I.A.C.
Ins i u o de As o ísica de Cana ias
La
oman ica isió de
l'as onom obse an el neg e
i mamen amb un udimen a i
elescopi
de
ab icació
cassolana ha passa ala his o ia,
almenys
pel
que
a
als
p o essionals. Només els
a ecciona s con inuen passan
ed du an les gelades ni s
d'hi em, i és que el plae de
con empla els plane es i els
es els bé s'ho al.
L'es udi del cosmos
cada
egada
es a
més
au oma i za i in o ma i za .
Les o og a ies d'al a sensibili a que
necessi a en ho es d'exposició són
subs i uldes pe came es CCD. Ja no
cal mic oscopis pe anali za les
ima ges, només un simple zoom ens
pe me eu e 'n o s els de alls, i les cada
egada més a an<;ades ecniques de
p ocessamen
d'ima ge
ens
descob eixen els de alls més bo osos.
Els adio elescopis s'han con e i en
uns
apa ells
onamen als
pe
a
l'explo ació del cosmos i
ja
hi ha
elescopis donan ol es sob e els nos es
caps, o i que algun no ha a iba a
unciona al com s'espe a a.
Així
com
les
ecniques
p og essen
cada
egada
més
apidamen , és con enien que exis eixi
o ganismes enca ega s de ges iona
els ecu sos d'obse ació i ambé de
o ma i omen a la in es igació. Un
da
exponen d'aixo és el 'Ins i u o de
As o ísica de Cana ias' o
'LAC.'
.
Aques és un o ganisme jo e, l'any
passa a e deu anys de la se a
undació, pe o
ja
ha aconsegui la
cinquan ena
de
esis doc o als i comp a
amb dos cen es d'obse ació amb un
o al de quinze elescopis i es
adio elescopis.
Malau adamen
aques s apa ells no són o s de
l'LAC.
sinó
que
pe anyen
a
di e en s
Jo di Cosp Vilella
ins i ucions eu opees
i,
pe an , ambé
els emps d'obse ació.
El
'Ins i u o de As o ísica de
Cana ias' és un conso ci públic que
es a in eg a pe :
-el Ins i u o de As o ísica (La
Laguna -Tene i e)
-el Obse a o io del Teide (Izaña-
Tene i e)
-el Obse a o io del Roque de los
Muchachos (Ga a ía -La Palma)
i que s'es uc u a en a ees:
-In es igació
-Ins umen ació
-Ensenyamen
-Se eis gene als
Ac ualmen s'es a eballan so-
b e di e en s emes d'in es igació que
es poden ag upa en di e en s g ups:
-
Es uc u a
de
l'Uni e s
i
Cosmologia
-Es uc u a de les es elles i la se a
e olució
-El Sol
-Ma e ia in e es ela
-Sis emes plane a is
-Al a essolució espacial
-Disseny i con ucció de elescopis
-Ins umen ació in a oj a
-As o ísica des de l'espai
Cada p ojec e es a o ma pe un g up
13
d'in es igado s que poden es-
a -hi en la esi doc o al i
u ili zen els ecu sos del
LA
C.
o d'al es cen es. Pe o no o s
els eballs que s'hi a són
es ic amen cien í ics, ambé
la ecnica é el seu lloc.
Ro
demos en di e en s p ojec es
en e els que es pod ia ci a la
cons ucció i ca ac e i zació
d'un sis ema de ib a op ica, la
cons ucció d'una came a IR,
el desen olupamen d'un banc
de p o es c iogenic o di e en s
p ojec es sob e p ocessamen
d'ima ges. A nés a nés, ambé
es col.labo a amb d'al es o ganismes
amb aplicacions an di e ses com po-
den
se
la
bioenginye ia
o
la
ins umen ació pe labo a o is químics.
Pe
po a a e me o s aques
eballs, el
'LAC.'
disposa de dos
obse a o is amb un o al de quinze
elescopis (el més g an de 4'2m de
diame e), es adio elescopis amb els
di e en s apa ells pel con ol i una xa xa
de de ec o s de aigs cosmics. També
disposa de labo a o is d'elec onica,
CAD,
mecanica
op ica,
ib es
i
ecob imen s op ics. A més a més es a
comple amen in o ma i za amb una
xa xa UNIX de 40 es acions SP ARC i
més d'un cen ena de PC's. Comp a
amb una biblio eca que ep més de es-
cen es publicacions pe iodiques i amb
quasi se mil olums.
To
i es an an lluny, el 'Ins i-
u o de As o ísica de Cana ias' po
ep esen a una al a opo uni a de
eball, no només pels as o ísics, sinó
ambé pels enginye s i d'al es ecnics.
Les se es ac i i a s no només se cen-
en en l'obse ació del cosmos i
anwsi
deIs esul a s ob ingu s sinó ambé en
el desen olupamen i man enimen dels
sis emes d'obse ació i ins umen ació.