Congrés REARQ : primeres jornades 2024 : rehabilitació i restauració arquitectònica : llibre d'actes

cong és
ea q:
p ime es
jo nades
2024
ehabili ació
i es au ació
a qui ec ònica
llib e
d’ac es
ea q
ehabili ació
i es au ació
a qui ec ònica
o gani za, g up de ece ca: amb el supo de:
In oducció
03
1.
La in e enció en
à ees esidencials
04
2.
La in e enció
en el pa imoni
cons ui
76
índex
Llib e d’ac es Cong és REARQ: jo nades 2024.
Ba celona, 7 de no emb e 2024
Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya, UPC
Publicació
(c) REARQ
Gene 2025, Ba celona
Inicia i a Digi al Poli ècnica
ISBN:979-13-87613-29-7
DOI: 10.5821/ebook-9791387613297
Amb aques es p ime es jo nades 2024, el G up
de Rece ca REARQ ha olgu dona a conèixe
les se es ac i i a s sob e ehabili ació eunin
di e en s expe iències i p opician un ma c
de deba on les ponències dels in es igado s
han pogu se exposades i deba udes.
Es p e én ambé omen a la ans e sali a al
ol an dels di e sos p ocessos que implica
la ehabili ació compa in expe iències an
acadèmiques com p o essionals, amb la
olun a d’acos a la ece ca uni e si à ia a
la eali a d’una socie a on l’ap o i amen
del que ja exis eix és cada cop més necessa i.
Amb aques objec iu les jo nades han cons a
de dues sessions, una sessió acadèmica
al ma í a l’ETSAB i una sessió a la a da al
COAC cen ada en la in e enció en els
g ans conjun s esidencials amb pa icipació
d’expe s in e nacionals.
Aques a publicació ecull les ac es de les
ponències p esen ades a la sessió del ma í a
l’ETSAB, que ha cons a de dues pa s, amb
ponències a l’en o n de la ehabili ació d’à ees
esidencials i la in e enció en el pa imoni
cons uï .
Pe e Joan Ra e lla
Coo dinado del g up REARQ
in oducció
3
1. Ciu a Com al, inici d’un model d’habi a ge.
Mi eia Bosch P a
2. Soluciones colec i as de bajo cos e. Cohab-
Te uán. Mad id. Joan Casals Pañella
3. Es a égies d’a aluació dels edi icis
d’habi a ges en con ex os de pob esa ene gé ica.
Cossima Co nadó Ba dón
4. La millo a de les condicions d’habi abili a en
g ans conjun s esidencials mode ns.
Pe e Joan Ra e lla Mi a
5. Habi a ge de p omoció pública de la
pos gue a a Lleida. Aleix Salaza Aloy
6. Codisseny de solucions de baix cos pe a la
millo a dels espais col·lec ius a Ciu a Vella.
Sa a Vima G au
la in e enció
en à ees
esidencials
4
Ciu a Com al,
Inici d’un model
d’habi a ge
5

Figu a 2. Balcó d’un pis dels blocs
de Ciu a Com al amb la Te esa
Sales i Mai e i Ca lo Fe e . Al
ons la àb ica Cosme Toda.
A xiu Municipal de l’Ajun amen
de l’Hospi ale de Llob ega .
6
Du an els anys 50 i 60 l’à ea me opoli ana
de Ba celona a a eu e a mol es amílies que
busca en no es opo uni a s labo als inculades a
la indus iali zació del país. Aques mo imen de
pe sones a gene a una g an demanda d’habi a ges
assequibles, donan lloc a la cons ucció de ba is
sence s on pode allo ja les classes eballado es.
Aques p ojec e iden i ica els sis emes cons uc ius
es uc u als del ba i de Ciu a Com al així com els
p ocessos pa ològics que s’hi gene en.
Figu a 1, po ada.
Ima ge aè ia del conjun
esidencial de Ciu a Comp al.
Cen e d’Es udis de l’Hospi ale .
Ciu a Com al,
Inici d’un model d’habi a ge
A el de di e en s comunicacions
eali zades pel eïna de Ciu a Com al, es
plan eja l’exis ència de possibles dis uncions
es uc u als en els edi icis d’habi a ges del
ba i de l’àmbi Ciu a Com al de L’Hospi ale
de Llob ega .
Els se ei d’u gències de l’Ajun amen de
l’Hospi ale de Llob ega eali za una inspecció
acompanyada d’ac uacions d’apun alamen s
en elemen s es uc u als.
En base a aques s esde enimen s s’enca ega
al g up de p o esso s de l’EPSEB-UPC
desen olupa una p opos a d’es udi pe
diagnos ica l’abas de les lesions i dis uncions,
així com, mesu es d’u gència.
Figu a 3. Ima ge gene al d’una
açana dels blocs de Ciu a
Com al. Cen e d’Es udis de
l’Hospi ale .
7
So a el pa aigua de la Ley de Vi iendas de
Ren a Limi ada de 1954, que uni ica a la
legislació an e io sob e habi a ge p o egi
i sub enciona , es p ojec a i cons ueix els
blocs anomena s Ciu a Com al en el ba i de
San Josep de l’Hospi ale de Llob ega .
CIUTAT COMTAL, cons ucció de se bo igues
i 340 habi a ges
Se expedien s de cons ucció:
174/57, 175/57, 176/57, 177/57, 178/57,
179/57 i 180/57.
A qui ec e Xa ie Busque s
Inici de les ob es el 1958
Recepció de ini i a de l’ob a el ma ç del 1960
“L’accés a l’habi a ge u bà ha ia esde ingu ,
en els anys 50, un ema con lic iu. Els
mo imen s mig a o is de la població
espanyola impac a en de mane a decisi a al
ol an de les g ans concen acions u banes.
La impo an demanda de mà d’ob a,
especialmen als ol an s de Ba celona, a causa
de la eac i ació econòmica indus ial, ana a
acompanyada de la necessi a d’allo ja -la.
En p incipi, les g ans emp eses amb més de
cinc-cen s eballado s ha ien de cons ui
habi a ges des ina s a les se es amílies.
En conseqüència, la cons ucció i el sòl
u bani zable disponible, amb la èmo a
de l’especulació u banís ica, p enen un
p o agonisme especial.
A l’Hospi ale , s’inicia una e apa de g ans
ans o macions u banes, especialmen
ag essi es amb el e i o i.”
Fe e Sales, Ca les. Els blocs Ciu a Com al.
El ba i de Ciu a Com al espon a la
cons ucció de g ans blocs d’habi a ges
des ina s a allo ja mol es amílies en edi icis
modula s que op imi za en l’espai.
Figu a 4. Plànol dels blocs
Ciu a Com al. Expedien
174/57 A xiu Municipal de
L’Hospi ale
8
Objec ius i me odologia
La eali zació de la p e-diagnosi de Ciu a
Com al espon a un doble objec iu:
Pe una banda ca ac e i za les solucions
cons uc i es i a pa i del conexemen
econèixe si els sis emes cons uc ius son
se ia s i esponen a una indus iali zació a la
cons ucció.
Pe al a banda iden i ica l’es a de
conse ació dels elemen s es uc u als del
conjun edi ica , anali zan si els p ocessos
pa ològics son homogenis o he e ogenis.
La me odologia a segui és la següen :
- Ce ca i anàlisi de la documen ació i plànols
o iginals.
- En e is es amb els eïns.
- Inspeccions dels edi icis.
- P ospecció es adís ica d’habi a ges i
inspecció de les zones comunes d’un o al de
8 escales epa ides en els di e en s blocs.
Al lla g de les inspeccions es p e én
de e mina la p esència de símp omes o
lesions signi ica i es en els seus componen s i
de o ma pun ual, de e mina alguns aspec es
de àcil iden i icació. Al se un p océs i e a iu
cald à plan eja la necessi a , o no, d’amplia la
ca ac e i zació de les uni a s inspeccionades
en unció dels esul a s ob ingu s.
En aques a ase de eball es p e én ecolli
su icien in o mació que pe me i p end e
decisions en u u , o mesu es cau ela s
immedia es.
El coneixemen ecolli pe me à que sigui
u ili zable pe al es ècnics que hagin
de plan eja la in e enció o que acin un
econeixemen de l’edi ici en pos e io s
ac uacions o inspeccions.
Sense pe d e de is a que els edi icis es an en
se ei, les isi es d’inspecció en els di e sos
pisos es eali za an en e dos i es ècnics,
pe o ns, conce a s en ho a is ixa s pe
cada pis.
Conjun amen amb la b igada de l’Ajun amen
de l’Hospi ale de Llob ega es eali za an un
segui de cales en els sos es dels habi a ges
pe al de de e mina e g au d’homogeneï a
de les solucions cons uc i es i es a de
conse ació. Aques es cales es p e eu ob i-
les i anca -les el ma eix dia, de mane a que
la in e e ència amb el dia a dia dels eïns del
ba i sigui mínima.
Les inspeccions eali zades en cada un
dels habi a ges ambé se an de ca àc e
o ganolèp ic.
9
De l’es uc u a e ical dels edi icis
Segons la documen ació consul ada, els mu s
son de maó o ada ( o xana), a eu o de
plan a 1ª en amun .
En els habi a ges inspecciona s en plan es
baixa, 1ª i 2ª, no s’ha obse a cap esque da
ho i zon al ca ac e ís ica dels aixa amen s pe
comp essió de les pa e s de o xana sob e-
ensionada.
De la p ospecció de la mos a d’habi a ges
La mos a es à o mada pe 8 escales
di e en s epa ides en 4 blocs, inspeccionan
23 habi a ges i 8 es íbuls.
Es eali zen 27 cales en els sos es ce àmics
S’ex euen 13 mos es de o migó pe a
de e mina si es a u ili za cimen aluminós.
Mi jançan aques es inspeccions s’ha e i ica
la p esència de lesions: humi a s, issu es,
esque des i esc os onamen s, i la eali zació
de cales s’ha p e is enin en comp e els
pun s de l’es uc u a on po ha e -hi més isc
d’apa ició de p oblemes, ja siguin mo i a s
pe les humi a s (so a la cobe a o so a les
zones humides, com banys i cuines), o bé,
pe causa de sol·lici acions de les cà egues,
degudes a can is de dis ibució dels en ans
en els pisos supe io s. Figu a 19. Esbós de la
Taula esum on es elaciona
l’ad eça, el pis, si s’han
eali za cales, si du an la
inspecció s’han obse a
issu es, desp enimen s,
humi a s i obse ació
de co osió en les cales
eali zades.
16

De les anàlisis dels ma e ials a pa i de les
mos es ob ingudes
L’an igui a de les edi icacions i els escassos
ecu sos geomè ics en ecob imen s
d’a ma s pe me en pode suposa que la
majo ia d’a ma s dels sos es (de bigue es de
o migó i de ce àmica a mada) es oben en
si uació de des-passi ació, la qual cosa s’ha
cons a a aplican el es de la enol aleïna.
No hi ha p o ecció química on a la co osió
dels a ma s, com a conseqüència de la
ca bona ació de la ese a alcalina de la
pa supe icial dels o migons i mo e s. En
aques a si uació, la p esència d’humi a en els
ma e ials possibili a la co osió dels a ma s,
que en el cas dels sos es de ce àmica a mada,
son de seccions mol p imes.
Els esul a s dels anàlisis de p esencia de
cimen aluminós cons a en que de les 13
mos es anali zades hi ha 3 que enen cimen
aluminós i es oben ubicades en l’es uc u a
de so a cobe a, en una jàsse a, i no es de ec a
cimen aluminós en els sos es ce àmics.
El p oblema g eu es ocali za en la co osió
dels a ma s conseqüència dels p ocessos
man ingu s d’humi a s.
Sos es ce àmica a mada
L’es a de deg adació dels sos es ce àmics es
po g adua en 4 g ans blocs.
Es adi inicial del p océs pa ològic en els
sos es p esen en pun ualmen issu es.
Segon es adi, sos es amb esque des
pa al·leles a uns 20cm ap oximadamen que
indiquen les bigues ce àmiques. En aques
cas, mos en lesió inculada a la co osió
de l’a ma in e io , possiblemen ag euja s
pe la manca de ecob imen en el p océs
d’execució inicial.
Te ce es adi, les esque des en el aló
in e io de la bigue a a mada, p o oca el
desp enimen d’aques a pa de la bigue a i
enguixa in e io , p oduin el descon inamen
de l’elemen a ma , i e idencian pè dua de
secció d’a ma . En aques a si uació no es
dona pun ualmen el eball conjun en e els
elemen s (ce àmica i a madu a) i, pe an , es
p odueix una pè dua de segu e a del sos e.
Aques a és més impo an , més g eu, en
unció de la zona es uc u al on es p odueixi
la lesió.
Qua es adi amb el encamen de la
con inuï a de l’a ma degu a la pè dua de
secció pel p ocès de co osió. En aques a
si uació no hi ha cap con inuï a en la
ansmissió dels es o ços de acció i ja es
poden dona si uacions de isc de col·lapse
local del sos e. Els cassos en que s’ha
obse a aques a lesió els sos es a ec a s ja
es a en apun ala s.
17
Jàsse es cimen aluminós
Cal des aca la p esència d’almenys un
cas on la inspecció ha de ec a jàsse es de
o migó a ma de cimen aluminós. L’es a
de conse ació de la jàsse a degu a les
il acions d’aigua ha p o oca co osió i
issu ació impo an .
Sos es bigue es au opo an s so a cobe a
Majo i à iamen aques s sos es es oben
eali za s amb bigue es au opo an s
de o migó, que en alguns cassos s’han
iden i ica de cimen aluminós, i en al es de
cimen pò land i pun ualmen eali za s amb
bigue a de ce àmica a mada.
To i es a so a cobe a, no s’han de ec a
cap lesió de issu es ni co osió en l’a ma .
Des del pun de is a ècnic, no hi ha cap
jus i icació que pe me i diagnos ica la
necessi a d’in e encions en aques s sos es
pel e d’es a o ma s pe bigue es de cimen
aluminós.
Conside acions inals
El Ba i Ciu a Com al malg a sembla una
solució se iada des de la essan es uc u al
és o ça he e ogeni, espec e la disposició
dels elemen s es uc u als, de les solucions
cons uc i es i ma e ials emp a s.
S’es ima opo ú la eali zació d’una diagnosi
pa icula pe a cada bloc d’edi ici en el que
a e e ència a es uc u a e ical i ho i zon al,
ja que no es po conclou e un compo amen
homogeni en el seu conjun .
Aques p océs s’ha de conc e a en es
objec ius:
- Iden i ica els elemen s lesiona s
- De e mina la segu e a en els elemen s
apa en men sans
- Valo a les expec a i es de du abili a
D’aco d amb aques s objec ius, els u u s
diagnòs ics hau an de e e e ència a
possibles ipologies d’in e enció inculades a
la epa ació, e o ç o subs i ució dels elemen s
lesiona s. Tanma eix, cald à sob e o ac ua
en les in e encions de millo a dels elemen s
deg ada s incula s a p oblemes d’humi a .
Les p emisses de les següen s ac uacions han
de se :
- To el que es igui lesiona ha de se mo iu
in e enció.
- Cal de e mina la segu e a a pa i d’una
a aluació es uc u al o mi jançan indicado s
- Cal millo a les expec a i es de du abili a
millo an les condicions de l’en o n.
Cal de e mina una sis emà ica de
man enimen .
18
Equip
Rosell Amigó, Joan Ramon
Olona Casas, Joan
Bosch P a , Mi eia
Finançamen
Ajun amen de Llob ega
Da a de desen olupamen
2021
Bibliog a ia
Casano as, Xa ie ; G aus, Ramon; Rosell, Joan
Ramon. Manual de diagnosi i in e enció
en sos es unidi eccionals de o migó i
ce amics. Ba celona: Col·legi d’Apa ellado s I
A qui ec es Tècnics (1992)
Seguí San ana, Vic o . Recomanacions pe
al econeixemen , la diagnosi i la e àpia de
sos es ce àmics. Esplugues de Llob ega .
Ins i u de Tecnologia de la Cons ucció de
Ca alunya, ITEC (1995)
Fe e Sales, Ca les. Els blocs Ciu a Com al.
Quade ns d’es udi: Cen e d’Es udis de
l’Hospi ale num 37 (desemb e 2023)
Na a o-Gonzalez, Rubén. El ol de
l’A a auna, A qui ec u a de Xa ie Busque s
Sind eu en e Sao Paulo I Ba celona (1947-
1963) Di ec o s: Rosell i Coloma, Jaume;
G aus Ro i a, Ramon. Ba celona: Uni e si a
Poli ècnica de Ca alunya, Depa amen de
Composició A qui ec ònica Ba celona
19
Co-hab
Te uán
Soluciones colec i as
de bajo cos e
20
21

