l’impac e del “desa ollismo” en l’à ea me opoli ana de ba celona
el c eixemen u baní ic a CeRdanyola DEl VAlles (1950-1975)
l’impac e del “desa ollismo” en l’à ea me opoli ana de ba celona
el c eixemen u baní ic a CeRdanyola DEl VAlles (1950-1975)
T eball de Fi de G au
Au o a: Síl ia Soley i López
Tu o a: Ma ibel Rosselló Nicolau
Escola Tècnica Supe io d’A qui ec u a del Vallès (ETSAV)
Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya
De ensa: gene del 2025
Els con ingu s d’aques a ob a queden subjec es a la
llicència de C ea i e Commons:
Reconeixemen - NoCome cial - SenseOb aDe i ada
Ag aïmen s
A la me a u o a, Ma ibel Rosselló, pe o ien a -me i
ajuda -me en aques eball.
Als meus pa es, Júlia i Sal ado , i a la me a ge mana,
Me cè, pe acompanya -me i supo a -me du an
aques s anys de la ca e a.
Als meus iaios, Lola i Juan, que an se de les pe sones
nou ingudes du an aques pe íode de emps.
Als meus a is, Emília i Isid e, que an se de les
pe sones que els an acolli .
A o s els meus amics i amigues que he ana en du an
aques s anys a la ca e a i que m’han acompanya i
es ima .
RESUMEN
El p esen e T abajo de Fin de G ado (TFG)
documen a el c ecimien o de Ce danyola del Vallès a
pa i del impac o que u o la i ienda popula y las
ans o maciones u banas du an e las décadas de mayo
inmig ación a la ciudad (1950-1975).
Es udia la e olución u banís ica de la ciudad y quie e
en ende , desde la pe spec i a del habi an e, como se i ía
en los di e en es ba ios que se o ma on en el momen o.
Se abajan las di e en es o mas de c ecimien o u bano
de la población, desde la densi icación de zonas
consolidadas, has a el c ecimien o de ba ios de o es
y los polígonos esidenciales cons uidos en e los años
sesen a y se en a.
Ce danyola e a una población ag ícola o mada po
di e sas masías dedicadas mayo i a iamen e al cul i o
de iñas. La mejo a de la conexión con la capi al
median e el e oca il que compo ó un mo o de
cambio de la ciudad, que pasó d’un ca ác e u al a uno
de más indus ial. El Pla Coma cal del 1953, jun amen e
con o os ac o es económicos, polí icos y sociales, ue
el de onan e del c ecimien o u banís ico de Ce danyola
du an e el pe iodo de la segunda mi ad del siglo XX.
Desde el año 1950 al 1962 Ce danyola ue c eciendo
de o ma ho izon al, es deci , los di e en es núcleos
del municipio, Mon lo i , els Pa ce s, el Tu one y la
Colònia Vilcom-Se apa e a, ue on c eciendo en una
ex ensión de casas uni amilia es de plan a baja o plan a
baja y p ime a.
La manca de i iendas hizo que a p incipios de los
años sesen a, comenza an a apa ece las p ime as
cons ucciones de polígonos de i iendas de Ce danyola
del Vallès y que, du an e los años sesen a y se en a, se
c easen los dos g andes polígonos esidenciales de
Ce danyola: Les Fon e es y el ba io Banús.
RESUM
El p esen T eball de Fi de G au (TFG) documen a el
c eixemen de Ce danyola del Vallès a pa i de l’impac e
que hi a eni l’habi a ge popula i les ans o macions
u banes du an les dècades de majo immig ació a la
ciu a (1950-1975).
Es udia l’e olució u banís ica de la ciu a i ol en end e,
des de la pe spec i a de l’habi an , com es i ia en els
di e en s ba is que es an o ma en el momen . Es
eballa les di e en s o mes de c eixemen u bà de la
població, des de la densi icació de zones consolidades,
ins al c eixemen de ba is de o e es i els polígons
esidencials cons uï s en e els anys seixan a i se an a.
Ce danyola e a una població ag ícola o mada pe
di e ses masies dedicades majo i à iamen al cul iu
de inyes. La millo a de la connexió amb la capi al
mi jançan el e oca il a compo a un mo o de
can i de la ciu a , que a passa d’un ca àc e u al a un
de més indus ial. El Pla Coma cal del 1953, jun amen
amb al es ac o s econòmics, polí ics i socials, a se
el de onan del c eixemen u banís ic de Ce danyola
du an el pe íode de la segona mei a del segle XX.
Des de l’any 1950 al 1962 Ce danyola a ana c eixen
de o ma ho i zon al, és a di , els di e en s nuclis del
municipi, Mon lo i , els Pa ce s, el Tu one i la Colònia
Vilcom-Se apa e a, an ana c eixen en una ex ensió
de cases uni amilia s de plan a baixa o plan a baixa i
p ime a.
La manca d’habi a ges a que a p incipi dels anys seixan a,
comencin a apa èixe les p ime es cons uccions de
polígons d’habi a ge de Ce danyola del Vallès i que,
du an els anys seixan a i se an a c eessin els dos g ans
polígons esidencials de Ce danyola: Les Fon e es i el
ba i Banús.
12
El eball se cen a en les g ans ans o macions de
Ce danyola en el pe íode comp ès en e la dècada dels
cinquan a ins a mi jans del se an a, dues dècades que
con o men el denomina segon anquisme i que es an
ma cades pel o c eixemen econòmic i u banís ic
de les à ees u banes indus iali zades. Uns impac es a
la ciu a que emma quem des d’una comp ensió més
àmplia en el emps, l’e olució u banís ica des d’inicis
de segle XX ens apo a els e e en s i les p eexis ències
necessa is pe en end e les ans o macions pos e io s.
Pe al de du a e me aques es udi, p ime amen
s’explica de o ma in oduc ò ia quin és el naixemen de
la ciu a i els p ocessos i e s que succeeixen al municipi
que o men l’aspec e que é l’any 1950.
Du an la dècada dels anys cinquan a és quan s’engega
un o can i econòmic de dic adu a anquis a a
Espanya. Fins alesho es, el ègim anquis a ha ia
pogu man eni un sis ema econòmic au à quic, és a di ,
au osu icien amb els ecu sos del ma eix país. Desp és
d’uns anys des de la ic ò ia de F anco, el país s’ha ia
ana empob in i es a a mol aïlla , pe ò, els in e essos
es a ègics d’Eu opa i els Es a s Uni s an e necessa i
el econeixemen d’Espanya, la qual cosa a suposa un
o can i econòmic.
L’obe u a de on e es i el p océs d’indus iali zació
a suposa l’e apa del desa ollismo. Aques a e apa a
compo a una ans o mació cul u al i ecnològica del
e i o i i de la socie a espanyola del momen .
Aques escla econòmic es adueix en di e en s
aspec es en el camp de l’a qui ec u a i l’u banisme de les
ciu a s. Pe una banda, suposa l’expansió i densi icació
de g ans ciu a s amb cons uccions accele ades i
nous planejamen s amb habi a ges de ca àc e social,
col·loquialmen “ba a s” pe a la cons ucció àpida.
Pe un al e, compo a el pas de la ciu a ho i zon al
a la e ical, passan d’edi icacions baixes, de cases
uni amilia s a cons uccions de g ans alçades, densi ican
les ciu a s.
0.2
CRONOLOGIA I PERÍODE D’ESTUDI
INTRODUCCIÓ
13
Fins alesho es, Ce danyola del Vallès, ha ia es a un
poble majo i à iamen ag ícola, o i que a p incipis
de segle s’ha ien ins al·la algunes àb iques.
Una de les més conegudes e a Manu ac u es
Ro i al a, es able a l’any 1910, que anys més a d,
es aspassa ia i can ia ia el nom a Manu ac u es
U ali a, S.A.
Al amen , du an la p ime a mei a del segle
XX, s’ha ien cons uï di e ses cases, p opie a
de amílies bu geses de Ba celona, anomenades
cases d’es iueig. Aques es cons uccions de cases
uni amilia s, no malmen de plan a baixa i p ime a
enien g ans ex ensions de e eny essen el ja dí de
la casa.
A pa i de la segona mei a del segle XX, el poble
es a comença a con e i en ciu a . Es a dona
una expansió del, ins alesho es, nucli de la ciu a
i an cons ui -se di e ses edi icacions de g ans
dimensions pe a la classe eballado a.
Du an els anys seixan a es a p odui l’e e escència
a la ciu a , an en l’àmbi cons uc iu com en
l’àmbi indus ial. En ple desa ollismo econòmic, les
indús ies eien Ce danyola com un pun es a ègic
pe al desen olupamen de la se a ac i i a .
