Parc Natural de la Serra Gelada. Les llums de l’abisme. Jaume Fuster Pérez, Francesc X. Llorca Ibi, Vicenç M. Rosselló i Verger, Carolina Frías Castillejo i Joan Piera Olives. 2018

NEMUS núm. 9. 2019 211 Les plan es del nos e en o n. Flo a sil es e de Paipo a. Simón Fos & Àngels Codoñe . 2019. Si un g up de plan es con inua es an poc ep e- sen a a les guies de camp o al es ex os o ien a s al coneixemen de la biodi e si a alenciana, és sense dub e el de les plan es ni ò iles, és a di , aquelles que c eixen p e e en men sob e e enys adoba s, ics en ni ogen, so in al e a s pe l’acció més o menys con- ínua de l’ésse humà, el ama o la auna sal a ge. I p obablemen aques a manca de ep esen ació es deu, en bona pa , a la p oximi a a les nos es ac i i a s; pe di -ho així, són an co en es i abundan s que ningú no les conside a me eixedo es de su icien a enció. Pe ò, pa al·lelamen oblidem que aques es espècies són les que composen o a o quasi o a la di e si a ege al de les à ees u banes i indus ials, jus on iu la majo ia de la població alenciana. Així doncs, es dóna la pa a- doxa que els habi an s de les ciu a s podem oba in o mació d’espècies que po se no a iba em a eu e mai, acan onades als hàbi a s na u als més inal e a s, men e ens manca la p òpia dels llocs on es desen o- lupa la majo pa de la nos a ida. El llib e que a a es essenya és jus una aluosa apo ació pe a edui aques a mancança i acos a -nos al coneixemen d’allò que ealmen enim més p op. I ho a enin com a e i o i el municipi de Paipo a, al co de l’Ho a Sud, un dels que o ma la conu bació de València capi al, on l’ocupació del e i o i ha compo a la desapa- ició quasi comple a dels p imi ius hàbi a s na u als, ans o ma s al lla g dels segles en eixi u bà, camps de cul iu, polígons indus ials i ies de comunicació, lle a només del am que a essa la ambla de Xi a, ambé anomena ba anc de To en . Els au o s, Simón Fos i Àngels Codoñe , són espec- i amen doc o i llicenciada en biologia, i des de a ja més de es dècades desen olupen eballs ad eça s al coneixemen del medi, l’un dedica a la ges ió i con- se ació de la lo a sil es e alenciana des del depa - amen mediambien al de la Gene ali a , i l’al a des del seu lloc de eball com a p o esso a de secundà ia dedicada a l’ensenyamen de les ciències na u als. A banda d’això, Simón Fos és igualmen conegu com un dels p incipals especialis es espanyols dels líquens. Lluny de con o ma -se només amb aques es apo a- cions a la millo a de la nos a consciència ambien al, Simón i Àngels han ob ingu di e sos p emis pels seus es udis bo ànics i geog à ics, que so in han com- po a la publicació dels seus eballs de ece ca. Així a ocó e l’any 2011 amb la publicació del llib e “Flo a de la Vall dels Alcalans. Guia de les plan es que c eixen a Mon oy, Real i Mon se a ”, eball guanyado del 1 . P emi d’In es igació concedi pe la Mancomuni a Vall dels Alcalans. El llib e a a essenya é jus amen una his ò ia simila , dona que co espon a l’ob enció del 1 . P emi d’Es udis Locals de Paipo a, concedi en 2018 pe l’ajun amen de la locali a . “Les plan es del nos e en o n” comença amb una acu ada in oducció sob e el e me municipal de Pai- po a, incidin especialmen sob e els ac o s que més condicionen la ins al·lació i desen olupamen de la lo a ascula , com a a el clima, sòls i ap o i amen del e i o i. Aques a secció dóna pas a la pa cen al del llib e, amb 114 pàgines dedicades a la desc ipció de les p incipals espècies de la lo a paipo ina, mi jançan 1-3 i xes pe pàgina, co esponen cadascuna a una o més espècies, on es combinen almenys una o og a ia iden i ica i a i una desc ipció sin è ica; a cada i xa, els noms