EXCAVACIONS
AL SANTUARI
HISPANO-ROMA
DE
SANTA
BARBARA (LA VILAVÉLLA DE NULES,
PLANA BAIXA)
JOAN VICENT i CAVALLER
EMPLAQAMENT
La
mun anya
de San a Ba ba a 1 es a
si uada
als da e s es eps de la Se a Espada, en la
zona de
con luéncia
amb la Plana de Cas elló.
Es
I'ele ació més
baixa
d'una
pe i a se alada
que
culmina
a 710
m.
d'al i ud
amb el pie
denomina
Pun al de Cab es. P esen a es
pe i s
u-
ons: un
di igi
cap a I'oes , un cen al i un e ce aixeca en e s I'es .
En
aques da e , deno-
mina
pe
an onomasia
San a Ba ba a, s'
empla9ael
jacimen , a
un
en ena de me es
d'una
o e me al.lica de
conducció
d'ene gia eléc ica. La seua
si uació
és en ejable,
ja
que
domina
o a
la Plana de Cas elló.
Pel
SW hom di isa Sagun ,
i,
en dies cla s, el Cap de San An oni. La
base del u ó a anca a pa i de la
co a
60,
essen la seua
al i ud
de
221
m.
sob e el ni ell del
ma .
Es
oba locali za al mapa 1/50.000 de l'
lns i u
Geog a ic i Ca as al,
ulla
640 de Vila a-
més, coo denada 39°
51
'30",
la i ud
No d, 3° 29'50"
longi ud
Es del me idiá de Mad id.
Jus
al
peu de la essan es s'asseu La Vila ella. Al
jacimen
hom po a iba
mi jan9an
una senda,
cons uIda pel se ei de mines, que c eua la mun anya de no d a sud.
Geologicamen els e enys pe anyen al Bun sans ein, es an
cons i u s
pe a enoses o -
oqua sí e es que a lo en a la supe ície en po en s es a s, en especial a I'aigua essan es .
Aques a és la pa més inaccessible, a causa del o penden en egis a .
A la ca a no d
s'ob in
dues boque!': de mina.
L'explo ació
de mine als
d'oxid
de e o
a
co-
men9a a
p incipis
del p esen segle, essen la iquesa del mine al de baix pe cen a ge i I'ex-
plo ació
di ícil
i poc endable.
L'únic
a an a ge el
cons i uIa
la
p oximi a
de la plan a side ú -
gica
del Po de Sagun . Al 1963 la mina ou abandonada.
To a
la mun anya es a cobe a de bancals de cul iu, a ui abandona s. Abans deis anys 60
hi p ospe a en ame lle s, ga o e es, pa es i igue es. A la base,
ins
la
co a
80,
els e enys
han es a
ans o ma s
en bancal s de a onge s.
Pe les dues essan s p ospe en epoblacions jo ení oles de pi
blanc
(Pinus ha/epensis)
essen el ebolla la o mació ca ac e ís ica de la
mun anyai
el que ca ac e i za el paisa ge.
Es a
mol
es esa I'a gelaga (Ca/ico ome spinosa), el enas (A hena he um e a ius), el lIen is-
ele (Pis acia
en iscus)
, el b uc
( ica
mul i lo a),
el
coscoll
(Que cus
cocci e a)
i,
a la essan
no d-es , el gineb ó (Junipe us oxyced us), elemen aques ípic d'alzina s. L'alzina (Que cus
i ex), de la que
subsis eixenalguns
exempla s en o ma de ebolla a la
pla a o ma
del cim,
jun amen
amb la su e a (Que cus sube ), de la qual eslen exempla s aTlla s, o ma ia el bosc
p imigenio
Respec e a I'apa a
a queologic
cal
di
que al capda all es del
cim
es locali za un
pobla
pe anyen a la
cul u a
del B onze, acies alenciana; els ol an s del
jacimen
que ens ocupa
es an cobe s pe un ped ega ,
ui
de I'ende ocamen deis mu s
d'aques
pobla . Els mu s es
disposa en en e asses,
p o egin
la pa més accesible.
Es
isible ambé un agmen de o-
1
El
opónim
és
p onuncia
pe alguns ells de la l
ocali a
Ba be a. L'hem oba
docume" a
pe p ime a egada a P.
Ma~oz,
Dicciona io
Geog á ico
Es adis ica
His ó ico
de España y sus posesIOnes de
Ul ama
, Mad id 1850, T.
XVI
, p. 303. (a lcle
sob e Vila ella). Degué de néixe cap a la segona
mei a
del segle XVIII. San a Ba ba a és un deis ca e s més
an lcs
del
poble.
182
JOAN
V/CENT
i
CAVALLER
e,
si uada al cim; s'obse en 5 ilades ho i zon als de ped a seca,
cons i uides
pe blocs mi -
jans
de 25-35 cm. de longi ud, sens ped es de cal<;:amen i sense as e de mo e o L'apa ici6 als
ende ocs in e io s d'ella de ce amica medie al a suposa que ou bas ida du an aques a
época.
Es
dona ia així una
si uaci6
idén ica a I'exis en a la mun anya e'ina del Pilone de
San a Ba ba a, on una o e elíp ica de ped a seca, a mane a d'ac Opolis que de ensa a un
po-
bla al -medie al que
hi
exis ia, ou al9ada sob e uns mu s pe anyen s a la cul u a del B on-
ze
2.
La o e de San a Ba ba a se i ia pe a
comunica
el cas ell de la Vila ella (anomena als
documen s
medie als
"de
Nul.les") amb els d'Almena a i la Vall d'Uix6, di ec amen
no
~
isi
bies). (La n.
1).
Da an de San a Ba ba a
un
u ó
denomina del Cas ell ou
ocupa
du an l'Enolí ic, I'eda
del B onze i I'época ibé ica, essen seien d'un impo an pobla
si ua
a la pa sud-oes . Els
mu s de ensius o en a asa s
en
bas i -se
el
cas ell medie al, pe o,
enca apo
obse a -se un
agmen
d'ells
él
la pun a no d-oes del u ó. A la supe icie de la mun anye a han es a eco-
lIi s agmen s ce amics, pe anyen s a la Baixa Cul u a Ibé ica, deco a s amb emes geomé-
ics, ege al s i zoomo s, ce amica g is, agmen s de kala hos, can implo es i p oduccions
impo ades: campaniana A i
B,
jun amen
amb am o es ibé iques i D essel
1.
Cal ema ca la
con inua
apa ici6 de monedes, cosa que
d6na
un índex de I'apogeu
assoli
pel pobla . Fins a a
s'han eplega '
17
peces: un as uncial epublica edu'i , dos semis, un quad ans
idos
sex ans
epublicans, un as de Valen ia i nou quad an s d'A se; un as de Bílbilis, al e de Kelse, dos d'lI-
i kesken i un d'Eus í.
El
pobla supo a a una ímida
ac i i a
du an la p ime a mei a del se-
gle I d.C., a
ju ja
pe dos agmen s de
sigil/a a
sudgal.lica, agmen s de egulae i una mone-
da
d'imi ació
de Claudi'l
en
ell oba s. Hem
insis i
en aques pobla pe al com la elaci6 en-
e ell i San a Ba ba a sembla Ob ia.
ANTECEDENTS
La descobe a del jacimen ou eali zada a I'es iu de 1924 pel
doc o
F ancesc Es e e Gal-
ez.
En
una isi a al
cim
de la mun anya de San a Ba ba a se n'adona de I'exis éncia d'un
g uixu
mu de ped a seca co esponen a la cul u a del B onze, ecollin
en
un
pe i
eplanell
ce amica ab icada a o n i un agmen de sígílla a. F ancesc Es e e, que ha
ingu
I'amabili a
de lIegi -nos el
~uade n
on a ano a les imp essions d'aquella isi a, ens ha ecalca que ales-
ho es el planell es a a o almen cobe de ped a, sense la més mínima es uc u a de mu s ni
el més mínim indici d'a gamassa o mo e .
En
successi es isi es a baixa un pe i al a e , lIau a
en
calca ia, un agmen de sigil/a a
sudgal.lica a .b un
g a i
(Fig. 10,
n.
o
2),
un ma b e escolpi , ep esen an un peu (Fig.
5,
n.
03) i
un cabe de conill, així ma eix
en
ma b e (Fig.
5,
n.O
11).
Aques s agmen s,
jun
amb una ins-
c ipció
(Lam.
IV,
n.o
1)
i ma b e amo , Va en ésse deposi a s a I'es udi del
pin o
Joan Bap is-
a Po ca , passan desp és al Museu de Belles A s de Cas elló, in eg a s din e la col.lecció
Po ca . Al g up hi ha ia ambé un agmen , co esponen a la pa supe io
d'una
e acui a~
e-
p esen an un cap emení, i una igu e a aplanada, possiblemen una an e ixa.
Aq
'ues s ag-
men s, disso adamen , es an hui pe du s. .
El
1938,
el
u ó a supo a la p eséncia del on . Una inxe a ou exca ada a pocs me es
del jacimen , explosionan al planell di e sos obusos i bombes. Els
o s
comba s
3 no a en
a. ec a quasibé al jacimen , cobe com es a a de cOdols,
pe O
els
con o ns
queda en bas an
des igu a s.
