BIBLIOGRAFIA
An in oduc ion o opical soils, pe
P.
VAGELER.
Mac Millan
&
Co
Lond es,
1933.
Es una guia, p incipalmen amb ca ic e de di ulgació, i o ien-
ada més que es, a I'ag icul o que ol e ag icul u a en els climes
opicals.
A
desgia que no a pas al ons del ema,
6s
un llib e ap eciable,
més si es é en comp e que
la
li e a u a sob e aques ema no
és
pas
abundosa.
R.
S.
R.
L'ag icul u e di igée aux E a s-Unis, pe
GEORGE~
Bou ~~o.-Lib ai ie
Technique e Economique, Pa zs,
1935.
Es ac a d'un es udi c í ic sob e I'assaig d'ap icul u a di igida
e als Es a s Uni s, un país que sapi conse a en els momen s de les
aques mag es el p es igi que assolí en els anys passa s de les aques
g asses.
Més
que el que els me odes poden eni d'aplicació a 1'Eu opa
Occiden al, conside a I'au o el que enen semp e d'alli onado es les
expe iencies alienes.
Exposa els mo ius que, pe ésse els immedia s an e io s del mal,
o en conside a s pe algú als
EE.
UU.
com a causan s de la min a de
la alo dels p oduc es ag ícoles: ancamen de di e sos me ca s eu o-
peus una ol a acabada la demanda momen ania
i
ex ao dina ia que
s'ha ia p odui' du an la gue a eu opea i la* pos gue a
...
una Ilei
d'ul ap o ecció a la indús ia, dic ada I'any
22
...
Fa eu e, pe o, com les e i ables causes del mal énen de mol
més enlla
;
la gue a no a e més que ajo na -ne les conseqü&ncies.
Pa al.lelamen a obse a com una mino ia de pagesos, el a me s
de SOes de eus di ec es di I'espe i especulado que ha ani na
o s els con eado s d'aquella egió d'enca de l'ocupació del con-
inen no d-ame ich- an sabe copsa la impo ancia ,que pe
a
ells
enien les decisions polí iques i a eu e de quina mane a aconse-
gui en que es bas issin sob e
els
p obie nes ag ícoles les pla a o mes
elec o als. Aixo a po a ISany
1929
el p ime i i en de egula els
p eus dils p oduc es ag ícoles pe pa del p esiclen Hoo e i I'any
1933,
so a la de Roose el , el e i able p ime pla d'ag i-
cul u a di igida dels Es a s Uni s que me eix el nom de al, El pla
Roose el é com
a
objec ius conc e s, alleuge i el deu e dels ag i-
cul o ~ pe mi ji d'una des alo ació de la uni a mone a ia, es abli
una no a o gani zició del c edl ag ícola i saneja els p eus, pe o no
d'una mane a mo nen ania, sinó d'una mane a du ade a, pe la qual
cosa calia adap a la p oducció a los necessi a s del momen , dcies
a
una educció conslde able de la supe icie con eada.
L'au o posa de illeu les di icul a s que aques da e p oblema
o e eix pe a cada un dels més impo an s p oduc es ag ícoles dels
Es a s Uni s, di icul a s que es e en gai ebé i esolubles pel que a
e e encia als p oduc es Ile e s.
Fa eu e o a la complicació de I'eng ana ge que ep esen a un
pla semblan , ema ca la epe cussió conside able que é sob e les
despeses públiquex, el g eu a ac que ep esen a a la llibe a indi i-
dual
i
I'ambigüi a que, malg a o , ca ac e i zi els esul a s ob ingu s.
Mise e au p ospé i é paysanne?, pe
RENÉ
Du~o~~.-Edi ions Fus ie .
Pa is,
1.936.
El
llib e d'aques Enginye Ag onom ances ecolza sob e un e
que cau de ple en el domini de I'obse ació ulga . Desp és dels
innomb ables es o cos pe
a
inc emen a la p oducció ag ícola, quan
x~mbla a que la humani a en a a ja
al
cancel1 de la se a eda d'o ,
esul a que mol abans que o hom pugui aisposa de o el que
li
és
es lc amen indispensable pe a menja i es i , es pa la de colli es
excessi es; una plaga ouna calami a qualce ol que a pz d e
I'a-
nyada s'a iba a conside a com un e p o idenciil pe que
a
possible
alo a millo els es ocs exis en s,
i
de an en an aques s són en
pa inu ili za s, hom diu, pe al de sal a de la mise ia -1s pageios
!
