NEMUS núm. 9. 2019
211
Les plan es del nos e en o n. Flo a sil es e
de Paipo a. Simón Fos & Àngels Codoñe .
2019.
Si un g up de plan es con inua es an poc ep e-
sen a a les guies de camp o al es ex os o ien a s al
coneixemen de la biodi e si a alenciana, és sense
dub e el de les plan es ni ò iles, és a di , aquelles que
c eixen p e e en men sob e e enys adoba s, ics en
ni ogen, so in al e a s pe l’acció més o menys con-
ínua de l’ésse humà, el ama o la auna sal a ge. I
p obablemen aques a manca de ep esen ació es deu,
en bona pa , a la p oximi a a les nos es ac i i a s; pe
di -ho així, són an co en es i abundan s que ningú no
les conside a me eixedo es de su icien a enció. Pe ò,
pa al·lelamen oblidem que aques es espècies són les
que composen o a o quasi o a la di e si a ege al de
les à ees u banes i indus ials, jus on iu la majo ia
de la població alenciana. Així doncs, es dóna la pa a-
doxa que els habi an s de les ciu a s podem oba
in o mació d’espècies que po se no a iba em a eu e
mai, acan onades als hàbi a s na u als més inal e a s,
men e ens manca la p òpia dels llocs on es desen o-
lupa la majo pa de la nos a ida. El llib e que a a
es essenya és jus una aluosa apo ació pe a edui
aques a mancança i acos a -nos al coneixemen d’allò
que ealmen enim més p op. I ho a enin com a
e i o i el municipi de Paipo a, al co de l’Ho a Sud,
un dels que o ma la conu bació de València capi al,
on l’ocupació del e i o i ha compo a la desapa-
ició quasi comple a dels p imi ius hàbi a s na u als,
ans o ma s al lla g dels segles en eixi u bà, camps
de cul iu, polígons indus ials i ies de comunicació,
lle a només del am que a essa la ambla de Xi a,
ambé anomena ba anc de To en .
Els au o s, Simón Fos i Àngels Codoñe , són espec-
i amen doc o i llicenciada en biologia, i des de a ja
més de es dècades desen olupen eballs ad eça s al
coneixemen del medi, l’un dedica a la ges ió i con-
se ació de la lo a sil es e alenciana des del depa -
amen mediambien al de la Gene ali a , i l’al a des
del seu lloc de eball com a p o esso a de secundà ia
dedicada a l’ensenyamen de les ciències na u als. A
banda d’això, Simón Fos és igualmen conegu com
un dels p incipals especialis es espanyols dels líquens.
Lluny de con o ma -se només amb aques es apo a-
cions a la millo a de la nos a consciència ambien al,
Simón i Àngels han ob ingu di e sos p emis pels
seus es udis bo ànics i geog à ics, que so in han com-
po a la publicació dels seus eballs de ece ca. Així
a ocó e l’any 2011 amb la publicació del llib e “Flo a
de la Vall dels Alcalans. Guia de les plan es que c eixen
a Mon oy, Real i Mon se a ”, eball guanyado del
1 . P emi d’In es igació concedi pe la Mancomuni a
Vall dels Alcalans. El llib e a a essenya é jus amen
una his ò ia simila , dona que co espon a l’ob enció
del 1 . P emi d’Es udis Locals de Paipo a, concedi en
2018 pe l’ajun amen de la locali a .
“Les plan es del nos e en o n” comença amb una
acu ada in oducció sob e el e me municipal de Pai-
po a, incidin especialmen sob e els ac o s que més
condicionen la ins al·lació i desen olupamen de la
lo a ascula , com a a el clima, sòls i ap o i amen del
e i o i. Aques a secció dóna pas a la pa cen al del
llib e, amb 114 pàgines dedicades a la desc ipció de les
p incipals espècies de la lo a paipo ina, mi jançan
1-3 i xes pe pàgina, co esponen cadascuna a una o
més espècies, on es combinen almenys una o og a ia
iden i ica i a i una desc ipció sin è ica; a cada i xa, els
noms cien í ics i popula s i els p incipals e s iden i-
ica ius, so in an acompanya s de essenyes sob e els
usos popula s de les plan es. Les i xes me eixedo es
d’una plana sence a, han es a dedicades a algunes de
les plan es més comuns al paisa ge local i a les d’ús i
ap o i amen adicional més no able, pe ò ambé a les
espècies exò iques in aso es més des acades, on es a
palès l’in e és dels au o s pe consciencia a la població
de la necessi a de con ola -les. Cal assenyala que el
Les plan es del nos e en o n. Flo a sil es e de Paipo a. 1 P emi
d’Es udis Locals de Paipo a. Simón Fos & Àngels Codoñe . Any 2019.
