L'impacte del "desarrollismo" en l'àrea metropolitana de Barcelona : el creixement urbanístic a Cerdanyola del Vallès (1950-1975)

l’impacte del “desarrollismo” en l’àrea metropolitana de barcelona el creixement urbanític a CeRdanyola DEl VAlles (1950-1975) l’impacte del “desarrollismo” en l’àrea metropolitana de barcelona el creixement urbanític a CeRdanyola DEl VAlles (1950-1975) Treball de Fi de Grau Autora: Sílvia Soley i López Tutora: Maribel Rosselló Nicolau Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) Universitat Politècnica de Catalunya Defensa: gener del 2025 Els continguts d’aquesta obra queden subjectes a la llicència de Creative Commons: Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada Agraïments A la meva tutora, Maribel Rosselló, per orientar-me i ajudar-me en aquest treball. Als meus pares, Júlia i Salvador, i a la meva germana, Mercè, per acompanyar-me i suportar-me durant aquests anys de la carrera. Als meus iaios, Lola i Juan, que van ser de les persones nouvingudes durant aquest període de temps. Als meus avis, Emília i Isidre, que van ser de les persones que els van acollir. A tots els meus amics i amigues que he anat fent durant aquests anys a la carrera i que m’han acompanyat i estimat. RESUMEN El presente Trabajo de Fin de Grado (TFG) documenta el crecimiento de Cerdanyola del Vallès a partir del impacto que tuvo la vivienda popular y las transformaciones urbanas durante las décadas de mayor inmigración a la ciudad (1950-1975). Estudia la evolución urbanística de la ciudad y quiere entender, desde la perspectiva del habitante, como se vivía en los diferentes barrios que se formaron en el momento. Se trabajan las diferentes formas de crecimiento urbano de la población, desde la densificación de zonas consolidadas, hasta el crecimiento de barrios de torres y los polígonos residenciales construidos entre los años sesenta y setenta. Cerdanyola era una población agrícola formada por diversas masías dedicadas mayoritariamente al cultivo de viñas. La mejora de la conexión con la capital mediante el ferrocarril que comportó un motor de cambio de la ciudad, que pasó d’un carácter rural a uno de más industrial. El Pla Comarcal del 1953, juntamente con otros factores económicos, políticos y sociales, fue el detonante del crecimiento urbanístico de Cerdanyola durante el periodo de la segunda mitad del siglo XX. Desde el año 1950 al 1962 Cerdanyola fue creciendo de forma horizontal, es decir, los diferentes núcleos del municipio, Montflorit, els Parcers, el Turonet y la Colònia Vilcom-Serraparera, fueron creciendo en una extensión de casas unifamiliares de planta baja o planta baja y primera. La manca de viviendas hizo que a principios de los años sesenta, comenzaran a aparecer las primeras construcciones de polígonos de viviendas de Cerdanyola del Vallès y que, durante los años sesenta y setenta, se creasen los dos grandes polígonos residenciales de Cerdanyola: Les Fontetes y el barrio Banús. RESUM El present Treball de Fi de Grau (TFG) documenta el creixement de Cerdanyola del Vallès a partir de l’impacte que hi va tenir l’habitatge popular i les transformacions urbanes durant les dècades de major immigració a la ciutat (1950-1975). Estudia l’evolució urbanística de la ciutat i vol entendre, des de la perspectiva de l’habitant, com es vivia en els diferents barris que es van formar en el moment. Es treballa les diferents formes de creixement urbà de la població, des de la densificació de zones consolidades, fins al creixement de barris de torretes i els polígons residencials construïts entre els anys seixanta i setanta. Cerdanyola era una població agrícola formada per diverses masies dedicades majoritàriament al cultiu de vinyes. La millora de la connexió amb la capital mitjançant el ferrocarril va comportar un motor de canvi de la ciutat, que va passar d’un caràcter rural a un de més industrial. El Pla Comarcal del 1953, juntament amb altres factors econòmics, polítics i socials, va ser el detonant del creixement urbanístic de Cerdanyola durant el període de la segona meitat del segle XX. Des de l’any 1950 al 1962 Cerdanyola va anar creixent de forma horitzontal, és a dir, els diferents nuclis del municipi, Montflorit, els Parcers, el Turonet i la Colònia Vilcom-Serraparera, van anar creixent en una extensió de cases unifamiliars de planta baixa o planta baixa i primera. La manca d’habitatges fa que a principi dels anys seixanta, comencin a aparèixer les primeres construccions de polígons d’habitatge de Cerdanyola del Vallès i que, durant els anys seixanta i setanta creessin els dos grans polígons residencials de Cerdanyola: Les Fontetes i el barri Banús. 12 El treball se centra en les grans transformacions de Cerdanyola en el període comprès entre la dècada dels cinquanta fins a mitjans del setanta, dues dècades que conformen el denominat segon franquisme i que estan marcades pel fort creixement econòmic i urbanístic de les àrees urbanes industrialitzades. Uns impactes a la ciutat que emmarquem des d’una comprensió més àmplia en el temps, l’evolució urbanística des d’inicis de segle XX ens aporta els referents i les preexistències necessaris per entendre les transformacions posteriors. Per tal de dur a terme aquest estudi, primerament s’explica de forma introductòria quin és el naixement de la ciutat i els processos i fets que succeeixen al municipi que formen l’aspecte que té l’any 1950. Durant la dècada dels anys cinquanta és quan s’engega un fort canvi econòmic de dictadura franquista a Espanya. Fins aleshores, el règim franquista havia pogut mantenir un sistema econòmic autàrquic, és a dir, autosuficient amb els recursos del mateix país. Després d’uns anys des de la victòria de Franco, el país s’havia anat empobrint i estava molt aïllat, però, els interessos estratègics d’Europa i els Estats Units van fer necessari el reconeixement d’Espanya, la qual cosa va suposar un fort canvi econòmic. L’obertura de fronteres i el procés d’industrialització va suposar l’etapa del desarrollismo. Aquesta etapa va comportar una transformació cultural i tecnològica del territori i de la societat espanyola del moment. Aquest esclat econòmic es tradueix en diferents aspectes en el camp de l’arquitectura i l’urbanisme de les ciutats. Per una banda, suposa l’expansió i densificació de grans ciutats amb construccions accelerades i nous planejaments amb habitatges de caràcter social, col·loquialment “barats” per a la construcció ràpida. Per un altre, comporta el pas de la ciutat horitzontal a la vertical, passant d’edificacions baixes, de cases unifamiliars a construccions de grans alçades, densificant les ciutats. 0.2 CRONOLOGIA I PERÍODE D’ESTUDI INTRODUCCIÓ 13 Fins aleshores, Cerdanyola del Vallès, havia estat un poble majoritàriament agrícola, tot i que a principis de segle s’havien instal·lat algunes fàbriques. Una de les més conegudes era Manufactures Roviralta, establerta l’any 1910, que anys més tard, es traspassaria i canviaria el nom a Manufactures Uralita, S.A. Altrament, durant la primera meitat del segle XX, s’havien construït diverses cases, propietat de famílies burgeses de Barcelona, anomenades cases d’estiueig. Aquestes construccions de cases unifamiliars, normalment de planta baixa i primera tenien grans extensions de terreny essent el jardí de la casa. A partir de la segona meitat del segle XX, el poble es va començar a convertir en ciutat. Es va donar una expansió del, fins aleshores, nucli de la ciutat i van construir-se diverses edificacions de grans dimensions per a la classe treballadora. Durant els anys seixanta es va produir l’efervescència a la ciutat, tant en l’àmbit constructiu com en l’àmbit industrial. En ple desarrollismo econòmic, les indústries veien Cerdanyola com un punt estratègic per al desenvolupament de la seva activitat. El període d’estudi d’aquest treball arriba fins al 1975, coincidint amb la finalització del franquisme i, per tant, del període del desarrollismo. Amb l’entrada de la democràcia espanyola, les decisions urbanístiques es presenten d’un caràcter diferent. A més, amb la publicació del Planejament General Metropolità l’any 1976, s’intenta millorar aspectes de les ciutats que havien dut a terme durant el període anterior. Imatge 3. Cronologia de successos importants. Font: Elaboració pròpia. 