4t Congrés Dones, Ciència i Tecnologia - WSCITECH25 : La dona i la intel·ligència artificial. La IA: reptes i debats amb perspectiva interseccional de gènere : Terrassa, 6 i 7 de març de 2025

Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 4t Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 La Dona i la intel·ligència artificial La IA: reptes i debats amb perspectiva interseccional de gènere Terrassa, 6 i 7 de març de 2025 Llibre d’actes del Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25. Els continguts d’aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya 2 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 Índex Introducció Missió, visió i objectius................................................................................................................................5 Àmbits de treball.........................................................................................................................................6 Descriptors.................................................................................................................................................. 7 Organització................................................................................................................................................8 Àmbit: Dones i Comunicació Desnudando mujeres: sesgo de género en la inteligencia artificial generativa de imagen.......................12 Dones, IA i cerca de feina.........................................................................................................................25 Àmbit: Dones i Salut Gamificación en Salud para la Hiperpersonalización de Intervenciones en Cáncer de Mama: Un Enfoque Integrado Basado en IA y Datos Conductuales........................................................................................29 Utilitzar la IA per moments d'ansietat........................................................................................................32 Àmbit: Dones Ciència i Tecnologia La nueva era de la Inteligencia Artificial y cómo nos afecta a las mujeres................................................40 Biaixos de gènere en la IA – preguntes i respostes..................................................................................43 3 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 Introducció Aquesta 4a edició del Congrés Dones, Ciència i Tecnologia - WSCITECH25, ha continuat amb la voluntat de fomentar les vocacions científiques entre les noies, posar en valor les aportacions de dones que treballen en diferents disciplines i integrar la perspectiva de gènere en totes les esferes de l'àmbit acadèmic i educatiu. El fil conductor d’enguany ha estat La dona i la intel·ligència artificial. La IA: reptes i debats amb perspectiva interseccional de gènere. El primer dia del Congrés es va analitzar la relació entre la dona i la IA des dels tres àmbits en què s'estructura el Congrés: Dones Divulgació i Comunicació Dones i Salut Dones Ciència i Tecnologia El segon dia, va tenir lloc el Congrés WSCITECH Jove, adreçat a l'alumnat de secundària i enfocat a motivar-lo en les professions STEAM i a treballar continguts de perspectiva de gènere per tal d’aconseguir una societat més justa i igualitària on les dones ocupin l’espai que els correspon. 4 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 Missió, visió i objectius Missió La contribució de les dones a la ciència i la tecnologia ha estat tradicionalment invisibilitzada. Fins i tot en l'àmbit de la salut, tot i tractar-se d'un espai altament feminitzat, tant la recerca com la intervenció tenen un marcat biaix androcèntric. En tot el món, institucions privades i públiques posen en marxa iniciatives per tal de donar visibilitat al treball de les dones en ciència i tecnologia. Un dels elements principals que justifica aquest congrés és la voluntat de posar de relleu i en valor aquesta visibilitat a les nenes i noies en particular i a la societat en general per així promoure les vocacions científiques i tècniques entre les futures estudiants. Aquest congrés també vol configurar-se com una plataforma de reflexió, creació, compartició i projecció del coneixement i del talent que moltes dones aporten i faciliten en aquests àmbits tradicionalment masculinitzats o amb una prominència masculina en el discurs i/o estructures orgàniques. És per això que, des de l'Ajuntament de Terrassa i diverses universitats públiques i privades, ens hem aplegat per tal d'organitzar i dur a terme un congrés que posi de relleu la tasca desenvolupada per les dones en aquests camps i promogui la incorporació de la perspectiva de gènere a la ciència, la tecnologia i l'àmbit de la salut. Visió La realitat social que ens envolta mostra que malgrat que les dones estiguin cada cop més formades i es mostrin competents en ciència i tecnologia hi ha camps als que no accedeixen. Si poséssim a tots els estudiants del país en una sola classe, més de la meitat serien dones (dades OCDE), però els percentatges canvien si s'analitza cada especialitat. En ciències, matemàtiques i informàtica les estudiants representen el 30% i en enginyeria només el 23%. La baixa presència de dones en aquestes disciplines, conegudes amb l'acrònim STEAM (en anglès, ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques) fan evident la desigualtat de gènere que, des de fronts molt diversos, s'està combatent. 5 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 Una explicació la podem trobar en l'estudi de les universitats de Nova York, Illinois i Princeton publicat a la revista Science el 2017. Aquesta investigació destacava que, a una edat tan primerenca com els 6 anys, les nenes es tornen menys propenses a associar la brillantor amb el seu propi sexe i tendeixen a defugir les activitats catalogades per a "nens molt intel·ligents". Malgrat que, en els darrers anys l'interès de les dones per aquestes disciplines ha crescut, continua per sota del dels homes. Així, en la darrera edició del Mobile World Congress de Barcelona, la participació va ser de 74% d'homes i 26% de dones, podem dir que la bretxa continua. El congrés pretén ser un espai per tal de repensar i recosir aquesta bretxa, per analitzar experiències i bones pràctiques que ens permetin acostar la ciència i la tecnologia a les nenes i joves. Volem generar coneixement i intervencions que no discriminin per raó de sexe, orientació sexual o que continguin biaixos de gènere. Aquesta és la realitat en la que avui ens movem, però la nostra iniciativa pretén ser un esglaó més en la construcció d'un model