De tots temps : poesies

400 ,6 D,E TOTS TEMPS • , •. c¿;¡: �. \ . . .. AGooooo /Pt2 eP' A�.¡. �� /. FERRAN AGULLÖ l'VIDAL I DE TOTS TEMPS POESIES .� . . BARCELONA SOCIETAT CATALANA D'EDICIONS Volum XXXIX , . J' AL LECTOR , ' - � En dies-de convalescència, nlau fer endreça de carteres! _c�laixos, i, com qui repassa notes i clixés d'antics viqtges lets que li rêcorden Leg belleses jiuiaes i els perills passats, endinsar-se �. en aquestviatge de la vida per la guia dels pap-ers que, _ en la recerca i endreça, les hores tristes i les hores dolces li Ian vives i presents. Per any que no els hagi vis�, .hom; els coneix i sap, què diuen, abans de. desplega'r-los i -llegir-les} els papers vells' (grocs P-e.l ,temps, com les fullés mortes) que" atapeeixen leß carteres 1 - èS/Juntaäes;--- en deslligar les vetes descoloiide« i obrir els calaixosanys fa no oberts. I d'ells . .. ,� _- ;;..: . (amic-s i: companyons, d'altres temps) 'no en flaira la vafo.r literària, el pensament ni la forma, s_ír;(j l'íntima relació que am!2 }Ç¡, vida 12 FERRAN AGULLÓ I VIDAL ROSARI En l'ampla cuina, per la llar fumada, danseu les ombres; i el vent, que udola fent dringar els vidres, bat la finestra. Peten les tòries revinclant-se; fllme? . soques d'alziña; i bull, .penjant dels calamàstecs, l'olla negra i cremada. .El nas humit escalfa el gos, que roaca _ al se�tir fressa; - - feta úna bola, .vora el foc la gata " se-socarrima. ' La masovera, diligent i d'esma, - , .barra les portés; _ l'avi, d'ulls molls, .arnb'el bastó ríe suro furga les cendres. DE TOTS TEMPS r el masover, .llevant-se la catxutxa, I treu el rosari í, mirant si hi som tots, se seriya i resa - I -., el parenostre ... I 14 FERRAN AGULLÓ I VIDAL /- VISIO Quan, en fer-se fosc, la veig que tranzita a passets menuts pel carrer antic, enquadant-li el cap mocador de pita, dibuixant-li el cos mocador d'abric; quan allà al cantó veig el que l'espera sense teme' el fred, atent, viçilant, i a tots dos seguint per l'estreta acera sense fer esment de res del voltant; recordo-altres temps llunyans i festosos, i, sentint quelcom que al cor me retruny, quin� enveja em fan els amants ditxosos que, tot festejant, se perden al Iluny l DE TOTS TEMPS A BOSC Per un caminet, pas de llenyataire, s'han trobat de nit, caçadors prudents, comare guineu amb la cua enlaire, compare el malllop amagant les dents. - D'on veniu, guineu de la cua fina? - D'on veniu, malllop del morro sagnós è - He sentit per 'vall cantà una gallina, - He sentit belar un anyell xamós. - Com que pels vinyats no hi ha mes que tòries ..• -Com que d'allà el cim m'ha llançat la neu ... - Faig pels galliners mes requisitòries. - Lo que deixen sol ho tinc per ben meu. - Cosina, bon any d'ous frescs i flairosos. - Cosí, bona sort per monts i fondals. - L'hivern ens fa així, robaires manyosos. --=- I astuts carnissers, botxins de corrals, 16 FERRAN AGULLÓ 1 VIDAL Ha sonat un cop; el cop sec u'uná aixa,' d i els dos crimi-nals han fuit tot cerrerits: comare guineu amb la cua baixa, compare el mat llop ensenyant les dents. DE TOTS TEMPS ESPERANÇ A. _ Els camps, amb Ia gebrada, fins a sol alt blanquegen, i els reguerols de l'horta a mitja nit se geleu. i Que es trists la hi vernada, amb boires, neus i gebres] els dies; cúrts i brúfols, les nits, llargues i fredesl PO"c a poc, amb la b.oira; ve.la:;neu i la gebre; s'esfullen els pollancres" -r i crls alts roures groguegen .. . :Z . Cla¡>a d<! verd l'alzina la gemegant roureda, '" ¡>'en'llit de. cruixents fulles s'amaguen les estepes, 2 18 Per això, quan me llevo -i vaig a la finestra, me plau veure, entre boires, / els roures grocs i les alzines verdes. FERRAN AGULLÓ I VIDAL Qui.no s'hi moriria de Ired i de tristesa sí no f?s l'esperança del temps cíe privamera l r- . , , DE TOTS TEMPS. ROSER .Toca, c�mpaner, toca les campanes; ,ploreu, els fadrins, ploreu de .tot cor; lliri colltorçat per les tramuntanes, sobre el llit, tot blanc, la Roser s'ha mort. (. Cerquen, els fadrins, en va, les bosquines, ' ,.' camps coberts de neu, .horts secs y glaçats; , ni una flor en lloc troben les fadrines ., per guarnir.les mans i ets càbells daurats, Ai, pobre Roser, bella flor de lliri, - tu que de les flors fores l'angelet! T'hauran de portar al blanc cementiri - , ' com un brànquilló que ha/gelat el fred'! �20 FERRAN AGULLÓ l VIDAL LA BOIRA i I ¡ ¡ Sento, a la nit, l'abraçada de l'ombra, freda, esglaiant, coto si fos d'un cadàver) i, ert i glaçat, de la humida finestra obro les portes. Llanço pel call1P, indagant, la mirada: - - sols la negrö d'un �bim me rodeja, -ones de fum d'una mar insondable , .. fosca i mes fosca. �' �i-un'sol estel en: la volta titil'Ia, nie un solllumet parpelleja en la terra, , 'ni una �mor fa vibrar les callades �, - boires negroses." --_ Dorm etila mort la natura glaçada, dorm en la mort Jie l'abim sense fites, j 1abuidor d'aquell mar de tenebres - glaça mon ànima. , ' " DE TOTS TEMPS � 2f MATINADA Llauren els bous la terra envidriada, . vora la llar s'acotxa la padrina, i al primer bes del sol que la íl-Iumína, gotes de gebre plora la teulada. ,Al recés del paller va la llocada, drecera a bosc un llenyater camina, i en l'ampla potxa de calenta sina les balbes mans amaga lamainada, Puja el fum dret al cel: dues aloses han deixat. el teulat de la masia; ni una remor s'escolta per Ia vall; . ;' í, nunci de victòries amoroses, - trerical'exéelsà quietud del dia, orgullós testrident, el cant del gall.:" I FERRAN AGULL6 I VIDAL tIlLADA DE S,OL El vent ha escampat els núvols i boires i un ull clar de sol refà l'encontrada. Quin món s'hi remou; pel cercle d-e Pera, fruint Penyorat escalf de la vida! . S'hi estira mandrós el ea obrint la boca, i, corn un sòldà, pel mig les g�l1ípes el gall passejant, amb la pota enlake redreça e� coll fi i tomba la cresta. _ La gata, cal pedrís, se re-nta amb la pota; la nocavoltant, els polls piupiuegen; i, el becjbeñ obert, batent-ne les ales; al gore.ple de glaç caminen les oques. _ Els ríoís al llindar les·pinyes estellen, la jove al balcó estén la bugad-a, _ . i l'avi, assegut als braços.del ca�ro, amb l'èscé,l hi encén la pipa ventruda. DE: TOTS TEMPS S'ha vist un pardal a la barbacana.,; s'ha sentit un dríng alegre d'êsquelles.v. , , " i, al lluny, baix al tros, els bous agullona, alegre cantant, l'hereu de la casa.; '.