400
,6
D,E
TOTS
TEMPS
•
,
•.
c¿;¡:
�.

.
.
..
AGooooo
/P 2
eP'
A�.¡.
��
/.
FERRAN
AGULLÖ
l'VIDAL
I
DE
TOTS
TEMPS
POESIES
.�
. .
BARCELONA
SOCIETAT
CATALANA
D'EDICIONS
Volum
XXXIX
,
.
J'
AL
LECTOR
,
'
-
�
En
dies-de
con alescència,
nlau
e
end eça
de
ca e es!
_c�laixos,
i,
com
qui
epassa
no es
i
clixés
d'an ics
iq ges
le s
que
li
êco den
Leg
belleses
jiuiaes
i
els
pe ills
passa s,
endinsa -se
�.
en
aques -
ia ge
de
la
ida
pe
la
guia
dels
pap-e s
que,
_
en
la
ece ca
i
end eça,
les
ho es
is es
i
les
ho es
dolces
li
Ian
i es
i
p esen s.
Pe
any
que
no
els
hagi
is�,
.hom;
els
coneix
i
sap,
què
diuen,
abans
de.
desplega' -los
i
-llegi -les}
els
pape s
ells'
(g ocs
P-e.l
, emps,
com
les
ullés
mo es)
que"
a apeeixen
leß
ca e es
1
-
èS/Jun aäes;---
en
deslliga
les
e es
descoloiide«
i
ob i
els
calaixos-
anys
a
no
obe s.
I
d'ells
.
..
,�
_-
;;..:
.
(amic-s
i:
companyons,
d'al es
emps)
'no
en
lai a
la
a o.
li e à ia,
el
pensamen
ni
la
o ma,
s_í ;(j
l'ín ima
elació
que
am!2
}Ç¡,
ida
12
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
ROSARI
En
l'ampla cuina,
pe
la
lla
umada,
danseu
les
omb es;
i
el
en ,
que
udola
en
d inga
els
id es,
ba
la
ines a.
Pe en
les
ò ies
e inclan -se;
llme?
.
soques
d'alziña;
i
bull,
.penjan
dels
calamàs ecs,
l'olla
neg a
i
c emada.
.El
nas
humi
escal a
el
gos,
que
oaca
_
al
se� i
essa;
-
-
e a úna
bola,
. o a
el
oc
la
ga a
"
se-soca ima.
'
La
maso e a,
diligen
i
d'esma,
-
,
.ba a
les
po és;
_
l'a i,
d'ulls
molls,
.a nb'el
bas ó
íe
su o
u ga
les
cend es.

DE
TOTS
TEMPS
el
maso e ,
.lle an -se
la
ca xu xa,
I
eu
el
osa i
í,
mi an
si
hi
som
o s,
se
se iya
i
esa
-
I
-.,
el
pa enos e
...
I
14
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
/-
VISIO
Quan,
en
e -se
osc,
la
eig
que
anzi a
a
passe s
menu s
pel
ca e
an ic,
enquadan -li
el
cap
mocado
de
pi a,
dibuixan -li
el
cos
mocado
d'ab ic;
quan
allà
al
can ó
eig
el
que
l'espe a
sense
eme'
el
ed,
a en ,
içilan ,
i
a
o s
dos
seguin
pe
l'es e a
ace a
sense
e
esmen
de
es
del
ol an ;
eco do-al es
emps
llunyans
i
es osos,
i,
sen in
quelcom
que
al
co
me
e uny,
quin�
en eja
em
an
els
aman s
di xosos
que,
o
es ejan ,
se
pe den
al
Iluny
l
DE
TOTS
TEMPS
A
BOSC
Pe
un
camine ,
pas
de
llenya ai e,
s'han
oba
de
ni ,
caçado s
p uden s,
coma e
guineu
amb la
cua
enlai e,
compa e
el
malllop
amagan
les
den s.
-
D'on
eniu,
guineu
de
la
cua
ina?
-
D'on
eniu,
malllop
del
mo o
sagnós
è
-
He
sen i
pe
' all
can à
una
gallina,
-
He
sen i
bela
un
anyell
xamós.
-
Com
que
pels
inya s
no
hi
ha
mes
que
ò ies
..•
-Com
que
d'allà
el
cim
m'ha
llança
la
neu
...
-
Faig
pels
galline s
mes
equisi ò ies.
-
Lo
que
deixen
sol
ho
inc
pe
ben
meu.
-
Cosina,
bon
any
d'ous
escs
i
lai osos.
-
Cosí,
bona
so
pe
mon s
i
ondals.
-
L'hi e n
ens
a
així,
obai es
manyosos.
--=-
I
as u s
ca nisse s,
bo xins
de
co als,
16
FERRAN
AGULLÓ
1
VIDAL
Ha
sona
un
cop;
el
cop
sec
u'uná
aixa,'
d
i
els
dos
c imi-nals
han
ui
o
ce e i s:
coma e
guineu
amb
la
cua
baixa,
compa e
el
ma
llop
ensenyan
les
den s.
DE
TOTS
TEMPS
ESPERANÇ
A.
_
Els
camps,
amb
Ia
geb ada,
ins
a
sol
al
blanquegen,
i
els
egue ols
de
l'ho a
a
mi ja
ni
se
geleu.
i
Que
es
is s
la
hi
e nada,
amb
boi es,
neus
i
geb es]
els
dies;
cú s
i
b ú ols,
les
ni s,
lla gues
i
edesl
PO"c
a
poc,
amb la
b.oi a;
e.la:;neu
i
la
geb e;
s'es ullen
els
pollanc es"
-
i
c ls
al s
ou es
g oguegen
..
.
:Z
.
Cla¡>a
d<!
e d
l'alzina
la
gemegan
ou eda,
'"
¡>'en'lli
de.
c uixen s
ulles
s'amaguen
les
es epes,
2

18
Pe
això,
quan
me
lle o
-i
aig
a
la
ines a,
me
plau
eu e,
en e
boi es,
/
els
ou es
g ocs
i
les
alzines
e des.
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
Qui.no
s'hi
mo i ia
de
I ed
i
de
is esa
sí
no
?s
l'espe ança
del
emps
cíe
p i ame a
l
-
.
,
,
DE
TOTS
TEMPS.
ROSER
.Toca,
c�mpane ,
oca
les
campanes;
,plo eu,
els
ad ins, plo eu
de
. o
co ;
lli i
coll o ça
pe
les
amun anes,
sob e
el lli ,
o
blanc,
la
Rose
s'ha
mo .
(.
Ce quen,
els
ad ins,
en
a,
les
bosquines,
'
,.'
camps
cobe s
de
neu,
.ho s
secs
y
glaça s;
,
ni
una
lo
en
lloc
oben
les
ad ines
.,
pe
gua ni .les
mans
i
e s
càbells
dau a s,
Ai,
pob e
Rose ,
bella
lo
de
lli i,
-
u
que
de
les
lo s
o es
l'angele !
T'hau an
de
po a
al
blanc
cemen i i
-
,
'
com
un
b ànquilló
que
ha/gela
el
ed'!
�20
FERRAN
AGULLÓ
l
VIDAL
LA
BOIRA
i
I
¡
¡
Sen o,
a
la
ni ,
l'ab açada
de
l'omb a,
eda,
esglaian ,
co o
si
os
d'un
cadà e )
i,
e
i
glaça ,
de
la
humida
ines a
ob o
les
po es.
Llanço
pel
call1P,
indagan ,
la
mi ada:
-
-
sols
la
neg ö
d'un
�bim
me
odeja,
-ones
de
um
d'una
ma
insondable
,
..
osca
i
mes
osca.
�'
�i-un'sol
es el
en:
la
ol a
i il'Ia,
nie
un
solllume
pa pelleja
en
la
e a,
,
'ni
una
�mo
a
ib a
les
callades
�,
-
boi es
neg oses."
--_
Do m
e ila
mo
la
na u a
glaçada,
do m
en
la
mo
Jie
l'abim
sense
i es,
j
1a-
buido
d'aquell
ma
de
eneb es
-
glaça
mon
ànima.
,
'
"
DE
TOTS
TEMPS
�
2
MATINADA
Llau en
els
bous
la
e a
en id iada,
.
o a
la
lla
s'aco xa la
pad ina,
i
al
p ime
bes
del
sol
que
la
íl-Iumína,
go es
de
geb e
plo a
la
eulada.
,Al
ecés
del
palle
a
la
llocada,
d ece a
a
bosc
un
llenya e
camina,
i
en
l'ampla
po xa
de
calen a
sina
les
balbes
mans
amaga
lamainada,
Puja
el
um
d e
al cel:
dues
aloses
han
deixa .
el
eula
de
la
masia;
ni
una
emo
s'escol a
pe Ia
all;
.
;'
í,
nunci
de
ic ò ies
amo oses,
-
e ical'exéelsà
quie ud
del
dia,
o gullós
es iden ,
el
can
del
gall.:"
I
FERRAN
AGULL6
I
VIDAL
IlLADA
DE
S,OL
El
en
ha
escampa
els
nú ols
i
boi es
i
un
ull
cla
de
sol
e à
l'encon ada.
Quin
món
s'hi
emou;
pel
ce cle
d-e
Pe a,
uin
Penyo a
escal
de
la
ida!
.
S'hi
es i a
mand ós
el
ea
ob in
la
boca,
i,
co n
un
sòldà,
pel
mig
les
g�l1ípes
el
gall
passejan ,
amb
la
po a
enlake
ed eça
e�
coll
i
i
omba
la
c es a.
_
La
ga a,
cal
ped ís,
se
e-n a
amb
la
po a;
la
noca-
ol an ,
els
polls
piupiuegen;
i,
el
becjbeñ
obe ,
ba en -ne
les
ales;
al
go e.ple
de
glaç
caminen
les
oques.
_
Els
íoís
al
llinda
les·pinyes
es ellen,
la
jo e
al
balcó
es én
la
bugad-a,
_
.
i
l'a i,
assegu
als
b aços.del
ca� o,
amb
l'èscé,l
hi
encén
la
pipa
en uda.