El p esen e a ículo se in e oga sob e algunos
de los posibles lími es y opo unidades, que puede
llega a o ece , el aplica en o os e i o ios de
na u aleza simila , la me odología de ehabili ación
bo om-up, que ue ensayada en Ba celona en e los
años 2021 y 2023 en el p oyec o CO-HAB-Ra al a
a és de una explo ación inanciada po el Ayun-
amien o de Ba celona, desa ollada po el g upo
de in es igación en Rehabili ación y Res au ación
Aqui ec ónica (REARQ) y en colabo ación con el
G upo in e disciplina de Ciencia y Tecnología en la
Edi icación (GITICED).
Figu a 1. Po ada.
A e ac o, Hue a de Bellas Vis as, Te uán, Mad id (2022)
Co-hab Te uán
Se empezó el eje cicio analizando
es dis i os popula es de la Comunidad de
Mad id: Malasaña, La apiés y Te uán, con
el in de localiza pa ecidas condiciones de
popula idad, de capacidad asocia i a y de
colabo ación p oduc i a, como las que habían
sido halladas en el ba io del Ra al. Se ad i ió,
que de los es dis i os analizados an solo
el de Te uán, y conc e amen e el ba io de
Bellas Vis as, había sob e i ido a los e ec os
de la gen i icación, no ándose de o ma
no able un sen ido de ap opiación del luga
en e los ecinos, aducido en un p o undo
in e és colec i o po esol e el dé ici de
espacio lib e, de equipamien os públicos y
de soluciones a los p oblemas del exceso de
in a i ienda. En pa alelo, y con la colabo ación
de la asociación ecinal denominada Espacio
Bellas Vis as, se consiguió localiza en un
sola municipal “abandonado”, la máxima
exp esión cí ica del ecinda io. En él se pudo
obse a cómo los habi an es de Bellas Vis as,
con i ían y decidían con sus p opios ecu sos
sob e su comunidad en uno de los pocos
espacios lib es que exis en en Te uán. El
hallazgo, y los esul ados de Ba celona como
ondo, plan ea on co-diseña y co- ab ica
un conjun o de a e ac os desmon ables,
eciclables y de bajo cos e, pa a a a de
mejo a la ida comuni a ia localizada. Un
alle de p oyec os de a qui ec u a de la
Escuela de Mad id di igido po Nicolás Ma u i
y un alle de sociología de la Complu ense de
22
Mad id di igido po And és Wallise , do a on
al expe imen o de un alioso labo a o io
de ensayo de posibles ans o maciones
o espues as. La au o-cons ucción y la
u ilización de sis emas p o enien es de la
economía ci cula p opicia on los ecu sos
ma e iales. El en oque, no solo pe mi ió
conclui con una se ie de elemen os capaces
de e e i un conjun o de p oblemas
colec i os que a p io i pa ecían asoma en
el espacio. Además de ello, se consiguió
cons ui un en o no de ap endizaje
expe iencial basado en la ap oximación
a una si uación eal de in es igación y de
acción mul idisciplina que pe mi ió ace ca
al es udian ado a la ealidad de los o icios a
a és de un eje cicio de esiliencia ác ica,
que incluye una necesa ia acep ación de las
“abolladu as”, “negociaciones” y “ o mas”
p opias de la ealidad.
Mise en place
A a és de un equipo mul idisciplina
o mado po la D a. Mónica ALBEROLA, el
D . Fe nando CASQUEIRO, la D a. Au o a
FERNÁNDEZ, el D . Ra ael GURIDI y el D .
Nicolás MARURI (P o eso ado del Talle
de la Unidad Ma u i ETSAM UPM), el D .
And és WALLISER (P o eso ado del Talle de
la Unidad de sociología FCPS UCM) y la S a.
Ma ía RAMOS (Di ec o a de la Asociación
ecinal Espacios Bellas Vis as) y el D . Joan
CASALS (In es igado del g upo REARQ y
ARKRIT) se p og ama un plan de u a con es
acciones p e ias:
En p ime luga , se de ine un p og ama de
un alle e ical con es udian es de segundo,
e ce o y cua o de a qui ec u a de la ETSAM
UPM. El p og ama incluye dos eje cicios a
ealiza en pa alelo en el dis i o de Te uán.
El p ime o, es un mac o-eje cicio que
in i a a e lexiona en el campo del papel,
sob e la densidad del ba io y su dé ici de
equipamien os y espacio público. El segundo,
es un mic o-eje cicio que emplaza a indaga
en el campo de la p ác ica, sob e la au o-
cons ucción de un “a e ac o” que pe mi a
mejo a la Hue a de Bellas Vis as.
En segundo luga , se conc e a el con enido
de una op a i a con es udian es del úl imo
cu so de sociología de la FCPS de la UCM.
El p og ama de ine la a ea de dinamiza un
alle pa icipa i o, un alle de co-diseño y
23
un alle de co- ab icación en e ecinos y
es udian es y p o eso es en el Espacio Bellas
Vis as.
Finalmen e, y como acción p e ia al desa ollo
de la in es igación, se p og ama una jo nada
en el Espacio Bellas Vis as, en la que di e sos
ac i is as del ba io, o ece án unas p ime as
cha las a odos los es udian es p esen ando
las limi aciones y espacios de opo unidad
del ba io. En conc e o, se enca ga a Cecilia
Denís (Socióloga UCM), José Vicen e
(Ciencias Ambien ales UAH) y Ma ía Ramos
(Socióloga UCM) explica al es udian ado
cues iones elacionadas con con enedo es
de ac i idades au oges ionadas, de
exp opiaciones ambien ales y de indicado es
de opo unidad.
P oceso Pa icipa i o
Se p opone la celeb ación de un
p oceso pa icipa i o que ayude a descub i
las necesidades, deseos y opo unidades
de los usua ios asiduos al “sola ” de Bellas
Vis as. P e ia a la celeb ación del p oceso,
se e lexiona sob e el sen ido cí ico y
las p oblemá icas has a en onces p e-
obse adas. Se es ablecen los alle es que
pueden ene in e és y se es ablece un guión
de abajo. En p ime luga , se plan ea una
b e e p esen ación del eje cicio a ealiza
po los ecinos. En segundo luga , una onda
donde los ecinos esc iban en posi s es
acciones a ealiza en el “sola ”. Y en e ce
luga , una onda o ganizada po g upos de
abajo en la que cada g upo abaje sob e las
ideas más o adas en los posi s. Finalmen e
se es ablece que los ecinos p esen en sus
conclusiones y que sob e un plano del luga
a en de alida sus p opues as escogidas.
En ocada la jo nada se celeb a el p oceso
pa icipa i o en e p o eso ado, es udian es
y los ecinos asiduos al “sola ” en el Espacio
Bellas Vis as. Los es udian es de sociología
dinamizan la sesión. T as la p esen ación y
la exp esión de acciones, se ija en un g an
ca el pegado en la pa ed las emá icas a
abaja : somb as, almacenamien o, luga es
es anciales, ho eles de insec os, má genes o
lími es, in e nade os, casas pa a ga os y juegos
pa a niños son los emas que p eocupan a
los ecinos. Lib emen e cada ecino escoge
24
indi idualmen e que emá ica desea discu i
en g upo. Después del abajo g upal, un
ecino ep esen an e de cada g upo, se alza
pa a exp esa las conclusiones. Reunidos
al ededo de una mesa, se in en a indica en
un plano el posible epílogo. Los p o eso es
asis en es de la ETSAM a an de o dena
las ideas exp esadas. Vecinos, p o eso es y
es udian es de sociología comp ueban sob e
el e eno las conclusiones de la jo nada.
Fig. 1 Sola de Bellas Vis as.
Fuen e: p opia
Co-diseño
Finalizada la jo nada los es udian es
de sociología de la UCM p esen a on las
conclusiones alcanzadas en el p oceso
pa icipa i o en la ETSAM. Los es udian es
de sociología eco da on a los es udian es
de a qui ec u a, que el “sola ” abandonado
po la adminis ación, e a sob e odo un
ac i ado de la ac i idad ecinal del ba io
indicando que el a e ac o a cons ui
debe ía e lexiona sob e los lími es de
la pa cela, sob e la posible mejo a de las
casas pa a ga os exis en es, sob e la posible
cons ucción de casas/juego pa a niños,
sob e la necesidad de cons ui luga es pa a
almacena he amien as y sob e el in e és
de pensa en sis emas de gene a somb as,
g adas o escena ios. Se pidie on a e ac os
polisémicos, e sá iles y lexibles. Se enseñó
un plano dibujado po los ecinos donde se
conside aba que podían ubica se es e ipo
de a e ac os. Se señaló el pe íme o Oes e y
No e del sola como posible emplazamien o.
Se indicó el pe íme o Es e como una zona
donde los ecinos conside a on que no se
debía ac ua .
Con el p og ama po p ime a ez aco ado,
los es udian es de la ETSAM se en oca on a
abaja en las necesidades eque idas po los
ecinos a a és de la oz de los es udian es
de la UCM. Los alle es ue on desca ando
las p opues as que se alejaban o almen e de
los eque imien os ins ando a los es udian es
25
Figu a 1: Ba is d’es udi del
p ojec e ENER-REGEN. Fon :
elabo ació p òpia
32

Es a ègies d’a aluació dels
edi icis d’habi a ges en con ex s
de pob esa ene gè ica
Pe ap o undi en el coneixemen
d’aques a p oblemà ica en l’en o n p ope
es p esen a el p ojec e d’in es igació
“Es a egias de e aluación e in e ención pa a
la egene ación u bana y la mi igación de la
pob eza ene gé ica en Ba celona y Bilbao”
(ENER-REGEN), inança pe la Agencia Es a al
de In es igación, cen a en la p oblemà ica
de la pob esa ene gè ica en els en o ns
edi ica s en esos en la se a globali a , des de
la se a dimensió ísica a la social. El p ojec e
es à especialmen elaciona amb la dimensió
espacial del ma c de les desigual a s, inculada
a aspec es espacials i indi iduals; la gene ació
de no es dades espacials i la ca ac e i zació
del pa c edi ica dels en o ns ulne ables.
El p ojec e segueix la línia de ece ques
p è ies cen ades en la de inició i de ecció
de la ulne abili a socio esidencial i de
ca ac e i zació i diagnosi massius de ba is.
Pe delimi a l’àmbi de la ece ca, l’ENER-
REGEN es udia sis ba is ulne ables a les
ciu a s de Ba celona i Bilbao, es a cada una
d’elles (Fig 1), amb la idea d’inclou e zones
cèn iques i denses, c eixemen s u bans
de la segona mei a del segle XX i polígons
esidencials, ambé de la ma eixa època.
El con ex ac ual de c isis climà ica i
ene gè ica, amb les conseqüències a ni ell
econòmic que es à compo an , ha e idencia
una p oblemà ica ja p esen en el passa ecen :
la pob esa ene gè ica. L’ele a p eu de l’ene gia
jun amen amb un pa c edi ica poc e icien po en
a si uacions on pe sones sac i iquen el con o ,
p escindin de la clima i zació i la cuina de menja
calen , pe què el p eu de l’ene gia és excessi amen
ele a . Aques a p oblemà ica és d’especial incidència
en aquells en o ns conside a s com a ulne ables.
Figu a po ada. Mapa de
Vulne abili a de la ciu a de
Ba celona. Fon : Es udi i De ecció
a la Ciu a de Ba celona D’àmbi s
de Vulne abili a Residencial
33
de la pob esa ene gè ica es po ob eni de
l’explo ació i eball de dades secundà ies
p oceden de les di e ses bases de dades
disponibles. En aques a línia es a elabo a
el mapa de ulne abili a de la ciu a
de Ba celona, a pa i del eball amb
indicado s en di e sos eixos (Taula 1), que
geo e e encia en els di e sos ma isos de la
ulne abili a socio- esidencial (Fig 2)
Els objec ius del p ojec e són els següen s:
1. Cons ui un ma c d’es udi inno ado i
inno ado amb en ocamen s me odològics
po en s capaços de dona comp e de l’escala
de la p oblemà ica de la pob esa ene gè ica a
les ciu a s espanyoles con empo ànies.
2. Desen olupa un sis ema de ca ac e i zació
socioespacial mul iescala de la pob esa
ene gè ica, que con empli mesu es an
econòmiques com socials, mo ològiques
i ísico- a qui ec òniques amb supo a les
ecnologies d’in o mació geog à ica (SIG)
capaç de b inda in o mació espec e de la
e i o iali zació de la p oblemà ica a les à ees
u banes seleccionades, així com ex apolable
a al es.
3. Anali za c í icamen els ins umen s
exis en s pe , d’una banda, quan i ica i
iden i ica , i de l’al a, in e eni sob e la
p oblemà ica de la pob esa ene gè ica a
Bilbao i Ba celona, amb un èm asi especial
en les à ees més ulne ables d’ambdues
ciu a s, alho a que desen olupa es a ègies
inno ado es amb ocus en els g ups més
desa a o i s a l’impac e del can i climà ic.
No es pa eix de ze o en la ca ac e i zació de
la pob esa ene gè ica, a més de ece ques
cen ades en la se a de inició i quan i icació,
es disposa de dades de ece ques an e io s
de l’equip del p ojec e, especí icamen de
l’en o n de Ba celona.
Una p ime a ap oximació a la p oblemà ica
Taula 1: Indicado s i eixos
pe la de ecció dels àmbi s de
ulne abili a de la ciu a de
Ba celona.
Fon : Es udi i De ecció a la
Ciu a de Ba celona D’àmbi s de
Vulne abili a Residencial
34
Figu a 2. Mapa de
Vulne abili a de la ciu a
de Ba celona. Fon : Es udi
i De ecció a la Ciu a de
Ba celona D’àmbi s de
Vulne abili a Residencial
35
D’aques conjun és di ícilmen quan i icable
la pob esa ene gè ica amagada ja que
eballa amb dades de ac u ació de les on s
d’ene gia pod ia dona esul a s no iables ja
que una ca ac e ís ica especí ica de la pob esa
ene gè ica és la disminució de l’ús d’ene gia
da an la incapaci a de pode assumi les
despeses que p o oca cuina i cale ac a la
lla .
Les ca ac e ís iques dels habi a ges i les
se es p es acions d’aïllamen i en ilació
enen incidència di ec a amb les possibili a s
d’es al i ene gè ic i de mi igació de la pob esa
ene gè ica. Tal com es menciona al documen
de “Es a egia Nacional con a la Pob eza
Ene gé ica 2019-2024 ” les p incipals a iables
dels habi a ges que in lueixen en la salu són:
les condicions de empe a u a i humi a , la
il·luminació, la en ilació i l´aïllamen . Aques es
a iables són iden i icables amb el eball amb
dades e e en s a l’any de cons ucció dels
edi icis, es ablin unes o quilles d’èpoques
de cons ucció de inides pe dos ac o s:
1. L’en ada en igo i millo a de les no ma i es
en e e ència a l’e iciència ene gè ica
2. Els can is i l’e olució dels sis emes
cons uc ius.
Dels di e sos indicado s ag upa s en eixos
inclosos en l’es udi, es elaciona ien amb
la pob esa ene gè ica nomb osos d’ells.
En especial o s aquells que enen a eu e
amb les si uacions de p eca ie a econòmica
en o es les se es essan s: des de l’índex
de enda amilia disponible al nomb e de
pe sones que han sol·lici a aju s econòmics,
com qües ions elacionades amb la densi a
habi acional, o indicado s u banís ics
elaciona s amb el mal es a dels habi a ges,
o qües ions com la mo alda pe malal ies
espi a ò ies.
El eball amb indicado s i dades secundà ies
es po amplia pe inclou e el concep e de
pob esa ene gè ica, ja que el concep e de
ulne abili a socio esidencial a ín imamen
lliga amb ella. L’Obse a o i Eu opeu de
Pob esa Ene gè ica (EPOV) sugge eix els
següen s indicado s a conside a :
- Re a d al pagamen dels ebu s.
- Tempe a u a inadequada a l’habi a ge.
- Pob esa ene gè ica amagada.
- Despeses ene gè iques desp opo cionades.
36
Els es udis de p ediagnosi han p opo ciona
in o mació sob e l’es a de l’edi icació
esidencial ubicada en ba is de Ba celona
de ini s com a ulne ables a l’es udi de
ulne abili a , es ablin una p io i zació dels
edi icis pe al de se inclosos en p og ames
públics de ehabili ació p e e en (Fig.3). A més
d’es abli ni ells je a qui za s de la necessi a
de ehabili ació dels edi icis, les di e ses
campanyes d’ob enció de dades ecollien
in o mació sob e di e en s pa àme es de les
açanes i el seu es a de conse ació, als com:
l’exis ència d’esque des en mu s de açana,
desploms de açana, elemen s de açana
ines ables, p esència de xa xes de segu e a ,
elemen s me àl·lics o ella s, esque des al
pa amen , humi a s, ines es sense ma c i/o
ines es de id e o apiades, deg adades,
manca de man enimen , aques i b u ícia,
absència d’ins al·lació d’ascenso i alçada de
l’edi ici. Alguns d’aques s poden elaciona -
se amb si uacions de pob esa ene gè ica,
especialmen els que an e e ència amb el
ipus de us e ies i el seu es a i la p esència
d’humi a s, ja que deno en si uacions de
manca d’habi abili a dels habi a ges.
Al es an eceden s sob e l’es udi dels
ba is ulne ables, en especial a la ciu a
de Ba celona, són els di e sos es udis de
P ediagnosi du s a e me dins del p og ama
Pla de Ba is pe encà ec de l’Ajun amen
de Ba celona en e 2017 i 2021. Aques s
han compo a el disseny especí ic d’una
me odologia pe a la p ediagnosi de g ans
pa cs edi ica s basada en la inspecció di ec a
i en l’ob enció de dades p imà ies pe pa de
ècnics especiali za s. Es disposa d’in o mació
sob e 26 ba is de Ba celona (més d’onze
mil edi icis), en e ells els inclosos al p ojec e
ENER-REGEN.
37