> \. .. 30 FERIÜN.AGULLÒ I. VIDAL LLEVANT Núvols i. ve�t i pluja que ratlla amb força obliquament l'espai: tot es fred, tot humit, tot ès trístesa , i els núvols fan del mar com un petit estany d'ai&,ües vetdoses que revolta el llevant. ' . Pels fondals de les 'roques fatigades . hi redolen els trons; en caseates d'espurnes s'hi enfila i se retira la maror; i dels bassals que hi queden el vent l'arrenca en pols. Per sobre l'aigua roja de vora les rompents . corre l'espurna blanca que. pentina l'escarpidor del vent. Tot e/s negre i es blanc vora la platja, i, endins, el mar es verd. -, DE TOTS TEMPS EL' FESTí Rera dels vidres del palau esclata el brogit del festi quan l'alba pintà faixes d'escarlata en 'el cel del mati. o poderós! ¿ Per què el teu' cor no �1:>res a l'amor del germà? Cada ocell té el seu niu; mes .•. ail .. : quants pobres , no-tenen llit ni pal' J Gela al carrer; les serres són nevades •. : Quin fred que fa �és viu' Passa un ocell arran de les teulades , í-se'à torna en el niu. DrÍnguen les copes al palau ...... Bon dia l Bon .dia i molt bon any! - I entre cafits i musiques i alegría 'escumeja el xampany. 32 - FERRAN AGULLÓ I -VIDAL Eil tant, allà en la -plaça porticada, un jaia i un noiet s'abraçen, escalfant-se amb l'abraçada, mig morts de fam i fred. I. DE TOTS TEMPS ._-- ._----_._--'------- Any de neu, any de Déu. De trénc'de dia ">' . neva seguit, pausatj-i, embolcallada, amb el silenci august de la nevada, Ia terra dorm el son de melangia. ' "" - � . ..,� Tot en Iepós i solitud perdura; camps i camins i bosc van emblanquint.se; i, com més blanc és tot en la natura, ' més els núvols del cel van ennegrint-se� Sent l'home apaivagar la seva vida" sent el fred que Ii gela el moll dels ,o§sos, " . . ",.",. , 1 encén la llar tot 'beneint la neu; . "". que sota Ia qevada amorosida" en l'escalfor fecunda dels terrossos, germina el p� del poble, el pa de Déu.' r, 3 I' 31 FER�A.N AGULLÓ I VIDAL PLUJA Plou pausat, plou seguit; -: plou sens para un moment tota-la nit. Els arbres secs que els llargs carrersvoregen', I 1j • Tots els balcons gotegen, regalimant verdegen; l I t .I, per sobre els fanals, que espillen pels bassals, la boira espesseïda corona els llums pesanta i enrogida. - > i per les altes cases hi rastregeu serps d'aigua que s'escorren i brillen i s'esborren. Finestres i balcons i portalades són tancats i barrats: fredes, canades, les altès cases queden adormides' a la non-non de notes cansoneres J DE TOTS TEM,PS 35 que, pesades, seguides, canten bassalsi arbres i goteres. .r Plou pausat, plou seguit; plou sens parar moment tota la Dit .. _ , \ .. J FERRAN ÁGULLO I Vll)ÁL ,. SUGGE�.rIÓ Quan en nit d'hivern les portes són tancades i barrades, • i pèr entre les escletxes la llum de la llar s'escapa; , ¡ � , "quañ, senyora de les vie;s; e hi passa la tramuntana" 1 xiscla l'òliba esquerpa al voltant de les campanea; des de dintre la masia , miro la vila callada ... i en la basarda de l'ombra, - en, là-fiaestra més alta; un llum cada ait "hi crema que a rni em sembla una mirada; '"" un llum que tota la nit , va seguint-me, cóm fantasma. DE TOTS TEMPS 17 ---------------_ ... _----- EL FANG-APOR A trenc de �Ha, quan encara gela, el fangador ya al tros: _ la fanga al coll, apar un déu olímpic que passa triomfador. -, Al camp arriba; llança el gec; se calça t - " tot cantant, els esclops; s'àrrernaága .de braços; se descorda sdis !�me' el fred, el coll. I, clavant en el camp amb braó �l ferro, l'e£l�ohsa, a poc a poc ;" escò;ie �J pany, i volca el pa de terra, , - �qYe:negreja fumós. J:'''' ;,¡::; ESQociná la gleva, i la mala herbá t; - va desterrant á cops: '" la ratlla .obscura de la terra fèrtil - . - . s'a}�arga a poe a poe. 44 FERRAN AGULLÓ I VIDAL , No alça les branques, com el xiprer, signant ventures d'eternitat: trist les acota sobre el terrer, com per les penes aclaparatl Així del dia la llum brillant fon en mon ànima les il-lusions; _ i els somnis dolços se'n van, se'n van! Ull día en .llàgrirnes, altre en cançons! .. , DE TOTS TE'M PS AL MAS Déu me doni, en nits d'hivern, un gran foc de llenya seca, ' una copa de conyac, una pipa ben encesa, un silló que abraci fort i un bellllibre per conversa; i demà un dia de sol, .' un dia de sol alegre, amb ventet canigonenc sec i sa, que riu quan besa. , , Que s'estigui a la ciutat qui les boires no entristeixen, on el dia és peresós i la nit escarcetlera; que jo em trobo bé en el mas sense goig i �ense penes, 46 FERRAN AGULLÓ I VIDAL amb bon foc i bon conyac, bona pipa i bones lletres! . Oh I Qui et pogués assolir pels dies de Ja vellesa, lluny de les lluites del món que posen el cor tan negre I; amb mes filles per bastó, ma muller per consellera, mos records per a contar ,. mos-gossos per a distreure'rñ, gallines al galliner, coloms i flors en finestres" força llibres, mos amics des del temps de la infantesa, i Raper, ploma i tinter per a escriure cada vespre i els dies de, pIu ja i neu quan DQ es pugui sorti�a l'era 1... - ""1'""" .