pública
de las pe sonas, asegu ando que exis an consecuencias legales pa a quienes desa ollen
o u ilicen es as ecnologías de mane a indebida.
A o unadamen e, aunque aún no ha en ado en igo po comple o, la Ley de IA de la
Unión Eu opea, abo da a ios de es os pun os al p ohibi aplicaciones de IA que a en an
con a los de echos undamen ales, como los sis emas de ca ego ización biomé ica,
basados en ca ac e ís icas sensibles, o la cap u a indisc iminada de imágenes pa a c ea
bases de da os de econocimien o acial. Además, se p ohíben sis emas de IA que
manipulen el compo amien o humano o explo en ulne abilidades indi iduales [13].
Eu opa no debe a ed a se y debe pe segui ue a de sus on e as a las emp esas
ecnológicas que ulne en su legislación.
En esumen, la egulación e ec i a de la IA, en el con ex o de los deep akes
po nog á icos, equie e un en oque mul i acé ico que combine anspa encia,
esponsabilidad co po a i a, con oles de acceso y una legislación obus a que se aplique
y p o eja la p i acidad y los de echos de las pe sonas. A odo ello, debemos suma la
imp escindible educación ecnológica, un elemen o c ucial, desde e apas
p euni e si a ias [4], en a as del espe o y el eno a la iolencia es é ica. Al abe iza a la
población digi almen e es impe a i o: los e os y desa íos ecnoé icos y sociales son
demasiados como pa a abandona a la ciudadanía a su sue e.
23
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
REFERENCIAS
[1] J. Be ge : “Ways o seeing”: Penguin books UK, 1972, edición 2008. ISBN: 978-01-4103-
579-6. h ps://a chi e.o g/de ails/WaysO SeeingByJohnBe ge / , consul a 03/03/25.
[2] G. Ba d, L. Ve ga a: “La (neo) colonización de los cue pos: ( e) exis i en e al he e o-
pa ia cal capi alis a”, Obse a o io La inoame icano, 2, 2018; pp. 17-38. ISSN 1853-2713.
[3] L. Mul ey: “Visual Pleasu e and Na a i e Cinema”. Sc een, 16(3), 1975, pp. 6-18.
[4] A. He nández-Fe nández: “Tecnoé ica en el uso de la in eligencia a i icial: el de echo a no
se desnudado.” En: Pe spec i as con empo áneas en educación: inno ación, in es igación y
ans o mación (pp. 1234–1251). Dykinson, 2024. ISBN: 978-84-1170-926-2.
h p://hdl.handle.ne /2117/422475, consul a 03/03/25.
[5] N F i z, V. Malic, B. Paul, Y. Zhou: “Wo se han objec s: The depic ion o black women and
men and hei sexual ela ionship in po nog aphy”. Gende Issues, 38, 2021, pp. 100-120.
ISSN 1936-4717.
[6] J. de Miguel Casado, J.G. Ca izo: “Rep esen ación g á ica de la muje en el cine español:
Análisis g á ico de pós e es de películas nominadas a los Goya desde 2018 a 2023”. G a ica,
13(25), 2025, pp. 59-69.
[7] D.K.Ci on: “The igh o p i acy: P o ec ing digni y, iden i y and lo e in he digi al age”.
Random House, 2022. ISBN: 978-0-393-88231-5
[8] A.E. Ma wick: “Scandal o sex c ime? Gende ed p i acy and he celeb i y nude pho o
leaks.”, E hics and In o ma ion Technology, 19, 2017, pp. 177-191. ISSN: 1388-1957.
[9] D. K. Ci on: “The Con inued (In) isibili y o Cybe Gende Abuse”. En:Yale Law Jou nal
Fo um, Fo hcoming. Vi ginia Public Law and Legal Theo y Resea ch Pape (No. 2023-57),
2023.
[10] M. Aikenhead: “A easonable expec a ion o sexual p i acy in he digi al age”. Dalhousie,
2018.