El pe íode d’es udi d’aques eball a iba ins al
1975, coincidin amb la inali zació del anquisme
i, pe an , del pe íode del desa ollismo. Amb
l’en ada de la democ àcia espanyola, les decisions
u banís iques es p esen en d’un ca àc e di e en .
A més, amb la publicació del Planejamen Gene al
Me opoli à l’any 1976, s’in en a millo a aspec es
de les ciu a s que ha ien du a e me du an el
pe íode an e io .
Ima ge 3. C onologia de successos
impo an s.
Fon : Elabo ació p òpia.
14
Aques T eball de Fi de G au comp a amb un segui
d’objec ius a compli . P ime amen , es ol es udia
el c eixemen u banís ic de la ciu a de Ce danyola
del Vallès; en end e-la des del pun de is a o mal, i
l’e olució ísica que l’ha ana ans o man al lla g del
emps.
Seguidamen , es ol es udia i a alua Ce danyola com
una ciu a sa èl·li de Ba celona i de Sabadell, a di e en s
escales. D’aques a mane a, es p e én sabe com aques s
nuclis o “ciu a s madu es” in luencien al c eixemen
de Ce danyola i si aques e compo a que es pugui
conside a una ciu a do mi o i de les g ans poblacions
dels ol an s.
Finalmen , es ol documen a l’expe iència iscuda pels
di e en s habi an s, an els que ja hi habi a en com
els que an a iba a Ce danyola del Vallès du an el
pe íode d’es udi. Així, es ol obse a com la ciu a
c eix exponencialmen en un pe íode cu de emps,
com e a el sen imen d’a iba a una ciu a desconeguda
i com es desen olupa la ida en els polígons esidencials
cons uï s de o ma accele ada. Així doncs, un objec iu
cla d’aques eball, és conèixe el sen imen de ba i
que hi ha ia, la inculació amb la es a de la població i
quines pa s de la ciu a an e possible o això.
Pe al d’aconsegui aques s objec ius, es consul a à
di e ses on s documen als.
0.3
OBJECTIUS I FONTS DOCUMENTALS
Ima ge 4. Ce danyola,
any 1962, is des de
Les Fon e es.
Fon : His ò ia g à ica
de Ce danyola del
Vallès (2).
INTRODUCCIÓ
15
Documen s de l’A xiu de Ce danyola del
Vallès.
La consul a i anàlisi dels di e en s documen s
ex e s de l’A xiu de la ciu a de Ce danyola del
Vallès ha es a la base del p esen T eball de Fi
de G au. A pa i de la in o mació ob inguda,
d’una banda, s’ha pogu de e mina el c eixemen
u banís ic de Ce danyola du an el pe íode
es udia i l’an e io . D’al a banda, s’ha pogu
iden i ica les di e ses e sions dels plan ejamen s
u banís ics e s pe als polígons esidencials
de la ciu a . A més, s’ha pogu documen a les
di e en s ipologies de c eixemen e i o ial de
Ce danyola.
Documen s de l’A xiu del GREC (G up
d’Es udis i Rece ques de Ce danyola)
L’es udi de di e en s documen s, e is es i a icles
de l’A xiu en línia del G up d’Es udis i Rece ques
de Ce danyola (GREC), sob e o els a icles
ex e s de la e is a Sa danyola, ha dona una
p o undi a humana i social de l’època. D’aques a
mane a es poden en end e les p eocupacions dels
habi an s de Ce danyola en el ma eix momen .
Tes imonis i en e is es de eïns de Vilcom-
Se apa e a.
A a és d’en e is es du es a e me pe la àdio
de Ce danyola, en la que es po escol a els
es imonis an de la gen nou inguda com de
la gen ja esiden de Ce danyola, s’ha pogu
documen a les expe iències dels eïns del ba i
Vilcom-Se apa e a. Aques a zona a c éixe
pe ex ensió de cases uni amilia s, mi jançan la
comp a dels e enys de la masia Se apa e a.
Tes imonis i en e is es de eïns de Les
Fon e es i Banús.
Les en e is es a eïns del ba i de Les Fon e es
i Banús donen el es imoni de com es i ia en
els p ime s polígons esidencials cons uï s a
Ce danyola. En aques sen i , donen in o mació
sob e quin e a el sen imen de ba i que hi ha ia
en els p ime s momen s i el pe què an ana a
iu e a Ce danyola del Vallès.
Bibliog a ia publicada.
Les on s documen als secundà ies que s’han
u ili za es di ideixen en es blocs. Pe una
banda, la bibliog a ia publicada exclusi amen
sob e Ce danyola del Vallès i el seu c eixemen .
Pe al a banda, la documen ació publicada
sob e el desen olupamen del Vallès Occiden al
com a coma ca i les se es capi als. Finalmen ,
la bibliog a ia que explica el desen olupamen
de la zona me opoli ana de Ba celona du an la
segona mei a del segle XX. D’aques a mane a, es
p e én ecolli in o mació en es escales di e en s
de e i o i i pode desen olupa un eball amb el
millo en enimen possible.
Elemen s de con ex his ò ic i social.
Pe a eni una isió àmplia i en end e el con ex
del o , s’ha es udia l’àmbi his ò ic i social en
el pe íode p esen a amb l’objec iu d’en end e
els di e en s successos i pode comp end e les
accions du es a e me du an l’època que han
a iba ins a l’ac uali a .
Fon s documen als p imà ies.
Fon s documen als secundà ies.
16
L’es uc u a del eball segueix un il lineal c onològic
del c eixemen de la ciu a . Els di e en s capí ols
co esponen als di e en s pe íodes de c eixemen de la
ciu a .
Capí ol 1. Les p eexis ències: els o ígens de
Ce danyola ins a mi jans del segle XX
Es comença amb una in oducció que explica el
naixemen de la ciu a i les se es p eexis ències. A
con inuació, es a e e ència a com, el que ins lla o s
és un poble pagès, es a con e in len amen en una
ciu a . També s’explica la p ime a indus iali zació del
municipi i les connexions amb la capi al ca alana i les
capi als de la coma ca du an la p ime a mei a del segle
XX.
Capí ol 2. La p ime a g an ans o mació (1950-
1962)
El segon capí ol ela a la p ime a e apa del desa ollismo a
Ce danyola (1950-1962). En aques pe íode es p odueix
la p ime a g an onada mig a ò ia a la ciu a . El nucli es
comença a consolida i c éixe seguin el pa ó u ili za
ins alesho es. A més, es comencen a c ea nous nuclis
dins la ciu a , expandin -se en l’anomenada “ciu a
ja dí”. Això passa en els que més a d es con e i an
en els ba is Canale es, Mon lo i i Vilcom-Se apa e a.
Capí ol 3. De la ciu a ho i zon al a la e ical
(1963-1975).
El e ce capí ol ela a la segona pa del desa ollismo
a Ce danyola (1963-1975), l’e apa de més e e escència
a la ciu a . És un pe íode en què la ciu a c eix
exponencialmen , an en nomb e d’habi a s com en
cons ucció ísica. Així, en aques a e apa es cons ueixen
i planegen els ba is de polígons esidencials de la
ciu a (Les Fon e es i Banús-Bonaso ). A més, la
ciu a con inua c eixen de o ma expansi a en els
ba is menciona s en el segon capí ol. En el sec o més
consolida , el nucli de la ciu a , es comença a p odui un
p océs de densi icació de les di e en s pa cel·les, ja que
les cases uni amilia s queden subs i uïdes pe edi icis
plu i amilia s de poques plan es.
0.4
ESTRUCTURA DEL TREBALL
INTRODUCCIÓ
17
Al amen , du an aques pe íode, es plan egen
no es connexions amb la ciu a de Ba celona, l’à ea
me opoli ana i les capi als del Vallès Occiden al, pe
an , es p io i za el anspo p i a .
Finalmen , s’ins au a la Uni e si a Au ònoma de
Ba celona (UAB) a la ciu a , e que in luencia els eïns,
sob e o els habi an s del ba i Vilcom-Se apa e a.
Capí ol 4. Conclusions.
Desp és de la in es igació, l’úl im capí ol és un ecull
de e lexions i conclusions sob e l’a ec ació del Pla
Coma cal del 1953 a Ce danyola del Vallès i els e ec es
sob e la ciu a .
A més, es e lexiona sob e la classi icació de Ce danyola
com a ciu a sa èl·li i com a ciu a do mi o i.
Ima ge 5. Ca e Planas i
Casals, ac ualmen ca e
San Ramon.
Fon : His ò ia g à ica de
Ce danyola del Vallès (1).
CAPÍTOL 1
Les p eexis ències: els o ígens
de Ce danyola ins a mi jans
de segle XX
1.1 O ígens de Ce danyola i p ime es
edi icacions
1.2 L’e olució demog à ica en e els
anys 1950 i 1975
1.3 Les elacions amb els nuclis
u bans en explansió. Connexions.
