Bibliografia

BIBLIOGRAFIA An in oduc ion o opical soils, pe P. VAGELER. Mac Millan & Co Lond es, 1933. Es una guia, p incipalmen amb ca ic e de di ulgació, i o ien- ada més que es, a I'ag icul o que ol e ag icul u a en els climes opicals. A desgia que no a pas al ons del ema, 6s un llib e ap eciable, més si es é en comp e que la li e a u a sob e aques ema no és pas abundosa. R. S. R. L'ag icul u e di igée aux E a s-Unis, pe GEORGE~ Bou ~~o.-Lib ai ie Technique e Economique, Pa zs, 1935. Es ac a d'un es udi c í ic sob e I'assaig d'ap icul u a di igida e als Es a s Uni s, un país que sapi conse a en els momen s de les aques mag es el p es igi que assolí en els anys passa s de les aques g asses. Més que el que els me odes poden eni d'aplicació a 1'Eu opa Occiden al, conside a I'au o el que enen semp e d'alli onado es les expe iencies alienes. Exposa els mo ius que, pe ésse els immedia s an e io s del mal, o en conside a s pe algú als EE. UU. com a causan s de la min a de la alo dels p oduc es ag ícoles: ancamen de di e sos me ca s eu o- peus una ol a acabada la demanda momen ania i ex ao dina ia que s'ha ia p odui' du an la gue a eu opea i la* pos gue a ... una Ilei d'ul ap o ecció a la indús ia, dic ada I'any 22 ... Fa eu e, pe o, com les e i ables causes del mal énen de mol més enlla ; la gue a no a e més que ajo na -ne les conseqü&ncies. Pa al.lelamen a obse a com una mino ia de pagesos, el a me s de SOes de eus di ec es di I'espe i especulado que ha ani na o s els con eado s d'aquella egió d'enca de l'ocupació del con- inen no d-ame ich- an sabe copsa la impo ancia ,que pe a ells enien les decisions polí iques i a eu e de quina mane a aconse- gui en que es bas issin sob e els p obie nes ag ícoles les pla a o mes elec o als. Aixo a po a ISany 1929 el p ime i i en de egula els p eus dils p oduc es ag ícoles pe pa del p esiclen Hoo e i I'any 1933, so a la de Roose el , el e i able p ime pla d'ag i- cul u a di igida dels Es a s Uni s que me eix el nom de al, El pla Roose el é com a objec ius conc e s, alleuge i el deu e dels ag i- cul o ~ pe mi ji d'una des alo ació de la uni a mone a ia, es abli una no a o gani zició del c edl ag ícola i saneja els p eus, pe o no d'una mane a mo nen ania, sinó d'una mane a du ade a, pe la qual cosa calia adap a la p oducció a los necessi a s del momen , dcies a una educció conslde able de la supe icie con eada. L'au o posa de illeu les di icul a s que aques da e p oblema o e eix pe a cada un dels més impo an s p oduc es ag ícoles dels Es a s Uni s, di icul a s que es e en gai ebé i esolubles pel que a e e encia als p oduc es Ile e s. Fa eu e o a la complicació de I'eng ana ge que ep esen a un pla semblan , ema ca la epe cussió conside able que é sob e les despeses públiquex, el g eu a ac que ep esen a a la llibe a indi i- dual i I'ambigüi a que, malg a o , ca ac e i zi els esul a s ob ingu s. Mise e au p ospé i é paysanne?, pe RENÉ Du~o~~.-Edi ions Fus ie . Pa is, 1.936. El llib e d'aques Enginye Ag onom ances ecolza sob e un e que cau de ple en el domini de I'obse ació ulga . Desp és dels innomb ables es o cos pe a inc emen a la p oducció ag ícola, quan x~mbla a que la humani a en a a ja al cancel1 de la se a eda d'o , esul a que mol abans que o hom pugui aisposa de o el que li és es lc amen indispensable pe a menja i es i , es pa la de colli es excessi es; una plaga ouna calami a qualce ol que a pz d e I'a- nyada s'a iba a conside a com un e p o idenciil pe que a possible alo a millo els es ocs exis en s, i de an en an aques s són en pa inu ili za s, hom diu, pe al de sal a de la mise ia -1s pageios ! 