Bibliografia

BIBLIOGRAFIA An introduction to tropical soils, per P. VAGELER. Mac Millan & Co Londres, 1933. Es una guia, principalment amb caricter de divulgació, i orientada més que res, a I'agricultor que vol fer agricultura en els climes tropicals. A desgiat que no va pas al fons del tema, 6s un llibre apreciable, més si es té en compte que la literatura sobre aquest tema no és pas abundosa. R. S. t R. L'agriculture dirigée aux Etats-Unis, per GEORGE~ Bouv~~o.-Librairie Technique et Economique, Parzs, 1935. Es tracta d'un estudi crític sobre I'assaig d'apricultura dirigida fet als Estats Units, un país que sapi conservar en els moments de les vaques magres el prestigi que assolí en els anys passats de les vaques grasses. Més que el que els metodes poden tenir d'aplicació a 1'Europa Occidental, considera I'autor el que tenen sempre d'allironadores les experiencies alienes. Exposa els motius que, per ésser els immediats anteriors del mal, foren considerats per algú als EE. UU. com a causants de la minva de la valor dels productes agrícoles: tancament de diversos mercats europeus una volta acabada la demanda momentania i extraordinaria que s'havia produi't durant la guerra europea i la* postguerra ... una Ilei d'ultraprotecció a la indústria, dictada I'any 22 ... Fa veure, pero, com les veritables causes del mal vénen de molt més enlla ; la guerra no va fer més que ajornar-ne les conseqü&ncies. Paral.lelament fa observar com una minoria de pagesos, el farmers de SOest dereus directes di I'esperit especulador que ha anirnat tots els conreadors d'aquella regió d'enca de l'ocupació del continent nord-americhvan saber copsar la importancia ,que per a ells tenien les decisions polítiques i fa veure de quina manera aconseguiren que es bastissin sobre els probiernes agrícoles les plataformes electorals. Aixo va portar ISany 1929 el primer iritent de regular els preus dils productes agrícoles per part del presiclent Hoover i I'any 1933, sota la de Roosevelt, el veritable primer pla d'agricultura dirigida dels Estats Units que mereix el nom de tal, El pla Roosevelt té com a objectius concrets, alleugerir el deute dels agricultor~ per mitji d'una desvaloració de la unitat monetaria, establir una nova organitzició del credlt agrícola i sanejar els preus, pero no d'una manera mornentania, sinó d'una manera duradera, per la qual cosa calia adaptar la producció a los necessitats del moment, dcies a una reducció conslderable de la superficie conreada. L'autor posa de rilleu les dificultats que aquest darrer problema ofereix per a cada un dels més importants productes agrícoles dels Estats Units, dificultats que es feren gairebé irresolubles pel que fa referencia als productes Ileters. Fa veure tota la complicació de I'engranatge que representa un pla semblant, remarca la repercussió considerable que té sobre les despeses públiquex, el greu atac que representa a la llibertat individual i I'ambigüitat que, malgrat tot, caracteritzi els resultats obtinguts. Misere au prospérité paysanne?, per RENÉ Du~o~~.-Editions Fustier. Paris, 1.936. El llibre d'aquest Enginyer Agronom frances recolza sobre un fet que cau de ple en el domini de I'observació vulgar. Després dels innombrables esforcos per a incrementar la producció agrícola, quan x~mblava que la humanitat entrava ja al cancel1 de la seva edat d'or, resulta que molt abans que tothom pugui aisposar de tot el que li és estrlctament indispensable per a menjar i vestir, es parla de collites excessives; una plaga ouna calamitat qualcevol que fa pzrdre I'anyada s'arriba a considerar com un fet pfovidenciil perque fa possible valorar millor els estocs existents, i de tant en tant aquests són en part inutilitzats, hom diu, per tal de salvar de la miseria -1s pageios ! 1 es pregunta I'aut0r amb astorament : i no sera pas que I'abundincia est'gui renyida amb la prosperitat dels pagesos? Una bona part del treball el dedica a estudiar les modalitats del cn el seu país. Si el llibre en aquest aspecte pot&r interesa SECCIO BIBLIOGRAFICA 675 poc a irn que no sigui frances, no és akí pel que en podríem dir el fons del problema. Diu Dumont que l'abundoncia difícilment es pot avenir amb un regim economic que, acceptant el lliure joc de I'oferta i de la demanda, fonumenti la oalor de les mercaderies en la seva escassetat. Propugna per un desenvolupament de la producció, estudiat en funció de les necessitats reals en quantitat i qualitat, i per unanova solució del problema de la distribució de les riqueses. No diem que l'autor sigui tan afortunat en la solució com en el plantejament dels problemes que estudia. Són remarcables, pero, molts dels seus comentaris i I'optimisme que vol encomanar. J. LL. 1 M. Part-time farming for incorne.