[11] A. He nández-Fe nández: “¿Aplicaciones que desnudan? Tecnoé ica y educación en el
uso de la IA gene a i a”, Cong eso Nodos del Conocimien o 2023, 20 de No iemb e de 2023,
h ps://www.you ube.com/wa ch? =npnGs_8 -0w, consul a 03/03/25.
[12] A. He nández-Fe nández: “IA y diseño”, G a ica, 2025, en p ensa. ISSN 2339-7500.
[13] Comisión Eu opea: “Ley de la IA”, 2024, Reglamen o (UE) 2024/1689 po el que se
es ablecen no mas a monizadas sob e in eligencia a i icial,
h ps://digi al-s a egy.ec.eu opa.eu/es/policies/ egula o y- amewo k-ai , consul a 03/03/25.
24
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
Dones, IA i ce ca de eina
Pe e Eja que, Ma a Rod íguez, Alba Rosa, Lau a Roumens, Laia Saba e
Ceco
Te assa, Ba celona – Espanya
[email p o ec ed]
La Ceco som una con ede ació emp esa ial mul isec o ial cons i uïda l’any 1978 i
in eg ada pe una g an di e si a de g emis i associacions emp esa ials. De ensem,
ep esen em i ajudem les mic o, pe i es, mi janes i g ans emp eses, així com als
eballado s au ònoms i p o essionals.
Amb la seu cen al a Te assa i amb o icines a Ba celona, ep esen em 45.000 emp eses i
en o men pa 55 col·lec ius emp esa ials. Comp em amb 40 à ees d’assesso amen ,
desen olupem accions de o mació (11.000 alumnes, el 2024), d’o ien ació i in e mediació
labo al (825 o e es de eina i 3.950 demandes, el 2024), d’emp enedo ia i Reemp esa, i
d’ene gia i sos enibili a , en e d’al es.
L’any 2023 la Ceco am es ena l’O icina d’Igual a amb l’objec iu d’acompanya les
emp eses en aques a ma è ia. S’es uc u a en es àmbi s: assesso amen (més de 100
en el bienni 2023 – 2024); o mació i consul o ia (al ol an de 200 accions en e el 2023 i
el 2024); i p ojec es, ecu sos i in o mes
En aques úl im àmbi , hem desen olupa múl iples inicia i es, com a a una eina de
diagnòs ic de la comunicació a les pàgines web en pe spec i a de gène e; guies de
bones p àc iques sob e ges ió dels emps de eball, emp enedo ia emenina, i impuls de
dones a la di ecció; p opos es o ma i es; càpsules audio isuals pe a la di usió de
l’equi a en e les emp eses; guies de p egun es eqüen s sob e el p océs de ece ca de
eina en pe spec i a de gène e; in o mes sob e pe spec i a de gène e en el col·lec iu de
p o essionals au ònoms; en e d’al es.
Així ma eix, a l’À ea d’O ien ació i In e mediació Labo al de la Ceco duem a e me
nomb osos p ojec es d’acompanyamen a la inse ció, pe a o ipus de col·lec ius (jo es,
pe sones desocupades, pe sones en ac iu, pe sones a pa i de 45 anys, en e més) en el
25
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
U ili za la IA pe momen s d'ansie a
Eugenia Dina es A chs
Dones del Cen e / Espai Emocional eeMind ul / Tecnologia - Ajun amen de Te assa
Te assa (Ba celona) – España
[email p o ec ed]
P esen ació
Aques a ponència es posi i a i inno ado a, i p e e eixo cen a -me en les opo uni a s que
ens b inda el p esen , deixan les po s sob e el u u a aquells que ja s’enca eguen de
di ond e-les.
📌 La me a expe iència m’ha po a a uni ecnologia i ans o mació pe sonal:
Més de 30 anys com a uncionà ia a l’Ajun amen de Te assa, la mei a al Se ei de💻
Tecnologia, on he es a Webmas e de la In ane pe a més de 2.500 eballado s. També
he ges iona du an 5 anys les xa xes socials de l’à ea.