Al
1951
,
el
music61eg Edua d Ranch Fus e , assaben a pel pin o Po ca
de
I'exis encia a
San a Ba ba a de es igis a queol6gics, eali za una isu a
al
ped ega , a I'objec e de ecolli
ped es·llau ades. Descob í i eu baixa una a a o i a (Lá n.
IV,
n.
05) i agmen s d'al a e s.
2
A.
BAZZANA,
P.
GUICHARD, Reche ches su .les habi a s musulmans du Le an espagnol, en
Es al o
da
A i
del
Co
l l
o-
quio
In e nazionale
di
A cheologia
Medie ale, Pale mo-E ice, 1974, pp. 24-25, Pale mo 1975.
3 Fo en
in ensíssims.
Al pa de gue a del
"Me can il
Valenciano"
del
dia
8 de
juliol
de 1938 es Iligeix: "También se comba-
e con du eza en las ce canías
de
Vil/a ieja, donde los soldados leales log a on
ocupa
la
co a 221 (cim de
San a
Ba ba a).
Al u a que los acciosos, apoyados
po
la
a iación, consiguie on ecupe a , siendo nue amen e desalojados en un b ioso
con aa aque
po
las ue zas leales".
EXCAVACIONS
AL
SANTUARI
HISPANO-ROMA
DE
SANTA
BARBARA
183
Aques ma eix any, 1956,
su
a la Ilum
I'única
no a
elacionada amb San a Ba ba a
publicada
ins a 1976; a
I'in oducció
a I'es udi de I'exca ació po ada a e me a la il.la omana de Beni-
ca ó
(Nules), Es e e Gal ez,
comen an
un poc I'a queologia
deis
ol an s, a una
disquicició
en o n de
I'ubicació
de la mansio
"ad
No ias"
4
i,
desp és d'a u a -se
una
mica
en els es igis
a queologics
ee
la mun anye a del Cas ell esc iu:
"Bajo
el
dominio
de Roma la
ciudad
(No ias)
se desplazó
al
llano, sin duda a aída
po
la p esencia de las uen es e males,
yen
ese caso
coincidi ía con
el
emplazamien o de la
ac ual
Vil/a ieja, cuyo subsuelo no se ha explo ado o-
da ía. Lo
único
que hoy podemos menciona en inmedia a elación
con
ella, son unas uinas
p óximas, con abundan es agmen os de
má mol
blanco, que son es os de escul u as y p o-
bable indicío de un
an iguo
emplo"
5.
En
1976 la c'on ecció
d'un
ca aleg
d'insc ipcions
Ila ines
cas ellonenques
ens a mou e a
pega una egi ada al ped ega , a la i d'inco po a -li possibles
insc ipcions.
Va en apa éixe
en
desmun a
les ped es, dues
iusc ipcions
(n.os
2 i 6 de la
nos a
elació),
una
en alla
omana
(n. o 1 de la nos a elació d'en alles) i un eso e de monedes almohades 6.
Un
mu e
de ped a
seca a so gi ; amb ell, la
posició
exac a del
jacimen
queda a pe p ime a egada ixada.
TREBALLS ARQUEOLOGICS .
Fo en
po a s
a e me I'any
79,
mi jan( an qua e campanyes que o ali za en
28
dies
d'ex-
ca ació,
comp esos
en e
el
24-30 de juliol, 1 al 8 de se emb e,
16
al 22 de desemb e i
26
al
30
d'aques
ma eix mes.
De
banda o en necessa is sis dies
suplemen a is
de eball o ( a eixuc
pe a pode
esco colla
una eno me massa de ped es que ol a a el
jacimen
pe la banda sud-
oes . In e engue en en els eballs un g up in eg a pe
Ilicencia s
en a queologia i
es udian s
de la
ma eixa
especiali a
de la Uni e si a de Valéncia i
es udian s
de la ila de Nules.
Amb
aques es exca aciohs el
jacimen
ha queda , i ualmen ,
o almen
exc~ a .
El
e eny ou
di idi
en
sec o s ideals, eben aquell
en
el qual hom suposa a omania, el
nucli
del
jacimen ,
la
denominació
de
sec o
I i a
pa i
d'ell, en espi al, es a en
si ua
els sec-
o 5
11,111,
IV, V i
VI.
(Fig.
1).
P é iamen a I'exca ació s'hi a en eali za es ca es d'1 pe 2
m.
de cos a , ma ginals a la
zona on es suposa a es a a el nucli del
jacimen
, a I'objec e de delimi a -lo. Al
sec o
III es a
si ua
una
ca a
pe pendicula a
una
alineació a al.ussada de ped es de
mi ja
amany que dona a
la
imp essió
de
cons i ui
un mu .
Es
a comp o a que ealmen pa eixia ha e exe ci la un-
ció
de pa e de
con enció
del u ó. La
de e minació
c onologica
no
ou possible, pe al
com
la
oca ma e a comen( a a a lo a a 0'20 cm. de
p o undi a
i la ce amica ou escassa: un ag-
men a o n de ce amica ibé ica,
pin a
amb una
ulle a
(Fig.
9,
n.
o
14),
so i
en supe icie, un
agmen de ce amica medie al amb una linia
pin ada
a la mang a
idos
ossos
de ce amica
omana,
so i s
a 0'10-0'20 cm. La
ca a
si uada
al
sec o
IV a esul a
o almen
es é il en e -
mes a queologics,
despun an
la oca ma e a 0'55 m.; igual esul a nega iu
a
assoli
la
ca a
del
sec o
'
V,
malg a
ha e -s'hi
p o undi za
ins
0'70
m.
Finalmen I'empla( ada al
sec o
VI
5015
a
p opo ciona
es agmen s a. ípics de ce amica omana,
eixi s
a 0-0'10
m.
de p o undi-
a . La oca ma e s'hi eia pa en a 0'60
m.
de la supe icie.
No
deixa
de so p end e aques a quasi o al
absénciade
ce ámica obse ada en aques os
sec o s. Pe
con a
el
sec o
11
a
p opo ciona , en e i a les ped es,
nomb osos
agmen s de
ce amica
comuna
omana, de dimensiQJ1s majo s als
so i s
al
sec o
1,
eules i agmen s
d'am o es, agmen s-escul o ics i
()~
.
sos
d'al a e s
o ius.
Una egada ce a ada I'a ea es
a
'e.
oUoca
el
pun
O,
coinciden amb el é ex del u o, p oce-
din -se, seguidamen , a
quad icula
el e eny segons el
sis ema
Mé oc-Laplace. La Hnia ou
o ien ada pa al.lelamen a uns es a s de
blocs
a eniscs que
hom
suposa a anca ien el jaci-
4
La
elaci6
en e
aQues a
manslO "
ad
No ias
" o
"ad
No as
"
g a ada
als
go s
de
Vica ello,
i
La
Vila ella,
coneguda
als
p i
·
-me s
dccumen s
medie als
com
a No les o Nubles, ·
ha
es a
epe idamen
enunciada.
Res
no
au o i za,
pe O,
pel
momen ,
excep uada
la
homonimia
d'ambd6s
opónims
. a
al
iden i a .
5
F.
ESTEVE
GALVEZ
, Nue os descub imien os a queológicos en Nules.
La
illa omana de Benica ó,
en
Penyagolosa,
2,
1956.
6 M.C.
BARCELO
TORRES
, Hallazgos de monedas almohades en Vila ella de Nules,
en
Cuade nos
de
P ehis o ia
. y
A queo·
·
Iogía
Cas ellonense,
n.O 3, 1976.
184
JOAN
V/GENT
i
GAVALLER
men
pel sud-es . S'exca a en 8 quad es
comple s
de 3 me es de
cos a
cadascú i 8 incom-
ple s, ap oximadamen 98
m.
2.
P e iamen al
quad icula
es
a
e i a una o a
quan i a
de ped es sol es que ocupa a o-
a la supe ície del e eny a exca a , desp és de comp o a que
no
gua da en alineació ni
10-
gica
alguna ni e en p oduc e de I'ende ocamen de possibles mu s de ped a seca. Pa
d'ells
dona en la imp essió d'ha e odola pel penden del u ó. Alguns.d'aques os blocs, amb una
longi ud
supe io a 1 '30
m.
, hom
a
ha e de deixa -Ios in
si u
, da an la i
mpossibili a
ma e ial
de e i a -los-en. La seua p esencia
a
su posa un o en ebanc pe a I'exca ació,
ja
que la e-
a si uada desso a
a
ha e de se ex aguda eballosamen . Així ma eix
a
condiciona
I'am-
pla ia de les quad ícules,
ja
que el quad e de 2x2, que hagués sigu el co ec e, hom
a
ha e
de deses ima -lo i
escolli
el
3x3 a I'objec e de pode eballa amb més comodi a .
ESTRATIGRAFIA
Va en apa éixe es ni ells (Fig.
3)
.
El
ni ell A enia cons i u'i pe una e a osca cend osa,
de ex u a
bas an
sol a, amb abundan s ca bons i ped es de am,any
mi ja
i g ans blocs d'a e-
nosa.