més equilibrat, equitatiu i just, que atengui i assumeixi la perspectiva de gènere en l'àmbit científic i tecnològic. Objectius Tant els Congressos com les Jornades, volen contribuir a visibilitzar i posar en valor les aportacions de les dones que treballen en les diferents disciplines dels àmbits de la ciència i la tecnologia, i especialment d'aquelles escoles presents al campus Terrassa Universitària (TU.). Així mateix, es pretén fomentar l'accés i la participació de les nenes, noies i dones en els àmbits científics i tecnològics i integrar la perspectiva de gènere en totes les esferes de l'àmbit acadèmic i educatiu. Àmbits de treball El Congrés s'ha estructurat en els següents àmbits: Àmbit Dones, Divulgació i Comunicació Àmbit Dones i Salut Àmbit Dones, Ciència i Tecnologia 6 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 Descriptors Àmbit: Dones Divulgació i Comunicació Invisibilitat del rol de les dones en la història de la ciència i la tecnologia. Relació entre l'absència de models femenins i la infrarepresentació de les dones a la ciència i la tecnologia. Dones i piràmides professionals, masculinització dels rols de poder. Com trencar el sostre de vidre. L'empoderament de les dones cap als models masculins, les transmissions d'aquests i les jerarquies. Accions i espais per a apropar la IA des de la perspectiva de gènere a la ciutadania sobretot a infants i joventut. Àmbit: Dones i Salut Introducció de la perspectiva interseccional de gènere als estudis en ciències de la salut i a la incorporació de la intel·ligència artificial (IA). Biaixos discriminatoris de la IA aplicada a ciències de la salut: reproducció dels estereotips de gènere, racialització, ignorància de minories... Efectes psicològics de la IA, pèrdua de la privacitat, control social, impacte dels algoritmes en la presa de decisions. IA i violències de gènere: de noves eines per a fer front a la VG a noves formes de violència a través de la IA, deepfakes i altres formes de violència digital. Àmbit: Dones Ciència i Tecnologia Perspectiva de gènere i equitat en la recerca i en projectes relacionats amb l'ús de la IA en els àmbits científics i tecnològics. El gènere en les IAs. Qüestions morals i ètiques: abast, futur, límits i efectes en la perspectiva de gènere. Experiències pioneres de la dona en projectes de recerca en IA. Foment de vocacions i pràctiques docents en l'àmbit de la IA. Biaixos en l'ús de la IA. 7 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 Organització Aquest Congrés, ha estat organitzat per l'Ajuntament de Terrassa, a través de les regidories de Polítiques de Gènere i Universitats i Transferència de Coneixement i en col·laboració amb l'Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT-UPC), l'Escola Universitària d'Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa (EUIT-UAB), la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat (CUS), la Societat Catalana de Tecnologia (SCT), la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT-UPC), el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM-UPC), l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC-UB) i l'Euncet Bussines School (EUNCET-UPC), organitza el 4t Congrés Dones, Ciència i Tecnologia WSCITECH25. Comitè organitzador Beatriz Escribano. Càtedra UNESCO de Sostenibilitat (CUS-UPC) Eva Fernández. Escola Universitària d'Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa (EUIT-UAB) Heura Ventura. Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT-UPC) Núria Salán. Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT-UPC) i Societat Catalana de Tecnologia (SCT-IEC) Cristina Cáliz. Euncet Business School (EUNCET-UPC) Aurora Torrents. Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT-UPC) Carla Molins. Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM-UPC) Esther López. Servei d'Universitats i Transferència de Coneixement. Ajuntament de Terrassa Cesca Sicilia. Servei d'Universitats i Transferència de Coneixement. Ajuntament de Terrassa Anna Puig. Servei d'Universitats i Transferència de Coneixement. Ajuntament de Terrassa Sònia Ramon. Servei d'Universitats i Transferència de Coneixement. Ajuntament de Terrassa Servei de Polítiques de Gènere. Ajuntament de Terrassa 8 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 Comitè científic Àmbit: Dones Divulgació i Comunicació Beatriz Escribano. Càtedra UNESCO de Sostenibilitat (CUS-UPC) Alejandra Calleros. Càtedra UNESCO de Sostenibilitat (CUS-UPC) Carla Molins. Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM-UPC) Àmbit: Dones i Salut Eva Fernández. Escola Universitària d'Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa. (EUIT-UAB) Laura Buguñá. Fundació Mútua Terrassa per a la Recerca, Docència i Innovació Montserrat Rodó. Escola Universitària d'Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa (EUIT-UAB) Anna Junquè. Consorci Sanitari de Terrassa (CST-UIC) Àmbit: Dones Ciència i Tecnologia Heura Ventura. Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT-UPC) Aurora Torrents. Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT-UPC) Núria Salán. Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT-UPC) i Societat Catalana de Tecnologia (SCT-IEC) Moderació de les taules temàtiques Carla Molins, (CITM-UPC) - Taula Divulgació i Comunicació Anna Junqué, (CST-UIC) - Taula Salut Heura Ventura, (ESEIAAT-UPC) - Taula Ciència i Tecnologia 9 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 principios de los 90 del siglo XX, comenzaron a aparecer los primeros foros de discusión en línea y sistemas de chat. En estos entornos nacieron las primeras conversaciones sobre el sexismo en la red y la vulnerabilidad de las mujeres en estos espacios, pero la falta de regulación y el anonimato favorecieron la interacción sin filtros, y facilitaron los comportamientos dañinos y el acoso. El debate sobre la necesidad de eliminar el anonimato en la red sigue abierto. Inicio y auge de las redes sociales (1995-2005): creación de la identidad digital La aparición de plataformas pioneras como Classmates (1995), SixDegrees (1997), en una primera etapa, y posteriormente de LinkedIn (2003), MySpace (2003), Facebook (2004) y YouTube (2005) marcó un cambio en las formas de relacionarse en línea. Durante esta etapa, Internet comenzó a expandirse masivamente con el auge de los sitios web y el lanzamiento de los primeros móviles con internet WAP (Wireless Application Protocol), como el Nokia 7110 (1999). Destacan así los primeros grandes repositorios de vídeos y la proliferación de las primeras redes sociales. A medida que