-
•
La o a que
és
o cada
ala C ònica de Jaume I
GERMÀ
COLÓN
DOMÈNECH
Uni e si a de Basilea,
Ins i u d'Es udis Ca alans
1.
La
bi u cació de les ies de comunicació idels
co en s
d'aigua
El
passa ge que desi ge ac a ací
és
con o e i . La meua imp essió quan el aig
llegi pe p ime a egada és que es à em da an una c uïlla de camins ode ie ols
con luen s on es si ua a aques a o e.
La
majo ia dels é mens lla ins que designa en la bi u cació de les ies de comunicació
no
han passa ales llengües de la nos a Península Ibè ica, con à iamen al que oco e a
F ança o a I àlia. Així COMPITUM o
bé
BIVTUM,
TRTVIUM
oQUADR[VIUM apenes
hi
han deixa
as e. IDe
TRTVTUM
només se ci en el lloc lleida à de Tí ia obé, aOu ense,
la
Pobla de
T ibes,2 és adi , uns escadusse s opònims, que po se són es a d'una p esència an iga
més
nomb osa, suplan ada pe uns al es noms.
C ux,
'c eu', és la base de mol es designacions; pensem en
el
cas ellà enc ucijada i
en
el ca alà mode n c uïlla, del que en la llengua an iga només enim un esmen , sens
dub e alencià, dels Eximplis emi acles, i
no
del e me p imi iu, sinó del de i a c uïllada.
Ve -lo ací:
E,
quan ell on en una c uylada de camins, ell eé passa mol s ca alle s epeons,
hòmens e emb es; los uns ana en is s, los al es aleg es; e eé en e o s ells passa
una emb e es ida de es edu es de emb e de bo dell eaquelles es edu es e en
en p imes que
li
pa ien les ca ns e eya los ges s elos con inen s c1esones s (650)3
També a egi em que Joan Es e e al Libe elegan ia um, imp ès l'any 1489, duu c uada:
«En
les c uades de les ca e es4.In i ijs» ( 7).
IVegeu les esis doc o als
d'Emil
Hochuli, Einige Bezeichnungen ii den Beg i Sl asse,
Weg
und K euzweg
im.
Romanischen, Diss. Zü ich 1926, pp. I
04-l30,
ide
Hans-Jose
Niede ehe, S asse und
Weg
in
del'
gallo omanischen Toponomaslik, Genè e-Pa is, D oz-Mina d, 1967
(<<Kblne
Romanis ische A bei el1», NF,
He 38); aques a da e a ob a no duu massa in o mació pel que ací in e essa.
Hochuli, op. ci .,
p.
118.
Ci e pe la ansc ipció enca a inèdi a que J.-A. Yse n Laga da
m'ha
p opo ciona amablemen . Al'edició de
la
«Biblio eca Ca alana» de
M.
Aguiló, és el núm. 648: Recull d'exemples emi acles, ges es e au./es o denades
pe
A.
B.
C,
Ba celona l881, II,
p.
257.
4En lloc de «ca e es» l'imp ès posa pe e a a caue es. Vegeu el acsímil edi a aCas elló de la Plana, Incul-
ca, 1988,
p.
[l57]
.
88
2.
Fu ea ide i a s
A
iUARI
DE
L'AGRUPACIÓ
BORRIANENCA
DE
CULTURA,
VIIl
El que, pe ò, p edomina a5ala península és
FURCA
iels seus compos s ide i a s: o c,
en e o c, o cada, o cadell, o can , o ca , o call, cas ellà ho cajo (ex: Ho cajo de
los
Mon es, p o . de Ciudad Real), ho cón, ho que a aU uguay iA gen ina, e c.6Pensem
en el mo o call, an apel·la iu
com
nom de lloc, Fo call, als Po s de Mo ella, ila a
la
con luència del Be gan es amb el iu
d'Olocau
ila Todolella; el mo lla ini za Fo cayllo
apa eix ben
d'ho a
en la documen ació alenciana;7 ambé
el
en e o c de camins so in eja
en les lle es des de
l'Eda
Mi jana, en Llull, pe exemple:
Lo
canonge
exí
de
la
çiu a
e
anà
p eyca
a licció
en una al a çiu a ; een
·1·
en e o ch de dos camin.s ell encon à
clos
eligiosos qui·s con as a en,
co
la
·1·
olia ana pe lo
·1·
camí
e
l'al e
pe
l'al e
camí.8
4.