En el con ex dels es udis de p ediagnosi al
la pena des aca el cas especí ic del ba i del
Ca mel, inclòs ambé al p ojec e ENER-REGEN.
En el que es a e un eball combina de dades
p imà ies, p oceden s d’inspeccions ex e io s,
amb dades secundà ies p oceden s de bases
de dades, es ablin un sis ema mul ic i e ial
amb l’objec iu d’iden i ica si uacions
de manca d’habi abili a i de p esència
d’in ahabi a ges (Fig. 3). Conc e amen , els
indicado s que es an conside a an se :
1. P oceden s de on s p imà ies: any
de cons ucció, g au d’empad onamen ,
supe ície dels habi a ges i supe ície pe
habi an .
2. P oceden s de on s secundà ies: o s
els inclosos en els es udis de p ediagnosi,
de ecció de de iciències en l’accessibili a
in e io i ex e io , de iciències en la il·luminació
i en ilació dels habi a ges i de ecció dels usos
en plan a baixa. El esul a que s’ob enia e a
un indicado sin è ic del isc d’in ahabi a ge.
Aques a ma eixa me odologia po se
adap ada pe pode iden i ica si uacions de
concen ació de isc de pob esa ene gè ica.
Figu a 3: P ediagnosi
de l’edi icació (supe io )
i indicado de isc
d’in ahabi a ge (in e io )
del ba i del Ca mel.
38
Figu a 4a. Dispe sió
dels esul a s en quan a
necessi a de ehabili ació
Figu a 4b. Aplicació de
l’eina GIS de densi a Ke nel
Cal menciona que o i que els es udis
p esen a s es p en com a uni a més pe i a
d’es udi la de l’edi ici, la eali a és més
complexa. Quan l’es udi disminueix en escala
i s’ap opa a l’escala de l’habi a ge, apa eixen
mic odesigual a s dins d’un ma eix edi ici.
Aques es des donen especialmen en les
condicions d’habi abili a i es an elacionades
amb la mo ologia i disposició dels habi a ges,
pe ò especialmen ambé amb el seu ús,
so in més in ensiu, deno an condicions
econòmiques des a o ides i més suscep ibles
a pa i de pob esa ene gè ica. De e , a alua
les condicions d’habi abili a d’un edi ici des
de l’ex e io dels habi a ges ha es a un ep e
pel qual ha calgu dissenya me odologies
especí iques.
Aques a si uació de alo s dispa s en els
esul a s ambé es mani es a en l’escala dels
es udis de p ediagnosi, en l’escala de ba i.
Aques e a que sigui di ícil la delimi ació
d’à ees conc e es on es concen in ce es
si uacions de ulne abili a ja que aques es
no apa eixen concen ades sinó dispe ses
espacialmen i combianades amb casos on
la p oblemà ica no és an acusada (Fig. 4).
S’han assaja me odologies p òpies d’al es
camps de coneixemen , pe pode ajuda a
de ini ce es concen acions de si uacions
de ulne abili a , com l’eina GIS de densi a
Ke nel, que calcula la densi a de pun s (en
aques cas, edi icis) dins d’un adi de e mina
amb un de e mina alo de l’índex de
necessi a de ehabili ació assigna (Fig. 4).
39
El con ex de c isi climà ica po a a que
des del Pa lamen Eu opeu la necessi a de
desca boni za el sec o de la cons ucció
i, en especial, el pa c esidencial exis en ,
s’hagin ap o a ex os no ma ius que
obliga an als es a s memb es a p end e
accions. Conc e amen la di ec i a sob e
l’e iciència ene gè ica dels edi icis p omou la
educció del consum d’ene gia p imà ia dels
edi icis esidencials ma can di e ses i es ins
al 2050, on s’espe a eni un pa c esidencial
desca boni za . Com s’en o ca à aques ep e
ecau à en cada un dels es a s memb es, pe ò
s’e idencia que la ehabili ació ene gè ica
ind à un pape cabdal. En aques con ex
an la iden i icació de si uacions de pob esa
ene gè ica com oba o mes assequibles
d’adap a el pa c edi ica exis en es a an
imp escindibles. Cal eni en conside ació,
especialmen , o el pa c esidencial que
pa eix si uacions de ulne abili a i pob esa
ene gè ica, ja que s’hau an de dissenya
línies de sub enció pe a la ehabili ació que
siguin sensibles amb aques s con ex os i
desen olupa mecanismes pe què la millo a
del pa c esidencial pel que a a les millo es
en l’e iciència ene gè ica i en l’habi abili a
acabin essen una eali a .
Amb o , s’iden i iquen els següen s ep es
que han de o ma el nucli del con ingu de
u u es ece ques en un u u p ope :
- Ad eça el ac o de la dispe sió espacial
dels esul a s, conside an les di e en s
escales: escala d’edi ici i de ba i.
- Adap a me odologies aplicades pe la
de ecció de si uacions d’in ahabi a ge, que
combinen dades p imà ies i secundà ies pe
a la de ecció de si uacions d’in ensi icació de
la pob esa ene gè ica.
- De ini nous indicado s que puguin se claus
pe a la de ecció de la pob esa ene gè ica:
an de ipus ísic (èpoques de cons ucció,
mo ologia dels ipus habi acionals i sis emes
cons uc ius) com social i econòmic.
40
Equip
Coo dinació cien í ica: Ga cia Almi all, Pila ;
Co nadó Ba dón, Còssima
Equip de ece ca: Ra e lla , Pe e Joan;
Se shne a, Julia; Fe nandez A agón, I aide;
Muxí Ma ínez, Zaida; Valls Dalmau, F ancesc;
Palumbo Fe nandez, Ma iana; Ruiz Cia e a,
I une; Ochoa de Aspu ua, Oie ; Vima G au,
Sa a; Campelo Ma ínez, Pa icia, Domenech
Rod íguez, Ma a; Piasek Vinocu , Gonzalo
Finançamen
P ojec e R+D+I Es a egias de e aluación
e in e ención pa a la egene ación u bana
y la mi igación de la pob eza ene gé ica en
Ba celona y Bilbao (ENER-REGEN), inança pe
l’Agencia Es a al de In es igación en el Plan
es a al 2021-2023, P oyec os de gene ación
de conocimien o, PID2022-142352OB-I00
Da a de desen olupamen
2023-2025
Web
h p://ene egen.upc.edu
41
p es acions. En aquells casos de majo
ulne abili a , les si uacions són més g eus,
com hem pogu de ec a . En qualse ol cas cal
plan eja ac uacions in eg als que con emplin
la ees uc u ació uncional dels habi a ges, la
se a edis ibució i en alguns casos l’augmen
de supe ícies, an in e io s com ex e io s.
Es a ègies a escala d’habi a ge: millo a
de l’accessibili a amb inco po ació
d’ascenso , edis ibució in e io i
ampliació de la supe ície ú il in e io
i ex e io .
seg egacions.
No es po supe a l’aïllamen pun ual de
ce es zones sense isions globals d’escala
me opoli ana. Més enllà de la in e sió en
l’adequació de l’espai públic ambé cal pensa
en es a ègies de con inuï a u bana.
Pel que a als edi icis, cal supe a les di icul a s
de ges ió que enen les adequacions
no ma i es i les millo es d’accessibili a o
de qualse ol al e ipus. La inexis ència de
polí iques po en s de llogue social o de
ges ió uni à ia dels edi icis a que el ègim de
p opie a ho i zon al, suma a les si uacions
de pob esa econòmica, di icul i eno memen
les ac uacions. Sense es a ègies de
ges ió comuni à ia pe a la ehabili ació
d’ins al·lacions, açanes, cobe es, la millo a
de l’e iciència ene gè ica, e c. es cau àcilmen
en la deg adació dels espais comuns.
A ca all en e l’escala u bana i l’edi ici, la
elació de la plan a baixa amb el ca e
i l’espai públic és onamen al. Les se es
ac i i a s cons i ueixen un ac o clau a eni
en comp e pe a l’ac i ació socioeconòmica
i socioespacial dels conjun s. En mol s casos
hem pogu cons a a que la e i ali zació de
l’espai públic passa pe do a d’usos adequa s
la plan a baixa.
En quan a l’habi a ge, sembla e iden que
els can is en la població i l’e olució dels
modes de ida an necessà ia una e isió
de les ipologies esidencials i de les se es
48

Axonome ia del p o o ip
cons uï amb el sis ema
Regene a Ba celona, que
consis eix en dos mòduls
d’ampliació d’una plan a baixa
i plan a ipus i un espai de
pè gola que sob esu de la
plan a cobe a p opo cionan
un nou espai comuni a i
ex e io en alçada.
Regene a Ba celona
La línia de ece ca sob e g ans conjun s
esidencials s’ha conc e a , més ecen men ,
en un p ojec e de ece ca aplicada guanyado
del Rep e u bà de egene ació d’edi icis
d’habi a ges amb sis emes inno ado s
sos enibles, impulsa pe la Fundació BIT
HABITAT, la Ge ència d’U banisme i l’ins i u
Municipal d’U banisme de l’Ajun amen de
Ba celona el 2022. Un ep e que busca a
solucions pe a la millo a de l’habi abili a
i el endimen ene gè ic dels habi a ges de
Ba celona a a és d’es a ègies que ha ien
d’abo da la ehabili ació in eg al dels edi icis
esidencials p omo en la inclusió, l’ús e icien
dels ecu sos, la mi igació i l’adap ació al can i
climà ic i la esiliència. Calia e -ho mi jançan
la inco po ació de cossos edi ica s adossa s als
edi icis exis en s, g àcies a la no a possibili a
de la no ma i a u banís ica d’augmen a
olums en ac uacions que pe segueixen edui
la demanda ene gè ica i millo a l’habi abili a .
El p ojec e es plan eja com un Sis ema Obe
que consis eix en un supo (pa in d’una
es uc u a au opo an de us a modula
i mun ada en sec), capaç d’acolli o mes
d’ocupació i d’ap opiació de l’espai di e ses i
adap ables a di e en s si uacions i ipologies
p eexis en s i en gene al a necessi a s di e ses.
El disseny del sis ema es posa a p o a amb la
cons ucció a escala eal i la moni o i zació
d’un p o o ip de 15 m2 i es alçades.
49
P o o ip cons uï del
p ojec e Regene a
Ba celona al Campus
Diagonal Besòs de la UPC.
Es ac a d’una in aes uc u a u bana, un
supo equipa , que no només pe me i
acili a acolli ampliacions i ac i i a s sinó que
inco po a sis emes i elemen s que, en conjun
i de mane a in eg al, són capaços de millo a
les condicions d’habi abili a , el con o i
l’e iciència ene gè ica, i epa a , p o egi i
abas i els habi a ges i edi icis esidencials
p eexis en s als quals s’apliquen. A escala
u bana, aques a in aes uc u a obe a i
e icien p oposa con ibui ambé a millo a
les quali a s ambien als i espacials de l’espai
públic p ope i de l’en o n u bà.
Els equips o subsis emes que s’inco po en
a aques a es uc u a ambé són modula s i
pensa s pe al desmun a ge, de al mane a
que són lexibles i esilien s pe adap a -
se a di e en s necessi a s que poden se
can ian s en el emps. Fomen en l’ap opiació
i l’ús compa i i apo en millo es amb
doble impac e ambien al i social: ampliació
de supe ície ú il, en olupan bioclimà ica,
p o ecció sola , ege ació, aljubs, e assa
i passe a ex e io , omb acle, pè gola
o o ol aica, e c.
Aques a p opos a es con igu a com un
sis ema obe que ol se exempla des del
seu ca àc e ecològic an en el seu ús com
en la se a cons ucció i posada en ob a,
g àcies a l’ús de ma e ials de p oximi a ,
eciclables i eu ili zables i el seu assembla ge
en sec con o man un sis ema o almen
desmun able, de cons ucció e icien . A més
de la ci cula i a que pe segueix el p ojec e,
les emissions de CO2 i l’ene gia embeguda en
50
De all de les unions en sec del
supo es uc u al, senzilles
i accessibles, pensades pe al
desmun a ge i la ci cula i a .
Ma e iali a d’un mòdul
d’ampliació de supe ície
ú il in e io , a pa i d’una
es uc u a d’en ama lleuge
de us a, amb aïllamen
è mic de su o com a acaba
in e io is .
Posada en ob a i mun a ge dels
pò ics de l’es uc u a p imà ia,
que adme ien p ocessos de
p e ab icació 2D.
51
Ima ge d’una plan a ipus que
simula la implemen ació del
sis ema a g an escala.
Ima ge de l’espai comuni a i i
la pè gola sola sob e la plan a
cobe a.
els ma e ials i sis emes pe a la se a cons ucció
queden mol pe so a dels alo s de e e ència.
La inco po ació al p ojec e d’elemen s
dinàmics incula s als hàbi s d’ús, de sis emes
ius i de biodi e si a , i d’eines inno ado es
d’en egis amen i isuali zació de dades i
in o mació, con ibueixen al uncionamen
de l’espai i l’edi ici com una in aes uc u a
ecnològica que ambé és i a i social.
A les plan es ipus, la gene osi a dels espais
ex e io s comuni a is ha de pe me e la
coexis ència de múl iples usos i o mes
d’ap opiació, p opiciades pe la con igu ació de
l’espai, pe la p esència de múl iples elemen s i
ma e ials dinàmics, i pel p opi supo equipa .
La plan a cobe a acull un nou espai comuni a i
ex e io de més dimensió, amb un omb acle
sola i ege ació abundan . Un e ugi climà ic
i comuni a i que con ibueix a ena u ali za
l’edi ici i la ciu a .
L’À ea Me opoli ana de Ba celona comp a
amb una amplíssima a ie a d’edi icis
d’habi a ges obsole s en si uacions u banes
ambé mol di e en s on con iuen comuni a s
mol di e ses, que exigeixen in e encions de
ehabili ació in eg als, complexes i amb un
cos ele a . Aques ep e majúscul necessi a
de sis emes adap ables i eplicables, que
apos in pe la indus iali zació i que puguin
ans o ma -se en el emps o cons ui -se
g adualmen i pe ecciona -se en el emps.
52
P ojec es R+D+I compe i ius incula s
1. La millo a de les condicions d’habi abili a
i la educció de la demanda ene gè ica en
els g ans conjun s esidencials de l’À ea
Me opoli ana de Ba celona. G up REARQ.
Equip: Pe e Joan Ra e lla (Coo d.), Cèsa
Díaz, Còssima Co nadó i Sa a Vima-G au.
Finança pe l’Ins i u d’Es udis Ca alans, en e
2015 i 2017.
2. Regene a Ba celona.
G up REARQ-UPC (Coo d.) + G up GICITED-
UPC + Cons aula, G up So igué
Equip: Pe e Joan Ra e lla (Coo d.), Còssima
Co nadó, Ma a Domènech, Sa a Vima-G au,
Jesús Quin ana (G up REARQ); Mon se a
Bosch, O iol Pa ís, Aleix Ál a ez (G up
GICITED); Xa ie Llopis, Agus ina E che e y i
Ma a Yago (Cons aula, G up So igué).
Finança pe la Fundació BIT HABITAT,
Ajun amen de Ba celona, en e 2022 i 2025.
Una ece ca apliacada en el disseny d’un
p ojec e i la cons ucció d’un p o o ip
que en aques s momen s han ob ingu
econeixemen s in e nacionals i locals
elle an s, com l’Eu opean Resea ch P ize
2023 de la SOM Founda ion i el P emi
Ca alunya Cons ucció 2023 a la inno ació
ecnològica.
Bibliog a ia
D uo , F., Laca on, A., Vassal, J.P. (2007). “Plus”.
Ba celona: Edi o ial Gus a o Gili.
Fe e , A. (1974) “Polígons de i enda a la
coma ca de Ba celona”. Monog a ies del
Labo a o i d’U banisme. Ba celona: ETSAB.
Ga cía-Vázquez, C., Pico, R., Send a, J., Vale o,
E., Alanís-A oyo, A., Ca ascal, M., Send a, P.,
González, P., Guaja do-Faja do, A., Solano,
M., Blázquez, T., Escandón, R., Fe nández-
Agüe o, J., Luis, A., León, J., Ledesma, C. (2016)
“In e ención en ba iadas esidenciales
obsole as. Manual de buenas p ác icas”.
Mad id: Abada.
Ra e lla , P.J., Díaz, C., Co nadó, C., Vima-
G au, S. (2019) “La millo a de les condicions
d’habi abili a en els g ans conjun s
esidencials de l’À ea Me opoli ana de
Ba celona”. Ba celona: Inicia i a Digi al
Poli ècnica.
Van Kempen, R., Dekke , K., Hall, S., Tosics, I.
RESTATE (2005) “Res uc u ing la ge housing
es a es in Eu opean ci ies: good p ac ices and
new isions o sus ainable neighbou hoods
and ci ies.” U ech : Facul y o Geosciences,
U ech Uni e si y.
Van Kempen, R., Tu king on, R., Wassenbe g,
F. (eds.) (2004) “High- ise housing in Eu ope.
Cu en ends and u u e p ospec s.” DUP
Science.
53