208 pp. Col·lecció Fa ga Monog à ica, nº 47. Edicions del Bullen S.L.
Picanya. Llengua: ca alà. P eu: 24 €. ISBN 978-84-9904-223-7.
Ressenyes bibliog à iques
212 NEMUS núm. 9. 2019
NEMUS
núm. 9. 2019
con ingu de les 244 i xes que o men aques a secció
del llib e pod ia se pe ec amen ex apola als ol-
an s de les ciu a s i pobles de bona pa del e i o i
alencià, especialmen des del no d-es de la p o íncia
d’Alacan ins a les coma ques cas ellonenques més
p ope es al li o al, donada la seua coincidència de con-
dicionan s ambien als.
A l’apa a cen al ja esmen a del llib e, segueix
una llis a més comple a, el ca àleg de la lo a ascula
del municipi, que a iba ins al 386 àxons al g au de
subespècie. Si a enem a la supe ície del e me, ela-
i amen menuda –uns 3,9 km2–, i l’absència quasi
comple a dels p imi ius hàbi a s na u als, po pa -
la -se sense dub e d’una di e si a ege al ele ada. A
la egada, aques nomb e an ele a de plan es ce i ica
que al da e e hi ha hagu un es udi ben acu a i man-
ingu en el emps. Tanquen el llib e un ag aï glossa i
de la e minologia u ili zada, el ecull bibliog à ic, i els
índexs de noms cien í ics i popula s, an en cas ellà
com en alencià.
A banda de elici a als au o s, i a l’ajun amen de
Paipo a pe la seua inicia i a de con oca i concedi
els p emis que han pe mès la publicació del llib e, cal
essenya l’acu ada ac u a de l’edició de la mà d’Edi-
cions del Bullen , o a una ga an ia de bon que e al
món edi o ial alencià.
Emilio Laguna. CIEF-Se ei de Vida Sil es e,
Gene ali a Valenciana.
Joan Cade all. P o esso , bo ànic i geòg a .
Àngel Manuel He nández Ca dona. 2018.
Rebem mol g a amen aques a biog a ia imp es-
cindible sob e la ida i ob a de Joan Cade all i Dia s
(Cas ellgalí 1846, Te assa 1921), del p o esso Àngel
M. He nández Ca dona. Joan Cade all és una igu a
econeguda en la his ò ia de la bo ànica ca alana,
sob e o pe ha e esc i la Flo a de Ca alunya (en pa
pòs uma) inspi ada en la ancesa Flo e de Hyppoly e
Cos e. Començà a edac a -la l’any 1905 i es a con-
clou e desp és de la seua mo , en -se cà ec Fon
Que de comple a una bona pa del que li manca a.
El e que J. Cade all ó a coe ani de g ans bo ànics
com a a Pius Fon Que , Ca los Pau, o el ge mà Sennen
ou o a una so , pe ò ambé una nosa da an la pos-
e i a , ja que an p ojec a una aclapa ado a omb a
sob e la seua igu a que ha queda elegada a la ca e-
go ia de bo ànic “meno ”, ang no esc i enlloc pe ò
econeixible, al què pe anyen al es bo ànics coe anis
seus que an eballa al P incipa com a a M. Llenas,
J. Codina, C. Pujol, F. F eixas, e c. Si bé a Cade all
no cal esca a -lo d’un hipo è ic o inexis en obli pe
pa dels bo ànics, po se sí que calia ei indica -lo
des d’una pe spec i a més ampla, la que ens anuncia
el í ol del llib e: el e de se un e assenc poli acè ic
i comp omès, ill del seu emps, un pedagog i ac i is a
cul u al i cien í ic en di e sos camps, o ça in oluc a
en aquella socie a ca alana allesana que camina a a
ca all en e dos segles, on hi deixà un as e d’in luèn-
cies posi i es que aques a ob a ac a de segui i de
ei indica .