DE:
TOTS
TEMPS
S'ha
is
un
pa dal
a
la
ba bacana.,;
s'ha
sen i
un
d íng
aleg e
d'êsquelles. .
,
,
"
i,
al
lluny,
baix
al
os,
els
bous
agullona,
aleg e
can an ,
l'he eu
de
la
casa.;
'.>
.
..
30
FERIÜN.AGULLÒ
I.
VIDAL
LLEVANT
Nú ols
i.
e�
i
pluja
que
a lla
amb
o ça obliquamen
l'espai:
o
es
ed,
o
humi ,
o
ès
ís esa
,
i
els
nú ols
an
del
ma
com
un
pe i
es any
d'ai&,ües
e doses
que
e ol a
el
lle an .
'
.
Pels
ondals
de
les
' oques
a igades
.
hi
edolen
els
ons;
en
casea es
d'espu nes
s'hi
en ila
i
se
e i a
la
ma o ;
i
dels
bassals
que
hi
queden
el
en
l'a enca
en
pols.
Pe
sob e
l'aigua
oja
de
o a
les
ompen s
.
co e
l'espu na
blanca
que.
pen ina
l'esca pido
del
en .
To
e/s
neg e
i
es
blanc
o a
la
pla ja,
i,
endins,
el
ma
es
e d.
-,
DE
TOTS
TEMPS
EL'
FESTí
Re a
dels
id es
del
palau
escla a
el
b ogi
del
es i
quan
l'alba
pin à
aixes
d'esca la a
en
'el
cel
del
ma i.
o
pode ós!
¿
Pe
què
el
eu'
co
no
�1:> es
a
l'amo
del
ge mà?
Cada
ocell
é
el
seu
niu;
mes
.•.
ail
..
:
quan s
pob es
,
no- enen
lli
ni
pal'
J
Gela
al
ca e ;
les
se es
són
ne ades
•.
:
Quin
ed
que
a
�és
iu'
Passa
un
ocell
a an
de
les
eulades
,
í-se'à
o na
en
el
niu.
D Ínguen
les
copes
al
palau
......
Bon
dia
l
Bon
.dia
i
mol
bon
any!
-
I
en e
ca i s
i
musiques
i
aleg ía
'escumeja
el
xampany.
32
-
FERRAN
AGULLÓ
I
-VIDAL
Eil
an ,
allà
en
la
-plaça
po icada,
un
jaia
i
un
noie
s'ab açen,
escal an -se
amb
l'ab açada,
mig
mo s
de
am
i
ed.
I.
DE
TOTS
TEMPS
._--
._----_._--'-------
Any
de
neu,
any
de
Déu.
De
énc'de
dia
">'
.
ne a
segui ,
pausa j-i,
embolcallada,
amb
el
silenci
augus
de
la
ne ada,
Ia
e a
do m
el
son
de
melangia.
'
""
-
�
.
..,�
To
en
Iepós
i
soli ud
pe du a;
camps
i
camins
i
bosc
an
emblanquin .se;
i,
com
més
blanc
és
o
en
la
na u a,
'
més
els
nú ols
del
cel
an
enneg in -se�
Sen
l'home
apai aga
la
se a
ida"
sen
el
ed
que
Ii
gela
el
moll
dels
,o§sos,
"
.
.
",.",.
,
1
encén
la
lla
o
'benein
la
neu;
.
"".
que
so a
Ia
qe ada
amo osida"
en
l'escal o
ecunda
dels
e ossos,
ge mina
el
p�
del
poble,
el
pa de
Déu.'
,
3
I'

31
FER�A.N
AGULLÓ
I
VIDAL
PLUJA
Plou
pausa ,
plou
segui ;
-:
plou
sens
pa a
un
momen
o a-la
ni .
Els
a b es
secs
que
els
lla gs
ca e s-
o egen',
I
1-
j
•
To s
els
balcons
go egen,
egaliman
e degen;
l
I
.I,
pe
sob e
els
anals,
que
espillen
pels
bassals,
la
boi a
espesseïda
co ona
els
llums
pesan a
i
en ogida.
-
>
i
pe
les
al es cases
hi
as egeu
se ps
d'aigua
que
s'esco en
i
b illen
i
s'esbo en.
Fines es
i
balcons
i
po alades
són
anca s
i
ba a s:
edes,
canades,
les
al ès
cases
queden
ado mides'
a
la
non-non
de
no es
cansone es
J
DE
TOTS
TEM,PS
35
que,
pesades,
seguides,
can en
bassalsi
a b es
i
go e es.
.
Plou
pausa ,
plou
segui ;
plou
sens
pa a
momen
o a
la
Di
..
_
,
..
J
FERRAN
ÁGULLO
I
Vll)ÁL
,.
SUGGE�. IÓ
Quan
en
ni
d'hi e n
les
po es
són ancades
i
ba ades,
•
i
pè
en e
les
escle xes
la
llum
de
la
lla
s'escapa;
,
¡
�
,
"quañ,
senyo a
de
les
ie;s;
e
hi
passa
la
amun ana"
1
xiscla
l'òliba
esque pa
al
ol an
de
les
campanea;
des
de
din e
la
masia
,
mi o
la ila
callada
...
i
en
la
basa da
de
l'omb a,
-
en,
là- iaes a
més
al a;
un
llum
cada
ai
"hi
c ema
que
a
ni
em
sembla
una
mi ada;
'""
un
llum
que
o a
la
ni
,
a
seguin -me,
cóm
an asma.
DE
TOTS
TEMPS
17
---------------_
...
_-----
EL
FANG-APOR
A
enc
de
�Ha,
quan
enca a
gela,
el
angado
ya
al
os:
_
la
anga
al
coll,
apa
un
déu
olímpic
que
passa
iom ado .
-,
Al
camp
a iba;
llança
el
gec;
se
calça
-
"
o
can an ,
els
esclops;
s'à e naága
.de
b aços;
se
desco da
sdis
!�me'
el
ed,
el
coll.
I,
cla an
en
el
camp
amb
b aó
�l
e o,
l'e£l�ohsa,
a
poc
a
poc
;"
escò;ie
�J
pany,
i
olca el
pa
de
e a,
,
-
�qYe:neg eja
umós.
J:''''
;,¡::;
ESQociná
la
gle a,
i
la mala
he bá
;
-
a
des e an
á
cops:
'"
la
a lla
.obscu a de
la
e a
è il
-
.
-
.
s'a}�a ga
a
poe
a
poe.
44
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
,
No
alça
les
b anques,
com
el
xip e ,
signan
en u es
d'e e ni a :
is
les
aco a
sob e
el e e ,
com
pe
les
penes
aclapa a l
Així
del
dia
la
llum
b illan
on
en
mon
ànima
les
il-lusions;
_
i
els
somnis
dolços
se'n
an,
se'n
an!
Ull
día
en
.llàg i nes,
al e
en
cançons!
..
,