LES PREESXISTÈNCIES:
ELS ORÍGENS DE CERDANYOLA FINS A MITJANS DEL SEGLE XX
20
1.1
ORÍGENS DE CERDANYOLA I PRIMERES EDIFICACIONS
Pe al d’en end e la Ce danyola del momen en què
ens si uem, és necessa i conèixe els seus inicis, les
se es p eexis ències. L’assen amen d’aques a ciu a
es c ea a pa i de l’enc euamen en e dues ca e e es
amb connexions impo an s dins del e i o i. Pe una
banda, es oba l’anomenada ca e e a de Ba celona que
uneix les capi als del Vallès Occiden al amb Ba celona,
passan pe di e en s municipis de la coma ca. Pe l’al a,
hi ha el camí de San Cuga , que uneix els nuclis de
les dues ciu a s, esseguin pa al·lelamen la mun anya
de Collse ola, i que inali za en a iba a la ca e e a
de Ba celona. An igamen , aques s dos camins enien
una g an impo ància pe l’economia de la zona que a
queda ecolzada ambé pe la inaugu ació de l’es ació
del e oca il de Ce danyola-Ripolle l’any 1855.
Ce danyola e a una població ag ícola o mada pe
di e ses masies dedicades majo i à iamen al cul iu de
inyes. Pe an , la majo ia de la població e a pagesa
i eballa a al camp. La millo a de la connexió amb la
capi al mi jançan el e oca il a compo a un mo o
de can i de la ciu a , que a passa d’un ca àc e u al a
un de més indus ial. Així, aques e os el ca ali zado
del c eixemen u banís ic i l’expansió de la ciu a du an
el segle XX.
A mi jans del segle XIX, Ce danyola es comença a
conside a municipi, ja que es o men, dos nuclis al
ol an d’aques s camins: el Ba i de Dal (al ol an del
camí de San Cuga ) i el Ba i de Baix (al ol an de la
ca e e a de Ba celona).
Du an la p ime a pa del segle XX es po eu e, sob e o
en el Ba i de Dal , com es comença a expandi el poble
LES PREESXISTÈNCIES:
ELS ORÍGENS DE CERDANYOLA FINS A MITJANS DEL SEGLE XX
21
amb la pa cel·lació adicional de cases uni amilia s
en e mi ge es. Aques es pa cel·les, no malmen
es e es i lla gues, se si ua en al lla g dels camins que
es uc u a en el poble. En el cas de Ce danyola, en el
camí de San Cuga , l’anomena ca e San Ramon es à
compos pe aques ipus de eixi u bà. La ipologia
d’edi icació esmen ada con as a amb el que ins
alesho es ha ien es a cases uni amilia s aïllades (masies
o cases d’es iueig) amb g ans ex ensions de e eny. A
inals del segle XIX i p incipis del XX, la p oximi a i
les bones connexions amb la capi al ca alana ha ia a e
di e ses amílies bu geses del momen pe a cons ui -
se cases d’es iueig a Ce danyola.
Al ol an dels camins que o men la ciu a i en les
p oximi a s de les ies del en enca a es poden eu e
algunes cases d’es il mode nis a que es an cons ui en
aquella època.
Ima ge 6. Diag ama dels
ba is de Ce danyola amb
les connexions del municipi
a inicis del segle XX.
Fon : Elabo ació p òpia.
Ba i de Baix
Ba i de Dal
CAPÍTOL 2
La p ime a g an ans o mació
(1950 - 1962)
2.1 L’impac e del Pla Coma cal del
1953 a Ce danyola
2.2 La ciu a ho i zon al: Pa ce s,
Tu one i Mon lo i .
2.3 La ciu a ja dí. Vilcom-
Se apa e a
2.4 Els p ime s polígons d’habi a ges.
Els pisos de la TEIDESA i les
àb iques U ali a i Aiscondel
LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962)
30
2.1
L’IMPACTE DEL PLA COMARCAL DEL 1953 A CERDANYOLA
Tal com s’ha explica en capí ols an e io s, les elacions
amb la capi al ca alana semp e hi han sigu , an pe la
p oximi a amb Ba celona, com pe les se es connexions
es a ègiques amb la es a del e i o i ca alà.
Aques a és una de les p incipals aons pe les quals
Ce danyola del Vallès a es a inclosa dins de les in -
i-sis ciu a s que es ecollien i o ma en pa del Pla
Coma cal del 1953. To es elles es a en si uades als
ol an s de la ciu a de Ba celona.
El Pla Coma cal del 1953 a se un pla de
desen olupamen u bà c ea amb l’objec iu de què
Ba celona no s’es engués i abso bís els municipis del
seu ol an . D’aques a o ma, s’op a a pe una ciu a
limi ada en con aposició amb el plan ejamen de ciu a
in ini a o il·limi ada que es p oposa a en el Pla Ce dà,
l’any 1860 (Miquel Sánchez, 1979, p.142). Pe an , el
Pla Coma cal, p oposa a la je a qui zació de les ciu a s,
Ba celona com a nucli i les al es com a ciu a s sa èl·li
de la me òpolis.
Ima ge 14. Pla d’o denació i
zoni icació, Pla Coma cal del 1953.
Fon : So e as - Bidago .
LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962)
31
Amb la c eació del Pla es a o ma la Comissió
d’U banisme de Ba celona com a eina de
di ecció i con ol d’aques . Pe al d’assoli
l’objec iu p incipal es an du a e me un segui
d’es a ègies en el e i o i. Pe una banda, i,
basa en el sis ema je à quic de nuclis, al com
s’ha explica an e io men , es a zoni ica o a
l’à ea que es a a comp esa dins d’aques pla,
classi ican -la en di e en s usos. Pe l’al a, es
an plani ica la c eació d’in aes uc u es, pe
acili a el mo imen i anspo oda pe o a
l’à ea me opoli ana.
El Pla Coma cal del 1953 a se el de onan del
c eixemen u banís ic de Ce danyola du an el
pe íode de la segona mei a del segle XX. To
i que el Pla s’ha ia e des de Ba celona, els
Ajun amen s dels in -i-sis municipis podien
c ea di e en s Plans Pa cials que modi ica en i
ajus a en el Pla Coma cal al seu e i o i. Aques s,
pe ò, ha ien d’es a ap o a s pos e io men pe
la Comissió d’U banisme de Ba celona pe al de
du -los a e me.
Així i o , e a ine i able que la ciu a es con e ís
pe comple en una ciu a sa èl·li de la capi al
ca alana i que pe dés la se a inicia i a u banís ica,
quedan so mesa a les decisions dels di igen s
ba celonins (Miquel Sánchez, 1983, p.219).
Ima ge 15. Pla d’o denació
de Ce danyola del Vallès, Pla
Coma cal del 1953.
Fon : So e as - Bidago .
LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962)
32
Du an els p ime s anys de l’ap o ació del Pla Coma cal,
l’alcalde que a di igi la ciu a de Ce danyola a se
F ancesc Ju en eny i Boix (1951-1959). Aques alcalde
a inicia la ans o mació del poble u al, que ha ia
es a ins lla o s, a la ciu a esidencial i indus ial que es
coneix a ui en dia.
Du an el manda de Ju en eny, a se quan Ce danyola
a ana c eixen de o ma ho i zon al, és a di , els
di e en s nuclis del municipi, Mon lo i , els Pa ce s,
el Tu one i la Colònia Vilcom-Se apa e a, an ana
c eixen en una ex ensió de cases uni amilia s de plan a
baixa o plan a baixa i p ime a.
Aques s ba is, o i plan eja s com a ciu a -ja dí, e en
o ma s pe cases uni amilia s, pe an , es an ana
o man nuclis d’u bani zacions de baixa densi a al
ol an de Ce danyola. A més, els p ime s anys dels
assen amen s en aques es zones no hi ha ia cap mena
de se ei públic, és a di , no hi ha ia il·luminació a la ia
pública, ampoc hi ha ia aigua co en ni cla egue es.
Ima ge 16. Conjun de cases o ma
pe l’Ajun amen , o e Fa jó i al inal
les Fon e es i el Tu ó.
Fon : His ò ia g à ica de Ce danyola
del Vallès (3).
LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962)
33
Ima ge 17. Ca og a ia de
Ce danyola del Vallès,
any 1947.
Fon : Elabo ació p òpia.
Pa cel·la edi icada
Pa cel·la consolidada
Teixi plani ica
Riu Sec
Línia Fe o ia ia
Lími municipi/ba i
LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962)
34
2.2
LA CIUTAT HORITZONTAL : PARCERS, TURONET I
MONTFLORIT
Tal com s’ha comen a , a pa i dels
anys cinquan a a causa de l’ap o ació
del Pla Coma cal del 1953, Ce danyola
es a comença a desen olupa
u banís icamen . La p ime a o ma
de c eixemen u bà a se a a és del
c eixemen ho i zon al, és a di , la
supe ície cons uïda de la ciu a a
c éixe amb cases uni amilia s.
