La torra que és forcada a la Crònica de Jaume I

- • La o a que és o cada ala C ònica de Jaume I GERMÀ COLÓN DOMÈNECH Uni e si a de Basilea, Ins i u d'Es udis Ca alans 1. La bi u cació de les ies de comunicació idels co en s d'aigua El passa ge que desi ge ac a ací és con o e i . La meua imp essió quan el aig llegi pe p ime a egada és que es à em da an una c uïlla de camins ode ie ols con luen s on es si ua a aques a o e. La majo ia dels é mens lla ins que designa en la bi u cació de les ies de comunicació no han passa ales llengües de la nos a Península Ibè ica, con à iamen al que oco e a F ança o a I àlia. Així COMPITUM o bé BIVTUM, TRTVIUM oQUADR[VIUM apenes hi han deixa as e. IDe TRTVTUM només se ci en el lloc lleida à de Tí ia obé, aOu ense, la Pobla de T ibes,2 és adi , uns escadusse s opònims, que po se són es a d'una p esència an iga més nomb osa, suplan ada pe uns al es noms. C ux, 'c eu', és la base de mol es designacions; pensem en el cas ellà enc ucijada i en el ca alà mode n c uïlla, del que en la llengua an iga només enim un esmen , sens dub e alencià, dels Eximplis emi acles, i no del e me p imi iu, sinó del de i a c uïllada. Ve -lo ací: E, quan ell on en una c uylada de camins, ell eé passa mol s ca alle s epeons, hòmens e emb es; los uns ana en is s, los al es aleg es; e eé en e o s ells passa una emb e es ida de es edu es de emb e de bo dell eaquelles es edu es e en en p imes que li pa ien les ca ns e eya los ges s elos con inen s c1esones s (650)3 També a egi em que Joan Es e e al Libe elegan ia um, imp ès l'any 1489, duu c uada: «En les c uades de les ca e es4.In i ijs» ( 7). IVegeu les esis doc o als d'Emil Hochuli, Einige Bezeichnungen ii den Beg i Sl asse, Weg und K euzweg im. Romanischen, Diss. Zü ich 1926, pp. I 04-l30, ide Hans-Jose Niede ehe, S asse und Weg in del' gallo omanischen Toponomaslik, Genè e-Pa is, D oz-Mina d, 1967 (<<Kblne Romanis ische A bei el1», NF, He 38); aques a da e a ob a no duu massa in o mació pel que ací in e essa. Hochuli, op. ci ., p. 118. Ci e pe la ansc ipció enca a inèdi a que J.-A. Yse n Laga da m'ha p opo ciona amablemen . Al'edició de la «Biblio eca Ca alana» de M. Aguiló, és el núm. 648: Recull d'exemples emi acles, ges es e au./es o denades pe A. B. C, Ba celona l881, II, p. 257. 4En lloc de «ca e es» l'imp ès posa pe e a a caue es. Vegeu el acsímil edi a aCas elló de la Plana, Incul- ca, 1988, p. [l57] . 88 2. Fu ea ide i a s A iUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, VIIl El que, pe ò, p edomina a5ala península és FURCA iels seus compos s ide i a s: o c, en e o c, o cada, o cadell, o can , o ca , o call, cas ellà ho cajo (ex: Ho cajo de los Mon es, p o . de Ciudad Real), ho cón, ho que a aU uguay iA gen ina, e c.6Pensem en el mo o call, an apel·la iu com nom de lloc, Fo call, als Po s de Mo ella, ila a la con luència del Be gan es amb el iu d'Olocau ila Todolella; el mo lla ini za Fo cayllo apa eix ben d'ho a en la documen ació alenciana;7 ambé el en e o c de camins so in eja en les lle es des de l'Eda Mi jana, en Llull, pe exemple: Lo canonge exí de la çiu a e anà p eyca a licció en una al a çiu a ; een ·1· en e o ch de dos camin.s ell encon