Els polígons
d’habi a ge de
la pos gue a
a Lleida
ea q
ehabili ació
i es au ació
a qui ec ònica
54
55
Hi ha ce es a qui ec u es que so in han
esul a oblidades. Fo men pa de zones u banes
gai ebé semp e desa a o ides i humils, pe les
quals gene almen no es ansi a, ja sigui pel seu
di ícil accés o pe què s’ha aixeca un mu in isible
en o ma d’es igma en e aques s i la es a de la
ciu a . So in , cons i ueixen llocs comple amen
plani ica s, aquells que anomenem com a conjun s
o polígons esidencials. Una mos a ep esen a i a
d’una a qui ec u a meno quan a in e ès, pe ò
no quan a les ci cums àncies que l’en ol en ni pel
que a a les se es aons de se .
D’una mane a gai ebé banal, es pod ia di que els
blocs de p omoció pública, escampa s pel e i o i,
són a iacions del ipus ja es able a les g ans
ciu a s me opoli anes. No obs an , no és del o
així. Si bé la epe ició ipològica es oba p esen
en aques ipus d’ob es, hi ha una al a pa que
les a especí iques del nou lloc que es an c ean ,
conc e amen la se a olun a d’ “o dena ” allò
que p essuposa en s’anomena a espai públic.
Aques a in es igació comp a amb el supo de la Sec e a ia d’Uni e si a s i Rece ca del Depa amen d’Emp esa i
Coneixemen de la Gene ali a de Ca alunya i del Fons Social Eu opeu Plus.
Els blocs exis en s a la ciu a de Lleida
ens se eixen pe explica aques a hipò esis
i mani es a la epe ició i la indi iduali a
d’aques ipus d’edi icis. Pe al de jus i ica -
la, es p ocedeix a elegi di e sos casos
d’una època i con ex conc e . Una època
de ecupe ació econòmica que s’acos uma a
di idi en dos ases, au a quia i “desa ollismo”.
I un con ex de de c isis habi acional, on, des
del sec o públic es a espond e amb la
c eació dels anomena s polígons d’habi a ge.
Són unes ope acions emma cades dins el
dogma del p ojec e mode n d’higiene i
salub i a , pe ò no semp e en quan a es il,
amb l’objec iu p incipal de p opo ciona
unes condicions d’habi abili a dignes als
seus habi an s. Mol es d’aquelles ciu a s en
les que i im són ui d’aquella època. Els
casos que es seleccionen i es edibuixen en
aques a icle, pe anyen a la ciu a de Lleida,
i, a més de se su icien men ep esen a ius,
compa eixen un e comú, la olun a de
elaciona -se amb el ca e i o dena l’espai
públic d’una mane a di e sa.
El eixi u bà d’una ciu a es oba
in ínsecamen lliga a la iden i a d’aques a.
En aques sen i es conside a que un polígon
d’habi a ges es pod ia en end e com una
o ma d’a qui ec u a absolu a.1 Aques
os en a una indi iduali a en la o ma que el
con on a amb la es a de la ciu a , la se a
o gani zació i del seu go e n. També é la
capaci a de sepa a -se i mos a la se a
p òpia essència, alesho es, la ciu a esde é
1. Au eli PV. La Posibilidad
de una a qui ec u a absolu a.
Puen e M, edi o . Ba celona:
Puen e Edi o es; 2019
Fig. 1 (po ada)
Lluís Domènech i To es
Blocs Ge manes Mi abal, 1944
Fig. 2 (pàgina an e io )
José An onio Sanchís Rod íguez
Blocs Joan Ca les, 1971
56
una composició de les se es di e en s
pa s. Aques ipus de blocs, no adop en la
o ma de cap pla gene al, sinó que s’acaben
mani es an com una in e enció especí ica
pel lloc, un p ojec e que p o a de ein en a
la ciu a plani icada. L’agen enca ega
de ecompond e aques es pa s se à la
u bani zació, un ges o social que hau à
de eballa amb la dimensió polí ica de la
coexis ència, pa aula que implica un espec e
i una elació en e les pa s que es euen
obligades a con iu e.
Un cop es g a ia la plan a baixa d’una
d’aques es o mes, la del polígon dels blocs
Joan Ca les, obse em un e pa icula , si bé
a la ciu a con encional la no ma és el ca e i
l’excepció la plaça, aquí ens obem la si uació
con à ia, la ciu a es à o mada pe places i
l’excepció és el ca e . A la cul u a occiden al,
el ca e ha esul a me can il i dinàmic,
açana de l’ac i i a , alineació de l’o d e
i canal de ci culacions. La plaça, un espai
cen al, simbòlic i de celeb acions. Aques a
concep uali zació pe ò, esul a massa ideal,
i és incapaç de eni en comp e o s els
con as os de la u bani a con empo ània.2 El
p esen cas, a més, disposa d’unes je a quies
in e ides. Es gene a doncs un con lic e que,
o i pe ànye a un sec o de la ciu a amb
una ama u bana peculia , cald à esold e.
Els blocs ci a s són només un dels di e sos
casos que podem oba a la ciu a . Si bé
la se a majo ia es oben si ua s epa i s
Fig. 3
Plan a baixa dels Blocs Joan
Ca les, del G up Ma iola i del
G up Gaspa de Po olà
e. 1:4000
2. Solà-Mo ales M. Mi adas
sob e la ciudad. P ime a edición.
Moneo R, Clos O, edi o s.
Ba celona: Acan ilado; 2021
57
ag upa d’una al a mane a les di e en s peces.
Un cop s’ag upen els di e en s nuclis, gene en
l’espai ipus plaça o bé en eblocs, aquell que
a à de nexe en e aques s i la es a de la ciu a .
Aques espai, no malmen , no és cali ica de
cap mane a, i degu a la se a desp opo ció sol
esul a inhòspi . Malau adamen , o s aques s
espais desc i s, que en el seu dia a en se
escena is pe a la ida, p esen en a ui un g an
g au de deg adació degu a la desp eocupació
dels ac uals eïns. Calen busca ó mules pe
ecupe a el seu sen i col·lec iu.
Aques a és la lliçó que ens donen els blocs
si ua s a Lleida, els quals enen la i u de
l’anonima quan els seus edi icis són ac a s
Fig. 7
Plaça in e io dels blocs Joan
Ca les, si uada en e el ca e
Valladolid i el ca e la Rioja
com a peces singula s, pe ò que sí són conegu s
quan són concebu s com un g an conjun . Una
condició de g an escala que elega aquella més
humana a un segon pla. És en aques pun on
aquella indi iduali a explicada en aques a icle
po esde eni , en ce a mane a, c ucial a l’ho a
de gene a iden i a i ca isma a les di e en s
p omocions. Un espai singula que les dis ingeix
pe ò que a la egada les connec a amb el conjun .
Pe an , pe a que aquell espai que és anomena
com a públic pugui ealmen esde eni -ho,
seguin l’o d e dels di e en s elemen s, cal ac ua
ambé en els nuclis d’escala. Els espais si ua s
en e l’in e io i l’ex e io , degu a la se a escala
in e mèdia, pe me en l’ap opiació, i, a l’es a
incula s amb les es e es més domès iques,
pe me en la mani es ació de la ida en una p ime a
ins ància. Una hipo è ica in e enció doncs, els
hau ia de con e i en elemen s in aes uc u als,
en ca ali zado s d’ac i i a . Espais de ansició
en e les di e en s escales de la ciu a .
Fig. 8
José An onio Sanchíz Rod íguez
Blocs Joan Ca les, 1974
64

Fig. 9
Gale ia d’accés als habi a ges
del G up Ma iola
Aques a icle o ma pa dels es udis de
doc o a de l’au o .
Equip
Au o : Aleix Salaza Aloy
Di ec o de la esi: Pe e Joan Ra e lla Mi a
Finançamen
Amb el supo de la Sec e a ia d’Uni e si a s
i Rece ca del Depa amen d’Emp esa i
Coneixemen de la Gene ali a de Ca alunya
i del Fons Social Eu opeu Plus.
Da a de desen olupamen
Oc ub e 2023 - Oc ub e 2027
65
Codisseny de
solucions de
baix cos pe a la
millo a dels espais
col·lec ius a Ciu a
Vella
Adequació d’un espai de obada en un e a del ca e de les
Ca e es, un dels p o o ips del p ojec e COHAB-Ra al
66
67
La línia de ece ca en o n a la millo a de
l’habi abili a en els edi icis plu i amilia s de Ciu a
Vella, cons uï s majo i à iamen al segle XIX,
es basa en una mi ada analí ica i p ope a sob e
les condicions espacials dels edi icis i habi a ges
exis en s, especialmen al ba i del Ra al, que ha
acompanya di e en s p ojec es de ece ca aplicada
en oca s a la millo a dels espais col·lec ius. S’ha
explo a el po encial de les solucions assequibles,
senzilles, de àpida implemen ació i que es si uen a
l’escala més pe i a. La p oximi a a la eali a local
que exigeix aques a ece ca s’ha abo da a a és
d’amplis p ocessos de pa icipació i de col·labo ació
amb en i a s del e ce sec o , col·lec ius eïnals i
amb di e ses comuni a s de eïns.
Di e si a de ca ac e ís iques
dels accessos al es íbul de
di e en s edi icis del ba i del
Ra al.
Tesi doc o al ‘Habi a ge i
ulne abili a ’, eball de camp
del p ojec e INTRAMURS
(CCD-UPC).
An eceden s: l’anàlisi de les
condicions d’habi abili a al ba i
del Ra al
La ece ca analí ica en el ma c de la esi
doc o al ‘Habi a ge i ulne abili a . La millo a
de les condicions d’habi abili a en ba is
desa a o i s: una ap oximació espacial a la
qües ió de l’habi a ge’ p en el ba i del Ra al
com un dels dos àmbi s d’es udi i desen olupa
una ca ac e i zació i a aluació en p o undi a
de l’habi abili a als espais comuni a is i als
habi a ges de dues illes del ba i. Es ac a
d’una ece ca basada en un ampli eball de
camp, amb accés als espais col·lec ius de 76
edi icis i amb obse acions ex e io s i ece ca
documen al de més de mil habi a ges, que
eque eix es abli col·labo acions amb en i a s
del ba i i col·lec ius eïnals.
Aques a col·labo ació dona lloc, el 2019, a
un p ime p ojec e de ece ca inança que
ob é el supo del Cen e de Coope ació pe
al Desen olupamen de la UPC, en una con-
oca ò ia di igida a p ojec es de ece ca pe
a la coope ació local. El p ojec e INTRAMURS
pe me inco po a es udian s de g au, e-
balls i de g au i de màs e , i a icula els in-
cles en e l’Associació oasiu bà, que incula
l’a qui ec u a i la ans o mació social al ba i
del Ra al, i la ece ca del G up ea q.
Els p incipals esul a s analí ics posen de
mani es el pape onamen al dels espais
comuni a is en la al a d’unes condicions
68
d’habi abili a adequades, de egades mol
c í iques. La al a de disponibili a d’espai,
d’unes condicions adequades de en ilació
i il·luminació, la al a d’accessibili a i de
segu e a a l’ús, ag eujades pe un mal
es a de conse ació, esul en en uns espais
comuns on, en els casos més ex ems, se
supe posen mancances bàsiques com la
segu e a i la salub i a , i que majo i à iamen
són inadequa s i mol poc con o ables.
També són uns espais amb poca ap opiació
pe pa dels habi an s, e que é elació
amb les mancances ísiques i amb una majo
di icul a de ges ió dels espais col·lec ius.
Pe an , es ac a d’espais que, o i la
se a impo ància cabdal com a àmbi s de
ansició en e el ca e i l’habi a ge, no
es an con ibuin a compensa i millo a
les mancances d’habi abili a que ambé
enen els habi a ges, sinó que més a ia les
ag eugen.
Les si uacions més c í iques mol so in
necessi en d’in e encions que an mol més
enllà de la millo a pa cial d’alguns aspec es
i que, majo i à iamen , no poden abo da -
se des de la pe i a escala. Les millo es
quali a i es en les condicions d’habi abili a
majo i à iamen eque eixen in e encions
in eg als i, en alguns casos, ope acions
u banes que pe me in supe a l’escala de
l’edi ici.
Aques es ap oximacions depenen de
la olun a i p io i zació polí ica, i del
desen olupamen d’eines u banís iques i
mecanismes de ges ió que ep esen en un
ep e eno me enin en comp e que la di isió
de la p opie a és majo i à iamen ho i zon al
i que la p opo ció de p opie a s públiques és
i isò ia.
Sob e aques a base, es plan eja l’in e ès
d’explo a els lími s i les opo uni a s de les
in e encions a pe i a escala, de baix cos
i cons ucció senzilla, que puguin a iba a
impulsa -se des de les comuni a s de eïns i
les en i a s del eixi associa iu. Els p incipals
p eceden s d’aques es in e encions s’han
dona en espais domès ics p i a s, dins de
l’habi a ge, en espais col·lec ius que no
són esidencials (sola s au oges iona s) o
bé en espais públics. Resul a especialmen
in e essan explo a el po encial d’aques
ipus d’in e encions en espais comuni a is.
dels edi icis plu i amilia s exis en s, on se
supe posen les mancances ísiques amb la
al a d’ap opiació comuni à ia.
Dimensions i mo ologia en
plan a dels accessos i es íbuls en
una illa del ba i del Ra al.
Tesi doc o al ‘Habi a ge i ulne -
abili a ’, Vima-G au, S.
69