El
passa ge jaumí
Pe ò el que a a in e essa, en elació amb la o ca iels o ca s és el passa ge de la
C ònica del ei Jaume, quan na a la conques a del egne de València, p ecisamen ela-
i a ala Plana de Cas elló. És un ex que ami
m'ha
p o oca mol íssims mals de cap i
jo
n'he
dona als meus amics als qui
l'he
consul a , sob e o aJosep Sanchez Adell, Amadeu
Sobe anas iA cadi Ga cia.
Som a
la
Qua esma de l'any 1238. El
ei
Jaume
ja
ha ia p es Almena a als mo os, icon a:
Equan ench al e dia, ench-nos messa ge d·Uxó, e
cie
Nubles e
cie
Cas o, que
si·ls olíem
e
bé, que·ns e ien los
cas ells,
pus
Almena a
ha íem;
que
ben
coneixien que nos e Senyo olia que nós haguéssem la e a. Eclixem-Ios
que
inguessen en bona en u a, enós exi los hiem en una o a que és o cada on se
pa lo e me cI·Almena a ecI·Uxó, eés conD'a Almena a, p op
de
la Ràpi a, la qual
ha ia nom Menco a en emps
cie
sa aïns (249). [
...
]E
quan ench al e
clia,
aem
le a mol ons exx galines, e
anam-nos'en
ab nos e
pa
eab nos e
i
a
La
o a
o cada, així con ha íem p omès als cI·Uxó. (cap. 250).
Dic «p edomina a» pe què a ui aques ipus lèxic pe designa
la
bi u cació sembla en ecul. Pe exemple
al'A las lingüís ico)' e nog ó ico de A agón, Na a a i
la
Rioja de Manuel Al a només una sola locali a
del mapa 1350 espon
amb o callo
(p o íncia
d'Osca);
pe con a c uce, esba o, empalme hi es an ben
ep esen a s.
6Rolando
A.
Lagua da T ías, Bases pa a un glosa io de élïninos geog ó icos del U ugua)', Mad id, Comi-
sión Pennanen e de
la
Asociación de Academias de la Lengua Española. 1974, pp. 56-58. En al es llocs,
pe exemple a
la
Gal·lo omània, ambé so in egen els noms de lloc de la ma eixa nissaga: Augus e Vincen ,
Topol/)'mie de
la
F al/ce, B uxelles, Lib ai ie géné ale, 1937, pp.
212
(núm. 492) i304 (núm. 792); E nes
Nèg e, Topon)'mie géné ale de
la
F ance, Genè e, D oz, 1990-1991, I-Ill, núms.
5720,25361-25370;
Jacques
Lemoine, Topol/.ymie du Languedoc e de
la
Gascogne, Pa is, Pica d, 1975,
p.
110.
7Vegeu el núme o 39 de Au!, e is a coma cal dels Po s, any X, 1996. pp. 7-11 ;
J.
Co omines, Onomas icon
Ca aloniae, Ba celona, Cu ial, 1995,
p.
265b.
8Lib e de E as eBlal/que na ,ed. Mn. Sal ado Galmés,
I1,
pp. 97.13 (Els Nos es Clàssics, núms. 58-59).
En l'adap ació « alenciana» del
1521
pe Bonlla i aques a exp essió és subs i uïda pe encon ada de dos
camins (cL
B.
Schmid, Les « adl/cciollS alencianes» del Blanql/ema (Valèl/cia J52
J)
ide
la
Scala Dei
(Ba celol/a J523). Es udi lingüís ic, Ba celona, Cu ial,
p.
198.
LA
TORRA
QUE
ÉS
FORCADA
A
LA
CRÒN!CA
DE
JAUME
I
5.
Locali zació de
la
TORRE
89
---
Una o a que és o cada.
Com
acla im això ion la si uem? És un passa ge di ícil; no
hem de suposa que
la
o e ingués una o ca pe penja els llad es imal a ans. Més
p omp e m'incline pe
la
seua si uació en un en e o c. Hi ha aMonco a unes unes que
la
gen d'allà en diu la To e, sense més p ecisió, la qual on assenyalada pe Hono i Ga cia
com la o e de la C ònica.9El mapa Monco a de l'Ins i u geog à ic l'anomena «La To e
Caida», ia ig «To e ( uinas»).IO
Hi
queda la base e a de ped es calices ipa de les
pa e s. La po a, de la qual es eu
un
gol o (almenys es eia el 1975), mi a a cap aponen .
