De tots temps : poesies

400 ,6 D,E TOTS TEMPS • , •. c¿;¡: �. . . .. AGooooo /P 2 eP' A�.¡. �� /. FERRAN AGULLÖ l'VIDAL I DE TOTS TEMPS POESIES .� . . BARCELONA SOCIETAT CATALANA D'EDICIONS Volum XXXIX , . J' AL LECTOR , ' - � En dies-de con alescència, nlau e end eça de ca e es! _c�laixos, i, com qui epassa no es i clixés d'an ics iq ges le s que li êco den Leg belleses jiuiaes i els pe ills passa s, endinsa -se �. en aques - ia ge de la ida pe la guia dels pap-e s que, _ en la ece ca i end eça, les ho es is es i les ho es dolces li Ian i es i p esen s. Pe any que no els hagi is�, .hom; els coneix i sap, què diuen, abans de. desplega' -los i -llegi -les} els pape s ells' (g ocs P-e.l , emps, com les ullés mo es) que" a apeeixen leß ca e es 1 - èS/Jun aäes;--- en deslliga les e es descoloiide« i ob i els calaixos- anys a no obe s. I d'ells . .. ,� _- ;;..: . (amic-s i: companyons, d'al es emps) 'no en lai a la a o. li e à ia, el pensamen ni la o ma, s_í ;(j l'ín ima elació que am!2 }Ç¡, ida 12 FERRAN AGULLÓ I VIDAL ROSARI En l'ampla cuina, pe la lla umada, danseu les omb es; i el en , que udola en d inga els id es, ba la ines a. Pe en les ò ies e inclan -se; llme? . soques d'alziña; i bull, .penjan dels calamàs ecs, l'olla neg a i c emada. .El nas humi escal a el gos, que oaca _ al se� i essa; - - e a úna bola, . o a el oc la ga a " se-soca ima. ' La maso e a, diligen i d'esma, - , .ba a les po és; _ l'a i, d'ulls molls, .a nb'el bas ó íe su o u ga les cend es. DE TOTS TEMPS el maso e , .lle an -se la ca xu xa, I eu el osa i í, mi an si hi som o s, se se iya i esa - I -., el pa enos e ... I 14 FERRAN AGULLÓ I VIDAL /- VISIO Quan, en e -se osc, la eig que anzi a a passe s menu s pel ca e an ic, enquadan -li el cap mocado de pi a, dibuixan -li el cos mocado d'ab ic; quan allà al can ó eig el que l'espe a sense eme' el ed, a en , içilan , i a o s dos seguin pe l'es e a ace a sense e esmen de es del ol an ; eco do-al es emps llunyans i es osos, i, sen in quelcom que al co me e uny, quin� en eja em an els aman s di xosos que, o es ejan , se pe den al Iluny l DE TOTS TEMPS A BOSC Pe un camine , pas de llenya ai e, s'han oba de ni , caçado s p uden s, coma e guineu amb la cua enlai e, compa e el malllop amagan les den s. - D'on eniu, guineu de la cua ina? - D'on eniu, malllop del mo o sagnós è - He sen i pe ' all can à una gallina, - He sen i bela un anyell xamós. - Com que pels inya s no hi ha mes que ò ies ..• -Com que d'allà el cim m'ha llança la neu ... - Faig pels galline s mes equisi ò ies. - Lo que deixen sol ho inc pe ben meu. - Cosina, bon any d'ous escs i lai osos. - Cosí, bona so pe mon s i ondals. - L'hi e n ens a així, obai es manyosos. --=- I as u s ca nisse s, bo xins de co als, 16 FERRAN AGULLÓ 1 VIDAL Ha sona un cop; el cop sec u'uná aixa,' d i els dos c imi-nals han ui o ce e i s: coma e guineu amb la cua baixa, compa e el ma llop ensenyan les den s. DE TOTS TEMPS ESPERANÇ A. _ Els camps, amb Ia geb ada, ins a sol al blanquegen, i els egue ols de l'ho a a mi ja ni se geleu. i Que es is s la hi e nada, amb boi es, neus i geb es] els dies; cú s i b ú ols, les ni s, lla gues i edesl PO"c a poc, amb la b.oi a; e.la:;neu i la geb e; s'es ullen els pollanc es" - i c ls al s ou es g oguegen .. . :Z . Cla¡>a d<! e d l'alzina la gemegan ou eda, '" ¡>'en'lli de. c uixen s ulles s'amaguen les es epes, 2 18 Pe això, quan me lle o -i aig a la ines a, me plau eu e, en e boi es, / els ou es g ocs i les alzines e des. FERRAN AGULLÓ I VIDAL Qui.no s'hi mo i ia de I ed i de is esa sí no ?s l'espe ança del emps cíe p i ame a l - . , , DE TOTS TEMPS. ROSER .Toca, c�mpane , oca les campanes; ,plo eu, els ad ins, plo eu de . o co ; lli i coll o ça pe les amun anes, sob e el lli , o blanc, la Rose s'ha mo . (. Ce quen, els ad ins, en a, les bosquines, ' ,.' camps cobe s de neu, .ho s secs y glaça s; , ni una lo en lloc oben les ad ines ., pe gua ni .les mans i e s càbells dau a s, Ai, pob e Rose , bella lo de lli i, - u que de les lo s o es l'angele ! T'hau an de po a al blanc cemen i i - , ' com un b ànquilló que ha/gela el ed'! �20 FERRAN AGULLÓ l VIDAL LA BOIRA i I ¡ ¡ Sen o, a la ni , l'ab açada de l'omb a, eda, esglaian , co o si os d'un cadà e ) i, e i glaça , de la humida ines a ob o les po es. Llanço pel call1P, indagan , la mi ada: - - sols la neg ö d'un �bim me odeja, -ones de um d'una ma insondable , .. osca i mes osca. �' �i-un'sol es el en: la ol a i il'Ia, nie un solllume pa pelleja en la e a, , 'ni una �mo a ib a les callades �, - boi es neg oses." --_ Do m e ila mo la na u a glaçada, do m en la mo Jie l'abim sense i es, j 1a- buido d'aquell ma de eneb es - glaça mon ànima. , ' " DE TOTS TEMPS � 2 MATINADA Llau en els bous la e a en id iada, . o a la lla s'aco xa la pad ina, i al p ime bes del sol que la íl-Iumína, go es de geb e plo a la eulada. ,Al ecés del palle a la llocada, d ece a a bosc un llenya e camina, i en l'ampla po xa de calen a sina les balbes mans amaga lamainada, Puja el um d e al cel: dues aloses han deixa . el eula de la masia; ni una emo s'escol a pe Ia all; . ;' í, nunci de ic ò ies amo oses, - e ical'exéelsà quie ud del dia, o gullós es iden , el can del gall.:" I FERRAN AGULL6 I VIDAL IlLADA DE S,OL El en ha escampa els nú ols i boi es i un ull cla de sol e à l'encon ada. Quin món s'hi emou; pel ce cle d-e Pe a, uin Penyo a escal de la ida! . S'hi es i a mand ós el ea ob in la boca, i, co n un sòldà, pel mig les g�l1ípes el gall passejan , amb la po a enlake ed eça e� coll i i omba la c es a. _ La ga a, cal ped ís, se e-n a amb la po a; la noca- ol an , els polls piupiuegen; i, el becjbeñ obe , ba en -ne les ales; al go e.ple de glaç caminen les oques. _ Els íoís al llinda les·pinyes es ellen, la jo e al balcó es én la bugad-a, _ . i l'a i, assegu als b aços.del ca� o, amb l'èscé,l hi encén la pipa en uda. DE: TOTS TEMPS S'ha is un pa dal a la ba bacana.,; s'ha sen i un d íng aleg e d'êsquelles. . , , " i, al lluny, baix al os, els bous agullona, aleg e can an , l'he eu de la casa.; '.