El
colo
no e a homogeni
allla g
del jacimen ,
sinó
que
a
ia a en
unció
de la meno o
majo p esencia de cend a. A les quad ícules ma ginals e a
mol
menys osca que a les cen-
als. No es
a
obse a ,
pe O,
cap capa homogenia de cend a que ab a9a a
o
el
jacimen
i
jus i ica a
cla amen I'exis encia
d'algun
incendi. Aques os esidus de cend a p o enien de o-
gue ades, e es pe a
condimen a
animals, segons es dedu'ia de l'obse aciÓ del ma e ial ossi
que ana a
so in
,
amb
un.
al
pe cen a ge de es es enneg i s pe l'acciÓ del oc. Dues po en-
es bosso es de cend a
hi
a en apa eixe : una es a a si uada en la
con luencia
de la quad ícu-
la A 1 amb la
Z1
: I'al a a la quad ícula B
J.
Es a en eblides de ped es i con enien agmen s
d'ossos
en osqui s
. Llu adi e a supe io als
50
cm. i Ilu
p o undi a
oscil.la a en e 30-50 cms.
La po encia del p ime ni ell no e a pas uni o me, a ian des
d'un
maxim de 1 '30
m.
, asso-
li a la quad ícula
Y2,
ins)YÚn mínim de 0'
20
m.
abas an mol es pa s
el
quad e
Y1.
Cal ema -
ca que da an la inexis encia
d'un
ni ell supe icial i de la no-apa iciÓ de a iacions c oma i-
ques en el
colo
de la e a, aques ni ell ou
subdi idi
en
subni ells
a i icials
de
10
cm. de
g uixa
a pa i de la supe ície. L'examen pos e io de la ce amica apa eguda
a
e ela
aques s pe cen a ges de iliació:
-2'36 % ce amica ibe ica.
-3'85 % ce amica medie al.
-93'79 % ce amica co esponen a epoca omana.
Una analisi
es adís ica
deis ma e ials omans pe subni ells ens a
mos a
que
aques os
apa eixien
comple amen
ba eja s. Hom pod ia pensa que
I'ocupació
del
jacimen
du an
l'Eda
Mi jana
i la poca
po encia
de la e a e il hague en
es a
els
causan s
del e ol im
deis
ma e ials omans; no ou així,
pe O:
un
7'2
% deis agmen s medie als a en apa éixe
din e
els es p ime s subni ells,
pe O
, a,ce s
ind ~ s
d'algunes
quad ícules,
en
especial la
Z2
,
amb
una po encia de e a més ele ada que la es a de les quad ícules, hom comp o a que enca a
que la ce amica medie al
ja
no hi e a p esen , els ma e iales omans seguien apa eixen sen.se
cap
ipus
de
di e enciació
c onolOgica. Una
iolen a
des ucció, isible en el
accionamen
deis al a s
o ius
i els ma b es, pa eixia ha e
es a
la causa de la
no-es a i icació
obse ada.
En
alguns
Ilocs I'es a ig a ia es eia complexa. Així en un
pun
Uiu e de g ans ped es, si-
ua
a
la
quad ícula
B2,
en una capa de e a de 0'60 m. de g uixa
s'~s
a i ica en:
-un ni ell de e a de 0'10 -0'30
m.
comple amen
ba eja , amb ma e ials p oceden s.de I'es-
ada del on
en
1938 i ce amica medie al i omana.
-un ni ell de 0'10 -0'25
m.
amb.ce amica del B onze.
-una capa
d'a gila
ogenca en
con ac e
amb la oca e ge.
Aques
p ime ni ell descansa a
di ec amen
sob e la oca en algunes zones, de o ma al
que algunes monedes, ce amiques o ma b es omans es a en ecolza s di ec amen sob e
ella;
d'al es
egades s'in e posa a una capa d'a gila,
i,
inalmen . en alguns pun s, en e el ni-
ell C i al A s'in e cala a
un
denomina
ni ell
B,
on, amo un ma e ial gai ebé
iden ic
a I'apa e-
EXCAVACIONS
AL
SANTUARI
HISPANO-ROMÁ
DE
SANTA
BÁRBARA
185
gu
en
A,
s'inse ien ce amiques co esponen s a l'Eda del B onze. P ópiamen esul a a una
zona de con ac e: el ma e ial oma no so ia al e ació alguna, pe ó la
colo
de la e a s'en os-
quia
p og essi amen . G adualmen , la p eséncia de les ce amiques co esponen s a I'época
del B onze es eia més impo an i a iba a a desplaQa
o almen
les p oduccions omanes:
s'aplega a
al
ni ell
C.
Sois
en
un
cas(cube a
si uada
en
la con luencia de les quad ícules
Z2-
Y2)
es a a absen a la zona de con ac e, in e posan -se en e els ni ells A i C una capa d'a gila
oc e, es é il, de
20
-
25
cm. de g uixa.
El
ni ell C enia a ocupa les zones més en onsades del jacimen . Es a a ca ac e i za pe
ma e ials exclusi amen pe anyen s al B onze, una e a més en osquida que la deis ni ells
an e io s i Ilune es de cend a més compac es. Hi e en p esen s abundan s ossos i ca bone s,
o
mescla
amb ped uscal! p o inen ,
en
pa , de I'ani ellamen deis pun als deis es a s es-
qua e a s de la oca
ma eo
ESTRUCTURES
A la zona es , quad ícula
B1,
a
apa éixe
un
mu de ped a seca que po a a una o ien ació
N-S
. La seua
longi ud
e a de 2'40 m. i l'alQada maxima 1'45 m. Venia cons i uH pe 7 iladesi e-
gula s, a alussades, descansan sob e la oca ma e
en
alguns pun s;
d'al es
es ecolza a
en
una capa
d'a gila
. Els blocs, de ped a a enosa, enien unes dimensions comp eses en e els
25
i els
90
cm.; es a en calQa s amb pe i es ped es de 8 a
17
cm. de longi ud, ha en desapa e-
gu
la majo pa d'elles.
Pel
sud la seua
con inui a
no es a a assegu ada, men e que pel
no d s'en ellaQa a amb una zona de po en s espe ons ocosos de 4 me es de longi ud di igi-
da en e s I'oes .
Un
g an bloc de 1'10
m.
de longi ud s'encas a a amb
el
mu i o ma a amb ell
un angle quasi ec e (Lam.
II
b,
bloc ma ca amb una
Z).
Resul a en ambdós, dones, con enpo-
anis.
La
ixació
c onológica del mu es no ou possible conc e a -la. La base es a a ocupada
pe un ni ell amb ce amiques del B onze, mesclades amb ma e ials omans. Una ca a eali za-
da
a la pa in e na del mu no a lliu a
sinó
ped uscall.
De
o a
mane a sembla a una ob a e-
a amb
pos e io i a
a l'Eda del B onze,
ja
que pe una banda es a a isolada deis mu s del po-
bla
i pe al a enia una ac u a
mol
més acu ada que les mu alles del B onze.
El
que sí que es
po
di
és que a se i inequí ocamen de pun de
delimi ació
del san ua i,
dona
I'acopla-
men deis ma e ials omans amb ell; una moneda
d'
Ad ia hi a so i encas ada.
A la pa sud del mu s'obse a a un angle o ma pe 4 ilades de ped a, amb blocs més
eduHs
-25
-40
cm.-
(Lam.
II
b,
lIe a
Y).
El
desmun de la pa in e io a p opo ciona ce a-
mica omana, un agmen de egula i un
oQ
de ma b e, posa s pe a ebli
el
ibaQ.
Fou als
en-
de ocs
d'aques
espai, de ac u a
mol
més descu ada que la ,'es a del mu , on a eixi en 1976
el
eso e de monedes almohades,
el
que indica que aques mu es de I'an ic san ua i oma
a se eap o i a du an I'época medie al.
Uns espe ons ocosos, amb una alQada maxima de 2 m., c eua en el
jacimen
i sembla en
delimi a
dues zones. Al seu no d, e ec i amen , a en so i
e~s
agmen s de ma b e més in e-
essan s, el que
indica
que hi se ien les es a ues.
Alguns
blocs es an ac ualmen escapolla s
pe
i'acció
de picaped e s del poble. Com
ja
hem comen a , la
unió
en e aques os pun alo s i
el mu de la quad ícula
B1
es a a assegu ada.
Al no d del
jacimen
no es eia ninguna es uc u a apa en . Pe ó, una pa e na u al que co-
ia en
di ecció
es -oes sembla a ha e se i de delimi ació.
De
e , a pa i
d'ella
els es igis
a queológics s'en a ien. Pe al a banda a les quad ícules A2a i
Z2
la inclinació a a:lussada
d'una
pa e , o mada pe ped uscall
uni
amb hid óxid de cal na u al, sembla a ha e es a co-
egida mi janQan una capa
d'a gila
de colo ació oc e, piQonada. L'exca ació enia a con i -
ma aques supos ,
dona
que aques a a gila no a lliu a cap es igi a queológic.