Els mu s són ob a ca ac e ís ica dels mo os: ped es codisses (p eses p obablemen del iu
Belcai e), ajun ades amb mo e iamb cudole s odons inc us a s en
el
mo e . Es à si ua-
da
ala o a de
la
ma , en l'únic lloc de la cos a lliu e d'aiguamolls. La gen p e èn que
pe ací pas u a a el bes ia «en emps dels mo os». En l'ac uali a (1996) aques a o e
ja
no
exis eix,
se
l'ha
engolida
la ma ,
segons
em
comunica
A cadi
Ga cia,
com
a
conseqüència
d'uns
espigons que hom ha e pe al de p ese a els xale s que són o a
ma ; a a desg aciadamen la ella o e és un objec e pe al'a queologia subma ina.
És mol possible que el e i o i del cas ell
d'Uixó
es cap ala ma pe aques pun ,
en e els e i o is d'Almena a id'Uixó. Els camins de Cab es ide Canya s baixen des de
la
Vall o ejan el iu icon ueixen allà on són les unes; ambé ací el iu Belcai e es bi-
u ca abans d'a iba als aiguamolls. P ecisamen de Monco a aXilxes i a Almena a hi
ha
un camí pa al·lel ala cos a que es diu Senda Fo cà(da) iallí ma eix, al e me de
Monco a, hi ha la pa ida de Senda Fo cà(da).
6.
Signi icació de
o ca
i o cada
Des del pun de is a lingüís ic, l'adjec iu o cada ela iu auna o e
no
es po in e -
p e a sense més com una o e 'si uada en una c uïlla de camins'; pe ò da an el sen i de
o cada
'c uïlla',
com anom comú,
II
ida an ex s del lla í medie al de Ca alunya,
exhuma s pe Bala i, que pa len de
in
uias o chades (1025) ide s a as o cha as
(1057),12
no
hi
ha cap obs acle pe adme e que la o e és designada amb
el
ma eix e me aplica
al
camí en el qual ella és si uada. No sé
si
és l'en e o c o o cada que an els camins de
9No as pa a
la
hislO ia de
Vall
de Uxó, Vall
d'Uixó,
1962, pp. 46-47; c . del ma eix H. Ga cia l'eclició i
comen a i de la ca a pobla de
la
Vall
d'Uixó
del 1250 en el Bole ín de
la
Soeiedad Cas ellonense
de
Cul u-
a
(=
BSCC), XIII, 1932, pp. 168-176. També Gual Cama ena e a de
la
ma eixa opinió ( egeu BSCC, XXV,
1949,
p.
439) com ho són a ui A cadi Ga cia iJosep Sanchez Adell. Vegeu enca a Ma ía del
Cannen
Ba celó
(e alii), La Vila ella, València, 1977, pp. 170-172 i
Y.
Gm'da
Edo, «No as ala ca a de población
cie
Moncó a », dins BSCC,
LXVll,
1991, pp. 417-429, especialmen pp. 417-418.
10
Di eeeión Gene al del !L." i u o Geog a ieo yCa as al, 1955, ull 669, ,:-·oneó a .
II
La l11e à o a amb la o ca iel
camí
apa eixen ambé en el ancès ehenún o ehu (cI. Ma ie Delcou , Oedipe
ou
la
légende du eonqué an , Liège, [«Biblio hèque de
la
Facul é de Philosophie e Le l 'es de l'Uni e si é
cie
Liège, asc. CIV»]) 1944 ,pp. 88-90 icas ellà camino ho eajado (cI. ay Be na dino de Sahagún: «Es
mi
mad e y
mi
pad e
el
mulada ycamino ho eajado. Po me a o a se cleda es a de las
l11uje es,
que se
daban allí aquien guie a, ode los homb es iciosos con
l11uchas
muje es», His o ia gene al de las eosas de
la
Nue a Espw1a, lib. VI, cap. 41; Mèxic, Edi o ial Rob edo, 1938,
I1,
p.
247).
12
José Bala i yJo any, O ígenes his ó ieos de
Ca alUl1a,
Ba celona,
J.
Jepús, 1899,
p.
681. Bala i ambé es u-
dia in e o ea os iin o ealos
(op.
ci .,
p.
682).