> . .. 30 FERIÜN.AGULLÒ I. VIDAL LLEVANT Nú ols i. e� i pluja que a lla amb o ça obliquamen l'espai: o es ed, o humi , o ès ís esa , i els nú ols an del ma com un pe i es any d'ai&,ües e doses que e ol a el lle an . ' . Pels ondals de les ' oques a igades . hi edolen els ons; en casea es d'espu nes s'hi en ila i se e i a la ma o ; i dels bassals que hi queden el en l'a enca en pols. Pe sob e l'aigua oja de o a les ompen s . co e l'espu na blanca que. pen ina l'esca pido del en . To e/s neg e i es blanc o a la pla ja, i, endins, el ma es e d. -, DE TOTS TEMPS EL' FESTí Re a dels id es del palau escla a el b ogi del es i quan l'alba pin à aixes d'esca la a en 'el cel del ma i. o pode ós! ¿ Pe què el eu' co no �1:> es a l'amo del ge mà? Cada ocell é el seu niu; mes .•. ail .. : quan s pob es , no- enen lli ni pal' J Gela al ca e ; les se es són ne ades •. : Quin ed que a �és iu' Passa un ocell a an de les eulades , í-se'à o na en el niu. D Ínguen les copes al palau ...... Bon dia l Bon .dia i mol bon any! - I en e ca i s i musiques i aleg ía 'escumeja el xampany. 32 - FERRAN AGULLÓ I -VIDAL Eil an , allà en la -plaça po icada, un jaia i un noie s'ab açen, escal an -se amb l'ab açada, mig mo s de am i ed. I. DE TOTS TEMPS ._-- ._----_._--'------- Any de neu, any de Déu. De énc'de dia ">' . ne a segui , pausa j-i, embolcallada, amb el silenci augus de la ne ada, Ia e a do m el son de melangia. ' "" - � . ..,� To en Iepós i soli ud pe du a; camps i camins i bosc an emblanquin .se; i, com més blanc és o en la na u a, ' més els nú ols del cel an enneg in -se� Sen l'home apai aga la se a ida" sen el ed que Ii gela el moll dels ,o§sos, " . . ",.",. , 1 encén la lla o 'benein la neu; . "". que so a Ia qe ada amo osida" en l'escal o ecunda dels e ossos, ge mina el p� del poble, el pa de Déu.' , 3 I' 31 FER�A.N AGULLÓ I VIDAL PLUJA Plou pausa , plou segui ; -: plou sens pa a un momen o a-la ni . Els a b es secs que els lla gs ca e s- o egen', I 1- j • To s els balcons go egen, egaliman e degen; l I .I, pe sob e els anals, que espillen pels bassals, la boi a espesseïda co ona els llums pesan a i en ogida. - > i pe les al es cases hi as egeu se ps d'aigua que s'esco en i b illen i s'esbo en. Fines es i balcons i po alades són anca s i ba a s: edes, canades, les al ès cases queden ado mides' a la non-non de no es cansone es J DE TOTS TEM,PS 35 que, pesades, seguides, can en bassalsi a b es i go e es. . Plou pausa , plou segui ; plou sens pa a momen o a la Di .. _ , .. J FERRAN ÁGULLO I Vll)ÁL ,. SUGGE�. IÓ Quan en ni d'hi e n les po es són ancades i ba ades, • i pè en e les escle xes la llum de la lla s'escapa; , ¡ � , "quañ, senyo a de les ie;s; e hi passa la amun ana" 1 xiscla l'òliba esque pa al ol an de les campanea; des de din e la masia , mi o la ila callada ... i en la basa da de l'omb a, - en, là- iaes a més al a; un llum cada ai "hi c ema que a ni em sembla una mi ada; '"" un llum que o a la ni , a seguin -me, cóm an asma. DE TOTS TEMPS 17 ---------------_ ... _----- EL FANG-APOR A enc de �Ha, quan enca a gela, el angado ya al os: _ la anga al coll, apa un déu olímpic que passa iom ado . -, Al camp a iba; llança el gec; se calça - " o can an , els esclops; s'à e naága .de b aços; se desco da sdis !�me' el ed, el coll. I, cla an en el camp amb b aó �l e o, l'e£l�ohsa, a poc a poc ;" escò;ie �J pany, i olca el pa de e a, , - �qYe:neg eja umós. J:'''' ;,¡::; ESQociná la gle a, i la mala he bá ; - a des e an á cops: '" la a lla .obscu a de la e a è il - . - . s'a}�a ga a poe a poe. 44 FERRAN AGULLÓ I VIDAL , No alça les b anques, com el xip e , signan en u es d'e e ni a : is les aco a sob e el e e , com pe les penes aclapa a l Així del dia la llum b illan on en mon ànima les il-lusions; _ i els somnis dolços se'n an, se'n an! Ull día en .llàg i nes, al e en cançons! .. , DE TOTS TE'M PS AL MAS Déu me doni, en ni s d'hi e n, un g an oc de llenya seca, ' una copa de conyac, una pipa ben encesa, un silló que ab aci o i un bellllib e pe con e sa; i demà un dia de sol, .' un dia de sol aleg e, amb en e canigonenc sec i sa, que iu quan besa. , , Que s'es igui a la ciu a qui les boi es no en is eixen, on el dia és pe esós i la ni esca ce le a; que jo em obo bé en el mas sense goig i �ense penes, 46 FERRAN AGULLÓ I VIDAL amb bon oc i bon conyac, bona pipa i bones lle es! . Oh I Qui e pogués assoli pels dies de Ja ellesa, lluny de les llui es del món que posen el co an neg e I; amb mes illes pe bas ó, ma mulle pe conselle a, mos eco ds pe a con a ,. mos-gossos pe a dis eu e' ñ, gallines al galline , coloms i lo s en ines es" o ça llib es, mos amics des del emps de la in an esa, i Rape , ploma i in e pe a esc iu e cada esp e i els dies de, pIu ja i neu quan DQ es pugui so i�a l'e a 1... - ""1'""" .