Dades biològiques sobre la "Moscarda"

Dades biologiques sob e la Mosca da n (Dip. C~l~~pllo~~~~ae) P oíe~so DL G DEL CID LS Taquinids cons i ueixen una de les amilies més in e essan s E de Díp e s, ca ac e i zada ana bmicamen pe la p esencia d'un engle de mac o ics hipopleu als, pla~a s a mane a de il e da an I'espi acle me a o icic. Les la es d'aques s Díp e s són ca ni o es. Les emelles ponen llu s ous damun la ca n esca o millo enca l damun la ca n passada i sob e cadi e s de o a mena i en qualse ul momen de la se a pu e acció. h"hi ha que p e e eixen cadi e s de Ve eb a s i d'al es s'es imen més els d'ln e eb a s: no obs an , com ind em ocasió de di més enda an , si els o cem a accep a un de e mina alimen no són gai e exigen s. Ac ualmen , la amilia Taquínids, s'acos uma u di idi en es sub amíliee : Sa cophaginae, Callipho inae i Taquininae, a la segona de les quals pe any la mosca da ( egi's la igu a) (Callipho a oomi- o ia, L.) coneguda igualmen pe mosca blaoa do la ca n o simple- men mosca de la ca n. Aques insec e. jun amb la mosca g isa de la ca n (Sa cophaga ca no ia, L.) i la mosca e da dels cadi e s (Lucilia cceaa , L.) que enim igualmen en es udi, exe ceix un pape impo an íseim en el p océs de la des ucció cada e ica i no pocs dels llegido s han is alguna egada la o midable asca d'aques s eba- Ilado s pe més epugnan i idhuc pao osa que els hagi pogu sem- bla . No exage a a, ce amen , Linné quan deia : <<T es muscae con- sumun cada e kqui aeque ci o ac leos. Es massa coneguda la mosca da pe que algui la pena de ca ac- e i a -la ací. Qui no la coneix? 1 no obs an , qui la coneix p ou bé pe in e p e a ec amen la se a conduc a so p enen i admi able? No cal ésse un cacado des e si hom ol p ocu a -se mosca - des ; els id es dels halcons i de les ines es, a o a i a ciu a són llocs op ims pe a aga a -ne i l'lnsec e mos a una o po al que ap opan - li. simplemen , un ub o una pape ina ja el enim cap iu. SECCIO D'ORIGINAL 241 Les obse acions ad ecades a de e mina on ponen els ous les emelles de mosca da poden o ien a -se en dos sen i s : deixa sob e la aula dels labo a o is ossos de ca n, pe i s cadi e s, e c., i obse - a la conduc a de l'lnsec e, o bé anca p e iamen la mosca da en un ub de id e o en un pe i insec a i i in odui en aques les ma e- ies alimen i ies a assaja . Els esul a s ob ingu s en ús d'ambdós p ocedimen s expe imen als ens pe me en a i ma que les mosca des an la pos a indis in amen sob e ca n esca, peix, muscles de g a- no es sense pell, muscles d'insec es, e c.. amb la pa icula i a que si el u u alimen de les la es es a p o egi pe una película esis- en , pe p ima que sigui, com ossos de ca n o pe i s cadi e s d'o- cells o osegado s embolica s amb una capa de pape de dia i, o de celo an o pape de seda p im com el de uma , es a lliu e de !a pos a. Si les emelles es posen sob e un cada e ce quen de e I'es. men ada ope ació en les solucions de con inui a de la pell, sien na- u al~, boca, ulls, na ius, o elles, o bé e ides; les la es en néixe s'en onsen o d'una en els eixi s ous-un egumen pe p im que sigui els ep esen a una ba e a que no poden anqueja - ins que ja són g aos i llu s mandíbules an enin més o ca. No és indispen- sable el con ac e ds la emella amb la ca n pe que es decideixi aquella a e la pos a; pels o a s d'un ub o d'una ela me allica espessa d ixa cau e els ous si ensu na les emanacions de la ca n pod ida. lgualmen podem a i ma , en i u de la ios a expe imen ació con- i mada pels nos es co'labo ado s, el e següen . Les emelles de la mosca da ancades en un ub bui , és a di , sense cap alimen , esis- eixen an com poden a pond e ous ; no obs an i aixo, si el ancamen du a i es oben a pun de mo i , abans de e -ho ponen els ous sob e les pa e s de id e sense eni en comp e I'esde enido de la descen- dencia que no oba a alimen s en néixe . Si la emella enia no nb osos ous a pun d'ésse expulsa s, pocs minu s desp és d'e~ ~ble el con ac e amb i'alimen , un cop eco- neguda la supe icie llu i ia el lloc millo pe a diposi a -los, co- men a a pond e ous en andes pe espai d'un pa ell d'ho es. L'eii- demi, obem la mn e mo a. El nomb e d'ous diposi a s pe una sola emella és a iable; semp e són nomb osos i Fab e ens pa la d'un cas on pogué comp a -ne 900. El emps ansco egu des del momen de la pos a ins a I'eclo- sió de I'ou i la consegüen naixenca de la la a a ia, com és no ma, amb els ac o s climA ics. i és pa icula men unció de la empe a u a i humi a . Pode n es abli -lo en e 12 ho es en ple es iu i 48-72 al igo de l'hi e n. Les la es ( ulga men cucs) c eixen apidamen i an pain a copia de dias ases. en i u d'una diges ió ex e na, els p b ids que els donem, ins a assimila -los o almen en quan i a s ex ao di- ni ies. El medi alimen a i es a pas ós, salid o liquid segons sigui el que mengi ; els p ocessos químics a que dóna lloc la digec ió són poc conegu s. Si la diges ió dels alimen s dóna un medi liquid ( e ge, cla a d'ou) les la es emig en abans d'o ega -se i cal eno a eqüen men l'ali- men ; si el medi és salid o pas ós ( eixi muscula , cadi e s d'ocells) no abandonen els alimen s men e en quedin. En ambdós casos hem obse a un cu iós enomen ago opic en i u del qual. en un de e - mina nomen i a despi de la quan i a i quali a d'alimen s que les la es enen a p op seu, aques es emig en i es an escapoles, si els és possible, la qual cosa no ha ien p ocu a e mai abans; aques opisme p ecedeix d'ho es el enomen de ans o mació de la la a en pupa. La pupa iu din e el pupa i un nomb e a iable de dies, unció de les condicions climi iques i de la composició i el olum d'alimen s que ha ebu la la a. El cicle o al de la mosca da a ia en e un pa ell de se manes a I'es iu i amb alimen ació abundan , i uns 40 dies en condicions ad- e ses Alguns au o s p e enen que aques insec e és he e odinamic, nom dona pe Roubaub, l'any 1922, als que p esen en du an una ce a epoca de I'any el enomen de la le a gia; nosal es a i mem que a B.x celona és holodinimic, és a di , que no p esen a cap in e upció en el seu cicle e olu iu. Fa es anys que I'obse em i hem pogu ob eni la es i es en qualse ol se mana de l'any. Es cla que si l'hi e n és igo ós, són escasses, pe o no a iben a manca . De seguida que la modes ia de les nos es ins allacions ens ho pe ne a, es udia em exac amen com ho a I'Ecologia mode na, els llinda s de empe a u a i humi a pe cadascuna de les aces que com- p en el desen olupamen de la mosca da; alesho es pod em e la dis ihució de I'insec e sob e el mapa de Ca alunya amh o a segu- e a ; en e an , no podem e al a cosa més que a i ma que hem pogu ob eni c ies du an o I'any a Ba celona. Aques s de alls que al egada sembla an pue ils als Ilegido s, no ho són ni de bon os si enim en comp e la impo incia de la mosca da en p oblemes d'o d e legal. Hom sap que els insec es que iuen sob e els cada e s de I'es- pecie humana han es a pa icula men es udia s so a un pun de is a medico-legal amb la p e ensió de pode o ien a la Jus ícia, da- an un cadi e po ado de despulles d'insec es, sob e l'ec ació p o- bable en que oco egué l'obi i el emps ap oxima que ha ansco - egu d'enci d'aques succés. En aques sen i pa lem de les b igades de la mo o mades pe ag upacions d'lnsec es que eballen a des ui cadi e s i les es mosques esmen ades ací (mosca da bla a, mosca da g isa i mosca e da) pe anyen a I'anomenoda p ime a b igada pe quc? és la que comenca I'a ac demolido quan el cadi e no s'ha e eda enca a i Adhuc du an I'agonia. En i u d'obse acions de ec uoses o bé degu a les condicions climA iques de paisos es ange s, ben di e en s de les de Ca alunya, les ob es de Medicina legal donen com a bo que si obem mosca des adul es o bé la es o pupes