90
ANUARI
DE
L'AGRUPACIÓ
BORRIANENCA
DE
CULTURA,
Vlll
Canya s ide Cab es omés a ia la bi u cació del iu Belcai e, o o es dues si uacions
alho a, el que deu ha e dona nom ala o e de què pa la a el nos e ei. Som da an
el
pa icipi del e b o ca que signi ica 'bi u ca -se, ami ica -se'. El iu Belcai e o iu d'Uixó
es o ca i o ma una mena de del a, enmig del qual són si uades les ac uals unes, és adi
la o a que
és o cada.
És
un
bon emplaçamen pe una o i icació que o ma a pa d'un
sis ema de ensiu, en
un
os de li o al baix i ec ilini, sense cap al e acciden ap o i able
pe al'ús mili a .
El
ei
Jaume, en desc iu e la o e de Mon cada, ponde a el alo es a ègic
que les
ones
sa aïnes de València enen, ca «són en semblança
d'uyl
d·ome, ca aquelles
o es gua den aValència de pend e mal mol es egades
que·1
pend ia» (cap. 196). Fe an
Solde ila, en comen a aques passa ge, esmen a unes al es o es de la cos a, cap
al
sud;13
és adi ,
hi
enim
un
sis ema de pun s de ensius del li o al, de locali zació lògica, iaques a
o e de Monco a s'insc iu dins aques línia de o i icacions dels mo os.
Que o ca ol di 'bi u ca ' en són es imoni enca a els pa la s ac uals. Pe ò la ma eixa
C ònica al capí ol LXIX esmen a uns «pals o ca s e ica s» (ms. de Poble , ol.
XLI ·O),
g àcies als quals hom a a ança el man ell de gue a; ien p o ençal an ic enim
un
exemple d'es uc u a idèn ica ala del nos e lexema: «Una ena àel memb e del home
que
es o cada».
14
7.
La
pa ió dels é mens
d'
Ahnenam
id'Uixó
Hi
ha enca a un pe i p oblema en la locali zació. La c ònica especi ica que la o e
en qües ió és si uada «on se pa lo e me d·Almena a ed·Uxo». A ui el lími del e me
d'aques s pobles no co espon aaques a a i mació; obé els lími s alesho es e en di e en s
o, millo , el ei oel edac o enia una in o mació insu icien , ca no hi ha unes al es
unes que s'acos en ales p ecisions de la C ònica que les de
la
To e de Monco a.
8. Una opinió di e gen
Vicen Fo cada a publica
a
poc
un
es udi sob e aques es o es cos e es de igilància
on desen olupa una idea comple amen di e en .15 To iels coneixemen s de l'au o ,
en
el pun conc e que ens a ec a, no és accep able la seua p oposició que la o a o cada
siga una « o e con co onamien o pa ido», basan -se en
el
que ell c eu
un
pa alel·lisme
lingüís ic amb el opónim Ped a o ca,16 que
jo
supose és el de la se a de Cadí. Sense
13
Jaume
I-Be na Desclo -Ramon Mun ane -Pe e III, Les qua e g ans c òniques, Ba celona, Selec a,
1971.
p.
286a, no a
7.
14
Syd ac (segle XIV, Que cy
),
in: Raynoua d, Lexique oman,
Il,
pp. 363a, §
8.
15
Vicen Fo cada Ma í, «To es de igía yde ensa de la cos a del Dis i o del Cas ell
de
Nules: los nomb e
de
«Beniesma», «Monco an> y«San a Isabel
de
Ca iIlo»», BSCC, LXX, 1994, pp. 43-81.
16
Op. ci . ,pàg. 53, no a
19:
«El concep o «To e o cada» en endemos es aquel que la p esen a con co ona-
mien o pa ida, bien sea po paso del iempo, bien po cuan o en su cons ucción se u iliza
como
base y
undamen o de la misma, no única plan a ci cula ,
sina
o ma o compues o abase
de
dos cí culos secan es
de
al mane a que ambos cue pos cilínd icos esul en
se
iguales ysecan es con
lo
cual, apa en emen e que-
da
ella
como
seccionada en e ical.» Mai no he is en les o i icacions una ca ac e ís ica a qui ec ònica
com
la que ací es p e èn. Tampoc no se
n'esmen a
cap
al
Glosa io de a qui ec u a de ensi a medie al, Càdiz.
1994 «<Se icio
de
Publicaciones
de
la
Uni e sidad
de
C<ídiz»).