14 Aquest Treball de Fi de Grau compta amb un seguit d’objectius a complir. Primerament, es vol estudiar el creixement urbanístic de la ciutat de Cerdanyola del Vallès; entendre-la des del punt de vista formal, i l’evolució física que l’ha anat transformant al llarg del temps. Seguidament, es vol estudiar i avaluar Cerdanyola com una ciutat satèl·lit de Barcelona i de Sabadell, a diferents escales. D’aquesta manera, es pretén saber com aquests nuclis o “ciutats madures” influencien al creixement de Cerdanyola i si aquest fet comporta que es pugui considerar una ciutat dormitori de les grans poblacions dels voltants. Finalment, es vol documentar l’experiència viscuda pels diferents habitants, tant els que ja hi habitaven com els que van arribar a Cerdanyola del Vallès durant el període d’estudi. Així, es vol observar com la ciutat creix exponencialment en un període curt de temps, com era el sentiment d’arribar a una ciutat desconeguda i com es desenvolupa la vida en els polígons residencials construïts de forma accelerada. Així doncs, un objectiu clar d’aquest treball, és conèixer el sentiment de barri que hi havia, la vinculació amb la resta de la població i quines parts de la ciutat van fer possible tot això. Per tal d’aconseguir aquests objectius, es consultarà diverses fonts documentals. 0.3 OBJECTIUS I FONTS DOCUMENTALS Imatge 4. Cerdanyola, any 1962, vist des de Les Fontetes. Font: Història gràfica de Cerdanyola del Vallès (2). INTRODUCCIÓ 15 Documents de l’Arxiu de Cerdanyola del Vallès. La consulta i anàlisi dels diferents documents extrets de l’Arxiu de la ciutat de Cerdanyola del Vallès ha estat la base del present Treball de Fi de Grau. A partir de la informació obtinguda, d’una banda, s’ha pogut determinar el creixement urbanístic de Cerdanyola durant el període estudiat i l’anterior. D’altra banda, s’ha pogut identificar les diverses versions dels plantejaments urbanístics fets per als polígons residencials de la ciutat. A més, s’ha pogut documentar les diferents tipologies de creixement territorial de Cerdanyola. Documents de l’Arxiu del GREC (Grup d’Estudis i Recerques de Cerdanyola) L’estudi de diferents documents, revistes i articles de l’Arxiu en línia del Grup d’Estudis i Recerques de Cerdanyola (GREC), sobretot els articles extrets de la revista Sardanyola, ha donat una profunditat humana i social de l’època. D’aquesta manera es poden entendre les preocupacions dels habitants de Cerdanyola en el mateix moment. Testimonis i entrevistes de veïns de VilcomSerraparera. A través d’entrevistes dutes a terme per la ràdio de Cerdanyola, en la que es pot escoltar els testimonis tant de la gent nouvinguda com de la gent ja resident de Cerdanyola, s’ha pogut documentar les experiències dels veïns del barri Vilcom-Serraparera. Aquesta zona va créixer per extensió de cases unifamiliars, mitjançant la compra dels terrenys de la masia Serraparera. Testimonis i entrevistes de veïns de Les Fontetes i Banús. Les entrevistes a veïns del barri de Les Fontetes i Banús donen el testimoni de com es vivia en els primers polígons residencials construïts a Cerdanyola. En aquest sentit, donen informació sobre quin era el sentiment de barri que hi havia en els primers moments i el perquè van anar a viure a Cerdanyola del Vallès. Bibliografia publicada. Les fonts documentals secundàries que s’han utilitzat es divideixen en tres blocs. Per una banda, la bibliografia publicada exclusivament sobre Cerdanyola del Vallès i el seu creixement. Per altra banda, la documentació publicada sobre el desenvolupament del Vallès Occidental com a comarca i les seves capitals. Finalment, la bibliografia que explica el desenvolupament de la zona metropolitana de Barcelona durant la segona meitat del segle XX. D’aquesta manera, es pretén recollir informació en tres escales diferents de territori i poder desenvolupar un treball amb el millor enteniment possible. Elements de context històric i social. Per a tenir una visió àmplia i entendre el context del tot, s’ha estudiat l’àmbit històric i social en el període presentat amb l’objectiu d’entendre els diferents successos i poder comprendre les accions dutes a terme durant l’època que han arribat fins a l’actualitat. Fonts documentals primàries. Fonts documentals secundàries. 16 L’estructura del treball segueix un fil lineal cronològic del creixement de la ciutat. Els diferents capítols corresponen als diferents períodes de creixement de la ciutat. Capítol 1. Les preexistències: els orígens de Cerdanyola fins a mitjans del segle XX Es comença amb una introducció que explica el naixement de la ciutat i les seves preexistències. A continuació, es fa referència a com, el que fins llavors és un poble pagès, es va convertint lentament en una ciutat. També s’explica la primera industrialització del municipi i les connexions amb la capital catalana i les capitals de la comarca durant la primera meitat del segle XX. Capítol 2. La primera gran transformació (19501962) El segon capítol relata la primera etapa del desarrollismo a Cerdanyola (1950-1962). En aquest període es produeix la primera gran onada migratòria a la ciutat. El nucli es comença a consolidar i créixer seguint el patró utilitzat fins aleshores. A més, es comencen a crear nous nuclis dins la ciutat, expandint-se en l’anomenada “ciutat jardí”. Això passa en els que més tard es convertiran en els barris Canaletes, Montflorit i Vilcom-Serraparera. Capítol 3. De la ciutat horitzontal a la vertical (1963-1975). El tercer capítol relata la segona part del desarrollismo a Cerdanyola (1963-1975), l’etapa de més efervescència a la ciutat. És un període en què la ciutat creix exponencialment, tant en nombre d’habitats com en construcció física. Així, en aquesta etapa es construeixen i planegen els barris de polígons residencials de la ciutat (Les Fontetes i Banús-Bonasort). A més, la ciutat continua creixent de forma expansiva en els barris mencionats en el segon capítol. En el sector més consolidat, el nucli de la ciutat, es comença a produir un procés de densificació de les diferents parcel·les, ja que les cases unifamiliars queden substituïdes per edificis plurifamiliars de poques plantes. 