DE
TOTS
TE'M
PS
AL
MAS
Déu
me
doni,
en
ni s
d'hi e n,
un
g an
oc
de
llenya
seca,
'
una
copa
de
conyac,
una
pipa
ben
encesa,
un
silló
que
ab aci
o
i
un
bellllib e
pe
con e sa;
i
demà
un
dia
de
sol,
.'
un
dia
de
sol
aleg e,
amb
en e
canigonenc
sec
i
sa,
que
iu
quan
besa.
,
,
Que
s'es igui
a
la
ciu a
qui
les
boi es
no
en is eixen,
on
el
dia
és
pe esós
i
la
ni
esca ce le a;
que
jo
em
obo
bé
en
el
mas
sense
goig
i
�ense
penes,
46
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
amb
bon
oc
i
bon
conyac,
bona
pipa
i
bones
lle es!
.
Oh
I
Qui
e
pogués
assoli
pels
dies
de
Ja
ellesa,
lluny
de
les
llui es
del
món
que
posen
el
co
an
neg e
I;
amb
mes
illes
pe
bas ó,
ma
mulle
pe
conselle a,
mos
eco ds
pe
a
con a
,.
mos-gossos
pe
a
dis eu e' ñ,
gallines
al
galline ,
coloms
i
lo s
en
ines es"
o ça
llib es,
mos
amics
des
del
emps
de
la
in an esa,
i
Rape ,
ploma
i
in e
pe
a
esc iu e
cada esp e
i
els
dies
de,
pIu
ja
i
neu
quan
DQ
es
pugui
so i�a
l'e a
1...
-
""1'"""
.--
-
..
PE
TOTS
TEMPS
47
NADAL!
10
ni
de
Nadal,
passada
a
cobe a,
en e
ma
i
cel,
sense
amo
ni
es es,
.
amb
mes
ed
al
co
.
que
el
de
la
ni
eda,
lluny
de
o s
els
meus
i
de
casa
me a
l
I,
¡Com
e
sen o,
en
ca ,
que
en
el
co
me
gelés
.
amb'
la
soli ud
de
la
ma
dese a,
amb
a
soli ud
><'
d'amo s-i
de
es es,
en e
ma
i
cel,
en
I'ampla
cobe a!
I
1
I
FERRAN'AGULLO
i
VIDAL
El
ed
del
meu
cos
el
oc
p ou
me'l
eia!
El
ed
del
meu
co
enca a
hi
e eda.
I
quan
sol
i in ,
lluny
de
casa
me a,
.
en
les
ni s
d'hi e n,
m'enyo o d'absència;
-pensan
en
Nadal
passa
a
cobe a
,
sen o
un
iu
de
ed,
que
em
glaça
I'esquepa,
' .
DE
TOTS
TEMPS
49
LA
CALA
És
un
ecó
ecés
de
amun ana
besa
del
sol
pe
la
a jada
a di ola,
encas ella
de
penyala s
que
p enen
-
colo s
esplèndides,
Quan
e s,'glaça s,
els
pescado s
emolen,
ce quen
l'escal
de
Ia
b a ada
càlida
d'aquella
a �au
que
la
calo
ebuda
e o na
p òdiga.
'Boscos'
de
pins
cap
a
la
ma
da allen,
omple
sa
alda
so a
d'o.
iníssima,
i
l'ona
bla a
e e nalmen
li
po a
besos
i
càn igues.
Ampla
la
ma ,
calmosa,
enjogassada,
p en
del
ce(blau
la
se eno
pu íssíma
;
i
al ons
de
o ,
o a
les
oques
oges,
les
algues
b essen-se.
�
<
4

SO
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
Al
lluny
s'obi a
blanqueja
la
ela
que
empeny
la
ba ca
com
una
au
llisquí ola;
i
en
el
u ó
de
mes
enllà
els
pagesos
'
allen
es
ò ies.
T enca
ma ,
acompassada,
i
posa
andes
d'escuma
en
el
so al;
les
llísse es
lleuge es
sal en,
i
els
inque s
passegen
amb calma
olímpica.
En
dies
cla s
dè
sóleíada
èbia:
plau-me
en onsa -hi
el
cos
glaça
i
l'ànima,
com
un
in an
en
la
ma e na
sina
.
la
ca a
emola.
-/
.i
O
dolça
pau
del
bell
eces
amiga!
.
i
O
cala.dolça
de
bellesa
clàssica!
Pe
u
sen o
passa
una
alenada
de
idahel-lènica
l
.
Sen o
els
passos
essonan s
sob e
la
e a
glaçada
i
el
can a
que
es
a
pe den
ca è
a all,
ins
a
apaga -se.
DE
TOTS
TEMPS
L'A
MI
e
Cada
dia,
al
dema í,
quan
o
jus
encal'albada,
pe
so a
del
meu
balcó
e
sen o
que
passa
ican a.
No
l'he
is
ni
sé qui
es,
el
bon
amic
de
l'albada,
el
company
de
cada
jo n
que-em
despe a
amb
ses
onades.
Deu
camina
a
pas
lla g,
una
mà"a
cada
bu xaca,
el
apaboques
al
coll
en o lla
com
una
aixa,
52
"ERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
amb
el
cap
o
enclo a ,
,
les
espa lles
aixecades.
i
Bo à
el
b aç,
ben
es e ,
l'esmo ça ,
do de
la
ma e.
Va
a
la
asca
o con
en ,
dis éu
el
ed
amb
can: ades,
i
me
diu
el
ed'
que
a
pe
la
p essa
de
les
passes
.
.
'
Jo
m'aco xo
ben
bé
ailli
,
en e
plomes
i
lassades,
i
aLlluny
onquen
ama en s
les
si enes
essonan es.
·'DE
TOTS
TEMPS
,[
53
.
CONTRAST.
A
ple
sol
d'hi e n,
al
mig
de
la
plaça,
in la s
els
di e s,
e melles
les
gal es,
sal an
i
ballan ,
si
n'hi
ha,
de
mainadal
En
beB
en enou
o s
c iden,
o s
sal en,
o s
co en,
xisclan ,
pel
mig
de
la
plaça,
Mes
un
de
pe i
,
m'a au
més
que
els
al es:
en
co xe
de
mà
l'emmena
sa
ma e.
o
El
cap
b andado ,
ulls
g ossos
que
esglaien,
60
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
FLORS
..
Quan
no
hi
hau à' lo s
pe -
gua ni
la
aula,
-
.
N
amb
b anques
de
pins
a em
en amades,
que
lai en
salli
-
com
la
ma
salada
.
.
Semp e
hi
ha
una
lo
""
pe
l'he bei
dels
ma ges
o
en e
el
ellu a
de
la
molsa
blana;
semp e
hi
ha
un
co
d'o
en e-les
lianes
,
.
i
l'èspina ès
de
les
al es
anques
-pe es elá
el
pi
.dels
pi xe s
de
aula.
Si
no,
hi
se às
u;
la_
lo
mes
p euada,

'DE
TOTS
TEMPS
61
la� lo
de
o
l'any
que l'ànima
embauma
;
i
al
nos e
cos a
les
illes
amades,
les
illes
del
co ,
poncelles
que
escla en.
62
FER�AN
AGULLÓ
I
VIDAL
ELS
COMPANYS
�
Són.eompanys
d'hi e n
ja a
es
anyades:
quan
l'a i
no
su
el
e dum
no
can a;
si
el
e dum
no
h-i
és
els
ulls
l'a i
anca
..
.
-
.
Quan
el
dia
és
al ,
quan
el
sol
escal a,
els
euen
o s
dos
a
la
balconada:
l'a i
ben
segu ;
'.
ß
penjada
la
gàbia.
L'a i
nomou
més
.
que
aquells
ulls,
qUI!
pa len
;
és
o b
el
e dum,
'pe ò
sal a
i
can a:
.
>
s'en enen
o s
dos,
s'en enen
i
s'amen!
,
DE
TOTS
TEMPS
F
E
-S
T
E
J
.A
N
T
P eníem
el
sol,
ca e e a
enllà,
so in
de
la
ila:
les
a des d'hi e n
dels
nos es
amo s,
que
n'e en,
de
belles
l
Ailluny,
e
Mon seny,
ne a ,
o
ne a ,
sembla a
ap opa -se;
i
el
sol,
gene ós,
l'ana a enyin
amb
l'o
de
la
pos a.
Euma en
-les
lla s
del
masos
solius
,',
'de
l'ampla
encon ada;,
i
allà,
dins
'del
bosc,
-
sona en
els
e s
J
de
les
escope es.
I,
64
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
Pels
ma gessoleis;
.
pa elles
gen ils
__
ben
endiumenjades,
,
ien
i
jugan
enca en
pinyons
'dien -se
amo e es.'
El
glaç
encadís
dels
ecs
del
ol an
c uixia,
onen -se;
i
l'ai e
"gela
po a a
salu
i
ida
al
eu
os e.
Desp és,
poc
a
poc,
jun ades
les
mans,
o nà em
a
ila,
anan -nos
seguin
-
"'1es
omb es
que
o
el
camp
se
d aga en.
e,
.-
s,
-
J
allà
ai menjado ,
en o n
del
b ase
--j'-
-
o - en
la
odona,
j
DE
TOTS
TEMPS
pa la em
del
emps
que
els
nos es
amo s
au ien
lo ida!
I
j
5