LA
TORRA
QUE
ÉS
FORCADA
A
LA
CRÒNICA
DE
JAUME
[
91
•
documen s e aen s, ambé sembla una pe ició de p incipi
que
la
o a o cada es obés
si uada «en el eje isual que enlaza los cas illos de Almena a yUixó: es el eje mas ele-
ada de esa línea mon añosa pal'alela a
la
cos a ala ez que el mas signi ica i a del e i-
a io desde el cual se dominan, ademas de la Ía omana «He cúlea Augus a» yel cami-
no
p e omano de «El Caminàs», que discUlTen los llanos si os
alO.
y
E.
espec i amen-
e
de
la
misma, la o alidad del conjun o mon añoso del «Espadan» en oda su ex ensión».17
Vicen Fo cada ol que la nos a o e de Monco a siga la o e del segle XVII, sense
adona -se que un u de les co s de
l'any
1604 pa la de la necessi a de e -ne una de
no a; Vicen
Fo cada
esmen a de segona mà el documen ,
18
ioblida
el
que hi diu
de
més
impo an . Heus
ací
el ex en qües ió:
Que en e les o es de Bo iana yManco e se edi ique una o e.
I em, pe lo que con é ala cus òdia ygua da de la
Ma ina
del p esen egne y
llochs ci cum ehins ad aquella, sia necessa i que en e les o es
de
Bo iana y
Manco a se edi ique ycons uheixca una o e, pe lo que pe dis a di es dos o es
mol la una de la al a, se segueixen ypoden segui mol s danys, suppliquen pe çò
los di s es b aços a os a Mages a , sia se i p o ehi ymana que·s edi ique y
aça en e di es dos o es
de
Bo iana yManco a al a o e, en lloch, pa ypues o
que pa eixe à més con enien pe aconsegui la
i
de
di a cus òdia ygua da.
Plau asa. mages. Co a u ias, icecan.
19
Queda ben acla i , i
demane
pe dó
pe
la insis ència, que la di a o e e a aMonco a
i
no
en cap al e lloc. Més g eu és, llegin el passa ge de la C ònica, que, segons
V.
Fo cada,
la
Ràpi a oMenco. a no siga l'ac ual poble
de
Monco a,20 sinó la i ula i a de la cos a
comp esa en e Bo iana iAlmena a.
21
Pe ò alesho es, si és o a
una
anja
de
cos a, ¿com
s'en end ia
la
p ecisió del ei, segons la qual la o e és «p op de la Ràpi a»?
9.
La
Ràpi a
Què és una àpi a? Vold ia di , de passada, que
l'es udi
o mal de
l'a abisme
àpi a,
abida, e c. ales llengues hispàniques enca a no
s'ha
e se iosamen .
Hom
p e èn que
no
hi
ha o mes
amb
l'a icle al- assimila , i
al
Ca ula i de San Cuga ,
pe
exemple, hi
ha
un
documen del 1234 on
el
ei Jaume con i ma al mones i en e, al es possessions,
el
«cas um de A abi h.a de Caschai».22 Pe ò això no in e essa ací. Vinguem
al
sen i de
la
pa aula.
Els a abis es saben que el mo o igina i à ab àbi a
designa
un con en o i ica ,
mesqui a pe i a olloc de p egà ia musulmana, on els idels es euneixen
pe
p ac ica
el
I)
Fo cada, op.
ci o
,pp. 53-54.
18
Op.
ci ..
p.
61.
19
Fll s, capí ols, pW lisiolls eacles de
co
els yalo gals
pe
la
S.CR.M.
del el' dall Phelip ell lo all)' M.,DCIlII.
València, Imp em a
de
PP. Mey, 1607, ol.
391'°,
cap.
CXCIII.
-He accen ua iuni ica
l'ús
de I
iu.
20
En
els senyalamen s del Minis e i
d'Ob es
Públiques enca a esc iuen Moncó a .
21
Op.
ci ., pp. 55-56.
22
Ca illa ia de «San Cuga » del Vallés ed. Mons. José Rius Se a, Ba celona,CSIC, 1947,
lTl,
p.
433, doc.
núm. 1320.
in
ine.