Di idida en 15 capí ols, l’ob a a un eco egu bio-
g à ic dels p ime s passos i als del pe sona ge, pe a
passa desp és a desen olupa una anàlisi de les ac i-
i a s socials com a memb e de nomb oses en i a s i
associacions (més de quinze!), a a alua i essenya
els seus mè i s p o essionals i pedagògics, a més de
les apo acions que a e en els di e sos camps cien-
í ics als quals a dedica emps (bo ànica, geog a ia,
paleon ologia). Àngel He nández p esen a en o
momen un ela biog à ic sòlid, semp e de alla i ben
documen a . L’e apa de o mació pe sonal de Cade all
(des de l’educació p imà ia a l’ob enció del doc o a )
em esul a pa icula men sugges i a, ja que, po se
sense p e end e-ho, ens o e eix una isió escla ido a
de l’educació espanyola del da e qua del segle XIX.
Joan Cade all. P o esso , bo ànic i geòg a . Àngel Manuel
He nández Ca dona. 2018. 366 pp. Fundació To e del Palau.
Te assa. Llengua: ca alà. P eu: 27 eu os.
213
NEMUS núm. 9. 2019
NEMUS
núm. 9. 2019
M’ha in e essa la ansc ipció comple a del seu exe -
cici pe a op a al g au de doc o , amb un ema elegi
pe ell que e sa a sob e el pe íode Ca boní e , i que
enca a es conse a a l’A xiu His ò ic de la Uni e si a
de Ba celona.
To jus assoli el doc o a l’any 1873, es a e cà ec
de la di ecció del Reial Col·legi Te assenc, dins del
qual es c ea ia anys desp és l’Escola Municipal d’A s
i O icis, ampliada pos e io men a Escola Elemen al
d’Indús ies. En la di ecció i com a p o esso d’aques es
ins i ucions a du a uns 25 anys, pe íode amb poca
ac i i a in es igado a, si excep uem la publicació de
la Flo a del Vallès. L’any 1901 el col·legi passà a mans
dels escolapis, i el 1904 cessa a en la di ecció de les
esmen ades ins i ucions. A banda d’açò i ins a la seua
de unció, Cade all ou memb e del claus e de l’Escola
Supe io d’Indús ies de Te assa, ins i ució de la qual
ha ia sigu un decidi impulso , i de la qual cu iosa-
men mai no a aplega a se i ula : semp e a se un
p o esso con ac a , a qui l’Ajun amen li eno a a el
nomenamen cada any.
M’in e essa especialmen la da e a ace a de la ida
i ob a de Cade all, la més madu a i cien í icamen
p oduc i a del pe sona ge, ansco eguda du an el
p ime qua de segle, una e apa que a desemboca
en la magna ob a Flo a de Ca alunya que, is amen ,
Cade all no aplega ia a eu e imp esa en la seua o a-
li a . Es a ob a, que is a amb ulls ac uals p esen a
algunes de iciències, a compli amb la seua unció de
se i pe a edi ica el coneixemen de la lo a ca alana
al lla g del segle XX. Vullgue a essal a que Cade all
ou deu o de dos g ans bo ànics alencians. D’una
banda An oni Ceb ià Cos a (1817-86), conside a un-
dado dels es udis lo ís ics ca alans uni e si a is i del
qual Cade all ou un deixeble que e isà i se se í del
seu he ba i, diposi a a la Reial Acadèmia de Ciències
i A s de Ba celona. I d’una al a Ca los Pau (1857-
1937), que a se al ma eix emps men o i amic seu, i
que des d’una posició d’au o i a cien í ica no solamen
li se ia de consul o pe a esold e dub es, sinó que
a sabe anima -lo a con inua eballan en bo ànica.
El ecolzamen ins i ucional que a e possible l’edició
de la lo a li a aplega des de la Secció de Ciències des
de l’Ins i u d’Es udis Ca alans, c eada el 1911. El g an
Pius Fon -Que (alesho es memb e i di ec o de l’Ins-
i u Bo ànic de Ba celona i p o esso de la Facul a
de Fa màcia de Ba celona) no només con ola ia els
ils i les in luències necessà ies pe a inança l’edició
de l’ob a, sinó que mo Cade all, a acaba d’esc iu e
el e ce olum, edac à el capí ol dedica a gimnos-
pe mes i eali zà la aducció al ca alà del capí ol de
p e idò i s edac a pe W. Ro hmale .