cien í ics i popula s i els p incipals e s iden i- ica ius, so in an acompanya s de essenyes sob e els usos popula s de les plan es. Les i xes me eixedo es d’una plana sence a, han es a dedicades a algunes de les plan es més comuns al paisa ge local i a les d’ús i ap o i amen adicional més no able, pe ò ambé a les espècies exò iques in aso es més des acades, on es a palès l’in e és dels au o s pe consciencia a la població de la necessi a de con ola -les. Cal assenyala que el Les plan es del nos e en o n. Flo a sil es e de Paipo a. 1 P emi d’Es udis Locals de Paipo a. Simón Fos & Àngels Codoñe . Any 2019. 208 pp. Col·lecció Fa ga Monog à ica, nº 47. Edicions del Bullen S.L. Picanya. Llengua: ca alà. P eu: 24 €. ISBN 978-84-9904-223-7. Ressenyes bibliog à iques 212 NEMUS núm. 9. 2019 NEMUS núm. 9. 2019 con ingu de les 244 i xes que o men aques a secció del llib e pod ia se pe ec amen ex apola als ol- an s de les ciu a s i pobles de bona pa del e i o i alencià, especialmen des del no d-es de la p o íncia d’Alacan ins a les coma ques cas ellonenques més p ope es al li o al, donada la seua coincidència de con- dicionan s ambien als. A l’apa a cen al ja esmen a del llib e, segueix una llis a més comple a, el ca àleg de la lo a ascula del municipi, que a iba ins al 386 àxons al g au de subespècie. Si a enem a la supe ície del e me, ela- i amen menuda –uns 3,9 km2–, i l’absència quasi comple a dels p imi ius hàbi a s na u als, po pa - la -se sense dub e d’una di e si a ege al ele ada. A la egada, aques nomb e an ele a de plan es ce i ica que al da e e hi ha hagu un es udi ben acu a i man- ingu en el emps. Tanquen el llib e un ag aï glossa i de la e minologia u ili zada, el ecull bibliog à ic, i els índexs de noms cien í ics i popula s, an en cas ellà com en alencià. A banda de elici a als au o s, i a l’ajun amen de Paipo a pe la seua inicia i a de con oca i concedi els p emis que han pe mès la publicació del llib e, cal essenya l’acu ada ac u a de l’edició de la mà d’Edi- cions del Bullen , o a una ga an ia de bon que e al món edi o ial alencià. Emilio Laguna. CIEF-Se ei de Vida Sil es e, Gene ali a Valenciana. Joan Cade all. P o esso , bo ànic i geòg a . Àngel Manuel He nández Ca dona. 2018. Rebem mol g a amen aques a biog a ia imp es- cindible sob e la ida i ob a de Joan Cade all i Dia s (Cas ellgalí 1846, Te assa 1921), del p o esso Àngel M. He nández Ca dona. Joan Cade all és una igu a econeguda en la his ò ia de la bo ànica ca alana, sob e o pe ha e esc i la Flo a de Ca alunya (en pa pòs uma) inspi ada en la ancesa Flo e de Hyppoly e Cos e. Començà a edac a -la l’any 1905 i es a con- clou e desp és de la seua mo , en -se cà ec Fon Que de comple a una bona pa del que li manca a. El e que J. Cade all ó a coe ani de g ans bo ànics com a a Pius Fon Que , Ca los Pau, o el ge mà Sennen ou o a una so , pe ò ambé una nosa da an la pos- e i a , ja que an p ojec a una aclapa ado a omb a sob e la seua igu a que ha queda elegada a la ca e- go ia de bo ànic “meno ”, ang no esc i enlloc pe ò econeixible, al què pe anyen al es bo ànics coe anis seus que an eballa al P incipa com a a M. Llenas, J. Codina, C. Pujol, F. F eixas, e c. Si bé a Cade all no cal esca a -lo d’un hipo è ic o inexis en obli pe pa dels bo ànics, po se sí que calia ei indica -lo des d’una pe spec i a més ampla, la que ens anuncia el í ol del llib e: el e de se un e assenc poli acè ic i comp omès, ill del seu emps, un pedagog i ac i is a cul u al i cien í ic en di e sos camps, o ça in oluc a en aquella socie a ca alana allesana que camina a a ca all en e dos segles, on hi deixà un as e d’in luèn- cies posi i es que aques a ob