Cap a I'oes la
delimi ació
enia ambé donada pe I'a lo amen
d'un
a alló de pe i s es-
a s na u als, que no ha ien es a pas al e a s.
La zona sud, la mes plana, e a la més con o e ida; amb o , ambé sembla a que un es a ,
que alla a pe pendicula men el mu es , hagués es a e se i cbm a pa e de delimi ació.

186 JOAN V/GENT j GAVALLER
A pa i d'aques es e idéncies i de I'espai ma ca pe les monedes,es
a
pode in en a
e-
cons ui la plan a amb unes mínimes ga an ies de e isme ( ig.
4).
El
esul a é poc que eu e
amb la geome ia. L'espai ú il in e io al550
m.
2.
Amb les dades p opo cionades pe I'exca ació, in en a explica com ana a mun ada la ca.
be a de eules en a din e el e eny especula iu. Hagués es a IOgic que a la pa sud hague-
en eixi unes deixalles de pals d e s; ningú,
pe O,
en
a
so i . Po se la poca po éncia ce
la e-
a no ou un ac o mol p opici pe a una conse ació co ec a. L'únic es igi d'un possible
pal d e es
a
oba a la quad ícula A2a, consis en
en
deixalles de us a c emada, de
10
cm.
d'al u a (la si uació
e
ma cada amb una Z a la igu a
4).
També a con as a San a Ba ba a I'abséncia de mo e , ajoles o o es. O'al a banda
I'exca ació ampoc
a
IIiu a cap es igi de
solo
pa imen d'época omana,
ni
an
5015
e eny
pi<;:ona .
Ja hem comen a com els ma e ials omans so ien a ce es zones ba eja s amb
ce-
amica del B onze, el que ol
di
que du an I'época omana no
a
ha e cap p eocupació
en
e-
aplena
el
e eny, sinó que es a en ins al.la di ec amen sob e
el
sol que
hi
ha ia. S'ha
e-
sal a ambé que a ce s ind e s els ma e ials omans descansa en di ec amen sob e la oca;
ins i o , sembla a que mol s deis es a s que a lo a en din e
el
e eny ma ca pel san ua i .
no ha ien es a esqua e a s als ex ems pe al de
acili a
la o mació d'un sol uni o me. O'al-
a banda, el desni ell in e io , especialmen en e I'espai ocupa pe les quad ícules
A2
-
B2
i
la es a del jacimen , e a bas an acusa .
A pa i de
o s
aques s indicis i e idéncies es po conclou e que a I'al<;:amen del san ua i,
no a en comp a pe a es
ni
la geome ía,
ni
I'es on;:,
ni
la imaginació i sí I'amo lamen a unes
es uc u es p e ixades.
Han es a o ma s cinc g ups:
1.
Ce amica medie al.
11.
Ce amica de c onologia ince a.
111.
Ma e ials de l'Epoca del B onze.
IV.
Ce amica ibé ica.
V.
Ma e ials omans.
MATERIALS
S'ha c egu con enien p ocedi d'aques a o ma degu al e ol im de ma e ial i I'e ec e
pe o bado que hagués
ingu
la seua publicació a pa i de subni ells.
1.
CERAMICA MEDIEVAL
Conjun he e ogeni de ce amiques, algunes bas an odades, in eg a pe
88
agmen s
(Fig.
7)
. Hi des aquen:
- 1 agmen de base plana co esponen a una cassola, amb e nís in e io e d obscu o '
Pas-
. a bas a, ogenca cap a I'ex e io i g is osca cap a I'in e io ; supe ícieex e io
"a ai ada".
Oeseng eixan g uixu
(n.
o
11).
.
-
18
agmen s de cos de pas a ogenca. Supe icie ex e na g is- osca; deseng eixan mi ja i
e nís in e io e d o mela .
-
12
agmen s de cos, a ípics, ·amb supe icie
"a ai ada"
de colo ació cas any-g oga. Pa e s
poc g uixes
(3
-4
mm.).
- 5 agmen s a ípics,deco a s amb e ícules a I'almang a
(n.
09).
- 1 agmen d'ansa plana, amb dos assos ho i zon als d'Oxid de manganés.
- 3 agmen s d'anses enca agolades.
- 3 agmen s co esponen s a una a a ec a, amb e nís in e io mela i i isacions e doses.
Pas a ogenca amb deseng eixan mi ja. .
- 1 agmen de coll co e,sponen a un ge icó, amb canale es pa al.leles i una banda d'Oxid
de e o mal conse ada. Pas a de colo ació beige
(n
. o
10).
]
13132
EXCAVACIONS
AL
SANTUARI
HISPANO-ROMA
DE
SANTA
BARBARA
187
4 o es de Ilib ells, o mes obe es i pa e s g uixes (n.os4 -7). Una
d'elles
(n.o
6)
p esen a un
Ila i de doble
in lexió
ex e na i deco ació o mada pe dep essions pa al.leles. Mos es de
o neja apid. Pas a ogenca amb abundan deseng eixan calís. Supe ície ex e na ma ó-
cla a.
11.
CERAMICA
DE
CRONOLOGIAINCERTA
-
Un
go e
de ce amica, e a ma conse a ín eg e: Amida 9'5 x 5
~
6 cm., co esponen s a
I'al u a, diame e bucal i
diame ebasila
. Té un ons pla i o ma de calze. Pas a homogénia
de
colo ació
oc e. La
pe<;:a
no es a enca a cui a, sois ai ejada. Es a e a amb la écnica de
" i es"
pa al.leles, no an -se cla amen els pessics de la ma. Fou obada a 0'20
m.
de p o-
undi a
a la cuad ícula
Z2
, en ol a amb una
bossadade
e a de
colo ació
oc e, de ca ac e-
ís iques idén iques a la pas a del go e . Pa eix se ob a
in an
il a mane a de
joguina
(n.
03).
-Ce amiques es ampades
(n.o
s 1 i
2)
. Fo en ecolli s 8 agmen s, escampa s a di e ses qua--
d ícules, possiblemen pe anyen s a un ma eix as. Pas a de
colo ació
oc e, homogénia i
blana, amb deseng eixan mi ja;
cocció
so a
a mós e a oxidan ; supe icie ugosa i amb a-
<;:os
de o neja a I'ex e io i a I'in e io . Po en es ampa s uns elemen s deco a ius que sem-
bien un a b e
es ili za
(?),
i,
en
dos
casos, una
imp omp a
ci cula
.
Un
agmen ,
(n
.o
1)
amb
un Ila i que po a dues canale es, pe me econs ui el diame e del go :
24
cm.
Uns agmen s
deposi a s
al Museu de Belles A s de Cas elló, exhibeixen el ma eix i
pus
d'es ampe a;
possiblemen
o en e es amb el ma eix punxó que aques es de San a Ba ba a.
P ocedeixen de la pa ida
denominada
Pla del Mo o.
Fe an A asa les es udia en aques ma eix quade n (a icle sob e a queología de Cas elló
de la Plana).
111.
MATERIALS
DE
L'EPOCA
DEL BRONZE
Conjun
homogeni de ce amiques bas an odades, in eg a pe 290 agmen s, epa i s de
la
següen mane a:
23
o es
(10
de Ila i ex asa ,
13
ec es), 6 anses
(4
de mug o, 2 anul.la s), 2
bases pla'nes, 3 agmen s ca ena s, i 256 inde e mina s, Cal esmen a :
- 1 agmen de as, Ileuge amen ca ena
en
el seu
e <;:
supe io ; o a ex asada
amb
lIa i
a odoni . Supe icies espa ulades i b unyides de
colo ació
e ós- ogenca; pas a g olle a
amb
abundós
deseng eixan . Diame e boca:
15
cm. (Fig.
8,
n.
o
1).
- agmen de o a, amb pa e s ec es, pe anyen a un as de Ila is Ileuge amen ex asa s i
apun a s. Supe ícies espa ulades i engalba de
colo ació
g isenca i oc e; pas a amb
mol
deseng eixan . (Fig.
8,
n.
o
2).
- agmen de
pe i
cossi de o a apun ada: supe icies amb engalba de
colo ació
g is- e o-
sa, pas a g olle a amb poc deseng eixan . (Fig.
8,
n.
03).
- agmen de o a, Ileuge amen ex asada, amb Ila i a odoni ;
supe icie
mal conse ada,
mol
possiblemen
po a a engalba; pas a g olle a de
colo ació
e ós- ogenca i aques g i-
senques, amb escas deseng eixan , (Fig.
8,
n.
o
4).
- agmen de o a ex as,ada, amb lIa i a odoni ; supe icies
mol
dolen es; pas a
mol
po osa
i g olle a amb
abundósdeseng eixan ;colo ació
g isenca-blanquinosa. (Fig.
8,
n.
05).
- agmen de o a
ex asada,amb
lIa i Ileuge amen pla;
supe icies
amb
engalba
de colo a-
ció
e ós- ogenca, pas a ina
amb
poc deseng elxan .
(F
ig.
8,
n.
06).
-
- agmen de cos
d'un
as ca ena ;
supe icies
amb engalba
colo
e ós-g isenca, pas a
ina
amb escas'deseng eixan . (Fig.
