I.A.C. Instituto de Astrofísica de Canarias

I.A.C. Ins i u o de As o ísica de Cana ias La oman ica isió de l'as onom obse an el neg e i mamen amb un udimen a i elescopi de ab icació cassolana ha passa ala his o ia, almenys pel que a als p o essionals. Només els a ecciona s con inuen passan ed du an les gelades ni s d'hi em, i és que el plae de con empla els plane es i els es els bé s'ho al. L'es udi del cosmos cada egada es a més au oma i za i in o ma i za . Les o og a ies d'al a sensibili a que necessi a en ho es d'exposició són subs i uldes pe came es CCD. Ja no cal mic oscopis pe anali za les ima ges, només un simple zoom ens pe me eu e 'n o s els de alls, i les cada egada més a an<;ades ecniques de p ocessamen d'ima ge ens descob eixen els de alls més bo osos. Els adio elescopis s'han con e i en uns apa ells onamen als pe a l'explo ació del cosmos i ja hi ha elescopis donan ol es sob e els nos es caps, o i que algun no ha a iba a unciona al com s'espe a a. Així com les ecniques p og essen cada egada més apidamen , és con enien que exis eixi o ganismes enca ega s de ges iona els ecu sos d'obse ació i ambé de o ma i omen a la in es igació. Un da exponen d'aixo és el 'Ins i u o de As o ísica de Cana ias' o 'LAC.' . Aques és un o ganisme jo e, l'any passa a e deu anys de la se a undació, pe o ja ha aconsegui la cinquan ena de esis doc o als i comp a amb dos cen es d'obse ació amb un o al de quinze elescopis i es adio elescopis. Malau adamen aques s apa ells no són o s de l'LAC. sinó que pe anyen a di e en s Jo di Cosp Vilella ins i ucions eu opees i, pe an , ambé els emps d'obse ació. El 'Ins i u o de As o ísica de Cana ias' és un conso ci públic que es a in eg a pe : -el Ins i u o de As o ísica (La Laguna -Tene i e) -el Obse a o io del Teide (Izaña- Tene i e) -el Obse a o io del Roque de los Muchachos (Ga a ía -La Palma) i que s'es uc u a en a ees: -In es igació -Ins umen ació -Ensenyamen -Se eis gene als Ac ualmen s'es a eballan so- b e di e en s emes d'in es igació que es poden ag upa en di e en s g ups: - Es uc u a de l'Uni e s i Cosmologia -Es uc u a de les es elles i la se a e olució -El Sol -Ma e ia in e es ela -Sis emes plane a is -Al a essolució espacial -Disseny i con ucció de elescopis -Ins umen ació in a oj a -As o ísica des de l'espai Cada p ojec e es a o ma pe un g up 13 d'in es igado s que poden es- a -hi en la esi doc o al i u ili zen els ecu sos del LA C. o d'al es cen es. Pe o no o s els eballs que s'hi a són es ic amen cien í ics, ambé la ecnica é el seu lloc. Ro demos en di e en s p ojec es en e els que es pod ia ci a la cons ucció i ca ac e i zació d'un sis ema de ib a op ica, la cons ucció d'una came a IR, el desen olupamen d'un banc de p o es c iogenic o di e en s p ojec es sob e p ocessamen d'ima ges. A nés a nés, ambé es col.labo a amb d'al es o ganismes amb aplicacions an di e ses com po- den se la bioenginye ia o la ins umen ació pe labo a o is químics. Pe po a a e me o s aques eballs, el 'LAC.' disposa de dos obse a o is amb un o al de quinze elescopis (el més g an de 4'2m de diame e), es adio elescopis amb els di e en s apa ells pel con ol i una xa xa de de ec o s de aigs cosmics. També disposa de labo a o is d'elec onica, CAD, mecanica op ica, ib es i ecob imen s op ics. A més a més es a comple amen in o ma i za amb una xa xa UNIX de 40 es acions SP ARC i més d'un cen ena de PC's. Comp a amb una biblio eca que ep més de es- cen es publicacions pe iodiques i amb quasi se mil olums. To i es an an lluny, el 'Ins i- u o de As o ísica de Cana ias' po ep esen a una al a opo uni a de eball, no només pels as o ísics, sinó ambé pels enginye s i d'al es ecnics. Les se es ac i i a s no només se cen- en en l'obse ació del cosmos i anwsi deIs esul a s ob ingu s sinó ambé en el desen olupamen i man enimen dels sis emes d'obse ació i ins umen ació.