à clos eligiosos qui·s con as a en, co la ·1· olia ana pe lo ·1· camí e l'al e pe l'al e camí.8 4. El passa ge jaumí Pe ò el que a a in e essa, en elació amb la o ca iels o ca s és el passa ge de la C ònica del ei Jaume, quan na a la conques a del egne de València, p ecisamen ela- i a ala Plana de Cas elló. És un ex que ami m'ha p o oca mol íssims mals de cap i jo n'he dona als meus amics als qui l'he consul a , sob e o aJosep Sanchez Adell, Amadeu Sobe anas iA cadi Ga cia. Som a la Qua esma de l'any 1238. El ei Jaume ja ha ia p es Almena a als mo os, icon a: Equan ench al e dia, ench-nos messa ge d·Uxó, e cie Nubles e cie Cas o, que si·ls olíem e bé, que·ns e ien los cas ells, pus Almena a ha íem; que ben coneixien que nos e Senyo olia que nós haguéssem la e a. Eclixem-Ios que inguessen en bona en u a, enós exi los hiem en una o a que és o cada on se pa lo e me cI·Almena a ecI·Uxó, eés conD'a Almena a, p op de la Ràpi a, la qual ha ia nom Menco a en emps cie sa aïns (249). [ ... ]E quan ench al e clia, aem le a mol ons exx galines, e anam-nos'en ab nos e pa eab nos e i a La o a o cada, així con ha íem p omès als cI·Uxó. (cap. 250). Dic «p edomina a» pe què a ui aques ipus lèxic pe designa la bi u cació sembla en ecul. Pe exemple al'A las lingüís ico)' e nog ó ico de A agón, Na a a i la Rioja de Manuel Al a només una sola locali a del mapa 1350 espon amb o callo (p o íncia d'Osca); pe con a c uce, esba o, empalme hi es an ben ep esen a s. 6Rolando A. Lagua da T ías, Bases pa a un glosa io de élïninos geog ó icos del U ugua)', Mad id, Comi- sión Pennanen e de la Asociación de Academias de la Lengua Española. 1974, pp. 56-58. En al es llocs, pe exemple a la Gal·lo omània, ambé so in egen els noms de lloc de la ma eixa nissaga: Augus e Vincen , Topol/)'mie de la F al/ce, B uxelles, Lib ai ie géné ale, 1937, pp. 212 (núm. 492) i304 (núm. 792); E nes Nèg e, Topon)'mie géné ale de la F ance, Genè e, D oz, 1990-1991, I-Ill, núms. 5720,25361-25370; Jacques Lemoine, Topol/.ymie du Languedoc e de la Gascogne, Pa is, Pica d, 1975, p. 110. 7Vegeu el núme o 39 de Au!, e is a coma cal dels Po s, any X, 1996. pp. 7-11 ; J. Co omines, Onomas icon Ca aloniae, Ba celona, Cu ial, 1995, p. 265b. 8Lib e de E as eBlal/que na ,ed. Mn. Sal ado Galmés, I1, pp. 97.13 (Els Nos es Clàssics, núms. 58-59). En l'adap ació « alenciana» del 1521 pe Bonlla i aques a exp essió és subs i uïda pe encon ada de dos camins (cL B. Schmid, Les « adl/cciollS alencianes» del Blanql/ema (Valèl/cia J52 J) ide la Scala Dei (Ba celol/a J523). Es udi lingüís ic, Ba celona, Cu ial, p. 198. LA TORRA QUE ÉS FORCADA A LA CRÒN!CA DE JAUME I 5. Locali zació de la TORRE 89 --- Una o a que és o cada. Com acla im això ion la si uem? És un passa ge di ícil; no hem de suposa que la o e ingués una o ca pe penja els llad es imal a ans. Més p omp e m'incline pe la seua si uació en un en e o c. Hi ha aMonco a unes unes que la gen d'allà en diu la To e, sense més p ecisió, la qual on assenyalada pe Hono i Ga cia com la o e de la C ònica.9El mapa Monco a de l'Ins i u geog à ic l'anomena «La To e Caida», ia ig «To e ( uinas»).IO Hi queda la base e a de ped es calices ipa de les pa e