8,
n.
07)
.
- 1 agmen de cossi de pa e s
mol
obe es, lIa i
apun a
i ansa de
mug ó
en el seu
e <;:
su-
pe io ;
supe icies
amb engalba i espa ula ,
colo
ogenc, pas a po osa
mol
ben le igada i
escás deseng eixan . (Fig. 8,
n.
08).
- 1 agmen inde e minan
deco a
amb ne adu a
incisa
i
ansa
de mug ó; supe icies
amb
espa ula
i engalba
colo
ogenc, pas a g olle a i abundós deseng eixan . (Fig.
8,
n.
09).
Es
mol
di icil
eu e'n
conclusiones
alides
amb
agmen s
anesmicola s
i oda s.
De
o a
188
JOAN
VICENT
i
CAVALLER
mane a, el agmen
n.
o 8 é una semblan<;a amb el cossi del
OUé a e
0-:3;
Ni ell1,
del To elló
d'Onda
7,
da a ,
"g osso
modo",
a
p incipis
del 1200 a.C
..
Solam"en I'exca ació del
pobla
ens
dona a la seqüencia segu a deis ma e ials ins a a oba s.
Pe acaba di em que ambé a apa éixe una
mole a
de ped a a enosa amb els ex ems
acciona s
; les seues mides són
17
x 12 x 6 cm
..
En
sílex
12
pe i es
esque des de
colo s
blanc
i g is, 1 agmen de
pe i
gani e de
secció
apezoidal sense cap e oc i 2 esque des amb
dues mosses, una de
lesquals
sembla se una
pe i a
den
del
al<;.
IV. CERAMICA IBERICA
Es
p esen a
en
es g ups cla amen
de ini s,
(Fig.
9):
-Gobele s de pa e s ines:
28
agmen s, en e els que
s'inclouen
7 o es i 2 peus. Co espo-
nen a la
o ma
11
A de Maye 8. Tenen escassa al<;a ia, panxa acusada i o a ex asada ec a; la
pas a és du a, en epanada, amb deseng eixan calca i; po en,
an
a I'ex e io
com
a
I'in e io , ma ques
mol
assenyalades del
o no
Dos
agmen s
pe me en la
econs ucció
d'un
go e
(n
. o
1)
mol
semblan
a un
exis en
al
Museu
A queologic
de Ba celona, p oceden d'Empú ies i ep oduH pe Maye 9.
Únicamen
a-
ien les mides,
ja
que I'exempla
d'Empú ies
é una al<;ada de
78
mm. men e que el
nos e
es
si ua
en
53
mm.
El
diame e basila és de
28
mm.,
el
bucal
72
mm., i la
g uixa
de les pa e s 2'5-4
mm
..
Es
ac a
d'una
p oducció
local, segu amen ibé ica,
semblan
a
gobelle s
ca alans (Empú-
ies)
da a s
en e
el100
i
el60
a.C. 10.
-Go e s de pas a g is: 17 agmen s, deis
quals
5 pe anyen a o es, un
ala
panxa
d'un
go e
calici o me
(n.
o
6),
un al e a una base, i la es a a ípics. La
colo ació
de la pas a a ia des
del
g is
obscu
ins el cia , quasi oc e. Els
go e s
calici o mes
g isos
pe du en a
o
el Ila g
del pe íode ibé ic; I'e olució de les o mes i la seua
c onologia
enca a no ha es a ixada.
Aques s
go e s
es an p esen s a les denominades
"co es
i uals"
ibé iques
(o
"co es
san ua i")
del País Valencia. Com a
unció
especí ica els ha es a
assignada
la de asos de
libac)ons 11.
-Ce amica a o n pin ada:
30
agmen s, amb pas a
colo
a a onjada ma ó o g is siena, de-
co a s
amb
pin u a
inosa, més o menys ogenca i semp e mal. Temes.
geomé ics
cons i-
u'i s pe bandes i
ile s
pa al.lels e ícules ( ag. n.
os
10
i
17),
ombes ( ag,
n.o
17)
i una ulle-
a(n.o
11).
La delimi aciÓ
c onológica
d'aques
g up es a
di ícil
, pe al com els ma e ials del p ime i
segon ni ell del
jacimen
es a en e ol a s,
com
ja hem comen a ; alguns
d'aques os
ag-
men s, a I'igual que
d'al es
adsc i s
al
p ime
i segon g up, a en eixi
en
supe icie. D'al a
banda
aques os
mo ius
a en
eni
una pe du ació IIa ga. a iban en alguns
Ci3,SOS
ins
el
se-
gle
111
d.C.
El
agmen
·n.
o
21,
amb una ala plana
digi ada
i a ancada de
cos
globula
pin a
amb una banda i un ile , pe any sense
dub e
a una aixella omana de
adició
ibé ica.
Pe a
anca
aques apa a consigna em la p eséncia
d'un
agmen co esponen a una
am o a de
boca
plana, amb la supe ície isiblemen odada i sens mos es de pin u a
(n.
o
20).
V.
MATERIALS ROMANS ,
CERAMICA SIGILLATA
El
o al
de agmen s ha puja a 267. Com a ca ac e ís ica gene al cal
di
que es ac a a de
7
F.
GUSI
JENER, Exca ación del ecin o
o i icado
del To el/ó
de
Onda (Cas ellón),
en
Cuade nos de P ehis o ia y A queo-
logía Cas elloneñse, 1. 1974,
p.
32, n.o
2.
, " .
8
F.
MAYET, Les cé amiques a pa ois ines dans
la
Pémnsule Ibénque, Pa ls, 1975.
9
F.
MAYET, ob a
ci ada
. Planxa 11,14. " . .
10 A. LOPEZ MULLER, C onología de asos cubile es de pa edes m.as en Ampunas,
en
Ampu las XXXIX,
1980.
En
p emsa. .
11
M. GIL-MASCARELL, Sob e las cue as ibé icas del País ValenCIano. Ma enales y p oblemas, en Papeles del Labo a O iO
de A queología de Valencia
11,1975,
pp. 320-21 .
EXCAVACIONS
AL
SANTUARI
HISPANO-ROMA
DE
SANTA
BARBARA
189
agmen s
mol
eduT s i
amb
una conse ació
mol
dolen a. La quad ícula A 1 dona a el
pun
més
al
de
concen ació
amb
e128'10 %
deis
agmen s del o al.
Els pe cen a ges segons
p oduccions
són els següen s:
SudgaLlica: 26 agmen s 12'74 % del o al.
Hispanica: 207 agmen s 77'53 %
Cia es:
34
agmen s
9'73 %
SUDGÁL.lICA
(Fig.
10)
.
To s
els
agmen s
co esponen a ce amica Ilisa. Des aca un agmen d'un as D ag.
36
de
20
cm. de ci
cum e éncia
, deco a
amb
dues ulles a la
ba bo ina
sob e I'ala. Pas a
colo
ajola
amb deseng
eixan
mol
isible. Ve nís oig
obscu
amb po osi a s. Hi són p esen s ambé les
o mes Ri . 8 (un agmen de o a amb un g a i ), Ri . 5 (un agmen de o a) i Ludo ici Tb (un
peu).
HISPÁNICA (Fig. 10 -
11)
Llisa
161
agmen s (79'71 % del o al). Hi són p esen s les o mes
33
(un peu),
35
(un peu),
27
(3
o es) i Ri . 8 (una o a).
Ma ques.
F agmen de ca ela oblonga, en peu de o ma 35 ?; ma ca incomple a. T ansc ipció: O A
TV. Mezqui iz
ci a
dues
es ampelles
p oceden s d'
Almedinilla
(Có doba) amb la ma ca
AT.VSONI (ATTIVS VSQNIVS)
12
.
Fons
d'un
as, sense o ma, amb un peu ex ao dina iamen baix
(8
mm. d'al u a), deco a
amb
una canele a. pas a de
colo
a a onja , mal elabo ada; e nís Ileuge , de
mol
mala
cali a
i
poc
b illan . Ca ela
oblonga
econs uida a
pa i
de es agmen s. Amida
39
x 5 mm. T ans-
c ipció: OF. SEMP. Es ac a del e isse Semp onius, locali za a T icio (Rioja)
13.
Pe i
agmen
(2
cm. de longi ud) amb el e nís
comple amen
desapa egu , excep ua
un
agmen de ca ela amb es lIe es de
di ícil
lec u a: P
VV
(?).
Deco ada
42
agmen s
(20'29 % del o al).
Excep uada
una
o a de D ag.
27
i un agmen de D ag. 29/27 la es a qe agmen s co es-
ponen a la
o ma
37
. La
deco ació
consis eix
en ose es, o uls, ce cles,
mo ius
c uci o mes,
espigues, sane es en S i
mo ius
e icals. Cal
des aca
un agmen amb un pa dal i una
igu a
agmen ada
de
gos
(Fig. 10,
n.o
9),
una
igu a
masculina
ma xan ,
oscamen
ep. esen a-
da (Fig.
11,
n.
o
1)
i
una igu a
emenina en e a b es (Fig.
11
,
n.
o
3);
la pé dua de e nís
impideix
ma isacions.