1
es p egun a I'au 0 amb as o amen
:
i
no se a pas que I'abun-
dincia es 'gui enyida amb la p ospe i a dels pagesos?
Una bona pa del eball el dedica a es udia les modali a s del
cn el seu país.
Si
el llib e en aques aspec e po & in e esa
SECCIO
BIBLIOGRAFICA
675
poc a i n que no sigui ances, no és akí pel que en pod íem di el
ons del p oblema.
Diu Dumon que l'abundoncia di ícilmen es po a eni amb un
egim economic que, accep an el lliu e joc de I'o e a i de la deman-
da, onumen i la oalo de les me cade ies en la se a escasse a .
P opugna pe un desen olupamen de la p oducció, es udia en
unció de les necessi a s eals en quan i a i quali a , i pe unano a
solució del p oblema de
la
dis ibució de les iqueses.
No diem que l'au o sigui an a o una en la solució com en el
plan ejamen dels p oblemes que es udia. Són ema cables, pe o, mol s
dels seus comen a is i I'op imisme que ol encomana .
J.
LL.
1
M.
Pa - ime a ming o inco ne.-Bulle in 581.-Uni e si y o Ag icul-
u . Ag icul u a] Expe imen S a ion.-Be keley, Cali o nia,
1934.
El
P o .
R.
L.
Adams
i
el seu collabo ado
J.
L.
Wann ens o e-
eixen amb aques a pubiicació apa egudi ja
a
uns qiian s mesos;
els esul a s d'un ipus de ece ques ben in enciona s que ha du
a
e -
me la Ciannini Founda ion.
Hi
es udien una modali a especial d'emp esa ag ícola que ha p es
g an inc emen du an aques s anys da ie s pels ol an s dels més
im-
po an s cen es de població de Gli o nia, especialmen a Los Ange-
les, San Be na dino, San Diego, Sac amen o, e c., e c.
Es ac a d'indl idus que guanyen un sou o a de casa, pe o que
han adqui i i explo en una pe i a inca amb el doble objec e d'a odo-
ni el seu balan5 amilia i de iu e a o a. En engui's bé, pe o, que
es ac a de e i ables emp eses ag ícoles. No es limi en ni mol menys
al
consum amilia
;
iuen de ca a al me ca i enen una inali a luc a-
i a (p oducció p e e en d'ous. d'a i am, de conills, d'ho alisses, de
' ui es, de lo s, e c.). Vénen a ocupa una posició medial en e les
emp eses ag ícoles p opiamen di es a les quals l'emp es'a i des ina
o a I'ac i i a i aquelles cases que enen un ho o un galline anexos,
mig pe al consum piopi, mig com a passa emps. Obse i's a més que
solen ocupa no an sois el emps que al cap de casa li queda lliuie
sinó o a I'ac i i a de la mulle , d'algun ill o d'algun al e memb e
o memb es de la amília.
Es comp en que aques a mena d'emp eses ag icoles exig-ixen la
coincidencia d'un conjun de ci cums Ancies a o ables: duplici a
d'ap i uds pc 'a aquel1 que s'ha de dedica a I'ensems a dues ocupa-
cions, so in ben di e ses; p oximi a d'una g an ciu a o d'un cen e
qualse ol que o e eixi possibili a de oba una collocació a sou; que
aques a ocupació deixi p ou emps Iliu e pe a dedica -se a I'emp esa
ag ícola
;
exis encia de e es accessibles pel seu p eu i ap opiades pe
la se a quali a ; acili a de anspo s pe a asllada -se d'un lloc a
I'al e ipdamen , e c.