crecía la conexión entre usuarios, también lo hacía la exposición de aspectos íntimos de sus vidas, mezclados con el componente laboral, lo que dio pie a nuevas problemáticas sociales y personales en línea. Paralelamente, aumentó la piratería, la pornografía en la red y los problemas relacionados con el ciberabuso y la sextorsión. Desde entonces, en general, las relaciones humanas poseen una doble dimensión: queramos o no, por presencia o por ausencia, todo el mundo tiene una identidad digital. Nos ligamos al teléfono móvil, a la extensión tecnológica de nuestra identidad. Es el bifaz del nuevo ‘Habilis’ del siglo XXI. Expansión de las redes sociales (2005-2010): nuestra red social virtual Generado ese vínculo tecnológico, esa asociación al teléfono móvil y a la nueva identidad digital, tanto en lo personal como en lo profesional, se establecen redes sociales virtuales, que, como suele decirse, nos conectan con personas que están lejos, y nos alejan de los que están cerca. Este período se caracterizó por una expansión significativa de las redes sociales en línea y la mensajería instantánea. A plataformas como YouTube, 16 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 Twitter (ahora X) o Tumblr, se añadió la creación de aplicaciones de mensajería instantánea como Messenger (integrada en Facebook en 2008),c WhatsApp (2009) e Instagram (2010), que escalaron y transformaron la interacción digital entre las personas. Sin embargo, se consolidó la cosificación de las personas a través de imágenes y la violencia estética, especialmente de la mujer, y la aparición de las primeras "influencers", generalmente perfiles femeninos que tendían a poner el foco en el aspecto físico. Al mismo tiempo, el consumo de pornografía en línea aumentó, con sitios como Xvideos y Pornhub ganando popularidad y visitas. Se iniciaron debates sobre la explotación en la industria pornográfica y las implicaciones sociales de la visibilidad digital. La red social virtual había llegado para quedarse, con todas sus consecuencias, fagocitando parte de las relaciones sociales que hasta entonces se habían dado en el “mundo real”. Consolidación de las redes sociales (2010-2015): relaciones y sexo en la red Las redes sociales se consolidan como plataformas de interacción social. Con precursoras como Meetic (2001), las webs de citas o de búsqueda de pareja, como Tinder (2012) o Grindr (2009), entre otras, se dispararon en este periodo. Se aposentaba así la virtualidad como medio para el establecimiento de relaciones humanas, en todas sus dimensiones. Se reflejó un cambio en la exploración de relaciones en línea, incorporándose la mujer a las posibilidades de búsqueda de relaciones estables, pero también de encuentros meramente sexuales. Esta apertura de la identidad digital a la sexualidad consentida, promovió indirectamente el auge del envío de imágenes explícitas sin ser solicitadas, el acoso sexual, e incluso fenómenos como la sextorsión. Paralelamente, surgieron debates sobre la censura, la privacidad y los derechos en la red. En este contexto, el cuerpo, especialmente el femenino, se enfrentó a una doble moral en su representación. Las controversias sobre la censura de obras de arte de desnudos, la campaña #FreeTheNipple (2012) y los casos de revenge porn, son ejemplos de cómo las redes sociales se convirtieron en un campo de batalla sobre el control social del cuerpo femenino, y por ende de la mujer, sometida a la cultura de la imagen en la era digital. 17 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 Era de la hipervisibilidad (2015-2020): la destrucción de la intimidad Entre 2015 y 2020, las redes sociales se convirtieron en escenarios de lucha por la visibilidad y la justicia social, con el auge del feminismo digital y movimientos como #MeToo, que expusieron situaciones de acoso y violencia de género. Además, se intensificaron los debates sobre el ciberacoso, la privacidad y la explotación digital, impulsados por casos como la filtración de datos de Cambridge Analytica (2018) y el surgimiento de plataformas populares como TikTok y OnlyFans (2016). Poco a poco estas redes aumentaron la superficialidad y la tendencia al comercio con el cuerpo femenino, iniciado en periodos anteriores. Se dio el suicidio de varias actrices porno, con precedentes como el de Alissa Funke (2014), y casos mediáticos como el de August Ames y Shyla Stilez (2017) o Olivia Nova (2018), entre otras. En esta etapa, la cultura de la cancelación se popularizó como forma de denuncia pública, un fenómeno vigente todavía. La protección de datos y la privacidad comenzó a legislarse: la UE implementó el Reglamento General de Protección de Datos (2018). Inicio de la IA Generativa y Deepfakes (2020-actualidad): la desinformación La pandemia de COVID-19 aceleró la ya veloz digitalización de las interacciones sociales, con un notable aumento en el uso de plataformas en línea. A partir de 2020, la IA generativa comenzó a desarrollarse rápidamente, lo que trajo consigo el auge de herramientas capaces de crear bulos o noticias falsas (fake news), y también imágenes y videos falsificados de extremo realismo, indistinguibles prácticamente de la ‘realidad’: los bulos profundos o deepfakes. Estos avances generaron preocupación social, especialmente en torno a la creación de deepfakes de desnudos no consentidos, lo que afectó principalmente a mujeres y a chicas menores de edad. A la par, las autoridades y plataformas iniciaron esfuerzos legales para regular la IA y la protección de datos, lo que debería, en un futuro, una vez implementadas estas leyes, proteger a las víctimas. ¿Qué es real y qué no en este mundo digital invasivo e intervenido por la IA generativa? En definitiva, el desarrollo y auge de internet que hemos resumido (Tabla 1), y en especial las redes sociales, ha provocado una digitalización no neutral de buena parte de las relaciones comunicativas humanas. En el mundo virtual la cosificación y el ciberabuso se 18 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 han convertido en herramientas de control social y de humillación hacia la mujer, en un reflejo, cuando no una amplificación, de la realidad no virtual, del uso de lo que se ha denominado tecnologías digitales invasivas [9,10]. En este contexto, uno de los fenómenos más preocupantes es la difusión no consentida de imágenes íntimas, en general de contenido sexual, conocido como revenge porn [7,8,9] y también la difusión de desnudos falsos, generados por IA, no consentidos [4,11]. Este tipo de abuso afecta principalmente a las mujeres, quienes son víctimas de la violación de su privacidad y de la explotación de su imagen sin su consentimiento [8,9,10]. Además, las celebridades han sido particularmente vulnerables a este tipo de ataques, algo que aumentó en la denominada ‘Era de la hipervisibilidad”, como muestran los casos de filtraciones de fotos íntimas de famosas en 2014, conocidos como The Fappening [8], lo que en la era de la desinformación y el deep fake ha pasado ya a ser un problema muy grave. 