a ac a de segui i de ei indica . Di idida en 15 capí ols, l’ob a a un eco egu bio- g à ic dels p ime s passos i als del pe sona ge, pe a passa desp és a desen olupa una anàlisi de les ac i- i a s socials com a memb e de nomb oses en i a s i associacions (més de quinze!), a a alua i essenya els seus mè i s p o essionals i pedagògics, a més de les apo acions que a e en els di e sos camps cien- í ics als quals a dedica emps (bo ànica, geog a ia, paleon ologia). Àngel He nández p esen a en o momen un ela biog à ic sòlid, semp e de alla i ben documen a . L’e apa de o mació pe sonal de Cade all (des de l’educació p imà ia a l’ob enció del doc o a ) em esul a pa icula men sugges i a, ja que, po se sense p e end e-ho, ens o e eix una isió escla ido a de l’educació espanyola del da e qua del segle XIX. Joan Cade all. P o esso , bo ànic i geòg a . Àngel Manuel He nández Ca dona. 2018. 366 pp. Fundació To e del Palau. Te assa. Llengua: ca alà. P eu: 27 eu os. 213 NEMUS núm. 9. 2019 NEMUS núm. 9. 2019 M’ha in e essa la ansc ipció comple a del seu exe - cici pe a op a al g au de doc o , amb un ema elegi pe ell que e sa a sob e el pe íode Ca boní e , i que enca a es conse a a l’A xiu His ò ic de la Uni e si a de Ba celona. To jus assoli el doc o a l’any 1873, es a e cà ec de la di ecció del Reial Col·legi Te assenc, dins del qual es c ea ia anys desp és l’Escola Municipal d’A s i O icis, ampliada pos e io men a Escola Elemen al d’Indús ies. En la di ecció i com a p o esso d’aques es ins i ucions a du a uns 25 anys, pe íode amb poca ac i i a in es igado a, si excep uem la publicació de la Flo a del Vallès. L’any 1901 el col·legi passà a mans dels escolapis, i el 1904 cessa a en la di ecció de les esmen ades ins i ucions. A banda d’açò i ins a la seua de unció, Cade all ou memb e del claus e de l’Escola Supe io d’Indús ies de Te assa, ins i ució de la qual ha ia sigu un decidi impulso , i de la qual cu iosa- men mai no a aplega a se i ula : semp e a se un p o esso con ac a , a qui l’Ajun amen li eno a a el nomenamen cada any. M’in e essa especialmen la da e a ace a de la ida i ob a de Cade all, la més madu a i cien í icamen p oduc i a del pe sona ge, ansco eguda du an el p ime qua de segle, una e apa que a desemboca en la magna ob a Flo a de Ca alunya que, is amen , Cade all no aplega ia a eu e imp esa en la seua o a- li a . Es a ob a, que is a amb ulls ac uals p esen a algunes de iciències, a compli amb la seua unció de se i pe a edi ica el coneixemen de la lo a ca alana al lla g del segle XX. Vullgue a essal a que Cade all ou deu o de dos g ans bo ànics alencians. D’una banda An oni Ceb ià Cos a (1817-86), conside a un- dado dels es udis lo ís ics ca alans uni e si a is i del qual Cade all ou un deixeble que e isà i se se í del seu he ba i, diposi a a la Reial Acadèmia de Ciències i A s de Ba celona. I d’una al a Ca los Pau (1857- 1937), que a se al ma eix emps men o i amic seu, i que des d’una posició d’au o i a cien í ica no solamen li se ia de consul o pe a esold e dub es, sinó que a sabe anima -lo a con inua eballan en bo ànica. El ecolzamen ins i ucional que a e possible l’edició de la lo a li a aplega des de la Secció de Ciències des de l’Ins i u d’Es udis Ca alans, c eada el 1911. El g an Pius Fon -Que (alesho es memb e i di ec o de l’Ins- i u Bo ànic de Ba celona i p o esso de la Facul a de Fa màcia de Ba celona) no només con ola ia els ils i les in luències necessà ies pe a inança l’edició de l’ob a, sinó que mo Cade all, a acaba d’esc iu e el e ce olum, edac à el capí ol dedica a gimnos- pe mes i eali zà la aducció al ca alà del capí ol de p e idò i s edac a pe W. Ro hmale . T obe