Dades
biologiques sob e
la
Mosca da
n
(Dip.
C~l~~pllo~~~~ae)
P oíe~so
DL
G
DEL
CID
LS
Taquinids cons i ueixen una de les amilies més in e essan s
E
de Díp e s, ca ac e i zada ana bmicamen pe la p esencia d'un
engle de mac o ics hipopleu als, pla~a s a mane a de il e da an
I'espi acle me a o icic. Les la es d'aques s Díp e s són ca ni o es.
Les emelles ponen llu s ous damun la ca n esca o millo enca l
damun la ca n passada
i
sob e cadi e s de o a mena
i
en qualse ul
momen de la se a pu e acció. h"hi ha que p e e eixen cadi e s de
Ve eb a s
i
d'al es s'es imen més els d'ln e eb a s: no obs an ,
com ind em ocasió de di més enda an , si els o cem a accep a un
de e mina alimen no són gai e exigen s.
Ac ualmen , la amilia Taquínids, s'acos uma
u
di idi en es
sub amíliee
:
Sa cophaginae, Callipho inae
i
Taquininae, a la segona
de les quals pe any la mosca da ( egi's la igu a) (Callipho a oomi-
o ia,
L.)
coneguda igualmen pe mosca blaoa
do
la ca n o simple-
men mosca de la ca n. Aques insec e. jun amb la mosca g isa de
la
ca n (Sa cophaga ca no ia,
L.)
i
la mosca e da dels cadi e s
(Lucilia cceaa ,
L.)
que enim igualmen en es udi, exe ceix un pape
impo an íseim en el p océs de
la
des ucció cada e ica
i
no pocs dels
llegido s han is alguna egada la o midable asca d'aques s eba-
Ilado s pe més epugnan
i
idhuc pao osa que els hagi pogu sem-
bla . No exage a a, ce amen , Linné quan deia
:
<<T es muscae con-
sumun cada e kqui aeque ci o ac leos.
Es massa coneguda la mosca da pe que algui la pena de ca ac-
e i a -la ací. Qui no la coneix?
1
no obs an , qui la coneix p ou
bé pe in e p e a ec amen la se a conduc a so p enen
i
admi able?
No
cal ésse un cacado des e si hom ol p ocu a -se mosca -
des
;
els id es dels halcons
i
de les ines es, a o a i a ciu a són llocs
op ims pe a aga a -ne
i
l'lnsec e mos a una o po al que ap opan -
li. simplemen , un ub o una pape ina
ja
el enim cap iu.
SECCIO D'ORIGINAL
241
Les obse acions ad ecades a de e mina on ponen els ous les
emelles de mosca da poden o ien a -se en dos sen i s
:
deixa sob e
la aula dels labo a o is ossos de ca n, pe i s cadi e s, e c.,
i
obse -
a la conduc a de l'lnsec e, o bé anca p e iamen la mosca da en
un ub
de
id e o en un pe i insec a i i in odui en aques les ma e-
ies alimen i ies a assaja . Els esul a s ob ingu s en ús d'ambdós
p ocedimen s expe imen als ens pe me en a i ma que les mosca des
an la pos a indis in amen sob e ca n esca, peix, muscles de g a-
no es sense pell, muscles d'insec es, e c.. amb la pa icula i a que
si el u u alimen de les la es es a p o egi pe una película esis-
en , pe p ima que sigui, com ossos de ca n o pe i s cadi e s d'o-
cells o osegado s embolica s amb una capa de pape de dia i, o de
celo an o pape de seda p im com el de uma , es a lliu e de
!a
pos a. Si les emelles es posen sob e un cada e ce quen de e I'es.
men ada ope ació en les solucions de con inui a de la pell, sien na-
u al~, boca, ulls, na ius, o elles, o
bé
e ides; les la es en néixe
s'en onsen o d'una en els eixi s ous-un egumen pe p im que
sigui els ep esen a una ba e a que no poden anqueja - ins que
ja són g aos i llu s mandíbules an enin més o ca. No és indispen-
sable el con ac e ds la emella amb la ca n pe que es decideixi aquella
a
e la pos a; pels o a s d'un ub o d'una ela me allica espessa
d ixa cau e els ous si ensu na les emanacions de la ca n pod ida.
lgualmen podem a i ma , en i u de la ios a expe imen ació con-
i mada pels nos es co'labo ado s, el e següen . Les emelles de la
mosca da ancades en un ub bui , és a di , sense cap alimen , esis-
eixen an com poden a pond e ous
;
no obs an i aixo, si el ancamen
du a
i
es oben a pun de mo i , abans de e -ho ponen els ous sob e
les pa e s de id e sense eni en comp e I'esde enido de la descen-
dencia que no oba a alimen s en néixe .