Els
au o s en el seu eball exposen els esul a s d'una enquzs a
eali zada sob e un g an nomb e d3aques s ipus d'emp eses. Fan
obse a com en mol s casos o aixo s'ha con e i en un negoci uT-
nós, pe al* que s'hi han Ilenga , pe o qui malg a o es ac a d'un
ipus d'explo acions ag ícoles quo me eixen que els sia ese a un
lloc impo an din e de I'ag icul u a cali o niana, mol més d'enqa que
les educcions dels sous. I'escasse a de les co~locacions, la baixa ge-
ne al del p eu de la e a semblen empenye an a gen e s aques
cami
El
que cal, diuen, és una o ien ació con enien i pe aixo acaben
el seu ascicle amb un conjuu d'obse acions ad ecades a o s aquells
que pensen dedica -s'hi pe p ime a egada i a o s aquells que pe
manca de p epa ació su icien ha ien acaska el p ime cop.
Les insec es nuisibles aux plan es cul ioées, pe
A.
BALACHOWSKY
i
L.
MESNIL.--~~~~~, 1935.
G ac a d'una ob a magní ica so ida de l'lns i u de Rece ques
Ag onomiques de Ve salles i p esen ada pe l'eminen i opa oleg
-
M.
Paul Ma chal.
Els au o s han aconseg& apo a a la mode na bibliog a ia ecni-
co-ag ícola, un pe ec e ecull de les millo s obse acions bio16giques,
assaigs de ac amen i, e c., que sob e els insec es pe judicials als
con eus de F anca, A ica del .No d i paisos limí o s ha ien es a
publicades. No es ac a, únicamen d'un eball de compilació
sinó que els au o s ens donen a coneixe un segui de eballs ie sonals
mol in e essan s, d'en e els quals des aquen els es udis especials sob e
co xinilles, pugons
i
insec es dels ce eals.
A
més, d'un g an nomb e
dels insec es es udia s, s'esmen en obse acions e es pe sonalmen a
di e en s paysos.
Cons i ueixen I'ob a dos olums, que o men un conjun de
1921
pagines, illus ades amb 1369 g a a s ( o og a ies i dibuixos), la majo ia
d'ells o iginals
i
amb
8
lamines en colo s.
En el olum pnmz . des aca pe la se a impo ancia i ex ensió, el
SECCIO BIBLIOGRAFICA
677
capí ol p ime , dedica a I'es udi dels insec es pe judicials als con eus
uc ícoles; el capí ol segon es udia els insec es de la inya i el e ce
pa la d ls insec es pe judicials als ce eals i a les g amínies dels p a s.
En .e1 olum segon, el capí ol qua
és
dedica a l'es udi dels insec es
pe judicials als con eus d'ho a i indus nals
;
el cinque, al dels insec es
de les plan es d'o namen i dels con eus de lo : el sise pa la dels in-
sec es polí ags, pe judicials a o s els con eus; el s e deis insec es
dels g ans i de les a ines, i el ui e es udia els insec icides pe inges-
iÓ, pe con ac e i gasosos.
De cada insec e, els au o s donen les dades mo ole5giques i bio-
Iogiques p ecises, així com eis ac amen s més ap opia s.
Pel que a e e encia a l'es udi dels insec es dels g ups ege als
que o men cada un dels capiiols, les plan es es oben ag upades se-
gons les se es ca ac e ís iques bo aniques i si en e ells no hi ha sem-
blansa, o m n apa a s especials. Dins de cada g up de plan es o
apa a ; els insec es es udia s hi són ag upa s pe o d es.
Es
aques a una ob a mol ecomanable pe al ecnic, ja que en
ella aba les dades sis emA iques que li pe me en la iden i icació d'es-
pecies, dades biole5gique.s - ui de I'obse ació i de la biologia ex-
pe imen al- que l'onen en sob e la impo ancia del lagell i els mi -
jans de llui a a emp a i una ex ensa biblioga ia, p incipalmen pel
-
que a e e encia a les publicacions comp eses en e els anys
1925
i
1935 inclusi amen .
L'es udi dels insec es pe capí ols, segons els con eus que a aquen,
acili a mol la consul a a les pe sones no e~~eciali zades.
Es
ac a,
dones,
d'una ob a que es po aconsella a o hom que s'in e essi pe
i'es udi deis insec es pe judicials als con eus i. dels mi jans pe a
comba e'ls.
R.
B.
B.