ambé impo an el capí ol dedica a la seua asca pedagògica, a la p eocupació didàc ica del pe so- na ge pe in oluc a el seus alumnes en di e ses ac i- i a s de di ulgació (incloen -hi l’edició de llib es com a a Elemen s de Bo ànica Popula ), excu sions bo àni- ques di igides a despe a l’es ima pe la na u a, capda- an e es en la socie a d’aquella època. D’al a banda, m’ha ag ada ambé especialmen la pa dedicada als seus col·labo ado s i co esponsals, en e els quals, a més d’alguns bo ànics ja ci a s abans, igu en Ramon Bolòs, Joaquim Codina, Lleó Conill, Eugeni Fe e , més un lla g e c. Són biog a ies en ellaçades amb la del p opi Joan Cade all sense les quals el e a del pe sona ge es a ia incomple i que indi ec amen ens mos en una i a i in e essan desc ipció de la socie a cien í ica de la seua època. Al inal del llib e es ecull una opo una elació de més de 60 publicacions de Cade all, eali zades en e 1876 i 1919 al lla g de la seua ida en ac iu. Els a ia s emes de què ac en, ens dóna una idea cabal de les inquie uds in el·lec uals d’aques home poli acè ic que, o i no aplega a eu e conclosa la seua Flo a de Ca a- lunya, ou a o una pe què a gaudi de o a mena de econeixemen s en ida. Llib e ecomanable i imp es- cindible, sob e o pe als bons a iciona s i es udiosos de la his ò ia de la ciència. Robe o Roselló. Depa amen de Bo ànica, Facul a de Fa màcia, Uni e si a de València. Plan es i emeis: de la e a al ebos . Usos adicionals de les plan es a les Co es de Vin omà. Ca les Mi Pegue oles. 2018. L’e nobo ànica és la ciència que es udia les elacions adicionals en e l’ésse humà i les plan es, nod in -se onamen almen d’en e is es a gen majo , que cons- i ueix l’úl ima baula d’una cadena de ansmissió o al que ha unciona al lla g de do zenes o po se cen- ena s de gene acions. És, pe di -ho així, una disci- plina on han de con e gi necessà iamen ècniques i coneixemen s a ança s que enen an de l’e no- g a ia com de la bo ànica la qual cosa obliga so in a segui una acu ada me odologia. Això és jus el que ha e al lla g dels da e s anys al e me de les Co es de Vin omà (la Plana Al a) el biòleg alencià Ca les Mi Pegue oles, o e in -nos com a esul a un eball exquisi en o s els sen i s, un llib e que sense dub e 214 NEMUS núm. 9. 2019 NEMUS núm. 9. 2019 ind à sob ada anscendència més enllà del municipi al què es e e eix. De e aques es udi ha me escu que el seu au o ebe a el p emi Al ed Gine So olla que a o ga el col·lec iu Maes a Viu, en la seua edició de l’any 2019. To i la seua jo en u -no a massa anys que a acaba els es udis de biologia, segui s del màs e en conse ació i biodi e si a ege al de la uni e si a de València-, l’au o no ha olgu deixa passa el emps, conscien de la u gència de ecolli i ansme e el sabe popula que a eso a la gen majo , po se la gene ació amb la què poden ex ingi -se bona pa d’una sa iesa ansmesa a cau d’o ella a lla g dels segles. El esul a , lluny de la ònica d’al es eballs e nobo ànics edi a s a e a nos a, és un ob a pa icula men a ac i a pe la seua maque ació, l’abundància d’il·lus acions, i sob e o un ex luï i ple de pa aules i exp essions popula s, on el igo cien í ic no es à gens ba alla amb l’ús d’un llengua ge eminen men di ulga iu i àcil de llegi . I ho a des del p ime momen , amb una po ada i un í ol ben sugge ido s, i un p òleg d’au èn ic luxe, edac a pe Daniel Climen i Gine , un dels expe s més econegu s de l’e nobo ànica en llengua ca alana, i a la egada un di ulgado cien í ic excepcional. El llib e po di idi -se en es seccions, que abas- eixen espec i amen una in oducció a l’e nobo à- nica alenciana i al coneixemen del medi na u al i humà de les Co es de