-- - .. PE TOTS TEMPS 47 NADAL! 10 ni de Nadal, passada a cobe a, en e ma i cel, sense amo ni es es, . amb mes ed al co . que el de la ni eda, lluny de o s els meus i de casa me a l I, ¡Com e sen o, en ca , que en el co me gelés . amb' la soli ud de la ma dese a, amb a soli ud ><' d'amo s-i de es es, en e ma i cel, en I'ampla cobe a! I 1 I FERRAN'AGULLO i VIDAL El ed del meu cos el oc p ou me'l eia! El ed del meu co enca a hi e eda. I quan sol i in , lluny de casa me a, . en les ni s d'hi e n, m'enyo o d'absència; -pensan en Nadal passa a cobe a , sen o un iu de ed, que em glaça I'esquepa, ' . DE TOTS TEMPS 49 LA CALA És un ecó ecés de amun ana besa del sol pe la a jada a di ola, encas ella de penyala s que p enen - colo s esplèndides, Quan e s,'glaça s, els pescado s emolen, ce quen l'escal de Ia b a ada càlida d'aquella a �au que la calo ebuda e o na p òdiga. 'Boscos' de pins cap a la ma da allen, omple sa alda so a d'o. iníssima, i l'ona bla a e e nalmen li po a besos i càn igues. Ampla la ma , calmosa, enjogassada, p en del ce(blau la se eno pu íssíma ; i al ons de o , o a les oques oges, les algues b essen-se. � < 4 SO FERRAN AGULLÓ I VIDAL Al lluny s'obi a blanqueja la ela que empeny la ba ca com una au llisquí ola; i en el u ó de mes enllà els pagesos ' allen es ò ies. T enca ma , acompassada, i posa andes d'escuma en el so al; les llísse es lleuge es sal en, i els inque s passegen amb calma olímpica. En dies cla s dè sóleíada èbia: plau-me en onsa -hi el cos glaça i l'ànima, com un in an en la ma e na sina . la ca a emola. -/ .i O dolça pau del bell eces amiga! . i O cala.dolça de bellesa clàssica! Pe u sen o passa una alenada de idahel-lènica l . Sen o els passos essonan s sob e la e a glaçada i el can a que es a pe den ca è a all, ins a apaga -se. DE TOTS TEMPS L'A MI e Cada dia, al dema í, quan o jus encal'albada, pe so a del meu balcó e sen o que passa ican a. No l'he is ni sé qui es, el bon amic de l'albada, el company de cada jo n que-em despe a amb ses onades. Deu camina a pas lla g, una mà"a cada bu xaca, el apaboques al coll en o lla com una aixa, 52 "ERRAN AGULLÓ I VIDAL amb el cap o enclo a , , les espa lles aixecades. i Bo à el b aç, ben es e , l'esmo ça , do de la ma e. Va a la asca o con en , dis éu el ed amb can: ades, i me diu el ed' que a pe la p essa de les passes . . ' Jo m'aco xo ben bé ailli , en e plomes i lassades, i aLlluny onquen ama en s les si enes essonan es. ·'DE TOTS TEMPS ,[ 53 . CONTRAST. A ple sol d'hi e n, al mig de la plaça, in la s els di e s, e melles les gal es, sal an i ballan , si n'hi ha, de mainadal En beB en enou o s c iden, o s sal en, o s co en, xisclan , pel mig de la plaça, Mes un de pe i , m'a au més que els al es: en co xe de mà l'emmena sa ma e. o El cap b andado , ulls g ossos que esglaien, 60 FERRAN AGULLÓ I VIDAL FLORS .. Quan no hi hau à' lo s pe - gua ni la aula, - . N amb b anques de pins a em en amades, que lai en salli - com la ma salada . . Semp e hi ha una lo "" pe l'he bei dels ma ges o en e el ellu a de la molsa blana; semp e hi ha un co d'o en e-les lianes , . i l'èspina ès de les al es anques -pe es elá el pi .dels pi xe s de aula. Si no, hi se às u; la_ lo mes p euada, 'DE TOTS TEMPS 61 la� lo de o l'any que l'ànima embauma ; i al nos e cos a les illes amades, les illes del co , poncelles que escla en. 62 FER�AN AGULLÓ I VIDAL ELS COMPANYS � Són.eompanys d'hi e n ja a es anyades: quan l'a i no su el e dum no can a; si el e dum no h-i és els ulls l'a i anca .. . - . Quan el dia és al , quan el sol escal a, els euen o s dos a la balconada: l'a i ben segu ; '. ß penjada la gàbia. L'a i nomou més . que aquells ulls, qUI! pa len ; és o b el e dum, 'pe ò sal a i can a: . > s'en enen o s dos, s'en enen i s'amen! , DE TOTS TEMPS F E -S T E J .A N T P eníem el sol, ca e e a enllà, so in de la ila: les a des d'hi e n dels nos es amo s, que n'e en, de belles l Ailluny, e Mon seny, ne a , o ne a , sembla a ap opa -se; i el sol, gene ós, l'ana a enyin amb l'o de la pos a. Euma en -les lla s del masos solius ,', 'de l'ampla encon ada;, i allà, dins 'del bosc, - sona en els e s J de les escope es. I, 64 FERRAN AGULLÓ I VIDAL Pels ma gessoleis; . pa elles gen ils __ ben endiumenjades, , ien i jugan enca en pinyons 'dien -se amo e es.' El glaç encadís dels ecs del ol an c uixia, onen -se; i l'ai e "gela po a a salu i ida al eu os e. Desp és, poc a poc, jun ades les mans, o nà em a ila, anan -nos seguin - "'1es omb es que o el camp se d aga en. e, .- s, - J allà ai menjado , en o n del b ase --j'- - o - en la odona, j DE TOTS TEMPS pa la em del emps que els nos es amo s au ien lo ida! I j 5 ,66 A. AGULLO I YIDAL , , ALBADA .I Han lo i els ui e s, mos an en llu s lo e es la neu de les mun anyes, les oses dels ja dins; d'enllà del ma , olan , o nen les o ene es .i els aigs del solse n'en en pe els endins. El bla e deja a eu; les inyes ja bo onen; la ma s'ado m calmosa; els a b es a í'olo ; en e�s se a _s llunyans, les al es neus se onen ..