92
ANUARI
DE
L'AGRUPACIÓ
BORRIANENCA
DE
CULTURA,
VIII
--
-
deu e eligiós del ecés mili a del iba . És, doncs, una o alesa, gene almen ins al·lada
en
ind e s on hi ha aigua co en abundan , pe les necessi a s de les ablucions dels
musulmans.23 Resul a incohe en imagina que en la C ònica el mo puga aplica -se a o a
una ex ensa i ula i a de la cos a. El g an his o iado Je ónimo Zú i a, en glossa l'episodi
que comen em de la conques a d'Almena a, explica: «y acie o día die on a iso que
en ega ían la illa yla mezqui a que es aba
jun a
al
cas illo».24 Aques e me mezqui a
hi es à pe La Ràpi a del ex jaumí.
10. Documen ació ilològica
He p esen a els e s al com els eig, desp és d'ha e discu i lla gamen amb els amics
J.
Sanchez Adell iA cadi Ga cia, an plens d'e udició, als qui els o ne adona les g àcies
pe la paciència que han ingu ipe l'ajuda que
m'
han p es a . Com que, pe ò, omanen
aspec es obscu s odiscu ibles, he c egu que ó a bo o ni o el ma e ial de què dispose,
pe al que es inguen uns elemen s de judici objec ius. Ve ací el ex de la C ònica
en
els manusc i s iedicions an igues que ens
l'han
amesa, el ex lla í de Ma 'sili ila aducció
medie al en a agonès del mes e de l'Hospi al Fe nandez de He edia, i ulada Ges as del
Rey Don Jayme de A agon; hi a ig les p incipals on s d'es udi mode nes. En aques a
ecollida de ma e ial
m'ha
ajuda mol e icaçmen
l'amic
Amadeu Sobe anas, aqui ambé
ull exp essa ací de bell nou el meu econeixemen .
11. Tex ca alà
[la] MS Poble (Biblio eca Uni e si à ia de Ba celona): «E quan ench al e dia, ench
nos messa ge d·Uxo, ede Nubles ede Cas o, que si·ls oliem e be, que·ns e ien
los
cas ells, pus
Almena a
ha iem; que ben coneixien que nos e
Senyo
olia que nos
haguessem la e a. Edixem los que inguessen en bona en u a, enos exi los hiem
en
una o a que es o cada on se pa lo e me d·Almena a ed·Uxo, ees con a Almena a,
p op de la Rapi a, la qual ha ia nom Menco a en emps de sa ains
....
»(cap. 249;
ol.
110
VO).
[1
b]
MS Poble (Biblio eca Uni e si à ia de Ba celona): «E quan ench al e dia, aem
le a ·V· mol ons e·xx· galines, eanam nos·en ab nos e pa eab nos e i ala o a o cada,
aixi con ha iem p omes als d·Uxo.» (cap. 250; aI.
111
O).
23 Vegeu les con ibucions
clel
llib e La Ràpi a Hispànica: his ò ia ins i ucional ial es es udis egionals,
<<I
Cong és
cie
les
Ràpi es»,
Ins i u
cI'Es uclis Rapi encs,
San
Ca les
cie
la Ràpi a, 1993.
Consul eu
els
acla imen s
cie
Míkel
cie
Epalza,
«Les
àpi es
( ¡¡bi a)
islàmiques
ila
oponímia
ca alana»,
Socie aT
d'Onomàs ica. Bu lle íin e io , LVII, 1994, pp. 35- 47, espec. pp. 39-41. C . enca a Jaime Oli e Asín, «O igen
a abe
cie
eba o, a obcla ysus homónimos. Con ibución
al
es uclio
cie
la
his o ia meclie al
cie
la ac ica mili a
y
cie
su léxico peninsula », Bole ín de
la
Real Academia Espwïola, 1928,
XV,
pp. 347-395 i496-542; Leopoldo
To es Balbas, «Rabi as
hispano-musulmanas»,
Al-Andalus, 1948,
Xlll,
pp. 475-490;
F.
Maíllo Salgado, Los
a abismos del cas ellano en la Baja Edad Media, Uni e sidacl
cie
Salamanca, 1991, pp. 352-353.
24
Anales de
la
Co ona A agón, ed. Àngel Canellas López, Sa agossa 1967,
,
p.
518 (lib. III, cap.
xxx).
-
LA
TORRA
QUE
ÉS
ORCADA
A
LA
CRÒNICA
DE
JAUME
I
93
•
[2
a]
MS 1734 (Biblio eca de Ca alunya)25: «E quan ench al e dia ench nos missa ge
d.Uxo ede Nules ede Cas o que si·ls oliem e be que·ns end ien los cas ells pus
All11ana a
ha iem; que be conexien que nos e Senyo olia que nos haguessem la e a.