-Bulletin 581.-University of Agriculturt. Agricultura] Experiment Station.-Berkeley, California, 1934. El Prof. R. L. Adams i el seu collaborador J. L. Wann ens ofereixen amb aquesta pubiicació aparegudi ja fa uns qiiants mesos; els resultats d'un tipus de recerques ben intencionats que ha dut a terme la Ciannini Foundation. Hi estudien una modalitat especial d'empresa agrícola que ha pres gran increment durant aquests anys dariers pels voltants dels més importants centres de població de Glifornia, especialment a Los Angeles, San Bernardino, San Diego, Sacramento, etc., etc. Es tracta d'indlvidus que guanyen un sou fora de casa, pero que han adquirit i exploten una petita finca amb el doble objecte d'arrodonir el seu balan5 familiar i de viure a fora. Entengui's bé, pero, que es tracta de veritables empreses agrícoles. No es limiten ni molt menys al consum familiar ; viuen de cara al mercat i tenen una finalitat lucrativa (producció preferent d'ous. d'aviram, de conills, d'hortalisses, de f'ruites, de flors, etc.). Vénen a ocupar una posició medial entre les empreses agrícoles propiament dites a les quals l'empres'ari destina tota I'activitat i aquelles cases que tenen un hort o un galliner anexos, mig per al consum piopi, mig com a passatemps. Observi's a més que solen ocupar no tan sois el temps que al cap de casa li queda lliuie sinó tota I'activitat de la muller, d'algun fill o d'algun altre membre o membres de la família. Es compren que aquesta mena d'empreses agricoles exig-ixen la coincidencia d'un conjunt de circumstAncies favorables: duplicitat d'aptituds pcr'a aquel1 que s'ha de dedicar a I'ensems a dues ocupa- cions, sovint ben diverses; proximitat d'una gran ciutat o d'un centre qualsevol que ofereixi possibilitat de trobar una collocació a sou; que aquesta ocupació deixi prou temps Iliure per a dedicar-se a I'empresa agrícola ; existencia de terres accessibles pel seu preu i apropiades per la seva qualitat; facilitat de transports per a traslladar-se d'un lloc a I'altre ripdament, etc. Els autors en el seu treball exposen els resultats d'una enquzsta realitzada sobre un gran nombre d3aquests tipus d'empreses. Fan observar com en molts casos tot aixo s'ha convertit en un negoci ruTnós, per al* que s'hi han Ilengat, pero qui malgrat tot es tracta d'un tipus d'explotacions agrícoles quo mereixen que els sia reservat un lloc important dintre de I'agricultura californiana, molt més d'enqa que les reduccions dels sous. I'escassetat de les co~locacions, la baixa general del preu de la terra semblen empenyer tanta gent vers aquest cami El que cal, diuen, és una orientació convenient i per aixo acaben el seu fascicle amb un conjuut d'observacions adrecades a tots aquells que pensen dedicar-s'hi per primera vegada i a tots aquells que per manca de preparació suficient havien fracaskat el primer cop. Les insectes nuisibles aux plantes cultioées, per A. BALACHOWSKY i L. MESNIL.--~~~~~, 1935. G tracta d'una obra magnífica sortida de l'lnstitut de Recerques Agronomiques de Versalles i presentada per l'eminent fitopatoleg - M. Paul Marchal. Els autors han aconseg&t aportar a la moderna bibliografia tecnico-agrícola, un perfecte recull de les millors observacions bio16giques, assaigs de tractamenti, etc., que sobre els insectes perjudicials als conreus de Franca, Africa del .Nord i paisos limítrofs havien estat publicades. No es tracta, únicament d'un treball de compilació sinó que els autors ens donen a coneixer un seguit de treballs iersonals molt interessants, d'entre els quals destaquen els estudis especials sobre cotxinilles, pugons i insectes dels cereals. A més, d'un gran nombre dels insectes estudiats, s'esmenten observacions fetes personalment a diferents paysos. Constitueixen I'obra dos volums, que formen un conjunt de 1921 pagines, illustrades amb 1369 gravats (fotografies i dibuixos), la majoria d'ells originals i