T obe ambé impo an el capí ol dedica a la seua
asca pedagògica, a la p eocupació didàc ica del pe so-
na ge pe in oluc a el seus alumnes en di e ses ac i-
i a s de di ulgació (incloen -hi l’edició de llib es com
a a Elemen s de Bo ànica Popula ), excu sions bo àni-
ques di igides a despe a l’es ima pe la na u a, capda-
an e es en la socie a d’aquella època. D’al a banda,
m’ha ag ada ambé especialmen la pa dedicada als
seus col·labo ado s i co esponsals, en e els quals, a
més d’alguns bo ànics ja ci a s abans, igu en Ramon
Bolòs, Joaquim Codina, Lleó Conill, Eugeni Fe e ,
més un lla g e c. Són biog a ies en ellaçades amb la
del p opi Joan Cade all sense les quals el e a del
pe sona ge es a ia incomple i que indi ec amen ens
mos en una i a i in e essan desc ipció de la socie a
cien í ica de la seua època.
Al inal del llib e es ecull una opo una elació de
més de 60 publicacions de Cade all, eali zades en e
1876 i 1919 al lla g de la seua ida en ac iu. Els a ia s
emes de què ac en, ens dóna una idea cabal de les
inquie uds in el·lec uals d’aques home poli acè ic que,
o i no aplega a eu e conclosa la seua Flo a de Ca a-
lunya, ou a o una pe què a gaudi de o a mena de
econeixemen s en ida. Llib e ecomanable i imp es-
cindible, sob e o pe als bons a iciona s i es udiosos
de la his ò ia de la ciència.
Robe o Roselló. Depa amen de Bo ànica, Facul a
de Fa màcia, Uni e si a de València.
Plan es i emeis: de la e a al ebos . Usos
adicionals de les plan es a les Co es de
Vin omà. Ca les Mi Pegue oles. 2018.
L’e nobo ànica és la ciència que es udia les elacions
adicionals en e l’ésse humà i les plan es, nod in -se
onamen almen d’en e is es a gen majo , que cons-
i ueix l’úl ima baula d’una cadena de ansmissió o al
que ha unciona al lla g de do zenes o po se cen-
ena s de gene acions. És, pe di -ho així, una disci-
plina on han de con e gi necessà iamen ècniques
i coneixemen s a ança s que enen an de l’e no-
g a ia com de la bo ànica la qual cosa obliga so in a
segui una acu ada me odologia. Això és jus el que
ha e al lla g dels da e s anys al e me de les Co es
de Vin omà (la Plana Al a) el biòleg alencià Ca les
Mi Pegue oles, o e in -nos com a esul a un eball
exquisi en o s els sen i s, un llib e que sense dub e
214 NEMUS núm. 9. 2019
NEMUS
núm. 9. 2019
ind à sob ada anscendència més enllà del municipi
al què es e e eix. De e aques es udi ha me escu que
el seu au o ebe a el p emi Al ed Gine So olla que
a o ga el col·lec iu Maes a Viu, en la seua edició de
l’any 2019.
To i la seua jo en u -no a massa anys que a
acaba els es udis de biologia, segui s del màs e en
conse ació i biodi e si a ege al de la uni e si a de
València-, l’au o no ha olgu deixa passa el emps,
conscien de la u gència de ecolli i ansme e el sabe
popula que a eso a la gen majo , po se la gene ació
amb la què poden ex ingi -se bona pa d’una sa iesa
ansmesa a cau d’o ella a lla g dels segles. El esul a ,
lluny de la ònica d’al es eballs e nobo ànics edi a s
a e a nos a, és un ob a pa icula men a ac i a
pe la seua maque ació, l’abundància d’il·lus acions,
i sob e o un ex luï i ple de pa aules i exp essions
popula s, on el igo cien í ic no es à gens ba alla amb
l’ús d’un llengua ge eminen men di ulga iu i àcil de
llegi . I ho a des del p ime momen , amb una po ada
i un í ol ben sugge ido s, i un p òleg d’au èn ic luxe,
edac a pe Daniel Climen i Gine , un dels expe s
més econegu s de l’e nobo ànica en llengua ca alana, i
a la egada un di ulgado cien í ic excepcional.