0.4 ESTRUCTURA DEL TREBALL INTRODUCCIÓ 17 Altrament, durant aquest període, es plantegen noves connexions amb la ciutat de Barcelona, l’àrea metropolitana i les capitals del Vallès Occidental, per tant, es prioritza el transport privat. Finalment, s’instaura la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a la ciutat, fet que influencia els veïns, sobretot els habitants del barri Vilcom-Serraparera. Capítol 4. Conclusions. Després de la investigació, l’últim capítol és un recull de reflexions i conclusions sobre l’afectació del Pla Comarcal del 1953 a Cerdanyola del Vallès i els efectes sobre la ciutat. A més, es reflexiona sobre la classificació de Cerdanyola com a ciutat satèl·lit i com a ciutat dormitori. Imatge 5. Carrer Planas i Casals, actualment carrer Sant Ramon. Font: Història gràfica de Cerdanyola del Vallès (1). CAPÍTOL 1 Les preexistències: els orígens de Cerdanyola fins a mitjans de segle XX 1.1 Orígens de Cerdanyola i primeres edificacions 1.2 L’evolució demogràfica entre els anys 1950 i 1975 1.3 Les relacions amb els nuclis urbans en explansió. Connexions. LES PREESXISTÈNCIES: ELS ORÍGENS DE CERDANYOLA FINS A MITJANS DEL SEGLE XX 20 1.1 ORÍGENS DE CERDANYOLA I PRIMERES EDIFICACIONS Per tal d’entendre la Cerdanyola del moment en què ens situem, és necessari conèixer els seus inicis, les seves preexistències. L’assentament d’aquesta ciutat es crea a partir de l’encreuament entre dues carreteres amb connexions importants dins del territori. Per una banda, es troba l’anomenada carretera de Barcelona que uneix les capitals del Vallès Occidental amb Barcelona, passant per diferents municipis de la comarca. Per l’altra, hi ha el camí de Sant Cugat, que uneix els nuclis de les dues ciutats, resseguint paral·lelament la muntanya de Collserola, i que finalitza en arribar a la carretera de Barcelona. Antigament, aquests dos camins tenien una gran importància per l’economia de la zona que va quedar recolzada també per la inauguració de l’estació del ferrocarril de Cerdanyola-Ripollet l’any 1855. Cerdanyola era una població agrícola formada per diverses masies dedicades majoritàriament al cultiu de vinyes. Per tant, la majoria de la població era pagesa i treballava al camp. La millora de la connexió amb la capital mitjançant el ferrocarril va comportar un motor de canvi de la ciutat, que va passar d’un caràcter rural a un de més industrial. Així, aquest fet fos el catalitzador del creixement urbanístic i l’expansió de la ciutat durant el segle XX. A mitjans del segle XIX, Cerdanyola es comença a considerar municipi, ja que es formen, dos nuclis al voltant d’aquests camins: el Barri de Dalt (al voltant del camí de Sant Cugat) i el Barri de Baix (al voltant de la carretera de Barcelona). Durant la primera part del segle XX es pot veure, sobretot en el Barri de Dalt, com es comença a expandir el poble LES PREESXISTÈNCIES: ELS ORÍGENS DE CERDANYOLA FINS A MITJANS DEL SEGLE XX 21 amb la parcel·lació tradicional de cases unifamiliars entre mitgeres. Aquestes parcel·les, normalment estretes i llargues, se situaven al llarg dels camins que estructuraven el poble. En el cas de Cerdanyola, en el camí de Sant Cugat, l’anomenat carrer Sant Ramon està compost per aquest tipus de teixit urbà. La tipologia d’edificació esmentada contrasta amb el que fins aleshores havien estat cases unifamiliars aïllades (masies o cases d’estiueig) amb grans extensions de terreny. A finals del segle XIX i principis del XX, la proximitat i les bones connexions amb la capital catalana havia atret diverses famílies burgeses del moment per a construirse cases d’estiueig a Cerdanyola. Al voltant dels camins que formen la ciutat i en les proximitats de les vies del tren encara es poden veure algunes cases d’estil modernista que es van construir en aquella època. Imatge 6. Diagrama dels barris de Cerdanyola amb les connexions del municipi a inicis del segle XX. Font: Elaboració pròpia. Barri de Baix Barri de Dalt CAPÍTOL 2 La primera gran transformació (1950 - 1962) 2.1 L’impacte del Pla Comarcal del 1953 a Cerdanyola 2.2 La ciutat horitzontal: Parcers, Turonet i Montflorit. 2.3 La ciutat jardí. VilcomSerraparera 2.4 Els primers polígons d’habitatges. Els pisos de la TEIDESA i les fàbriques Uralita i Aiscondel LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962) 30 2.1 L’IMPACTE DEL PLA COMARCAL DEL 1953 A CERDANYOLA Tal com s’ha explicat en capítols anteriors, les relacions amb la capital catalana sempre hi han sigut, tant per la proximitat amb Barcelona, com per les seves connexions estratègiques amb la resta del territori català. Aquesta és una de les principals raons per les quals Cerdanyola del Vallès va estar inclosa dins de les vinti-sis ciutats que es recollien i formaven part del Pla Comarcal del 1953. Totes elles estaven situades als voltants de la ciutat de Barcelona. El Pla Comarcal del 1953 va ser un pla de desenvolupament urbà creat amb l’objectiu de què Barcelona no s’estengués i absorbís els municipis del seu voltant. D’aquesta forma, s’optava per una ciutat limitada en contraposició amb el plantejament de ciutat infinita o il·limitada que es proposava en el Pla Cerdà, l’any 1860 (Miquel Sánchez, 1979, p.142). Per tant, el Pla Comarcal, proposava la jerarquització de les ciutats, Barcelona com a nucli i les altres com a ciutats satèl·lit de la metròpolis. Imatge 14. Pla d’ordenació i zonificació, Pla Comarcal del 1953. Font: Soteras - Bidagor. LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962) 31 Amb la creació del Pla es va formar la Comissió d’Urbanisme de Barcelona com a eina de direcció i control d’aquest. Per tal d’assolir l’objectiu principal es van dur a terme un seguit d’estratègies en el territori. Per una banda, i, basat en el sistema jeràrquic de nuclis, tal com s’ha explicat anteriorment, es va zonificar tota l’àrea que estava compresa dins d’aquest pla, classificant-la en diferents usos. Per l’altra, es van planificar la creació d’infraestructures, per facilitar el moviment i transport rodat per tota l’àrea metropolitana. El Pla Comarcal del 1953 va ser el detonant del creixement urbanístic de Cerdanyola durant el període de la segona meitat del segle XX. Tot i que el Pla s’havia fet des de Barcelona, els Ajuntaments dels vint-i-sis municipis podien crear diferents Plans Parcials que modificaven i ajustaven el Pla Comarcal al seu territori. Aquests, però, havien d’estar aprovats posteriorment per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona per tal de dur-los a terme. Així i tot, era inevitable que la ciutat es convertís per complet en una ciutat satèl·lit de la capital catalana i que perdés la seva iniciativa urbanística, quedant sotmesa a les decisions dels dirigents barcelonins (Miquel Sánchez, 1983, p.219). Imatge 15. Pla d’ordenació de Cerdanyola del Vallès, Pla Comarcal del 1953. Font: Soteras - Bidagor. LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962) 32 Durant els primers anys de l’aprovació del Pla Comarcal, l’alcalde que va dirigir la ciutat de Cerdanyola va ser Francesc Juventeny i Boix (1951-1959). Aquest alcalde va iniciar la transformació del poble rural, que havia estat fins llavors, a la ciutat residencial i industrial que es coneix avui en dia. Durant el mandat de Juventeny, va ser quan Cerdanyola va anar creixent de forma horitzontal, és a dir, els diferents nuclis del municipi, Montflorit, els Parcers, el Turonet i la Colònia Vilcom-Serraparera, van anar creixent en una extensió de cases unifamiliars de planta baixa o planta baixa i primera. Aquests barris, tot i plantejats com a ciutat-jardí, eren formats per cases unifamiliars, per tant, es van anar formant nuclis d’urbanitzacions de baixa densitat al voltant de Cerdanyola. A més, els primers anys dels assentaments en aquestes zones no hi havia cap mena de servei públic, és a dir, no hi havia il·luminació a la via pública, tampoc hi havia aigua corrent ni clavegueres. Imatge 16. Conjunt de cases format per l’Ajuntament, torre Fatjó i al final les Fontetes i el Turó. Font: Història gràfica de Cerdanyola del Vallès (3). LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962) 