,66
A.
AGULLO
I
YIDAL
,
,
ALBADA
.I
Han
lo i
els
ui e s,
mos an
en
llu s
lo e es
la
neu
de
les
mun anyes,
les
oses
dels
ja dins;
d'enllà
del
ma ,
olan ,
o nen
les
o ene es
.i els
aigs
del
solse
n'en en
pe
els
endins.
El
bla
e deja
a eu;
les
inyes
ja
bo onen;
la
ma
s'ado m
calmosa;
els
a b es
a í'olo
;
en
e�s
se a _s
llunyans,
les
al es
neus
se
onen
..•
Déu
e
gua d, p i ame a,
deessa de
l'amo !
Demà
en
el
ma ge
e d
lo i an
les
ioles;
demà
en
la
salze eda
can a à
un
essinyol.,';
'Temps
suau,
emps
o mós
que
l'ànima
aconsoles:
ba eja
en
nos es
en.es
la
ida
a den
del
sol,
'
És
el
bon
emps
que
a iba
amb
càn ic
ge minal.
,
,'
Ob iu's-hi,
ma s
i
e es,
al
goig
p ima e al!
POMELL
,
,
,-
,
P
E
N,
S
A
M
EN
T
S
i
O
.pensamen s
de
ma
es imada,
emei
del
mal
d'enyo amen l
Pe
os a
ca a
en ellu ada
passo
les
gal es
suaumen .
¡O
pensamen s
d'o
i
iola,
eco d
d'un
jo n
de
comia l
Co n
ma
is esa
s'aconsola
besan
on
ella
us
ha
besa !
¡
O
pensamen s!
Les
os es
ides
han
de
dona
lai e
di í
en e
les
planes
més
sen ides
�
del
g an
poe a
lo en í;
"
FERRAN
AGULLÓ)·'VIDAL
MENTA
1
�i
-
De
la
men ajmen ide a
e
can a a
la
cançó
aquella
ni
alague a
que
p�ssà em
al
balcó.
"
.
,
I
'
I
i
Com
es
mans
amanyaga en
la
e da
ma a
lai an !
i
I
com
desp és
embauma en
quan
les
lai a a
l'aman !
..•
A a
e s
lluny:
sola,
iole a"
as
pel
móà,
que
'ha
emp a :
com
-la
men a
men ide a,
has
ló i
�
no
has
g ana .,
,_

I
I,
DE
TOTS
J'EMPS
79
ENGLANTINES
I
e
deia l'amado
pa lan - e
acau
d'o ella,
emp ado ':
-
A'nem-hi,_
es ejan ,
a
l'omb adissa
del
bosc
lai ós
que
anca
la ba dissa
d'a apado es
b anques,
es èlad�
� a
ella
de
ño s
blanques.
El
sol
no
hi
ba ,
la
ma inada
hi
oca,
i
un
ou e
bo d
de
e o çuda
soca,
,
a
l'amo ,
què
es
des e lla
iole ,
a à
de
espa lle .
Anem-hi,
�mo ,
que
e s
de
l'amo
egina,
i
allí.
pe
a
a
. ossa
cabelle a
jo
ena é
ga landes
d'englan ina
amb
pe les
de
osada
ma ine a.i.
e-
111
1
,
'I
1
I
80
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
.<.
L'englan ina,
assecada,
se
a
pols
din e
ua
llib e;
i
és
lluny,
lluny,
l'es imada
..
:.!
'DE
TOTS
T�MPS
{.
�ARGARIDA
•
Una
he mosa
ma ga ida
as
a enca
de
l'e ol,
i
co en ,
a e gonyida,
as
deixa -me
allí
o
sol.
De
la
lo
blanca
1
gemada
sols-queda a
el
bo ó
d'o ,
.
quan,
eixin
de
l'en amada,
a es
di -li
a
l'amado :
•
<
-
Diu
que
si,
Ia
ma ga ida;
diu
que
si,
que
se às
meu.
-
I
si
la
ló
diu
men ida?
-
La
di à
pe
ole
eu.
l:
82
FERRÁN
AGULLÓ
I
VIDAL
Do m
en
eclosa
i ina,
aquell
bo ó,
com
eco d:
sembla
una
pe pe uïna
de
la
co ona
d'un
mo .
DE
TOTS TEMPS
GINESTA
Pan eixan , o a
oja,
i
esbullada
Ja
ossa
cabelle a,
'
sal a es
ia
lo ida
ma genada,
i
em
mos a es,
con en a,
la
aldada
de
lo s
de
gines e a.
-
No
hi
ia
ni
un
b o
pe
l'amado ?
-
e'
deia,
-
Oh
I
no:
és
pe
Déu
-
co en
em
espçníes,
I
a
mà
d e a
eia
,
g apa s
d'o
que
esbandies
.
i
e nbaumau
l'ai e,
',en
a
aldada
queia.
Al-balcó,
'a
l'ho a
baixa,
e a
el
domàs
e nel!
dels
jo ns
de
es a
gua da
o
l'any
en
esculpida
caixa,
la
llança es
a
embos es,
la
gines a,
sob e
el
Tàlem
b andan ,
que
en e
alímä iés,
'Vol a
de
umd'encens,
can s
i
p egà ies,

'I'
1
.
11
-
I
1
1
I
I
'
¡
h
,II
I
,ii
84
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
(
.,
pel
ell
ca e
passa a,
essò
del
cel
que
en
aques
món
baixa a.
To
d'una
as
mi a -me,
i
jo
no
sé
lo
que
els
meus
ulls
di ien
que,
ien ,
as
dona -me
un
b o
dels
que
lluïen
en
oslla is
de
oc,
e s
pe
besa -me.
-
Té
1.-
..
pe
Déu
...
i
pe
u
I
-
T
es
mans
bullien,
i,
en
ugi
de
les
me es,
escapades..
as
senya - e,
de p essa,
es
egades
men e
allluny
can s
i
esos
es
pe dien,
DE
TOTS
TEMPS
GESSAMÍ
Al
b o
de
gessamí
.
que
un
dia
en
on
ja dí
b odà
a
cabelle a,
no
hi
queda
ni
uña
lo :
no
hi
es a
ni l'
olo
.
d'aqu�lla
p i na e a.
Mes
quan
beso,
apena ,
aquell
es oig
sag a
que
an s
eco ds
amaga,
sen o
en
el
b o
aquell
l'olo
de
on
cabell
que
em
besa
i
m'emb iaga:
V
ÀRIES
94
FERRAN
AGULLÒ'
I
VIDAL
Ob e-li
el
co ,
que
a iba,
pe
en u a,
gua ni
d�e
lo s
com
una
p ima e a
;
i
no
abaixis
els
ulls:
di xosa
i
pu a,
.
mi a
al
cel
com
la
Ve ge
de
Ribe a.

DE
TOTS
TEMPS
95
EN
RAMON
I
LA
MARIA
En
Ramon
su
de
l'hos al
i
del
mas
'su
la
Ma ia.
Ja
es
oben
a
mig
camí:
ell
som iu
i
ella
sospi a.
-
¿
On
anà eu,
l'amo
meu.
a-o
e mella
i
co edissa?
-
¿
On
pujà euç
an
galan ,
si
la
es a
es
a
la
ila?
-
Ja
s'aga en
de
les
mans'
i-
del
ma ge
en
an
cadi a;
ja
se
mi en
amb
amo
com
l'amo
només
es
mi a.
-
AlI�
al bosc
can en
ocells;
oquen
balles
a
la
ila
;
.
llad en
gossos
pels
po als;
_J-
cau
el
sol
de
mica
en
mica.'.
96
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
La
Ma ia
i
en
Ramon,
.
si
no
es
pa len,
p ou
que
es
mi em
les mi ades
an
de
mo s.
quan.es
guai a
el
qui
s'es ima.
Sona
un
bes
en
e -se
osc,
un
adéu,
desp és
un
iu e;
i,
en
deixa -se,
es
an
mi an
en
Ramon
i
la
Ma ia.
DE
TOTS
TEMPS
CLAUSTRE
Plau- ne,
en
els
dies
de
b ogi
i
essa,
[
e
claus e
eU
de
gò iques
a cades
l;
ce ca
el
consol
de
on
augus
silenci,
que
és
medicina
pels
dolo s
de
l'ànima,
co n
en
les
ses es
es i als
la esca
de
la
dolça
penomb a
de
a
ubaga
•
.i
O
mi ja
llum
que
a ibes
de
l'al u a
. e
en e
ulles
de
llo e s
í
palmes!
10
can
di í
de
no es
a gen ines
del
go eja
del
b ollado
de
l'aigua
que
e-n
les
e des
alzies
de
a
copal
.
poses
diaman s
i
pe les
i
esma agdes!
..
'
Ce co
el
consol
de
can s
i
de
ca ícies,
com
nin
maial la
alda
de
la
ma e,
i
l'omb a
humida
de
sen o
de
molsa
7
97
"
98
FERRAN
ÀGULLO
I
VIDAL
el
co
m'anima
i
el
ce ell
m'exal a.
L'ai e
és
suau
i
ple
d'olo s,
i
és
èbia'
"
la
llum
qlJe
es
i.l� a
pel
Iulla n
dels
a b es.
Neden
els
cignes
pe
les
aigües
e des
sense
emo ,
com
en
es anys
les
ades;
i
els
a�b es
c eixen
cap
al
cel,
que
enyo en,
e u osos
d'espaí
i
de
llum
bla a;
i
èn
les
� oles
de
l'omb eí
umbegeu
,les
oses
de
o
l'any
i
els
lli is
d'aigua
.
.
-
Lesal es
sepul u es
enneg ides
mos ehjbísbesamb
mi a
i
homes
d'a mes,
als
peus
el-ca
idel,
l'escu
a
yo a
i
la
mà
sob e
el
bàcul
o
l'espasa;
men es
en e a
hono a
o
un
poble
la
mos a
.g emíal
en
les
ossanes.
¡
Com
s'$b��n
_i'
s'es enen,
i
com íb en,
-:des
d'eix
ece
Ies
eus
cie
les
campanes!
i
Com
�e
del
emple
el'
con o an
a oma
de
I'inceñs
que
ennu ola
les
ima ges!
.
i
Com
la
.êssa
i
la
llui a
de
la
ida
s'alluñ.y�n
d'es es
gò iques'
a cades!
DE
TOTS
TEMPS
99
---------------------
Enllà
Ia
eble
humani a
camina,
ací
Ia
g àcia
del-Senyo
da alla;
enllà
la
llum
me idiana
cega,
ací
aconsola
la
cla o
il ada;
enllà
la
essa
eixo dado a
agi a,
ací
j
com
pla_u
a
l'espe i
la
calma!
,
.
No
ens
p incipi
ni
ens
ñ:
es
ol es
sembla
que
pesen
sob e
€"1
cap
i
aixa ea
;
-
mes,
eom
un
ull
de
l'in ini ,
enee cles
.
un
os
de
cel
on
b illà
l'espe ança,
.
i
sen o
I'ab açada
de
es
ped es
com
e e nal
benè ica
ab açada,
men es
el
onc
de
Ia
gen il
palme a
que
o ael
lOU
de
la
cis e na
s'alça,
a lla
amb
omb a
mo ible
les
columnes
i
els
e os
;:balla s
i
les
llosanes,
,
com
sí
os
la
sage a
gegan ina
que
el
pas
del
emps
en
os
ca eus
senyala:.
,
,
Reco ds
de
nin
en
a
ela o
ba eguen,
eco ds
de
asos
i
gines a
i
palmes,
í
del lo i
d'aquell
amo
de
ida
•
I',