Di e si a mo o ipològica dels
espais comuni a is del Ra al.
T eball i de g au ‘Visibili za
les comuni a s esidencials del
Ra al, alo a el po encial de
l’exis en ’, Colin Ramió, I.
P ojec e COHAB-Ra al
En aques con ex , la p opos a COHAB-Ra al
ob é inançamen en la con oca ò ia La
Ciu a P oac i a, impulsada pe la Fundació
BIT HABITAT de l’Ajun amen de Ba celona.
La con oca ò ia plan eja un ipus de ece ca
expe imen al, amb un inançamen que
majo i à iamen ha de dedica -se a e
p o o ips inno ado s i assaja -los en en o ns
eals.
La p opos a plan eja el codisseny i la
co ab icació de solucions de millo a dels espais
col·lec ius del Ra al a a és d’un mè ode
pa icipa iu de ehabili ació assis ida que es
basa en la col·labo ació amb en i a s del eixi
associa iu, comuni a s eïnals i p o essionals
locals. Amb aques objec iu es con o ma un
equip mul iac o lide a pel G up Rea q, amb
la pa icipació del G up Gici ed i l’Associació
Oasiu bà, i amb el supo de la Xa xa Veïnal
del Ra al, To Ra al i l’Eix Come cial del Ra al.
Una p ime a ase consis eix en la e isió
de les necessi a s i espais p io i a is
conjun amen amb les en i a s i a a és d’un
p ime p océs de codisseny pa icipa iu amb
comuni a s p eseleccionades. El codisseny
de solucions es concen a en alguns espais:
es íbuls, escales i e a s. Es seleccionen cinc
comuni a s pilo , amb les quals seugeixen
els p ocessos pa icipa ius pe consensua
p opos es p io i à ies.
70
El esul a d’aques p ime bloc és l’elabo ació
d’un ca àleg de mic op ojec es que abo den
millo es en sis eixos: quali a de l’ai e in e io
i salub i a , segu e a , esiliència, inclusió,
sos enibili a , cu es i salu . Les p opos es
busquen millo a la en ilació i la il·luminació
na u al i a i icial, l’accessibili a i la segu e a
a l’ús, la disponibili a d’espais con o ables
(amb omb a, ege ació), lexibles i equipa s
(supo pla i es able, emmaga zema ge) pe a
la obada, la con i ència i les cu es.
El p océs de codisseny culmina amb la
p io i zació de pe i es in e encions a execu a ,
i la pa icipació en el disseny execu iu de la
implemen ació d’aques s mic op ojec es en
les comuni a s pilo .
En la da e a ase de codisseny execu iu
ambé s’inco po a la pa icipació d’indus ials
i p o eïdo s del ba i en el disseny execu iu i la
selecció de ma e ials i elemen s pe cons ui
els di e en s p ojec es.
La implicació dels indus ials i pe i es
emp eses locals és onamen al en la ase de
co ab icació. Una de les claus del p ojec e
és que les solucions a implemen a siguin
p ou senzilles com pe pode -se execu a
mi jançan p ocessos de ehabili ació assis ida,
és a di , amb la pa icipació dels habi an s
so a l’assis ència de p o essionals locals. 17
pe i es emp eses i més de 40 p o essionals
locals del sec o de la cons ucció pa icipen
en el p ojec e.
Sessions de pa icipació pe al
codisseny del Ca àleg de mic o-
p ojec es. Comuni a de Rambla
del Ra al, local de l’Associació
Oasiu bà.
Maque a de eball i sessions
de pa icipació pe al codisseny
execu iu d’un dels p o o ips a
implemen a a la comuni a del
ca e Peu de la C eu.
Sessions de codisseny execu iu
amb indus ials i pe i es emp e-
ses del ba i del Ra al.
Co ab icació de p o o ips i
componen s amb la pa icipació
de eÏns i eïnes als e a s de les
comuni a s de ca e Peu de la
C eu i ca e de San Ramon.
71
Múl iples pe i s p o o ips cons uï s en cinc
comuni a s pilo apo en, conjun amen , mil-
lo es en di e en s espais col·lec ius:
Escales: eposició del g aona amb peces en L
de us a anclades al g aona exis en , eposició
de passamans i ba o s, no a il·luminació
a i icial i senyalè ica, que conjun amen
millo en l’accessibili a i la segu e a a l’ús.
Ves íbuls, escales, badalo s i pa is de
en ilació (espais comuns in e io s en
conjun ): subs i ució de ancamen s exis en s
pe ancamen s amb en ilació pe manen
en les obe u es exis en s en e l’ex e io
i el es íbul ( a ja supe io a l’accés), en e
l’escala i el pa i de en ilació, en e el
badalo i el e a , i cobe u a del pa i de
en ilació; subs i ució dels aplaca s exis en s
a l’a ambado del es íbul pe elemen s que
pe me in anspi a el mu exis en . Millo en
conjun amen la quali a de l’ai e in e io i la
il·luminació i en ilació na u als a les escales
i es íbuls.
Te a s: pè goles que inco po en una
pla a o ma plana, elemen s de ege ació i espai
d’emmaga zema ge pe a l’equació d’espais
de obada equipa s en e a s comuni a is.
Els p o o ips de pè gola es basen en sis emes
i dissenys obe s, que poden adap a -se a les
di e en s p e e ències de la comuni a (en
quan a acaba s, ma e iali a , con o mació
execu i a) i que poden inco po a di e en s
componen s adossables (emmaga zema ge,
ege ació, elemen s d’omb a, mobilia i, e c.).
P o o ip pe a la millo a de
l’accessibili a i la segu e a a l’ús
a l’escala de ca e San Ramon.
72
Conjun de mic oin e encions
pe a la millo a de la quali a de
l’ai e, la en ilació i la il·lumi-
nació en els espais comuns
in e io s d’una comuni a a la
Rambla del Ra al.
P o o ip pe a l’adequació d’un
espai d’es a i de obada al e a
de les comuni a s de ca e
Peu de la C eu i ca e de les
Ca e es.
73
pa imonio y la memo ia p esen es en los nú-
cleos u ales despoblados.
La p esencia de asen amien os abandonados
en el paisaje de la mayo ía de las comuni-
dades au ónomas que componen el e i o-
io nacional supone el esul ado de la al a
de compe i i idad de los sec o es p oduc i-
os (Collan es y Pinilla, 2019). Unido a ello, las
polí icas hid ológicas y de e o es ación de la
segunda mi ad del siglo XX ue on ambién
las causan es de la despoblación de una pa e
impo an e del e i o io y el abandono súbi-
o de decenas de asen amien os conlle ando
a que el enómeno de la despoblación a ec-
ase de o ma especialmen e in ensa a los
e i o ios de mon aña e in e io (Acín Fan-
lo, 2002). Po o o lado, g acias a las pa ic-
ula idades e i o iales y a las ca ac e ís icas
especí icas del p oceso de despoblación, así
como al abandono p og esi o y acele ado
de un g an núme o de asen amien os, pe -
mi ió la conse ación casi in ac a e inal e ada
de g an pa e del paisaje cul u al compues o
po los asen amien os u ales deshabi ados.
Es os es os de la an opización del e i o io
u al cons i uyen una imagen de un al o al-
o pa imonial y cul u al y son una mues a
cla a del equilib io in eligen e que ha exis ido
en e habi an es y el en o no (Ruiz y Lasan a,
2018).
Po o a pa e, debido al aumen o de la me-
jo a en las comunicaciones, in aes uc u as y
el u ismo, una pequeña pa e de los asen a-
No as al pie:
Acín Fanlo, J. L. (2002). Despo-
blación y pueblos deshabi ados
en A agón. Te a um: de las ie -
as de A agón, 4, 6-7.
Collan es, F., & Pinilla, V. (2019).
¿Luga es que no impo an? La
despoblación de la España u al
desde 1900 has a el p esen e (1.a
ed.). P ensas de la Uni e sidad de
Za agoza.
Ruiz, J. M. G., & Lasan a, T. (2018).
El Pi ineo A agonés como paisa-
je cul u al. Pi ineos, 173, e038-
e038. h ps://doi.o g/10.3989/
pi ineos.2018.173005
mien os u ales y de ese pa imonio deshabi -
ado es á siendo in e enido y ecupe ado
con la inalidad de pone en alo e i o ios
ue emen e humanizados, de ol iendo a la
ida a núcleos u ales despoblados y ga an-
iza así la conse ación y pues a en alo del
pa imonio paisajís ico y a qui ec ónico.
En consecuencia, el espe o y econocimien o
de los paisajes cul u ales es á llamado a se
un ac o cla e en el desa ollo e i o ial ac-
ual y u u o (Bel, 2004) no sólo po su alo
cul u al y a ac i o u ís ico sino ambién po
su po encial como espacio pa a la inno ación
habi acional y la dinamización poblacional. La
conse ación, pues a en alo y e i alización
Pie de o o:
Figu a 2. Ci co de la Pine a.
O o Wunde lich, A chi o
Wunde lich. IPCE, Minis e io
de Cul u a y Depo e.
No as al pie:
Bel, J. S. (2004). Paisajes cul u a-
les. El pa imonio como ecu so
básico pa a un nue o modelo de
desa ollo. U ban, 9, A icle 9.
80

iable de es os paisajes pasa á po su ans-
o mación con enida e in e ención cohe -
en e, más que po su ecupe ación li e al. Es e
abajo p e ende se una mi ada cons uc i a
y posibilis a sob e la opo unidad que ep e-
sen a los núcleos u ales como un escena io
iable y de in e ención en un hábi a que o -
ece g andes opo unidades a u u o.
Po consiguien e, el obje i o de es a in es-
igación es analiza y comp ende inicia i as
de ecupe ación de éxi o a ni el nacional
cuyo análisis pueda apo a in o mación so-
b e las pa icula idades de los p ocesos de
ecupe ación con la inalidad de econoce
las simili udes y di e encias y ob ene algunas
cla es de ca a a u u as p opues as de in e -
ención en asen amien os simila es. Asimis-
mo, pe sigue iden i ica aquello que debe ía
de se espe ado y, al mismo iempo, incen i-
a la ac ualización y e i alización del paisaje
cul u al como impulso social, económico y
cul u al. En conclusión, el es udio de inicia-
i as y casos de ecupe ación de éxi o iene
pe mi i á e ela el alo pa imonial del e -
i o io an opizado en el que se inse an y
e-conside a de qué o ma conse a lo y di-
namiza lo sin al e a la iden idad del mismo.
En es e es udio se ecogen dis in os p ocesos
de ecupe ación de núcleos u ales, p es an-
do a ención a aspec os como las causas de
su abandono, los dis in os agen es que han
abajado pa a impulsa las inicia i as, la de-
mog a ía, el con ex o his ó ico y geog á ico,
el con ex o no ma i o y de planeamien o o
las ca ac e ís icas u banas y a qui ec ónicas
que los componen. La inalidad de es as ini-
cia i as y expe iencias de ac i ación y e i al-
ización han sido, po un lado, espe a y con-
se a la memo ia de las á eas despobladas
y, po o o, con ibui a la e i alización del
e i o io. Es as in e enciones suponen un
conjun o de p oyec os he e ogéneos y di e -
sos, no o man pa e de una polí ica e i o i-
al de conse ación del pa imonio cul u al. El
empleo de una me odología de análisis, ca -
alogación y alo ación eplicable y uni icada,
ha pe mi ido la sis ema ización del análisis de
los casos pe mi iendo es ablece simili udes y
cla i ica las es a egias empleadas en su in-
e ención.
Pie de o o:
Figu a 3. Conjun o His ó i-
co de Mon añana, A agón.
Imagen disponible en la web
de Pa imonio Cul u al de
A agón.
81
Desa ollo del caso
Con ex o: El enómeno de la despoblación
La desigualdad en el desa ollo económi-
co del e i o io a lo la go del siglo XIX y XX
supuso una de las p incipales causas de la
despoblación de las á eas de mon aña e in-
e io del medio u al a las g andes ciudades
y al li o al a lo la go del siglo XX (Collan es y
Pinilla, 2019). Po o o lado, las polí icas hi-
d áulicas y o es ales du an e la dic adu a de
F anco ag a a on aún más la calidad de ida
de los habi an es en el medio u al como po
ejemplo con la al a de acceso a in aes uc-
u as y se icios, inc emen ando el desequi-
lib io demog á ico.
A pesa de ello, a lo la go de la úl ima década
del siglo XX la mejo a de las comunicaciones,
así como la modi icación de las polí icas hi-
d áulicas, la c eación de nue os se icios es-
Pie de o o:
Figu a 4. Núcleo u al de Laco .
Huesca, A agón. Abandono po
la cons ucción del embalse de
Jáno as (1961).
No as al pie:
Collan es, F., & Pinilla, V. (2019).
¿Luga es que no impo an? La
despoblación de la España u al
desde 1900 has a el p esen e (1.a
ed.). P ensas de la Uni e sidad de
Za agoza.
enciales como los sani a ios y educa i os han
pe mi ido mejo a la calidad de ida de los
habi an es de muchos núcleos disminuyendo
las desigualdades e i o iales.
Desde el p incipio del siglo XXI es posible
ap ecia una nue a e lexión hacia el e i o-
io, así como un cie o ago amien o del mod-
elo u bano, pa icula men e en las ciudades
de g an amaño. De la misma mane a, y pese
al con inuo es ue zo del modelo u bano de
ein en a se, en los úl imos años y después
de la pandemia de COVID-19, cada ez hay
más pe sonas dispues as a cambia su esi-
dencia habi ual po el campo, p i ándose de
cie as comodidades pa a alcanza un modo
de ida más saludable y inculado a la na u-
aleza (González-Leona do e al., 2022).
Asimismo, el enómeno ecien emen e popu-
la izado como “la España acía” (del Molino,
2016) así como la ecien e Bienal Española de
A qui ec u a y U banismo (2021), han ayu-
dado a desa olla una nue a mi ada sob e
el medio u al, poniendo la despoblación
en el cen o de la discusión econociendo el
ca ác e he e ogéneo, el po encial pa imo-
nial y la inno ación habi acional p esen es
en el ámbi o de la a qui ec u a u al. En con-
clusión, se ha obse ado la necesidad de
c eación de una nue a es a egia de elación
en e el medio u al y u bano, del eequilib io
e i o ial con la mi ada pues a en las necesi-
dades ac uales y u u as de la sociedad.
No as al pie:
Bienal Española de A qui ec u-
a y U banismo (wi h Espanya
Minis e io T anspo es, M. y A. U.
& Fundación Caja de A qui ec-
os). (2021). XV Bienal Española
de A qui ec u a y U banismo =
15 h Spanish A chi ec u e and
U banism Biennial. Minis e io de
T anspo es, Mo ilidad y Agenda
U bana.
del Molino, S. (2016). La España
acía: Viaje po un país que nun-
ca ue. Tu ne . h ps://dialne .
uni ioja.es/se le /lib o?codi-
go=713799
González-Leona do, M., Rowe,
F., & F esolone-Capa ós, A.
(2022). Ru al e i al? The ise in
in e nal mig a ion o u al a eas
du ing he COVID-19 pandemic.
Who mo ed and Whe e? Jou -
nal o Ru al S udies, 96, 332-342.
h ps://doi.o g/10.1016/j.j u -
s ud.2022.11.006
82
En consecuencia, g acias a es as mejo as y
el c ecien e in e és del modo de ida u al,
un núme o impo an e de asen amien os de-
shabi ados an o de mon aña como de in-
e io han sido ecupe ados y ehabili ados.
En cuan o a la ges ión de inicia i as de e-
cupe ación se han podido obse a que una
g an can idad de agen es han sido pa íci-
pes, desde adminis aciones egionales a es-
a ales, pasando po asociaciones p i adas y
públicas, e incluso de pa icula es, c eando
p oyec os he e ogéneos que acili an mos a
dis in as o mas de ecupe ación de éxi o.
Me odología
En base a lo expues o an e io men e, es á
cla o que c ea una me odología de análisis,
ca alogación y alo ación eplicable e uni ica-
da de los casos de ecupe ación es la mejo
he amien a pa a pode pe mi i inalmen e
el econocimien o del alo pa imonial de
es os pueblos y su con ex o como paisajes
cul u ales. El con inuo uso de la misma como
he amien a i a pe mi i á en ende la e olu-
ción his ó ica, la elación con el e i o io, así
como iden i ica aquellos aspec os angibles
e in angibles p esen es en el núcleo u al.
Po lo an o, en el p oceso de ecupe ación de
un asen amien o u al se á imp escindible la
conse ación de de e minadas edi icaciones
e in aes uc u as con el obje i o de man ene
la iden idad del núcleo, pe o no de e mina á
la modi icación de o os elemen os con un
alo pa imonial meno . Po o o lado, pese a
la in e ención y si la p esencia de las p eexis-
encias es ue e, la imagen y la iden idad del
núcleo se e á incluso in ensi icada. En una
de sus publicaciones Pe e Zum ho analiza-
ba el concep o de los “Paisajes comple ados”
(Pensa la a qui ec u a, 2004) donde desc ibe
como la al e ación con olada de un en o no
cons uido puede gene a una nue a pe cep-
ción de las p eexis encias.
Casos de es udio
Un p ime ace camien o a las inicia i as y
p oyec os de ecupe ación de asen amien os
despoblados da como esul ado innume a-
bles casos de éxi o. De es e p ime conjun o
se han escogido aquellos núcleos que se han
hallado en si uación de abandono o en iesgo
de despoblación, que ienen un planeamien-
o especí ico edac ado o bien se encuen an
ya ecupe ados como po ejemplo: Rues a,
Aine o, Mi a e e de la Sie a o Sa igu en
ubicados en A agón y Na a a. El análisis de
asen amien os en p oceso de ehabili ación o
ya in e enidos, pe mi i á cla i ica las di e -
sas ases de ecupe ación. A con inuación, en
la abla se ag upan los núcleos in e enidos
según la mane a en que ha sido desa ollada
su ecupe ación. En e los aspec os p esen es
en la abla se encuen an el con ex o e i o i-
al, el es ado en el que se encuen a el núcleo,
la p opiedad y los agen es implicados en la
ecupe ación.
No as al pie:
Zum ho , P. (2004). Pensa la a -
qui ec u a. Gus a o Gili.
83
1. Conse ación es ic a
En p ime luga , nos encon amos con aquel-
las inicia i as que p oponen una ehabil-
i ación igu osa y mimé ica de las olume ías
exis en es y de la ama u bana. Es a ipología
no pe mi e un c ecimien o del núcleo pe o,
ampoco de la mo ología u bana exis en e,
en endiendo que el alo pa imonial es á
po delan e de la adap ación a las nue as
necesidades del núcleo.
En es a p ime a ag upación se encuen an
las ac uaciones ealizadas en Rues a o Aine-
o, ambos núcleos ubicados en A agón. El
p ime o de ellos, Rues a, ue cedido al sindi-
ca o Con ede ación Gene al del T abajo de
A agón (CGT) po la Con ede ación Hid o-
g á ica del Eb o debido a un plan de ecu-
pe ación de despoblados ocasionados po
los embalses. La CGT, jun o con el Colegio
O icial de A qui ec os de A agón, han ealiza-
Pie de o o:
Figu a 5. Tabla y lis ado de pueblos ecupe ados, 2024. Fuen e: Elabo ación del au o .
do algunas labo es de econs ucción en las
edi icaciones exis en es des inadas a albe -
gues, casa de cul u a y camping en e o os
(Ma ín Ga ín, 2018).
En el caso de Aine o, es ep esen a i o ya que
se a a de una cesión po pa e del Gobie -
no de A agón a una asociación neo u al, en
conc e o la asociación A ibo ain, enca gada
de la ehabili ación del núcleo. Sin emba go,
a endiendo al Plan Gene al de Sabiñánigo
(cabece a municipal) la es uc u a in e na del
núcleo o su elación con el en o no p ác ica-
men e no se ha is o al e ada, pe o es ablece
un lími e de p o ección paisajís ica ue a del
cual no se pe mi e edi ica . El obje i o de es a
delimi ación ma cada po la adminis ación,
p e ende ga an iza la conse ación y el as-
pec o o iginal del asen amien o (Ma ín Ga ín,
2020).
Pie de o o:
Figu a 6. Rues a. Imagen dis-
ponible en la web de Tu ismo
de A agón.
No as al pie:
Ma ín Ga ín, S. (2020). Recu-
pe ación de pueblos deshabi a-
dos. Análisis de 32 expe iencias
de ehabili ación y e i alización
de núcleos deshabi ados en el
Al o A agón. 1980-2020 (p. 1)
[H p://pu l.o g/dc/dcmi ype/
Tex , Uni e sidad de Za agoza].
h ps://dialne .uni ioja.es/se -
le / esis?codigo=293619
Ma ín Ga ín, S. (wi h SONEA, I. y
M. A.). (2018). Pueblos ecupe a-
dos en el Al o A agón. Dipu ación
P o incial de Huesca.
84
2. Recupe ación de la isonomía singula
En es e g upo es a ían aquellas p opues as
que, pa iendo de un un es udio po meno-
izado de la a qui ec u a adicional del nú-
cleo, así como, las amas u banas y mo -
ología o iginales e igualmen e sino más
impo an es, de los aspec os paisajís icos del
en o no, modi ican algunos pa áme os con
el obje i o de p ese a la isonomía singula
y su ca ác e e náculo. Todo ello, pa a con-
segui ambién mejo legibilidad, accesibili-
dad o habi abilidad del asen amien o.
El abajo compues o po el equipo de a qui-
ec os y a qui ec as Camilla Mile o, Fe nan-
do Vegas López-Manzana es y Ma ia Dio-
da o pa a el pueblo de Mi a e e de la Sie a
Pie de o o:
Figu a 7. Aine o. Imagen dis-
ponible en la web de Tu ismo
de A agón.
en A agón p opone eso mismo: la c eación
de O denanzas Técnicas de Res au ación y
Conse ación pa a la a qui ec u a p esen e
en el asen amien o, así como, ac ualización
de sus amas u banas sin al e a la imagen
o iginal del núcleo. Di iden la p o ección en
es ni eles: monumen al, de pa imonio con-
s uido y nue a edi icación. Pe o el aspec o
más ele an e son las indicaciones conc e as
espec o a la a qui ec u a y el paisaje, siendo
p esc ipciones de lo más gené ico al de al-
le como los ela i os a la es uc u a in e io
de la a qui ec u a e nácula, do ando no sol-
amen e p esc ipciones pa a la conse ación
del pueblo sino que da los ins umen os
p ác icos pa a lle a la a cabo.
Pie de o o:
Figu a 8. Mi a e e de la Sie -
a. Pano ama del pueblo dis-
ponible en RES-A qui ec u a.
No as al pie:
Mile o, C., Vegas López-Man-
zana es, F., & Dioda o, M. (2013).
Es udio paisajís ico y a qui-
ec ónico del pueblo de Mi a e e
de la Sie a y edacción de o de-
nanzas écnicas de es au ación
y conse ación. A ché, 8-10 (Año
2013/14/15. No: 8/9/10), 387-
392.
85