• Déu e gua d, p i ame a, deessa de l'amo ! Demà en el ma ge e d lo i an les ioles; demà en la salze eda can a à un essinyol.,'; 'Temps suau, emps o mós que l'ànima aconsoles: ba eja en nos es en.es la ida a den del sol, ' És el bon emps que a iba amb càn ic ge minal. , ,' Ob iu's-hi, ma s i e es, al goig p ima e al! POMELL , , ,- , P E N, S A M EN T S i O .pensamen s de ma es imada, emei del mal d'enyo amen l Pe os a ca a en ellu ada passo les gal es suaumen . ¡O pensamen s d'o i iola, eco d d'un jo n de comia l Co n ma is esa s'aconsola besan on ella us ha besa ! ¡ O pensamen s! Les os es ides han de dona lai e di í en e les planes més sen ides � del g an poe a lo en í; " FERRAN AGULLÓ)·'VIDAL MENTA 1 �i - De la men ajmen ide a e can a a la cançó aquella ni alague a que p�ssà em al balcó. " . , I ' I i Com es mans amanyaga en la e da ma a lai an ! i I com desp és embauma en quan les lai a a l'aman ! ..• A a e s lluny: sola, iole a" as pel móà, que 'ha emp a : com -la men a men ide a, has ló i � no has g ana ., ,_ I I, DE TOTS J'EMPS 79 ENGLANTINES I e deia l'amado pa lan - e acau d'o ella, emp ado ': - A'nem-hi,_ es ejan , a l'omb adissa del bosc lai ós que anca la ba dissa d'a apado es b anques, es èlad� � a ella de ño s blanques. El sol no hi ba , la ma inada hi oca, i un ou e bo d de e o çuda soca, , a l'amo , què es des e lla iole , a à de espa lle . Anem-hi, �mo , que e s de l'amo egina, i allí. pe a a . ossa cabelle a jo ena é ga landes d'englan ina amb pe les de osada ma ine a.i. e- 111 1 , 'I 1 I 80 FERRAN AGULLÓ I VIDAL .<. L'englan ina, assecada, se a pols din e ua llib e; i és lluny, lluny, l'es imada .. :.! 'DE TOTS T�MPS {. �ARGARIDA • Una he mosa ma ga ida as a enca de l'e ol, i co en , a e gonyida, as deixa -me allí o sol. De la lo blanca 1 gemada sols-queda a el bo ó d'o , . quan, eixin de l'en amada, a es di -li a l'amado : • < - Diu que si, Ia ma ga ida; diu que si, que se às meu. - I si la ló diu men ida? - La di à pe ole eu. l: 82 FERRÁN AGULLÓ I VIDAL Do m en eclosa i ina, aquell bo ó, com eco d: sembla una pe pe uïna de la co ona d'un mo . DE TOTS TEMPS GINESTA Pan eixan , o a oja, i esbullada Ja ossa cabelle a, ' sal a es ia lo ida ma genada, i em mos a es, con en a, la aldada de lo s de gines e a. - No hi ia ni un b o pe l'amado ? - e' deia, - Oh I no: és pe Déu - co en em espçníes, I a mà d e a eia , g apa s d'o que esbandies . i e nbaumau l'ai e, ',en a aldada queia. Al-balcó, 'a l'ho a baixa, e a el domàs e nel! dels jo ns de es a gua da o l'any en esculpida caixa, la llança es a embos es, la gines a, sob e el Tàlem b andan , que en e alímä iés, 'Vol a de umd'encens, can s i p egà ies, 'I' 1 . 11 - I 1 1 I I ' ¡ h ,II I ,ii 84 FERRAN AGULLÓ I VIDAL ( ., pel ell ca e passa a, essò del cel que en aques món baixa a. To d'una as mi a -me, i jo no sé lo que els meus ulls di ien que, ien , as dona -me un b o dels que lluïen en oslla is de oc, e s pe besa -me. - Té 1.- .. pe Déu ... i pe u I - T es mans bullien, i, en ugi de les me es, escapades.. as senya - e, de p essa, es egades men e allluny can s i esos es pe dien, DE TOTS TEMPS GESSAMÍ Al b o de gessamí . que un dia en on ja dí b odà a cabelle a, no hi queda ni uña lo : no hi es a ni l' olo . d'aqu�lla p i na e a. Mes quan beso, apena , aquell es oig sag a que an s eco ds amaga, sen o en el b o aquell l'olo de on cabell que em besa i m'emb iaga: V ÀRIES 94 FERRAN AGULLÒ' I VIDAL Ob e-li el co , que a iba, pe en u a, gua ni d�e lo s com una p ima e a ; i no abaixis els ulls: di xosa i pu a, . mi a al cel com la Ve ge de Ribe a. DE TOTS TEMPS 95 EN RAMON I LA MARIA En Ramon su de l'hos al i del mas 'su la Ma ia. Ja es oben a mig camí: ell som iu i ella sospi a. - ¿ On anà eu, l'amo meu. a-o e mella i co edissa? - ¿ On pujà euç an galan , si la es a es a la ila? - Ja s'aga en de les mans' i- del ma ge en an cadi a; ja se mi en amb amo com l'amo només es mi a. - AlI� al bosc can en ocells; oquen balles a la ila ; . llad en gossos pels po als; _J- cau el sol de mica en mica.'. 96 FERRAN AGULLÓ I VIDAL La Ma ia i en Ramon, . si no es pa len, p ou que es mi em les mi ades an de mo s. quan.es guai a el qui s'es ima. Sona un bes en e -se osc, un adéu, desp és un iu e; i, en deixa -se, es an mi an en Ramon i la Ma ia. DE TOTS TEMPS CLAUSTRE Plau- ne, en els dies de b ogi i essa, [ e claus e eU de gò iques a cades l; ce ca el consol de on augus silenci, que és medicina pels dolo s de l'ànima, co n en les ses es es i als la esca de la dolça penomb a de a ubaga • .i O mi ja llum que a ibes de l'al u a . e en e ulles de llo e s í palmes! 10 can di í de no es a gen ines del go eja del b ollado de l'aigua que e-n les e des alzies de a copal . poses diaman s i pe les i esma agdes! .. ' Ce co el consol de can s i de ca ícies, com nin maial la alda de la ma e, i l'omb a humida de sen o de molsa 7 97 " 98 FERRAN ÀGULLO I VIDAL el co m'anima i el ce ell m'exal a. L'ai e és suau i ple d'olo s, i és èbia' " la llum qlJe es i.l� a pel Iulla n dels a b es. Neden els cignes pe les aigües e des sense emo , com en es anys les ades; i els a�b es c eixen cap al cel, que enyo en, e u osos d'espaí i de llum bla a; i èn les � oles de l'omb eí umbegeu ,les oses de o l'any i els lli is d'aigua . . - Lesal es sepul u es enneg ides mos ehjbísbesamb mi a i homes d'a mes, als peus el-ca idel, l'escu a yo a i la mà sob e el bàcul o l'espasa; men es en e a hono a o un poble la mos a .g emíal en les ossanes. ¡ Com s'$b��n _i' s'es enen, i com íb en, -:des d'eix ece Ies eus cie les campanes! i Com �e del emple el' con o an a oma de I'inceñs que ennu ola les ima ges! . i Com la .