-- - .. PE TOTS TEMPS 47 NADAL! 10 nit de Nadal, passada a coberta, entre mar i cel, sense amor ni festes, . amb mes fred al cor . que el de la nit freda, lluny de tots els meus i de casa meva l I, ¡Com te sento, en car, que en el cor me gelés . amb' la solitud de la mar deserta, amb ta solitud ><' d'amors-i de festes, entre mar i cel, en I'ampla coberta! I 1 I t FERRAN'AGULLO i VIDAL El fred del meu cos el foc prou me'l treia! El fred del meu cor encara hi refreda. I quan sol vivint, lluny de casa meva, . en les nits d'hivern, m'enyoro d'absència; -pensant en Nadal passat a coberta , sento un riu de fred, que em glaça I'esquepa, '\. DE TOTS TEMPS 49 LA CALA És un recó recés de tramuntana besat del sol per la ratjada ardivola, encastellat de penyalars que prenen - colors esplèndides, Quan erts,'glaçats, els pescadors tremolen, cerquen l'escalf de Ia bravada càlida d'aquella af�au que la calor rebuda retorna pròdiga. 'Boscos' de pins cap a la mar davallen, omple sa falda sorra d'o.r finíssima, i l'ona blava eternalment li porta besos i càntigues. Ampla la mar, calmosa, enjogassada, pren del ce(blau la serenor puríssíma ; i al fons de tot, vora les roques roges, les algues bressen-se. � < 4 SO FERRAN AGULLÓ I VIDAL Al lluny s'obira blanquejar la vela que empeny la barca com una au llisquívola; i en el turó de mes enllà els pagesos ' tallen res tòries. Trenca mar, acompassada, i posa randes d'escuma en el sorral; les llísseres lleugeres salten, i els trinquets passegen amb calma olímpica. En dies clars dè sóleíada tèbia: plau-me enfonsar-hi el cos glaçat i l'ànima, com un infant en la materna sina . la cara tremola. -/ .i O dolça pau del bell reces amiga! . i O cala.dolça de bellesa clàssica! Pet tu sento passar una alenada de vidahel-lènica l . Sento els passos ressonants sobre la terra glaçada i el cantar que es va perdent carrè avall, fins a apagar-se. DE TOTS TEMPS L'A MI e Cada dia, al dematí, quan tot just trencal'albada, per sota del meu balcó er sento que passa icanta. No l'he vist ni sé qui es, el bon amic de l'albada, el company de cada jorn que-em desperta amb ses tonades. Deu caminar a pas llarg, una mà"a cada butxaca, el tapaboques al coll enrotllat com una faixa, 52 "ERRAN AGULLÓ I VIDAL amb el cap tot enclotat, , les espatlles aixecades. i Botà el braç, ben estret, l'esmorçar, do de la mare. Va a la tasca tot con tent, distréu el fred amb can:tades, i me diu el fred' que fa per la pressa de les passes . . ' Jo m'acotxo ben bé aillit , entre plomes i flassades, i aLlluny ronquen amatents les sirenes ressonantes. ·'DE TOTS TEMPS ,[ 53 \ . CONTRAST. A ple sol d'hivern, al mig de la plaça, inflats els ditets, vermelles les galtes, saltant i ballant, si n'hi ha, de mainadal En beB enrenou tots criden, tots salten, tots corren, xisclant, pel mig de la plaça, Mes un de petit , m'atrau més que els altres: en cotxe de mà l'emmena sa mare. o El cap brandador, ulls grossos que esglaien, 60 FERRAN AGULLÓ I VIDAL FLORS .. Quan no hi haurà'flors perguarnir la taula, - . N amb branques de pins farem enramades, que flairen sallit - com la mar salada . . Sempre hi ha una flor "" per l'herbei dels marges o entre el vellutar de la molsa blana; sempre hi ha un cor d'or entre-les lianes , . i l'èspinavès de les altes tanques -per estelá el pi .dels pitxers de taula. Si no, hi seràs tu; la_ flor mes preuada, 'DE TOTS TEMPS 61 la�flor de tot l'any que l'ànima embauma ; i al nostre costat les filles amades, les filles del cor, poncelles que esclaten. 62 FER�AN AGULLÓ I VIDAL ELS COMPANYS � Són.eompanys d'hivern jafa tres anyades: quan l'avi no surt el verdum no canta; si el verdum no h-i és els ulls l'avi tanca .. . - . Quan el dia és alt, quan el sol escalfa, els treuen tots dos a la balconada: l'avi ben segut; '. ß penjada la gàbia. L'avi nomou més . que aquells ulls, qUI! parlen ; és orb el verdum, 'però salta i canta: . > s'entenen tots dos, s'entenen i s'amen! , DE TOTS TEMPS F E -S T E J .A N T Preníem el sol, carretera enllà, sortint de la vila: les tardes d'hivern dels nostres amors, que n'eren, de belles l r Ailluny, e\ Montseny, nevat, tot nevat, semblava apropar-se; i el sol, generós, l'anava tenyint amb l'or de la posta. Eumaven -les llars del masos solius ,', 'de l'ampla encontrada;, i allà, dins 'del bosc, - sonaven els trets J de les escopetes. I, 64 FERRAN AGULLÓ I VIDAL Pels margessoleis; . parelles gentils __ ben endiumenjades, , rient i jugant trencaven pinyons 'dient-se amoretes.' El glaç trencadís dels recs del voltant cruixia, fonent-se; i l'aire "gelat portava salut i vida al teu rostre. Després, poc a poc, juntades les mans, tornàvem a vila, anant-nos seguint - "'1es ombres que tot el camp se dragaven. e, .- s, f - J allà ai menjador, entorn del braser --j'- - tot-fent la rodona, j DE TOTS TEMPS parlavem del temps que els nostres amors traurien florida! I j 5 ,66 A. AGULLO I YIDAL , , ALBADA .I Han florit els fruiters, mostrant en llurs floretes la neu de les muntanyes, les roses dels jardins; d'enllà del mar, volant, tornen les orenetes .i els raigs del solse n'entren per els endins. El blat verdeja arreu; les vinyes ja borronen; la mar s'adorm calmosa; els arbres farí'olor ; en e�s serrat_s llunyans, les altes neus se fonen ..