Vin omà, un ample ecull d’es- pècies bo àniques amb les seues p opie a s i usos, i a all d’epíleg, un en all de ecep es de medicines i men- ja s co a xins ex e s de l’ample coneixemen ob ingu a més del capí ol bibliog à ic i l’índex de noms popu- la s i cien í ics de les plan es. Al capí ol in oduc o i, des aca pa icula men l’homena ge que es a als e i- ables p o agonis es de l’e nobo ànic, els in o man s, amb o og a ies i de alls biog à ics de 17 pe sones de di e en s eda s -nascu s en e 1921 i 1953-, dels qui Ca les Mi ha ebu bona pa del seu coneixemen mi jançan do zenes d’en e is es. De e , algunes de les pe sones de més eda ja han al a , com s’indica al ma eix ex . La pa onamen al del ex , ocupada pe 254 pàgines, la o men 102 i xes d’espècies –en mol s casos amb més d’una espècie indicada a la ma eixa i xa–, onamen almen sil es es, i al es 22 de més menudes, e e ides a plan es cul i ades; suman ambdós ipus d’en ades, es pa la de 168 espècies bo àniques. Cada i xa ocupa almenys 2 pàgines, ese an -se 4 pe aquelles que enen més usos, impo ància i a elamen popula ; el seu con ingu inclou una desc ipció, e e ències a la seua dis ibució, indicacions sob e la ecol·lecció i conse ació, un apa a sob e obse a- cions i cu iosi a s i, el més impo an , un apa a sob e els usos co a xins, on s’a esa sob e o el coneixemen ebu dels in o man s locals, i més pun ualmen dades ob ingudes d’al es eballs. Les i xes segueixen l’o d e al abè ic dels noms popula s locals, sen alesho es una mos a més de l’in e ès de l’au o pe essal a el llen- gua ge popula on al cien í ic. La e ce a pa inclou 18 ecep es sob e usos medici- nals, culina is o d’al es, on s’u ili zen ba ejades di e- en s espècies ege als del municipi. Aques es ecep es, alesho es, complemen en la secció d’usos co a xins de cada i xa, més ad eça s a la u ili zació indi idual de cada espècies. Com és habi ual al pa imoni e nobo- ànic d’al es llocs, pa dels usos e lec eixen ambé in luències eso è iques, an a elades al món u al al lla g de o a la geog a ia alenciana. Al ema , suman i xes i ecep es, es an al ol an de 600 e e ències d’usos adicionals de les plan es. Pe quali ica el con ingu del llib e pod íem di que Ca les Mi és un digne deixeble d’aques a escola què, sense ha e -la dissenyada ni p og amada, a ana sem- b an amb la seua ob a i pode de comunicació el g an e nobo ànic sa o enc Joan Pellice i Ba alle (1947- 2007), qui pe suposa és l’au o més epe idamen ci a a l’ob a ací essenyada. També po di -se que mol Plan es i emeis: de la e a al ebos . Usos adicionals de les plan es a les Co es de Vin omà. Ca les Mi Pegue oles. Any 2018. 322 pp. Col·lecció Pape s Co a xins, núm. 4. Associació Cul u al Tossal G os. Les Co es de Vin omà. Llengua: ca alà. P eu: 23 €. ISBN 978-84-09-05144-1. 215 NEMUS núm. 9. 2019 NEMUS núm. 9. 2019 del coneixemen exp essa al llib e és pe ec amen ex apolable a al es e i o is p òxims de la Plana Al a i de les coma ques p ope es del cen e i no d de Cas- elló. Sens dub e, la seua lec u a po ecomana -se a o hom in e essan a l’es udi de la cul u a popula i l’e nobo ànica. Pe anca aques a essenya, cal elici a des d’ací a l’au o i a o a la gen que ha e possible i ha ecolza la publicació del llib e, pa icula men a l’en i a edi o a, l’Associació Cul u al Tossal G os, que a egeix l’ob a a la seua sè ie “Pape s Co a xins”. Òb iamen , la elici- ació és sob e o ex ensible a o a la gen majo que ha ansmès a Ca les Mi els seus coneixemen s, una on de sa iesa en pe ill d’ex inció que cal conse a amb u gència. Emilio Laguna. CIEF-Se ei de Vida Sil es e, Gene ali a Valenciana. VII Jo nades de Medi Ambien de les Illes Balea s. Ponències