1 es p egun a I'au 0 amb as o amen : i no se a pas que I'abun- dincia es 'gui enyida amb la p ospe i a dels pagesos? Una bona pa del eball el dedica a es udia les modali a s del cn el seu país. Si el llib e en aques aspec e po & in e esa SECCIO BIBLIOGRAFICA 675 poc a i n que no sigui ances, no és akí pel que en pod íem di el ons del p oblema. Diu Dumon que l'abundoncia di ícilmen es po a eni amb un egim economic que, accep an el lliu e joc de I'o e a i de la deman- da, onumen i la oalo de les me cade ies en la se a escasse a . P opugna pe un desen olupamen de la p oducció, es udia en unció de les necessi a s eals en quan i a i quali a , i pe unano a solució del p oblema de la dis ibució de les iqueses. No diem que l'au o sigui an a o una en la solució com en el plan ejamen dels p oblemes que es udia. Són ema cables, pe o, mol s dels seus comen a is i I'op imisme que ol encomana . J. LL. 1 M. Pa - ime a ming o inco ne.-Bulle in 581.-Uni e si y o Ag icul- u . Ag icul u a] Expe imen S a ion.-Be keley, Cali o nia, 1934. El P o . R. L. Adams i el seu collabo ado J. L. Wann ens o e- eixen amb aques a pubiicació apa egudi ja a uns qiian s mesos; els esul a s d'un ipus de ece ques ben in enciona s que ha du a e - me la Ciannini Founda ion. Hi es udien una modali a especial d'emp esa ag ícola que ha p es g an inc emen du an aques s anys da ie s pels ol an s dels més im- po an s cen es de població de Gli o nia, especialmen a Los Ange- les, San Be na dino, San Diego, Sac amen o, e c., e c. Es ac a d'indl idus que guanyen un sou o a de casa, pe o que han adqui i i explo en una pe i a inca amb el doble objec e d'a odo- ni el seu balan5 amilia i de iu e a o a. En engui's bé, pe o, que es ac a de e i ables emp eses ag ícoles. No es limi en ni mol menys al consum amilia ; iuen de ca a al me ca i enen una inali a luc a- i a (p oducció p e e en d'ous. d'a i am, de conills, d'ho alisses, de ' ui es, de lo s, e c.). Vénen a ocupa una posició medial en e les emp eses ag ícoles p opiamen di es a les quals l'emp es'a i des ina o a I'ac i i a i aquelles cases que enen un ho o un galline anexos, mig pe al consum piopi, mig com a passa emps. Obse i's a més que solen ocupa no an sois el emps que al cap de casa li queda lliuie sinó o a I'ac i i a de la mulle , d'algun ill o d'algun al e memb e o memb es de la amília. Es comp en que aques a mena d'emp eses ag icoles exig-ixen la coincidencia d'un conjun de ci cums Ancies a o ables: duplici a d'ap i uds pc 'a aquel1 que s'ha de dedica a I'ensems a dues ocupa- cions, so in ben di e ses; p oximi a d'una g an ciu a o d'un cen e qualse ol que o e eixi possibili a de oba una collocació a sou; que aques a ocupació deixi p ou emps Iliu e pe a dedica -se a I'emp esa ag ícola ; exis encia de e es accessibles pel seu p eu i ap opiades pe la se a quali a ; acili a de anspo s pe a asllada -se d'un lloc a I'al e ipdamen , e c. Els au o s en el seu eball exposen els esul a s d'una enquzs a eali zada sob e un g an nomb e d3aques s ipus d'emp eses. Fan obse a com en