• Déu te guard, privamera, deessa de l'amor! Demà en el marge verd floriran les violes; demà en la salzereda cantarà un ressinyol.,'; 'Temps suau, temps formós que l'ànima aconsoles: barreja en nostres ven.es la vida ardent del sol, ' És el bon temps que arriba amb càntic germinal. , ,'\ Obriu's-hi, mars i terres, al goig primaveral! POMELL , , ,- , r P E N, S A M EN T S i O .pensaments de ma estimada, remei del mal d'enyoramentl Per vostra cara envellutada passo les galtes suaument. ¡O pensaments d'or i viola, record d'un jorn de comiatl Corn ma tristesa s'aconsola besant on ella us ha besat! ¡ O pensaments! Les vostres vides han de donar flaire diví entre les planes més sentides � del gran poeta florentí; " FERRAN AGULLÓ)·'VIDAL MENTA 1 �i - De la mentajmentidera te cantava la cançó aquella nit falaguera que p�ssàrem al balcó. " .t , I 't I r i Com tes mans amanyagaven la verda mata flairant! i I com després embaumaven quan les flairava l'amant! ..• Ara ets lluny: sola, riolera" vas pel móà, que t'ha temptat: com -la menta mentidera, has flórit � no has granat., ,_ I I, DE TOTS J'EMPS 79 ENGLANTINES I et deia l'amador parlant-te acau d'orella, temptador': - A'nem-hi,_ festejant, a l'ombradissa del bosc flairós que tanca la bardissa d'arrapadores branques, estèlad� t�ta ella de ñors blanques. El sol no hi bat, la marinada hi toca, i un roure bord de retorçuda soca, , a l'amor, què es desvetlla rioler, farà de respatller. Anem-hi, �mor, que ets de l'amor regina, i allí. per a ta .rossa cabellera jo trenaré garlandes d'englantina amb perles de rosada matinera.i. e- 111 1 , 'If 1 I 80 FERRAN AGULLÓ I VIDAL .<. L'englantina, assecada, se fa pols dintre ua llibre; i és lluny, lluny, l'estimada .. :.! 'DE TOTS T�MPS {. �ARGARIDA • Una hermosa margarida vas arrencar de l'erol, i corrent, avergonyida, vas deixar-me allí tot sol. De la flor blanca 1 gemada sols-quedava el botó d'or, . quan, eixint de l'enramada, vares dir-li a l'amador: • < - Diu que si, Ia margarida; diu que si, que seràs meu. - I si la flór diu mentida? - La dirà per voler teu. r l: 82 FERRÁN AGULLÓ I VIDAL Dorm en reclosa vitrina, aquell botó, com record: sembla una perpetuïna de la corona d'un mort. DE TOTS TEMPS GINESTA Panteixant,tota roja, i esbullada Ja rossa cabellera, ' saltaves ia florida margenada, i em mostraves, contenta, la faldada de flors de ginestera. - No hi fia ni un brot per l'amador? - te' deia, - Oh I no: és per Déu - corrent em respçníes, I ta mà dreta treia , grapats d'or que esbandies . if ernbaumaut l'aire, ',en ta faldada queia. Al-balcó, 'a l'hora baixa, rera el domàs verrnel! dels jorns de festa guardat tot l'any en esculpida caixa, la llançaves a embostes, la ginesta, sobre el Tàlem brandant, que entre alímäriés, 'Voltat de fumd'encens, cants i pregàries, 'I' \1 . 11 - It 1 1 I I ' ¡ h ,II If ,ii 84 FERRAN AGULLÓ I VIDAL ( ., pel vell carrer passava, ressò del cel que en aquest món baixava. Tot d'una vas mirar-me, i jo no sé lo que els meus ulls dirien que, rient, vas donar-me un brot dels que lluïen en tosllavis de foc, fets per besar-me. - Té 1.- .. per Déu ... i per tu I - T es mans bullien, i, en fugir de les meves, escapades.. vas senyar-te, de pressa, tres vegadest mentre allluny cants i resos es perdien, DE TOTS TEMPS GESSAMÍ Al brot de gessamí . que un dia en ton jardí brodà ta cabellera, no hi queda ni uña flor: no hi resta ni l' olor . d'aqu�lla prirnavera. Mes quan beso, apenar, aquell estoig sagrat que tants records amaga, sento en el brot aquell l'olor de ton cabell que em besa i m'embriaga: V ÀRIES 94 FERRAN AGULLÒ' I VIDAL Obre-li el cor, que arriba, per ventura, guarnit d�e flors com una primavera ; i no abaixis els ulls: ditxosa i pura, . mira al cel com la Verge de Ribera. DE TOTS TEMPS 95 EN RAMON I LA MARIA En Ramon surt de l'hostal i del mas 'surt la Maria. Ja es troben a mig camí: ell somriu i ella sospira. - ¿ On anàveu, l'amor meu. ta-o vermella i corredissa? - ¿ On pujàveuç tan galant, si la festa es a la vila? - Ja s'agafen de les mans' idel marge en fan cadira; ja se miren amb amor com l'amor només es mira. - AlI� al bosc canten ocells; toquen balles a la vila ; . lladren gossos pels portals; _Jcau el sol de mica en mica.'. 96 FERRAN AGULLÓ I VIDAL La Maria i en Ramon, . si no es parlen, prou que es mirem les mirades fan de mots. quan.es guaita el qui s'estima. Sona un bes en fer-se fosc, un adéu, després un riure; i, en deixar-se, es van mirant en Ramon i la Maria. DE TOTS TEMPS CLAUSTRE Plau-rne, en els dies de brogit i fressa, [ e claustre veU de gòtiques arcades l; cerca el consol de ton august silenci, que és medicina pels dolors de l'ànima, corn en les sestes estivals la fresca de la dolça penombra de ta ubaga • .i O mitja llum que arribes de l'altura .rer entre fulles de llorers í palmes! 10 cant diví de notes argentines del gotejar del brollador de l'aigua que e-n les verdes falzies de ta copal . poses diamants i perles i esmaragdes! .. ' Cerco el consol de cants i de carícies, com nin maialt la falda de la mare, i l'ombra humida de sentor de molsa 7 97 " 98 FERRAN ÀGULLO I VIDAL el cor m'anima i el cervell m'exalta. L'aire és suau i ple d'olors, i és tèbia' " la llum qlJe es fi.l�ra pel Iullarn dels arbres. Neden els cignes per les aigües verdes sense remor, com en estanys les fades; i els a�bres creixen cap al cel, que enyoren, freturosos d'espaí i de llum blava; i èn les �roles de l'ombreí rumbegeu ,les roses de tot l'any i els lliris d'aigua . . - Lesaltes sepultures ennegrides mostrehjbísbesamb mitra i homes d'armes, als peus el-ca fidel, l'escut a yora i la mà sobre el bàcul o l'espasa; mentres en terra honora tot un poble la mostra .gremíal en les fossanes. ¡ Com s'$b��n _i' s'estenen, i comvíbren, -:des d'eix recer Ies veus cie les campanes! i Com �e del temple el' confortant aroma de I'inceñs que ennuvola les imatges! . i Com la fr.