s. La po a, de la qual es eu un gol o (almenys es eia el 1975), mi a a cap aponen . Els mu s són ob a ca ac e ís ica dels mo os: ped es codisses (p eses p obablemen del iu Belcai e), ajun ades amb mo e iamb cudole s odons inc us a s en el mo e . Es à si ua- da ala o a de la ma , en l'únic lloc de la cos a lliu e d'aiguamolls. La gen p e èn que pe ací pas u a a el bes ia «en emps dels mo os». En l'ac uali a (1996) aques a o e ja no exis eix, se l'ha engolida la ma , segons em comunica A cadi Ga cia, com a conseqüència d'uns espigons que hom ha e pe al de p ese a els xale s que són o a ma ; a a desg aciadamen la ella o e és un objec e pe al'a queologia subma ina. És mol possible que el e i o i del cas ell d'Uixó es cap ala ma pe aques pun , en e els e i o is d'Almena a id'Uixó. Els camins de Cab es ide Canya s baixen des de la Vall o ejan el iu icon ueixen allà on són les unes; ambé ací el iu Belcai e es bi- u ca abans d'a iba als aiguamolls. P ecisamen de Monco a aXilxes i a Almena a hi ha un camí pa al·lel ala cos a que es diu Senda Fo cà(da) iallí ma eix, al e me de Monco a, hi ha la pa ida de Senda Fo cà(da). 6. Signi icació de o ca i o cada Des del pun de is a lingüís ic, l'adjec iu o cada ela iu auna o e no es po in e - p e a sense més com una o e 'si uada en una c uïlla de camins'; pe ò da an el sen i de o cada 'c uïlla', com anom comú, II ida an ex s del lla í medie al de Ca alunya, exhuma s pe Bala i, que pa len de in uias o chades (1025) ide s a as o cha as (1057),12 no hi ha cap obs acle pe adme e que la o e és designada amb el ma eix e me aplica al camí en el qual ella és si uada. No sé si és l'en e o c o o cada que an els camins de 9No as pa a la hislO ia de Vall de Uxó, Vall d'Uixó, 1962, pp. 46-47; c . del ma eix H. Ga cia l'eclició i comen a i de la ca a pobla de la Vall d'Uixó del 1250 en el Bole ín de la Soeiedad Cas ellonense de Cul u- a (= BSCC), XIII, 1932, pp. 168-176. També Gual Cama ena e a de la ma eixa opinió ( egeu BSCC, XXV, 1949, p. 439) com ho són a ui A cadi Ga cia iJosep Sanchez Adell. Vegeu enca a Ma ía del Cannen Ba celó (e alii), La Vila ella, València, 1977, pp. 170-172 i Y. Gm'da Edo, «No as ala ca a de población cie Moncó a », dins BSCC, LXVll, 1991, pp. 417-429, especialmen pp. 417-418. 10 Di eeeión Gene al del !L." i u o Geog a ieo yCa as al, 1955, ull 669, ,:-·oneó a . II La l11e à o a amb la o ca iel camí apa eixen ambé en el ancès ehenún o ehu (cI. Ma ie Delcou , Oedipe ou la légende du eonqué an , Liège, [«Biblio hèque de la Facul é de Philosophie e Le l 'es de l'Uni e si é cie Liège, asc. CIV»]) 1944 ,pp. 88-90 icas ellà camino ho eajado (cI. ay Be na dino de Sahagún: «Es mi mad e y mi pad e el mulada ycamino ho eajado. Po me a o a se cleda es a de las l11uje es, que se daban allí aquien guie a, ode los homb es iciosos con l11uchas muje es», His o ia gene al de las eosas de la Nue a Espw1a, lib. VI, cap. 41; Mèxic, Edi o ial Rob edo, 1938, I1, p. 247). 12 José Bala i yJo any, O ígenes his ó ieos de Ca alUl1a, Ba celona, J. Jepús, 1899, p. 681. Bala i ambé es u- dia in e o ea os iin o ealos (op. ci ., p. 682). 