3. OBJETIVOS En este trabajo se plantearon los siguientes objetivos: - Revisar el origen histórico del acoso tecnológicamente mediado. Estudio de hechos relevantes en el desarrollo de internet que han influido en la perpetuación de los estereotipos de género y han fomentado la cosificación y el ciberacoso a la mujer, sintetizados en el apartado anterior. - Identificar el sesgo de género en las IA generativas de imágenes: Analizar casos para ver cómo los sistemas de IA generativa perpetúan estereotipos machistas y tienden a sexualizar a las mujeres, incluso en contextos inapropiados o no solicitados. En el texto de esta comunicación no se han incluido estas imágenes. - Examinar casos prácticos de aplicaciones problemáticas: Estudiar el funcionamiento y las implicaciones de herramientas específicamente diseñadas para generar imágenes de desnudos de personas sin su consentimiento, destacando las consecuencias morales y sociales de estas prácticas. Tampoco se incluyen los datos o enlaces a estas aplicaciones, para evitar una propaganda innecesaria. 19 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 - Explorar las causas del sesgo: Investigar cómo los datos de entrenamiento y las decisiones de diseño contribuyen a la perpetuación de dinámicas de desigualdad de género en las tecnologías de IA generativa. - Evaluar los riesgos derivados: Analizar los peligros asociados, como la creación de bulos profundos o deepfakes y la difusión de contenido falso o dañino, así cómo estas prácticas atentan contra el decoro, y afectan la privacidad, el honor y la dignidad de las personas afectadas, principalmente mujeres. - Apostar por soluciones éticas y legales: Reflexionar sobre las medidas para mitigar el sesgo de género en las IA generativas, como el diseño de la agencia moral artificial, de sistemas más inclusivos y la implementación de regulaciones y controles éticos y legislativos, que se hagan efectivos. 4. RESULTADOS En trabajos anteriores sobre el análisis del uso de aplicaciones de IA generativa ya se reveló un marcado sesgo de género, evidenciado en la frecuencia y naturaleza de las representaciones femeninas desnudas: el experimento realizado mediante herramientas de IA basadas en Stable Diffusion mostró que estos sistemas tienden a generar desnudos femeninos de manera más realista que los masculinos o los de personas mayores [4,11]. Este sesgo de género y edad sugiere que las bases de datos de entrenamiento contienen una sobre representación de cuerpos femeninos sexualizados, reflejando sospechosamente cánones de la pornografía convencional e incluso de la pedofilia [4,11]. La IA generativa ya sexualiza de forma gratuita al cuerpo femenino, incluso cuando se piden retratos [12]. Suele enfocarse en genitales y senos, perpetuando la cosificación, un ideal de belleza hipersexualizado, de cuerpos heteronormativos y excluyentes, caracterizado por cuerpos jóvenes y delgados, mientras que se ignora o distorsiona cuerpos fuera de estos estándares, como los de personas mayores o con características corporales diversas [4,11]. Además, la feminización de figuras masculinas en obras artísticas intervenidas digitalmente es una prueba del sesgo de género, pues se destaca cómo el entrenamiento de estos modelos favorece patrones femeninos, caso del “Apolo 20 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 desnudado” del “Apolo y Dafne” de Albani estudiado previamente [4,11]. La mejora de estas herramientas de generación de imágenes y de vídeos hiperrealistas, tanto en aplicaciones generalistas como en aquellas directamente diseñadas para generar desnudos o pornografía, sumada a la facilidad de acceso a estas herramientas, ha incrementado en los últimos años los riesgos de abuso, especialmente hacia mujeres, exacerbando problemas ya existentes como el ciberacoso, el morphing y la pseudopornografía infantil [4,7,9]. Facilitar el acceso a estas herramientas impacta en los problemas derivados. Nuevos estudios de este año confirman, de forma preocupante, que se han incrementando las posibilidades de generar deepfakes sexuales, en los que las víctimas son expuestas, vejadas y juzgadas en las redes, donde la presunción de inocencia ha dejado, por desgracia, de tenerse en consideración. La tenue regulación y la reciente regulación sobre la IA en Europa todavía no ha mejorado la situación. Como sucede con los abusos y agresiones sexuales fuera del mundo virtual, la víctima del deepfake es revictimizada: ¿por qué es ella la que debe demostrar que el bulo es falso, una vez difundido? ¿Quién actúa en el Far West de las redes cuando las empresas que desarrollan aplicaciones digitales invasivas y que atentan contra el honor y la dignidad radican en otros países, fuera de la jurisprudencia europea? Hay ley, ¿pero se aplica y se sanciona su vulneración? 5. CONCLUSIONES En trabajos anteriores se apuntaba a la necesidad de regulaciones que limiten el uso de estas tecnologías, que aseguren que no hay delitos de pederastia o de abuso, agresión sexual o trata, exigiendo la transparencia en los datos de entrenamiento, e incluso promoviendo, por ley, una agencia moral artificial que evite la generación de imágenes que emulen la pornografía infantil, o la explotación de imágenes personales sin consentimiento [4]. Aquella necesidad de regulación, ahora es ya una urgencia [4, p.1249]: Deberían prohibirse las aplicaciones destinadas únicamente a la humillación pública de nuestros semejantes, máxime cuando se publicitan con eslóganes machistas como “desnuda una chica”. El desarrollo y la mejora de herramientas de inteligencia artificial 21 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 (IA) que permiten ilícitamente desnudar la imagen de una persona vestida, o insertarla en un video pornográfico, debería obligar a los estados a intervenir y a plantear una estrategia más sólida en lo que respecta a la protección de nuestros derechos digitales. Las tecnologías digitales invasivas deben prohibirse de forma eficaz. La proliferación de contenidos pornográficos falsos generados mediante IA, y en especial los deepfakes, plantea