de mosca da damun un cadi e inhuma , I'ohi ~'esde in~ué desp és del p ime de ma c del ma eix any i que si les obem sob e un cadi e a l'ai e Iliu e, el aspis da a ia d'un a sis mesos com a mínim, Heus ací un pun excepcionalmen impo an que hem de ema - ca . A Ca alunya, no enen cap alo les a iknacions que acabem de ansc iu e; e ec i amen , puix que la mosca da pon du an o l'any. el e de oba -la en o ma d'imago, la a o pupa, no signi ica abso- Iu amen es sob e la da a del aspis, com ampoc no é alo el e me d'un a sic mesos que donen els llib es, ja que po e -se l'e o- lució en 12 dies, Resul a, doncs, que men e no inguem dades exoc es sob e les exigencies climh iques de la mosca daP no podem dona alo al e de oba -les sob e un cadh e ; si ens és possible d'es udia ecologi- camen el cas, o na a a eni alo la eballa, ja que, coneguda la empe a u a mínima compa ible amb la pos a i es udia s els ac o s me eo olDgics que, an esc upolosamen po a el nos e Se ei Me eo. ologic de la Geñe ali a de Ca alunya, pod iem a i ma la possibili a o la impossibili a que isquin mosca des a I'ind e on es oba el cada e . D'aques pe i es udi en de i a igualmen una conseqüencia p $c- ica que olem comen a abans d'acaba . Dih iamen eni n ocació de eu e penja s a les po es de les bo igues, conills, pe dius, e c., ex- posa s a l'ai e lliu e i pe an que les mosca des posin els ous als o i icis na u als o sob e els lla is de la e ida que p oduí la mo di la caca, amb les conseqü&ncies que no hem pas d'acla i . Hem is que una capa p imissims de pape és su icien pe a e i a amb o a segu e a la pos a : pe que, doncs, no s'exposa la caca din e bo ses de celo an? Escola Supe io d'Ag icul u a Labo a o i d'En o noiogia RESUMEN La biologla de la mosca azul de la ca ne (Collipho o omi o io, l..), es muy conocida. El au o señala en es e hbajo lgunas pa icula idades obse adas po él, que no igu an en la li e a u a : Ence ando la mosca en un ubo acío. si iene hue os que pone . los pone an es de mo i a pesa de no habe alimen o alguno pa a las la as. Unas ho as an es de ans o ma se en pups. huye la la a del alimen o cualquie a que és e sea. En Ba celon'e, se ep oduce es a mosca du an e odo el año. El dic amen médi- co-legal sob e la echa p obable de iina de unción en is a de moscas. la as o pupas de Colipha o halladas sob e un cadá e . da ece de alo en nues o país pues a que la mosca puede pone du an e odo el año. Es udiando con las écnicas de la Eco- logia mode na la empe a u a mínima y la humedad compa ibles con la pues a de hue os de es a mosca, pod ía ol e n u iiizú sc el hallazgo del Dip e o o sus del- pojos pues o que, con ayuda del Se icio Me eo ológico cab ía admi i o nega la posibilid'ad de que la mosca pusie a en luga y echa de e minados. The biology o [he blow ly (Colliphc a ccmi o ia, l..) is e y well known. In he p esen a icle !he au hoi poin c ou iome o he pa lcula i ies which he has SECCIO D'OKIGINAL 245 ~bse ed. and which a e na ound men ioned in he li e a u e bea ing on he subjec . By shu iag up he ly in an emp y ube, i i has egg o lay, i lays hen be o e dying in spi e o he e heing no ood wha e e o he lai as. A ew houia p io o ans o na ion in pupa, ihe la a les o shuni ood, no ma e wha his nay be. In Ba celona his ly goes on b eeding al1 he yea ound. In ou coun y, seeing ha his ily can ley cggs al1 he yek ound. h medico-legal epo o opinion on he da e o a dea h, lacks al1 alue i i is based on he lies, la as and pupas o he C~liipho o ound on he cada e . By s udying wi h he echniques o nade n Ecology he minimu n e npe a u e and humidi y compa ible wi h ihe laying o he eggs a his ly, one could uiilize again he inding o he Dip e a o i s emsins. since, wi h he &elp o he Me ea ological Se ice i would he pe inen o ad ni o o deny he passibili y ha he ly laid i s eggs in any c ain place o on 'sny ce ajn da e.