100
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
i
del
g ana
d'aquell
amo
de
l'ànima,
i
el
is
eco d
d'un
alba a
de
penes
en e
absol es
i
esos
i
alimà ies
...
.Oh!
si
pogués
en
a
benei a
sina
anca
els
ulls,
i
em
essis
de
ossana!
si
el
son
e e n
pogués
do mi
a
l'omb a
del
bosc
lo i
de- es
columnes
san es
pe
escala
mon
espe i
l'al u a,
a e
pel
'cel,
com
pe
la
llum os
a b es!
/
Aixís
en
ida
cóm
en
mo ,
u
o es
¡o.
claus. e
amic,
de
gò iques
a cades
I,
l'amo
i
la
ca ícia
i
la
dolcesa,
la'paue e na,
com
la
pau
e s
a a;
po
segu
pe
les
ones
de
la
ida
í
pe
Ia,
mo
esplèndida
ossana!
,
.
DE
TOTS
TEMPS,
IOl
LA
NIT
Quan
l'as e
de
la
ida
sos
aig
de
oc
cabdella,
llançan -los
en ogi s
cap
a
ponen ;
quan,
ull
d'un
San
A càngel,
ix
la
p ime a
es ella
emolan
e gonyosa
a
l'o ien ,
.
i
p en
l'espada
cim
sa
oja
es imen a
i
la
colo
mo ada
els
nú ols
d'o ,
i
es
a
o a
neg osa
la
ma ,
que
e a
oen a,
i
l'au
s'amagà
i
el
ponen
és
mo i
.,
,-
les
omb es
s'apilo en
i
l',a.mple
espai
endolen,
la
llum
amb
les
eneb es
es
con on
qué
gi en,
a
glopades
que
e
l'ai e
es
ca agolen,
,
la
balma
humida
i
el
o e i
p egon.
El
món
es eix
ses
no es
excelses
me a elles
.
_
�e
l'in ini
agullonan
l'anhel,
.
i
Déu
b oda
les
omb es
amb
olio s
d'es enes,
on
an
els-àngels
pe
mi a ,
del
cel:
·,
,
102
FERRAN
AGULLÒ
I
VIDAL
I
�'omple
de
mis e i
i
de
emo s,
la
e a,
el
co
de
l'home
s'omple
de
pao ,
i
esquinça
les
eneb es,
més
neg a
enca ,
la
se a;
que
pobla
de
an asmes
sa
neg o .
Sobe gs,
els
pins
sal a ges
llu
osca
cabelle a
esbullen,
udolan
al
bes'
del
e i ;
ed eça's
el
pollanc e,
com
blanca
cala e a
e llan
la
ossa
del
calla
o en
.
.
I
pe
sos
peus,
les
ma es
que
hi
eguen
llu
b anca ge,
s'a apen
a aulides,
gemegan ;
inclen
les
al es
canyes
llu
g onxado
ulla ge,
i
al
ons
el
ped uscall
cau
essonan .
La
eu
de
les
campanes
a
l'òliba
despe a,
gi a ol a
el
panell
del
campana ,
i,
al
ons
d'un
go g,
el
diable,
del
Com e
A nau
conce a
els
seg iido s,
que
ap enen
d'udola .
Lla o s,
a
les
masies,
el
gall
son
can a
pa a,
l'esque p
mas i
ca gola's
ama en ,
i
el
bon
pagès,
senyan -se,
es
apa
amb
pö
la
ca a,
1
el
Com e
A nau
passa
a
ca all
del
en .
a
DE
TOTS
TEMPS
Les
amples
boques
badén,
les
balmés'
eneb oses,
com
mons es
que
ja
lai en
el
comba ,
i
amaguen
llu s
iqueses
o
espe an ,
isoses,
o na
en
molsa el
buscado
o a ,
'Mun ,ades
en
Uu �
canyes,
les
b uixes
gi a ol en
a
l'en o n
de
I'al í ol
campana ,
poc
ans
pels
ells
e e es
als
nins,
que.amb
po
escol en.
an às iques
llegendes
de
la
lla .
I·
Dels
llacs
la
boi a
baixa
es
b essa
majes uosa,
p enen
o ma
de
goges
inci an s
,
,
que
can en
i
comencen
la
dansa
mis e iosa
c idan -a
llu
amo
els
llu s
aman s.
Remo s,
an asmes,
mons es,
isions,
somnis,
deli is,
olgan
pe
l'ai e
co en
llu
cami".
�
i
poblen
les,
boscú ies,
les
alls
i
els
cemen i is,
i
bullen
con o en -se
en
emolí.
-
Desp és
..
:
mig
emoloses,
s'apaguen
les
es enes
i
can a
el
gall,
els
ecos
des e llan ;
s'a emolina
l'omb à
i
p en
l'o ien
les
belles
colo s
que
el
cel
i
el
ma
an
.iañaman .
dels
pa es
a
I'o e
is ,
dels
ills
mo s
a
llu
ma e a
i
del
meu
amo
a
mi
;
oh!
quin
goig
èl
con empla - e
.
.
saben
que,
amb
somni
de
nin,
do mia
ma
ben
a nada
e a
els
cla ells ca mesins!
IlO
FERRAl'I
AGULLÓ
I
VIDAL