Aques és el cas dels ba is Pa ce s
i Tu one , si ua s a la zona sud-es de
Ce danyola. Els Pa ce s és un ba i
que a néixe a pa i de la cons ucció
de cases pe a les di e ses amílies
benes an s de Ba celona, que es iueja en
a Ce danyola, a p incipis de segle XX.
A pa i dels anys cinquan a, es
comencen a cons ui cases uni amilia s
més modes es, en que aques a zona
s’inspi és en el ca àc e de ciu a -ja dí i
s’anés expandin a poc a poc amb el pas
dels anys. Aques ba i, pe ò, no enia
se eis als com a màcies, come ços
o escoles, així i o , en es a a p op del
cen e de Ce danyola, es desplaça en
pe a pode ob eni -los.
Un dels can is que a eni aques a zona
quan es a aplica el Pla Coma cal a
se la u bani zació d’una a inguda que
a essa a els Pa ce s. Aques a se ia la
no a Ronda de Ce danyola que uneix la
ca e e a de San Cuga amb Ce danyola
sense la necessi a de a essa pel cen e
de la ciu a , pe la ca e e a an iga.
Ima ge 18. A innguda San Iscle.
Fon : His ò ia g à ica de Ce danyola
del Vallès (1).
LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962)
35
CiU A JA dí
Teixi u bà de cases uni amilia s aïllades, en ol ades de ja dí dins la p òpia pa cel·la.
El e me es ic e, pe ò, es e e eix a la concepció de Si Ebeneze Howa d (1850-1928) Aques es
eali zacions es ca ac e i zen pe l’ús de l’habi a ge uni amilia aïlla o en engle a, amb ja dins
al ol an , es uc u a en o ma de aïms de cases i amb un cen e come cial ep esen a iu.
Tanma eix, l’esquema eò ic de Howa d e a ci cula , de 500 ha de supe ície i capaci a pe a 30
000 h, amb un pa c cen al de 70 ha i una g an a inguda ci cula , o ia pa c, de 140 m d’ample
que es man enia semp e a 200 m dels seus habi an s. La ciu a ja dí p e enia d’ana con a
l’especulació del sòl subs i uin el d e de p opie a pe la concessió del d e de supe ície, limi a
la ciu a amb un esquema anca i obliga a e no es ciu a s quan les p ime es es comple essin i,
sob e o , assoli l’ha monia en e la ciu a i el camp, ap o i an els a an a ges d’ambdós.
Ima ge 19. De inició de ciu a ja dí.
Fon : Enciclopèdia.ca .
Un al e ba i que a eni un c eixemen simila a se
el ba i del Tu one . Aques a néixe al cim del Tu ó
de Guie a i es a ana es enen pe la pa si uada a l’es
del u ó.
El ba i aga a com a e e ència l’es uc u a de la ciu a
ja dí i compa eix algunes de les ca ac e ís iques, com
els habi a ges uni amilia s aïlla s amb ja dins al ol an
i una plaça cen a des d’on neixen els ca e s que
es uc u en el ba i.
En compa ació amb el ba i dels Pa ce s, en aques nucli
més aïlla del cen e, sí que es an plan eja di e ses
zones d’equipamen s pe al ba i, una zona espo i a,
una escola i un cen e sani a i.
LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962)
36
Finalmen , el ba i Mon lo i , si ua a p incipis del
segle XX, a la zona sud-oes del municipi, limi an
amb la zona boscosa de Collse ola. Aques es à
si ua en un e i o i en e el pla i la mun anya. Es à
o ma pe habi a ges uni amilia s aïlla s, semblan -
se en algunes de les ca ac e ís iques amb la de inició
de ciu a ja dí.
Als anys in an comença a cons ui -se les
p ime es cases pe a es iuejan s que passa en
empo ades al municipi. Aques s es comp a en les
pa cel·les i es cons uïen les segones esidències
d’es il mode nis a en aques a pa de la ciu a , el p eu
de les pa cel·les depenia de la se a si uació (com
més cap a la mun anya, més econòmica). Una de les
edi icacions que els es iuejan s an e cons ui e a
el casino on es eunien.
A pa i de l’any 1935, el ba i a con inua c eixen
cap a la se a de Collse ola i cap al municipi de
Ce danyola. La unió amb la ciu a e a a pa i de
l’a inguda Flo de Maig, an igamen anomenada
Ca e e a La G anja. Les no es edi icacions,
so gides aques s anys, e en cases uni amilia s
d’au ocons ucció, e que a p o oca la con i ència
en e els an ics es iuejan s i amílies ob e es.
Aques s es ba is, du an els anys cinquan a, no
enien se eis públics, és a di , que no enien ni
il·luminació pública, ni aigua i ampoc cla egue am.
Alguns d’ells, a pa i de les Associacions de Veïns
an aconsegui col·loca -ne pe inicia i a p òpia,
pe ò mol s ins a mi jan anys se an a no en ind ien.
LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962)
37
Ima ge 20. Ca og a ia de
Ce danyola del Vallès,
any 1962.
Fon : Elabo ació p òpia.
Pa cel·la edi icada
Pa cel·la consolidada
Teixi plani ica
Riu Sec
Línia Fe o ia ia
Lími municipi/ba i
LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962)
44
Les qua e plan es de cada edi ici es di ideixen en
qua e habi a ges di e en s amb un celobe si ua al
mig. Cada habi a ge é 63 m², i es compon pe dues
habi acions, un menjado , una cuina —amb o n de
Bu à— i un la abo amb du xa.
Els habi a ges es publici a en a la e is a Sa danyola
com espais amb g ans quan i a s de llum i sol, pe ò
en eali a , aques es edi icacions de ca àc e modes
ha ien es a cons uïdes amb un p essupos mol
ajus a . Aques a és una de les aons pe la que es
p omociona en com a habi a ges sub enciona s això
signi ica a que els p opie a is paga ien un cos bas an
econòmic. Així i o , hi a ha e p oblemes amb els
comp ado s i la cons uc o a, ja que, inalmen , no a
ob eni aques a quali icació. Això a p o oca que els
pisos s’haguessin de paga més ca s o i no eni una
quali a mol bona. Finalmen , es a pode a iba a un
aco d pe al pagamen d’aques s habi a ges
Ima ge 25. Plan a pis blocs Teidesa.
Fon : Elabo ació p òpia.
LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962)
45
Ima ge 26. Si uació dels pisos U ali a.
Fon : Elabo ació p òpia.
A mi jans dels seixan a, l’escasse a d’habi a ge a
Ce danyola e a un p oblema mol e iden . Dona s
aques s p oblemes, algunes emp eses ins al·lades al
municipi decideixen cons ui blocs de pisos pe als seus
eballado s. És el cas de les dues àb iques amb més
eballado s dins de la ciu a : U ali a S.A. i Aiscondel.
Si ua s a la pa cel·la que queda delimi ada pel ca e
F ancolí i el passa ge dels Pi ineus, uns blocs més enllà
dels pisos de la Teidesa, es an cons ui els pisos pe als
eballado s de l’emp esa U ali a.
LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962)
46
Aques s es comencen a cons ui l’any 1965 i són uns
blocs de pisos que es an aïlla s dins de la pa cel·la, que
queda ele ada espec e a la co a del ca e . Aquí es
cons ueixen cinc blocs d’habi a ges, qua e dels quals
enen plan a baixa i es plan es de pis, men e que l’al e
només é una plan a baixa i una plan a p ime a.
Aques s habi a ges a ien de dimensió segons en el bloc
que se si uen, la supe ície a ia en e 56 m² a 96 m².
Aques s, depenen de les dimensions, enien en e dues
i es habi acions, un menjado , una cuina i un la abo.
La pa cel·la es à adjacen al ca e F ancolí, que, si se
segueix ins al iu Sec, es poden oba les an igues cases
dels esponsables de la àb ica i, jus abans d’a iba al
iu, la àb ica Les Baie es, ilial de la U ali a. Pe an ,
o el sec o del So de Can Xa au hi ha ia una xa xa
de eballado s i esponsables de la àb ica. En el cas
dels ob e s, les se es cases e en les que queda en més
allunyades de les dues àb iques.
Ima ge 27. Plan a pis blocs U ali a.
Fon : Elabo ació p òpia.
LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962)
47
Al amen , la àb ica Aiscondel, ins al·lada
l’any 1964 de ini i amen a Ce danyola, a
op a pe u ili za els e enys dins de la
ma eixa pa cel·la de la àb ica pe a cons ui
els blocs d’edi icis pe als seus eballado s.
Aques s es a en si ua s dins del polígon
indus ial, ac ualmen anomena La Clo a,
en una co a in e io a la de la ia pública.