E
dixel11
lu s que inguessen en bona en u a, enos exi lu s hiem en una o e qui es
o cada on se pa
lo
e me d·Almana a ed·Uxo ees con a Almana a p op de la Rapi a
la
qual ha ia nom Manco a en emps de sa ahins.» (cap. 190, aI. 92 Oa)26
[2
b]
MS 1734 (Biblio eca de Ca alunya): «...eanal11-nos-en ab nos e pa eab nos e
uin
ala o e o cada»,27
[ 3 a ] Au eum
Opus:
«E quan ench al al e dia ench nos missa ge d·Uxo de Nules
ede Cas e que si·ls oliem e be que·ns end ien los cas ells pus Almena a ha iem que
be
conexien que nos e
Senyo
olia que nos
haguessem
la e a: e
dixem
lus
que
inguessen en bona en u a: enos exi los hiem auna o a qui es o cada on se pa ex lo
e me d·Almena a ed·Uxo /ees con a Almena a p op de la Rapi a la qual ha ia nom
Manco a en emps de sa ayns ...
».28
[3b] Au eum
Opus:
«E quan ench al e dia aem leua · ·mol ons e·xx· gallines:
eanam nosen ab nos e pa eab nos e
i
ala o e o cada axi com ha iem p omes als
d·Uxo.».29
[4
a]
Ch onica (ed. Valencia 1557): «E quan ench al e dia ench nos missa ge Duxo,
ede Nules, ede Cas e que si·ls oliem e be que·ns end ien lo cas ell, pus Almena a
hauiem, que be conexien que nos e Senyo olia que nos haguessem la e a. Edixem
lus
que inguessen en bona en u a enos exi los hiem auna o a, qui es Fo çada, han
se pa ex lo e me Dalmena a ede Vxo, ees con a Almena a p op de la Rapi a, la qual
hauia nom Manco a en emps de Sa ahins
....
»(cap. LXXXII).30
[4
b]
Ch onica (ed. València 1557): «E quan ench al e dia aem lleua
·
mol ons,
e
xx·
gallines, eanam nosen ab nos e pa eab nos e
i
ala o e Fo cada axi com ha íem
p o
111
es als de Vxo.» (cap. LXXXII).31
[ 5 a ib ] Edició Aguiló: «... na o a que es o cada»32; «a la o a o cada».33
[ 6 a ] C onica ocomen a is del glo iosissim yin ic issim ey en Jaume P ime ...
25
Manusc i copia pe l'esc i en eial Joan de Ba bas e
l'any
1380.
26
So a la e
de
o cada hi ha una i lle a, an pe i a iclescolo iacla, que no és pe mès
cie
ansc iu e-la; po se és
un
pun e de in a.
27
Aques a egacla la e
no
duu cap mena
cie
i lle a i
la
lec u a és mol cla a: o cada.
28
Au eum opus egaliwn p iuilegio uol eiui a is e egoi Valen ie,
ecl.
Lluís
cie
Alanya, València 1515,
p.
50a
(= ep in
d'Anuba ,
València, 1972).
29
Op.
ci .,
p.
50a.
30
Chmniea o
COl11.1nen a i
del Glo iosissim eIn ie issim. Rey
En
laeme imp essa pe
la
ídua de Joan Mey a
València
l'any
1557, ol. LXXl o. (= ep in
de
l'Ajun amen
de
València, 1994). La lec u ajo çada,
la
qual
ha
ingu p ou cI'èxi , no cal p encl e-Ia en comp e, és una e a a
ja
an iga, po se in e p e ació
cio
len a
clel
ms. 1734 ; egeu ací les no es 25 i26.
31
Op.
ei ., ol. LXXII o.
32
M.
Aguiló yFus e , Chl'Oniea ocomen a is del glol'iosissún ein ie issim Rey En
Jaune
p ime , Ba celona,
1873,
p.
294 (c. 249). En no a, apeu
de
pàgina «Fo çada»; po se Aguiló segueix
el
ms. 1734 oha es a
in luï pe ell.
33
Op.
ei .,
p.
294 (cap. 250).
12. T aduccions
«Biblio eca Classica Ca alana», Ba celona, Tip. Ca alana ,1905: «
...
ynos eixí loshi
hem
en una o a que es Fo çada, hon se pa lo e me
...