i esums. Pons, G. X, del Valle, L. Vicens, D. Pinya, S., McMin, M., i Poma , F. (eds) 2018. Una de les inali a s de la Socie a d’His ò ia Na u al de les Balea s (SHNB) és la di ulgació cien í ica dels es udis eali za s de les ciències na u als de les illes Balea s, impulsan inicia i es d’in e can i de coneixe- men s cien í ics i ècnics en e els in es igado s i la socie a . Dins la se a línia de p omoció del coneixe- men des de di e en s pe spec i es acadèmiques, a inals de l’any 2018 s’o gani za en, amb aques a ina- li a , les VII Jo nades de Medi Ambien de les illes Balea s amb l’objec iu de se un encon e pe exposa en e els in es igado s, adminis acions, socie a s i ècnics de les Balea s les se es ece ques de la na u a i expe iències aplicades dels da e s anys. F ui d’aques es jo nades s’han publica 143 comunicacions amb un nomb e de 316 au o s que han pa icipa en la ans e ència d’in e can i de coneixemen , així com la se a di ulgació cien í ica, essencial a una comuni a plu iinsula , en la qual es po condiciona el lux de la ece ca i ins i o la ans e ència del coneixemen degu a una manca d’iden i a balea que a que les di e en s illes inguin més con ac es amb la península que en e elles. Aques es jo nades donen a conèixe es udis insula s, poc d’ells amb una pe spec i a en l’es udi d’a xipèlag, com pod em eu e a l’índex, i que poden se alida s a al es illes o a ni ell de l’a xipèlag, con e in -se en un excel·len escena i pe l’in e can i i pel deba , i que es adueix en un llib e de Ponències i esums de 577 pàgines, disponible a la ma eixa SHNB (h p://www.shnb.o g). Les Jo nades s’inicia en a l’illa de Mallo ca, amb 4 ponències, una d’elles comú a eu de les illes, com ou les polí iques públiques pe la conse ació de la Posidonia oceanica a les Balea s, i les 3 es an s oca- li zades al medi ma í. A l’illa d’Ei issa es eali za en es ponències i a Meno ca es més, des acan la con- e encia sob e ca e e es i conse ació de la biodi e - si a . Des aquen les apo acions a aques es jo nades de l’es udi del medi ma í, que ha es a un dels p o ago- nis es, amb 58 comunicacions que han ac a , en e d’al es, aspec es de g an elle ància ac ual, com és el cas de la mo ali a de la nac a (Pinna nobilis) a les illes, la p esència de mic oplàs ics, ema an de moda, a l’ho a que p eocupan , a ni ell mundial, o la mo - ali a de les mo enes a eu de l’a xipèlag. Es poden llegi els esul a s dels es udis eali za s pel seguimen de la pesca p o essional i la pesca ec ea i a, on els seus esul a s es con e eixen en una eina clau pe la ges ió d’una ac i i a amb an a p esència i p essió a les illes Balea s. També s’han de des aca els es udis de segui- men dels p adells de Posidonia oceànica als po s de les illes Balea s amb bioma cado s. VII Jo nades de Medi Ambien de les Illes Balea s. Ponències i esums. Pons, G. X, del Valle, L. Vicens, D. Pinya, S., McMin, M., i Poma , F. (eds) 2018. Llib e de ponències i esums de les VII Jo nades de Medi Ambien de les Illes Balea s. Socie a d’His ò ia Na u al de les Balea s (SHNB)- Uni e si a de les illes Balea s (UIB), Palma. 577 pp. ISBN.978-84-09-06632-2. 216 NEMUS núm. 9. 2019 NEMUS núm. 9. 