mol s casos o aixo s'ha con e i en un negoci uT- nós, pe al* que s'hi han Ilenga , pe o qui malg a o es ac a d'un ipus d'explo acions ag ícoles quo me eixen que els sia ese a un lloc impo an din e de I'ag icul u a cali o niana, mol més d'enqa que les educcions dels sous. I'escasse a de les co~locacions, la baixa ge- ne al del p eu de la e a semblen empenye an a gen e s aques cami El que cal, diuen, és una o ien ació con enien i pe aixo acaben el seu ascicle amb un conjuu d'obse acions ad ecades a o s aquells que pensen dedica -s'hi pe p ime a egada i a o s aquells que pe manca de p epa ació su icien ha ien acaska el p ime cop. Les insec es nuisibles aux plan es cul ioées, pe A. BALACHOWSKY i L. MESNIL.--~~~~~, 1935. G ac a d'una ob a magní ica so ida de l'lns i u de Rece ques Ag onomiques de Ve salles i p esen ada pe l'eminen i opa oleg - M. Paul Ma chal. Els au o s han aconseg& apo a a la mode na bibliog a ia ecni- co-ag ícola, un pe ec e ecull de les millo s obse acions bio16giques, assaigs de ac amen i, e c., que sob e els insec es pe judicials als con eus de F anca, A ica del .No d i paisos limí o s ha ien es a publicades. No es ac a, únicamen d'un eball de compilació sinó que els au o s ens donen a coneixe un segui de eballs ie sonals mol in e essan s, d'en e els quals des aquen els es udis especials sob e co xinilles, pugons i insec es dels ce eals. A més, d'un g an nomb e dels insec es es udia s, s'esmen en obse acions e es pe sonalmen a di e en s paysos. Cons i ueixen I'ob a dos olums, que o men un conjun de 1921 pagines, illus ades amb 1369 g a a s ( o og a ies i dibuixos), la majo ia d'ells o iginals i amb 8 lamines en colo s. En el olum pnmz . des aca pe la se a impo ancia i ex ensió, el SECCIO BIBLIOGRAFICA 677 capí ol p ime , dedica a I'es udi dels insec es pe judicials als con eus uc ícoles; el capí ol segon es udia els insec es de la inya i el e ce pa la d ls insec es pe judicials als ce eals i a les g amínies dels p a s. En .e1 olum segon, el capí ol qua és dedica a l'es udi dels insec es pe judicials als con eus d'ho a i indus nals ; el cinque, al dels insec es de les plan es d'o namen i dels con eus de lo : el sise pa la dels in- sec es polí ags, pe judicials a o s els con eus; el s e deis insec es dels g ans i de les a ines, i el ui e es udia els insec icides pe inges- iÓ, pe con ac e i gasosos. De cada insec e, els au o s donen les dades mo ole5giques i bio- Iogiques p ecises, així com eis ac amen s més ap opia s. Pel que a e e encia a l'es udi dels insec es dels g ups ege als que o men cada un dels capiiols, les plan es es oben ag upades se- gons les se es ca ac e ís iques bo aniques i si en e ells no hi ha sem- blansa, o m n apa a s especials. Dins de cada g up de plan es o apa a ; els insec es es udia s hi són ag upa s pe o d es. Es aques a una ob a mol ecomanable pe al ecnic, ja que en ella aba les dades sis emA iques que li pe me en la iden i icació d'es- pecies, dades biole5gique.s - ui de I'obse ació i de la biologia ex- pe imen al- que l'onen en sob e la impo ancia del lagell i els mi - jans de llui a a emp a i una ex ensa biblioga ia, p incipalmen pel - que a e e encia a les publicacions comp eses en e els anys 1925 i 1935 inclusi amen . L'es udi dels insec es pe capí ols, segons els con eus que a aquen, acili a mol la consul a a les pe sones no e~~eciali zades. Es ac a, dones, d'una ob a que es po aconsella a o hom que s'in e essi pe i'es udi deis insec es pe judicials als con eus i. dels mi jans pe a comba e'ls. R. B. B. T ai é d'A bo icul u e F ui ie e e de Pomologie, pz A. NOMBLOT.