DE
TOTS
TEMPS
III
LA
CIUTAT
MORTA-
Vella
ciu a
ol ada
de
mu alles
en
unes
í,
ende ocs,
on
c eix
l'o iga;
embossada-amb
les
boi es
hi e nenques,
is a
i
callada
amb
ês
dese es
places
de
eixugues
po xades,
onles
omb es
semblen
oba -hi
llu
epòs;
amb
cases
,
-
ancades
semp e:
¡
com
el
co
em
geles
-
"amb
el
eu
edhumi
de
ciu a
mo a!
La
calçob e
glaçada
se
cli ella
en
les
cases
en udes,
i
egala
com
sauló
esmieola ;'el
pas' esson�
com
en
la
nau
d'un
emple;
i
a
i-is esa
eu e,
en e
eixes o ellades,
es os
de
ose s.mo s
.i
cla ellines
g ogues.,
i,
pe
sob e
les
àpies
que
s'a uneo,
els
a b es
al s
i
p ims
que
el
sol
enyo en.
"
I 12
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
En o
a
la
casa
de
amilia
an iga:
edes
hi
obo
les
immenses
sales,
i
al
pas
ince
de
la
se en a
ella
b anda
el
espol;
a
so a
les
polsoses
campanes
de
c is all,
Ie,S
lo s
i
ui es
�i
els
b oda s
de
id lms
de
po
emolen
..•
Dese a
l'ampla
nau
de
l'al a
església,
dese s
els
claus es
essonan s,
les
bo es
,
cauen
del
gò ic
campana ,
s'eixamplen
solemnes
en
l'espai,
i
s'es aeixen
enllà
d'enllà.i ins
als
se a s
que
e
ol en.
Sembles
hos al
que
ha
abandona
la
ida
ianan a
cons an ,
que
pe
la
no a
hagués
deixa
Ia
ca e e a
ella
...
M'hi
gelo,
din e
eu,
i
el
ed
el
sen o
al
moll
dels
ossos
i
en
el
co :
emolo
I
I,
ugin
la
is esa
qüé
en
u
plana,
ls esa
de
ossa ,
co o
a
l'aleg e
ida
dels
camps
i
de
les
iles no es,
on
l'a eni
hi can a
la
balada
de
l'amo
de
les
animes
que
espe en,
i
la
essa
i
la
ida
s'pi
apa ien
com.dos
coloms
en
la
nie a
p ò ida,.
,
'
DE
TOTS
TEMPS
113
PER
MARINA
,
,/
�
O
amic
que
a
l'omb a
de
os
pions
i
alzines
ce ques
l'alè
del
en
de
les
maa aayes
i
eils
pond e's
e
sol
pels
cims
akí oís
-del
ell
Monseny,
esbo alla
de
boscos!
i
Com,'
pels
ece s
i
planes
d'eixes
e es,
-deus
enyo a
la esca
de
ma ina
I
Debades
deus
ce ca
en
les
boscú ies,
quan
esseja
l'o a ge
de
l'albada
pe
les
b anques
ulloses
de
l'alzina,
.x
a
emo
escalen a
de
les
ones
que
en
l'a ena
dau adas'a engle en,
'ínñan -se
I'una
quan
es
enca
l'al a.
Debades,
al
ma i,
dal
Ia
caeeaa,
-dels
Äl3'ge,}s
beneï s
ce ques
albada
sadolla
Jd':e
.i
oc
i.
bla
es
iaees,
I
14
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
com
sob e
de
la
ma
quan
s'hi
esponcella:
boi es.del
Te
i
de
l'Onya
l'en o llen,
alens
humi s
del
bosc
l'en e boleixen.
•
L'es iu
el
passes,
l'escope a
a
sob e,
'
a igan - e,
amb
el
gos,
pe
men s
i
inyes,
sol
i
pe du ,
ica
a
les
o elles
el
can
ensopido
de
les
cigales
i
el
xiscla
es iden
de
les
alzies,
.que
d'alba
a
sol
ponen
olen
i
es
ba en.
L'hi e n,
' o a
la
lla ,
en
l'escone a,
com
el
ga
e�olic
que
'hi
acompanya,
sen in
cançons
de
ondalle a
ia
o
del pad í
ondalles
cançone es
..
Pe - o a,
neus;
si
.no
hi
ha
neus;
gelades;
,
si
no
hi
hà
gel,
aigua s
o
en s
o
boi es
.
.
So
'que
ea
sega
s'anima
l'encon ada
i,
se emb e
en
ini ,
la
ema
aleg a:
.
si
no,
a
ida,
com
la
de
aup
se ia,
sole
pels
camps
o
a ece a
a
casa.
L'has
oba
g an, la
omba;
pe ò
és� omba,
amb
o a
la
quie ud
d'un
cemen i i!
,
,,'
'DE
TOTS
TEMPS
Semp ela
boi a
sob e
el
iu
alçada;
semp e
la
boÍ a
a ossegan -se'
humida
pels
u ons
clapeja s
de
inya
o
ou es;
un
os
de
cel
que enclouen
les
mun anyes;
un
xic
de
iuque
uig
pe
en a l'ona:
e e'l
aquí
el
eu
món;
al
és
a
escena.
Que
di e .en
és'
el
d'aquí.
La
essa;
de
bon
ma í,
despe a
l'ampla
pla ja.
A iben
els
llagu s
allan
les
ones,
i,
en
cascade's
d'a gen ,
llancen',
a
l'una,
un
da asall
d'anxo a
es a
i
esca,
s-:
o
un
iu
b illan
de
esplenden
sa dina
Els
bons
o mejade s
llu s
am}?les
co es,
on
es
ba egeu
en
is osa
p ia
el sa d
mo u
amb
la
aido a
esco p a,
sal an
de
l'aigua,
a e
bossa s
de
calces,
co ena
du ,
pe
encan ä'Is
de
'p essa,
a
la
odona
o i
la
gen ada
es
cobla.
I;
en
an ,
de
l'a
les
bellugoses
iles,
l'es op
al
coll,
el
pugen
cap
a
e a;
.
i,
en
la
p esó
del
cop,
quan
ix
de
l'ona,

116
FERRÀN
AGULLÓ
I
VIDAL
quin
bel ugueig
de
pla ejada
esca a!
Talmen
sembla
que
l'a
a
I'ona
u a·
els
es els
b illado a
que
en
ella
es.mi en!
Enllà"
en e
ba ques
a
co ull
omple es,
llu s
amples
en es
els
na ilis
buiden,
men e
es enen
al
sol
llu s
blanques
eles'
humides
del
uixim
de
la
osada,
1.
al
lluny,
xiulan
en ogalla ,
a isa
_
I'encas ella
apo
qu�
en ade
p �ssà.
"Ençà,
les
dónes
so gido es
nuen
laxa xa
pels
do ins
espa acada;
-sen ades
a
l'a ena
salab osa,
sob e
dels
l:1US
,el
mocado
de
pi a,
.amb
lles esa
en
có e
les
agulles;
-:que.
amb,mö imé'n
de
llamps
es íeäcábdellen,
'.
Desp 'és,
quan
al
el
sol,
llagu s
i
ca gues
.a _: engle á !!j
sob e
llu s
pals
espe en,
Gom
gossos
ajaça s
en o n
la
caça,
Ia
eu
d'e
l'amo
pe
llànça -·�·'b,i
sob e,
.
.ämb
els
de
xi xa
se
cub eix
l'a ena
,i
omba
l'ona,
cabdellan
Sil
espuma.
;;:_.
-
DE
TOTS
TEMPS
I
Qu�
hi
a
que,
en
dies
del
plujós
desemb e,
mes alada
i
'lle an s
la
�a!'
aixequin,
.
i,
en
la.Ha
is a
on
sa
iudesa
plo a;
del
ma ine
l'esposa
enyo adissa
encengui
el
ci i
beneï
en
l'a a
on
elCos
de
Jesus
cada
any'
s'ado a
!
La
llui a
és
ida,
i
dóna
bo
de
eu e
7
,
com
can an
i
ien
an
a
l'onada
els
pescado s,
sens
éme
pel'
Uu
"ida;
la
immensi a
dels
elemen s
en
b ega,
.
o
el
pode
de
Déu
e ol
en
l'ona
...
í
una
closca dé
nou
que
s'hi
a en u a!..
-,
..
",
..
.;I'o na
a
mä lna, amic;
o naa
ma ina!
En
els
so als
que
i a.l'a za a a
'hi
espe a,
el
sol
badan -se,
l'assu zena,
de
co
dau a
i
sa inades
ulles;
•
>
�es
mi es
ja
lo eixen,
i
-es
desmaien",
els
e ds'
on-olls
que.ea
el
ocam
a elen.
To na
de
p essa,
amic;
o n�
a
ma ina!
Aquí,
en
es a
-badia
a ece ada,
-
jo.hi
sé
ün
penyala
de
¡'o�ca
asp i a.
'"
I
17'
II8
FERRAN
AGULLÓ,
I
VIDAL.
que
es oja,
a
mig
camí,
un
niue
de
molsa.
Si
e
plau
la
soleda ,
ina
a
ui -la,
com
jo
quan
ujo
la
emo
i
els
homes,
To na
a
ma ina,
amic;
o na
a
ma ina!
Deixa
_�ques
niu
penja
a
la
mun anya.
Aquí,
en
el
ma ida ge
de
les
ones
amb
el
ocam
o
amb
la
dau ada
a ena,
s'eixampla
el
co
i
s'asse ena
l'ànima:
cap i a
an ,
la
ma
ondinado a
I
.'
Ob a
de
Déu,
de
o es
la
més
bella;
espill
del
cel,
que
embadali
s'himi a;
essò
de
Déu,
que
amb
majes a
hi
passa
.••
pe
més
que
el
co
pe
o
'a èu l'ado i,
aqui
se'l
comp èn
més:
aquí
se'l
oba
mi an -la
immensi a
de
les
onades!
,
DE
TOTS
TEMPS
II
')
•
.LA
FINESTRERA
-
Pubilla,
jo e
i ica,
so a
qui
em
pod à
ha e :
i
si
en
s?·c,
de
es ejada,
p�
iudos
i
sol e s!
Si
els
uns
mi en
la
hisenda,
a
mi
e n
mi en
els
mes:
,
si
en
passen
i
epassen,
de
ol es,
el
ca e !
Em
diuen
a xende a:
què
hi
a!
CI
La
maca
ines e a"
m'han
e
a
l'Empo dà
.
.
Oidà!
¡Quin
goig,
quan
les
musiques,
.
passau
pel
meu
ca e ,
m'ado men
en e
somnis
,,
126
FÈRRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
Passeu
pe
el
món
Cóm
la
p ima e a:
o ,
al
os e
pas,
s'enjoia
i
aleg a.
Sou
on
de
esco
pe
l'ànima
seca;
sou
alba que
iu,
cla o
que
enllue na.
l·
¿
Què
hi
eu,
a
ciu a ,
.{
an
emps
p esone a,
si
els
camps
sense
os,
s'enyo en
i
apenen?
Deixeu
els
ca e s
'que�l'àn�ma
es enyen;
deixeu
el
asbals
de
balls
i
de
es es':
eniu
a
esca
pe
aques es
se és,
co n
els
ossinyols
.
i
les
cade ne es.
"",
.,
,
"