êssa i la lluita de la vida s'alluñ.y�n d'estes gòtiques' arcades! DE TOTS TEMPS 99 --------------------- Enllà Ia feble humanitat camina, ací Ia gràcia del-Senyor davalla; enllà la llum meridiana cega, ací aconsola la claror filtrada; enllà la fressa eixordadora agita, ací j com pla_u a l'esperit la calma! , . No tens principi ni tens ñ: tes voltes sembla que pesen sobre €"1 cap i aixafea ; - mes, eom un ull de l'infinit, eneercles . un tros de cel on brillà l'esperança, . i sento I'abraçada de tes pedres com eternal benèfica abraçada, mentres el tronc de Ia gentil palmera que vorael flOU de la cisterna s'alça, ratlla amb ombra movible les columnes i els ferros tr;:ballats i les llosanes, , com sí fos la sageta gegantina que el pas del temps en tos carreus senyala:. , , Records de nin en ta elaror bateguen, records de fasos i ginesta i palmes, í del florir d'aquell amor de vida • I', 100 FERRAN AGULLÓ I VIDAL i del granar d'aquell amor de l'ànima, i el trist record d'un albarar de penes entre absoltes i resos i alimàries ... .Oh! si pogués en ta beneita sina tancar els ulls, i em fessis de fossana! si el son etern pogués dormir a l'ombra del bosc florit de-tes columnes santes per escalar mon esperit l'altura, atret pel 'cel, com per la llum tos arbres! / Aixís en vida cóm en mort, tu fores ¡o. claus.tre amic, de gòtiques arcades I, l'amor i la carícia i la dolcesa, la'paueterna, com la pau ets ara; port segur per les ones de la vida í per Ia, mort esplèndida fossana! , . DE TOTS TEMPS, IOl LA NIT Quan l'astre de la vida sos raig de foc cabdella, llançant-los enrogits cap a ponent; quan, ull d'un Sant Arcàngel, ix la primera estrella tremolant vergonyosa a l'orient, .\ i pren l'espadat cim sa roja vestimenta i la color morada els núvols d'or, i es fa tota negrosa la mar, que era roenta, i l'au s'amagà i el ponent és mori ., ,- les ombres s'apiloten i l',a.mple espai endolen, la llum amb les tenebres es confon qué giten, a glopades que err l'aire es caragolen, , la balma humida i el torrerit pregon. El món vesteix ses noves excelses meravelles . _ �e l'infinit agullonant l'anhel, . i Déu broda les ombres amb voliors d'estrenes, on van els-àngels per mirar, del cel: ·, , 102 FERRAN AGULLÒ I VIDAL I �'omple de misteri i de remors, la terra, el cor de l'home s'omple de paor, i esquinça les tenebres, més negra encar, la serra; que pobla de fantasmes sa negror. Sobergs, els pins salvatges llur fosca cabellera esbullen, udolant al bes' del verit; redreça's el pollancre, com blanca calavera vetllant la fossa del callat torrent . . I per sos peus, les mates que hi freguen llur brancatge, s'arrapen arraulides, gemegant; vinclen les altes canyes llur gronxador fullatge, i al fons el pedruscall cau ressonant. La veu de les campanes a l'òliba desperta, giravolta el panell del campanar, i, al fons d'un gorg, el diable, del Comte Arnau concerta els segfiidors, que aprenen d'udolar. Llavors, a les masies, el gall son cantar para, l'esquerp masti cargola's amatent, \ i el bon pagès, senyant-se, es tapa amb pör la cara, 1 el Comte Arnau passa a cavall del vent. a DE TOTS TEMPS Les amples boques badén, les balmés' tenebroses, com monstres que ja flairen el combat, i amaguen llurs riqueses tot esperant, frisoses, tornar en molsa el buscador orat, 'Munt,ades en Uur� canyes, les bruixes giravolten a l'entorn de I'altívol campanar, poc ans pels vells retretes als nins, que.amb por escolten. fantàstiques llegendes de la llar. I· Dels llacs la boira baixa es bressa majestuosa, prenent forma de goges incitants , , que canten i comencen la dansa misteriosa cridant-a llur amor els llurs amants. Remors, fantasmes, monstres, visions, somnis, deliris, folgant per l'aire corren llur cami". � i poblen les, boscúries, les valls i els cementiris, i bullen conforrent-se en remolí. - Després .. : mig tremoloses, s'apaguen les estrenes i canta el gall, els ecos desvetllant; s'arremolina l'ombrà i pren l'orient les belles colors que el cel i el mar van .iañamant. dels pares a I'orfe trist, dels fills morts a llur mareta i del meu amor a mi ; oh! quin goig èl contemplar-te . . sabent que, amb somni de nin, dormia ma ben arnada rera els clavells carmesins! IlO FERRAl'I AGULLÓ I VIDAL DE TOTS TEMPS III LA CIUTAT MORTAVella ciutat voltada de muralles en runes í, enderrocs, on creix l'ortiga; \ embossada-amb les boires hivernenques, trista i callada amb tês desertes places de feixugues porxades, onles ombres semblen trobar-hi llur repòs; amb cases , - tancades sempre: ¡ com el cor em geles - "amb el teu fredhumit de ciutat morta! La calçobre glaçada se clivella en les cases ventrudes, i regala com sauló esmieolat;'el pas'resson� com en la nau d'un temple; i fa ti-istesa veure, entre reixesrovellades, testos de rosers.morts .i clavellines grogues., i, per sobre les tàpies que s'arruneo, els arbres alts i prims que el sol enyoren. " I 12 FERRAN AGULLÓ I VIDAL Entro a la casa de familia antiga: fredes hi trobo les immenses sales, i al pas incert de la serventa vella branda el trespol; a sota les polsoses campanes de cristall, Ie,S flors i fruites �i els brodats de vidrlms de por tremolen ..