El llib e po di idi -se en es seccions, que abas-
eixen espec i amen una in oducció a l’e nobo à-
nica alenciana i al coneixemen del medi na u al i
humà de les Co es de Vin omà, un ample ecull d’es-
pècies bo àniques amb les seues p opie a s i usos, i a
all d’epíleg, un en all de ecep es de medicines i men-
ja s co a xins ex e s de l’ample coneixemen ob ingu
a més del capí ol bibliog à ic i l’índex de noms popu-
la s i cien í ics de les plan es. Al capí ol in oduc o i,
des aca pa icula men l’homena ge que es a als e i-
ables p o agonis es de l’e nobo ànic, els in o man s,
amb o og a ies i de alls biog à ics de 17 pe sones de
di e en s eda s -nascu s en e 1921 i 1953-, dels qui
Ca les Mi ha ebu bona pa del seu coneixemen
mi jançan do zenes d’en e is es. De e , algunes de
les pe sones de més eda ja han al a , com s’indica al
ma eix ex .
La pa onamen al del ex , ocupada pe 254
pàgines, la o men 102 i xes d’espècies –en mol s casos
amb més d’una espècie indicada a la ma eixa i xa–,
onamen almen sil es es, i al es 22 de més menudes,
e e ides a plan es cul i ades; suman ambdós ipus
d’en ades, es pa la de 168 espècies bo àniques. Cada
i xa ocupa almenys 2 pàgines, ese an -se 4 pe
aquelles que enen més usos, impo ància i a elamen
popula ; el seu con ingu inclou una desc ipció,
e e ències a la seua dis ibució, indicacions sob e la
ecol·lecció i conse ació, un apa a sob e obse a-
cions i cu iosi a s i, el més impo an , un apa a sob e
els usos co a xins, on s’a esa sob e o el coneixemen
ebu dels in o man s locals, i més pun ualmen dades
ob ingudes d’al es eballs. Les i xes segueixen l’o d e
al abè ic dels noms popula s locals, sen alesho es una
mos a més de l’in e ès de l’au o pe essal a el llen-
gua ge popula on al cien í ic.
La e ce a pa inclou 18 ecep es sob e usos medici-
nals, culina is o d’al es, on s’u ili zen ba ejades di e-
en s espècies ege als del municipi. Aques es ecep es,
alesho es, complemen en la secció d’usos co a xins de
cada i xa, més ad eça s a la u ili zació indi idual de
cada espècies. Com és habi ual al pa imoni e nobo-
ànic d’al es llocs, pa dels usos e lec eixen ambé
in luències eso è iques, an a elades al món u al al
lla g de o a la geog a ia alenciana. Al ema , suman
i xes i ecep es, es an al ol an de 600 e e ències
d’usos adicionals de les plan es.
Pe quali ica el con ingu del llib e pod íem di que
Ca les Mi és un digne deixeble d’aques a escola què,
sense ha e -la dissenyada ni p og amada, a ana sem-
b an amb la seua ob a i pode de comunicació el g an
e nobo ànic sa o enc Joan Pellice i Ba alle (1947-
2007), qui pe suposa és l’au o més epe idamen
ci a a l’ob a ací essenyada. També po di -se que mol
Plan es i emeis: de la e a al ebos . Usos adicionals de les plan es
a les Co es de Vin omà. Ca les Mi Pegue oles. Any 2018. 322 pp.
Col·lecció Pape s Co a xins, núm. 4. Associació Cul u al Tossal G os. Les
Co es de Vin omà. Llengua: ca alà. P eu: 23 €. ISBN 978-84-09-05144-1.
215
NEMUS núm. 9. 2019
NEMUS
núm. 9. 2019
del coneixemen exp essa al llib e és pe ec amen
ex apolable a al es e i o is p òxims de la Plana Al a
i de les coma ques p ope es del cen e i no d de Cas-
elló. Sens dub e, la seua lec u a po ecomana -se a
o hom in e essan a l’es udi de la cul u a popula i
l’e nobo ànica.
Pe anca aques a essenya, cal elici a des d’ací a
l’au o i a o a la gen que ha e possible i ha ecolza la
publicació del llib e, pa icula men a l’en i a edi o a,
l’Associació Cul u al Tossal G os, que a egeix l’ob a a
la seua sè ie “Pape s Co a xins”. Òb iamen , la elici-
ació és sob e o ex ensible a o a la gen majo que ha
ansmès a Ca les Mi els seus coneixemen s, una on
de sa iesa en pe ill d’ex inció que cal conse a amb
u gència.
Emilio Laguna. CIEF-Se ei de Vida Sil es e,
Gene ali a Valenciana.
VII Jo nades de Medi Ambien de les Illes
Balea s. Ponències i esums. Pons, G. X, del
Valle, L. Vicens, D. Pinya, S., McMin, M., i
Poma , F. (eds) 2018.