DE
TOTS
TEMPS
127
V
eniu
a
aleg a
nos a
p ima
e a,
que
a a e
el
bon
emps,
del
qual
sou
pa ella.
Veniu-hi,
l'amo ,
,I
dal
d'aques es
se es
.
.
Vos
eu e
pas�a ,
i
us
ind é
al
da e a:
segui é
el
ca ni
sèns deixa -me
eu e,
com
un
caçado
que
a
l'aguai
espe a.
Pe
e - os'
cos a ,
..
Sl
en
sé,
de
d ece es!
V
ós
mai
em
'Veu eu,
.
i
[ous
eu é
semp e!...
To neu
a
pagès,
!
gen il
donzelle a
:
eniu
amb
les
lo s
de
la
p ima e a.
128
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
Deixeu
la
ciu a ,
que
els
C010I S
os
lle a
i
els
uUs
en is eix
,
com
alè
de
eb e.
,
'Veniu
a
l'amo
die
l'amo
que
us
e lla,
la
del
on
d'e
neu,
Ia
del
coll
de
seda,
Ia'
del
lla i
a den
colo
de
ci e a,
la.
del
cabell
d'o
de
les
lla gues
enes.
Veniu,
que
un
ad i
s'enyo a
i
'co seca,
i
ea
ple
ma
de
llum
:
hi
� i i
en
eneb es
l
DE
TOTS
TEMPS
EL
SEMBRADOR
Sob e
la
e a
que
ha
es ipa
Pa ada
i
li
o e eix
sa
ecundan a
sina,
mi au-lo
el,
Semb ado !
Col a
de
os e,
,
-'
esca dalenc,
ne u
de
b aç
i
cama,
e m
í.
o
com
un
ou e
cen ena i;'
el
sol,
que
baixa,
es ampa
pels
e ossos
l'omb a
gegan a
del
seu
cos.
-
T eballa,
a
g apa s
escampan
sob e
la
e a
,
el
g a
que anca
la
inen
espiga,
i
en
pluja
d'o
els
solcs
obe s
s'ama en
,
que
oleia
com
ol es
bellugoses
_
d'un
aig
de
sol
en
la
osco .
.
Camina.
dis e
de
o
lo
que
en
el.mòn
el
ol a.
130
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
Sols
un
momen
de u a
la
semb ada,
quedan :
�mb
el
puny
clos
essan
de
xeixa
i
en
l'ai e
el
b aç:
enllà
d'unes
alzines,
pel
e aplè
gua ni
de
'canyes
seques
passa,
xiulan ,
b unzen
Iocomo o a,
Passa,
i
el
b aç
o na
a
semb a
els
e ossos
,
.
amb
plujà
d'� ,
seguin
la
se a
eina
al
compàs
d'un
can a
de
la
elluda"
El
esc
e al,
que
de
les
neus
p ime es
po a
a
la
allies
edes
alenades,
embulla
sos
cabells,
gelan
les
go es
.
de
suo
que
egala
sa.
pi e a.
Va
buidan -se
la
p ò ida aldada,
a
endinsan -se
p�ls
solcs
el
g a
de
ida,
i
s'ado m,
a
la
llum
del
sol,
que
es
colga,'
en
els
mis e is
de
l'amo ,
la
e a,
Lloem-lo,
el
Semb ado !
És
I'espe ança
.
de
les
colli es
que
ind an;
Ia
ida
_
que
a
pel
"món
amanyagan .
e s
homes,
la
p omesa
de pau,
l'alba
ien a.
-
Pe
ell
les.messes
cob i an
les
planes,
'en
ones
d'o ,
en e
oselles
ge des,
i,
a-l'e a
en ajolada,
da an
ol es"
-
.•.
'"
'.
Te a
bona
i
con eu
que
la
emogui,
bòns
semb ado s
,que
la
lla o
escampin
eballan
amb.b aó,
i,
amb
sols
i
pluges,
ja
e
pels
homes
la
colli a
p òdiga
I
,I
DE
TOTS
TEMPS
IJI
les
eugues,
ellinan
enjogassades;
pe ell,
espe egan ,
din e
la
omba
del
o n
e mell,
s'a bo a à
la
llenya,
i
el.pa,
os
com
un
sol,
lai an
de
ida,'
se à,
dal
la
pas e a,
l'espe ança.
'Escampa
a i-ell'
la,
semb a
sani osa,
10
Semb ado
de
la
inen
anyada
.'
�
i
d'al es
que
ind an .
Segueix
la
eina
pensan
en
els
eus
ills,
que
el
ui
ansien,
i
e
lliu i
Déu
de
g am
i
ped egades;
Desp és,
anquil,
espe a
el
juny,
ò
ida,
o
llum
i
dies
cla s,
o
can s
i
es es;
que
ja
ind an
els-segado s,
a
colles,
Ja
alç
al
puny
i
les
cançons
als
lla is.
.
-.
.
'
,
.""

I
P
_
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDA}:..
BALADA
P ou
del
iu.hi
ha
una
donzella:
é
l'aman
al
seu
cos a .
Diuen que
ella
és
la
més
bella;
diuen'
que
ell
és
un
mal a .
Llu
amo
és
un
ul age:
pe
ço
an
lluny
del
ila ge.
Quan
es egen,
pel
ulla ge=
"el
diable
guai a
amaga
..
Diuen
que
ella
e a
pujada
-
pe
a
esposa
del
Senyo ;
que
ell
é
l'ànimadonada·
al-diable
emp ado
..
,
Un
di end es
es
ege en
;
-
'en
l'aplec
es
conegue en,
oc
i
es opa,
s'encengue��n:
-
el
diable
en
ou
bu ado .
DE
TOTS
TEMPS
I'H
-
Pe
als
pe ills
de
la
ida,
illa
me a,
é
es a
c eu:
.
gua da
us a
beneïda
egada
amb
la
sang
d'un
Deu.
Ja
al
collIa
po a
penjada.
-
Oh
I
Me cès;
ma e a
amada!
-
diu.
1
sen en
la
en ada
-
lás oma
amb
oncà
eu.
-
Do'm,
amo ,
una
penyo a.
pe
po a
damun
del
co .-
,
La
donzella
el
mi a
i
plo a.
Què
a à,
qui
sen
amo ?
El
galan
la
é
ab açada:
-::-
Té
es a
c eu:
es
c eu
sag ada
l,
...
-
I
pel
inig
de
l'en amada
el
diable
iu
que
a
po .
I
Pob a
ó o a
caiguda
.en
u pes
de
l'espa e I
En
la
ni
neg osa
i
muda
ol a
el
niu
el
ca alle .
='"
T emolan
baixa
la
nina.
136
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
De
l'amo
que
'he
ju a
o
un
món
n'es ima ia
i
se'n
pod ia
ê
un
cel
de
l'amo
que
en
.sob a ía.
Ài!
Adéu,
osa
d'olo ,
",.
,
lnd .blanc
i
sa alia
I.
-
-
Aques
llum
que
a a
has
encès
jo
l'en
aig
l'es ella
mia.
Sí
he
�ingu
com
un
co a d,
a a
és
g an
ma..
alen ia;
.si
he
a iba
amb
el
co
is ,
a a o
és
aleg ía,
DE
TOTS
TEMPS
LLEGENDA
.
-
Pubille a
dellVlas
G au;
la
més
bella
de
la
ila,
que
no
'han
pa la
d'amo
més
que els-ocells
quan:
e ilen:
jo
'he
de
pa la d'amo ,
.
que
és
l'essência
de
la
ida.
Pe Taplec
de
San a
é eu,
.
quan
el
ose
au
lo ida,
e
aig
eu e
bo
i
escan
com
la
daina
espan adissa:
en
es
gal es
la
colo
dé
les
oses
que
s'ob ien;
en,
os
ulls
els
aigs
c e nan s
del
sol
d'es iu
al
migdia;
.
oleian
ön
cabell
os
�
�
com
ga ba
d'o
que
es
deslliga.
-
:�
·
I
I
li
dius
a
cau
d'o ella,
l'o eael,
men es
ella
embadalida
mi i
al
cel,
144
FERRAN
AGULLÓ
i
VIDAL
o
allò
que,
al
sè
al
cap esp e,
din e
el
niu,
,
on
amo
a
a
pa ella
can an
diu.
Ma
i
cel
només
e
ol en,
ma
eel:
ola,
ola
cap
a
e a,
l'o ene!.