Pa al·lelamen , la me a passió pel desen olupamen humà em a po a a con e i -🧠
me en Consul o a i Fo mado a en T ans o mació Pe sonal i Espi i ual. He c ea el
P og ama Men o ing del Can i Au èn ic amb el Mè ode GENIS i el mè ode En oca’ : 21
dies de Mo i ació. També sóc coc eado a de la comuni a Mind Global Space, ges o a de
l’Espai Emocional eeMind ul amb seu a Te assa i conec o a d’expe s en el món sub il.
El meu comp omís amb l’impac e social ambé es e lec eix en el meu ol com a💜
P esiden a de Dones del Cen e de Te assa i la me a pa icipació a la Comissió del 8 de
ma ç d’Igual a de Gène e.
En aques a ponència explo a em com la In el·ligència A i icial po se una eina aliada🔎
en momen s d’ansie a , ajudan -nos a ges iona emocions i millo a la nos a salu men al.
Pe mi, la IA és una eina pode osa que ob e no es possibili a s pe a les pe sones
c ea i es, ajudan -les a po encia el seu alen i po a les se es idees més enllà del que
mai hau ien imagina .
32
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
Pape de la IA: Consul o d’un con lic e emocional
1. In oducció
P esen ació del ema: Com la in el·ligència a i icial po ajuda a ges iona emocions
i momen s d’ansie a .
Di e enciació en e l’ansie a en dones i homes
Impo ància de eni eines accessibles pe a on a con lic es emocionals en el dia a
dia.
B eu explicació del uncionamen de Cha GPT com a assis en con e sacional.
2. Com e se i Cha GPT com a Consul o d'un con lic e emocional
Desc iu e un con lic e: Com posa pe esc i el que sen im pe o dena les idees.
Demana di e en s pe spec i es: Com Cha GPT po o e i al es pun s de is a o
eines de esolució.
Simulació d’una con e sa amb un e apeu a i ual: Exemples p àc ics d’ús pe
ges iona emocions.
3. Com e se i Cha GPT com a Plani icado de Tasques
3.1. Demana que mo i i a segui una die a
Com es uc u a p egun es pe què l'IA o e eixi plans conc e s.
Exemples de com eb e consells pe sonali za s i mo i ació dià ia.
3.2. Demana que mo i i a e espo
Gene a u ines d’exe cicis adap ades al ni ell i la disponibili a .
Reb e missa ges d’ànim pe man eni la cons ància.
3.3. Resumi no ícies de iolència de gène e
E i a sob ecà ega emocional amb in o mació sin e i zada i objec i a.
Mane es de demana un esum que ens ajudi a es a in o mades sense angoixa -
nos.
3.4. Demana a i macions posi i es sob e el meu es a d'ànim
Com ob eni ases de e o ç posi iu segons l’emoció que sen im.
Exemples p àc ics de com u ili za aques es a i macions dià iamen .
33
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
4. Com c ea pau es de Salu Emocional
Es abli u ines saludables amb l’ajuda de la IA: Medi ació, espi ació, esc iu e un
dia i emocional.
U ili za Cha GPT pe e seguimen del benes a emocional: P egun a cada dia
com ens sen im i eb e ecomanacions pe sonali zades.
Aplica ècniques de ges ió de l’es ès i ansie a sugge ides pe la IA.
5. Conclusió i To n de p egun es
Resum de les idees clau.
Re lexió sob e els lími s i el po encial de la IA en l'àmbi emocional.
In e acció amb el públic: exemples p àc ics en di ec e si escau.
1. P omp e s (p egun es a IA) pe què ens expliquem millo
1.1. Di e enciació en e l’ansie a en dones i homes
Acla i si la ponència abo da à l’ansie a des d’una pe spec i a de gène e o si se à
un en ocamen gene al.