êssa i la llui a de la ida s'alluñ.y�n d'es es gò iques' a cades! DE TOTS TEMPS 99 --------------------- Enllà Ia eble humani a camina, ací Ia g àcia del-Senyo da alla; enllà la llum me idiana cega, ací aconsola la cla o il ada; enllà la essa eixo dado a agi a, ací j com pla_u a l'espe i la calma! , . No ens p incipi ni ens ñ: es ol es sembla que pesen sob e €"1 cap i aixa ea ; - mes, eom un ull de l'in ini , enee cles . un os de cel on b illà l'espe ança, . i sen o I'ab açada de es ped es com e e nal benè ica ab açada, men es el onc de Ia gen il palme a que o ael lOU de la cis e na s'alça, a lla amb omb a mo ible les columnes i els e os ;:balla s i les llosanes, , com sí os la sage a gegan ina que el pas del emps en os ca eus senyala:. , , Reco ds de nin en a ela o ba eguen, eco ds de asos i gines a i palmes, í del lo i d'aquell amo de ida • I', 100 FERRAN AGULLÓ I VIDAL i del g ana d'aquell amo de l'ànima, i el is eco d d'un alba a de penes en e absol es i esos i alimà ies ... .Oh! si pogués en a benei a sina anca els ulls, i em essis de ossana! si el son e e n pogués do mi a l'omb a del bosc lo i de- es columnes san es pe escala mon espe i l'al u a, a e pel 'cel, com pe la llum os a b es! / Aixís en ida cóm en mo , u o es ¡o. claus. e amic, de gò iques a cades I, l'amo i la ca ícia i la dolcesa, la'paue e na, com la pau e s a a; po segu pe les ones de la ida í pe Ia, mo esplèndida ossana! , . DE TOTS TEMPS, IOl LA NIT Quan l'as e de la ida sos aig de oc cabdella, llançan -los en ogi s cap a ponen ; quan, ull d'un San A càngel, ix la p ime a es ella emolan e gonyosa a l'o ien , . i p en l'espada cim sa oja es imen a i la colo mo ada els nú ols d'o , i es a o a neg osa la ma , que e a oen a, i l'au s'amagà i el ponen és mo i ., ,- les omb es s'apilo en i l',a.mple espai endolen, la llum amb les eneb es es con on qué gi en, a glopades que e l'ai e es ca agolen, , la balma humida i el o e i p egon. El món es eix ses no es excelses me a elles . _ �e l'in ini agullonan l'anhel, . i Déu b oda les omb es amb olio s d'es enes, on an els-àngels pe mi a , del cel: ·, , 102 FERRAN AGULLÒ I VIDAL I �'omple de mis e i i de emo s, la e a, el co de l'home s'omple de pao , i esquinça les eneb es, més neg a enca , la se a; que pobla de an asmes sa neg o . Sobe gs, els pins sal a ges llu osca cabelle a esbullen, udolan al bes' del e i ; ed eça's el pollanc e, com blanca cala e a e llan la ossa del calla o en . . I pe sos peus, les ma es que hi eguen llu b anca ge, s'a apen a aulides, gemegan ; inclen les al es canyes llu g onxado ulla ge, i al ons el ped uscall cau essonan . La eu de les campanes a l'òliba despe a, gi a ol a el panell del campana , i, al ons d'un go g, el diable, del Com e A nau conce a els seg iido s, que ap enen d'udola . Lla o s, a les masies, el gall son can a pa a, l'esque p mas i ca gola's ama en , i el bon pagès, senyan -se, es apa amb pö la ca a, 1 el Com e A nau passa a ca all del en . a DE TOTS TEMPS Les amples boques badén, les balmés' eneb oses, com mons es que ja lai en el comba , i amaguen llu s iqueses o espe an , isoses, o na en molsa el buscado o a , 'Mun ,ades en Uu � canyes, les b uixes gi a ol en a l'en o n de I'al í ol campana , poc ans pels ells e e es als nins, que.amb po escol en. an às iques llegendes de la lla . I· Dels llacs la boi a baixa es b essa majes uosa, p enen o ma de goges inci an s , , que can en i comencen la dansa mis e iosa c idan -a llu amo els llu s aman s. Remo s, an asmes, mons es, isions, somnis, deli is, olgan pe l'ai e co en llu cami". � i poblen les, boscú ies, les alls i els cemen i is, i bullen con o en -se en emolí. - Desp és .. : mig emoloses, s'apaguen les es enes i can a el gall, els ecos des e llan ; s'a emolina l'omb à i p en l'o ien les belles colo s que el cel i el ma an .iañaman . dels pa es a I'o e is , dels ills mo s a llu ma e a i del meu amo a mi ; oh! quin goig èl con empla - e . . saben que, amb somni de nin, do mia ma ben a nada e a els cla ells ca mesins! IlO FERRAl'I AGULLÓ I VIDAL DE TOTS TEMPS III LA CIUTAT MORTA- Vella ciu a ol ada de mu alles en unes í, ende ocs, on c eix l'o iga; embossada-amb les boi es hi e nenques, is a i callada amb ês dese es places de eixugues po xades, onles omb es semblen oba -hi llu epòs; amb cases , - ancades semp e: ¡ com el co em geles - "amb el eu edhumi de ciu a mo a! La calçob e glaçada se cli ella en les cases en udes, i egala com sauló esmieola ;'el pas' esson� com en la nau d'un emple; i a i-is esa eu e, en e eixes o ellades, es os de ose s.mo s .i cla ellines g ogues., i, pe sob e les àpies que s'a uneo, els a b es al s i p ims que el sol enyo en. " I 12 FERRAN AGULLÓ I VIDAL En o a la casa de amilia an iga: edes hi obo les immenses sales, i al pas ince de la se en a ella b anda el espol; a so a les polsoses campanes de c is all, Ie,S lo s i ui es �i els b oda s de id lms de po emolen ..