90 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, Vlll Canya s ide Cab es omés a ia la bi u cació del iu Belcai e, o o es dues si uacions alho a, el que deu ha e dona nom ala o e de què pa la a el nos e ei. Som da an el pa icipi del e b o ca que signi ica 'bi u ca -se, ami ica -se'. El iu Belcai e o iu d'Uixó es o ca i o ma una mena de del a, enmig del qual són si uades les ac uals unes, és adi la o a que és o cada. És un bon emplaçamen pe una o i icació que o ma a pa d'un sis ema de ensiu, en un os de li o al baix i ec ilini, sense cap al e acciden ap o i able pe al'ús mili a . El ei Jaume, en desc iu e la o e de Mon cada, ponde a el alo es a ègic que les ones sa aïnes de València enen, ca «són en semblança d'uyl d·ome, ca aquelles o es gua den aValència de pend e mal mol es egades que·1 pend ia» (cap. 196). Fe an Solde ila, en comen a aques passa ge, esmen a unes al es o es de la cos a, cap al sud;13 és adi , hi enim un sis ema de pun s de ensius del li o al, de locali zació lògica, iaques a o e de Monco a s'insc iu dins aques línia de o i icacions dels mo os. Que o ca ol di 'bi u ca ' en són es imoni enca a els pa la s ac uals. Pe ò la ma eixa C ònica al capí ol LXIX esmen a uns «pals o ca s e ica s» (ms. de Poble , ol. XLI ·O), g àcies als quals hom a a ança el man ell de gue a; ien p o ençal an ic enim un exemple d'es uc u a idèn ica ala del nos e lexema: «Una ena àel memb e del home que es o cada». 14 7. La pa ió dels é mens d' Ahnenam id'Uixó Hi ha enca a un pe i p oblema en la locali zació. La c ònica especi ica que la o e en qües ió és si uada «on se pa lo e me d·Almena a ed·Uxo». A ui el lími del e me d'aques s pobles no co espon aaques a a i mació; obé els lími s alesho es e en di e en s o, millo , el ei oel edac o enia una in o mació insu icien , ca no hi ha unes al es unes que s'acos en ales p ecisions de la C ònica que les de la To e de Monco a. 8. Una opinió di e gen Vicen Fo cada a publica a poc un es udi sob e aques es o es cos e es de igilància on desen olupa una idea comple amen di e en .15 To iels coneixemen s de l'au o , en el pun conc e que ens a ec a, no és accep able la seua p oposició que la o a o cada siga una « o e con co onamien o pa ido», basan -se en el que ell c eu un pa alel·lisme lingüís ic amb el opónim Ped a o ca,16 que jo supose és el de la se a de Cadí. Sense 13 Jaume I-Be na Desclo -Ramon Mun ane -Pe e III, Les qua e g ans c òniques, Ba celona, Selec a, 1971. p. 286a, no a 7. 14 Syd ac (segle XIV, Que cy ), in: Raynoua d, Lexique oman, Il, pp. 363a, § 8. 15 Vicen Fo cada Ma í, «To es de igía yde ensa de la cos a del Dis i o del Cas ell de Nules: los nomb e de «Beniesma», «Monco an> y«San a Isabel de Ca iIlo»», BSCC, LXX, 1994, pp. 43-81. 16 Op. ci . ,pàg. 53, no a 19: «El concep o «To e o cada» en endemos es aquel que la p esen a con co ona- mien o pa ida, bien sea po paso del iempo, bien po cuan o en su cons ucción se u iliza como base y undamen o de la misma, no única plan a ci cula , sina o ma o compues o abase de dos cí culos secan es de al mane a que ambos cue pos cilínd icos esul en se iguales ysecan es con lo cual, apa en emen e que- da ella como seccionada en e ical.» Mai no he is en les o i icacions una ca ac e ís ica a qui ec ònica com la que ací es p e èn. Tampoc no se n'esmen a cap al Glosa io de a qui ec u a de ensi a medie al, Càdiz. 