Una de les inali a s de la Socie a d’His ò ia Na u al
de les Balea s (SHNB) és la di ulgació cien í ica dels
es udis eali za s de les ciències na u als de les illes
Balea s, impulsan inicia i es d’in e can i de coneixe-
men s cien í ics i ècnics en e els in es igado s i la
socie a . Dins la se a línia de p omoció del coneixe-
men des de di e en s pe spec i es acadèmiques, a
inals de l’any 2018 s’o gani za en, amb aques a ina-
li a , les VII Jo nades de Medi Ambien de les illes
Balea s amb l’objec iu de se un encon e pe exposa
en e els in es igado s, adminis acions, socie a s i
ècnics de les Balea s les se es ece ques de la na u a
i expe iències aplicades dels da e s anys. F ui
d’aques es jo nades s’han publica 143 comunicacions
amb un nomb e de 316 au o s que han pa icipa en
la ans e ència d’in e can i de coneixemen , així com
la se a di ulgació cien í ica, essencial a una comuni a
plu iinsula , en la qual es po condiciona el lux de
la ece ca i ins i o la ans e ència del coneixemen
degu a una manca d’iden i a balea que a que les
di e en s illes inguin més con ac es amb la península
que en e elles. Aques es jo nades donen a conèixe
es udis insula s, poc d’ells amb una pe spec i a en
l’es udi d’a xipèlag, com pod em eu e a l’índex, i que
poden se alida s a al es illes o a ni ell de l’a xipèlag,
con e in -se en un excel·len escena i pe l’in e can i
i pel deba , i que es adueix en un llib e de Ponències i
esums de 577 pàgines, disponible a la ma eixa SHNB
(h p://www.shnb.o g).
Les Jo nades s’inicia en a l’illa de Mallo ca, amb
4 ponències, una d’elles comú a eu de les illes, com
ou les polí iques públiques pe la conse ació de la
Posidonia oceanica a les Balea s, i les 3 es an s oca-
li zades al medi ma í. A l’illa d’Ei issa es eali za en
es ponències i a Meno ca es més, des acan la con-
e encia sob e ca e e es i conse ació de la biodi e -
si a . Des aquen les apo acions a aques es jo nades de
l’es udi del medi ma í, que ha es a un dels p o ago-
nis es, amb 58 comunicacions que han ac a , en e
d’al es, aspec es de g an elle ància ac ual, com és el
cas de la mo ali a de la nac a (Pinna nobilis) a les
illes, la p esència de mic oplàs ics, ema an de moda,
a l’ho a que p eocupan , a ni ell mundial, o la mo -
ali a de les mo enes a eu de l’a xipèlag. Es poden
llegi els esul a s dels es udis eali za s pel seguimen
de la pesca p o essional i la pesca ec ea i a, on els seus
esul a s es con e eixen en una eina clau pe la ges ió
d’una ac i i a amb an a p esència i p essió a les illes
Balea s. També s’han de des aca els es udis de segui-
men dels p adells de Posidonia oceànica als po s de
les illes Balea s amb bioma cado s.
VII Jo nades de Medi Ambien de les Illes Balea s. Ponències i esums.
Pons, G. X, del Valle, L. Vicens, D. Pinya, S., McMin, M., i Poma , F.
(eds) 2018. Llib e de ponències i esums de les VII Jo nades de
Medi Ambien de les Illes Balea s. Socie a d’His ò ia Na u al de les
Balea s (SHNB)- Uni e si a de les illes Balea s (UIB), Palma. 577 pp.
ISBN.978-84-09-06632-2.

216 NEMUS núm. 9. 2019
NEMUS
núm. 9. 2019
Cal ema ca ambé 24 comunicacions de cièn-
cies de la Te a, amb un impo an componen de la
paleon ologia, en e les que des aca el descob imen
de la “da e a balena del Messinià” a una can e a de
Mallo ca. Pel que a la geomo ologia li o al, aques a
es oba ocali zada en g an mesu a a l’es udi dels sis-
emes duna s òssils cos ane s d’a eu de les illes i a la
ca alogació, desc ipció i anàlisi de jacimen s òssils, i
la e a alo i zació com a pa imoni. Dins el ma c de
la geomo ologia cal e esmen als es udis de iscos
associa s a la cons ucció d’habi a ges sob e ca i-
a s del E de Mallo ca, i a l’e olució espai emps de la
línia de cos a de di e en s sis emes pla ja de Meno ca.