Si
la emella enia no nb osos ous a pun d'ésse expulsa s, pocs
minu s desp és d'e~ ~ble el con ac e amb i'alimen , un cop eco-
neguda la supe icie llu
i
ia el lloc millo pe a diposi a -los, co-
men a
a pond e ous en andes pe espai d'un pa ell d'ho es. L'eii-
demi, obem la mn e mo a.
El
nomb e d'ous diposi a s pe una sola
emella és a iable; semp e són nomb osos i Fab e ens pa la d'un
cas on pogué comp a -ne
900.
El emps ansco egu des del momen de la pos a ins a I'eclo-
sió de I'ou i la consegüen naixenca de la la a a ia, com és no ma,
amb els ac o s climA ics. i és pa icula men unció de la empe a u a
i humi a . Pode n es abli -lo en e
12
ho es en ple es iu
i
48-72
al igo
de l'hi e n. Les la es ( ulga men cucs) c eixen apidamen i an
pain a copia de dias ases. en i u d'una diges ió ex e na, els p b ids
que els donem, ins a assimila -los o almen en quan i a s ex ao di-
ni ies.
El
medi alimen a i es a pas ós, salid o liquid segons sigui el
que mengi
;
els p ocessos químics a que dóna lloc la digec ió són poc
conegu s.
Si
la diges ió dels alimen s dóna un medi liquid ( e ge, cla a d'ou)
les la es emig en abans d'o ega -se
i
cal eno a eqüen men l'ali-
men
;
si el medi és salid o pas ós ( eixi muscula , cadi e s d'ocells)
no abandonen els alimen s men e en quedin. En ambdós casos hem
obse a un cu iós enomen ago opic en i u del qual. en
un
de e -
mina nomen
i
a despi de la quan i a i quali a d'alimen s que les
la es enen a p op seu, aques es emig en i es an escapoles, si els
és possible,
la
qual cosa no ha ien p ocu a e mai abans; aques
opisme p ecedeix d'ho es el enomen de ans o mació de la la a
en pupa.
La pupa iu din e el pupa i un nomb e a iable de dies, unció
de les condicions climi iques i de la composició i el olum d'alimen s
que ha ebu
la
la a.
El
cicle o al de
la
mosca da a ia en e un pa ell de se manes
a
I'es iu
i
amb alimen ació abundan ,
i
uns
40
dies en condicions ad-
e ses
Alguns au o s p e enen que aques insec e és he e odinamic, nom
dona pe Roubaub, l'any
1922,
als que p esen en du an una ce a
epoca de I'any el enomen de la le a gia; nosal es a i mem que
a
B.x celona
és
holodinimic, és a di , que no p esen a cap in e upció
en el seu cicle e olu iu. Fa es anys que I'obse em
i
hem pogu
ob eni la es i es en qualse ol se mana de l'any. Es cla que si
l'hi e n
és
igo ós, són escasses, pe o no a iben a manca .
De seguida que la modes ia de les nos es ins allacions ens ho
pe ne a, es udia em exac amen com ho
a
I'Ecologia mode na, els
llinda s de empe a u a i humi a pe cadascuna de les aces que com-
p en el desen olupamen de la mosca da; alesho es pod em e la
dis ihució de I'insec e sob e el mapa de Ca alunya amh o a segu-
e a ; en e an , no podem e al a cosa més que a i ma que hem
pogu ob eni c ies du an o I'any
a
Ba celona.
Aques s de alls que al egada sembla an pue ils als Ilegido s,
no ho són ni de bon os si enim en comp e la impo incia de la
mosca da en p oblemes d'o d e legal.
Hom sap que els insec es que iuen sob e els cada e s de I'es-
pecie humana han es a pa icula men es udia s so a un pun de
is a medico-legal amb la p e ensió de pode o ien a la Jus ícia, da-
an un cadi e po ado de despulles d'insec es, sob e l'ec ació p o-
bable en que oco egué l'obi i el emps ap oxima que ha ansco -
egu d'enci d'aques succés.
En aques sen i pa lem de les b igades de la mo o mades pe
ag upacions d'lnsec es que eballen a des ui cadi e s i les es
mosques esmen ades ací (mosca da bla a, mosca da g isa
i
mosca
e da) pe anyen
a
I'anomenoda p ime a b igada pe quc?
és
la que
comenca I'a ac demolido quan el cadi e no s'ha e eda enca a i
Adhuc du an I'agonia.