33 Imatge 17. Cartografia de Cerdanyola del Vallès, any 1947. Font: Elaboració pròpia. Parcel·la edificada Parcel·la consolidada Teixit planificat Riu Sec Línia Ferroviaria Límit municipi/barri LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962) 34 2.2 LA CIUTAT HORITZONTAL : PARCERS, TURONET I MONTFLORIT Tal com s’ha comentat, a partir dels anys cinquanta a causa de l’aprovació del Pla Comarcal del 1953, Cerdanyola es va començar a desenvolupar urbanísticament. La primera forma de creixement urbà va ser a través del creixement horitzontal, és a dir, la superfície construïda de la ciutat va créixer amb cases unifamiliars. Aquest és el cas dels barris Parcers i Turonet, situats a la zona sud-est de Cerdanyola. Els Parcers és un barri que va néixer a partir de la construcció de cases per a les diverses famílies benestants de Barcelona, que estiuejaven a Cerdanyola, a principis de segle XX. A partir dels anys cinquanta, es comencen a construir cases unifamiliars més modestes, fent que aquesta zona s’inspirés en el caràcter de ciutat-jardí i s’anés expandint a poc a poc amb el pas dels anys. Aquest barri, però, no tenia serveis tals com farmàcies, comerços o escoles, així i tot, en estar a prop del centre de Cerdanyola, es desplaçaven per a poder obtenir-los. Un dels canvis que va tenir aquesta zona quan es va aplicar el Pla Comarcal va ser la urbanització d’una avinguda que travessava els Parcers. Aquesta seria la nova Ronda de Cerdanyola que uneix la carretera de Sant Cugat amb Cerdanyola sense la necessitat de travessar pel centre de la ciutat, per la carretera antiga. Imatge 18. Avinnguda Sant Iscle. Font: Història gràfica de Cerdanyola del Vallès (1). LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962) 35 CiUtAt JArdí Teixit urbà de cases unifamiliars aïllades, envoltades de jardí dins la pròpia parcel·la. El terme estricte, però, es refereix a la concepció de Sir Ebenezer Howard (1850-1928) Aquestes realitzacions es caracteritzen per l’ús de l’habitatge unifamiliar aïllat o en renglera, amb jardins al voltant, estructurat en forma de raïms de cases i amb un centre comercial representatiu. Tanmateix, l’esquema teòric de Howard era circular, de 500 ha de superfície i capacitat per a 30 000 h, amb un parc central de 70 ha i una gran avinguda circular, o via parc, de 140 m d’ample que es mantenia sempre a 200 m dels seus habitants. La ciutat jardí pretenia d’anar contra l’especulació del sòl substituint el dret de propietat per la concessió del dret de superfície, limitar la ciutat amb un esquema tancat i obligar a fer noves ciutats quan les primeres es completessin i, sobretot, assolir l’harmonia entre la ciutat i el camp, aprofitant els avantatges d’ambdós. Imatge 19. Definició de ciutat jardí. Font: Enciclopèdia.cat. Un altre barri que va tenir un creixement similar va ser el barri del Turonet. Aquest va néixer al cim del Turó de Guiera i es va anar estenent per la part situada a l’est del turó. El barri agafa com a referència l’estructura de la ciutat jardí i comparteix algunes de les característiques, com els habitatges unifamiliars aïllats amb jardins al voltant i una plaça centrar des d’on neixen els carrers que estructuren el barri. En comparació amb el barri dels Parcers, en aquest nucli més aïllat del centre, sí que es van plantejar diverses zones d’equipaments per al barri, una zona esportiva, una escola i un centre sanitari. LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962) 36 Finalment, el barri Montflorit, situat a principis del segle XX, a la zona sud-oest del municipi, limitant amb la zona boscosa de Collserola. Aquest està situat en un territori entre el pla i la muntanya. Està format per habitatges unifamiliars aïllats, semblantse en algunes de les característiques amb la definició de ciutat jardí. Als anys vint van començar a construir-se les primeres cases per a estiuejants que passaven temporades al municipi. Aquests es compraven les parcel·les i es construïen les segones residències d’estil modernista en aquesta part de la ciutat, el preu de les parcel·les depenia de la seva situació (com més cap a la muntanya, més econòmica). Una de les edificacions que els estiuejants van fer construir era el casino on es reunien. A partir de l’any 1935, el barri va continuar creixent cap a la serra de Collserola i cap al municipi de Cerdanyola. La unió amb la ciutat era a partir de l’avinguda Flor de Maig, antigament anomenada Carretera La Granja. Les noves edificacions, sorgides aquests anys, eren cases unifamiliars d’autoconstrucció, fet que va provocar la convivència entre els antics estiuejants i famílies obreres. Aquests tres barris, durant els anys cinquanta, no tenien serveis públics, és a dir, que no tenien ni il·luminació pública, ni aigua i tampoc clavegueram. Alguns d’ells, a partir de les Associacions de Veïns van aconseguir col·locar-ne per iniciativa pròpia, però molts fins a mitjan anys setanta no en tindrien. LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962) 37 Imatge 20. Cartografia de Cerdanyola del Vallès, any 1962. Font: Elaboració pròpia. Parcel·la edificada Parcel·la consolidada Teixit planificat Riu Sec Línia Ferroviaria Límit municipi/barri LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962) 44 Les quatre plantes de cada edifici es divideixen en quatre habitatges diferents amb un celobert situat al mig. Cada habitatge té 63 m², i es compon per dues habitacions, un menjador, una cuina —amb forn de Butà— i un lavabo amb dutxa. Els habitatges es publicitaven a la revista Sardanyola com espais amb grans quantitats de llum i sol, però en realitat, aquestes edificacions de caràcter modest havien estat construïdes amb un pressupost molt ajustat. Aquesta és una de les raons per la que es promocionaven com a habitatges subvencionats això significava que els propietaris pagarien un cost bastant econòmic. Així i tot, hi va haver problemes amb els compradors i la constructora, ja que, finalment, no va obtenir aquesta qualificació. Això va provocar que els pisos s’haguessin de pagar més cars tot i no tenir una qualitat molt bona. Finalment, es va poder arribar a un acord per al pagament d’aquests habitatges Imatge 25. Planta pis blocs Teidesa. Font: Elaboració pròpia. LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962) 45 Imatge 26. Situació dels pisos Uralita. Font: Elaboració pròpia. A mitjans dels seixanta, l’escassetat d’habitatge a Cerdanyola era un problema molt evident. Donats aquests problemes, algunes empreses instal·lades al municipi decideixen construir blocs de pisos per als seus treballadors. És el cas de les dues fàbriques amb més treballadors dins de la ciutat: Uralita S.A. i Aiscondel. Situats a la parcel·la que queda delimitada pel carrer Francolí i el passatge dels Pirineus, uns blocs més enllà dels pisos de la Teidesa, es van construir els pisos per als treballadors de l’empresa Uralita. LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962) 46 Aquests es comencen a construir l’any 1965 i són uns blocs de pisos que estan aïllats dins de la parcel·la, que queda elevada respecte a la cota del carrer. Aquí es construeixen cinc blocs d’habitatges, quatre dels quals tenen planta baixa i tres plantes de pis, mentre que l’altre només té una planta baixa i una planta primera. Aquests habitatges varien de dimensió segons en el bloc que se situen, la superfície varia entre 56 m² a 96 m². Aquests, depenent de les dimensions, tenien entre dues i tres habitacions, un menjador, una cuina i un lavabo. La