Queda en lleuge amen allunya s del nucli
del municipi, amaga s da e e de l’a b a del
pa c de Co delles, pe an , no e en mol
isibles.
L’any 1962 hi ha ia la plani icació de e
ins a 10 blocs d’habi a ges, pe ò inalmen
només se’n an a iba a cons ui 2. Aques
e e a a causa dels p oblemes u banís ics i
de ges ió que compo a cons ui -los.
Ima ge 28. Si uació blocs Aiscondel.
Fon : Elabo ació p òpia.
LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962)
48
A plan a hi ha ia ui habi a ges amb qua e blocs
d’escala. Els habi a ges enien es habi acions, un espai
de menjado i cuina i un la abo. A més, disposa en d’un
sa a eig i balcó.
Els habi a ges e en d’una quali a mol baixa i, en
di e ses ocasions, els eballado s ha ien demana a
l’emp esa que a eglés despe ec es. To i això, iu e en
aques s pisos e a una millo a subs ancial espec e a la
ida en la ba aca.
Ima ge 29. Plan a pis blocs
Aiscondel.
Fon : Elabo ació p òpia.
“[...] la chabola donde i e mide unos 16 me os cuad ados,
supe icialmen e di ididos en dos depa amen os. Las pa edes
son de unos 15 cm, sin enyesa po den o ni po ue a, po lo
que en es e iempo pene a la humedad [...] el iempo de e ano
es al el calo que es imposible pode aguan a [...]”
(Josep Lluís Neg ei a Ve jillos, 2004, p.45)
LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962)
49
Pe aques a aó, mol s dels ob e s decidien demana a la
àb ica concessions d’aques s habi a ges que enien de
p opie a , o i que e en de quali a baixa. Finalmen , en
el cas dels blocs de pisos de la Aiscondel an ha e de
se ende oca s du an la dècada dels no an a a causa de
les a ec acions que enien d’aluminosis.
Aques úl im és un g an exemple de què la g an demanda
d’habi a ge en el sec o a compo a una manca
de con ol dels ma e ials emplea s a la cons ucció
d’aques s polígons esidencials. A més, de l’escasse a
d’ob e s quali ica s i la pe missibili a de l’Ajun amen
en on de l’especulació u banís ica. Aques s an se els
aspec es que an de e mina l’e olució u banís ica de
Ce danyola.
Ima ge 30. Blocs de l’Aiscondel en
demolició.
Fon : His ò ia g à ica de Ce danyola
del Vallès (4).
CAPÍTOL 3
De la ciu a ho i zon al a la
e ical (1963 - 1975)
3.1 Els polígons esidencials.
Les Fon e es
3.2 La consolidació del municipi
du an els anys se an a
3.3 L’úl im polígon esidencial de
Ce danyola, el Banús.
DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975)
52
3.1
ELS POLÍGOLS RESIDENCIALS. LES FONTETES
La manca d’habi a ge a inals dels anys cinquan a
a po a a l’ap o ació del Pla d’U gència Social a
Ba celona, l’any 1958. Aques pla a compo a la
cons ucció de ui polígons esidencials a les zones
pe i è iques de la me òpolis: Bon Pas o , Guineue a,
San Ma í, Badalona, Bell i ge, Co nellà, Mon bau i
Besòs.
To i que Ce danyola no es a a dins d’aques pla, els
anys seixan a a se el pe íode en el qual a passa de
la ciu a ho i zon al a la e ical, de la ciu a baixa que
s’ha ia conegu ins alesho es a la que coneixem a ui
en dia.
La p ime a p omoció de g ans dimensions de polígon
esidencial al municipi a se Les Fon e es. Aques
polígon el an plan eja a l’an ic pa c na u al de les
Alzines o ambé conegu com la pineda, ja que aques
e a l’a b e p incipal de la zona.
El ba i es à si ua a la banda sud-es del municipi
delimi a pel iu Sec, la línia e o ià ia i pel ba i del
Tu one , explicada en apa a s an e io s. És a di , queda
en el lími del municipi.
La cons ucció d’aques ba i enia com a objec iu
soluciona els p oblemes d’habi a ge que hi ha ia en
el momen amb l’es a ègia de cons ucció de polígons
esidencials, és a di , eni g ans quan i a s d’habi a ges
en poca supe ície cons uïda. La densi a d’aques
sec o e a simila a la de ciu a Badia, 650 habi a ges pe
hec à ea.
DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975)
53
Ima ge 31. Ca og a ia de
Ce danyola del Vallès,
any 1971.
Fon : Elabo ació p òpia.
Pa cel·la edi icada
Pa cel·la consolidada
Teixi plani ica
Riu Sec
Línia Fe o ia ia
Lími municipi/ba i
DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975)
60
3.2
LA CONSOLIDACIÓ DEL MUNICIPI DURANT
ELS ANYS SETANTA
El c eixemen d’una ciu a po du -se a e me a a és
de es p ocessos: a pa i de cases d’au ocons ucció,
amb polígons esidencials de àpida cons ucció o amb
la densi icació d’un eixi ja consolida . Du an els anys
se an a la ciu a es a consolida a pa i dels dos úl ims.
Ce danyola a pa i l’úl im p océs a la zona cen al del
municipi, és a di , o a la zona an igamen denominada
ba i de Baix i ba i de Dal , jun amen amb bona pa
del passeig de Co delles.
Aques es zones an pa i du an aques es dècades un
g an can i d’aspec e. A poc a poc, es an comença a
subs i ui les cases de plan a baixa o plan a baixa amb
un pis pe blocs de pisos plu i amilia s de qua e o cinc
plan es, és a di , el paisa ge u bà conegu ins al momen
a comença a desapa èixe .
Hi ha ia dues o mes de c éixe : la subs i ució comple a
de la casa pe un bloc plu i amilia o c éixe sob e la
ma eixa casa, a egin plan es.
El passeig Co delles a eni una de les p ime es
ans o macions, l’any 1959, quan es a pa imen a
i il·lumina el ca e , essen un dels p ime s de
Ce danyola. Seguidamen , es an ana subs i uin les
cases dels es iuejan s pe blocs de pisos d’en e qua e
i sis plan es.
DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975)
61
Ima ge 37. Ca og a ia de
densi icació de Ce danyola
del Vallès.
Fon : Elabo ació p òpia.
Pa cel·la edi icada
Pa cel·la consolidada
Pa cel·la densi icada
Riu Sec
Línia Fe o ia ia
Lími municipi/ba i
DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975)
62
Tal com s’explica a la e is a Sa danyola, a se a pa i del
Pla Coma cal que aques a zona a eni la possibili a de
c éixe en alçada, ja que p ohibia la cons ucció de cases
uni amilia s, ca ego i zan la zona com a esidencial
u bana. Així i o , l’Ajun amen a aconsegui que la
Comissió d’U banisme de Ba celona accep és que es
poguessin cons ui enca a cases uni amilia s o “xale s”.
Igualmen , ja s’ha ia comença a cons ui alguns dels
ac uals edi icis plu i amilia s, quedan sen enciada la
possibili a de man eni la ima ge del passeig com a
cases uni amilia s aïllades (1963).
Du an els anys seixan a, la es a de ba is ja explica s,
an con inua c eixen i enin can is subs ancials.
L’any 1971 es c ea un Pla Pa cial que a pe me e
cons ui blocs de pisos al lími del ba i de Mon lo i ,
és a di , al ca e San a Rosa. Aques nou polígon
esidencial és un conjun d’onze blocs de pisos que
es an col·loca s de al o ma que c een un ca e en e
ells. Aques s blocs enen una plan a baixa i es plan es
pis amb qua e habi a ges cada plan a. Cadascun dels
habi a ges é un o al de es habi acions, un menjado ,
un la abo i una cuina, enen una supe ície ap oximada
de 76 m².
Ima ge 38. Blocs de pisos
de San a Rosa.
Fon : Elabo ació p òpia.
DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975)
63
Al amen , hi a ha e di e en s c eacions de no es
ies de comunicació i anspo dins del e i o i que
an a ec a el municipi. Es an cons ui les au opis es
AP–7 i C–58. Aques es an delimi a Ce danyola en
di e en s pun s, e i an la se a expansió i an e que la
connexió amb la capi al ca alana i el e i o i allesià os
mol més àpid.
Pe al a banda, la inaugu ació l’any 1971 de la Uni e si a
Au ònoma de Ba celona (UAB) als a o es del municipi
a p o oca una millo a a la ciu a , sob e o al ba i
p ope d’aques a.
Tal com explica la Isabel Cas o, eïna de Se apa e a,
Pe aques a aó, la col·locació de la Uni e si a al cos a
del ba i de Se apa e a a se un g an pun d’in lexió
pels eïns, pe p ime a egada se’ls eia cas i es enien
en comp e dins del municipi. Els an millo a mol s
se eis, en e ells la llum i a egla les ca e e es i la
pa imen ació dels ca e s.