- Lib ai ie A. e H. de la Maison Rus ique. Pa is, 1936. .. Un nou llib e ances de ulga i zació de la ella ecnica ancesa de uc icul u a, sense cap no e a , a desg a de les se es p op de 40 pagines. A ju ja pe aques s Ilib es, no I i ha més uc icul u a que la de ja dins i ho s amilia s, en eyde es pels caminals, en ece s de pa e s o en cledes, c ian els a b es en o mes p ecisamen a ís iques, po- dan -los a mides exac es de cen íme es i espun an -los a nomb e exac e de ulles, esseguin -los nomb oses egades a Iliga -los i guia - los. Ce amen que els ui e s du s d'aques a mane a han ep esen a I ep esen en el seu pape en la p oducció ancesa, pe o nosal es ens a e i íem a classi ica aques a ecnica com a p opia de la uc- icul u a i<ama eu ,i. Hom di ia, a ju ja pe aques s Ilib es, que l'au o no s'ha adona enca a, que idhuc a F anca ma eix hi ha g ans plan ades de ui e s en o mis llin?es, les quals, a l'igual que les simila s que es an pe Angla e a, Alemanya i al es paisos compa ables, són du es amb una ecnica di e en , mol méS expedi i a, i de. esul a s supe io s, si es alo en pe la p oducció que els a b es indeixen. La ecnica uc icola ancesa anquilosada en la o ma de més enlli dels da e s en a o qua an a anys, i que a se i de bece oles a o s zls uc icul o s d'al es pai'sos, ha es a supe ada pe aques s, i gosa iem di que amb un supe io i in enciona desconeixemen pe pa dels ells ecnics ancesos. La pa del llib e dedicada a Pomologia, és p obablemen la més in e essan -majo men si es é en comp e el ca ic e ne amen i e is a de l'au o - pe a se i -di consul a en I'es udi i en la iden- i icació de a ie a s. Hi igu a una lla ga llis a de a ie a s, amb una b eu, massa b eu, desc ipció. R. s. i R. Annual Kepo 1935 -Eas Malling Resea ch S a ion. ARX~LIS ha ebu aques epo dels eballs de I'any d'aques a cada dia més p es igiosa es ació expe imen al. >. Enca ada la se a ac uació p e e en men a la F nc icul u a, es po di q~ie gai ehé cada un dels'2l eballs d'in es igació o iginals que - hi epo en. en un o al e aspec e hi an e e encia, i p- an ens són in e essan s. Lee no es apo acions a I'a n unada busca i selecció de peus pe a ui e s, que ja a anys que énen desen olupan amb no ables exi s aconsegui s, hi són p e e in men escensionades. lgualmen hom eu que no conside en enca a esgo ades les possibili a s de ece ques sob e a ini a en els empil s, i que els nous eballs d'in es igació sob e in luencia mú ua de peu, empel i en eempel segueixen in e- essan pe al coneixemen ap o undi d'aques es qües ions. A no a no es expe iencies sob e injeccions en ui e s, conse ació de pomes en (iemmaga zema ge en gas>>, es udi de malu s, c eixe- men d'a els, o s emes in e essan s pe a la uc icul u a To plega ens a mol ag adable I'o e imen d'aques Repo . R. s. 1 R. SECCJO B~BLIOGRAFICA 679 Con e ence Ag icole Paneu opéenne. (9.12 sep emb e 1936. Vien- ne.)--Edi ions Paneu opéennes.