parcel·la està adjacent al carrer Francolí, que, si se segueix fins al riu Sec, es poden trobar les antigues cases dels responsables de la fàbrica i, just abans d’arribar al riu, la fàbrica Les Baietes, filial de la Uralita. Per tant, tot el sector del Sot de Can Xarau hi havia una xarxa de treballadors i responsables de la fàbrica. En el cas dels obrers, les seves cases eren les que quedaven més allunyades de les dues fàbriques. Imatge 27. Planta pis blocs Uralita. Font: Elaboració pròpia. LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962) 47 Altrament, la fàbrica Aiscondel, instal·lada l’any 1964 definitivament a Cerdanyola, va optar per utilitzar els terrenys dins de la mateixa parcel·la de la fàbrica per a construir els blocs d’edificis per als seus treballadors. Aquests estaven situats dins del polígon industrial, actualment anomenat La Clota, en una cota inferior a la de la via pública. Quedaven lleugerament allunyats del nucli del municipi, amagats darrere de l’arbrat del parc de Cordelles, per tant, no eren molt visibles. L’any 1962 hi havia la planificació de fer fins a 10 blocs d’habitatges, però finalment només se’n van arribar a construir 2. Aquest fet era a causa dels problemes urbanístics i de gestió que comporta construir-los. Imatge 28. Situació blocs Aiscondel. Font: Elaboració pròpia. LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962) 48 A planta hi havia vuit habitatges amb quatre blocs d’escala. Els habitatges tenien tres habitacions, un espai de menjador i cuina i un lavabo. A més, disposaven d’un safareig i balcó. Els habitatges eren d’una qualitat molt baixa i, en diverses ocasions, els treballadors havien demanat a l’empresa que arreglés desperfectes. Tot i això, viure en aquests pisos era una millora substancial respecte a la vida en la barraca. Imatge 29. Planta pis blocs Aiscondel. Font: Elaboració pròpia. “[...] la chabola donde vive mide unos 16 metros cuadrados, superficialmente divididos en dos departamentos. Las paredes son de unos 15 cm, sin enyesar por dentro ni por fuera, por lo que en este tiempo penetra la humedad [...] el tiempo de verano es tal el calor que es imposible poder aguantar [...]” (Josep Lluís Negreira Verjillos, 2004, p.45) LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ (1950 - 1962) 49 Per aquesta raó, molts dels obrers decidien demanar a la fàbrica concessions d’aquests habitatges que tenien de propietat, tot i que eren de qualitat baixa. Finalment, en el cas dels blocs de pisos de la Aiscondel van haver de ser enderrocats durant la dècada dels noranta a causa de les afectacions que tenien d’aluminosis. Aquest últim és un gran exemple de què la gran demanda d’habitatge en el sector va comportar una manca de control dels materials empleats a la construcció d’aquests polígons residencials. A més, de l’escassetat d’obrers qualificats i la permissibilitat de l’Ajuntament enfront de l’especulació urbanística. Aquests van ser els aspectes que van determinar l’evolució urbanística de Cerdanyola. Imatge 30. Blocs de l’Aiscondel en demolició. Font: Història gràfica de Cerdanyola del Vallès (4). CAPÍTOL 3 De la ciutat horitzontal a la vertical (1963 - 1975) 3.1 Els polígons residencials. Les Fontetes 3.2 La consolidació del municipi durant els anys setanta 3.3 L’últim polígon residencial de Cerdanyola, el Banús. DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975) 52 3.1 ELS POLÍGOLS RESIDENCIALS. LES FONTETES La manca d’habitatge a finals dels anys cinquanta va portar a l’aprovació del Pla d’Urgència Social a Barcelona, l’any 1958. Aquest pla va comportar la construcció de vuit polígons residencials a les zones perifèriques de la metròpolis: Bon Pastor, Guineueta, Sant Martí, Badalona, Bellvitge, Cornellà, Montbau i Besòs. Tot i que Cerdanyola no estava dins d’aquest pla, els anys seixanta va ser el període en el qual va passar de la ciutat horitzontal a la vertical, de la ciutat baixa que s’havia conegut fins aleshores a la que coneixem avui en dia. La primera promoció de grans dimensions de polígon residencial al municipi va ser Les Fontetes. Aquest polígon el van plantejar a l’antic parc natural de les Alzines o també conegut com la pineda, ja que aquest era l’arbre principal de la zona. El barri està situat a la banda sud-est del municipi delimitat pel riu Sec, la línia ferroviària i pel barri del Turonet, explicada en apartats anteriors. És a dir, queda en el límit del municipi. La construcció d’aquest barri tenia com a objectiu solucionar els problemes d’habitatge que hi havia en el moment amb l’estratègia de construcció de polígons residencials, és a dir, tenir grans quantitats d’habitatges en poca superfície construïda. La densitat d’aquest sector era similar a la de ciutat Badia, 650 habitatges per hectàrea. DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975) 53 Imatge 31. Cartografia de Cerdanyola del Vallès, any 1971. Font: Elaboració pròpia. Parcel·la edificada Parcel·la consolidada Teixit planificat Riu Sec Línia Ferroviaria Límit municipi/barri DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975) 60 3.2 LA CONSOLIDACIÓ DEL MUNICIPI DURANT ELS ANYS SETANTA El creixement d’una ciutat pot dur-se a terme a través de tres processos: a partir de cases d’autoconstrucció, amb polígons residencials de ràpida construcció o amb la densificació d’un teixit ja consolidat. Durant els anys setanta la ciutat es va consolidar a partir dels dos últims. Cerdanyola va patir l’últim procés a la zona central del municipi, és a dir, tota la zona antigament denominada barri de Baix i barri de Dalt, juntament amb bona part del passeig de Cordelles. Aquestes zones van patir durant aquestes dècades un gran canvi d’aspecte. A poc a poc, es van començar a substituir les cases de planta baixa o planta baixa amb un pis per blocs de pisos plurifamiliars de quatre o cinc plantes, és a dir, el paisatge urbà conegut fins al moment va començar a desaparèixer. Hi havia dues formes de créixer: la substitució completa de la casa per un bloc plurifamiliar o créixer sobre la mateixa casa, afegint plantes. El passeig Cordelles va tenir una de les primeres transformacions, l’any 1959, quan es va pavimentar i il·luminar el carrer, essent un dels primers de Cerdanyola. Seguidament, es van anar substituint les cases dels estiuejants per blocs de pisos d’entre quatre i sis plantes. DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975) 61 Imatge 37. Cartografia de densificació de Cerdanyola del Vallès. Font: Elaboració pròpia. Parcel·la edificada Parcel·la consolidada Parcel·la densificada Riu Sec Línia Ferroviaria Límit municipi/barri DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975) 62 Tal com s’explica a la revista Sardanyola, va ser a partir del Pla Comarcal que aquesta zona va tenir la possibilitat de créixer en alçada, ja que prohibia la construcció de cases unifamiliars, categoritzant la zona com a residencial urbana. Així i tot, l’Ajuntament va aconseguir que la Comissió d’Urbanisme de Barcelona acceptés que es poguessin construir encara cases unifamiliars o “xalets”. Igualment, ja s’havia començat a construir alguns dels actuals edificis plurifamiliars, quedant sentenciada la possibilitat de mantenir la imatge del passeig com a cases unifamiliars aïllades (1963). Durant els anys seixanta, la resta de barris ja explicats, van continuar creixent i tenint canvis substancials. L’any 1971 es crea un Pla Parcial que va permetre construir blocs de pisos al límit del barri de Montflorit, és a dir, al carrer Santa Rosa. Aquest