1994 «<Se icio de Publicaciones de la Uni e sidad de C<ídiz»). LA TORRA QUE ÉS FORCADA A LA CRÒNICA DE JAUME [ 91 • documen s e aen s, ambé sembla una pe ició de p incipi que la o a o cada es obés si uada «en el eje isual que enlaza los cas illos de Almena a yUixó: es el eje mas ele- ada de esa línea mon añosa pal'alela a la cos a ala ez que el mas signi ica i a del e i- a io desde el cual se dominan, ademas de la Ía omana «He cúlea Augus a» yel cami- no p e omano de «El Caminàs», que discUlTen los llanos si os alO. y E. espec i amen- e de la misma, la o alidad del conjun o mon añoso del «Espadan» en oda su ex ensión».17 Vicen Fo cada ol que la nos a o e de Monco a siga la o e del segle XVII, sense adona -se que un u de les co s de l'any 1604 pa la de la necessi a de e -ne una de no a; Vicen Fo cada esmen a de segona mà el documen , 18 ioblida el que hi diu de més impo an . Heus ací el ex en qües ió: Que en e les o es de Bo iana yManco e se edi ique una o e. I em, pe lo que con é ala cus òdia ygua da de la Ma ina del p esen egne y llochs ci cum ehins ad aquella, sia necessa i que en e les o es de Bo iana y Manco a se edi ique ycons uheixca una o e, pe lo que pe dis a di es dos o es mol la una de la al a, se segueixen ypoden segui mol s danys, suppliquen pe çò los di s es b aços a os a Mages a , sia se i p o ehi ymana que·s edi ique y aça en e di es dos o es de Bo iana yManco a al a o e, en lloch, pa ypues o que pa eixe à més con enien pe aconsegui la i de di a cus òdia ygua da. Plau asa. mages. Co a u ias, icecan. 19 Queda ben acla i , i demane pe dó pe la insis ència, que la di a o e e a aMonco a i no en cap al e lloc. Més g eu és, llegin el passa ge de la C ònica, que, segons V. Fo cada, la Ràpi a oMenco. a no siga l'ac ual poble de Monco a,20 sinó la i ula i a de la cos a comp esa en e Bo iana iAlmena a. 21 Pe ò alesho es, si és o a una anja de cos a, ¿com s'en end ia la p ecisió del ei, segons la qual la o e és «p op de la Ràpi a»? 9. La Ràpi a Què és una àpi a? Vold ia di , de passada, que l'es udi o mal de l'a abisme àpi a, abida, e c. ales llengues hispàniques enca a no s'ha e se iosamen . Hom p e èn que no hi ha o mes amb l'a icle al- assimila , i al Ca ula i de San Cuga , pe exemple, hi ha un documen del 1234 on el ei Jaume con i ma al mones i en e, al es possessions, el «cas um de A abi h.a de Caschai».22 Pe ò això no in e essa ací. Vinguem al sen i de la pa aula. Els a abis es saben que el mo o igina i à ab àbi a designa un con en o i ica , mesqui a pe i a olloc de p egà ia musulmana, on els idels es euneixen pe p ac ica el I) Fo cada, op. ci o ,pp. 53-54. 18 Op. ci .. p. 61. 19 Fll s, capí ols, pW lisiolls eacles de co els yalo gals pe la S.CR.M. del el' dall Phelip ell lo all)' M.,DCIlII. València, Imp em a de PP. Mey, 1607, ol. 391'°, cap. CXCIII. -He accen ua iuni ica l'ús de I iu. 20 En els senyalamen s del Minis e i d'Ob es Públiques enca a esc iuen Moncó a . 21 Op. ci ., pp. 55-56. 