Explica pe què l’ansie a a ec a més les dones i com els ac o s socials, biològics i
cul u als hi in lueixen.
Re lexiona sob e si la IA hau ia d’adap a -se segons el gène e pe se més e ec i a
en el supo emocional.
👉 Possible P omp e :
"L’ansie a a ec a més les dones que els homes pe di e sos ac o s socials i biològics.
Com po la IA ajuda especí icamen les dones a ges iona -la?"
1.2. Anàlisi de les causes de la majo incidència d’ansie a en dones
In odui dades sob e la di e ència en la p e alença de l’ansie a en e dones i
homes.
Explica com les cà egues de cu es, la p eca ie a labo al, la p essió es è ica i al es
ac o s a ec en la salu men al de les dones.
34
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
Re lexiona sob e si la IA, al com es à dissenyada ac ualmen , é biaixos que
igno en aques es eali a s.
👉 Possible P omp e :
"Dona'm un anàlisi sob e pe què les dones pa eixen més ansie a que els homes i com la
IA po eni en comp e aques a eali a ."
Les dones pa eixen més ansie a que els homes pe una combinació de ac o s biològics,
psicològics i socials. L’anàlisi d’aques a eali a ens pe me en end e millo com la IA po
abo da aques a desigual a i o e i solucions més equi a i es.
Causes de la majo p e alença d’ansie a en dones
Fac o s biològics i ho monals
Les luc uacions ho monals (es ògens i p oges e ona) in lueixen en la egulació de
l’es ès i l’es a d’ànim.
Les dones enen una espos a més in ensa al co isol, l’ho mona de l’es ès.
Hi ha di e ències en l’amígdala i l’hipocamp, à ees ce eb als implicades en la po i la
memò ia emocional.
Fac o s psicològics
Les dones solen umia més sob e els p oblemes, e que in ensi ica l’ansie a .
Són més p openses a busca ap o ació social i a sen i -se esponsables de les
emocions dels al es.
Hi ha una majo in e nali zació de les emocions, men e que els homes solen
ex e nali za -les (pe exemple, amb i a).
Fac o s socials i cul u als
Les dones eben més p essió pe compli amb múl iples ols ( eballado es, ma es,
cuidado es, pa ella, e c.).
35
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
Exis eix una majo exposició a la iolència de gène e, l’asse jamen i la desigual a
sala ial, que gene en es ès c ònic.
Se’ls ensenya des de pe i es a se més sensibles i a no exp essa ag essi i a , la
qual cosa po augmen a la ep essió emocional.
Com la IA po eni en comp e aques a eali a
Disseny de ecnologies amb pe spec i a de gène e
Algo i mes de salu men al adap a s a les necessi a s emocionals i socials de les
dones.
Aplicacions que o e eixin supo emocional enin en comp e els cicles ho monals.
De ecció de pa ons d’es ès a a és de l’anàlisi de ex o eu pe o e i
ecomanacions pe sonali zades.
A enció a biaixos de gène e en la IA
E i a biaixos en els diagnòs ics psicològics (mol es eines de salu men al han es a
dissenyades segons pa ons masculins).
Assegu a que els assis en s i uals no e o cin es e eo ips de gène e en la mane a
de dona supo emocional.
Supo en la p esa de decisions i p e enció
IA en el lloc de eball pe iden i ica iscos de bu nou en dones i sugge i can is
es uc u als.
Reconeixemen de pa ons d’es ès en xa xes socials pe o e i ecu sos i supo
abans que es mani es in as o ns d’ansie a g eus.
2. Com e se i Cha GPT com a Consul o d'un con lic e emocional
👉 "Tinc un con lic e emocional i necessi o ajuda pe en end e’l millo . Em sen o [desc iu
com e sen s] pe què [explica la si uació]. Em po s ajuda a anali za -ho i sugge i
mane es de ges iona -ho?"