nou polígon residencial és un conjunt d’onze blocs de pisos que estan col·locats de tal forma que creen un carrer entre ells. Aquests blocs tenen una planta baixa i tres plantes pis amb quatre habitatges cada planta. Cadascun dels habitatges té un total de tres habitacions, un menjador, un lavabo i una cuina, tenen una superfície aproximada de 76 m². Imatge 38. Blocs de pisos de Santa Rosa. Font: Elaboració pròpia. DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975) 63 Altrament, hi va haver diferents creacions de noves vies de comunicació i transport dins del territori que van afectar el municipi. Es van construir les autopistes AP–7 i C–58. Aquestes van delimitar Cerdanyola en diferents punts, evitant la seva expansió i van fer que la connexió amb la capital catalana i el territori vallesià fos molt més ràpid. Per altra banda, la inauguració l’any 1971 de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) als afores del municipi va provocar una millora a la ciutat, sobretot al barri proper d’aquesta. Tal com explica la Isabel Castro, veïna de Serraparera, Per aquesta raó, la col·locació de la Universitat al costat del barri de Serraparera va ser un gran punt d’inflexió pels veïns, per primera vegada se’ls feia cas i es tenien en compte dins del municipi. Els van millorar molts serveis, entre ells la llum i arreglar les carreteres i la pavimentació dels carrers. “[...] la autónoma nos ha dado a nosotros muchísima vida, porque se empezó a fomentar Serraparera; a alquilar casas para los estudiantes y profesores catedráticos que venían de fuera y querían habitaciones para poderse quedar aquí. [...] y ya nos empezaron a arreglar las calles, poniendo la luz, hasta lo que tenemos hoy” (2024). DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975) 64 Un altre cas és el del polígon residencial de Canaletes. En un primer moment els terrenys entre el Passeig d’Horta i el Turó de Guiera van ser adquirits pel patronat Municipal de la Vivenda de Barcelona l’any 1967. L’any següent es va dissenyar el Pla Parcial de la zona, es pretenia construir un nou polígon residencial en aquesta zona i es va arribar a edificar un bloc de pisos de 14 plantes. L’objectiu era construir una nova Ciutat Badia al costat de Collserola amb aproximadament 540 habitatges de 70 m² de mitjana, és a dir, una densitat de 600 habitants per hectàrea. Per una altra banda, es va arribar a plantejar un altre polígon residencial anomenat Altimira. Aquest asseguraria la continuïtat entre el polígon ja construït aleshores de Les Fontetes amb el futur polígon de Canaletes. El polígon residencial d’Altimira estaria compost per 1.420 habitatges i tindria una densitat superior a 500 habitats per hectàrea. Diversos grups socials i entitats municipals van oposarse a les construccions d’ambdós polígons residencials a finals dels setanta. L’Ajuntament de Cerdanyola el juny del 1979 va decidir que “el desenvolupament urbanístic, social, econòmic i polític programant per la Corporació Metropolitana de Barcelona per Cerdanyola no coincideix amb els interessos del Municipi, al mateix temps que limita l’autonomia municipal” (Miquel Sánchez, 1981). Així i tot, la Corporació Metropolitana va intentar negociar la construcció dels polígons, reduint el nombre de plantes dels edificis. Finalment, l’oposició als plans va ser tan forta per part de tota la població que no es van arribar a construir mai. DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975) 65 Imatge 39. Imatges Salvem Canaletes. Font: Miquel Sánchez, 1981. DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975) 66 3.3 L’ÚLTIM POLÍGON RESIDENCIAL A CERDANYOLA, EL BANÚS El barri Banús és un conjunt de diferents polígons residencials que es van anar construint entre els anys seixanta i els setanta, un dels quals ja hem explicat, el polígon residencial de la TEIDESA. La segona fase del barri Banús va ser la construcció del polígon residencial és el de la Cooperativa La Puntual. Aquests eren dos edificis situats entre els carrers Sant Casimir i Diagonal construïts l’any 1969. Es componien de sis plantes cadascun d’ells i quatre habitatges per planta. Les dimensions dels habitatges eren d’aproximadament 80 m². El tercer polígon residencial que es va començar a construir va ser el que actualment s’anomena Cerdanyola 2000, edificats entre l’any 1974 i 1978. Estan situats entre els carrers Diagonal, Sevilla, Roma i Espanya. Aquest polígon es diferencia dels altres, ja que els blocs d’edificis formen una illa interior pública. Aquests blocs tenen entre set i nou plantes cadascun amb dos habitatges per replà. Les dimensions dels habitatges són d’aproximadament 90 m² i tenen quatre habitacions, un menjador, una cuina i un lavabo. També tenen un safareig i un balcó. DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975) 67 Imatge 40. Cartografia de Cerdanyola del Vallès, any 1975. Font: Elaboració pròpia. Parcel·la edificada Parcel·la consolidada Teixit planificat Riu Sec Línia Ferroviaria Límit municipi/barri DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975) 68 L’última fase del barri Banús i el polígon residencial més gran és el que dona nom al barri. Aquest és un conjunt de 2.750 habitatges aprovats l’any 1971 i començats a construir el 1975. La construcció accelerada d’aquest barri es va dur a terme gràcies al sistema de plaques de formigó prefabricades. Les plaques s’elaboraven a una “fàbrica” que van construir dins de la parcel·la en la qual edificaven. D’aquesta forma, els edificis es podien anar construint sense la necessitat de transportar els panells prefabricats. Imatge 41. Planificació del barri Banús. Font: Elaboració pròpia. DE LA CIUTAT HORITZONTAL A LA VERTICAL (1963 - 1975) 69 Tal com afirma la revista de Sardanyola, els habitatges d’aquest sector, considerats econòmics, eren la tipologia de construcció més escassa, ja que tenien limitacions físiques, de confort i grans deficiències en l’àmbit tècnic, “[...] con aparición de desniveles, de manchas de humedad y desprendimientos de pintua[...]” (Sardanyola, Núm. 124, p.2). Seguint l’exemple del polígon de Les Fontetes, ja explicat anteriorment, en aquesta zona hi ha tres tipologies d’edificis: els blocs, generalment equipaments, d’una única planta, el bloc d’habitatge tipus i els que tenen una forma similar a la d’una torre. L’alta edificabilitat de l’espai va produir una dualitat entre grans espais “plaça” entre els edificis de grans alçades. Aquests inicialment, no estaven urbanitzats i s’utilitzaven per a l’aparcament dels vehicles privats, accentuant la manca espais verds que hi havia a tota la població, “[...] pues los proyectos modernos, alegres y acogedores, se guardan para alojamientos destinados a minorías de saneado poder adquisitivo, donde la especulación del dinero es más provechosa.” (Sardanyola, Núm. 124, p.2). Imatge 42. Construcció del barri Banús. Font: Història gràfica de Cerdanyola del Vallès (2). 