desafíos tecnoéticos y legales significativos. Para abordar estos desafíos, es esencial considerar los siguientes aspectos en la regulación de la IA [como se propuso en 4], en consonancia con el nuevo marco propuesto por la Ley de Inteligencia Artificial de la Unión Europea, que debe hacerse efectivo [13]: - Explicabilidad y transparencia: Las empresas desarrolladoras de herramientas de IA deben proporcionar información clara sobre los datos y métodos utilizados para entrenar sus sistemas. Es crucial conocer si se han empleado imágenes de menores o contenido explícito no consensuado en los procesos de entrenamiento, ya que esto podría implicar graves violaciones legales. - Agencia moral artificial: Dada la capacidad avanzada de reconocimiento de imágenes por parte de la IA, las compañías deben implementar por ley mecanismos de autocensura que impidan usos ilícitos. Por ejemplo, los sistemas podrían detectar y bloquear la generación de imágenes que representen a menores de edad. - Control de acceso efectivo: Es necesario establecer medidas robustas para restringir el acceso a aplicaciones que puedan generar contenido para adultos. La simple verificación de edad mediante preguntas no es suficiente, ya que los menores pueden eludir fácilmente estos controles. - Regulación y responsabilidad en los términos de uso: Las empresas no pueden eximirse de responsabilidad mediante términos de uso que transfieran toda la carga legal al usuario. Es imperativo que exista una supervisión legal que asegure que las compañías implementen salvaguardas adecuadas y se responsabilicen por los usos indebidos de sus tecnologías. - Destrucción de datos personales: Debe garantizarse que las empresas no retengan ni comercien con datos personales, o metadatos, sin el consentimiento explícito de los 22 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 usuarios. La eliminación completa y segura de la información personal es esencial para proteger la privacidad y prevenir posibles abusos. - Legislación que proteja la privacidad: Los gobiernos deben garantizar, y tienen la responsabilidad, de implementar y hacer cumplir leyes que salvaguarden la privacidad. Esto incluye regular estrictamente las herramientas de IA que puedan generar contenido explícito no consensuado, o prohibirlas si no tienen otro fin más que la humillación pública de las personas, asegurando que existan consecuencias legales para quienes desarrollen o utilicen estas tecnologías de manera indebida. Afortunadamente, aunque aún no ha entrado en vigor por completo, la Ley de IA de la Unión Europea, aborda varios de estos puntos al prohibir aplicaciones de IA que atentan contra los derechos fundamentales, como los sistemas de categorización biométrica, basados en características sensibles, o la captura indiscriminada de imágenes para crear bases de datos de reconocimiento facial. Además, se prohíben sistemas de IA que manipulen el comportamiento humano o exploten vulnerabilidades individuales [13]. Europa no debe arredrarse y debe perseguir fuera de sus fronteras a las empresas tecnológicas que vulneren su legislación. En resumen, la regulación efectiva de la IA, en el contexto de los deepfakes pornográficos, requiere un enfoque multifacético que combine transparencia, responsabilidad corporativa, controles de acceso y una legislación robusta que se aplique y proteja la privacidad y los derechos de las personas. A todo ello, debemos sumar la imprescindible educación tecnológica, un elemento crucial, desde etapas preuniversitarias [4], en aras del respeto y el freno a la violencia estética. Alfabetizar a la población digitalmente es imperativo: los retos y desafíos tecnoéticos y sociales son demasiados como para abandonar a la ciudadanía a su suerte. 23 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 REFERENCIAS [1] J. Berger: “Ways of seeing”: Penguin books UK, 1972, edición 2008. ISBN: 978-01-4103579-6. https://archive.org/details/WaysOfSeeingByJohnBerger / , consulta 03/03/25. [2] G. Bard, L. Vergara: “La (neo) colonización de los cuerpos: (re) existir frente al heteropatriarcal capitalista”, Observatorio Latinoamericano, 2, 2018; pp. 17-38. ISSN 1853-2713. [3] L. Mulvey: “Visual Pleasure and Narrative Cinema”. Screen, 16(3), 1975, pp. 6-18. [4] A. Hernández-Fernández: “Tecnoética en el uso de la inteligencia artificial: el derecho a no ser desnudado.” En: Perspectivas contemporáneas en educación: innovación, investigación y transformación (pp. 1234–1251). Dykinson, 2024. ISBN: 978-84-1170-926-2. http://hdl.handle.net/2117/422475, consulta 03/03/25. [5] N Fritz, V. Malic, B. Paul, Y. Zhou: “Worse than objects: The depiction of black women and men and their sexual relationship in pornography”. Gender Issues, 38, 2021, pp. 100-120. ISSN 1936-4717. [6] J. de Miguel Casado, J.G. Carrizo: “Representación gráfica de la mujer en el cine español: Análisis gráfico de pósteres de películas nominadas a los Goya desde 2018 a 2023”. Grafica, 13(25), 2025, pp. 59-69. [7] D.K.Citron: “The fight for privacy: Protecting dignity, identity and love in the digital age”. Random House, 2022. ISBN: 978-0-393-88231-5 [8] A.E. Marwick: “Scandal or sex crime? Gendered privacy and the celebrity nude photo leaks.”, Ethics and Information Technology, 19, 2017, pp. 177-191. ISSN: 1388-1957. [9] D. K. Citron: “The Continued (In) visibility of Cyber Gender Abuse”. En:Yale Law Journal Forum, Forthcoming. Virginia Public Law and Legal Theory Research Paper (No. 2023-57), 2023. [10] M. Aikenhead: “A reasonable expectation of sexual privacy in the digital age”. Dalhousie, 2018. [11] A. Hernández-Fernández: “¿Aplicaciones que desnudan? Tecnoética y educación en el uso de la IA generativa”, Congreso Nodos del Conocimiento 2023, 20 de Noviembre de 2023, https://www.youtube.com/watch?v=npnGs_8t-0w, consulta 03/03/25. [12] A. Hernández-Fernández: “IA y diseño”, Grafica, 2025, en prensa. ISSN 2339-7500. [13] Comisión Europea: “Ley de la IA”, 2024, Reglamento (UE) 2024/1689 por el que se establecen normas armonizadas sobre inteligencia artificial, https://digital-strategy.ec.europa.eu/es/policies/regulatory-framework-ai , consulta 03/03/25. 