• Deserta l'ampla nau de l'alta església, deserts els claustres ressonants, les bores , cauen del gòtic campanar, s'eixamplen solemnes en l'espai, i s'esvaeixen enllà d'enllà.ifins als serrats que et volten. Sembles hostal que ha abandonat la vida viananta constant, que per la nova hagués deixat Ia carretera vella ... M'hi gelo, dintre teu, i el fred el sento al moll dels ossos i en el cor: tremolo I I, fugint la tristesa qüé en tu plana, trlstesa de fossar, corro a l'alegre vida dels camps i de les viles noves, on l'avenir hi canta la balada de l'amor de les animes que esperen, i la fressa i la vida s'pi aparien com.dos coloms en la niera pròvida,. , ' DE TOTS TEMPS 113 PER MARINA , ,/ � O amic que a l'ombra de tos pions i alzines cerques l'alè del vent de les maataayes i veils pondre's et sol pels cims akívoís -del vell Monseny, esborrallat de boscos! i Com,' pels recers i planes d'eixes terres, -deus enyorar la fresca de marina I Debades deus cercar en les boscúries, quan fresseja l'oratge de l'albada per les branques fulloses de l'alzina, .x ta remor escalenta de les ones que en l'arena dauradas'arrengleren, 'ínñant-se I'una quan es trenca l'altra. Debades, al mati, dalt Ia caeeaa, -dels Äl3'ge,}s beneïts cerques albada sadolla Jd':er .i foc i. bla ves tiaees, \ I 14 FERRAN AGULLÓ I VIDAL com sobre de la mar quan s'hi esponcella: boires.del Ter i de l'Onyar l'enrotllen, alens humits del bosc l'enterboleixen. • L'estiu el passes, l'escopeta a sobre, ' fatigant-te, amb el gos, per ments i vinyes, sol i perdut, ficat a les orelles el cant ensopidor de les cigales i el xisclar estrident de les falzies, .que d'alba a sol ponent volen i es baten. L'hivern, 'vora la llar, en l'esconera, com el gat fre�olic que t'hi acompanya, sentint cançons de rondallera tia o del padrí rondalles cançoneres .. Per-fora, neus; si .no hi ha neus; gelades; , si no hi hà gel, aiguats o vents o boires . . Sort 'que ea segar s'anima l'encontrada i, setembre en finir, la vrema alegra: . si no, ta vida, com la de taup seria, solet pels camps o arrecerat a casa. L'has trobat gran, la tomba; però és�tomba, amb tota la quietud d'un cementiri! , ,,' 'DE TOTS TEMPS Semprela boira sobre el riu alçada; sempre la boÍra arrossegant-se' humida pels turons clapejats de vinya o roures; un tros de cel que enclouen les muntanyes; un xic de riuque fuig per venta l'ona: vete'l aquí el teu món; tal és ta escena. Que difer.ent és' el d'aquí. La fressa; de bon matí, desperta l'ampla platja. Arriben els llaguts tallant les ones, i, en cascade's d'argent, llancen', a l'una, un davasall d'anxova testa i fresca, s-: o un riu brillant de resplendent sardina Els bons ormejaders llurs am}?les coves, on es barregeu en vistosa pria el sard morrut amb la traidora escorpra, saltant de l'aigua, arre bossats de calces, correna dur, per encantä'Is de 'pressa, a la rodona oti la gentada es cobla. I; en tant, de l'art les bellugoses files, l'estrop al coll, el pugen cap a terra; . i, en la presó del cop, quan ix de l'ona, 116 FERRÀN AGULLÓ I VIDAL quin beltugueig de platejada escata! Talment sembla que l'art a I'ona furta· els estels brilladora que en ella es.miren! Enllà" entre barques a corull omplertes, llurs amples ventres els navilis buiden, mentre estenen al sol llurs blanques veles' humides del ruixim de la rosada, 1. al lluny, xiulant enrogallat, avisa _ I'encastellat vapor qu� entrade pr�ssà. "Ençà, les dónes sorgidores nuen laxarxa pels dofins esparracada; -sentades a l'arena salabrosa, sobre dels l:1US ,el mocador de pita, .amb llestesa fent córrer les agulles; -:que. amb,mövimé'nt de llamps estíeäcábdellen, '. Despr'és, quan alt el sol, llaguts i cargues .ar_:renglerát!!j sobre llurs pals esperen, Gom gossos ajaçats entorn la caça, Ia veu d'e l'amo per llànçar-·�·'b,i sobte, . .ämb vels de xifrxa se cubreix l'arena ,i tomba l'ona, cabdellant Sil espuma. ;;:_. - DE TOTS TEMPS I Qu� hi fa que, en dies del plujós desembre, mestralada i 'llevants la �a!' aixequin, . i, en la.Har trista on sa viudesa plora; del mariner l'esposa enyoradissa encengui el ciri beneït en l'ara on elCos de Jesus cada any' s'adora ! La lluita és vida, i dóna bo de veure 7 , com cantant i rient van a l'onada els pescadors, sens témer pel' Uur "ida; la immensitat dels elements en brega, . tot el poder de Déu revolt en l'ona ... í una closca dé nou que s'hi aventura!.. -, .. ", .. .;I'orna a märlna, amic; tornaa marina! En els sorrals que fita.l'atzavara t'hi espera, el sol badant-se, l'assutzena, de cor daurat i satinades fulles; • > �es rmirtres ja floreixen, i -es desmaien", els verds' fon-olls que.ea el rocam arrelen. Torna de pressa, amic; torn� a marina! Aquí, en esta -badia arrecerada, - jo.hi sé ün penyalar de ¡'o�ca aspriva. '" I 17' II8 FERRAN AGULLÓ, I VIDAL. que estoja, a mig camí, un niuet de molsa. Si et plau la soledat, vina a fruir-la, com jo quan fujo la remor i els homes, Torna a marina, amic; torna a marina! Deixa _�quest niu penjat a la muntanya. Aquí, en el maridatge de les ones amb el rocam o amb la daurada arena, s'eixampla el cor i s'asserena l'ànima: captiva tant, la mar rondinadora I .' Obra de Déu, de totes la més bella; espill del cel, que embadalit s'himira; ressò de Déu, que amb majestat hi passa .•• per més que el cor per tot 'arrèu l'adori, aqui se'l comprèn més: aquí se'l troba mirant-la immensitat de les onades! \, DE TOTS TEMPS II ') • .LA FINESTRERA - Pubilla, jove irica, sortat qui em podrà haver: i si en s?·c, de festejada, p�r viudos i solters! Si els uns miren la hisenda, a mi ern miren els mes: , si en passen i repassen, de voltes, el carrer! Em diuen fatxendera: què hi fa! CI La maca finestrera" m'han tret a l'Empordà . . Oidà! ¡Quin goig, quan les musiques, . passaut pel meu carrer, m'adormen entre somnis ,, 126 FÈRRAN AGULLÓ I VIDAL Passeu per el món Cóm la primavera: tot, al vostre pas, s'enjoia i alegra. Sou font de frescor per l'ànima seca; sou alba que riu, claror que enlluerna. l· ¿ Què hi feu, a ciutat, .