22 Ca illa ia de «San Cuga » del Vallés ed. Mons. José Rius Se a, Ba celona,CSIC, 1947, lTl, p. 433, doc. núm. 1320. in ine. 92 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, VIII -- - deu e eligiós del ecés mili a del iba . És, doncs, una o alesa, gene almen ins al·lada en ind e s on hi ha aigua co en abundan , pe les necessi a s de les ablucions dels musulmans.23 Resul a incohe en imagina que en la C ònica el mo puga aplica -se a o a una ex ensa i ula i a de la cos a. El g an his o iado Je ónimo Zú i a, en glossa l'episodi que comen em de la conques a d'Almena a, explica: «y acie o día die on a iso que en ega ían la illa yla mezqui a que es aba jun a al cas illo».24 Aques e me mezqui a hi es à pe La Ràpi a del ex jaumí. 10. Documen ació ilològica He p esen a els e s al com els eig, desp és d'ha e discu i lla gamen amb els amics J. Sanchez Adell iA cadi Ga cia, an plens d'e udició, als qui els o ne adona les g àcies pe la paciència que han ingu ipe l'ajuda que m' han p es a . Com que, pe ò, omanen aspec es obscu s odiscu ibles, he c egu que ó a bo o ni o el ma e ial de què dispose, pe al que es inguen uns elemen s de judici objec ius. Ve ací el ex de la C ònica en els manusc i s iedicions an igues que ens l'han amesa, el ex lla í de Ma 'sili ila aducció medie al en a agonès del mes e de l'Hospi al Fe nandez de He edia, i ulada Ges as del Rey Don Jayme de A agon; hi a ig les p incipals on s d'es udi mode nes. En aques a ecollida de ma e ial m'ha ajuda mol e icaçmen l'amic Amadeu Sobe anas, aqui ambé ull exp essa ací de bell nou el meu econeixemen . 11. Tex ca alà [la] MS Poble (Biblio eca Uni e si à ia de Ba celona): «E quan ench al e dia, ench nos messa ge d·Uxo, ede Nubles ede Cas o, que si·ls oliem e be, que·ns e ien los cas ells, pus Almena a ha iem; que ben coneixien que nos e Senyo olia que nos haguessem la e a. Edixem los que inguessen en bona en u a, enos exi los hiem en una o a que es o cada on se pa lo e me d·Almena a ed·Uxo, ees con a Almena a, p op de la Rapi a, la qual ha ia nom Menco a en emps de sa ains .... »(cap. 249; ol. 110 VO). [1 b] MS Poble (Biblio eca Uni e si à ia de Ba celona): «E quan ench al e dia, aem le a ·V· mol ons e·xx· galines, eanam nos·en ab nos e pa eab nos e i ala o a o cada, aixi con ha iem p omes als d·Uxo.» (cap. 250; aI. 111 O). 23 Vegeu les con ibucions clel llib e La Ràpi a Hispànica: his ò ia ins i ucional ial es es udis egionals, <<I Cong és cie les Ràpi es», Ins i u cI'Es uclis Rapi encs, San Ca les cie la Ràpi a, 1993. Consul eu els acla imen s cie Míkel cie Epalza, «Les àpi es ( ¡¡bi a) islàmiques ila oponímia ca alana», Socie aT d'Onomàs ica. Bu lle íin e io , LVII, 1994, pp. 35- 47, espec. pp. 39-41. C . enca a Jaime Oli e Asín, «O igen a abe cie eba o, a obcla ysus homónimos. Con ibución al es uclio cie la his o ia meclie al cie la ac ica mili a y cie su léxico peninsula », Bole ín de la Real Academia Espwïola, 1928, XV, pp. 347-395 i496-542; Leopoldo To es Balbas, «Rabi as hispano-musulmanas», Al-Andalus, 1948, Xlll, pp. 475-490; F. Maíllo Salgado, Los a abismos del cas ellano en la Baja Edad Media, Uni e sidacl cie Salamanca, 1991, pp. 352-353. 