24 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 Dones, IA i cerca de feina Pere Ejarque, Marta Rodríguez, Alba Rosa, Laura Roumens, Laia Sabater Cecot Terrassa, Barcelona – Espanya [email protected] La Cecot som una confederació empresarial multisectorial constituïda l’any 1978 i integrada per una gran diversitat de gremis i associacions empresarials. Defensem, representem i ajudem les micro, petites, mitjanes i grans empreses, així com als treballadors autònoms i professionals. Amb la seu central a Terrassa i amb oficines a Barcelona, representem 45.000 empreses i en formen part 55 col·lectius empresarials. Comptem amb 40 àrees d’assessorament, desenvolupem accions de formació (11.000 alumnes, el 2024), d’orientació i intermediació laboral (825 ofertes de feina i 3.950 demandes, el 2024), d’emprenedoria i Reempresa, i d’energia i sostenibilitat, entre d’altres. L’any 2023 la Cecot vam estrenar l’Oficina d’Igualtat amb l’objectiu d’acompanyar les empreses en aquesta matèria. S’estructura en tres àmbits: assessorament (més de 100 en el bienni 2023 – 2024); formació i consultoria (al voltant de 200 accions entre el 2023 i el 2024); i projectes, recursos i informes En aquest últim àmbit, hem desenvolupat múltiples iniciatives, com ara una eina de diagnòstic de la comunicació a les pàgines web en perspectiva de gènere; guies de bones pràctiques sobre gestió dels temps de treball, emprenedoria femenina, i impuls de dones a la direcció; propostes formatives; càpsules audiovisuals per a la difusió de l’equitat entre les empreses; guies de preguntes freqüents sobre el procés de recerca de feina en perspectiva de gènere; informes sobre perspectiva de gènere en el col·lectiu de professionals autònoms; entre d’altres. Així mateix, a l’Àrea d’Orientació i Intermediació Laboral de la Cecot duem a terme nombrosos projectes d’acompanyament a la inserció, per a tot tipus de col·lectius (joves, persones desocupades, persones en actiu, persones a partir de 45 anys, entre més) en el 25 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 Utilitzar la IA per moments d'ansietat Eugenia Dinares Archs Dones del Centre / Espai Emocional eeMindful / Tecnologia - Ajuntament de Terrassa Terrassa (Barcelona) – España [email protected] Presentació Aquesta ponència es positiva i innovadora, i prefereixo centrar-me en les oportunitats que ens brinda el present, deixant les pors sobre el futur a aquells que ja s’encarreguen de difondre-les. 📌 La meva experiència m’ha portat a unir tecnologia i transformació personal: Més de 30 anys com a funcionària a l’Ajuntament de Terrassa, la meitat al Servei de💻 Tecnologia, on he estat Webmaster de la Intranet per a més de 2.500 treballadors. També he gestionat durant 5 anys les xarxes socials de l’àrea. Paral·lelament, la meva passió pel desenvolupament humà em va portar a convertir-🧠 me en Consultora i Formadora en Transformació Personal i Espiritual. He creat el Programa Mentoring del Canvi Autèntic amb el Mètode GENIS i el mètode Enfoca’t: 21 dies de Motivació. També sóc cocreadora de la comunitat Mind Global Space, gestora de l’Espai Emocional eeMindful amb seu a Terrassa i conectora d’experts en el món subtil. El meu compromís amb l’impacte social també es reflecteix en el meu rol com a💜 Presidenta de Dones del Centre de Terrassa i la meva participació a la Comissió del 8 de març d’Igualtat de Gènere. En aquesta ponència explorarem com la Intel·ligència Artificial pot ser una eina aliada🔎 en moments d’ansietat, ajudant-nos a gestionar emocions i millorar la nostra salut mental. Per mi, la IA és una eina poderosa que obre noves possibilitats per a les persones creatives, ajudant-les a potenciar el seu talent i portar les seves idees més enllà del que mai haurien imaginat. 32 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 Paper de la IA: Consultor d’un conflicte emocional 1. Introducció Presentació del tema: Com la intel·ligència artificial pot ajudar a gestionar emocions i moments d’ansietat. Diferenciació entre l’ansietat en dones i homes Importància de tenir eines accessibles per afrontar conflictes emocionals en el dia a dia. Breu explicació del funcionament de ChatGPT com a assistent conversacional. 2. Com fer servir ChatGPT com a Consultor d'un conflicte emocional Descriure un conflicte: Com posar per escrit el que sentim per ordenar les idees. Demanar diferents perspectives: Com ChatGPT pot oferir altres punts de vista o eines de resolució. Simulació d’una conversa amb un terapeuta virtual: Exemples pràctics d’ús per gestionar emocions. 3. Com fer servir ChatGPT com a Planificador de Tasques 3.1. Demanar que motivi a seguir una dieta Com estructurar preguntes perquè l'IA ofereixi plans concrets. Exemples de com rebre consells personalitzats i motivació diària. 3.2. Demanar que motivi a fer esport Generar rutines d’exercicis adaptades al nivell i la disponibilitat. Rebre missatges d’ànim per mantenir la constància. 3.3. Resumir notícies de violència de gènere Evitar sobrecàrrega emocional amb informació sintetitzada i objectiva. Maneres de demanar un resum que ens ajudi a estar informades sense angoixarnos. 3.4. Demanar afirmacions positives sobre el meu estat d'ànim Com obtenir frases de reforç positiu segons l’emoció que sentim. Exemples pràctics de com utilitzar aquestes afirmacions diàriament. 33 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 4. Com crear pautes de Salut Emocional Establir rutines saludables amb l’ajuda de la IA: Meditació, respiració, escriure un diari emocional. Utilitzar ChatGPT per fer seguiment del benestar emocional: Preguntar cada dia com ens sentim i rebre recomanacions personalitzades. Aplicar tècniques de gestió de l’estrès i ansietat suggerides per la IA. 5. Conclusió i Torn de preguntes Resum de les idees clau. Reflexió sobre els límits i el potencial de la IA en l'àmbit emocional. Interacció amb el públic: exemples pràctics en directe si escau. 1. Prompters (preguntes a IA) perquè ens expliquem millor 1.1. Diferenciació entre l’ansietat en dones i homes Aclarir si la ponència abordarà l’ansietat des d’una perspectiva de gènere o si serà un enfocament general. Explicar per què l’ansietat afecta més les dones i com els factors socials, biològics i culturals hi influeixen. Reflexionar sobre si la IA hauria d’adaptar-se segons el gènere per ser més efectiva en el suport emocional. 👉 Possible Prompter: "L’ansietat afecta més les dones que els homes per diversos factors socials i biològics. Com pot la IA ajudar específicament les dones a gestionar-la?" 1.2. Anàlisi de les causes de la major incidència d’ansietat en dones Introduir dades sobre la diferència en la prevalença de l’ansietat entre dones i homes. Explicar com les càrregues de cures, la precarietat laboral, la pressió estètica i altres factors afecten la salut mental de les dones. 34 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 Reflexionar sobre si la IA, tal com està dissenyada actualment, té biaixos que ignoren aquestes realitats. 