• Dese a l'ampla nau de l'al a església, dese s els claus es essonan s, les bo es , cauen del gò ic campana , s'eixamplen solemnes en l'espai, i s'es aeixen enllà d'enllà.i ins als se a s que e ol en. Sembles hos al que ha abandona la ida ianan a cons an , que pe la no a hagués deixa Ia ca e e a ella ... M'hi gelo, din e eu, i el ed el sen o al moll dels ossos i en el co : emolo I I, ugin la is esa qüé en u plana, ls esa de ossa , co o a l'aleg e ida dels camps i de les iles no es, on l'a eni hi can a la balada de l'amo de les animes que espe en, i la essa i la ida s'pi apa ien com.dos coloms en la nie a p ò ida,. , ' DE TOTS TEMPS 113 PER MARINA , ,/ � O amic que a l'omb a de os pions i alzines ce ques l'alè del en de les maa aayes i eils pond e's e sol pels cims akí oís -del ell Monseny, esbo alla de boscos! i Com,' pels ece s i planes d'eixes e es, -deus enyo a la esca de ma ina I Debades deus ce ca en les boscú ies, quan esseja l'o a ge de l'albada pe les b anques ulloses de l'alzina, .x a emo escalen a de les ones que en l'a ena dau adas'a engle en, 'ínñan -se I'una quan es enca l'al a. Debades, al ma i, dal Ia caeeaa, -dels Äl3'ge,}s beneï s ce ques albada sadolla Jd':e .i oc i. bla es iaees, I 14 FERRAN AGULLÓ I VIDAL com sob e de la ma quan s'hi esponcella: boi es.del Te i de l'Onya l'en o llen, alens humi s del bosc l'en e boleixen. • L'es iu el passes, l'escope a a sob e, ' a igan - e, amb el gos, pe men s i inyes, sol i pe du , ica a les o elles el can ensopido de les cigales i el xiscla es iden de les alzies, .que d'alba a sol ponen olen i es ba en. L'hi e n, ' o a la lla , en l'escone a, com el ga e�olic que 'hi acompanya, sen in cançons de ondalle a ia o del pad í ondalles cançone es .. Pe - o a, neus; si .no hi ha neus; gelades; , si no hi hà gel, aigua s o en s o boi es . . So 'que ea sega s'anima l'encon ada i, se emb e en ini , la ema aleg a: . si no, a ida, com la de aup se ia, sole pels camps o a ece a a casa. L'has oba g an, la omba; pe ò és� omba, amb o a la quie ud d'un cemen i i! , ,,' 'DE TOTS TEMPS Semp ela boi a sob e el iu alçada; semp e la boÍ a a ossegan -se' humida pels u ons clapeja s de inya o ou es; un os de cel que enclouen les mun anyes; un xic de iuque uig pe en a l'ona: e e'l aquí el eu món; al és a escena. Que di e .en és' el d'aquí. La essa; de bon ma í, despe a l'ampla pla ja. A iben els llagu s allan les ones, i, en cascade's d'a gen , llancen', a l'una, un da asall d'anxo a es a i esca, s-: o un iu b illan de esplenden sa dina Els bons o mejade s llu s am}?les co es, on es ba egeu en is osa p ia el sa d mo u amb la aido a esco p a, sal an de l'aigua, a e bossa s de calces, co ena du , pe encan ä'Is de 'p essa, a la odona o i la gen ada es cobla. I; en an , de l'a les bellugoses iles, l'es op al coll, el pugen cap a e a; . i, en la p esó del cop, quan ix de l'ona, 116 FERRÀN AGULLÓ I VIDAL quin bel ugueig de pla ejada esca a! Talmen sembla que l'a a I'ona u a· els es els b illado a que en ella es.mi en! Enllà" en e ba ques a co ull omple es, llu s amples en es els na ilis buiden, men e es enen al sol llu s blanques eles' humides del uixim de la osada, 1. al lluny, xiulan en ogalla , a isa _ I'encas ella apo qu� en ade p �ssà. "Ençà, les dónes so gido es nuen laxa xa pels do ins espa acada; -sen ades a l'a ena salab osa, sob e dels l:1US ,el mocado de pi a, .amb lles esa en có e les agulles; -:que. amb,mö imé'n de llamps es íeäcábdellen, '. Desp 'és, quan al el sol, llagu s i ca gues .a _: engle á !!j sob e llu s pals espe en, Gom gossos ajaça s en o n la caça, Ia eu d'e l'amo pe llànça -·�·'b,i sob e, . .ämb els de xi xa se cub eix l'a ena ,i omba l'ona, cabdellan Sil espuma. ;;:_. - DE TOTS TEMPS I Qu� hi a que, en dies del plujós desemb e, mes alada i 'lle an s la �a!' aixequin, . i, en la.Ha is a on sa iudesa plo a; del ma ine l'esposa enyo adissa encengui el ci i beneï en l'a a on elCos de Jesus cada any' s'ado a ! La llui a és ida, i dóna bo de eu e 7 , com can an i ien an a l'onada els pescado s, sens éme pel' Uu "ida; la immensi a dels elemen s en b ega, . o el pode de Déu e ol en l'ona ... í una closca dé nou que s'hi a en u a!.. -, .. ", .. .;I'o na a mä lna, amic; o naa ma ina! En els so als que i a.l'a za a a 'hi espe a, el sol badan -se, l'assu zena, de co dau a i sa inades ulles; • > �es mi es ja lo eixen, i -es desmaien", els e ds' on-olls que.ea el ocam a elen. To na de p essa, amic; o n� a ma ina! Aquí, en es a -badia a ece ada, - jo.hi sé ün penyala de ¡'o�ca asp i a. '" I 17' II8 FERRAN AGULLÓ, I VIDAL. que es oja, a mig camí, un niue de molsa. Si e plau la soleda , ina a ui -la, com jo quan ujo la emo i els homes, To na a ma ina, amic; o na a ma ina! Deixa _�ques niu penja a la mun anya. Aquí, en el ma ida ge de les ones amb el ocam o amb la dau ada a ena, s'eixampla el co i s'asse ena l'ànima: cap i a an , la ma ondinado a I .' Ob a de Déu, de o es la més bella; espill del cel, que embadali s'himi a; essò de Déu, que amb majes a hi passa .•• pe més que el co pe o 'a èu l'ado i, aqui se'l comp èn més: aquí se'l oba mi an -la immensi a de les onades! , DE TOTS TEMPS II ') • .LA FINESTRERA - Pubilla, jo e i ica, so a qui em pod à ha e : i si en s?·c, de es ejada, p� iudos i sol e s! Si els uns mi en la hisenda, a mi e n mi en els mes: , si en passen i epassen, de ol es, el ca e ! Em diuen a xende a: què hi a! CI La maca ines e a" m'han e a l'Empo dà . . Oidà! ¡Quin goig, quan les musiques, . passau pel meu ca e , m'ado men en e somnis ,, 126 FÈRRAN AGULLÓ I VIDAL Passeu pe el món Cóm la p ima e a: o , al os e pas, s'enjoia i aleg a. Sou on de esco pe l'ànima seca; sou alba que iu, cla o que enllue na. l· ¿ Què hi eu, a ciu a , .