-Pa is-Vienne-Zunch. L'Ag icul u a del e11 coniinen eu opeu cada dia es oba amb no es di icul a s. Les se es e es explo ades ja de mol en ic, els ele a s p eus dels sala is, el con eu a base de pe i es emp eses, e ce- e a, o con ibueix a c ea -li un ambien a o able a una p oducció ca a que ni en els ma eixos cen es indus ials eu opeus no po compe- i amb el p o¿luc es ag ícoles que énen d'Ame ica, de la U. R. S. S. i dels Dominis de I'lmpe i B i Anic. Aixo ha ana onginan un males a cada egada més in ens, que ha c is alli za da e amen amb la celeb ació de la P ime a Conhe- encia Paneu opea, celeb ada a Viena el se emb e passa . Pe bé que hi p engue en pa ecnics de mol s paisos eu opeus. els aus iacs que I'o gani za en, hi in e ingue en en una p opo ció c escudíssima i, p que no di -ho?. plan eja en mol s dels p oblemes d s dels pun s de mi a que més a ec en els paisos ag ícóles danubians. Ses abli en se comissions, enca egades d'es udia els següen s pun s : l.-Els c eals i els a a ges a Eu opa. 11 -El bes ia , els p oduc es Iac ics i les g asses a Eu opa. 111.-a) El suc e a Eu opa. b) L'alcohol a Eu opa. c) Els olic a Eu opa. 1V.-Llegums i ui s a Eu opa. V. La ecnica a Eu opa. b) Les assegu ances sociais en ]'ag icul u a eu opea. VI.-a) P oblema dels me ca s i dels anspo s a Eu opa. b) P obl mes dels c edi s ag ícoles a Eu opa. VI1.-Les ma e ies p ime es ag~ícoles a Eu opa. A cada una d'aques es seccions es p esen a en co,municacions nomb oses que han es a objec e d'una publicació edi ada en ances i en alemany. Des d'aques ma eix llib e es a una c ida a o s els go e ns i pagesos d.Eu opa demanan -los la collabo ació da an els p ills que amenacen I'ag icul u a eu opea. Finalmen s'bi dóna comp e de la c eació de la Unió Paneu opea Ag ícola (U. P. A.) i de les se es inali a s. que són: 1 ." O gani za el me ca eu opeu i de ensa 1s in e essos e~o- nals de l'ag icul u a eu opea da an la compe encia que li an les 2.- Man eni es e a elació amb les o gani zacions ag ícolae in e nacionals. 3.* P opaga la idea ag icola paneu opea. 4." Compila i es udia o a mena de documen ació polí ica, co- me cial, eo ica i es adís ica, e e en a la ques ió ag ícola paneu opea. 5." U gani za cong essos i con e encies ag ícoles de ca ic ei pan- eu opeu J. LL i M. Bu lle í del Depa amen ¿'Ag icul u a. Any 1, núm. 1-2, Ba celona, oc ub e-no e nb e 1936. La Conselle ia dqAg icul i a de la Gene ali a de Ca alunya ha publiia el p ime núme o del'sei Bu lle í que co espon a19 mesos d'oc ub e i no emb e. Es aC a d'un ascicle de 80 plan-s d'un in e es innegable. .. . . Es a di idi en es seccions: l.-Idees i Doc ines, on s'inse eixen uns apun s sob e econhia di igida. 1.-Fe s i documen s.-En aques a secció cal ema ca sob e o la i ansc ipció d'un..docu nen de p incipis del segle XE', a l'en o n del p oblcma de la [c abassa mo a , impo an pe i la his o ia social de I'ag icul u a ca alana. 11.-Ac ioi a s del Depa amen .-En aques a secció, a més del Snma i de les disposicions legisla i es, hi an ep odiiides les no es de les emissions adiades pe la Conseile ia. Si un ence on la adiació pe iodica d con e encies ad ecades als campe ols de Ca alunya, un nou ence ha es a la compilació, en el Bu lle í. d'aques aplec de no es de di ulgació ecnica a nb la qual cosa se a més acil que hom en gui o el p o i que es podia espe a . La Conselle ia i els Se eis Tecnics d'Ag icul u a han oba amb aqnes Bu lle í un exceMen po an eu de les se es múl iples ac i; i a s. J. LL. i M.