{ tan temps presonera, si els camps sense vos, s'enyoren i apenen? Deixeu els carrers 'que�l'àn�ma estrenyen; deixeu el trasbals de balls i de festes': veniu a trescar per aquestes serrés, corn els rossinyols . i les caderneres. "", ., , " DE TOTS TEMPS 127 V eniu a alegrar nostra prima vera, que ara ve el bon temps, del qual sou parella. Veniu-hi, l'amor, ,I dalt d'aquestes serres . . Vos veure pas�ar, i us vindré al darrera: seguiré el carni \ sèns deixar-me veure, com un caçador que a l'aguait espera. Per fer-vos' costat, .. Sl en sé, de dreceres! V ós mai em 'Veureu, . i [ous veuré sempre!... Torneu a pagès, ! gentil donzelleta : veniu amb les flors de la primavera. 128 FERRAN AGULLÓ I VIDAL Deixeu la ciutat, que els C010IfS vos lleva i els uUs entristeix , com alè de febre. , 'Veniu a l'amor die l'amor que us vetlla, la del front d'e neu, Ia del coll de seda, Ia' del llavi ardent color de cirera, la. del cabell d'or de les llargues trenes. Veniu, que un fadri s'enyora i 'corseca, i ea ple mar de llum : hi �riti en tenebres l DE TOTS TEMPS EL SEMBRADOR Sobre la terra que ha estripat Parada i li ofereix sa fecundanta sina, mirau-lo el, Sembrador! Colrat de rostre, , -' escardalenc, nervut de braç i cama, ferm í. fort com un roure centenari;' el sol, que baixa, estampa pels terrossos l'ombra geganta del seu cos. - Treballa, a grapats escampant sobre la terra , el gra que tanca la vinent espiga, i en pluja d'or els solcs oberts s'amaren , que voleia com volves bellugoses _ d'un raig de sol en la foscor. . Camina. distret de tot lo que en el.mòn el volta. 130 FERRAN AGULLÓ I VIDAL Sols un moment detura la sembrada, quedant: �mb el puny clos vessant de xeixa i en l'aire el braç: enllà d'unes alzines, pel terraplè guarnit de 'canyes seques passa, xiulant, brunzent Iocomotora, Passa, i el braç torna a sembra els terrossos , . amb plujà d'�r, seguint la seva feina al compàs d'un cantar de la velluda" El fresc terral, que de les neus primeres porta a la vallies fredes alenades, embulla sos cabells, gelant les gotes . de suor que regala sa. pitrera. Va buidant-se la pròvida faldada, va endinsant-se p�ls solcs el gra de vida, i s'adorm, a la llum del sol, que es colga,' en els misteris de l'amor, la terra, Lloem-lo, el Sembrador! És I'esperança . de les collites que vindran; Ia vida _ que va pel "món amanyagant. efs homes, la promesa de pau, l'alba tienta. - Per ell les.messes cobriran les planes, 'en ones d'or, entre roselles gerdes, i, a-l'era enrajolada, daran voltes" - .•. '" '. Terra bona i conreu que la remogui, bòns sembradors ,que la llavor escampin treballant amb.braó, i, amb sols i pluges, ja ve pels homes la collita pròdiga I ,I DE TOTS TEMPS IJI les eugues, rellinant enjogassades; perell, espetegant, dintre la tomba del forn vermell, s'arborarà la llenya, i el.pa, ros com un sol, flairant de vida,' serà, dalt la pastera, l'esperança. 'Escampa ari-ell' la, sembra sanitosa, 10 Sembrador de la vinent anyada .' � i d'altres que vindrant. Segueix la feina pensant en els teus fills, que el fruit ansien, i et lliuri Déu de gram i pedregades; Després, tranquil, espera el juny, tòt vida, tot llum i dies clars, tot cants i festes; que ja vindran els-segadors, a colles, Ja falç al puny i les cançons als llavis. . -. . ' , ."" I P _ FERRAN AGULLÓ I VIDA}:.. BALADA Prou del riu.hi ha una donzella: té l'amant al seu costat. Diuen que ella és la més bella; diuen' que ell és un malvat. Llur amor és un ultrage: per ço van lluny del vilatge. Quan festegen, pel fullatge= "el diable guaita amagat .. Diuen que ella era pujada - per a esposa del Senyor; que ell té l'ànimadonada· al-diable temptador .. , Un divendres es vegeren ; - 'en l'aplec es conegueren, foc i estopa, s'encengue��n: - el diable en fou bufador. DE TOTS TEMPS I'H - Per als perills de la vida, filla meva, té esta creu: . guarda fusta beneïda regada amb la sang d'un Deu. Ja al collIa porta penjada. - Oh I Mercès; mareta amada! - diu. 1 senten la ventada - flástomar amb roncà veu. - Do'm, amor, una penyora. per portar damunt del cot.- , La donzella el mira i plora. Què farà, qui sent amor? El galan la té abraçada: -::- Té esta creu: es creu sagrada l, ... - I pel inig de l'enramada el diable riu que fa por. I Pobra tórtora caiguda .en urpes de l'esparverI En la nit negrosa i muda volta el niu el cavaller. ='" Tremolant baixa la nina. 136 FERRAN AGULLÓ I VIDAL De l'amor que t'he jurat tot un món n'estimaria i se'n podria fê un cel de l'amor que en .sobraría. Ài! Adéu, rosa d'olor, ",. , lnd .blanc i satalia I. - - Aquest llum que ara has encès jo l'en faig l'estrella mia. Sí he �ingut com un covard, ara és gran ma.. valentia; .si he arribat amb el cor trist, ara tot és alegría, DE TOTS TEMPS LLEGENDA . - Pubilleta dellVlas Grau; la més bella de la vila, que no t'han parlat d'amor més que els-ocells quan: refilen: jo t'he de parlard'amor, . que és l'essência de la vida. PerTaplec de Santa éreu, . quan el roser trau florida, te vaig veure bo i trescant com la daina espantadissa: en tes galtes la color dé les roses que s'obrien; en, tos ulls els raigs crernants del sol d'estiu al migdia; . voleiant tön cabell ros � � com garba d'or que es deslliga. - :� · I I li dius a cau d'orella, l'oreael, mentres ella embadalida miri al cel, 144 FERRAN AGULLÓ i VIDAL tot allò que, al sè al capvespre, dintre el niu, , ton amor a ta parella cantant diu. Mar i cel només et volten, mar feel: vola, vola cap a terra, l'orene!. DE TOTS TEMPS ENYORANÇA £1 cos malalt i l'ànima migrada, en Ia pàtria posat el pensament, t'escric aquesta lletra, arreu mullada amb llàgrimes del dol d'enyorament.' Em moro en mon .dolor : mes alegries, com ocells espantats, hap. pres el vol ; els dies van venint darrera els dies, / ' i a cada alba q�e trenca em veig més sol: sol i vern lluny d'ací, de ma llar santa, , (, d'amics i 'a,�igués que plorant deixi; i em vaig migrant, enyoradissa planta que el sol"Íló veu .