»
.34
[6
b]
id: «La o a Fo çada» [ í ol del capí ol]
...
pa yab nos e
i
ala o a Fo çada».35
33
Op.
ci/., pàg.
294
(cap. 250).
34
C anial ocomen a is de! g!o iosissim y;,¡ ic issil1l
ey
ell
Jaullle P ime ... «Biblio eca C!assica Ca alana».
Ba celona, Tip. Ca alana, 1905, H,
p.
34
(cap.
CCLIX)
35
Op.
ci ., ol.
11,
p.
35 (cap. CCL).
36
El ms. 1018
de
la
Biblio eca de Ca alunya, amb
la
aducció lla ina
de
Ma sili, pe anyé a
Je ónimo
Zu i a.
Lle a del segle XVI.
El
Ma sili
de
Palma
de
Mallo ca només
con é
el llib e segon, ie ex
que
ens in e essa
és
el
<<libel'
e ius» .
37
Tex lla í de Mm'sili,
p obablemen
l'o iginal
que
el
dominicà
esc i í el 1313.
38
En la seua edició
d'aques
ex M. de los Desampa ados Ma ínez San Ped o ansc iu
e adamen
«
...
ad
u em Fu ga am que dici u Manco a
...
»(La C óuiea !a ina de Jaillle
I.
Edición c í ica, es udio p elimina
eíndices, Alme ía, 1984,
p.
276). Tan Amadeu Sobe anas
com
jo
am passa lla gues es ones
damun
aques
passa ge del còdex
de
la Biblio eca Uni e si à ia, iel am obse a
amb
o a mena
de
llums, pe pode di
que
la
lec u a
que
p esen e
aquí
dal
és
la
bona. Malg a la c í ica
d'un
de alle , ull ema ca
que
l'edi o a
hi
ha e una con ibució no able
amb
la publicació del ex lla í.
«
....
ANUARI
DE
L'AGRUPACIÓ
BORRIANENCA
DE
CULTURA,
VlIl
[7
a] MS 10
18
(Biblio eca de Ca alunya)36: «E sequen i die ab ob en ione Almena e
uene un a Regem es nuncij de ibus cas is, scilice de uxone, de Nules, de Cas o
o e en es Regi cas a,
si
eis bene ace e Rex: allegan es quod olun a i Dei non possen
con adice e, qui cunc is gen ibus uiden ibus e mi an ibus concesse a ei en·am. Cuilibel
nuncio espondi Rex seo sum, u qui mu ua negocia igno a en . Dedi que eis singulos
dies
ad
loquendum Regi: u ad colluquium nequaquam insimul conueni en . Dedi e godiem
¡llis de Uxone, diem sequen em ad loquendum Regi ci ca e ciam. Exi e enim Rex
ad
u em u ca am
que;
dici u
Manco a
iux a Rapi am,
e
es in diuisione e mino um
Almena e
e
Uxonis.»
( o1.
93 ).
[ 7
b]
MS 1018 (Biblio eca de Ca alunya): «Sequen i die iui Rex
cum
uic ualibus
suis ad u em u ca am, sicu condixe a cum illis de Uxone.» ( aI.
93 O).
[ 8 a ] MS 64 (Biblio eca Uni e si à ia de Ba celona)37: «
...
exi e enim Rex ad u em
u qa am que dici u Manqo a iux a Rapi am e es
in
diuisione e mino um Almena e...»
( ol.
47 O).38
[8
b]
MS
64 (Biblio eca Uni e si à ia de Ba celona): «Sequen i die iu i Rex
CUI11
ic ualibus suis ad u em u ca am sicud condixe a cum illis de Uxone.»
( o1.
47 O)
[ 9 b]Ges as
:«E
o o dia siguien , los de Vxon e de Nuules e de Cas o, enuia on
lu es missage os al ey, aziendole sabe que
si
el que ie aze algun bien e me cel a
elias, que le end ien aquellos cas iellos, pues que Almena a e a suya, e que bien conoscien
que Dios lo que ie bien
e
que ie que oda aquella ie a uessa suya.
E
el ey les
izo
espues a que les ag adescie mucho lo que le enuiauan adezi , e que le plazia de aze les
g acia
e
me ce , e que iniessen segu amen ael e que sald ie a abla conellos a
na
o e o çada que es a ce ca deia Rapi a, la qual en aquel iempo se clamaua Manco a,
el
94
>