36
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
👉 "Vull eu e aques a si uació des d’un al e pun de is a. Po s o e i -me di e en s
in e p e acions i es a ègies pe a on a -ho?"
👉 "Si un e apeu a hagués d’aconsella -me en aques a si uació, què c eus que em
di ia?"
3. Com e se i Cha GPT com a Plani icado de Tasques
3.1. Demana que mo i i a segui una die a
👉 "Vull segui una die a saludable, pe ò em cos a se cons an . Em po s dona un pla
senzill i mo i ado pe comença i man eni -me en ocada?"
👉 "Fes-me una llis a de menja s saludables pe a o a la se mana i dona’m consells pe
man eni la mo i ació."
3.2. Demana que mo i i a e espo
👉 "Vull e exe cici pe ò em al a mo i ació. Em po s dona una u ina senzilla pe
comença i missa ges d’ànim pe eco da -me pe què és impo an ?"
👉 "C ea un pla d’exe cici adap a a algú que comença des de ze o i ol millo a la se a
salu ."
3.3. Resumi no ícies de iolència de gène e
👉 "Vull es a in o mada sob e no ícies de iolència de gène e sense sob eca ega -me
emocionalmen . Po s e -me un esum cu i objec iu dels úl ims esde enimen s?"
👉 "Explica’m de mane a b eu i cla a una no ícia ecen sob e iolència de gène e,
des acan només els pun s més elle an s."
3.4. Demana a i macions posi i es sob e el meu es a d'ànim
👉 "Em sen o [ is /a, es essa /da, insegu /a] i necessi o una a i mació posi i a pe
ajuda -me a sen i -me millo ."
👉 "Dona’m cinc a i macions posi i es pe e o ça la me a au oes ima i benes a
emocional."
37
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
3.3. Com c ea pau es de Salu Emocional
👉 "Vull es abli una u ina de benes a emocional. Em po s ajuda a c ea una llis a de
p àc iques dià ies com medi ació, espi ació i g a i ud?"
👉 "Cada dia ull e un pe i exe cici d’au oexplo ació emocional. Po s dona -me una
p egun a pe e lexiona cada ma í?"
👉 "Quines ècniques em po s ecomana pe edui l’es ès i millo a la me a calma
men al?"
La IA ens dona l'opo uni a de qües iona , explo a no es pe spec i es i desa ia
c eences que hem assumi com a e i a s absolu es.
Ens obliga a e lexiona sob e com p ocessem la in o mació, què conside em ce i
com podem p end e decisions més c í iques i conscien s.
P.D: Aques a p esen ació é un en ocamen p àc ic i conc e pe acili a el pas a l’acció.
Eugenia Dina es A chs
eeMind ul /Dones del Cen e / Ajun amen de Te assa - Tecnologia
eemin ul.es
@eemind ul
@donesdelcen ede e assa
@eugeniadina es
38
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
Àmbi : Dones Ciència i Tecnologia
39
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
La nue a e a de la In eligencia A i icial y cómo nos a ec a a las
muje es
Elisa Cla e - Comse pha ma
Te assa- Ba celona
[email p o ec ed]
[email p o ec ed]
Desde hace unos dos años, es amos cansados de lee i ula es, no icias de cómo la IA
cambia á nues a o ma de abaja , el mundo de los negocios, nues a o ma de
elaciona nos. Se dice que a ec a á a más del 40% de los empleos ac uales; Muchos
abajos desapa ece án, con el co espondien e sala io, de modo que somos muchas las
que aumen amos nues a ince idumb e y pensamos. ¿Cómo a ec a á a mi ida?
¿Pe de é mi abajo? ¿Pe de é mi pode adquisi i o? ¿De qué i i án mis hijos?