Des aquen ambé 25 comunicacions en el camp de la
zoologia, on la p oblemà ica d’espècies in aso es a les
Balea s ha es a ac ada amb p o undi a , com és el
cas de la espa asià ica (Velu ina nig i ho as), la o -
uga de lo ida (Tachemys sc ip a), les se ps (Hemo -
hois hipoc epis y Zamenis scala is), o algunes espècies
de mosqui s que es an a ec an de o ma conside able
als models ecològics de les illes degu a una manca de
polí iques cla es de con ol. També cal des aca els
es udis d’anàlisis dels egis es d’a a amen s de o u-
gues (Ca e a ca e a) a les cos es de Balea s.
En el camp de la bo ànica es p esen a en 14 comu-
nicacions, mol es de les quals ac a en els p ocessos
ecològics en els quals es desen olupen algunes espe-
cies, es udis que han es a eali za dins el ma c de
plans de ges ió o ecupe ació a algunes de les illes pe
pa de conselle ies del Go e n de les illes Balea s o
dels Consells Insula s. D’aques s des aca l’es udi dels
e ec es de la cab a o la ecupe ació dels hàbi a s pe
l’eliminació d’aques a a alguns illo s d’Ei issa o a la
se a de T amun ana.
Es oben 15 comunicacions incloses en l’apa a d’es-
pais na u als p o egi s, ges ió i educació ambien al, les
quals mos en algunes de les eines u ili zades a Balea s
pe la conscienciació de la població, ja sigui en o ma
d’es udis, o bé en o ma d’eines aplicades incloses dins
es a ègies de conse ació i p e enció. Dins aques
apa a cal e esmen als es udis de ca alogació de
zones humides de o es les Balea s i l’a aluació del
ànsi de aixells en e Fo men e a i Ei issa, apo an
unes dades o ça elle a s sob e els seus impac es, con-
sums de combus ible al dia i les emissions associades.
Des aca el bloc dedica a les col·leccions cien í iques i
documen ació de la na u a, amb 7 apo acions, on es
a un ecull de les no e a s de col·leccions, es a s de les
asques de ca alogació de col·leccions de la SHNB i la
p esen ació de la Socie a d’Espeleologia Balea (SEB).
El llib e, doncs, és un bon documen pe es a assa-
ben a de la his ò ia de la ece ca en emes geoambien-
als, de les línies de ece ca que es desen olupen a les
illes, i dels plans i p og ames de ges ió aplica s apli-
cació al medi na u al pe di e en s en i a s i adminis-
acions. És a di , es ac a d’un ecull que és una peça
clau pe pode obse a l’e olució de emes, nomb e
d’es udis i in es igado s des de les p ime es jo nades,
eali zades a l’any 1987, ins a a.
F ancesc Xa ie Roig Muna , D . en Geog a ia y
D . en Geologia, consul o ambien al, in es igado
independen .
Pa c Na u al de la Se a Gelada. Les llums
de l’abisme. Jaume Fus e Pé ez, F ancesc
X. Llo ca Ibi, Vicenç M. Rosselló i Ve ge ,
Ca olina F ías Cas illejo i Joan Pie a Oli es.
2018.
La se a Gelada, o i compa i e enys de dos del
municipis u ís ics més a ac ius i isi a s del e i o i
alencià –Benido m i l’Al às del Pi–, és sense dub e un
dels acons de la na u a alenciana menys conegu s,
a enen sob e o la seua di icul a d’accés in e io . Els
seus alo s na u als an me èixe la seua decla ació
com a pa c na u al l’any 2005, sen alesho es un dels
úl ims espais na u als d’aques ipus p o egi s pel Con-
sell de la Gene ali a Valenciana.
L’a idesa climà ica de la se a Gelada con as a
amb la seua bellesa paisa gís ica, objec e del eball
o og à ic de Jaume Fus e Pé ez, un dels p incipals
coneixedo s d’aques e i o i apa en men inhòspi
pe ò ic en biodi e si a , i pa icula men en espècies
endèmiques o amenaçades de lo a i auna. Al lla g de
15 anys, Fus e a ecó e mol s dels acons més des-
conegu s i inaccessibles de la se a, es imonian amb
les seues o og a ies la g andesa de la na u a, pe sona-
li zada especialmen pels penya-sega s, els més ele a s
de o a la cos a alenciana, que a iben a supe a els
300 me es de desni ell.