3. Ac uaciones descon ex ualizadas
En un e ce g upo es a ían aquellos asen a-
mien os cuya econ igu ación es á más cen-
ada en los es ánda es u banos ac uales que
con la imagen y ama del núcleo o iginal.
Aunque se hayan conse ado y espe ado al-
gunas de las edi icaciones o iginales, las im-
plicaciones a la mo ología u bana o iginal,
ya sea en cuan o a la dimensión o imagen,
son de al ex ensión que después de la in e -
ención esul a complicado econoce la es-
encia o iginal del asen amien o. Es o se suele
da en las in e enciones que ienen mucha
p esión polí ica y u banís ica, en aquellas
donde el c i e io de expansión ha supe ado a
la conse ación de la iden idad y los alo es
his ó icos, pa imoniales y cul u ales del nú-
cleo.
Un ejemplo de ello es el núcleo o iginal de
Sa igu en o el llamado Pueblo Viejo de
Sa igu en (Na a a) donde la cons ucción
de una ecociudad en el año 2000 supuso la
edi icación de ex ensiones que iplicaba el
amaño del núcleo o iginal y odas ellas con
edi icaciones que no espe aban la ipología
p opia del asen amien o. Simplemen e, las
nue as cons ucciones se han alejado de las
huellas de las o iginales, c eando una nue a
imagen que poco iene que e con la que
an e io men e ocupaba el luga .
Resul ados y conclusiones
Los casos de es udio aquí expues os nos dan
la opo unidad de en ende cómo las es-
a egias pa a la ecupe ación de los núcleos
abandonados y su pa imonio a qui ec ónico,
así como la sociedad y legislación han e olu-
cionado. Obse ando las di e en es expe ien-
cias, desde las inicia i as más es ic as a las
ac uaciones de ca ác e descon ex ualizado,
se puede conclui que ya no se a an sim-
plemen e de ac uaciones que abogan po la
p o ección o la expansión, sino que p oponen
el equilib io en e ambas con el obje i o de
e o za la iden idad del núcleo u al, su pa-
imonio a qui ec ónico y el paisaje.
Pie de o o:
Figu a 9. Sa igu en. Imagen
disponible en la web del ayun-
amien o del Valle de Egüés.
86
La memo ia del paisaje humanizado p esen e
al no es e de la península ibé ica es e lejo de
las huellas y acciones gene adas po el hom-
b e sob e el e i o io. Compues o po odos
aquellos núcleos y sus á eas de in luencia
que du an e décadas se han ido modi icando
y adap ando a las necesidades de sus habi-
an es y exigencias del luga . El análisis y la
ca alogación del conjun o de las expe iencias
e inicia i as de ecupe ación ha pe mi ido
cla i ica el alcance y po encial que supone la
ehabili ación y ac i ación de núcleos u ales,
así como su pa imonio a qui ec ónico. Po
o o lado, ha se ido pa a cons a a di e sas
dinámicas de eocupación del e i o io in-
culados a nue os modos de ida elaciona-
dos con la na u aleza y a un i mo de ida
más pausado.
La ecupe ación de los asen amien os, po
lo an o, implica su adap ación a las nue as
necesidades de los habi an es que hab án de
e-ocupa los, de la ac ualización del esque-
ma u bano o iginal, de la inco po ación de
se icios y edes an es inexis en es. Es e p o-
ceso de adap ación supone en cie o modo
una ans o mación, la in e ención del nú-
cleo a una e olución con enida con el obje-
i o de consegui un mínimo impac o sob e
un con ex o an delicado. Pa a ello, se á im-
p escindible la e e encia y es udio del pa i-
monio exis en e que si a a modo de a icu-
lación ac i a en e el pasado y la ac ualidad.
Una a iculación en e el hábi a o iginal y la
adecuación a la nue a ealidad, man eniendo
y conse ando odo aquello que sea consid-
e ado con un al o alo pa imonial. Es e de-
sa ollo con enido de los núcleos deshabi a-
dos es la única ía pa a la consolidación con
el e i o io pe o al mismo iempo la conse -
ación, ac i ación y e ue zo de la iden idad
cul u al, social y memo ia his ó ica del asen-
amien o.
Paisajes cul u ales. Análisis de las es a e-
gias de ecupe ación de los núcleos u a-
les despoblados al no es e de la península
ibé ica y su pa imonio a qui ec ónico.
Equipo
NOMBRE DEL ALUMNO/A: Aiala Bas e o Acha
DIRECTORA: Belén Onecha Pé ez
CODIRECTOR: A i z Díez O onoz
Financiamien o
La in es igación ealizada po Aiala Bas e-
o Acha cuen a con el sopo e del p og ama
p edoc o al AGAUR FI-SDUR (aju 2023-FIS-
DU-00315) de la Sec e a ía de Uni e sidades
e In es igación del Depa amen o de In es i-
gación y Uni e sidades de la Gene alidad de
Ca aluña y del Fondo Social Eu opeo Plus.
Da a de desa ollo
Oc ub e 2023 – Oc ub e 2027
87
Cohabi em
Ba celona
88
Figu a 1. Vis a aè ia amb els edi icis
escolli s com a casos d’es udi.
Fon : Coo dinació del p ojec e
89
El mo imen
mode n
com a passa .
Necessi a
d’in e enció
96

Casa Bloc.
P ojec e inicial,
Josep Lluís Se , Joan Bap is a Subi ana,
Josep To es Cla é, 1933-36.
P ime a in e enció,
Raimon To es, Jaume Sanma í,
Sal ado Llobe , San iago Vela 1986-96.
Segona in e enció
Víc o Seguí, Ma c Seguí 1997-2011.
97
L’anàlisi d’un segui d’in e encions en edi icis
mode ns de econeguda quali a a qui ec ònica
pe me descob i els aspec es especí ics dels
c i e is dominan s i de les o mes de cons ui en
aquell pe íode his ò ic, la qual cosa cons i ueix el
subs a imp escindible pe a la p esa de decisions
adequades en les in e encions que s’hi eali zin i
explica les di e ències exis en s amb la p oblemà ica
de les a qui ec u es d’al es èpoques. Així, el emps
ansco egu i els nous i c eixen s eque imen s
mediambien als ac uals esde enen les qües ions,
en e d’al es, que més pe me en descob i els
e ec es de l’expe imen alisme o dels es ic es
plan ejamen s exigencials d’aquell pe íode, i que
o iginen la necessi a ac ual de co egi aspec es
como a a l’escassa du abili a o l’excés de despesa
ene gè ica d’algunes de les solucions cons uc i es
eqüen men aplicades.
Figu a po ada. Casa Bloc.
P ojec e inicial,
Josep Lluís Se , Joan Bap is a Subi ana,
Josep To es Cla é, 1933-36.
P ime a in e enció,
Raimon To es, Jaume Sanma í,
Sal ado Llobe , San iago Vela 1986-96.
Segona in e enció
Víc o Seguí, Ma c Seguí 1997-2011.
La in e enció en a qui ec u a
mode na. C i e is d’in e enció
Un dels a gumen s que es a se i
mol so in pe a jus i ica la necessi a
d’in e eni en els edi icis mode ns és que
en al es èpoques no hi ha ia el p ejudici de
no oca els edi icis ja cons uï s, i que quan
con enia s’in e enia amplian o subs i uin
aquelles pa s que calgués modi ica pe
adap a -les a les no es necessi a s, sense que
això ep esen és cap mena d’inquie ud ni pe
a l’a qui ec e ni ampoc pe a la socie a . Pe
això a l’a qui ec u a adicional es po llegi
la ida de l’edi ici a a és dels di e en s es ils
a qui ec ònics de les se es in e encions.
És e iden que això no ha passa amb
l’a qui ec u a mode na, on ha p edomina
el c i e i de àbula asa, que ha compo a
el seu ende oc i subs i ució pe edi icis
de no a plan a. Recen men , pe ò, aques
deba s’ha is al e a des del momen en
que es a necessa i in e eni en el pa imoni
a qui ec ònic del Mo imen Mode n i sob e o
en aquelles ob es conside ades mes es, amb
cla s signes d’en ellimen o de inadap ació
a les exigències ac uals. Aques es ob es ja
han pe du mol es de les se es uncions
o iginals i han comença a de e io a -se
ma e ialmen . A a, passa el emps, cal e -
hi ob es de es i ució o es au ació, més
enllà de les de man enimen o dina i. Cal
adap a -les a les no es necessi a s uncionals
i al nou Codi Tècnic. I és aquí on es a p ecís
98
esold e el dilema que ep esen a no pode
man eni aques s edi icis al com e en, amb
les ma eixes ècniques de cons ucció que
les an e possibles. I és que aques es ob es
es an e en un emps d’expe imen ació,
quan les exigències d’habi abili a no e en
les ac uals i quan enca a no es coneixien els
esul a s del seu compo amen en ús ni les
dades elacionades amb la se a du abili a .
No es po oblida que s’es a a en el momen
de l’inici de la conside ació de l’edi ici com
a “màquina d’habi a ” i de la indus iali zació
com a al e na i a a les ècniques adicionals,
la qual cosa compo a a l’accep ació de la
conside ació de l’edi ici com un p oduc e de
du ada de inida, amo i zable, és a di , com
un p oduc e indus ial. S’es à en el momen
de la desapa ició del concep e de “l’edi ici
pe a o a la ida”.
És e iden que això olia di que hi ha ia
un componen de ece ca i p eca ie a
ecnològica en l’a qui ec u a del Mo imen
Mode n que s’ha ia de e isa i ac uali za ,
pe ò algú dub a del ca àc e es è ic i ideològic
en l’ús d’aques a ecnologia? De e , espon
al ma eix c i e i isual que ens obem a l’ho a
de alo a la impo ància ècnica i es è ica del
mo e de calç en l’a qui ec u a adicional, o
les id ie es de les ca ed als gò iques. Se ia
e semblan subs i ui unes id ie es gò iques
pe un doble en id amen amb l’excusa de
millo a l’e iciència ene gè ica? El ma eix es
pod ia di del pon è mic, que o ma pa
gai ebé insepa able de l’a qui ec u a del
Mo imen Mode n i que, en una es au ació
on només es conside és la essan pu amen
ècnica, en e -lo desapa èixe es pod ia posa
en isc o a la concepció isual del p ojec e.
L’es è ica del Mo imen Mode n i de les
a an gua des en gene al és conseqüència dels
seus p opis objec ius p agmà ics: uncionali a ,
higienisme, economia, esold e els p oblemes
socials u ili zan els nous ecu sos ja aplica s
en al es àmbi s, i en especial pe la enginye ia
i la indús ia. A pa i d’aques s objec ius,
p opis de la indus iali zació i la globali zació
de la p oducció, es busca un nou “es il”,
l’anomena es il in e nacional, i s’apliquen
uns p incipis composi ius abs ac es que són
els que acaben de e minan la concepció
o mal dels edi icis.
99
És ben conegu que els a qui ec es del
Mo imen Mode n o ho ia en a les no es
ecnologies i a la concepció maquinis a de
l’objec e a qui ec ònic. Fins i o s’imi a a
l’es è ica de les màquines, com a a ens,
a ions, aixells... Són mol s els edi icis
que p enen la me à o a del ansa làn ic
i es conceben com una ciu a en mig del
paisa ge (les ma eixes uni a s d’habi ació de
Le Co busie pe exemple), com ambé són
mol s els edi icis lineals que s’inspi en en
el e oca il. Això ambé ho obem en el
Pa elló d’A enys de Ma d’en Se , on el po xo
sepa a del olum ep esen a cla amen les
ales d’un biplà.
Es pensa a que la màquina ho pod ia esold e
o , pe ò la màquina enca a es a a en p océs
de millo a i d’e olució. Enca a no es calcula a
la despesa ene gè ica pe què els ecu sos
enca a no e en escassos, ni es plan eja a.
Les despeses de man enimen en bona
mesu a es desconeixien. Pe això esul a an
di ícil de es au a un edi ici mode n, pe què
les ècniques u ili zades enca a es a en en
e olució i pe què en el e de posa -lo al dia
es poden pe d e àcilmen els seus alo s
a qui ec ònics. La p incipal di icul a adica en
e compa ibles l’augmen de les exigències
d’habi abili a , segu e a i du abili a amb el
man enimen dels alo s “ isuals”, o mals,
o igina is. No és àcil, pe ò cal esmena el
que a a es cons a a o es conside a que són
mancances de les solucions cons uc i es
o iginals amb solucions adap ades a les
exigències ac uals.
Casa Bloc.
P ojec e inicial,
Josep Lluís Se , Joan
Bap is a Subi ana, Josep
To es Cla é, 1933-36.
P ime a in e enció,
Raimon To es, Jaume
Sanma í, Sal ado Llobe ,
San iago Vela 1986-96.
Segona in e enció
Víc o Seguí, Ma c Seguí
1997-2011.
100
Queda palès aques p océs d’e olució
ecnològica amb les di e ències que es poden
obse a en e l’a qui ec u a dels anys 30 i la
dels anys 50, és a di , els d’abans i desp ès de
la gue a ci il i de la segona gue a mundial.
Els edi icis dels anys 30 e en ècnicamen
més senzills. Enca a es eien se i ècniques
adicionals ba ejades amb nous ma e ials
i no es ecnologies, on sob e o el que
impo a a e a exp essa el nou olum
abs ac e i cubis a, sense cap o namen . E en
a qui ec u es gene almen acabades amb un
a ebossa i pin a , p e e en men amb colo s
p ima is o amb el colo blanc del pu isme. En
can i, els edi icis dels anys 50 comença en
a exp essa amb “since i a cons uc i a” les
no es ècniques i ma e ials, que esde enien
una pa mol impo an del nou llengua ge
a qui ec ònic. L’es uc u a es con e ia en el
supo isual de l’edi ici i calia mos a -la en
açana, com so in po obse a -se en mol s
edi icis d’aques s anys, amb els pila s de
o migó a essan o el g uix del ancamen .
En el conjun d’ob es que s’han ecopila
i anali za es palesen plan ejamen s mol
di e sos i inclús con aposa s d’a on a les
in e encions. Plan ejamen s que pe me en
disposa d’una isió global, pano àmica, sob e
les es a ègies i decisions clau adop ades,
que poden se ú ils pe als a qui ec es ac uals
quan hagin d’en on a -se a les si uacions i
ci cums àncies singula s de cada cas.
Així, una de les conclusions que es po a iba
a es abli és que una bona es au ació ni
semp e ha de se mimè ica ni semp e ha
de se encado a. Cal sabe iden i ica els
e s ca ac e ís ics i els alo s a qui ec ònics
de cadascuna de les ob es abans de decidi
com in e eni . S’ha de eni en comp e
el alo o mal i ecnològic de cada ob a
pe què, de egades, una in e enció o a on
es ans o ma mol l’edi ici po ajuda més
que una de eble, on a p ime a is a sembla
que no es modi ica es. I d’al es egades
se à a l’in e és. Les o mes de es au a no
són necessà iamen uní oques. Solucions
di e ses, amb di e ses p io i zacions dels
alo s poden se co ec es.
D’al a banda, es cons a a la di icul a o
impossibili a d’aplica la solució cons uc i a
o iginal d’una o ma mimè ica. Dos possibles
obs acles ho e i en: ja no es ab iquen els
p oduc es o igina is o la solució cons uc i a
ja no compleix els es ànda ds de quali a
ac ualmen exigi s. Di d’una al a mane a:
gai ebé semp e les in e encions eque eixen
millo a la du abili a i el ni ell d’exigència
de la solució o iginal. E iden men , alguns
d’aques s aspec es s’han ag euja amb els
al s ni ells d’exigència de les no ma i es més
ecen s, i més conc e amen , amb l’en ada
en igo del Codi Tècnic. Aques a qües ió
es oba a més a més o amen di icul ada
pe la p àc ica impossibili a d’impulsa
escoles d’a esans capaces de ecupe a les
solucions cons uc i es o iginals, degu al e
101