DE
TOTS
TEMPS
ENYORANÇA
£1
cos
malal
i
l'ànima
mig ada,
en
Ia
pà ia
posa
el
pensamen ,
'esc ic
aques a
lle a,
a eu
mullada
amb
llàg imes
del
dol
d'enyo amen .'
Em
mo o
en
mon
.dolo
:
mes
aleg ies,
com
ocells
espan a s,
hap.
p es
el
ol
;
els
dies
an
enin
da e a
els
dies,
/
'
i
a
cada
alba
q�e
enca
em
eig
més
sol:
sol
i
e n
lluny
d'ací,
de
ma
lla
san a,
,
(,
d'amics
i
'a,�igués
que
plo an
deixi;
i
em
aig mig an ,
enyo adissa
plan a
que
el
sol"Íló
eu
.álça 's
cada
ma i.
Els
jo ns
són
lla gs,
mol
l a gs,
i
la
is esa,
com
l'omb a
de
mo i
cos,
pe
o
segueix;
esbo a
la
colo
i
la
bellesa,
i
ñns.el
sol
ilmb
son
alè
en osqueix.
146
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
Com
la
molsa
a
la
oca,
al
co
s'a e a,
.
des e llan -hi
el
dolo
d'enyo amen ;
i
els
sospi s
an
olan
cap
a
ma
e a
com
ulles
de
a do
al
bes
del
en .
Van
olan
mos
sospi s;
i
¡quan es
coses
amb
ells
ame ,
assedega ,
el
co !
.
pa aules
endolcides
i
amo oses,
il-lusions
i
desigs
d'un ell
a:mo L..
T is ,
amic
meu,
qui
pena
d'enyo ança,
que
ple ,
ni
joia,
ni
consol
coneix!
is
del
que
iu
només
d'una
espe ança
que
lluny,
mol
lluny,
en e
esba ze s
lo eix!
En.
somnis
inquie s
de
ni
eb osa,
eig
mon
cos
en
la
e a
eposa !
I
quin
pes
més
eixuc,
el
de
la
llosa
en
la
e a
es ange s
d'un
ossa .
I
Si
la
sabessis,
amic
meu,
la
pena
del
pob e
que
pa eix d'enyo amen !'
:
i
Si
sen issis
l'ag o
de
la
gang ena
que
ma a
el
co
i
emboi a
el
pensamen !
J.
DE
TOTS
TEMPS
Mes
.•.
ah!
..•.
u
no
Ia
saps:
a
enc
d'albada
aleg e
i llejan ,
el
campana ;
a
o s
'Vos
ind à
adi
que
es
a ibada
la
en u osa
es a
de
la
lla .
Mà ine a
cóm
l'alba,l'aleg ia
eixi à
a
cada
po a
som ien .
¡
Quin
bon
día
mes
dolç, aquell
bon
dia
que
el
ma í
de
la
es a
es
don
la
gen !
Men e
ocía
a
la
plaça
la
sa dana;
men es
els
e s'
ejxo den
pe
a eu;
men e,
e mella
i
som ien ,
de iàna.;
la
pa o dessa,
almoina
en
nom
de
Déu;
men e
o
és
c idò ia
i
goig
i
es a,
i
la
cabana
iu
com
el
palau,'
-
jo,
aquí,
amic
meu,
doblada
al
pi
la
es a,
il
a
il
de
mos
pa p es
el
plo
cau.
�
.
Veig
la
gò ica
església
il-lumínada,
i
ple
de
lo s
l'al a
del
San
Pa ó;
el
ba lle
al
p esbi e i;
Ia
gen ada
eben
Ia
ec o al
benedicció;
148
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
eig'
el
lle aa
de
aula,
el
ball
de
l'e a.,
la
cucanya
en
el
ma ,
com
un
mi all;
la
qui xalla
que
hi
puja
ba oe a,
caien
a
l'aigua,
o a
un
espu nall;
Ia
p ocessó
solemne
i
o denada,
el
asbal
del
i al,
o
ge nació;
i,
l'endemà,
el
goig
de
la
on ada
i
el
à ec
de
l'hos al
i
I'es aciò,
-
I
ull
eu e
enla
camb a
soli à ia
-
[qui.
sap
I)
l'amo
que
e lla
un
ju amen ,
alçan -al
celles
mans,
i
la
p egà ia
-
pe
qui
llu lY
a
mo in
d'enyo amen l
DE
TOTS
TEMPS
MAL
TEMPS
.
El
en
de lle an
ens
.po a
gol ada:
la
ma ,
b amulan ,
és
o a
enc es ada.
Va
en -se
de
ni
i
enca a
és
,d.e
a da
;
i
el
cel,
enaeg i ..
" a
mi ja basa da.
""
Toca
el
campane
a
emps,
.
dal ,
a
ila;
í
pel
oquisse ,
la
ma ,
com
s'hi
en ila!
(
No
es
eu
el
a ell
.
ni
es
eu
una
ela,
i
plou
de
gai ell,
.

15C'
FERRAN
AGULLÓ
I
VIDAL
Els
homes
de
ma
del
emps
es
mal ien:
ja
deixen
la
lla ,
-
on
nanses
eixien.
Mi an
els
esculls
que
en o a
s'obi en
,
la
mà
sob e
els
ulls,
les
omb es
egi en;
i
pels
oquisse s
no
al a
qui
plo a.,
que
hi
ha
palang e s
que
pesquen
en o a!
.
·
DE
TOTS
TEMPS
I
S
I
PRIMAVERAL'
De
l'al a
oca
que
la
all
domina,
Ia
ma
con empl?
bla eja
llunyana
pe
.en e
els
pins
de
ulla
esma agdina
que
baixen
a
la
'plaua,
L'o eig
és
ebi,
pe uma '
pe s
asp és
olo s del
bosc
i
de
la
e a
humida
-;
que,
en
san a
asca
ge minal
escla a;
can en
ocells
en
l'ampla
all
lo ida,
i
sal en
en
casca a
.
les
on s
i
els
xa agalls
en
doll
de
ida.
Despe a
el
món
de
la
hi e nal
do mida
al
bes
d'amo
del
sol
de
p ima e a
que
ib a
en
ses
en anyes;
i
ins la
neu,
da e a
de
les
al es
mun anyes,
e iu,
es
on,
i
go a
a
go a
co e
ins
a
cau e
en
la
onda
o en e a.
-
Es
l'amo
beneïda
1')2
A.
AGULLO
I
VIDAL
que
eno ella
el
món
a
cada
anyada
I
És
la
il-lusió
lo ida
-
que,
pe duda
en
el
ed
de
la
hi e nada,
o na
a
se
il-lusió,
o na
a
se
ida!
"
La
eig
en
cada
b i
d'he ba
que
.s'alça,
en
cada
' o� .e jola,
en
cada
. ou
de
molsa
que
descalça
el
desig
le ido
d'una
iola;
.
en
els
semb a s
que
onegen
-
p omeses
e dejan s
pe
alls
i
comes;
en-les
on s
que
aleg oies
emo egea
;
en
el
bosc,
encease
cu ull
d'a e nes;
.
,
-
en
la
ma ,
que
es
mes
bla �
cada
dia;
en
.el
cel,
que
és
mes
pu
a
cada'
albada
:
en-ei
po a-l
obe
de
la
masia,
en
les
, lo s
que
co onen
sa
eulada,
en
els
nius
que
e an
les
o ene es,"
en
el
ose
que
lai a
ple
de
oses,
en
els
ma ges
gua ni s
de
campane es,
en
el
peix
que
emun a
les
escloses;
en
o ,
pel
pla
i
la-se a,
pe
ius
i
el
ma ,
en
di inal
lo ida;
IJE
TOTS TEMPS
IS)
en
o
lo
q
ue
é
ida
de
Ia
e a
i
en
o
lo
que
ea
el
co
ambé
é
ida
I
Que
sen o
al
co
�esig
de
p i na e a
!
....
Sen o
e iu e
o
el
món
de
somnis
de
ma
passió
p ime a;'
o es
les
il-lusions
enllà
e udes
que
un
dia
o en el
conho
de
l'ànima
ien
l'hi e n
de
mos
anys
mi o
pe dudes!
...
Acluco
'els
ulls,
i,
.de
les
boi es-
oges
..
.
lque
oden
es elades
de
llumene es
boges,
a
eixin
aquella
ima ge
alague a
de
les
gal es
' osades"
dels
ulls
de
cel
i
ossa
cabelle a.
'
Mi an
endlos,
ise
una
no a
ida
;
la
p ima e a
de
mon
co
escla a,
i
o nó'
al' oc
de
la
passió
que
.em
cnida,
i
o no
als
besos
deídesig
que
em
ma a
Desig
eno ella
que
jo
enyo a a
I
'"
j
o
oc que
.p�
mes
enes
emun es,
com
la
saba,
i
d'amo
nou
omplenes
el
co
que
hi e n
glaça a!