amb 8 lamines en colors. En el volum pnmzr. destaca per la seva importancia i extensió, el SECCIO BIBLIOGRAFICA 677 capítol primer, dedicat a I'estudi dels insectes perjudicials als conreus fructícoles; el capítol segon estudia els insectes de la vinya i el tercer parla drls insectes perjudicials als cereals i a les gramínies dels prats. En .e1 volum segon, el capítol quart és dedicat a l'estudi dels insectes perjudicials als conreus d'horta i industnals ; el cinque, al dels insectes de les plantes d'ornament i dels conreus de flor: el sise parla dels insectes polífags, perjudicials a tots els conreus; el srte deis insectes dels grans i de les farines, i el vuite estudia els insecticides per ingestiÓ, per contacte i gasosos. De cada insecte, els autors donen les dades morfole5giques i bioIogiques precises, així com eis tractaments més apropiats. Pel que fa referencia a l'estudi dels insectes dels grups vegetals que formen cada un dels capiiols, les plantes es troben agrupades segons les seves característiques botaniques i si entre ells no hi ha semblansa, formtn apartats especials. Dins de cada grup de plantes o apartat; els insectes estudiats hi són agrupats per ordres. Es aquesta una obra molt recomanable per al tecnic, ja que en ella traba les dades sistemAtiques que li permeten la identificació d'especies, dades biole5gique.s -fruit de I'observació i de la biologia experimentalque l'onenten sobre la importancia del flagell i els mitjans de lluita a emprar i una extensa bibliogafia, principalment pel - que fa referencia a les publicacions compreses entre els anys 1925 i 1935 inclusivament. L'estudi dels insectes per capítols, segons els conreus que ataquen, facilita molt la consulta a les persones no e~~ecialitzades. Es tracta, dones, d'una obra que es pot aconsellar a tothom que s'interessi per i'estudi deis insectes perjudicials als conreus i. dels mitjans per a combatre'ls. R. B. r B. Traité d'Arboriculture Fruitiere et de Pomologie, pzr A. NOMBLOT.- Librairie A. et H. de la Maison Rustique. Paris, 1936. .. Un nou llibre frances de vulgarització de la vella tecnica francesa de fructicultura, sense cap novetat, a desgrat de les seves prop de 40 pagines. A jutjar per aquests Ilibres, no Iti ha més fructicultura que la de jardins i horts familiars, en reyderes pels caminals, en recers de parets o en cledes, criant els arbres en formes precisament artístiques, podant-los a mides exactes de centímetres i espuntant-los a nombre exacte de fulles, resseguint-los nombroses vegades a Iligar-los i guiar- los. Certament que els fruiters duts d'aquesta manera han representar I representen el seu paper en la producció francesa, pero nosaltres ens atreviríem a classificar aquesta tecnica com a propia de la fructicultura i<amateur,i. Hom diria, a jutjar per aquests Ilibres, que l'autor no s'ha adonat encara, que idhuc a Franca mateix hi ha grans plantades de fruiters en formis llin?es, les quals, a l'igual que les similars que es fan per Anglaterra, Alemanya i altres paisos comparables, són dutes amb una tecnica diferent, molt méS expeditiva, i de. resultats superiors, si es valoren per la producció que els arbres rindeixen. La tecnica fructicola francesa anquilosada en la forma de més enlli dels darrers trenta o quaranta anys, i que va servir de beceroles a tots zls fructicultors d'altres pai'sos, ha estat superada per aquests, i gosariem dir que amb un superior i intencionat desconeixement per part dels vells tecnics francesos. La part del llibre dedicada a Pomologia, és probablement la més interessant -majorment si es té en compte el caricter netament viverista de l'autorper a servir -di consulta en I'estudi i en la identificació de varietats. Hi figura una llarga llista de varietats, amb una breu, massa breu, descripció. R. s. i R. Annual Keport 1935t-East Malling Research Station. ARX~LIS ha rebut aquest report dels treballs de I'any d'aquesta cada dia més prestigiosa estació experimental. >. Encarada la seva actuació preferentment a la Frncticultura, es pot dir q~ie gairehé cada un dels'2l treballs d'investigació originals que - hi reporten. en un o altre aspecte hi fan referencia, i p-r tant ens són interessants. Lee noves aportacions a I'afnrtunada busca i selecció de peus per a fruiters, que ja fa anys que vénen desenvolupant amb notables