que la majo pa de les solucions emp ades
eque eixen, com s’ha comen a , la millo a
de les se es p es acions pe al d’ob eni
elemen s més e icien s i més du ables,
adap a s als eque imen s ac uals.
Les di e ses o mes en que s’ha dona
espos a a les p oblemà iques apun ades
mos en les di e ències de plan ejamen
de les in e encions eali zades i la iquesa
d’in e p e acions i de ecu sos aplicables
possibles. Això és el que pe me e i ica el
ecull i anàlisi de les ca o ze in e encions
es udiades, eali zades o es elles en edi icis
mode ns de econeguda au o ia i quali a
a qui ec ònica, cons uï s du an el pe íode
comp ès en e 1932 i 1975 i es au a s al
lla g dels anys que abas en des de la se a
inali zació ins la da a ac ual.
Au o s a icle
Cèsa Díaz
Xa i Llobe
Àngel Solanellas
Rosa Solanellas
Fo og a ies
Rosa Solanellas
Bibliog a ia
INTERVENCIONS EN EL PATRIMONI
ARQUITECTÒNIC MODERN A CATALUNYA,
G up de ece ca REARQ, UPC, 2017
102
Ob a nue a
s es au ación
en el análisis
es uc u al
de bó edas
abicadas
103
Figu a 1. Cons ucción de bó e-
das abicadas “al ai e” [1].
104
Las bó edas abicadas, ambién conocidas
como bó edas ca alanas, son es uc u as de áb ica
cons uidas con asillas, yeso o cemen o de aguado
ápido y mo e o. Es a écnica, llamada en ca alán
“ ol a de maó de pla”, pe mi e coloca los lad illos
“de plano” (con la abla angen e al in adós),
cons uyendo una, dos, o más capas a ompejun as,
o mando así una bó eda ela i amen e lige a.
Es e a ibu o es esencial, pues posibili a cons ui la
p ime a capa “al ai e” sin la necesidad de cimb ado
o enco ado g acias a la ápida adhesión del yeso
o cemen o de aguado ápido, que pe mi e que
las asillas se ijen en segundos a los mu os o a las
secciones ya e minadas de la es uc u a (Figu a 1).
Figu a po ada.
Figu a 1. Cons ucción de
bó edas abicadas “al ai e” [1].
Ob a nue a s es au ación en el
análisis es uc u al de bó edas
abicadas
La capacidad de cons ui es as bó edas sin
cimb a es uno de los aspec os más des acados
de es a écnica, ya que la hace pa icula men e
económica. La p ime a capa si e como
apoyo de la segunda, pe mi iendo que és a
y las siguien es capas, que p opo cionan la
sección necesa ia, se cons uyan con mo e o
de cal o de cemen o.
En palab as de Edua do To oja, es e ipo de
es uc u as “son económicas de ealiza y se
pueden adap a a cualquie o ma deseada,
incluso a cu a u as cambian es con inuas. Si
es án cons uidas po albañiles expe os en la
écnica, pueden hace se sin el uso de cimb a;
sólo se equie en unas guías que indiquen los
con o nos a segui , las cuales se espacian de
acue do con el g ado de cu a u a” [2].
Las bó edas abicadas son es uc u as
e icien es y adap ables, capaces de sopo a
g andes ca gas con una ele ada esbel ez, lo
que las con ie e en soluciones a qui ec ónicas
ideales en é minos de elación esis encia-
peso. Su adap abilidad y economía de
ma e iales e ue zan su e iciencia como
opción cons uc i a [3].
105
Equip
López López, Da id;
Domènech Rod íguez, Ma a
Finançamen
- “La ol a ca alana: de la adició a la
inno ació”. Aju s Joan O ó, Fundació Ca alana
pe a la Rece ca i la Inno ació.
- “Limi analysis and expe imen al es ing o
ein o ced ile aul s ea u ing can ile e s”.
Swiss Na ional Science Founda ion (SNSF).
- “Tile aul ing as pe manen o mwo k
o conc e e shells. S uc u al analysis and
expe imen al es ing”. Swiss Na ional Science
Founda ion (SNSF).
Da a de desen olupamen
2016-2024
Bibliog a ia
[1] T uñó Á. Cons ucción de bó edas
abicadas 1951.
[2] To oja Mi e E. The s uc u es o
Edua do To oja: an au obiog aphy o
enginee ing accomplishmen . New Yo k: F.W.
Dodge Co po a ion; 1958.
[3] López López D, Domènech Rod íguez
M. Tile aul s: s uc u al analysis and
expe imen a ion. 2015 Guas a ino Biennial.
Ajun amen de Ba celona; 2017.
[4] González Mo eno-Na a o JL. La
bó eda abicada: Pasado y u u o de un
elemen o de g an alo pa imonial. T uñó, A.
Cons ucción de bó edas abicadas, Mad id:
Ins i u o Juan de He e a; 2004, p. 11–60.
[5] Ochsendo J. Guas a ino Vaul ing: The
A o S uc u al Tile. P ince on A chi ec u al
P ess; 2010.
[6] López López D, Van Mele T, Block P. The
combina ion o ile aul s wi h ein o cemen
and conc e e. In e na ional Jou nal o
A chi ec u al He i age 2019;13:782–98.
h ps://doi.o g/10.1080/15583058.2018.1476
606.
[7] López López D, Van Mele T, Block P.
Tile aul ing in he 21s cen u y. In o mes de
la Cons ucción 2016;68:e162–e162. h ps://
doi.o g/10.3989/ic.15.169.m15.
[8] López López D, Domènech Rod íguez
M, Palumbo Fe nández M. “B ick- opia”, he
hin- ile aul ed pa ilion. Case S udies in
S uc u al Enginee ing 2014;2:33–40. h ps://
doi.o g/10.1016/j.csse.2014.09.001.
112

[9] Rippmann M, Lachaue L, Block P.
In e ac i e Vaul Design. In e na ional Jou nal
o Space S uc u es 2012;27:219–30. h ps://
doi.o g/10.1260/0266-3511.27.4.219.
[10] Rippmann M. Funicula Shell Design:
Geome ic app oaches o o m inding and
ab ica ion o disc e e unicula s uc u es.
ETH Zu ich, 2016. h ps://doi.o g/10.3929/
ETHZ-A-010656780.
[11] López López D, Domènech Rod íguez
M, Palumbo Fe nández M. Using a cons uc ion
echnique o unde s and i : hin- ile aul ing.
SAHC2014 – 9 h In e na ional Con e ence on
S uc u al Analysis o His o ical Cons uc ions,
Mexico Ci y: F. Peña & M. Chá ez; 2014.
[12] Roca P. The ISCARSAH guidelines
on he analysis, conse a ion and s uc u al
es o a ion o a chi ec u al he i age. 12 h
In e na ional Con e ence on S uc u al
Analysis o His o ical Cons uc ions. SAHC
2020, P. Roca, L. Pelà and C. Molins; 2020.
[13] López López D. Tile Vaul s as In eg a ed
Fo mwo k o Conc e e Shells: Cons uc ion,
Expe imen al Tes ing, S uc u al Analysis and
Design. Doc o al Thesis. ETH Zu ich, 2019.
h ps://doi.o g/10.3929/e hz-b-000417993.
[14] López López D, Roca P, Liew A, Van
Mele T, Block P. Tile aul s as in eg a ed
o mwo k o ein o ced conc e e:
Cons uc ion, expe imen al es ing and
a me hod o he design and analysis o
wo-dimensional s uc u es. Enginee ing
S uc u es 2019;188:233–48. h ps://doi.
o g/10.1016/j.engs uc .2019.03.034.
[15] López López D, Be na -Maso E, Gil L,
Roca P. Expe imen al es ing o ile aul s.
B ick and Block Mason y - F om His o ical o
Sus ainable Mason y, CRC P ess; 2020.
[16] López López D, Be na -Maso E,
Gil L, Roca P. Expe imen al es ing o a
composi e s uc u al sys em using ile
aul s as in eg a ed o mwo k o ein o ced
conc e e. Cons uc ion and Building Ma e ials
2021;300:123974. h ps://doi.o g/10.1016/j.
conbuildma .2021.123974.
[17] López López D, Be na -Maso E,
Salous os S, Gil L, Roca P. Expe imen al
es ing and s uc u al analysis o composi e
ile – ein o ced conc e e domes. Enginee ing
S uc u es 2023;292:116512. h ps://doi.
o g/10.1016/j.engs uc .2023.116512.
[18] Heyman J. The s one skele on.
In e na ional Jou nal o Solids and S uc u es
1966;2:249–79.
[19] Guas a ino Mo eno R. Essay on he
heo y and his o y o Cohesi e Cons uc ion,
applied especially o he imb el aul . Esc i os
sob e la cons ucción cohesi a y su unción
en la a qui ec u a. Hue a S. Mad id: Ins i u o
Juan de He e a (2006); 1893.
113
La mode ni a
sos enible.
Quan el
Low-Tech a se
High-Tech
114
115
Su o, canyes i blocs de ped a olcànica
e sus Mies an de Rohe, Theo Van Doesbu g,
Le Co busie o el ca alà Josep Lluis Se . To s ells
an expe imen a amb aques s ma e ials i els an
u ili za amb nomb oses ob es e e en s de p incipis
del segle XX.
A icle Sob e Solomi e a La Cons ucción Mode na 15-11-1932
Figu a po ada. Fo omun a ge
del p ocès cons ucció Casa Bloc
- au o Joan Olona
La mode ni a sos enible.
Quan el Low-Tech
a se High Tech
L’any 1925, dins el ma c de l’Exposició
In e nacional d’A s Deco a i es a Pa ís, Le
Co busie dissenya el “Pa elló de l’Esp i
Nou eau”, maque a a escala 1:1 d’una uni a
d’habi a ge.
Es eali za amb una es uc u a que ixa i dona
supo als ancamen s in e io s eali za s amb
una pa en d’un ma e ial que ebia el nom
de “Solomi e”. El Solomi e e a un comp imi
ege al de canyes, e o ça amb una a madu a
de il e o de e o neg e o gal ani za ,
come ciali za amb planxes de 3x1,50 me es
i 5 cen íme es de g uix.
En el ca àleg come cial el p oduc e es de inia
com a “ma e ial de cons ucció de ipus
lleuge , econòmic, incombus ible, aïllan del
ed, de la calo i del só i de du ació inde inida
i ina acable pels osegado s”. Més a d,
ambé u ili za aques ma e ial en els en ans
de l’edi ici Cla é a Gineb a de les condicions
d’habi abili a als e a s (segu e a a l’ús,
accessibili a , salub i a , en e d’al es) i
pe a l’adequació d’espais de obada i ús
comuni a i (com a a con o , omb a, ege ació
i emmaga zema ge).
116
L’any 1927 a S u ga es cons ueix,
so a la di ecció de Mies an de Rohe
una en ena de p ojec es, l’anomenada
Weißenho siedlung («colonia de Weißenho »).
Els p ojec es es an signa s en e d’al es pe
J.J.P Oud, B uno Tau , Wal e G opius, Vic o
Bou geois, Pe e Beh ens, Le Co busie o el
p opi Mies. La colónia a se econeguda
com de ex ao dinà ia impo ància pe
l’es ablimen de l’anomena , canon de
l’a qui ec u a del mo imen mode n.
La impo ància de la cons ucció no es
només pels aspec es o mals, sinó ambé
pe les solucions cons uc i es i de nou,
la ma e iali a p òpia de l’a qui ec u a,
iden i icada en di e sos llib es de
l’època: “Zwei Wohnhäuse ” (Dues cases)
sob e l’edi ici de Le Co busie o “Wie
Bauen?”(com cons ui ) en són un exemple.
Plànol au o s p ojec es Siedlung
S u ga - Paul Linde, Re is a
A qui ec u a 1927
Wal e G opius hi cons ueix dos cases. Men e
que la casa 16 es esol amb una açana de
bloc de ped a ulcànica i sos es amb amb
aïllamen de su o, la casa 17 es esol amb
una a qui ec u a modula e indus iali zada.
La açana s’execu a amb mun an s de pe il
en “Z”, disposan panells de su o de 8cm,
segellan els jun s amb b ea imp egnada.
Sob e els mun an s es ca golen els panells de
e es imen , an a la ca a in e io com ex e io
del mu . Aques a solució no és a bi à ia, i els
ècnics disposen del supo de labo a o is i
o ganismes de con ol que a aluen aques es
p opos es: el “Depa amen cien í ic de
p o ecció con a la calo ” de e mina que “el
mu cons uï ob é un esul a de pas de calo
de 0,38 kcal/m²hºC, quan hi ha un sal è mic
de +20ºC a l’in e io i -20ºC a ex e io .
Aques s esul a s conclouen que co espon
a l’equi alen d’un mu adicional de 1,5m
de g uix”. Pe al a banda es jus i ica que
aques a da e a solució “Es abili za i assegu a
les jo nades labo als (…) i dona ga an ia
d’uns p eus ixes i ajus a s i d’un pe íode de
cons ucció aco a ”.
117

El nos e país el deba sob e aques a
ecnologia aplicada a l’a qui ec u a ambé
e a p esen . L’Associació d’A qui ec es de
Ca alunya (AAC) a o gani za un Cong és
d’A qui ec es de Llengua Ca alana el 1932,
en el que l’a qui ec e Ramon Puig i Gai al
a p esen a una ponència dins la ca ego ia
“polí ica social”, i ulada Són con enien s
les cons uccions de ba iades blocs?. Puig
i Gai al esc iu hi apos a“ jo penso que la
cons ucció de g ans ba iades de cases en la
o ma usada a Alemanya, a Àus ia, a F ança,
igual que la de Viena, és un e o onamen al,
de g eus conseqüències pe a l’economia del
país, i causa p incipal de la c isi econòmica
que aquells pobles a essen... les g ans
emp eses que cons ueixen les Siedlungs
eliminen o els pe i s indus ials i o es les
pe i es i mi janes indús ies que iuen de la
cons ucció”.
Po se pe això aques deba es e lexa ja
en la c eació del Comissa ia de la Casa
Ob e a, ins i ució c eada pe la Gene ali a de
Ca alunya el juny de 1932 i usionada, el ma ç
de 1934, amb l’ Ins i u Con a l’A u Fo çós
pe al d’es udia i ixa no mes sob e higiene,
a qui ec u a, moblamen , exp opiació de sòl i
inançamen de la casa ob e a.
En una de les p ime es eunions, cons a a les
ac es que “el ècnic -a qui ec e del Comi è S .
Subi ana - eali zi es udis complemen a is de
l’esmen a p ojec e de S. And eu i el d’un ipus
de bloc i al ècnic ob e del Comi è S . Simó
Pie a, que o muli les bases d’o gani zació del
eball amb màxima sup essió d’in e media is
en quan sigui possible”. És el ge men de la
Casa Bloc de San And eu, pa adigma de
l’a qui ec u a acionalis a. Habi a ges socials
en dúplex. Amb aïllamen , de su o, a açanes
i cobe es. Pe ò alho a, model d’una polí ica
que omen a a la llui a con a l’a u .
Mun a ge indus iali za del
p ojec e de Wal e G opius - Wie
Bauen
118
L’a qui ec e que o ma pa del Comissa ia és
Joan Bap is a Subi ana, és el e ce d’un g up
o ma pels ambé a qui ec es Josep Lluís Se
i Josep To es Cla é, memb es del GATCPAC
i au o s d’una bona pa de l’a qui ec u a
acionalis a del pe íode comp és en e els anys
1925-1936. Subi ana ha ia amplia els es udis
d’a qui ec u a a la Uni e si a Cha lo enbu g
de Be lín, g àcies a la ob enció de beques pe
pa de la Dipu ació de Ba celona, la Jun a
pa a ampliacion de es udios e in es igaciones
Cien í icas i l’Alexande on Humbold -
S i ung.
Això li pe me se la connexió Alemana
del g up GATCPAC. L’any 1931 comissa ia
l’exposició de l’s and de la República a la
ciu a de Be lín dins el Cong és In e nacional
de la cons ucció d’habi a ges i plani icació
a la ciu a . L’any 1932 o gani za la p ojecció
de dos ilms de no es cons uccions i
no es ècniques a Alemanya a l’audi o i de
l’Escola Alemanya a Ba celona. I el ma eix
any conjun amen amb l’a qui ec e Ga cia
Me cadal comissa ia l’exposició sob e l’Escola
Mode na, apo an nomb osa documen ació
ecollida en les es ades al país ge mànic.
El eball d’equip és mol e iden en les
ca es que s’en ien Se , Subi ana i To es-
Cla é, i que es conse en a dia d’a ui a l’A xiu
Subi ana. Respec e el p ojec e de la Casa Bloc,
Se li comen a a Subi ana “Va em en ia el
model de plec que ens as en ia . S’han e
una sè ie de co eccions(…) es e e eixen al
Reglamen de l’Ins i u con a l’a u o çós,
com són, imposició del 80% de ma d’ob a
p oceden del Cens d’ob e s pa a s de la
Gene ali a , p i ilegis de les coope a i es”.
Més a d, en el bu lle í o icial de la Gene ali a
ecull que “La cons ucció de l’esmen ada
Casa Bloc pe me à dona eball, ul a als
ob e s de la cons ucció (…) a i que l’Ins i u
pugui exe ci un con ol di ec e, als e ec es
de col·locació d’ob e s pa a s s’aco da, pe
unanimi a , que la cons ucció de la Casa-bloc
es po és a e me mi jançan di ui concu sos
pa cials”.
119
Els memb es del GATCPAC deba en
in e namen i es e lexa a les ac es de les jun es
que es conse en al Colegi d’A qui ec es
(22ab il de 1932). “Assis en s: To es, Se ,
Subi ana, Alzamo a, Rod iguez A ias,
Chu uca. S’aco da demana als indus ials
llu col·labo ació en la e is a. Demana a
“Companyia gene al del su o” un a icle”.
A icle que més a d se i à pe què puguin
jus i ica la u ili a del su o com aïllamen a la
Casa Bloc.
En conc e , Se en una ca a en iada a Josep
Mª Suc e, p esiden del Comissa ia : “Su o
a ui cap a Pa ís. El e às del ia ge ha sigu
pe a deixa acaba s el p ojec e i maque a
del Comissa ia i el appo del su o que
os ha ia p omès(…) Lo del su o c ec que
queda be, amb su icien s de alls ècnics i
núme os demos an la se a ú il aplicació
a la cons ucció que es a a ui en dia a
Ba celona. El appo a il·lus a amb g à ics
demos a ius del ex ”.
Compa a i a Ca àleg Man-
u ac u as del Co cho (A xiu
Subi ana) amb Rappo de la
impo ància su o (A xiu COAC)
- au o Joan Olona
120
Les mo i acions del g up són ui de
l’ap enen a ge, de les discussions in e nes, de
condicionan s polí ics ambé, pe ò sob e o ,
de la olun a d’adequa -se als p ecep es de
les cons uccions capda an e es en la ècnica
cons uc i a eu opea, de la qual n’ex euen
no només in o mació sinó ambé conclusions.
Aques a és pe an , una a qui ec u a amb una
ma e iali a p òpia, que condensa l’essència
d’una època, d’una socie a i d’un p esen
que apun a a al u u .
Connec an amb la in oducció de la exposició
a la seu de la BAUHAUS a Dessau, ecollim
les pa aules de Ra ael Moneo a la e is a
A qui ec u a Bis l’any 1975 en un a icle i ula
Si e dicen que caí. “Pod ía pues pa ece la
ocasión adecuada pa a con e i es as líneas
en is e ep oche po el despil a o que ha
supues o el ol ido de los p incipios de la
a qui ec u a de los ein a que, en opinión de
an os, se ían oda ía álidos”.
Fo omun a ge del p océs con-
s ucció Casa Bloc - au o Joan
Olona
121
Elsqua eescena isaanali za hanes a :
A. Es a o iginal,enabsènciade en ilació
na u alomecànica.Elg audediscom o a
l’es iusupe aàmpliamen el alo PMV+1de
junyase emb e.
B. Amb en ilació na u al. P àc icamen 
igualquel’escena iA.
Fig. 5. G à ica escena i 1,
au o a, 2020
Fig. 6. G à ica escena i 2,
au o a, 2020
C. Ven ilació mecànica ins a h=3m.
Enaques cass’hanplan eja 2supòsi s,1/
uncionamen dela en ilacióde9a20,30hs,
i 2/ uncionamen  de la en ilació de 5 a
20,30h. Ambdós p esen en un discom o 
quesupe ales700hs.
D.Ven ilaciómecànicaamb e ige ació. En
aques cassís’assoleixun100%del empsen
con o ,98%pe aPMVcomp èsen e-0,5i
+0,5,elque oldi que insi o espo  edui 
eldiscon o aun10%delsusua is,queés
elmàximqueespo aconsegui enqualse ol
cas.
Fig. 7. G à ica escena i 3,
au o a, 2020
Fig. 8. G à ica escena i 4,
au o a, 2020
128