“[...] la au ónoma nos ha dado a noso os muchísima ida, po que
se empezó a omen a Se apa e a; a alquila casas pa a los
es udian es y p o eso es ca ed á icos que enían de ue a y
que ían habi aciones pa a pode se queda aquí. [...] y ya nos
empeza on a a egla las calles, poniendo la luz, has a lo que
enemos hoy” (2024).
DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975)
64
Un al e cas és el del polígon esidencial de Canale es.
En un p ime momen els e enys en e el Passeig
d’Ho a i el Tu ó de Guie a an se adqui i s pel
pa ona Municipal de la Vi enda de Ba celona l’any
1967. L’any següen es a dissenya el Pla Pa cial de la
zona, es p e enia cons ui un nou polígon esidencial
en aques a zona i es a a iba a edi ica un bloc de
pisos de 14 plan es.
L’objec iu e a cons ui una no a Ciu a Badia al cos a
de Collse ola amb ap oximadamen 540 habi a ges de
70 m² de mi jana, és a di , una densi a de 600 habi an s
pe hec à ea.
Pe una al a banda, es a a iba a plan eja un al e
polígon esidencial anomena Al imi a. Aques
assegu a ia la con inuï a en e el polígon ja cons uï
alesho es de Les Fon e es amb el u u polígon de
Canale es. El polígon esidencial d’Al imi a es a ia
compos pe 1.420 habi a ges i ind ia una densi a
supe io a 500 habi a s pe hec à ea.
Di e sos g ups socials i en i a s municipals an oposa -
se a les cons uccions d’ambdós polígons esidencials
a inals dels se an a. L’Ajun amen de Ce danyola
el juny del 1979 a decidi que “el desen olupamen
u banís ic, social, econòmic i polí ic p og aman pe la
Co po ació Me opoli ana de Ba celona pe Ce danyola
no coincideix amb els in e essos del Municipi, al ma eix
emps que limi a l’au onomia municipal” (Miquel
Sánchez, 1981).
Així i o , la Co po ació Me opoli ana a in en a
negocia la cons ucció dels polígons, eduin el nomb e
de plan es dels edi icis. Finalmen , l’oposició als plans
a se an o a pe pa de o a la població que no es
an a iba a cons ui mai.
DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975)
65
Ima ge 39. Ima ges Sal em
Canale es.
Fon : Miquel Sánchez, 1981.
DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975)
66
3.3
L’ÚLTIM POLÍGON RESIDENCIAL A CERDANYOLA,
EL BANÚS
El ba i Banús és un conjun de di e en s polígons
esidencials que es an ana cons uin en e els anys
seixan a i els se an a, un dels quals ja hem explica , el
polígon esidencial de la TEIDESA.
La segona ase del ba i Banús a se la cons ucció
del polígon esidencial és el de la Coope a i a La
Pun ual. Aques s e en dos edi icis si ua s en e els
ca e s San Casimi i Diagonal cons uï s l’any 1969.
Es componien de sis plan es cadascun d’ells i qua e
habi a ges pe plan a. Les dimensions dels habi a ges
e en d’ap oximadamen 80 m².
El e ce polígon esidencial que es a comença a
cons ui a se el que ac ualmen s’anomena Ce danyola
2000, edi ica s en e l’any 1974 i 1978. Es an si ua s
en e els ca e s Diagonal, Se illa, Roma i Espanya.
Aques polígon es di e encia dels al es, ja que els blocs
d’edi icis o men una illa in e io pública.
Aques s blocs enen en e se i nou plan es cadascun
amb dos habi a ges pe eplà. Les dimensions dels
habi a ges són d’ap oximadamen 90 m² i enen qua e
habi acions, un menjado , una cuina i un la abo. També
enen un sa a eig i un balcó.
DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975)
67
Ima ge 40. Ca og a ia de
Ce danyola del Vallès,
any 1975.
Fon : Elabo ació p òpia.
Pa cel·la edi icada
Pa cel·la consolidada
Teixi plani ica
Riu Sec
Línia Fe o ia ia
Lími municipi/ba i
DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975)
68
L’úl ima ase del ba i Banús i el polígon
esidencial més g an és el que dona nom al ba i.
Aques és un conjun de 2.750 habi a ges ap o a s
l’any 1971 i comença s a cons ui el 1975.
La cons ucció accele ada d’aques ba i es a du
a e me g àcies al sis ema de plaques de o migó
p e ab icades. Les plaques s’elabo a en a una
“ àb ica” que an cons ui dins de la pa cel·la
en la qual edi ica en. D’aques a o ma, els edi icis
es podien ana cons uin sense la necessi a de
anspo a els panells p e ab ica s.
Ima ge 41. Plani icació del
ba i Banús.
Fon : Elabo ació p òpia.
DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975)
69
Tal com a i ma la e is a de Sa danyola, els habi a ges
d’aques sec o , conside a s econòmics, e en la ipologia
de cons ucció més escassa, ja que enien limi acions
ísiques, de con o i g ans de iciències en l’àmbi
ècnic, “[...] con apa ición de desni eles, de manchas
de humedad y desp endimien os de pin ua[...]”
(Sa danyola, Núm. 124, p.2).
Seguin l’exemple del polígon de Les Fon e es, ja explica
an e io men , en aques a zona hi ha es ipologies
d’edi icis: els blocs, gene almen equipamen s, d’una
única plan a, el bloc d’habi a ge ipus i els que enen
una o ma simila a la d’una o e.
L’al a edi icabili a de l’espai a p odui una duali a
en e g ans espais “plaça” en e els edi icis de g ans
alçades. Aques s inicialmen , no es a en u bani za s
i s’u ili za en pe a l’apa camen dels ehicles p i a s,
accen uan la manca espais e ds que hi ha ia a o a la
població, “[...] pues los p oyec os mode nos, aleg es
y acogedo es, se gua dan pa a alojamien os des inados
a mino ías de saneado pode adquisi i o, donde la
especulación del dine o es más p o echosa.” (Sa danyola,
Núm. 124, p.2).
Ima ge 42. Cons ucció del
ba i Banús.
Fon : His ò ia g à ica de
Ce danyola del Vallès (2).
76
REFLEXIONS FINALS
4.1
LA REVISIÓ DEL PLA COMARCAL DEL 1953
El paisa ge u bà de Ce danyola del Vallès a can ia
pe comple en e les dècades del seixan a i els se an a.
Va se una ans o mació accele ada i, pel que a a les
edi icacions, amb poc con ol de pa de l’adminis ació.
Aques e a esde eni en di e ses poblacions de l’à ea
me opoli ana de Ba celona. Tal com s’ha pogu eu e
en aques eball, això a se degu a la c eació i aplicació
del Pla Coma cal del 1953 i la o mació de di e en s
Plans Pa cials. Això a p o oca que, desp és d’aques s
in anys de c eixemen me opoli à, hi hagués una sè ie
de conseqüències p o ocades pe aques , als com:
- La densi icació dels espais u bans,
- La manca d’equipamen s col·lec ius
- La manca d’espais dedica s a zones e des,
- La p oducció àpida i epe ida d’edi icis i ba is
d’al a densi a ,
- La locali zació inadequada de àb iques
- La ans o mació de municipis u als dels ol an s
de Ba celona en subu bis indus ials i ciu a s
do mi o i
- La des ucció de pa imoni his ò ic i a ís ic. (Miquel
Sánchez, 1979, p.143)
“G àcias a es as nue as i iendas, se ha sex uplicaddo la
población de Ce danyola es os ul imos 25 años, mien as que el
c eximien o ha sido del 25 po 100, ya que el c ecimien o ha sido
p edominan emen e e ical”
(Sa danyola, 1975, 148, p.8).
77
REFLEXIONS FINALS
A causa d’aques es conseqüències, es a comença a
e lexiona sob e els e ec es de l’accele ada u bani zació
del e i o i i es a edac a la Re isió del Pla Coma cal,
l’any 1974.
A la memò ia de la e isió hi apa eixen di e en s
aspec es nega ius de l’e ec e del Pla Coma cal al
municipi de Ce danyola del Vallès. Aques es sob e o ,
donen impo ància a la pè dua de zones e des i a
l’aspec e que ha ia ingu la ciu a an e io men .
Al amen , es e lec eixen els e s més impo an s que
an p o oca que el Pla Coma cal no s’implemen és
del o de la o ma desi jada, an a Ce danyola com en
l’àmbi de l’à ea me opoli ana.
P ime amen , el desen olupamen dels plans pa cials
gene a s pels ajun amen s i les emp eses p i ades,
an p o oca g ans modi icacions i e e sibles en
el e i o i, als com modi icacions en ies odades
plani icades pel sec o .