Com a ca ac e ís ica gene al
d'aques
ipus
de
sigilla a
cal
di
que són ma e ials de mala
ac u a,
an
espec e a la pas a
com
ocan
al e nís. Hi han o mes amb pa e s
mol
g uixu-
des,
d'época
mol
a dana.
Cia es (Fig.
11)
To s els
agmen s
ecolli s
co esponen a la ca a
A.
Des aGa
un~
po ció de as,
o ma
Lamboglia
7,
econs u"i a pa i de
21
agmen s
escampa s
pe les quad ícules A
1,
Z1,
Z3 i
Y1.
Apa
d'aques
as les úniques o mes en egis ades han es a la 1
(2
exempla s pe an-
yen s a o es), la 10 A
(3
exempla s de o es) i la 9 A (una o a).
ALTRES SIGILLATES
Lucen e
P opiamen no es po pa la
sinó
d'imi acions.
Han es a
con abili za s
16
agmen s pe i s,
deis
quals
des aquen una o a ame llada. amb un
neiximen
d'ansa
(Fig.
11
,
n.
o
11)
i un ag-
men de
pe i
ge e amb o ma
globula
i peu
mol
baix (Fig. 11,
n.
o
10).
Cap d'aques es o mes
12
M.A. MEZQUIRIZ, Te a
Sigilla a
Hispánica. T.
1,
pp. 45 i
55,
Valéncia,
1961
.
13
T. GARABITO GOMEZ, Los al a es
iojanos
;
Biblio heca
P aehis ó ica
Hispana
, Vol. XVI,
Mad id
, 1978, p. 313, núm.
92
.
196
JOAN
VICENT
i
CAVALLER
egué en bas i -se casa; edescobe a en 1975 es oba ac ualmen a la casa
n.
o
23
del ca e
San Joaquim de Nules.
Es
ac ~
de la
mei a
an e io d'un pedes al de calca ia g is cla a, alla
dedal
a baix. Les
seues
dimensionssón.
66/30/15
cm., la g ossa ia no o iginal.
En
la pa supe io conse a
pa del ocu/us.
Du an l'exca ació
es
a
oba un g an agmen pe anyen a la pa pos e-
io esqueixada; amb ell, la g ossa ia de la pe9a es col.loca iaen
43
cm
..
El
camp epig a ic amida
32
x
30
cm., oban -se el ni ell ea ona i es an limi a , dal i baix,
pe una mo lu a, ·escalonada en la pa supe io i escalonada i de co bes cónca es i cón exes
en la in e io . Lle es.capi als, de bona ac u a, amb una al9ada que oscil.la en e 4
~
3'5 cm
..
La
incisió
és no able. Indicis d'o dina io
en
la
2.
a i
3.
a línia, en e ambdues, i a mi ja al9ada de la
2.
8•
5.-
(Figu a
6,
núm.
5)
C[---]
. Inédi a (*)
Ex
[ o o]
Angle in. e io esque e d'una a a o i a eballada sob e calca ia g isa, agmen a
en
dues
po cions. Amida
20
115/14
cm. A
la
pa in e io conse a dues mo lu es i a la ca a la e al po -
a
'escolpi un u ceus.
Lle es capi als bas an e osionades, amb una al9ada de 3'5 -3'cm.,
El
encamen
Ha
a ec-
a
la
1.
8 i
3.
8 lie a de la línia in e io .
Apa egué·en 1976 a la supe ície de la quad ícula
A1,
Ac ualmen deposi a
al
Museu de
Belles A s de Cas elló .
.
6.~
(Figu a
6,
núm.
2)
[--~]
N Inédi a
Mei a supe io d'un pe i al a co ona amb una co nisa ado nada amb impa i olu es, la
d e a quasi a asada.
El
encamen ha elimina un e 9 de
la
p o undi a o iginal, allan
en
diagonal la p ime a línia, de la qual es conse a únicamen una N de 2'5 cm. d'al u a. La supe -
icie
insc i a amida ia
15
cm. de longi ud. Les dimensions del agmen s6n:
12/18/12
.
Calc~ ica
g is-b/a enca.
Apa egu en
1976 a la
supe íde
del quad e A
1.
Ac ualmen deposi a al Museu de Cas ell6.
7.-
(Lam. IV, núm.
3)
Ex
[o o] Inédi a
T os de calca ia g is cla a di idi
en
dos agmen s. Amida 9/7/0 cm
..
l.,es
dues Ile es, de 2
cm. d'al u a, es oben incloses din e d'una lau ia escolpida
en
elleu.
Lloc d'apa ició: Quad ícula
B2.
Ac ualmen es oba al Museu de Belles A s de Cas elló.
8.-
(Lam.
IV,
núm.
4)
AppF!
Inédi a
Pie as
y(o um) !i(ol i )
Pa aJ.lepíped agmen a de ped a calca ia g is cla a, blana i dolen a. Les seuesmides s6n:
14/9/11
cm.; base i pa supe io no o iginals. L'al9ada de les lIe es, sumamen e osionades,.
és en la
1.
8 línia de 3 cm. i en la
2.
a de 2'5 cm
..
A la pa supe io el encamen
s'inicia
a 3 -8
cm. del comen9amen de leslle es; desso a a ec a les dueslle es.
La
lec u a, a pesa de I'a asamen de les lIe es, no o e eix cap dub e, pe o la in e p e ació
es p oblema ica. AppalAppus es oben e.s imonia s a les Gal.lies. A Hispania
5015
es oba
en
una insc ipció de la locali a de Con as a (Ála a), ecollida
al
CIL
11,
2950.
En
comen a -la, M.L.
Albe os esc iu 23:
Se
a a
de
una palab a
po
aho a única en la onomás ica hispana, pe o
a es iguada ue a de la Penínsuia: Appa, Appus, Appo. Puede a a se
de
un masculino en a o
de un emenino no mal;
la
insc ipción no pe mi e acla a lo.
En
cualquie caso es una palab a
" Ve
no as
22
y
23.
23 M.L. ALBERTOS, Ala a P e· omana. Es udio lingüís ico, en
Es udios
de A queología Ala esa,
4,
1970,
p.
128.

EXCA
VACIONS
AL
SANTUARI
HISPANO-ROMA
DE
SANTA
BARBARA
-197
del balbuceo
in an il
basado
en
appa "pad e". Reme
al
seu Ilib e
"La
Onomás ica pe sonal
p imi i a de Hispania a aconense y Be ica",
p.
29
i a Poko ny, IEW,
p.
52.
Tocan a Pie as hi ha que conside a -lo cognomen, ebu jan e e éncies
auna
di ini a , do-
na que en les insc ipcions'
en
que igu a, ul a ana associa a un quali ica iLi (Augús a iLS
202,5080), a una pe sona (ILS 925,6720) o a al a
di ini a
(ILS 376,3785, 3792,8045),
a
semp e
en da iu. Pie as és un cognom p opi
d'ingenuí
i gene almen es e e eix a subjec es mascu-
lins 24, enca a que
en
aques a ocasi6, d;ana associa , com així sembla, a Appa; deu se consi--
de a emení, cosa que no és
en
absolu
excepcional
(27
cassos de
66
ecolli s al CIL).
No deixa de so p end e la p eséncia de
dos
cognomina. Hom pod ia pensa en un nomen
ab e ia
ipus
Appaedia (ILS
5545)
o Appalia (ILS
1417),
hipo esi que é
el
g eu incon enien de
e e e éncia a
gen ilicis
no en egis a s a Hispania.
És
cia , semp e queda el ecu s de pensa
en un
obli
pe pa del lapida i
d'un
nexe
poi;
si aques nexe hagués
exis i
la cosa esul a ia
més no mal: Appia és un nome J ampliamen
es i ica
a la Península,
ins
i
o
al Ile an
pe-
ninsula (CIL
11
3061
i 3062, Gandia).
Apa egué a la quad ícula
B2
du an I'exca ació. Ac ualmen
diposi ada
al
Museu de Belles
A s de Cas eU6.
9.-
(Figu a
6,
núm.
3)
---]
o Inédi a
F agmen co esponen a I'angle supe io d e
d'un
al a . Les seues dimensions s6n:
10
I 9 I
9 cm. Calca ia g is cla a. Po a una mo lu a conca a
i,
en
la pa supe io ,
un
en onsamen co-
esponen
al
oculus. Sois s'ha conse a la pa supe io
de
la Ile a.
Lloc d'apa ici6: Quad ícula
Zl,
du an l'exca aci6.
10.-
(Figu a
6,
numo
4)
V[--
-] Inédi a
F agmen co esponen a un angle supe io esque e. Amida
11/10/6
cm
..
Calca ia g isa.
Les dues ca es es oben ado nades amb dues pe i es mo lu es.
La Ile a,
mol
incisa, es á incomple a.
Lloc d'apa ici6:
Z2.
11.-
Al 1962 un ca( ado
a
eu e al sec o
II
un agmen mo lu a amb una
x,
possible qeixa-
Ila de la 6 mula "Ex o o".
El
agmen no ha
es a e oba .