álçar's cada mati. Els jorns són llargs, molt ltargs, i la tristesa, com l'ombra de mori cos, per tot segueix; esborra la color i la bellesa, i ñns.el sol ilmb son alè enfosqueix. 146 FERRAN AGULLÓ I VIDAL Com la molsa a la roca, al cor s'aferra, . desvetllant-hi el dolor d'enyorament; i els sospirs van volant cap a ma terra com fulles de tardor al bes del vent. Van volant mos sospirs; i ¡quantes coses amb ells tramet, assedegat, el cor! . paraules endolcides i amoroses, il-lusions i desigs d'un vell a:morL.. Trist, amic meu, qui pena d'enyorança, que pler, ni joia, ni consol coneix! trist del que viu només d'una esperança que lluny, molt lluny, entre esbarzers floreix! En. somnis inquiets de nit febrosa, veig mon cos en la terra reposat! I quin pes més feixuc, el de la llosa en la terra estrangers d'un fossar. I Si la sabessis, amic meu, la pena del pobre que pateix d'enyorament!' : i Si sentissis l'agror de la gangrena que mata el cor i emboira el pensament! J. DE TOTS TEMPS Mes .•. ah! ..•. tu no Ia saps: a trenc d'albada alegre tritllejant, el campanar; a tots 'Vos vindrà adir que es arribada la venturosa festa de la llar. Màtinera cóm l'alba,l'alegria eixirà a cada porta somrient. ¡ Quin bon día mes dolç, aquell bon dia que el matí de la festa es don la gent! Mentre rocía a la plaça la sardana; mentres els trets' ejxorden per arreu; mentre, vermella i somrient, derriàna.; la pavordessa, almoina en nom de Déu; mentre tot és cridòria i goig i festa, i la cabana fiu com el palau,' - jo, aquí, amic meu, doblada al pit la testa, fil a fil de mos parpres el plor cau. � . Veig la gòtica església il-lumínada, i ple de flors l'altar del Sant Patró; el batlle al presbiteri; Ia gentada rebent Ia rectoral benedicció; 148 FERRAN AGULLÓ I VIDAL veig' el llevaat de taula, el ball de l'era., la cucanya en el mar, com un mirall; la quitxalla que hi puja barroera, caient a l'aigua, tota un espurnall; Ia processó solemne i ordenada, el trasbal del firal, tot gernació; i, l'endemà, el goig de la fontada i el tràfec de l'hostal i I'estaciò, - I vull veure enla cambra solitària - [qui. sap I) l'amor que vetlla un jurament, alçant-al celles mans, i la pregària - per qui llurlY va morint d'enyoramentl DE TOTS TEMPS MAL TEMPS . El vent de llevant ens .porta golfada: la mar, bramulant, és tota encrestada. Va fent-se de nit i encara és ,d.e tarda ; i el cel, enaegrit.. "ta mitja basarda. "" Toca el campaner a temps, . dalt, a vila; í pel roquisser, la mar, com s'hi enfila! ( No es veu el farell . ni es veu una vela, i plou de gairell, . 15C' FERRAN AGULLÓ I VIDAL Els homes de mar del temps es malfien: ja deixen la llar, - on nanses teixien. Mirant els esculls que enfora s'obiren , la mà sobre els ulls, les ombres regiren; i pels roquissers no falta qui plora., que hi ha palangrers que pesquen enfora! . · DE TOTS TEMPS I S I PRIMAVERAL' De l'alta roca que la vall domina, Ia mar contempl? blavejar llunyana per .entre els pins de fulla esmaragdina que baixen a la 'plaua, L'oreig és tebi, perfumat' pets asprés olors del bosc i de la terra humida -; que, en santa tasca germinal esclata; canten ocells en l'ampla vall florida, i salten en cascata . les fonts i els xaragalls en doll de vida. Desperta el món de la hivernal dormida al bes d'amor del sol de primavera que vibra en ses entranyes; i fins la neu, darrera de les altes muntanyes, reviu, es fon, i gota a gota corre fins a caure en la fonda torrentera. - Es l'amor beneïda 1')2 A. AGULLO I VIDAL que renovella el món a cada anyada I És la il-lusió florida - que, perduda en el fred de la hivernada, torna a ser il-lusió, torna a ser vida! " La veig en cada bri d'herba que .s'alça, en cada 'to�r.etjola, en cada .tou de molsa que descalça el desig fleridor d'una viola; . en els sembrats que onegen - promeses verdejants per valls i comes; en-les fonts que alegroies remoregea ; en el bosc, enceaser curull d'arernes; . , - en la mar, que es mes blav� cada dia; en .el cel, que és mes pur a cada' albada : en-ei porta-l obert de la masia, en les ,flors que coronen sa teulada, en els nius que refan les orenetes," en el roser que flaira ple de roses, en els marges guarnits de campanetes, en el peix que remunta les rescloses; en tot, pel pla i la-serra, per rius i el mar, en divinal florida; IJE TOTS TEMPS IS) en tot lo q ue té vida de Ia terra i en tot lo que ea el cor també té vida I Que sento al cor �esig de prirnavera ! .... Sento reviure tot el món de somnis de ma passió primera;' totes les il-lusions enllà retudes que un dia foren el conhort de l'ànima ien l'hivern de mos anys miro perdudes! ... Acluco 'els ulls, i, .de les boiresroges .. . lque roden estelades de llumenetes boges, va eixint aquella imatge falaguera de les galtes 'rosades" dels ulls de cel i rossa cabellera. ' Mirant endlos, vise una nova vida ; la primavera de mon cor esclata, i tornó' al'foc de la passió que .em cnida, i torno als besos deídesig que em matat Desig renovellat que jo enyorava I '" j o foc que .p�r mes venes remuntes, com la saba, i d'amor nou omplenes el cor que hivern glaçava!