Pe al a banda, la densi icació u bana, pe al d’assumi
la g an concen ació de població immig ada en una zona
e i o ial pe i a a causa de la ocali zació indus ial i el
desa olismo econòmic (Miquel Sánchez, 1979, p.144).
En conclusió, la sa u ació de la ciu a de Ba celona a
p o oca el c eixemen enè ic als nuclis u bans del
seu ol an , desbo da s pel desen olupamen caò ic a
pa i de l’au ocons ucció i els g ans blocs d’edi icis.
La e isió del Pla Coma cal, e a l’any 1974, a
dona lloc al Pla Gene al Me opoli à del 1976. Una
plani icació mol més p ecisa pel que a a les de inicions
dels di e en s usos del sòl.
78
REFLEXIONS FINALS
4.2
REFLEXIONS DE L’AUTORA. CERDANYOLA COM A
CIUTAT SATÈL·LIT O CIUTAT DORMITORI ?
A causa de l’aplicació del Pla Coma cal del 1953,
Ce danyola del Vallès a ob eni el ca àc e de ciu a
sa èl·li . És a di , Ce danyola, jun amen amb els al es
in -i-sis municipis del pla, a comença a depend e
u banís icamen i, pe an , econòmicamen de
Ba celona. Aques e a p o oca la pè dua o al de la
iden i a i au onomia de decisió u banís ica del municipi,
quedan so mès als desi jos de la g an me òpolis.
En conseqüència, Ce danyola, a ob eni una posició
de ciu a -sa èl·li espec e a Ba celona. Així i o , al
com s’ha comen a , l’any 1979, an la població com el
ma eix Ajun amen , es an nega a la cons ucció dels
nous polígons esidencials, ecupe an , així, pa de
l’au onomia u banís ica del municipi.
Ce danyola es pod ia classi ica com a ciu a sa èl·li .
En alguns casos, aques a ipologia de ciu a ambé es
pod ia de ini com a ciu a do mi o i, se ia aques el cas
de Ce danyola del Vallès?
Una ciu a do mi o i és aquella que l’ús p incipal és
el esidencial i, pe an , la majo ia de la població es
desplaça a al es municipis pe a eballa . Ce danyola
compleix aques es ca ac e ís iques en algunes zones
conc e es, o mades p incipalmen pe a g ans polígons
esidencials.
Així i o , la jux aposició de g ans polígons esidencials
amb els al es ipus de eixi s u bans amb pe i s nuclis
d’ac i i a , a que no es pugui conside a del o una
ciu a do mi o i.
En conclusió, el c eixemen que a pa i Ce danyola
du an els anys seixan a i se an a a p o oca que
el municipi os una ciu a sa èl·li i que s’ap opés
pe illosamen a la de inició de ciu a do mi o i.
79
REFLEXIONS FINALS
80
Bibliog a ia i
egis e d’il·lus acions
81
BIBLIOGRAFIA
20 años de Se apa e a. (1974). Sa danyola, 136.
Ap oximación a una imagen de Ce danyola. (1975). Sa danyola, 148.
Bañón Tomás, R. (2008). Me ca i CAP a Ce danyola del Vallès.
h ps://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/4731
Ba es y lib os. (1973). Sa danyola, 123.
Cal e a Ca alán, R. (2013). Cons ucción y a qui ec u a indus ial: bloque 1 de la áb ica U ali a de los he manos
Ro i al a en Ce danyola del Vallés [T eball de i de G au, Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya].
h ps://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/19655
Ca as a edacción. (1973). Sa danyola, 124.
Ce danyola. Los úl imos 25 años. (1975). Sa danyola, 148.
Ce danyola del Vallès - L’à ea me opoli ana - À ea Me opoli ana de Ba celona. (s.d.). L’à ea me opoli ana.
Recupe a 4 no emb e 2024, de
h ps://www.amb.ca /web/a ea-me opoli ana/municipis-me opoli ans/de all/-/municipi/
ce danyola-del- alles/272377/11692
Ciu a do mi o i | enciclopedia.ca . (s.d.). Recupe a 28 desemb e 2024, de
h ps://www.enciclopedia.ca /g an-enciclopedia-ca alana/ciu a -do mi o i
Ciu a sa èl·li | enciclopedia.ca . (s.d.). Recupe a 28 desemb e 2024, de
h ps://www.enciclopedia.ca /g an-enciclopedia-ca alana/ciu a -sa elli
Díaz Cube o, A. (2014). L’e olució u bana de Ce danyola del Vallès [T eball de Fi de G au, Uni e si a
Poli ècnica de Ca alunya].
h ps://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/20977
EL PLAN. (1974). Sa danyola, 138.
Fe e , A. (1997). El Pla Gene al Me opoli à de Ba celona. La e sió de 1976. Pape s: Regió
Me opoli ana de Ba celona: Te i o i, es a ègies, planejamen , 28, 43-54.
h ps:// aco.ca /index.php/Pape sIERMB/a icle/ iew/102594
Fo o eca An iga 1. (s.d.). Recupe a 4 no emb e 2024, de
h ps://www.salillas.ne / o o eca/an iga6.h ml
Fo o eca An iga 2. (s.d.). Recupe a 4 no emb e 2024, de
h ps://www.salillas.ne / o o eca/an iga2.h ml
82
Fo o eca An iga 3. (s.d.). Recupe a 4 no emb e 2024, de
h ps://www.salillas.ne / o o eca/an iga3.h ml
Fo o eca An iga 4. (s.d.). Recupe a 4 no emb e 2024, de
h ps://www.salillas.ne / o o eca/an iga4.h ml
Fo o eca An iga 5. (s.d.). Recupe a 4 no emb e 2024, de
h ps://www.salillas.ne / o o eca/an iga5.h ml
Ga cía Delgado Ripoll, L. (2024). Cen o de in es igación y escuela de o icios a esanos en la an igua áb ica de u ali a de
Ce danyola del Vallès [T eball de Fi de Mas e , Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya].
h ps://upcommons.upc.edu/handle/2117/415358
Ga cia i Espuche, A. (1986). Espai i socie a a la Ba celona p e-indus ial. Mag ana.
González, M. (2023). Mon lo i . Cen anys en e pla i se a. Edi o ial MIC.
Habi an es Ce danyola del Vallès 1900-2023. (s.d.). Recupe a 4 no emb e 2024, de
h ps://www. o o-ciudad.com/ba celona/ce danyola-del- alles/habi an es.h ml#E olucionG a ico
His ò ia de la àb ica d’U ali a | Ce danyola In o ma. (s.d.). Recupe a 4 no emb e 2024, de
h p://ce danyolain o ma.com/2014/12/10/his o ia-de-la- ab ica-du ali a/
HISTÒRIES DE DONES | Ma ia Pas ó Ca dona: eball a la àb ica de man ons.
(2021, ma ç 25). To Ce danyola.
h p://www. o ce danyola.ca /ac uali a /socie a /ma ia-pas o-ca dona- eball- ab ica-
man ons_2149968102.h ml
Iglesias, M., & Cos a, M. M. (2011). Polí icas u banas en España: g andes ciudades, ac o es y gobie nos locales. Ica ia.
h ps://dialne .uni ioja.es/se le /lib o?codigo=484852
In o mación municipal. Cali icación u banís ica de la zona Co dellas. (1963). Sa danyola, 11.
In o me. La Vi ienda. (1973). Sa danyola, 125.
La Ce danyola indus ial: un epàs a la his ò ia ab il de la ciu a . (s.d.). Recupe a 4 no emb e 2024, de
h ps://www. o ce danyola.ca /ac uali a /ce danyola-indus ial- epas-his o ia- ab il-ciu a _2201728102.
h ml
Ma molejo Dua e, C. R., Echa a ia Ochoa, J. C., & Bie e A enas, R. M. (2016). El alo de la cen alidad: un
análisis pa a la Ba celona Me opoli ana. ACE: A chi ec u e, Ci y and En i onmen , 11(32), 95-112.
h ps://doi.o g/10.5821/ace.11.32.4834
83
Memò ies des de la Colònia Vilcom a Se apa e a, d’un ba i pe e a zona esidencial que llui a pe e e ma la comuni a .
(s.d.). Recupe a 4 no emb e 2024, de
h ps://www.ce danyola.in o/memo ies-des-la-colonia- ilcom-a-se apa e a-d-un-ba i-pe - e -a-zona-
esidencial-que-llui a-pe - e e ma -la-comuni a
Méndez Rod íguez, S., & Fa ell Rod íguez, A. (2015). Banús Rese : eac i ación u bana en el á ea me opoli ana de
Ba celona. 1-14.
h ps://upcommons.upc.edu/handle/2117/28401
Neg ei a Ve jillos, J. L. (2004). Ce danyola: el camí cap a la democ àcia. Mo imen ob e i llui a an i anquis a (1966-1976).