MARQUES
DE
TALLER
Dos agmen s de g ans ecipien s· po en una ma ca incisa. La pas a és de
colo
oc e-a a-
onjada, p esen an a( os de o neja a I'in e io . La es i uci6,
en
els
dos
casos, es p esen a
di ícil.
F agmen
1:
F agmen
2:
11
(Q)
W
11
W1
i
Mides: 110 x
75
x
11
mm. Al u a es i uIda de la Ile-
a cen al:
56
mm
..
Fig.
13,
n,o
9,'
Mides:
82
x
59
x
10
mm. Al u a es i uIda de la lie a
cen al:
42
mm
..
Fig.
13,
n.
08.
ALTARS ANEPIGRAFS
Du an l'exca aci6 a en so i es al a s quasi sence s (Fig.
6,
n.o
s
8,9
i
10)
i una
quan i a
bas an ele ada en es a agmen a io
241. KAJANTO,
The
La ln cognomina,
Helsinki,
1965, pp. 97·98 i 251.
198
JOAN
VICENT i
CAVALLER
MARBRES
En
o al han es a ecolli s 18 agmen s, deis quals
50
s6n o almen amo s. La iden i ica-
ció deis que enen algun sen H es a di ícil, a causa de la in ensa e osió que han pa i ,
ja
pe
I'acció di ec a deis agen s a mos e ics (cas deis agmen s si ua s en supe icie) com pe la
descomposició causada pe I'aigua, acumulada
al
jacimEm g acies a la con igu ació
en
o ma
de cube a d'aques .
La
conse ació deis agmen s és dolen íssima, sal an els g ans de ma(-
b e
en
oca -los.
To
el
ma b e és de colo blanc.
Es
desc iuen ambé els p oceden s de la coLlecció
P~ ca .
La
si uació de les peces més impo an s
é
ma cada a la igu a
2.
RELACIÓ
1-5.-
Cinc agmen s de gu ae,
de
dimensions comp eses en e els.
10
i els
15
cm
..
Un
d'ells es ep odueixa la igu a
5,
n:o
9.
6.-
Un
agmen de di ícil in e p e aci6 (Lam.
IV,
6).
Amida
41
x
50
x
28
cm.
El
encamen
de o es les o es impedeix es i ui la o ma o iginal, o dilucida si o ma a pa d'un conjun
més ampli o si
eni~
~en i
pe sí ma eix. La pa an e io pa eix ésse una ep esen aci6 d'ona-
des d'aigua b ollan .
El
ac amen
de
les suposades ones és exquisi i
~Is
e ec es de cla obs-
cu plenamen aconsegui s. A la pa pos e io po a ambé unes incisions a mane a d'ones
ho i zon als em,elsades.
Pel
momen o in en! d'assaig in e p e a iu esul a a isca . Fon s
d'aigua escolpides es an documen ades a san ua is de les Gal.lies com a a moble.
Aques
~gmen
a
so i encas a a la pa e e a no d. Dona a
I?
imp essió que hagués es-
a coLleca a pos a
en
ella desp és
de
I'abandó del san ua i (co e €i assenyalada amb lIe a C
a la lamina
111,
a).
!
7.- Mei a an e io d'
un
conill :Fig.
5,
n.
o
11
. Duu les o elles a e ades al
110m
i
el
cap lIeu-
ge amen inclina en e s la seua d e a.
La
boca i els'ulls o amen e osiona s. Amida 8 x
13
x 6
cm., co esponen s a I'al u a, lIa ga ia i g uixa
en
posició ho i zon al. P obablemen es ac a
de la plasmació
en
ma b e d'una espécie animal mol usual als sac i icis omans.
CoLlecció Po ca . Lloc d'apa ició desconegu .
8.-
F agmen co esponen
al
coll d'un ca alle . Po a escolpida la c ine a. S'ap ecia
I'a ancamen del cap, di igi en e s la d e a .Fig.
5,
n.
o 1 .. Dimensions:
13
x
15
x 9 cm. co es-
ponen s a I'al u a, longi ud i g uix, amida
en
posició ho i zon al. Apa egué a la quad ícula 62.
9 .
....:....
F agmen co esponen a un mo o de ca alle . Po a la boca en eobe a, mos an
disc e amen la lIengua; den s lIeuge amen assenyalades. Es a gi a lIeuge amen cap a la
seua d e a.
Deu
de elaciona -se amb I'an e io . Dimensions:
6'1
x 8'6 x 5'2 cm.
Lloc d'apa ici6: Ouad ícula
Z2.
Figu a
5,
n.O
10.
10.-
Colze.
El
b a¡; o ma amb I'a an b a¡;
un
angle de
26
0. Donades les dimensions (9'5 x
12
x
?'7
cm., amida
en
posició ho i zon al) i la seua odonesa, hom po conclou e que aques
agmen pe any a una escul u a d'in an . Figu a
5,
n.
06.
Es
a
oba a la quad ícula
A2.
11.-
F agmen d'una mane a esque a.
Es
conse a pa de la palma de la ma i de les p i-
me es alanges. En e els di s sob esu un objec e ubula , di ícil de desxi 'a . Dimensions
en
posició ho i zon al: 7'4 x 4'8 x 4 cm .. Figu a
5,
n.
o
7.
Aques agmen deu de co espond e's amb I'an e io . Lloc d'apa ició: Ouad ícula 62.
12.-
F agmen co esponen a la pa pos e io d'una cama d e a d'una igu a masculina. '
Múscul lexo ben ma ca . A la pa in e io es
eu
I'inici del endó d'AquiLles i del u meH.
Po -
a incisions co esponen s a la co igia. Dimensions:
21
x
18
x 1cm., amida
en
posició e ical.
Figu a
5,
n.
o
5.
Lloc d'apa ició: Ouad ícula 64.
1
3.-
F agmen co esponen a un cos a esque e del o s d'un gue e Fig.
5,
n.o
4 .
S'ap ecia el cingulum, bal eus i gladius hispaniensis. A la pa cen al po a un o a de
21
mm.
on ani ia encas a alg4n aplic deco a iu. Dimensions:
18
x
14
x 9 cm., amida
en
posici6 e i-
cal..
Va
apa éixe a la quad ícula 62.
EXCAVAC/ONS
AL
SANTUARI
HISPANO-ROMA
DE
SANTA
BARBARA
199
14.-
Pa supe io d'una has a longa, encada
al
e ex i a I'angle la e al d e . Fig.
5,
n.
08
Po a un o a de
22
mm. de longi ud que se i ia pe a ixa -Ia al
palo
Aques agmen deu de
elaciona -se amb els dos p eceden s.
15.-
F agmen que ep odueix un
di
g os d'una ma, aga an un objec e iangula de di í-'
cil in e p e ació, ' al egada un pa azonium ,Fig.
5,
n.
o 2 .
La
pa an e io , poc eballada, a
pensa
en
un possible encas amen . Dimensions:
11
'3 x 6'9 x 5'3 cm
..
Tamany supe io
al
na u-
al. LLoc d'apa ició:
Z2.
16.-
F agmen co esponen a una base d'es a ua. Sob e
el
socol descansa la pa an e-
io d'un peu d e masculí ,Fig. 5
n.
03.
Di pe i quasi a asa ; sois conse a una ungla, co es-
ponen
al
g os.
Va
calga amb caliga. Mides: 15'5 x
30
x 12'5 cm
..
Col.leccio Po ca . Lloc d'apa ició desconegu .
To s aques s agmen s se an objec e d'un es udi més acu a . A ancem, pe o, les
se·
güen s conclusions:
-els agmen s 8 i 9 co esponen a
un
ca alle .
No
po a apa ells
ni
e;
ni
sembla ha e po -
a gene .
-els agmen s
10
i
11
co esponen a un igu e a de xique , escolpida quasi a amany na u al.
-els ma b es
12,
13
i
14
semblen deixalles d'una igu a d'un gue e , a ju ja pe la co igia,
co e jam,
gladius
i Ilanga.
-
el
ma b e
n.
o
15
sembla co espond e pe la seu a algada
- amany
na u al-
a la di ini a a
, la qual es a ia dedica
el
san ua i.
Es
impo an e cons a que
el.
peu pe any a una igu a
masculina calgada amb caJiga.
ATRIBució
DEL
SANTUARI
Pel
momen esul a p ema u in en a assigna aques Iloc a una di ini a conc e a, a es
que les insc ipcions no donen cap pis a
en
aques sen i i que els agmen s ma mo is no o e-
eixen conclusions mol e mes.
Es
po apun a com a me a hipo esi, a pa i del econeixe-
men d'aques s, una dedicació a una di ini a d'o igen gue e , A a
bé,
no ens és possible in-
ui
si es em da an d'un déu ípicamen oma, ep esen a segons els con encionalismes de
I'a impe an , o si hi hagué una assimilació del numen indígena ibe ic a
Una
di ini a del pan é6
oma, de ca ac e ís iques simila s pe o que conse a a plas i ica s alguns deis ells es e eo-
ips. L'analisi deis ma b es,
-delimi an
si es ac a de peces impo ades o eixides de ped e-
es i alle s
peninsula s-
així com I'es udi a ís ic i la ixació c onologica, apo a an dades
de-
cisi es
en
aques sen i . '
En e els cel es, una di ini a gue e a,
en
elació amb les on s salu í e es, els Ilocs ele-
a s i els ca alls, ou assimilada a Ma s, eben di e en s epí e s, segons a ees geog a iques.