2019 Cal ema ca ambé 24 comunicacions de cièn- cies de la Te a, amb un impo an componen de la paleon ologia, en e les que des aca el descob imen de la “da e a balena del Messinià” a una can e a de Mallo ca. Pel que a la geomo ologia li o al, aques a es oba ocali zada en g an mesu a a l’es udi dels sis- emes duna s òssils cos ane s d’a eu de les illes i a la ca alogació, desc ipció i anàlisi de jacimen s òssils, i la e a alo i zació com a pa imoni. Dins el ma c de la geomo ologia cal e esmen als es udis de iscos associa s a la cons ucció d’habi a ges sob e ca i- a s del E de Mallo ca, i a l’e olució espai emps de la línia de cos a de di e en s sis emes pla ja de Meno ca. Des aquen ambé 25 comunicacions en el camp de la zoologia, on la p oblemà ica d’espècies in aso es a les Balea s ha es a ac ada amb p o undi a , com és el cas de la espa asià ica (Velu ina nig i ho as), la o - uga de lo ida (Tachemys sc ip a), les se ps (Hemo - hois hipoc epis y Zamenis scala is), o algunes espècies de mosqui s que es an a ec an de o ma conside able als models ecològics de les illes degu a una manca de polí iques cla es de con ol. També cal des aca els es udis d’anàlisis dels egis es d’a a amen s de o u- gues (Ca e a ca e a) a les cos es de Balea s. En el camp de la bo ànica es p esen a en 14 comu- nicacions, mol es de les quals ac a en els p ocessos ecològics en els quals es desen olupen algunes espe- cies, es udis que han es a eali za dins el ma c de plans de ges ió o ecupe ació a algunes de les illes pe pa de conselle ies del Go e n de les illes Balea s o dels Consells Insula s. D’aques s des aca l’es udi dels e ec es de la cab a o la ecupe ació dels hàbi a s pe l’eliminació d’aques a a alguns illo s d’Ei issa o a la se a de T amun ana. Es oben 15 comunicacions incloses en l’apa a d’es- pais na u als p o egi s, ges ió i educació ambien al, les quals mos en algunes de les eines u ili zades a Balea s pe la conscienciació de la població, ja sigui en o ma d’es udis, o bé en o ma d’eines aplicades incloses dins es a ègies de conse ació i p e enció. Dins aques apa a cal e esmen als es udis de ca alogació de zones humides de o es les Balea s i l’a aluació del ànsi de aixells en e Fo men e a i Ei issa, apo an unes dades o ça elle a s sob e els seus impac es, con- sums de combus ible al dia i les emissions associades. Des aca el bloc dedica a les col·leccions cien í iques i documen ació de la na u a, amb 7 apo acions, on es a un ecull de les no e a s de col·leccions, es a s de les asques de ca alogació de col·leccions de la SHNB i la p esen ació de la Socie a d’Espeleologia Balea (SEB). El llib e, doncs, és un bon documen pe es a assa- ben a de la his ò ia de la ece ca en emes geoambien- als, de les línies de ece ca que es desen olupen a les illes, i dels plans i p og ames de ges ió aplica s apli- cació al medi na u al pe di e en s en i a s i adminis- acions. És a di , es ac a d’un ecull que és una peça clau pe pode obse a l’e olució de emes, nomb e d’es udis i in es igado s des de les p ime es jo nades, eali zades a l’any 1987, ins a a. F ancesc Xa ie Roig Muna , D . en Geog a ia y D . en Geologia, consul o ambien al, in es igado independen . Pa c Na u al de la Se a Gelada. Les llums de l’abisme. Jaume Fus e Pé ez, F ancesc X. Llo ca Ibi, Vicenç M. Rosselló i Ve ge , Ca olina F ías Cas illejo i Joan Pie a Oli es. 2018. La se a Gelada, o i compa i e enys de dos del municipis u ís ics més a ac ius i isi a s del e i o i alencià –Benido m i l’Al às del Pi–, és sense dub e un dels acons de la na u a alenciana menys conegu s, a enen sob e o la seua di icul a d’accés in e io . Els seus alo s na u als an me èixe la seua decla ació com a pa c na u al l’any 2005, sen alesho es un dels úl ims espais na u als d’aques ipus p o egi s pel Con- sell de la Gene ali a Valenciana. L’a idesa climà ica de la se a Gelada con as a amb la seua bellesa paisa gís ica, objec e del eball o og à ic de Jaume Fus e Pé ez, un dels p incipals coneixedo s d’aques e i o i apa en men inhòspi pe ò ic en biodi e si a , i pa icula men en espècies endèmiques o amenaçades de lo a i auna. Al lla g de 15 anys, Fus e a ecó