Pa ece que la quin a e olución ha enido pa a queda se, a pesa de los enos y lími es
que in en an pone los supe pode osos y gobe nan es, y oda ía, no es amos segu os de
cómo nos a ec a á a cada una de noso as. Una cosa pa ece es a cla a, una máquina no
nos sus i ui á, pe o puede se , que seamos sus i uidos po pe sonas que manejen
mejo las he amien as que nos o ece la IA po las siguien es azones:
1. Se es más p oduc i os, la au oma ización de nues o abajo nos ha á más e icien es,
aquellos abajos de o icina ayuda án a consegui mejo es esul ados en menos iempo,
algunos e e en es hablan de que la jo nada labo al se e á a ec ada, abaja emos 10
meses no 11, 1 mes de acaciones, 1 mes de o mación pa a adap a nos a es a nue a
ealidad. ¿Se á e dad?
2. El inc emen o de la p oduc i idad end á dos e ec os, el p ime o se necesi a án menos
pe sonas, aumen a á el desempleo; el segundo e ec o, se inc emen a á la b echa en e
los icos y pob es. Es po ello, que ambién se empieza a habla de la en a básica
uni e sal, cómo un elemen o impo an e pa a man ene el i mo de consumo, p oducción
ac ual y se un agen e pa a no queb a el equilib io económico ac ual. ¿Se á e dad?
40
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
No sab emos si es e me eo i o llega á en menos de 5 años o más de 5 años, pe o una
cosa es á cla a, debemos es a p epa ados pa a que el impac o en nues a idas, sea el
meno posible y pa a ello la única solución que es á en nues as manos es o mación,
o mación, más o mación…..pa ece se , que empieza a cob a sen ido, des ina 1 mes
al año en in e i en nues a o mación, es udios ecien es apelan que el uso de
he amien as de IA, si ealizamos la compa ación en e o ma nos p e iamen e o no ,
hace un gap impo an e en sus esul ados.
¡Seño as y Seño es! pa ece que nos oca o ma nos, pe o cuidado, po que exis e un
sin ín de o maciones en he amien as, aplicaciones de IA, que dicen que nos ha án
expe as, pe o siemp e pagando, así que ambién nos oca o ma nos, pa a que la
o mación sea de calidad y que no se nos aya odo el sala io en ello.
Una cues ión que me gus a ía esal a es que el c ecimien o exponencial y dominio de los
da os en nues as idas, las muje es no es amos pilo ando ni colabo ando igual que
nues os semejan es en el desa ollo de la IA, po los siguien es mo i os que expongo a
con inuación:
Fal a de e e en es y p esencia, desde nues a in ancia has a nues os abajos ac uales,
en ca e as y abajos STEM, muchas niñas no se sien en segu as y p e ie en o as
asigna u as que no sean ma emá icas, las amigas de sus amigas idem, eadem, idem. A
pesa de los es ue zos en minimiza es as di e encias, al an e e en es emeninos en las
cha las de los supe pode osos de las ecnológicas, como Google, IBM, Amazon,
Mic oso , N idia; po una azón lógica, la ley de la p obabilidad, lo se es humanos
ap endemos po imi ación y, po ejemplo, al an más p esencia emenina isible pa a
inc emen a el núme o de casos po posibles en e el núme o de casos eales.
La apa ición del Sesgo de géne o en la IA, muchas de noso as ap eciamos un poco
desconce adas, la p esencia de asis en es i uales, odas emeninas, que nos ayudan,
enden, aseso an…pe o no en endemos, po qué dichas asis en es, ienen que es a con
opa ajus ada, asgos sexuales ma cados y cue pos pe ec os. No en endemos que, pa a
ap ende inglés, iene que se una despampanan e ubia, con asgos pe ec os. ¿Acaso
quien los diseña son homb es? No debe ía se así, si algo ha aído la IA, es que hemos
41
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
Quan?
Des de l’educació p imà ia i secundà ia: In odui concep es bàsics d’IA i
pensamen compu acional a les escoles pe què les nenes egin des de pe i es que
aques camp ambé po se pe a elles.