{ an emps p esone a, si els camps sense os, s'enyo en i apenen? Deixeu els ca e s 'que�l'àn�ma es enyen; deixeu el asbals de balls i de es es': eniu a esca pe aques es se és, co n els ossinyols . i les cade ne es. "", ., , " DE TOTS TEMPS 127 V eniu a aleg a nos a p ima e a, que a a e el bon emps, del qual sou pa ella. Veniu-hi, l'amo , ,I dal d'aques es se es . . Vos eu e pas�a , i us ind é al da e a: segui é el ca ni sèns deixa -me eu e, com un caçado que a l'aguai espe a. Pe e - os' cos a , .. Sl en sé, de d ece es! V ós mai em 'Veu eu, . i [ous eu é semp e!... To neu a pagès, ! gen il donzelle a : eniu amb les lo s de la p ima e a. 128 FERRAN AGULLÓ I VIDAL Deixeu la ciu a , que els C010I S os lle a i els uUs en is eix , com alè de eb e. , 'Veniu a l'amo die l'amo que us e lla, la del on d'e neu, Ia del coll de seda, Ia' del lla i a den colo de ci e a, la. del cabell d'o de les lla gues enes. Veniu, que un ad i s'enyo a i 'co seca, i ea ple ma de llum : hi � i i en eneb es l DE TOTS TEMPS EL SEMBRADOR Sob e la e a que ha es ipa Pa ada i li o e eix sa ecundan a sina, mi au-lo el, Semb ado ! Col a de os e, , -' esca dalenc, ne u de b aç i cama, e m í. o com un ou e cen ena i;' el sol, que baixa, es ampa pels e ossos l'omb a gegan a del seu cos. - T eballa, a g apa s escampan sob e la e a , el g a que anca la inen espiga, i en pluja d'o els solcs obe s s'ama en , que oleia com ol es bellugoses _ d'un aig de sol en la osco . . Camina. dis e de o lo que en el.mòn el ol a. 130 FERRAN AGULLÓ I VIDAL Sols un momen de u a la semb ada, quedan : �mb el puny clos essan de xeixa i en l'ai e el b aç: enllà d'unes alzines, pel e aplè gua ni de 'canyes seques passa, xiulan , b unzen Iocomo o a, Passa, i el b aç o na a semb a els e ossos , . amb plujà d'� , seguin la se a eina al compàs d'un can a de la elluda" El esc e al, que de les neus p ime es po a a la allies edes alenades, embulla sos cabells, gelan les go es . de suo que egala sa. pi e a. Va buidan -se la p ò ida aldada, a endinsan -se p�ls solcs el g a de ida, i s'ado m, a la llum del sol, que es colga,' en els mis e is de l'amo , la e a, Lloem-lo, el Semb ado ! És I'espe ança . de les colli es que ind an; Ia ida _ que a pel "món amanyagan . e s homes, la p omesa de pau, l'alba ien a. - Pe ell les.messes cob i an les planes, 'en ones d'o , en e oselles ge des, i, a-l'e a en ajolada, da an ol es" - .•. '" '. Te a bona i con eu que la emogui, bòns semb ado s ,que la lla o escampin eballan amb.b aó, i, amb sols i pluges, ja e pels homes la colli a p òdiga I ,I DE TOTS TEMPS IJI les eugues, ellinan enjogassades; pe ell, espe egan , din e la omba del o n e mell, s'a bo a à la llenya, i el.pa, os com un sol, lai an de ida,' se à, dal la pas e a, l'espe ança. 'Escampa a i-ell' la, semb a sani osa, 10 Semb ado de la inen anyada .' � i d'al es que ind an . Segueix la eina pensan en els eus ills, que el ui ansien, i e lliu i Déu de g am i ped egades; Desp és, anquil, espe a el juny, ò ida, o llum i dies cla s, o can s i es es; que ja ind an els-segado s, a colles, Ja alç al puny i les cançons als lla is. . -. . ' , ."" I P _ FERRAN AGULLÓ I VIDA}:.. BALADA P ou del iu.hi ha una donzella: é l'aman al seu cos a . Diuen que ella és la més bella; diuen' que ell és un mal a . Llu amo és un ul age: pe ço an lluny del ila ge. Quan es egen, pel ulla ge= "el diable guai a amaga .. Diuen que ella e a pujada - pe a esposa del Senyo ; que ell é l'ànimadonada· al-diable emp ado .. , Un di end es es ege en ; - 'en l'aplec es conegue en, oc i es opa, s'encengue��n: - el diable en ou bu ado . DE TOTS TEMPS I'H - Pe als pe ills de la ida, illa me a, é es a c eu: . gua da us a beneïda egada amb la sang d'un Deu. Ja al collIa po a penjada. - Oh I Me cès; ma e a amada! - diu. 1 sen en la en ada - lás oma amb oncà eu. - Do'm, amo , una penyo a. pe po a damun del co .- , La donzella el mi a i plo a. Què a à, qui sen amo ? El galan la é ab açada: -::- Té es a c eu: es c eu sag ada l, ... - I pel inig de l'en amada el diable iu que a po . I Pob a ó o a caiguda .en u pes de l'espa e I En la ni neg osa i muda ol a el niu el ca alle . ='" T emolan baixa la nina. 136 FERRAN AGULLÓ I VIDAL De l'amo que 'he ju a o un món n'es ima ia i se'n pod ia ê un cel de l'amo que en .sob a ía. Ài! Adéu, osa d'olo , ",. , lnd .blanc i sa alia I. - - Aques llum que a a has encès jo l'en aig l'es ella mia. Sí he �ingu com un co a d, a a és g an ma.. alen ia; .si he a iba amb el co is , a a o és aleg ía, DE TOTS TEMPS LLEGENDA . - Pubille a dellVlas G au; la més bella de la ila, que no 'han pa la d'amo més que els-ocells quan: e ilen: jo 'he de pa la d'amo , . que és l'essência de la ida. Pe Taplec de San a é eu, . quan el ose au lo ida, e aig eu e bo i escan com la daina espan adissa: en es gal es la colo dé les oses que s'ob ien; en, os ulls els aigs c e nan s del sol d'es iu al migdia; . oleian ön cabell os � � com ga ba d'o que es deslliga. - :� · I I li dius a cau d'o ella, l'o eael, men es ella embadalida mi i al cel, 144 FERRAN AGULLÓ i VIDAL o allò que, al sè al cap esp e, din e el niu, , on amo a a pa ella can an diu. Ma i cel només e ol en, ma eel: ola, ola cap a e a, l'o ene!. DE TOTS TEMPS ENYORANÇA £1 cos malal i l'ànima mig ada, en Ia pà ia posa el pensamen , 'esc ic aques a lle a, a eu mullada amb llàg imes del dol d'enyo amen .' Em mo o en mon .dolo : mes aleg ies, com ocells espan a s, hap. p es el ol ; els dies an enin da e a els dies, / ' i a cada alba q�e enca em eig més sol: sol i e n lluny d'ací, de ma lla san a, , (, d'amics i 'a,�igués que plo an deixi; i em aig mig an , enyo adissa plan a que el sol"Íló eu .