76 REFLEXIONS FINALS 4.1 LA REVISIÓ DEL PLA COMARCAL DEL 1953 El paisatge urbà de Cerdanyola del Vallès va canviar per complet entre les dècades del seixanta i els setanta. Va ser una transformació accelerada i, pel que fa a les edificacions, amb poc control de part de l’administració. Aquest fet va esdevenir en diverses poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona. Tal com s’ha pogut veure en aquest treball, això va ser degut a la creació i aplicació del Pla Comarcal del 1953 i la formació de diferents Plans Parcials. Això va provocar que, després d’aquests vint anys de creixement metropolità, hi hagués una sèrie de conseqüències provocades per aquest, tals com: - La densificació dels espais urbans, - La manca d’equipaments col·lectius - La manca d’espais dedicats a zones verdes, - La producció ràpida i repetida d’edificis i barris d’alta densitat, - La localització inadequada de fàbriques - La transformació de municipis rurals dels voltants de Barcelona en suburbis industrials i ciutats dormitori - La destrucció de patrimoni històric i artístic. (Miquel Sánchez, 1979, p.143) “Gràcias a estas nuevas viviendas, se ha sextuplicaddo la población de Cerdanyola estos ultimos 25 años, mientas que el creximiento ha sido del 25 por 100, ya que el crecimiento ha sido predominantemente vertical” (Sardanyola, 1975, 148, p.8). 77 REFLEXIONS FINALS A causa d’aquestes conseqüències, es va començar a reflexionar sobre els efectes de l’accelerada urbanització del territori i es va redactar la Revisió del Pla Comarcal, l’any 1974. A la memòria de la revisió hi apareixen diferents aspectes negatius de l’efecte del Pla Comarcal al municipi de Cerdanyola del Vallès. Aquestes sobretot, donen importància a la pèrdua de zones verdes i a l’aspecte que havia tingut la ciutat anteriorment. Altrament, es reflecteixen els fets més importants que van provocar que el Pla Comarcal no s’implementés del tot de la forma desitjada, tant a Cerdanyola com en l’àmbit de l’àrea metropolitana. Primerament, el desenvolupament dels plans parcials generats pels ajuntaments i les empreses privades, van provocar grans modificacions irreversibles en el territori, tals com modificacions en vies rodades planificades pel sector. Per altra banda, la densificació urbana, per tal d’assumir la gran concentració de població immigrada en una zona territorial petita a causa de la focalització industrial i el desarrolismo econòmic (Miquel Sánchez, 1979, p.144). En conclusió, la saturació de la ciutat de Barcelona va provocar el creixement frenètic als nuclis urbans del seu voltant, desbordats pel desenvolupament caòtic a partir de l’autoconstrucció i els grans blocs d’edificis. La revisió del Pla Comarcal, feta l’any 1974, va donar lloc al Pla General Metropolità del 1976. Una planificació molt més precisa pel que fa a les definicions dels diferents usos del sòl. 78 REFLEXIONS FINALS 4.2 REFLEXIONS DE L’AUTORA. CERDANYOLA COM A CIUTAT SATÈL·LIT O CIUTAT DORMITORI ? A causa de l’aplicació del Pla Comarcal del 1953, Cerdanyola del Vallès va obtenir el caràcter de ciutat satèl·lit. És a dir, Cerdanyola, juntament amb els altres vint-i-sis municipis del pla, va començar a dependre urbanísticament i, per tant, econòmicament de Barcelona. Aquest fet va provocar la pèrdua total de la identitat i autonomia de decisió urbanística del municipi, quedant sotmès als desitjos de la gran metròpolis. En conseqüència, Cerdanyola, va obtenir una posició de ciutat-satèl·lit respecte a Barcelona. Així i tot, tal com s’ha comentat, l’any 1979, tant la població com el mateix Ajuntament, es van negar a la construcció dels nous polígons residencials, recuperant, així, part de l’autonomia urbanística del municipi. Cerdanyola es podria classificar com a ciutat satèl·lit. En alguns casos, aquesta tipologia de ciutat també es podria definir com a ciutat dormitori, seria aquest el cas de Cerdanyola del Vallès? Una ciutat dormitori és aquella que l’ús principal és el residencial i, per tant, la majoria de la població es desplaça a altres municipis per a treballar. Cerdanyola compleix aquestes característiques en algunes zones concretes, formades principalment per a grans polígons residencials. Així i tot, la juxtaposició de grans polígons residencials amb els altres tipus de teixits urbans amb petits nuclis d’activitat, fa que no es pugui considerar del tot una ciutat dormitori. En conclusió, el creixement que va patir Cerdanyola durant els anys seixanta i setanta va provocar que el municipi fos una ciutat satèl·lit i que s’apropés perillosament a la definició de ciutat dormitori. 79 REFLEXIONS FINALS 80 Bibliografia i registre d’il·lustracions 81 BIBLIOGRAFIA 20 años de Serraparera. (1974). Sardanyola, 136. Aproximación a una imagen de Cerdanyola. (1975). Sardanyola, 148. Bañón Tomás, R. (2008). Mercat i CAP a Cerdanyola del Vallès. https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/4731 Bares y libros. (1973). Sardanyola, 123. Calvera Catalán, R. (2013). Construcción y arquitectura industrial: bloque 1 de la fábrica Uralita de los hermanos Roviralta en Cerdanyola del Vallés [Treball de fi de Grau, Universitat Politècnica de Catalunya]. https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/19655 Cartas a redacción. (1973). Sardanyola, 124. Cerdanyola. Los últimos 25 años. (1975). Sardanyola, 148. Cerdanyola del Vallès - L’àrea metropolitana - Àrea Metropolitana de Barcelona. (s.d.). L’àrea metropolitana. Recuperat 4 novembre 2024, de https://www.amb.cat/web/area-metropolitana/municipis-metropolitans/detall/-/municipi/ cerdanyola-del-valles/272377/11692 Ciutat dormitori | enciclopedia.cat. (s.d.). Recuperat 28 desembre 2024, de https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ciutat-dormitori Ciutat satèl·lit | enciclopedia.cat. (s.d.). Recuperat 28 desembre 2024, de https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ciutat-satellit Díaz Cubero, A. (2014). L’evolució urbana de Cerdanyola del Vallès [Treball de Fi de Grau, Universitat Politècnica de Catalunya]. https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/20977 EL PLAN. (1974). Sardanyola, 138. Ferrer, A. (1997). El Pla General Metropolità de Barcelona. La versió de 1976. Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, estratègies, planejament, 28, 43-54. https://raco.cat/index.php/PapersIERMB/article/view/102594 Fototeca Antiga 1. (s.d.). Recuperat 4 novembre 2024, de https://www.salillas.net/fototeca/antiga6.html Fototeca Antiga 2. (s.d.). Recuperat 4 novembre 2024, de https://www.salillas.net/fototeca/antiga2.html 82 Fototeca Antiga 3. (s.d.). Recuperat 4 novembre 2024, de https://www.salillas.net/fototeca/antiga3.html Fototeca Antiga 4. (s.d.). Recuperat 4 novembre 2024, de https://www.salillas.net/fototeca/antiga4.html Fototeca Antiga 5. (s.d.). Recuperat 4 novembre 2024, de https://www.salillas.net/fototeca/antiga5.html García Delgado Ripoll, L. (2024). Centro de investigación y escuela de oficios artesanos en la antigua fábrica de uralita de Cerdanyola del Vallès [Treball de Fi de Master, Universitat Politècnica de Catalunya]. https://upcommons.upc.edu/handle/2117/415358 Garcia i Espuche, A. (1986). Espai i societat a la Barcelona pre-industrial. Magrana. González, M. (2023). Montflorit. Cent anys entre pla i serra. Editorial MIC. Habitantes Cerdanyola del Vallès 1900-2023. (s.d.). Recuperat 4 novembre 2024, de https://www.foro-ciudad.com/barcelona/cerdanyola-del-valles/habitantes.html#EvolucionGrafico Història de la fàbrica d’Uralita | Cerdanyola Informa. (s.d.). Recuperat 4 novembre 2024, de http://cerdanyolainforma.com/2014/12/10/historia-de-la-fabrica-duralita/ HISTÒRIES DE DONES | Maria Pastó Cardona: treball a la fàbrica de mantons. (2021, març 25). Tot Cerdanyola. http://www.totcerdanyola.cat/actualitat/societat/maria-pasto-cardona-treball-fabricamantons_2149968102.html Iglesias, M., & Costa, M. M. (2011). Políticas urbanas en España: grandes ciudades, actores y gobiernos locales. Icaria. https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=484852 Información municipal. Calificación urbanística de la zona Cordellas. (1963). Sardanyola, 11. Informe. La Vivienda. (1973). Sardanyola, 125. La Cerdanyola industrial: un repàs a la història fabril de la ciutat. (s.d.). Recuperat 4 novembre 2024, de https://www.totcerdanyola.cat/actualitat/cerdanyola-industrial-repas-historia-fabril-ciutat_2201728102. html Marmolejo Duarte, C. R., Echavarria Ochoa, J. C., & Biere Arenas, R. M. (2016). El valor de la centralidad: un análisis para la Barcelona Metropolitana. ACE: Architecture, City and Environment, 11(32), 95-112. https://doi.org/10.5821/ace.11.32.4834 83 Memòries des de la Colònia Vilcom a Serraparera, d’un barri per fer a zona residencial que lluita per refermar la comunitat. (s.d.). Recuperat 4 novembre 2024, de https://www.cerdanyola.info/memories-des-la-colonia-vilcom-a-serraparera-d-un-barri-per-fer-a-zonaresidencial-que-lluita-per-refermar-la-comunitat Méndez Rodríguez, S., & Farell Rodríguez, A. (2015). Banús Reset: reactivación urbana en el área metropolitana de Barcelona. 