Conclusions
Les dades apo ades pe  la simulació
dinàmicasóncla es,nila en ilacióna u al,
nila en ilaciómecànicano e ige adasón
su icien spe amillo a elbenes a  è mica
l’in e io delaBasílicadeSan aMa iadelMa 
al’es iu.
Com s’a ança a al p incipi, l’edi ici his ò ic
objec e d’aques a ece ca,  no mani es a
el compo amen  bene iciós a l’es iu,
habi ualmen  epo a  sob e els edi icis
massius,ambal ainè cia è micai en ilació
na u alnoc u na.
Les aons d’aques  enomen són di e ses,
pe ò p obablemen  la més impo an  és la
manca d’es anqueï a  de l’en olupan , amb
il acions i ansmi àncies mol  al es amb
el que la di e ència de empe a u a en e
l’in e io il’ex e io del’edi iciésmol baixa.
Tampocajudal’en o n,a ec a pe l’e ec eilla
decalo ,enquèl’oscil·lació è micaal’es iu
ésde6-7ºC.Elsexpe shandemos a que
l’es al i ene gè ic associa  als e ec es de la
inè cia è micaila en ilaciónoc u naésmés
e iden  als climes a on l’oscilació è mica
ex e io supe aels10ºC(As e,2009).Amés,
la en ilaciónoc u nanosemp eésunaopció
als edi icis pa imonials que acullen bens
immoblesal’in e io ,pelsp oblemesde i a s
delpossiblein ussisme.
Enaques cas,enquènoéspossibleaplica 
mesu espassi espe millo a elcon o  è mic,
com la inclusió d’aïllamen  a l’en olupan 
o us e ies millo ades, degu  a la p o ecció
pa imonial,s’hademos a queésnecessa i
apo a  en ilació mecànica e ige ada al
olumd’ai ecomp ésen eelpa imen iels
3md’alçada.
Pe  a aconsegui  el con o  è mic ideal
(PMV<+0,5) du an  un 98% del emps es
eque eixen cabdals supe io s als 8.750l/s
du an  o l’ho a id’obe u adel emple(9-
20,30hs).
Unamajo  ole ànciadelsusua issigni ica ia
un78%del empsencon o ideal(PMV<+0,5)
i un 22% del emps en con o  accep able
(PMV<+1), e  que pe me ia ebaixa  el
cabdal a 2.500l/s en l’ho a i d’obe u a del
emple.
Aques cabdalde8.750l/so2.500l/snoésun
emameno ,doncsaméscabdal,màquines
més g ans pe  in eg a  dins el monumen .
L’es udiquehadesegui éseldelain eg ació
de les màquines dins els bens mobles de
l’edi ici,pe  aldenogene a impac esob e
els alo sdel’espaihis ò icilape cepcióde
l’usua i.
129
Ende ini i a,pe  ald’aconsegui elcon o 
è mical’in e io delsedi icishis ò icsamb
espais de g an olum, o  minimi zan  les
dimensions de les màquines, el consum
d’ene giail’impac e isualdelesins al·lacions
de clima i zació, s’han de conside a  els
següen s c i e is, e i ica s pe  la simulació
dinàmicaexplicada:
. L’objec iu es aconsegui  el con o  pels
usua is, que signi ica els 3m in e io s del
olum d’ai e in e io  o al. És una opció
ac ible pe  e ige a , doncs l’ai e ed es
man éalescapesin e io s.
. El con o  è mic po  se  menys es ic e
(-1<PMV<+1), donada l’ocupació dels
usua is,enes ancesb eus,ila ole ànciacap
alsedi icishis ò ics.
. Pe  al de man eni  condicions es ables
minimi zan l’impac edelesins al·lacions,és
p e e ible ia  clima i zado es més pe i es
uncionan du an pe íodesamplis,queg ans
uncionan pe pe íodescu s.
.S’had’a egi unúl imc i e iob i,pe òen
con adicció amb la legislació de p o ecció
del pa imoni. Quan l’única solució pe 
aconsegui elcon o alsedi icishis ò icsés
implemen a sis emesac ius,ésde igo  e 
se i ene gia eno able.Lasolucióconc e a
de i a àdel’es udid’in eg acióiimpac een
l’en o ndelmonumen .
130
Equip
BelénOnechaiAlíciaDo o
Finançamen
Finança pe lapa òquiadeSan aMa iadel
Ma deBa celona
Da a de desen olupamen
Juliol-Desemb e2020
Bibliog a ia
(Lucchi, 2015): Lucchi, E. Sos enibilidad
y e iciencia ene gé ica de los edi icios
his ó icos. Re . Ins . Andal. Pa im.His ó ico
2015,88,230–242.
(As e,2009):As e,N.;Angelo i,A.;Buzze i,
M. The In luence o  he Ex e nal Walls
The malIne iaon heEne gyPe o manceo 
WellInsula edBuildings.Ene gyBuild.2009,
41,1181–1187.
131
ea q
ehabili ació
i es au ació
a qui ec ònica
La econ e sió
d’edi icis
indus ials
en habi a ge
col·lec iu
132
133

Els edi icis endeixen a sob e iu e a les uncions
o iginalmen p og amades. Aques e ha pe mès,
his ò icamen , el eap o i amen del conjun
edi ica obsole . Du an les úl imes dècades,
l’anhel pe p ese a la his ò ia i la iden i a de les
ciu a s ha po a a la ans o mació d’es uc u es
abandonades que da en de l’e a indus ial. Aques s
edi icis enen un ca àc e pa icula i una o a
elació amb el passa , pe ò ambé són adap ables
a les necessi a s ac uals i u u es. El p og ama
esidencial ha demos a una g an capaci a
d’adap ació pe a desen olupa -se en en o ns que
no han es a pensa s pe aques ús. L’obsolescència
edi ica ò ia pos -indus ial, jun amen amb la
capaci a adap able de l’habi a ge, poden apo a
una solució opo una a l’eme gència habi acional.
Con ex
La indús ia deixa en desús un conjun
edi ica o i cons uï quan aques es o na ob-
sole en e mes p oduc ius. La pe ime ali za-
ció01 dels espais p oduc ius abandona con-
jun s indus ials en emplaçamen s aluosos
de la ciu a . El que en un al e momen an
se si uacions indus ials pe i è iques, a ui
enen condició de cen ali a . Re lexiona so-
b e aques s conjun s indus ials, do a -los de
nou ús, ap o i a la se a ene gia embeguda,
densi ica la ciu a des de les se es la ènci-
es cons uïdes i així espec a els espais limí-
o s, pe segueix objec ius de sos enibili a
ambien al.
Des de les ocupacions espon ànies de ma-
ga zems en desús a No a Yo k, pe pa
d’a is es, els anys 50-60 del segle XX, es ei-
indica l’opo uni a que o e eixen aques es
es uc u es pe acolli mul i ud d’usos que les
o nin a la ida. El concep e in o mal de lo
ha e oluciona cap a les in e encions plani-
icades. La necessi a d’habi a ge assequible i
l’opo uni a que enca a o e eix el eixi ab il
sense ac i i a , plan eja un ep e p ojec ual
con empo ani i un es ímul sob e l’encaix u bà
d’aques s conjun s.
L’habi a ge és un ipus de p og ama amb
g an capaci a d’adap ació. Aques a mal·lea-
bili a li pe me de o ma el seu cànon pe
acomoda -se a con ex os ja cons uï s. Em-
p a aques a capaci a pe ajus a el p og a-
Po ada:
Con e sion CPG, Papie i-A eal.
Bol shause A chi ek en. 2023
Basilea
Pàgina an e io :
Es uc u es la en s. Fàb ica de
Ca ó Lland ich (1913-2008).
Au o ia p òpia. Feb e 2022. San
Ad ià del Besòs
134
ma d’habi a ge col·lec iu ens o e eix l’opo -
uni a de eac i a els conjun s indus ials
en desús. Aques a de o mació es imula el
ma eix p og ama de l’habi a ge, a causa de la
se a necessi a d’adap ació al con enido que
l’albe ga, ans o ma i pe me o e i una no a
lec u a del concep e d’habi a . Aques a ans-
o mació po e no ables apo acions de ca a
a u u s plan ejamen s de no es mane es de
iu e en comuni a .
L’in e ès pe habi a en comuni a s desplaça
la mi ada de l’habi a ge canònic de la pos in-
dus iali zació, basa en la independència pe -
sonal, cap a un model de ida en comuni a ,
assimilable a les nos es socie a s ances als,
o ma pe pe sones in e dependen s. La ida
en col·lec i i a , la coope ació en e esiden s
i el sen imen de pe inença a una pa de la
his ò ia de les ciu a s són a gumen s que a a-
o eixen la sos enibili a social de la ciu a .
G a i i a l’es ació Hackney Wick,
Lond es, o og a ia de Flo is an
de Poel, gene 2023.
135
L’es udi de la disciplina
La eu ili zació d’es uc u es indus i-
als pe a nous usos és un ema con empo a-
ni en la in es igació a qui ec ònica, pe ò, ja
comp a amb un ce nomb e de publicacions
que abo den el ema i que apo en di e sos
pun s de is a que l’en iqueixen.
Les p ime es publicacions monog à iques so-
b e eu ili zació adap a i a són les apo ades
pe She ban Can acuzino a New Uses o Old
Buildings02 i a Sa ing Old Buildings03, jun a-
men amb Susan B and . Pe a Can acuzino
els maga zems i els edi icis indus ials són les
cons uccions que pe me en una majo a ie-
a d’usos. Usualmen , ocupen g ans conjun s
a la ciu a ; amb espais lliu es en e edi icaci-
ons, la sis ema i zació es uc u al; habi ual-
men en c ugies de pila s, la se a dia ani a ,
una alçada lliu e que pe me e a iba llum
en p o undi a o in e cala al ells i una es uc-
u a pensada pe supo a g ans cà egues,
albi en unes edi icacions àcilmen eu ili za-
bles.
Exis eix un conjun de publicacions que ac-
en sob e la con eniència sos enible de e-
cupe a els en o ns indus ials en desús ba-
san -se en l’es udi de les ob es. Mol es d’elles
classi iquen les in e encions segons unes ca-
ego ies que, no essen coinciden s, o men
amílies: Fo ma, es uc u a, unció, con ex ,
pe cepció, conse ació, ca àc e , eno ació,
con e sió, inse ció, eble , subs acció, ad-
S ewa d B and.
Shea ing laye s
1994
How buildings lea n: wha hap-
pens a e hey’ e buil
dició, ecicla ge, e c. En aques ipus de pu-
blicacions obem Re eadings04 de G aeme
B ooke i Sally S one, Re-USA05 de Ma eo
Robiglio i Reduce, Reuse, Recycle06 de Muck
Pe ze i Flo ian Heilmeye .
A Adap i e euse o he buil he i age: con-
cep s and cases o an eme ging discipline07,
Bie Ple oe s i Koen aad an Cleempoel, ac-
en des d’una essan eò ica la eu ili zació
adap a i a. Bie Pe oe s ha esc i di e sos a -
icles sob e d’aques a disciplina, ce can -ne
l’o igen i ca alogan els di e en s ipus de
classi icació u ili za s en les in es igacions.
A How Buildings Lea n: Wha Happens A e
They’ e Buil 08, S ewa B and explo a la na-
u alesa adap a i a dels edi icis al lla g del
emps. Es des aca la impo ància de la lexibi-
li a i el pape dels usua is en la o mali zació
i l’èxi a lla g e mini dels edi icis.
En l’àmbi especí ic de la eu ili zació de cons-
uccions obsole es pe a c eació o ac uali za-
ció d’habi a ge es des aquen els dos olums
de Reclaim, Domes ic > Ac ions09, de la pu-
blicació a+ . Es ac a d’una selecció acu ada
de ans o macions conduen s a c ea espais
d’hàbi a al e na ius des d’una isió con em-
po ània.
La publicació Dash, del Del A chi ec u al S u-
dies on Housing, dedica dos olums a emes
en elació amb aques a in es igació: Li ing in
a New Pas 10 anali za el c eixen in e es a de-
136
sen olupa nous conjun s d’habi a ge amb la
mi ada posada en la adició uncional, Home
Wo k Ci y11, se cen a a es udia la elació de
l’espai domès ic i el p oduc iu. Són d’especial
in e ès els apa a s de documen ació p ojec-
ual, amb un edibuixa acu a i analí ic dels
casos d’es udi.
Es uc u a indus ial la en .
Inici de la ans o mació d’un
maga zem en un conjun habi a-
cional de llogue assequible.
Weinlage . Esch Sin zel A chi ek-
en. Basilea. 2023
Reu ili zació adap a i a
La eu ili zació adap a i a en a qui-
ec u a es e e eix a la p àc ica de eap o i a-
men d’edi icis exis en s pe a no es uncions,
en lloc d’ende oca o cons ui -ne de nous.
Implica ans o ma i adap a les es uc u es
pe ajus a -les als di e en s usos, o conse -
an el seu ca àc e i el seu alo his ò ic, pe ò
ambé u ili za mecanismes de ans o mació
dels nous p og ames uncionals pe adap-
a -los al eixi edi ica .
Des de la i upció de la mode ni a , s’ha
conside a que l’e olució lògica u bana és
la subs i ució del eixi cons uï obsole pe
no es edi icacions, p o egin i man enin úni-
camen les cons uccions amb ca alogació
his ò ica eglada. Aques a mane a de p o-
cedi , sumada a una di ec a associació en e
ipologia cons uc i a i p og ama d’ús un-
cional, ha esul a insos enible ambien al i
socialmen , i no ha conside a com a aluós
el ca àc e del conjun edi ica . A mi jans del
segle XX apa eixen co en s c í ics que de en-
sen el man enimen i la ecupe ació del eixi
indus ial edi ica , o i que no ingui condi-
ció de p o ecció pa imonial. Aques a no a
mane a d’en end e el concep e de pa imoni
cons uc iu econeix ce s alo s que apo a
el pas del emps i els en én com un ca àc e
a p ese a .
137