e mol s dels acons més des- conegu s i inaccessibles de la se a, es imonian amb les seues o og a ies la g andesa de la na u a, pe sona- li zada especialmen pels penya-sega s, els més ele a s de o a la cos a alenciana, que a iben a supe a els 300 me es de desni ell. L’ob a que a a es essenya, “Pa c Na u al de la Se a Gelada. Les llums de l’abisme”, és un excel·len home- na ge als alo s na u als i a la his ò ia de l’ac i i a humana en aques acó p i ilegia de la Ma ina Baixa, combinan de mane a peculia les o og a ies de Jaume Fus e , au èn ic co i il conduc o del llib e, amb els ex os edac a s pel ma eix Fus e , i pe al es qua e bons coneixedo s d’aquell e i o i: el ilòleg i p o esso de la Uni e si a d’Alacan F ancesc Xa ie Llo ca Ibi, 217 NEMUS núm. 9. 2019 NEMUS núm. 9. 2019 Pa c Na u al de la Se a Gelada. Les llums de l’abisme. Jaume Fus e Pé ez, F ancesc X. Llo ca Ibi, Vicenç M. Rosselló i Ve ge , Ca olina F ías Cas illejo i Joan Pie a Oli es. Any 2018. 128 pp. Ja dí Bo ànic de la Uni e si a de València. P eu: 30 €. ISBN 978-84-9133-140-7. el conegu geòg a i p o esso de la Uni e si a de València Vicenç Ma ia Rosselló i Ve ge , la his o ia- do a i a queòloga Ca olina F ías Cas illejo, di ec o a del Museu a l’ai e lliu e Vil·la Romana de l’Albi , i el na u alis a i bo ànic Joan Pie a Oli es, ac ualmen p e- siden del Pa ona del Pa c Na u al de Se a Gelada. No es pod ia oba au o s més ence a s pe edac a aques llib e. El que més so p end à al lec o és p obablemen l’inusual o ma . de 35,4 x 15,6 cm, e amb apa du a i in e io en pape blanc ma e d’al g ama ge. En ob i qualse ol pun del llib e, es oba a la d e a una o o- g a ia a plana comple a i ap a pe al o ma alla ga del llib e, men e a la pàgina esque a apa eixen un o més ex os signa s pe alguns dels au o s assenyala s. Al cas de les o og a ies e icals, que segueixen l’eix majo del o ma , els ex os es disposen igualmen en e ical, men e a les apaïsades, on el lec o hau à de gi a el llib e pe pode admi a la ima ge p esen ada, els ex os es disposen en ho i zon al. El llib e con é ins a 60 ima ges de g an quali a i al alo es è ic, i 93 ex os d’ex ensió a iable e s pels 5 au o s ci a s i di e sos col·labo ado s; a banda, cap al inal del llib e, el ex ia pe a 3 de les ima ges més espec acula s de l’ob a co espon a una desc ipció de la se a e a des de Benido m l’1 de se emb e de 1859 pe Emilio Cas ela (1832-1899), qui ou p esiden del pode execu iu de la I República Espanyola en e 1873 i 1874. Un aspec e impo an del llib e és la g an di e si a d’es ils dels au o s, des de les desc ipcions gai ebé cien- í iques a les més sen imen als, que quasi i en amb la poesia. A o cas, la quan i a global de ex és ela i a- men menuda, doncs el llib e po llegi -se en un emps cu . Es ecomana, p obablemen com se ia in enció dels ma eixos au o s, p end e cada pa ell de pàgines lli- gades – ex os més o og a ia- com si o en una ima ge comple a, que ens duu àpidamen a la e lexió sob e el pode de la na u a o man els espec acula s acons de la se a, i al seu cas, sob e l’emp em a humana al e i- o i al lla g dels emps. Cal essenya que aques a ob a, o i pode llegi -se independen men , a publica -se com a llib e de l’ex- posició del ma eix nom e a al Ja dí Bo ànic de la Uni- e si a de València en no emb e de 2018, edi an -se a la egada pe la ma eixa ins i ució; la ma eixa expo- sició i ine an a p esen a -se de e abans a Benido m i l’Al às del Pi al lla g de 2018. Sense dub e, enin en e mans aques llib e, cal pa la d’un ence no able, que es ecomana ia epe i pe a o a la es a de pa cs na u- als alencians. Emilio Laguna. CIEF-Se ei de Vida Sil es e, Gene ali a Valenciana.