1-14. https://upcommons.upc.edu/handle/2117/28401 Negreira Verjillos, J. L. (2004). Cerdanyola: el camí cap a la democràcia. Moviment obrer i lluita antifranquista (1966-1976). Olea i Morillas, A. J. (2002). Cerdanyola del Vallès: Recull Gràfic 1890-1965. Editorial Efadós SL. Oyón Bañales, José Luis, et al. La revolució de l’habitatge a les perifèries obreres i populars: Nou Barris 1939-1980. MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, 2021. Paracolls Gensana, J. (2020). Cerdanyola ciutat d’estiueig: sistema de recuperació paisatgística del riu Sec i voltants al seu pas per Cerdanyola del Vallès. [Treball de Fi de Grau, Universitat Politècnica de Catalunya]. https://upcommons.upc.edu/handle/2117/328116 Parlen les dones. Cerdanyola del Vallès 1917-1939 by Museu d’Art de Cerdanyola - Issuu. (s.d.). Recuperat 4 novembre 2024, de https://issuu.com/museudartdecerdanyola/docs/llibreelectronicok Pérez-Escolano, V. (Víctor). (2013). Arquitectura y política en España a través del Boletín de la Dirección General de Arquitectura (1946-1957). https://doi.org/10.15581/014.15.1902 Primera condena a Uralita por la exposición al amianto de vecinos de su fábrica de Cerdanyola | Prevención Integral & ORP Conference. (s.d.). Recuperat 17 novembre 2024, de https://www.prevencionintegral.com/actualidad/noticias/2017/12/21/primera-condena-uralita-porexposicion-amianto-vecinos-su-fabrica-cerdanyola Ramon Martos. (s.d.). L’organització del PSUC a Ripollet, Cerdanyola i Montcada 1960-1965. Les primeres CC.OO. Nou-Cents Setanta-Tres, 0. Robert i Bernadas, M. (2024). Llavor a l’Avinguda: centre de formació professional, cooperació i biblioteca a l’antiga fàbrica d’uralita a l’Avinguda Metropolitana [Treball de Fi de Master, Universitat Politècnica de Catalunya]. https://upcommons.upc.edu/handle/2117/414985 Sánchez i Gonzalez, M. (1980). La Geografia de Cerdanyola (Vol. 6). Sánchez i Gonzalez, M. (1981). El model territorial i el polígon Canaletes. 84 Sánchez i Gonzalez, M. (1983). La Cerdanyola contemporània (1814-1975) (Vol. 5). Sánchez i Gonzalez, M. (gener del 2013). Cerdanyola, de Miquel Sánchez: 3. Producció d’amiant. Cerdanyola, de Miquel Sánchez. https://cerdanyola-miquelsanchez.blogspot.com/2013/01/3-produccio-damiant.html Sánchez i Gonzalez, M. (gener del 2013). Cerdanyola, de Miquel Sánchez: 4. Aplicació industrial de l’amiant. Cerdanyola, de Miquel Sánchez. https://cerdanyola-miquelsanchez.blogspot.com/2013/01/4-aplicacio-industrial-de-lamiant.html Santamaria Varas, M., & Martinez-Diez, P. (2016). La ideación del territorio de Barcelona a través de su representación. ACE: Architecture, City and Environment, 11(32), 171-186. https://doi.org/10.5821/ace.11.32.4838 Terrats Molina, J. (2024). La Nova Fàbrica: centre cívic a Cerdanyola del Vallès [Treball de Fi de Master, Universitat Politècnica de Catalunya]. https://upcommons.upc.edu/handle/2117/414987 85 REGISTRE D’IL·LUSTRACIONS Imatge 1. Institut Cartogràfic i Geogràfic de Catalunya (ICGC). (1956). Ortofotomapa de Cerdanyola del Vallès [Fotografia de satèl·lit]. https://visors.icgc.cat/comparador-historic/ Imatge 2. Institut Cartogràfic i Geogràfic de Catalunya (ICGC). (1975). Ortofotomapa de Cerdanyola del Vallès [Fotografia de satèl·lit]. https://visors.icgc.cat/comparador-historic/ Imatge 3. Soley López, Sílvia. (2024). Cronologia de successos importants [Línia del temps]. Elaboració pròpia. Imatge 4. Fototeca Antiga 2. (1962). Cerdanyola, any 1962, vist des de Les Fontetes [Fotografia]. https://www.salillas.net/fototeca/antiga2.html Imatge 5. Fototeca Antiga 1. Carrer Planas i Casals, actualment carrer Sant Ramon [Fotografia]. https://www.salillas.net/fototeca/antiga6.html Imatge 6. Soley López, Sílvia. (2024). Diagrama dels barris de Cerdanyola amb les connexions del municipi a inicis del segle XX [Diagrama]. Elaboració pròpia a partir d’imatge de l’Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès. Imatge 7. Soley López, Sílvia. (2024). Cartografia de Cerdanyola del Vallès, any 1919 [Cartografia]. Elaboració pròpia a partir d’imatge de l’Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès.. Imatge 8. Soley López, Sílvia. (2024). Cartografia de Cerdanyola del Vallès, any 1928 [Cartografia]. Elaboració pròpia a partir d’imatge de l’Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès.. Imatge 9. Soley López, Sílvia. (2024). Taula immigració a Cerdanyola del Vallès [Taula]. Elaboració pròpia a partir de Revista de Sardanyola núm. 123 (febrer del 1973). Imatge 10. Soley López, Sílvia. (2024). Gràfica evolució de la població al Vallès Occidental [Gràfica]. Elaboració pròpia a partir del llibre Cerdanyola: el camí cap a la democràcia. Moviment obrer i lluita antifranquista (1966-1976) Negreira Verjillos, J. L. (2004). Imatge 11. Soley López, Sílvia. (2024). Gràfica evolució demogràfica de Cerdanyola del Vallès [Gràfica]. Elaboració pròpia a partir del llibre Cerdanyola: el camí cap a la democràcia. Moviment obrer i lluita antifranquista (1966-1976) Negreira Verjillos, J. L. (2004). Imatge 12. Enciclopedia.cat. (2024). Definició de ciutat satèl·lit [Definició]. https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ciutat-satellit Imatge 13. Soteras-Bidagor. (1953). Nuclis urbans, Pla Comarcal del 1953 [Pla d’ordenació urbana]. Vicente Guallart en X: “En 1953 se aprobó el Plan Comarcal a partir de los principios modernos de la zonificación, reconociendo los núcleos funcionales del territorio y el desarrollo de una estructura arterial de vías rápidas que conectaban con las grandes avenidas urbanas. https://t.co/dRoHZ7mPEb” / X 92 ANNEXOS Imatge 8. Cartografia de Cerdanyola del Vallès, any 1928. Font: Arxiu Municipal de Cerdanyola. 93 ANNEXOS Imatge 8. Cartografia de Cerdanyola del Vallès, any 1928. Font: Elaboració pròpia. 94 ANNEXOS Imatge 17. Cartografia de Cerdanyola del Vallès, any 1947. Font: Arxiu Municipal de Cerdanyola 95 ANNEXOS Imatge 17. Cartografia de Cerdanyola del Vallès, any 1947. Font: Elaboració pròpia. 96 ANNEXOS Imatge 20. Cartografia de Cerdanyola del Vallès, any 1962. Font: Arxiu Municipal de Cerdnayola. 97 ANNEXOS Imatge 20. Cartografia de Cerdanyola del Vallès, any 1962. Font: Elaboració pròpia. 98 ANNEXOS Imatge 31. Cartografia de Cerdanyola del Vallès, any 1971. Font: Arxiu Municipal de Cerdanyola. 99 ANNEXOS Imatge 31. Cartografia de Cerdanyola del Vallès, any 1971. Font: Elaboració pròpia. 100 ANNEXOS Imatge 40. Cartografia de Cerdanyola del Vallès, any 1975. Font: ICGC. 101 ANNEXOS Imatge 40. Cartografia de Cerdanyola del Vallès, any 1975. Font: Elaboració pròpia.