👉 Possible Prompter: "Dona'm un anàlisi sobre per què les dones pateixen més ansietat que els homes i com la IA pot tenir en compte aquesta realitat." Les dones pateixen més ansietat que els homes per una combinació de factors biològics, psicològics i socials. L’anàlisi d’aquesta realitat ens permet entendre millor com la IA pot abordar aquesta desigualtat i oferir solucions més equitatives. Causes de la major prevalença d’ansietat en dones Factors biològics i hormonals Les fluctuacions hormonals (estrògens i progesterona) influeixen en la regulació de l’estrès i l’estat d’ànim. Les dones tenen una resposta més intensa al cortisol, l’hormona de l’estrès. Hi ha diferències en l’amígdala i l’hipocamp, àrees cerebrals implicades en la por i la memòria emocional. Factors psicològics Les dones solen rumiar més sobre els problemes, fet que intensifica l’ansietat. Són més propenses a buscar aprovació social i a sentir-se responsables de les emocions dels altres. Hi ha una major internalització de les emocions, mentre que els homes solen externalitzar-les (per exemple, amb ira). Factors socials i culturals Les dones reben més pressió per complir amb múltiples rols (treballadores, mares, cuidadores, parella, etc.). 35 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 Existeix una major exposició a la violència de gènere, l’assetjament i la desigualtat salarial, que generen estrès crònic. Se’ls ensenya des de petites a ser més sensibles i a no expressar agressivitat, la qual cosa pot augmentar la repressió emocional. Com la IA pot tenir en compte aquesta realitat Disseny de tecnologies amb perspectiva de gènere Algoritmes de salut mental adaptats a les necessitats emocionals i socials de les dones. Aplicacions que ofereixin suport emocional tenint en compte els cicles hormonals. Detecció de patrons d’estrès a través de l’anàlisi de text o veu per oferir recomanacions personalitzades. Atenció a biaixos de gènere en la IA Evitar biaixos en els diagnòstics psicològics (moltes eines de salut mental han estat dissenyades segons patrons masculins). Assegurar que els assistents virtuals no reforcin estereotips de gènere en la manera de donar suport emocional. Suport en la presa de decisions i prevenció IA en el lloc de treball per identificar riscos de burnout en dones i suggerir canvis estructurals. Reconeixement de patrons d’estrès en xarxes socials per oferir recursos i suport abans que es manifestin trastorns d’ansietat greus. 2. Com fer servir ChatGPT com a Consultor d'un conflicte emocional 👉 "Tinc un conflicte emocional i necessito ajuda per entendre’l millor. Em sento [descriu com et sents] perquè [explica la situació]. Em pots ajudar a analitzar-ho i suggerir maneres de gestionar-ho?" 36 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 👉 "Vull veure aquesta situació des d’un altre punt de vista. Pots oferir-me diferents interpretacions i estratègies per afrontar-ho?" 👉 "Si un terapeuta hagués d’aconsellar-me en aquesta situació, què creus que em diria?" 3. Com fer servir ChatGPT com a Planificador de Tasques 3.1. Demanar que motivi a seguir una dieta 👉 "Vull seguir una dieta saludable, però em costa ser constant. Em pots donar un pla senzill i motivador per començar i mantenir-me enfocada?" 👉 "Fes-me una llista de menjars saludables per a tota la setmana i dona’m consells per mantenir la motivació." 3.2. Demanar que motivi a fer esport 👉 "Vull fer exercici però em falta motivació. Em pots donar una rutina senzilla per començar i missatges d’ànim per recordar-me per què és important?" 👉 "Crea un pla d’exercici adaptat a algú que comença des de zero i vol millorar la seva salut." 3.3. Resumir notícies de violència de gènere 👉 "Vull estar informada sobre notícies de violència de gènere sense sobrecarregar-me emocionalment. Pots fer-me un resum curt i objectiu dels últims esdeveniments?" 👉 "Explica’m de manera breu i clara una notícia recent sobre violència de gènere, destacant només els punts més rellevants." 3.4. Demanar afirmacions positives sobre el meu estat d'ànim 👉 "Em sento [trist/a, estressat/da, insegur/a] i necessito una afirmació positiva per ajudar-me a sentir-me millor." 👉 "Dona’m cinc afirmacions positives per reforçar la meva autoestima i benestar emocional." 37 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 3.3. Com crear pautes de Salut Emocional 👉 "Vull establir una rutina de benestar emocional. Em pots ajudar a crear una llista de pràctiques diàries com meditació, respiració i gratitud?" 👉 "Cada dia vull fer un petit exercici d’autoexploració emocional. Pots donar-me una pregunta per reflexionar cada matí?" 👉 "Quines tècniques em pots recomanar per reduir l’estrès i millorar la meva calma mental?" La IA ens dona l'oportunitat de qüestionar, explorar noves perspectives i desafiar creences que hem assumit com a veritats absolutes. Ens obliga a reflexionar sobre com processem la informació, què considerem cert i com podem prendre decisions més crítiques i conscients. P.D: Aquesta presentació té un enfocament pràctic i concret per facilitar el pas a l’acció. Eugenia Dinares Archs eeMindful /Dones del Centre / Ajuntament de Terrassa - Tecnologia eeminful.es @eemindful @donesdelcentredeterrassa @eugeniadinares 38 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 Àmbit: Dones Ciència i Tecnologia 39 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 La nueva era de la Inteligencia Artificial y cómo nos afecta a las mujeres Elisa ClaverComserpharma TerrassaBarcelona [email protected] [email protected] Desde hace unos dos años, estamos cansados de leer titulares, noticias de cómo la IA cambiará nuestra forma de trabajar, el mundo de los negocios, nuestra forma de relacionarnos. Se dice que afectará a más del 40% de los empleos actuales; Muchos trabajos desaparecerán, con el correspondiente salario, de modo que somos muchas las que aumentamos nuestra incertidumbre y pensamos. ¿Cómo afectará a mi vida? ¿Perderé mi trabajo? ¿Perderé mi poder adquisitivo? ¿De qué vivirán mis hijos? Parece que la quinta revolución ha venido para quedarse, a pesar de los frenos y límites que intentan poner los superpoderosos y gobernantes, y todavía, no estamos seguros de cómo nos afectará a cada una de nosotras. Una cosa parece estar clara, una máquina no nos sustituirá, pero puede ser, que seamos sustituidos por personas que manejen mejor las herramientas que nos ofrece la IA por las siguientes razones: 1. Seres más productivos, la automatización de nuestro trabajo nos hará más eficientes, aquellos trabajos de oficina ayudarán a conseguir mejores resultados en menos tiempo, algunos referentes hablan de que la jornada laboral se verá afectada, trabajaremos 10 meses no 11, 1 mes de vacaciones, 1 mes de formación para adaptarnos a esta nueva realidad. ¿Será verdad? 