En la o mació uni e si à ia i ècnica: No només en ca e es STEM, sinó ambé en
disciplines com d e , comunicació o iloso ia, pe què la IA és ans e sal i a ec a
mol s àmbi s.
A la o mació con ínua i ecicla ge p o essional: Pe què les dones que ja es an en
el me ca labo al no quedin en e e en un món cada cop més au oma i za .
A ni ell di ulga iu pe a la socie a en gene al: Pe què o hom pugui en end e els
iscos i bene icis de la IA i pugui p end e decisions in o mades.
On?
A les escoles i ins i u s, in eg an la IA en el cu ículum educa iu.
A les uni e si a s i cen es de ece ca, amb o macions especiali zades en IA è ica.
A les emp eses, amb p og ames de o mació in e na pe què les dones puguin
accedi a llocs de lide a ge en ecnologia.
En pla a o mes d’ap enen a ge en línia, pe què sigui accessible a pe sones de o
a eu.
A a és de alle s i inicia i es comuni à ies, pe a iba ambé a col·lec ius que
adicionalmen han ingu menys accés a la ecnologia.
Qui se n’hau ia d’enca ega ?
El sis ema educa iu: Ha d’ac uali za cu ículums pe inclou e la IA i l’è ica com a
emes onamen als des de ben a ia .
Les uni e si a s i cen es de ece ca: Han d’impulsa p og ames de o mació i
in es igació en IA amb pe spec i a de gène e.
Les emp eses ecnològiques: Han d’o e i o mació als seus emplea s i ga an i que
els seus algo i mes siguin è ics i inclusius.
Les adminis acions públiques: Han de egula l’ús de la IA i p omou e p og ames
de o mació accessibles pe a o a la població.
48
Cong és Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25
Les o gani zacions eminis es i de de ensa dels d e s digi als: Han de igila que la
IA no ep odueixi desigual a s i han d’o e i o macions pe empode a les dones en
ecnologia.
Els mi jans de comunicació i di ulgado s: Han de e pedagogia sob e els iscos i
opo uni a s de la IA pe què o hom pugui en end e’n els impac es.
3 OBJECTIUS
Com supe a aques es ba e es?
Fomen an l’educació ecnològica des de pe i es pe elimina es e eo ips de
gène e.
C ean xa xes de supo i men o a ge pe impulsa la p esència emenina en IA.
Implemen an polí iques d’igual a en emp eses ecnològiques pe ga an i un
en o n més inclusiu.
Visibili zan dones pione es en ecnologia pe enca ba e es psicològiques i
socials.
L’objec iu és ga an i que les dones inguin les ma eixes opo uni a s pe se ea ly
adop e s en IA i qualse ol al a ecnologia eme gen , de mane a que puguin ap o i a al
màxim el seu po encial en el me ca labo al del u u .
4 CONCLUSIONS
Inco po a més dones en el desen olupamen de la in el·ligència a i icial no és només
una qües ió de jus ícia, sinó ambé de quali a i e iciència ecnològica. Una IA c eada amb
una mi ada di e sa se à més è ica, més ú il i més ep esen a i a de la socie a en la se a
o ali a .
Si olem una IA que no pe judiqui les dones, cal ac ua en di e sos on s: o ma des de
la in ància, acili a l’accés a coneixemen s ecnològics a o es les eda s, i e que aques a
o mació sigui esponsabili a compa ida en e go e ns, emp eses, escoles i la socie a
ci il.
REFERÈNCIES / BILIOGRAFIA
El con ingu d’aques a icle es p opi de l’au o
49
Escola Supe io d’Enginye ies Indus ial,
Ae oespacial i Audio isual de Te assa (ESEIAAT)
Cen e de la Ima ge i la Tecnologia Mul imèdia (CITM)
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa (FOOT)
L’o gani zen:
Hi col·labo en:
ISBN: 979-13-87613-49-5