T ai é d'A bo icul u e F ui ie e e de Pomologie, pz
A.
NOMBLOT.-
Lib ai ie
A.
e
H.
de la Maison Rus ique. Pa is, 1936.
..
Un nou llib e ances de ulga i zació de la ella ecnica ancesa
de uc icul u a, sense cap no e a , a desg a de les se es p op de
40
pagines.
A
ju ja pe aques s Ilib es, no I i ha més uc icul u a que la de
ja dins i ho s amilia s, en eyde es pels caminals, en ece s de pa e s
o en cledes, c ian els a b es en o mes p ecisamen a ís iques, po-
dan -los a mides exac es de cen íme es i espun an -los a nomb e
exac e de ulles, esseguin -los nomb oses egades a Iliga -los i guia -

los. Ce amen que els ui e s du s d'aques a mane a han ep esen a
I
ep esen en el seu pape en la p oducció ancesa, pe o nosal es
ens a e i íem a classi ica aques a ecnica com a p opia de la uc-
icul u a i<ama eu ,i.
Hom di ia, a ju ja pe aques s Ilib es, que l'au o no s'ha adona
enca a, que idhuc
a
F anca ma eix hi ha g ans plan ades de ui e s
en
o mis llin?es, les quals,
a
l'igual que les simila s que es an pe
Angla e a, Alemanya
i
al es paisos compa ables, són du es amb
una ecnica di e en , mol méS expedi i a, i de. esul a s supe io s, si
es alo en pe la p oducció que els a b es indeixen.
La ecnica uc icola ancesa anquilosada en la o ma de més
enlli dels da e s en a o qua an a anys, i que a se i de bece oles
a o s zls uc icul o s d'al es pai'sos, ha es a supe ada pe aques s,
i
gosa iem di que amb un supe io
i
in enciona desconeixemen pe
pa dels ells ecnics ancesos.
La pa del llib e dedicada
a
Pomologia, és p obablemen la més
in e essan -majo men si es é en comp e el ca ic e ne amen
i e is a de l'au o - pe
a
se i -di consul a en I'es udi i en la iden-
i icació de a ie a s.
Hi
igu a una lla ga llis a de a ie a s, amb una
b eu, massa b eu, desc ipció.
R.
s.
i
R.
Annual
Kepo 1935 -Eas Malling Resea ch S a ion.
ARX~LIS
ha ebu aques epo dels eballs de I'any d'aques a
cada dia més p es igiosa es ació expe imen al.
>.
Enca ada la se a ac uació p e e en men a la F nc icul u a, es po
di q~ie gai ehé cada un dels'2l eballs d'in es igació o iginals que
-
hi epo en. en un
o
al e aspec e hi an e e encia, i p- an ens
són in e essan s.
Lee no es apo acions
a
I'a n unada busca i selecció de peus
pe
a
ui e s, que ja a anys que énen desen olupan amb no ables
exi s aconsegui s, hi són p e e in men escensionades. lgualmen hom
eu que no conside en enca a esgo ades les possibili a s de ece ques
sob e a ini a en els empil s,
i
que els nous eballs d'in es igació
sob e in luencia mú ua de peu, empel
i
en eempel segueixen in e-
essan pe al coneixemen ap o undi d'aques es qües ions.
A no a no es expe iencies sob e injeccions en ui e s, conse ació
de pomes en (iemmaga zema ge en gas>>, es udi de malu s, c eixe-
men d'a els, o s emes in e essan s pe
a
la uc icul u a To plega
ens a mol ag adable I'o e imen d'aques Repo .
R.
s.
1
R.
SECCJO B~BLIOGRAFICA
679
Con e ence Ag icole Paneu opéenne.
(9.12
sep emb e
1936.
Vien-
ne.)--Edi ions
Paneu opéennes.-Pa is-Vienne-Zunch.
L'Ag icul u a del e11 coniinen eu opeu cada dia es oba amb
no es di icul a s. Les se es e es explo ades
ja
de mol en ic, els
ele a s p eus dels sala is, el con eu a base de pe i es emp eses, e ce-
e a, o con ibueix a c ea -li un ambien a o able a una p oducció
ca a que ni en els ma eixos cen es indus ials eu opeus no po compe-
i amb el p o¿luc es ag ícoles que énen d'Ame ica, de la
U.