2. El incremento de la productividad tendrá dos efectos, el primero se necesitarán menos personas, aumentará el desempleo; el segundo efecto, se incrementará la brecha entre los ricos y pobres. Es por ello, que también se empieza a hablar de la renta básica universal, cómo un elemento importante para mantener el ritmo de consumo, producción actual y ser un agente para no quebrar el equilibrio económico actual. ¿Será verdad? 40 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 No sabremos si este meteorito llegará en menos de 5 años o más de 5 años, pero una cosa está clara, debemos estar preparados para que el impacto en nuestra vidas, sea el menor posible y para ello la única solución que está en nuestras manos es formación, formación, más formación…..parece ser, que empieza a cobrar sentido, destinar 1 mes al año en invertir en nuestra formación, estudios recientes apelan que el uso de herramientas de IA, si realizamos la comparación entre formarnos previamente o no , hace un gap importante en sus resultados. ¡Señoras y Señores! parece que nos toca formarnos, pero cuidado, porque existe un sinfín de formaciones en herramientas, aplicaciones de IA, que dicen que nos harán expertas, pero siempre pagando, así que también nos toca formarnos, para que la formación sea de calidad y que no se nos vaya todo el salario en ello. Una cuestión que me gustaría resaltar es que el crecimiento exponencial y dominio de los datos en nuestras vidas, las mujeres no estamos pilotando ni colaborando igual que nuestros semejantes en el desarrollo de la IA, por los siguientes motivos que expongo a continuación: Falta de referentes y presencia, desde nuestra infancia hasta nuestros trabajos actuales, en carreras y trabajos STEM, muchas niñas no se sienten seguras y prefieren otras asignaturas que no sean matemáticas, las amigas de sus amigas idem, eadem, idem. A pesar de los esfuerzos en minimizar estas diferencias, faltan referentes femeninos en las charlas de los superpoderosos de las tecnológicas, como Google, IBM, Amazon, Microsoft, Nvidia; por una razón lógica, la ley de la probabilidad, lo seres humanos aprendemos por imitación y, por ejemplo, faltan más presencia femenina visible para incrementar el número de casos por posibles entre el número de casos reales. La aparición del Sesgo de género en la IA, muchas de nosotras apreciamos un poco desconcertadas, la presencia de asistentes virtuales, todas femeninas, que nos ayudan, venden, asesoran…pero no entendemos, por qué dichas asistentes, tienen que estar con ropa ajustada, rasgos sexuales marcados y cuerpos perfectos. No entendemos que, para aprender inglés, tiene que ser una despampanante rubia, con rasgos perfectos. ¿Acaso quien los diseña son hombres? No debería ser así, si algo ha traído la IA, es que hemos 41 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 Quan? Des de l’educació primària i secundària: Introduir conceptes bàsics d’IA i pensament computacional a les escoles perquè les nenes vegin des de petites que aquest camp també pot ser per a elles. En la formació universitària i tècnica: No només en carreres STEM, sinó també en disciplines com dret, comunicació o filosofia, perquè la IA és transversal i afecta molts àmbits. A la formació contínua i reciclatge professional: Perquè les dones que ja estan en el mercat laboral no quedin enrere en un món cada cop més automatitzat. A nivell divulgatiu per a la societat en general: Perquè tothom pugui entendre els riscos i beneficis de la IA i pugui prendre decisions informades. On? A les escoles i instituts, integrant la IA en el currículum educatiu. A les universitats i centres de recerca, amb formacions especialitzades en IA ètica. A les empreses, amb programes de formació interna perquè les dones puguin accedir a llocs de lideratge en tecnologia. En plataformes d’aprenentatge en línia, perquè sigui accessible a persones de tot arreu. A través de tallers i iniciatives comunitàries, per arribar també a col·lectius que tradicionalment han tingut menys accés a la tecnologia. Qui se n’hauria d’encarregar? El sistema educatiu: Ha d’actualitzar currículums per incloure la IA i l’ètica com a temes fonamentals des de ben aviat. Les universitats i centres de recerca: Han d’impulsar programes de formació i investigació en IA amb perspectiva de gènere. Les empreses tecnològiques: Han d’oferir formació als seus empleats i garantir que els seus algoritmes siguin ètics i inclusius. Les administracions públiques: Han de regular l’ús de la IA i promoure programes de formació accessibles per a tota la població. 48 Congrés Dones, Ciència i Tecnologia – WSCITECH25 Les organitzacions feministes i de defensa dels drets digitals: Han de vigilar que la IA no reprodueixi desigualtats i han d’oferir formacions per empoderar les dones en tecnologia. Els mitjans de comunicació i divulgadors: Han de fer pedagogia sobre els riscos i oportunitats de la IA perquè tothom pugui entendre’n els impactes. 3 OBJECTIUS Com superar aquestes barreres? Fomentant l’educació tecnològica des de petites per eliminar estereotips de gènere. Creant xarxes de suport i mentoratge per impulsar la presència femenina en IA. Implementant polítiques d’igualtat en empreses tecnològiques per garantir un entorn més inclusiu. Visibilitzant dones pioneres en tecnologia per trencar barreres psicològiques i socials. L’objectiu és garantir que les dones tinguin les mateixes oportunitats per ser early adopters en IA i qualsevol altra tecnologia emergent, de manera que puguin aprofitar al màxim el seu potencial en el mercat laboral del futur. 4 CONCLUSIONS Incorporar més dones en el desenvolupament de la intel·ligència artificial no és només una qüestió de justícia, sinó també de qualitat i eficiència tecnològica. Una IA creada amb una mirada diversa serà més ètica, més útil i més representativa de la societat en la seva totalitat. Si volem una IA que no perjudiqui les dones, cal actuar en diversos fronts: formar des de la infància, facilitar l’accés a coneixements tecnològics a totes les edats, i fer que aquesta formació sigui responsabilitat compartida entre governs, empreses, escoles i la societat civil. REFERÈNCIES / BILIOGRAFIA El contingut d’aquest article es propi de l’autor 49 Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) L’organitzen: Hi col·laboren: ISBN: 979-13-87613-49-5