24 Anales de la Co ona A agón, ed. Àngel Canellas López, Sa agossa 1967, , p. 518 (lib. III, cap. xxx). - LA TORRA QUE ÉS ORCADA A LA CRÒNICA DE JAUME I 93 • [2 a] MS 1734 (Biblio eca de Ca alunya)25: «E quan ench al e dia ench nos missa ge d.Uxo ede Nules ede Cas o que si·ls oliem e be que·ns end ien los cas ells pus All11ana a ha iem; que be conexien que nos e Senyo olia que nos haguessem la e a. E dixel11 lu s que inguessen en bona en u a, enos exi lu s hiem en una o e qui es o cada on se pa lo e me d·Almana a ed·Uxo ees con a Almana a p op de la Rapi a la qual ha ia nom Manco a en emps de sa ahins.» (cap. 190, aI. 92 Oa)26 [2 b] MS 1734 (Biblio eca de Ca alunya): «...eanal11-nos-en ab nos e pa eab nos e uin ala o e o cada»,27 [ 3 a ] Au eum Opus: «E quan ench al al e dia ench nos missa ge d·Uxo de Nules ede Cas e que si·ls oliem e be que·ns end ien los cas ells pus Almena a ha iem que be conexien que nos e Senyo olia que nos haguessem la e a: e dixem lus que inguessen en bona en u a: enos exi los hiem auna o a qui es o cada on se pa ex lo e me d·Almena a ed·Uxo /ees con a Almena a p op de la Rapi a la qual ha ia nom Manco a en emps de sa ayns ... ».28 [3b] Au eum Opus: «E quan ench al e dia aem leua · ·mol ons e·xx· gallines: eanam nosen ab nos e pa eab nos e i ala o e o cada axi com ha iem p omes als d·Uxo.».29 [4 a] Ch onica (ed. Valencia 1557): «E quan ench al e dia ench nos missa ge Duxo, ede Nules, ede Cas e que si·ls oliem e be que·ns end ien lo cas ell, pus Almena a hauiem, que be conexien que nos e Senyo olia que nos haguessem la e a. Edixem lus que inguessen en bona en u a enos exi los hiem auna o a, qui es Fo çada, han se pa ex lo e me Dalmena a ede Vxo, ees con a Almena a p op de la Rapi a, la qual hauia nom Manco a en emps de Sa ahins .... »(cap. LXXXII).30 [4 b] Ch onica (ed. València 1557): «E quan ench al e dia aem lleua · mol ons, e xx· gallines, eanam nosen ab nos e pa eab nos e i ala o e Fo cada axi com ha íem p o 111 es als de Vxo.» (cap. LXXXII).31 [ 5 a ib ] Edició Aguiló: «... na o a que es o cada»32; «a la o a o cada».33 [ 6 a ] C onica ocomen a is del glo iosissim yin ic issim ey en Jaume P ime ... 25 Manusc i copia pe l'esc i en eial Joan de Ba bas e l'any 1380. 26 So a la e de o cada hi ha una i lle a, an pe i a iclescolo iacla, que no és pe mès cie ansc iu e-la; po se és un pun e de in a. 27 Aques a egacla la e no duu cap mena cie i lle a i la lec u a és mol cla a: o cada. 28 Au eum opus egaliwn p iuilegio uol eiui a is e egoi Valen ie, ecl. Lluís cie Alanya, València 1515, p. 50a (= ep in d'Anuba , València, 1972). 29 Op. ci ., p. 50a. 30 Chmniea o COl11.1nen a i del Glo iosissim eIn ie issim. Rey En laeme imp essa pe la ídua de Joan Mey a València l'any 1557, ol. LXXl o. (= ep in de l'Ajun amen de València, 1994). La lec u ajo çada, la qual ha ingu p ou cI'èxi , no cal p encl e-Ia en comp e, és una e a a ja an iga, po se in e p e ació cio len a clel ms. 1734 ; egeu ací les no es 25 i26. 31 Op. ei ., ol. LXXII o. 32 M. Aguiló yFus e , Chl'Oniea ocomen a is del glol'iosissún ein ie issim Rey En Jaune p ime , Ba celona, 1873, p. 294 (c. 249). En no a, apeu de pàgina «Fo çada»; po se Aguiló segueix el ms. 1734 oha es a in luï pe ell. 33 Op. ei ., p. 294 (cap. 250). 