exits aconseguits, hi són preferintment rescensionades. lgualment hom veu que no consideren encara esgotades les possibilitats de recerques sobre afinitat en els empilts, i que els nous treballs d'investigació sobre influencia mútua de peu, empelt i entreempelt segueixen interessant per al coneixement aprofundit d'aquestes qüestions. A notar noves experiencies sobre injeccions en fruiters, conservació de pomes en (iemmagatzematge en gas>>, estudi de malurrs, creixement d'arrels, tots temes interessants per a la fructicultura Tot plegat ens fa molt agradable I'oferiment d'aquest Report. R. s. 1 R. SECCJO B~BLIOGRAFICA 679 Conference Agricole Paneuropéenne. (9.12 septembre 1936. Vienne.)--Editions Paneuropéennes.-Paris-Vienne-Zunch. L'Agricultura del ve11 coniinent europeu cada dia es troba amb noves dificultats. Les seves terres explotades ja de molt entic, els elevats preus dels salaris, el conreu a base de petites empreses, etcetera, tot contribueix a crear-li un ambient favorable a una producció cara que ni en els mateixos centres industrials europeus no pot competir amb el pro¿luctes agrícoles que vénen d'America, de la U. R. S. S. i dels Dominis de I'lmperi BritAnic. Aixo ha anat onginant un malestar cada vegada més intens, que ha cristallitzat darrerament amb la celebració de la Primera Conherencia Paneuropea, celebrada a Viena el setembre passat. Per bé que hi prengueren part tecnics de molts paisos europeus. els austriacs que I'organitzaren, hi intervingueren en una proporció crescudíssima i, prr que no dir-ho?. plantejaren molts dels problemes drs dels punts de mira que més afecten els paisos agrícóles danubians. Sestabliren set comissions, encarregades d'estudiar els següents punts : l.-Els crreals i els farratges a Europa. 11 -El bestiar, els productes Iactics i les grasses a Europa. 111.-a) El sucre a Europa. b) L'alcohol a Europa. c) Els olic a Europa. 1V.-Llegums i fruits a Europa. V. La tecnica a Europa. b) Les assegurances sociais en ]'agricultura europea. VI.-a) Problema dels mercats i dels transports a Europa. b) Problrmes dels credits agrícoles a Europa. VI1.-Les materies primeres ag~ícoles a Europa. A cada una d'aquestes seccions es presentaren co,municacions nombroses que han estat objecte d'una publicació editada en frances i en alemany. Des d'aquest mateix llibre es fa una crida a tots els governs i pagesos d.Europa demanant-los la collaboració davant els prrills que amenacen I'agricultura europea. Finalment s'bi dóna compte de la creació de la Unió Paneuropea Agrícola (U. P. A.) i de les seves finalitats. que són: 1 ." Organitzar el mercat europeu i defensar r1s interessos re~onals de l'agricultura europea davant la competencia que li fan les 2.- Mantenir estreta relació amb les organitzacions agrícolae internacionals. 3.* Propagar la idea agricola paneuropea. 4." Compilar i estudiar tota mena de documentació política, comercial, teorica i estadística, referent a la questió agrícola paneuropea. 5." Urganitzar congressos i conferencies agrícoles de carictei paneuropeu J. LL i M. Butlletí del Departament ¿'Agricultura. Any 1, núm. 1-2, Barcelona, octubre-novernbre 1936. La Conselleria dqAgricultira de la Generalitat de Catalunya ha publiiat el primer número del'sei Butlletí que correspon a19 mesos d'octubre i novembre. Es traCta d'un fascicle de 80 plan-s d'un interes innegable. .. . . Esta dividit en tres seccions: l.-Idees i Doctrines, on s'insereixen uns apunts sobre econhia dirigida. 1.-Fets i documents.-En aquesta secció cal remarcar sobretot la iranscripció d'un..docurnent de principis del segle XE', a l'entorn del problcma de la [crabassa mortar, important per i la historia social de I'agricultura catalana. 11.-Actioitats del Departament.-En aquesta secció, a més del Snmari de les disposicions legislatives, hi van reprodiiides les notes de les emissions radiades per la Conseileria. Si un encert ton la radiació periodica dr conferencies adrecades als camperols de Catalunya, un nou encert ha estat la compilació, en el Butlletí. d'aquest aplec de notes de divulgació tecnica arnb la qual cosa sera més facil que hom en trrgui tot el profit que es podia esperar. La Conselleria i els Serveis Tecnics d'Agricultura han trobat amb aqnest Butlletí un exceMent portantveu de les seves múltiples acti; vitats. J. LL. i M.