En i u d'obse acions de ec uoses o bé degu a les condicions
climA iques de paisos es ange s, ben di e en s de les de Ca alunya,
les ob es de Medicina legal donen com a bo que si obem mosca des
adul es o
bé
la es o pupes de mosca da damun un cadi e inhuma ,
I'ohi ~'esde in~ué desp és del p ime de ma c del ma eix any i que
si les obem sob e un cadi e a l'ai e Iliu e, el aspis da a ia d'un
a sis mesos com a mínim,
Heus ací un pun excepcionalmen impo an que hem de ema -
ca . A Ca alunya, no enen cap alo les a iknacions que acabem de
ansc iu e; e ec i amen , puix que la mosca da pon du an o l'any.
el e de oba -la en o ma d'imago, la a o pupa, no signi ica abso-
Iu amen es sob e la da a del aspis, com ampoc no é alo
el
e me d'un a sic mesos que donen els llib es, ja que po e -se l'e o-
lució en
12
dies,
Resul a, doncs, que men e no inguem dades exoc es sob e les
exigencies climh iques de la mosca daP no podem dona alo al e
de oba -les sob e un cadh e
;
si ens és possible d'es udia ecologi-
camen el cas, o na a a eni alo la
eballa,
ja que, coneguda la
empe a u a mínima compa ible amb la pos a i es udia s els ac o s
me eo olDgics que, an esc upolosamen po a el nos e Se ei Me eo.
ologic de la Geñe ali a de Ca alunya, pod iem a i ma la possibili a
o la impossibili a que isquin mosca des
a
I'ind e on es oba el
cada e .
D'aques pe i es udi en de i a igualmen una conseqüencia p $c-
ica que olem comen a abans d'acaba . Dih iamen eni n ocació
de eu e penja s a les po es de les bo igues, conills, pe dius, e c., ex-
posa s a l'ai e lliu e
i
pe an que les mosca des posin els ous als
o i icis na u als o sob e els lla is de
la
e ida que p oduí la mo di
la caca, amb les conseqü&ncies que no hem pas d'acla i . Hem is
que una capa p imissims de pape és su icien pe a e i a amb o a
segu e a la pos a
:
pe que, doncs, no s'exposa
la
caca din e bo ses
de celo an?
Escola Supe io d'Ag icul u a
Labo a o i d'En o noiogia
RESUMEN
La
biologla de la mosca azul de la
ca ne
(Collipho o omi o io, l..),
es
muy
conocida. El au o señala
en
es e hbajo lgunas pa icula idades obse adas po
él,
que
no
igu an
en
la
li e a u a
:
Ence ando la mosca
en
un
ubo
acío.
si iene hue os que pone . los pone
an es de mo i
a
pesa de
no
habe alimen o alguno
pa a
las
la as.
Unas
ho as
an es
de
ans o ma se
en
pups. huye
la
la a del alimen o cualquie a
que
és e
sea.
En Ba celon'e,
se
ep oduce es a mosca du an e odo el
año.
El dic amen
médi-
co-legal
sob e
la echa p obable
de
iina
de unción
en
is a de moscas. la as
o
pupas
de
Colipha o halladas sob e
un
cadá e .
da ece
de alo
en
nues o
país
pues a
que
la mosca puede pone du an e odo el
año.
Es udiando
con
las écnicas de la
Eco-
logia mode na la empe a u a mínima y
la
humedad compa ibles
con
la pues a de
hue os
de es a mosca, pod ía ol e
n
u iiizú sc el hallazgo del Dip e o
o
sus
del-
pojos pues o que,
con
ayuda del Se icio Me eo ológico cab ía admi i
o
nega
la
posibilid'ad de
que
la mosca pusie a
en
luga
y echa de e minados.
The biology
o
[he blow ly (Colliphc a
ccmi o ia,
l..)
is
e y well
known.
In
he p esen a icle
!he
au hoi poin c ou
iome
o
he pa lcula i ies
which
he
has

SECCIO D'OKIGINAL
245
~bse ed. and which
a e
na ound men ioned in he li e a u e bea ing
on
he
subjec .
By shu iag up he ly in
an
emp y ube, i i has egg o lay, i lays hen
be o e dying in spi e o he e heing
no
ood wha e e o he lai as.
A
ew houia
p io o ans o na ion in pupa, ihe la a les
o
shuni ood,
no
ma e wha his
nay be. In Ba celona his ly goes
on
b eeding al1 he yea ound. In
ou
coun y,
seeing ha his ily
can
ley cggs
al1
he yek ound. h medico-legal epo
o
opinion
on
he da e o
a
dea h,
lacks
al1 alue i i is based
on
he lies, la as
and pupas o he
C~liipho o
ound
on
he cada e . By s udying wi h he echniques
o
nade n Ecology he minimu n e npe a u e and humidi y compa ible wi h ihe
laying o he eggs
a
his ly,
one
could uiilize again he inding o he Dip e a
o
i s emsins. since, wi h he &elp o he Me ea ological
Se ice
i would he pe inen
o ad ni
o
o
deny
he passibili y ha he ly laid i s eggs in
any
c ain place
o
on
'sny ce ajn da e.