12. T aduccions «Biblio eca Classica Ca alana», Ba celona, Tip. Ca alana ,1905: « ... ynos eixí loshi hem en una o a que es Fo çada, hon se pa lo e me ... » .34 [6 b] id: «La o a Fo çada» [ í ol del capí ol] ... pa yab nos e i ala o a Fo çada».35 33 Op. ci/., pàg. 294 (cap. 250). 34 C anial ocomen a is de! g!o iosissim y;,¡ ic issil1l ey ell Jaullle P ime ... «Biblio eca C!assica Ca alana». Ba celona, Tip. Ca alana, 1905, H, p. 34 (cap. CCLIX) 35 Op. ci ., ol. 11, p. 35 (cap. CCL). 36 El ms. 1018 de la Biblio eca de Ca alunya, amb la aducció lla ina de Ma sili, pe anyé a Je ónimo Zu i a. Lle a del segle XVI. El Ma sili de Palma de Mallo ca només con é el llib e segon, ie ex que ens in e essa és el <<libel' e ius» . 37 Tex lla í de Mm'sili, p obablemen l'o iginal que el dominicà esc i í el 1313. 38 En la seua edició d'aques ex M. de los Desampa ados Ma ínez San Ped o ansc iu e adamen « ... ad u em Fu ga am que dici u Manco a ... »(La C óuiea !a ina de Jaillle I. Edición c í ica, es udio p elimina eíndices, Alme ía, 1984, p. 276). Tan Amadeu Sobe anas com jo am passa lla gues es ones damun aques passa ge del còdex de la Biblio eca Uni e si à ia, iel am obse a amb o a mena de llums, pe pode di que la lec u a que p esen e aquí dal és la bona. Malg a la c í ica d'un de alle , ull ema ca que l'edi o a hi ha e una con ibució no able amb la publicació del ex lla í. « .... ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, VlIl [7 a] MS 10 18 (Biblio eca de Ca alunya)36: «E sequen i die ab ob en ione Almena e uene un a Regem es nuncij de ibus cas is, scilice de uxone, de Nules, de Cas o o e en es Regi cas a, si eis bene ace e Rex: allegan es quod olun a i Dei non possen con adice e, qui cunc is gen ibus uiden ibus e mi an ibus concesse a ei en·am. Cuilibel nuncio espondi Rex seo sum, u qui mu ua negocia igno a en . Dedi que eis singulos dies ad loquendum Regi: u ad colluquium nequaquam insimul conueni en . Dedi e godiem ¡llis de Uxone, diem sequen em ad loquendum Regi ci ca e ciam. Exi e enim Rex ad u em u ca am que; dici u Manco a iux a Rapi am, e es in diuisione e mino um Almena e e Uxonis.» ( o1. 93 ). [ 7 b] MS 1018 (Biblio eca de Ca alunya): «Sequen i die iui Rex cum uic ualibus suis ad u em u ca am, sicu condixe a cum illis de Uxone.» ( aI. 93 O). [ 8 a ] MS 64 (Biblio eca Uni e si à ia de Ba celona)37: « ... exi e enim Rex ad u em u qa am que dici u Manqo a iux a Rapi am e es in diuisione e mino um Almena e...» ( ol. 47 O).38 [8 b] MS 64 (Biblio eca Uni e si à ia de Ba celona): «Sequen i die iu i Rex CUI11 ic ualibus suis ad u em u ca am sicud condixe a cum illis de Uxone.» ( o1. 47 O) [ 9 b]Ges as :«E o o dia siguien , los de Vxon e de Nuules e de Cas o, enuia on lu es missage os al ey, aziendole sabe que si el que ie aze algun bien e me cel a elias, que le end ien aquellos cas iellos, pues que Almena a e a suya, e que bien conoscien que Dios lo que ie bien e que ie que oda aquella ie a uessa suya. E el ey les izo espues a que les ag adescie mucho lo que le enuiauan adezi , e que le plazia de aze les g acia e me ce , e que iniessen segu amen ael e que sald ie a abla conellos a na o e o çada que es a ce ca deia Rapi a, la qual en aquel iempo se clamaua Manco a, el 94 >