Olea i Mo illas, A. J. (2002). Ce danyola del Vallès: Recull G à ic 1890-1965. Edi o ial E adós SL.
Oyón Bañales, José Luis, e al. La e olució de l’habi a ge a les pe i è ies ob e es i popula s: Nou Ba is 1939-1980.
MUHBA, Ajun amen de Ba celona, Ins i u de Cul u a, 2021.
Pa acolls Gensana, J. (2020). Ce danyola ciu a d’es iueig: sis ema de ecupe ació paisa gís ica del iu Sec i ol an s al seu pas
pe Ce danyola del Vallès. [T eball de Fi de G au, Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya].
h ps://upcommons.upc.edu/handle/2117/328116
Pa len les dones. Ce danyola del Vallès 1917-1939 by Museu d’A de Ce danyola - Issuu. (s.d.). Recupe a 4
no emb e 2024, de
h ps://issuu.com/museuda dece danyola/docs/llib eelec onicok
Pé ez-Escolano, V. (Víc o ). (2013). A qui ec u a y polí ica en España a a és del Bole ín de la Di ección Gene al de
A qui ec u a (1946-1957).
h ps://doi.o g/10.15581/014.15.1902
P ime a condena a U ali a po la exposición al amian o de ecinos de su áb ica de Ce danyola | P e ención In eg al & ORP
Con e ence. (s.d.). Recupe a 17 no emb e 2024, de
h ps://www.p e encionin eg al.com/ac ualidad/no icias/2017/12/21/p ime a-condena-u ali a-po -
exposicion-amian o- ecinos-su- ab ica-ce danyola
Ramon Ma os. (s.d.). L’o gani zació del PSUC a Ripolle , Ce danyola i Mon cada 1960-1965. Les p ime es
CC.OO. Nou-Cen s Se an a-T es, 0.
Robe i Be nadas, M. (2024). Lla o a l’A inguda: cen e de o mació p o essional, coope ació i biblio eca a l’an iga àb ica
d’u ali a a l’A inguda Me opoli ana [T eball de Fi de Mas e , Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya].
h ps://upcommons.upc.edu/handle/2117/414985
Sánchez i Gonzalez, M. (1980). La Geog a ia de Ce danyola (Vol. 6).
Sánchez i Gonzalez, M. (1981). El model e i o ial i el polígon Canale es.
84
Sánchez i Gonzalez, M. (1983). La Ce danyola con empo ània (1814-1975) (Vol. 5).
Sánchez i Gonzalez, M. (gene del 2013). Ce danyola, de Miquel Sánchez: 3. P oducció d’amian . Ce danyola, de
Miquel Sánchez.
h ps://ce danyola-miquelsanchez.blogspo .com/2013/01/3-p oduccio-damian .h ml
Sánchez i Gonzalez, M. (gene del 2013). Ce danyola, de Miquel Sánchez: 4. Aplicació indus ial de l’amian .
Ce danyola, de Miquel Sánchez.
h ps://ce danyola-miquelsanchez.blogspo .com/2013/01/4-aplicacio-indus ial-de-lamian .h ml
San ama ia Va as, M., & Ma inez-Diez, P. (2016). La ideación del e i o io de Ba celona a a és de su
ep esen ación. ACE: A chi ec u e, Ci y and En i onmen , 11(32), 171-186.
h ps://doi.o g/10.5821/ace.11.32.4838
Te a s Molina, J. (2024). La No a Fàb ica: cen e cí ic a Ce danyola del Vallès [T eball de Fi de Mas e , Uni e si a
Poli ècnica de Ca alunya].
h ps://upcommons.upc.edu/handle/2117/414987
85
REGISTRE D’IL·LUSTRACIONS
Ima ge 1. Ins i u Ca og à ic i Geog à ic de Ca alunya (ICGC). (1956). O o o omapa de Ce danyola
del Vallès [Fo og a ia de sa èl·li ]. h ps:// iso s.icgc.ca /compa ado -his o ic/
Ima ge 2. Ins i u Ca og à ic i Geog à ic de Ca alunya (ICGC). (1975). O o o omapa de Ce danyola
del Vallès [Fo og a ia de sa èl·li ]. h ps:// iso s.icgc.ca /compa ado -his o ic/
Ima ge 3. Soley López, Síl ia. (2024). C onologia de successos impo an s [Línia del emps].
Elabo ació p òpia.
Ima ge 4. Fo o eca An iga 2. (1962). Ce danyola, any 1962, is des de Les Fon e es [Fo og a ia].
h ps://www.salillas.ne / o o eca/an iga2.h ml
Ima ge 5. Fo o eca An iga 1. Ca e Planas i Casals, ac ualmen ca e San Ramon [Fo og a ia].
h ps://www.salillas.ne / o o eca/an iga6.h ml
Ima ge 6. Soley López, Síl ia. (2024). Diag ama dels ba is de Ce danyola amb les connexions del
municipi a inicis del segle XX [Diag ama]. Elabo ació p òpia a pa i d’ima ge de l’A xiu
Municipal de Ce danyola del Vallès.
Ima ge 7. Soley López, Síl ia. (2024). Ca og a ia de Ce danyola del Vallès, any 1919 [Ca og a ia].
Elabo ació p òpia a pa i d’ima ge de l’A xiu Municipal de Ce danyola del Vallès..
Ima ge 8. Soley López, Síl ia. (2024). Ca og a ia de Ce danyola del Vallès, any 1928 [Ca og a ia].
Elabo ació p òpia a pa i d’ima ge de l’A xiu Municipal de Ce danyola del Vallès..
Ima ge 9. Soley López, Síl ia. (2024). Taula immig ació a Ce danyola del Vallès [Taula]. Elabo ació
p òpia a pa i de Re is a de Sa danyola núm. 123 ( eb e del 1973).
Ima ge 10. Soley López, Síl ia. (2024). G à ica e olució de la població al Vallès Occiden al [G à ica].
Elabo ació p òpia a pa i del llib e Ce danyola: el camí cap a la democ àcia. Mo imen ob e i
llui a an i anquis a (1966-1976) Neg ei a Ve jillos, J. L. (2004).
Ima ge 11. Soley López, Síl ia. (2024). G à ica e olució demog à ica de Ce danyola del Vallès
[G à ica]. Elabo ació p òpia a pa i del llib e Ce danyola: el camí cap a la democ àcia.
Mo imen ob e i llui a an i anquis a (1966-1976) Neg ei a Ve jillos, J. L. (2004).
Ima ge 12. Enciclopedia.ca . (2024). De inició de ciu a sa èl·li [De inició].
h ps://www.enciclopedia.ca /g an-enciclopedia-ca alana/ciu a -sa elli
Ima ge 13. So e as-Bidago . (1953). Nuclis u bans, Pla Coma cal del 1953 [Pla d’o denació u bana].
Vicen e Gualla en X: “En 1953 se ap obó el Plan Coma cal a pa i de los p incipios
mode nos de la zoni icación, econociendo los núcleos uncionales del e i o io y el desa ollo
de una es uc u a a e ial de ías ápidas que conec aban con las g andes a enidas u banas.
h ps:// .co/dRoHZ7mPEb” / X
92
ANNEXOS
Ima ge 8. Ca og a ia de
Ce danyola del Vallès,
any 1928.
Fon : A xiu Municipal de
Ce danyola.
93
ANNEXOS
Ima ge 8. Ca og a ia de
Ce danyola del Vallès,
any 1928.
Fon : Elabo ació p òpia.
94
ANNEXOS
Ima ge 17. Ca og a ia de
Ce danyola del Vallès,
any 1947.
Fon : A xiu Municipal de
Ce danyola
95
ANNEXOS
Ima ge 17. Ca og a ia de
Ce danyola del Vallès,
any 1947.
Fon : Elabo ació p òpia.
96
ANNEXOS
Ima ge 20. Ca og a ia de
Ce danyola del Vallès,
any 1962.
Fon : A xiu Municipal de
Ce dnayola.
97
ANNEXOS
Ima ge 20. Ca og a ia de
Ce danyola del Vallès,
any 1962.
Fon : Elabo ació p òpia.
98
ANNEXOS
Ima ge 31. Ca og a ia de
Ce danyola del Vallès,
any 1971.
Fon : A xiu Municipal de
Ce danyola.
99
ANNEXOS
Ima ge 31. Ca og a ia de
Ce danyola del Vallès,
any 1971.
Fon : Elabo ació p òpia.
100
ANNEXOS
Ima ge 40. Ca og a ia de
Ce danyola del Vallès,
any 1975.
Fon : ICGC.
101
ANNEXOS
Ima ge 40. Ca og a ia de
Ce danyola del Vallès,
any 1975.
Fon : Elabo ació p òpia.