R.
S.
S.
i
dels Dominis de I'lmpe i B i Anic.
Aixo ha ana onginan un males a cada egada més in ens, que
ha c is alli za da e amen amb la celeb ació de la P ime a Conhe-
encia Paneu opea, celeb ada a Viena el se emb e passa .
Pe bé que hi p engue en pa ecnics de mol s paisos eu opeus.
els aus iacs que I'o gani za en, hi in e ingue en en una p opo ció
c escudíssima i, p
que
no di -ho?. plan eja en mol s dels p oblemes
d s dels pun s de mi a que més a ec en els paisos ag ícóles danubians.
Ses abli en se comissions, enca egades d'es udia els següen s
pun s
:
l.-Els
c eals i els a a ges a Eu opa.
11
-El
bes ia , els p oduc es Iac ics
i
les g asses a Eu opa.
111.-a)
El
suc e a Eu opa.
b)
L'alcohol
a
Eu opa.
c)
Els
olic a Eu opa.
1V.-Llegums i ui s a Eu opa.
V.
La ecnica a Eu opa.
b)
Les assegu ances sociais en ]'ag icul u a eu opea.
VI.-a) P oblema dels me ca s i dels anspo s a Eu opa.
b)
P obl mes dels c edi s ag ícoles a Eu opa.
VI1.-Les ma e ies p ime es ag~ícoles a Eu opa.
A
cada una d'aques es seccions es p esen a en co,municacions
nomb oses que han es a objec e d'una publicació edi ada en ances
i
en alemany. Des d'aques ma eix llib e es a una c ida a o s els
go e ns
i
pagesos d.Eu opa demanan -los la collabo ació da an els
p ills que amenacen I'ag icul u a eu opea.
Finalmen s'bi dóna comp e de la c eació de la Unió Paneu opea
Ag ícola
(U.
P.
A.) i de les se es inali a s. que són:
1
."
O gani za el me ca eu opeu
i
de ensa 1s in e essos e~o-
nals de l'ag icul u a eu opea da an la compe encia que li an les
2.-
Man eni es e a elació amb les o gani zacions ag ícolae
in e nacionals.
3.*
P opaga la idea ag icola paneu opea.
4."
Compila i es udia o a mena de documen ació polí ica, co-
me cial, eo ica
i
es adís ica, e e en a la ques ió ag ícola paneu opea.
5."
U gani za cong essos
i
con e encies ag ícoles de ca ic ei pan-
eu opeu
J.
LL
i
M.
Bu lle í del Depa amen ¿'Ag icul u a. Any 1, núm.
1-2,
Ba celona,
oc ub e-no e nb e
1936.
La
Conselle ia dqAg icul i a de la Gene ali a de Ca alunya ha
publiia el p ime núme o del'sei Bu lle í que co espon a19 mesos
d'oc ub e i no emb e.
Es
aC a d'un ascicle de
80
plan-s d'un in e es innegable.
..
.
.
Es a di idi en es seccions:
l.-Idees i Doc ines, on s'inse eixen uns apun s sob e econhia
di igida.
1.-Fe s i documen s.-En aques a secció cal ema ca sob e o
la i ansc ipció d'un..docu nen de p incipis del segle
XE',
a l'en o n
del p oblcma de la [c abassa mo a , impo an pe
i
la his o ia social
de I'ag icul u a ca alana.
11.-Ac ioi a s del Depa amen .-En aques a secció, a més del
Snma i de les disposicions legisla i es, hi an ep odiiides les no es
de
les emissions adiades pe la Conseile ia.
Si un ence on la adiació pe iodica d con e encies ad ecades
als campe ols de Ca alunya, un nou ence ha es a la compilació, en
el Bu lle í. d'aques aplec de no es de di ulgació ecnica a nb la
qual cosa se a més acil que hom en gui o el p o i que es podia
espe a .
La Conselle ia i els Se eis Tecnics d'Ag icul u a han oba amb
aqnes Bu lle í un exceMen po an eu de les se es múl iples ac i;
i a s.
J.
LL.
i
M.