L’ob a que a a es essenya, “Pa c Na u al de la Se a
Gelada. Les llums de l’abisme”, és un excel·len home-
na ge als alo s na u als i a la his ò ia de l’ac i i a
humana en aques acó p i ilegia de la Ma ina Baixa,
combinan de mane a peculia les o og a ies de Jaume
Fus e , au èn ic co i il conduc o del llib e, amb els
ex os edac a s pel ma eix Fus e , i pe al es qua e
bons coneixedo s d’aquell e i o i: el ilòleg i p o esso
de la Uni e si a d’Alacan F ancesc Xa ie Llo ca Ibi,
217
NEMUS núm. 9. 2019
NEMUS
núm. 9. 2019
Pa c Na u al de la Se a Gelada. Les llums de l’abisme. Jaume Fus e Pé ez, F ancesc X. Llo ca Ibi, Vicenç M. Rosselló i Ve ge , Ca olina F ías Cas illejo
i Joan Pie a Oli es. Any 2018. 128 pp. Ja dí Bo ànic de la Uni e si a de València. P eu: 30 €. ISBN 978-84-9133-140-7.
el conegu geòg a i p o esso de la Uni e si a de
València Vicenç Ma ia Rosselló i Ve ge , la his o ia-
do a i a queòloga Ca olina F ías Cas illejo, di ec o a
del Museu a l’ai e lliu e Vil·la Romana de l’Albi , i el
na u alis a i bo ànic Joan Pie a Oli es, ac ualmen p e-
siden del Pa ona del Pa c Na u al de Se a Gelada.
No es pod ia oba au o s més ence a s pe edac a
aques llib e.
El que més so p end à al lec o és p obablemen
l’inusual o ma . de 35,4 x 15,6 cm, e amb apa du a
i in e io en pape blanc ma e d’al g ama ge. En ob i
qualse ol pun del llib e, es oba a la d e a una o o-
g a ia a plana comple a i ap a pe al o ma alla ga
del llib e, men e a la pàgina esque a apa eixen un o
més ex os signa s pe alguns dels au o s assenyala s.
Al cas de les o og a ies e icals, que segueixen l’eix
majo del o ma , els ex os es disposen igualmen en
e ical, men e a les apaïsades, on el lec o hau à de
gi a el llib e pe pode admi a la ima ge p esen ada,
els ex os es disposen en ho i zon al. El llib e con é
ins a 60 ima ges de g an quali a i al alo es è ic, i
93 ex os d’ex ensió a iable e s pels 5 au o s ci a s i
di e sos col·labo ado s; a banda, cap al inal del llib e,
el ex ia pe a 3 de les ima ges més espec acula s de
l’ob a co espon a una desc ipció de la se a e a des de
Benido m l’1 de se emb e de 1859 pe Emilio Cas ela
(1832-1899), qui ou p esiden del pode execu iu de
la I República Espanyola en e 1873 i 1874.
Un aspec e impo an del llib e és la g an di e si a
d’es ils dels au o s, des de les desc ipcions gai ebé cien-
í iques a les més sen imen als, que quasi i en amb la
poesia. A o cas, la quan i a global de ex és ela i a-
men menuda, doncs el llib e po llegi -se en un emps
cu . Es ecomana, p obablemen com se ia in enció
dels ma eixos au o s, p end e cada pa ell de pàgines lli-
gades – ex os més o og a ia- com si o en una ima ge
comple a, que ens duu àpidamen a la e lexió sob e el
pode de la na u a o man els espec acula s acons de
la se a, i al seu cas, sob e l’emp em a humana al e i-
o i al lla g dels emps.
Cal essenya que aques a ob a, o i pode llegi -se
independen men , a publica -se com a llib e de l’ex-
posició del ma eix nom e a al Ja dí Bo ànic de la Uni-
e si a de València en no emb e de 2018, edi an -se
a la egada pe la ma eixa ins i ució; la ma eixa expo-
sició i ine an a p esen a -se de e abans a Benido m
i l’Al às del Pi al lla g de 2018. Sense dub e, enin en e
mans aques llib e, cal pa la d’un ence no able, que
es ecomana ia epe i pe a o a la es a de pa cs na u-
als alencians.
Emilio Laguna. CIEF-Se ei de Vida Sil es e,
Gene ali a Valenciana.