álça 's cada ma i. Els jo ns són lla gs, mol l a gs, i la is esa, com l'omb a de mo i cos, pe o segueix; esbo a la colo i la bellesa, i ñns.el sol ilmb son alè en osqueix. 146 FERRAN AGULLÓ I VIDAL Com la molsa a la oca, al co s'a e a, . des e llan -hi el dolo d'enyo amen ; i els sospi s an olan cap a ma e a com ulles de a do al bes del en . Van olan mos sospi s; i ¡quan es coses amb ells ame , assedega , el co ! . pa aules endolcides i amo oses, il-lusions i desigs d'un ell a:mo L.. T is , amic meu, qui pena d'enyo ança, que ple , ni joia, ni consol coneix! is del que iu només d'una espe ança que lluny, mol lluny, en e esba ze s lo eix! En. somnis inquie s de ni eb osa, eig mon cos en la e a eposa ! I quin pes més eixuc, el de la llosa en la e a es ange s d'un ossa . I Si la sabessis, amic meu, la pena del pob e que pa eix d'enyo amen !' : i Si sen issis l'ag o de la gang ena que ma a el co i emboi a el pensamen ! J. DE TOTS TEMPS Mes .•. ah! ..•. u no Ia saps: a enc d'albada aleg e i llejan , el campana ; a o s 'Vos ind à adi que es a ibada la en u osa es a de la lla . Mà ine a cóm l'alba,l'aleg ia eixi à a cada po a som ien . ¡ Quin bon día mes dolç, aquell bon dia que el ma í de la es a es don la gen ! Men e ocía a la plaça la sa dana; men es els e s' ejxo den pe a eu; men e, e mella i som ien , de iàna.; la pa o dessa, almoina en nom de Déu; men e o és c idò ia i goig i es a, i la cabana iu com el palau,' - jo, aquí, amic meu, doblada al pi la es a, il a il de mos pa p es el plo cau. � . Veig la gò ica església il-lumínada, i ple de lo s l'al a del San Pa ó; el ba lle al p esbi e i; Ia gen ada eben Ia ec o al benedicció; 148 FERRAN AGULLÓ I VIDAL eig' el lle aa de aula, el ball de l'e a., la cucanya en el ma , com un mi all; la qui xalla que hi puja ba oe a, caien a l'aigua, o a un espu nall; Ia p ocessó solemne i o denada, el asbal del i al, o ge nació; i, l'endemà, el goig de la on ada i el à ec de l'hos al i I'es aciò, - I ull eu e enla camb a soli à ia - [qui. sap I) l'amo que e lla un ju amen , alçan -al celles mans, i la p egà ia - pe qui llu lY a mo in d'enyo amen l DE TOTS TEMPS MAL TEMPS . El en de lle an ens .po a gol ada: la ma , b amulan , és o a enc es ada. Va en -se de ni i enca a és ,d.e a da ; i el cel, enaeg i .. " a mi ja basa da. "" Toca el campane a emps, . dal , a ila; í pel oquisse , la ma , com s'hi en ila! ( No es eu el a ell . ni es eu una ela, i plou de gai ell, . 15C' FERRAN AGULLÓ I VIDAL Els homes de ma del emps es mal ien: ja deixen la lla , - on nanses eixien. Mi an els esculls que en o a s'obi en , la mà sob e els ulls, les omb es egi en; i pels oquisse s no al a qui plo a., que hi ha palang e s que pesquen en o a! . · DE TOTS TEMPS I S I PRIMAVERAL' De l'al a oca que la all domina, Ia ma con empl? bla eja llunyana pe .en e els pins de ulla esma agdina que baixen a la 'plaua, L'o eig és ebi, pe uma ' pe s asp és olo s del bosc i de la e a humida -; que, en san a asca ge minal escla a; can en ocells en l'ampla all lo ida, i sal en en casca a . les on s i els xa agalls en doll de ida. Despe a el món de la hi e nal do mida al bes d'amo del sol de p ima e a que ib a en ses en anyes; i ins la neu, da e a de les al es mun anyes, e iu, es on, i go a a go a co e ins a cau e en la onda o en e a. - Es l'amo beneïda 1')2 A. AGULLO I VIDAL que eno ella el món a cada anyada I És la il-lusió lo ida - que, pe duda en el ed de la hi e nada, o na a se il-lusió, o na a se ida! " La eig en cada b i d'he ba que .s'alça, en cada ' o� .e jola, en cada . ou de molsa que descalça el desig le ido d'una iola; . en els semb a s que onegen - p omeses e dejan s pe alls i comes; en-les on s que aleg oies emo egea ; en el bosc, encease cu ull d'a e nes; . , - en la ma , que es mes bla � cada dia; en .el cel, que és mes pu a cada' albada : en-ei po a-l obe de la masia, en les , lo s que co onen sa eulada, en els nius que e an les o ene es," en el ose que lai a ple de oses, en els ma ges gua ni s de campane es, en el peix que emun a les escloses; en o , pel pla i la-se a, pe ius i el ma , en di inal lo ida; IJE TOTS TEMPS IS) en o lo q ue é ida de Ia e a i en o lo que ea el co ambé é ida I Que sen o al co �esig de p i na e a ! .... Sen o e iu e o el món de somnis de ma passió p ime a;' o es les il-lusions enllà e udes que un dia o en el conho de l'ànima ien l'hi e n de mos anys mi o pe dudes! ... Acluco 'els ulls, i, .de les boi es- oges .. . lque oden es elades de llumene es boges, a eixin aquella ima ge alague a de les gal es ' osades" dels ulls de cel i ossa cabelle a. ' Mi an endlos, ise una no a ida ; la p ima e a de mon co escla a, i o nó' al' oc de la passió que .em cnida, i o no als besos deídesig que em ma a Desig eno ella que jo enyo a a I '" j o oc que .p� mes enes emun es, com la saba, i d'amo nou omplenes el co que hi e n glaça a!