The eno ha dedica di e sos es udis a aques a di ini a i ha c ida I'a enció sob e la eqüen-
cia de I'apa ició a san ua is gaLlo- omans de ca alle s, i no solamen modela s
en
e acui a,
sinó ambé escolpi s
en
ma b e o b onze
25.
Na u almen , es no au o i za, o a deis nos es minsos coneixemen s ac uals sob e la eli-
gió i la mi ologia ibe ica, a e ex ensibles aques es cons an s a un cen e inclos din e una
a ea cul u al an di e sa.
Un
al e pun que cald a ma isa en el u u és
el
de la p obable elació del san ua i amb
una on d'aigua medicinal (la Fon Calda) si uada desso a 26. .
25
E. THEVENOT, Su les aces de Ma s Cel iques, B uxelles, 1955. Le che al sac é dans la Gaule
de
I'Es , en
Re .
A ch. de
l'Es ,
11,1955.
A
p opos
des Ma s Cel iques, en Ogam
IX,
1957.
26
El
p ime en e -se'n essó de la possible
u ili zació
de la on pels omans ou
F.
J. LEMOS, qui al seu llib e Vi udes
medicinales de las aguas mine ales de la Vil/a ieja de Nules
en
el Reyno
de
Valencia, Valencia,
1788,
p.
73
esc iu: "De dos mo-
dos
se
usan solamen e las aguas de
la
uen e Calda, que son en ba lo y bebida. El p ime o es an an iguo, como que los
mas ancianos
de
la Villa han alcanzado las uinas de las casas que a es e in cons IJye on los Romanos en aquel Campo.
que es á á la izquie da saliendo
po
la Calle de San Vicen e pa a
el
La ade o,
ai
qual
po
la peque lez de los edi icios
llama'
on las Case as, nomb e que aún conse a en e los cu iosos: pe o
el
iempo que odo lo muda, no ha dexado
sino
la me-
mo ia
del
si io
á donde es u ie on". To a la bibliog a ia pos e io s'ha e e í a aques es suposaqes case es ?manes, de
200
JOAN
VICENT
i
CAVALLER
EVOLUCIÓ
So osa ien , les
81
monedes omanes apa egudes al
jacimen
ens donen una isi6 bas-
an pe ilada de la seua ajec o ia. T es g ups hi han es a ixa s;
el
p ime (cons i u'i pe
una
moneda ca aginesa, un ic o ia , un quad ans epublica i es quad an s d'A se)
cons i ueix
I'e apa undacional ibé ica, bas an mal coneguda a causa del edu'i olum del ma e ial que
ens ha a iba . Aques
e
dona , deixan a banda les monedes, pels
go e s
de pa e s ines, cali-
ci o mes g isos i p oduccions empa en ades,
jun
a ce amica pin ada a o no La c onologia
d'aques a e apa no ha queda massa ben ixada,
en
ésse -nos desconeguda l'e oluci6 deis p o-
duc es que semb'len més
an ics
: els calici o mes. No
hi
ha cap incon enien , pe o, a e o eu-
e
la undació a una
da a
p óxima
al
150
a.E. La p ecissió més e ma I'apo en els go e s de pa-
e s ines,
da a s
en e
el90
i
60
a.E.
, da a aques a
úl ima
que ma ca ia
el
momen d'aband6.
Res no sabem sob e
el
pe qué ou
delimi a
en
aques pun conc e un lIoc sag a , ni qui-
nes o en les causes que mo i a en la pa ali zació en la seu a eqüen ació. Tan sois hom
po
di
que la ida del san ua i ou bas an esmo e'lda
en
aques a e apa, a
ju ja
pe I'escas ma e-
ial que ens
haa iba .Es
cia
que semp e hom
po
pensa que hi haja
hagu
una ne eja o un
saqueig, ambdues coses eqüen s als san ua is de
l'An igui a .
. No ha en cap es igi a queologic d'época ibé ica a San a Ba ba a, exclos
el
jacimen
ob-
jec e d'aques a memo ia, és on;6s conclou e que aques san ua i ho e a deis poblado s de la
e'lna mun anye a del Cas ell. Cal e cons a que I'espai di ec amen ocupa pel san ua i no
és isible
- al en
dos
o es
me es-
des del pobla ibé ic, i ice e sa. Possiblemen a I'elec-
ció del pun juga ia un pape impo an I'a acció exe cida pe unes es uc u es na u als (els
espe ons ocosos) i po se ins i
o
a i icials
(els mu s de ensius de I'Epoca de B ónze),
ja
delimi ades, que edu'ien la eina a I'ho a de
bas i
una cobe a, o, simplemen , d'assenyala un
e eny, desp o is de cons uccions,
ja
que aques s san ua is no necessa iamen de ien eni
cobe a. Pe al a banda
el
e aplé es a a, compa a amb
el
cim del u ó, més a ece a de la
moles a i quasi con inuada bu ada del en .
Respec e
al
seu emplagamen
en
un pun ela i amen al , no cald a eco da ací I'a ac iu
que
allla g
de
o a
l'An i
gui a
han exe ci els Ilocs ele a s com a seien s de la di ini a 26a.
No deixa de,so p end e'ns I'escassa a ie a de les ce amiques ibé iques, compa ada amb
el
di e si ica pano ama del pobla del Cas ell.
En
especial des aca la o al abséncia
de
les
p oduccions campanianes, an abundoses al u ó del cas ell: ni un sol agmen ha es a oba
a San a Ba ba a. Aques e ens inclina a pensa si no hi hau ia una especí ica selecció de p o-
duccions
, o ien ada en e s els pe i s go e s,
en
sembla més ap es pe a les uncions i uals.
El
ma eix enomen s'obse a a les "co es sag ades" ibé iques del País Valencia, on ambé al-
a, pel momen , la.campaniana A i la 8
27
.
Des del
.:!::.
60
a.C. ins a la segona
mei a
del segle I d.C., hi ha un
bui
o al de es igis a -
queologics.
Es
du an el egna de Claudi
1,
o Ne ó, si enim en comp e la p ob.lema ica que
plan egen les monedes
d'imi ació
de Claudi I
28,
quan ,
jél
p ac icamen abandona
el
pObla
ibé ic del Cas ell, es einicia I'ac i i a . Se a du an I'época comp esa din e els egna s de 00-
micia i Ad ia quan s'hi a eny .la maxima eqüen ació
..
Ago és logic si pensem que la
in o mació
que posse'lm sob e la ida de les il.les omanes si uades desso a San a Ba ba a
les quals cap es igi ens es a. Solamen han apa egu al ol an de la
on
uns g uixos mu ¡¡ d'a gamassa de
da ació
in-
ce a, que dona en la imp essió d'ha e se i de mu s de con enció de la on ,
ja
que
ellloc
, ins época mode na, e a
mol
pan anÓs. Fins a a els ol an s inmedia s de la on no han
Il
iu a cap es imoni a queológic d'época omana. A
160
me es
de. la on hi
a
apa éixe
un
ses e ci de T aja, mescla amb abundan s ossos; possiblemen es ac a ia d'un en e amen
(C.
DOM
INGO e
al
.:
La
Vila ejla, Valéncia, 1977, p. 148.
Men e no s'ende oque el ell
edi ici
anex a la
Ion!
i es
laya
una p ospecció a queológica,
o a
hipó esi sob e I'emp a·
men pe pa deis omans
dp.
les aigües de la
lon
amb
linali a s
cu a i es esul a
g a ui a
.
26a
Se'n'ocupa del ema
R.
AGACH
ER
. Pou une géog aphie sac ée
de
1'0cciden oma in. P oblemes opog aphiques posés
pa
I'implan a ion
des sanc uai es. Ac es du Col/oque. Tou s, 19!3,
en
Caes~ odunum
,
VIII, 1974.
27 M. GIL.MASCARELL, Sob e las cue as ibé icas del Pais ValencIano. Ma e iales y p oblemas, en Ac as
dell
Cong eso Na-
cional de Numismá ica, Za agoza, pp. 320·21. .
..
28
J. P. BOST,
1.
PEREIRA, Les monnaies d'
imi a ion
de Claude le ou ées su le sl e de Commb lga, en Ac as del I Cong eso
Nacional de
Numismá
ica, Za agoza,
1972
.
EXCAVACIONS
AL
SANTUARI
HISPANO-ROMA
DE
SANTA
BARBARA
201
ens indica que Ilu majo ac i i a la eu"i en du an el segon
e Q
del segle
1/1
. a mei a del segle
11.
Es
en aques pe íode quan es pugen la maja pa de les escul u es que ens han a iba i es
deposi en les insc ipcions i bona pa deis ex- o s de
"quali a ".
Pe alguna aó desconeguda la in ensa
mobili a
assolida du an Ad ia s'in e omp quasi
b uscamen du an els
a,nys
comp esos en e el140 i
el
260,
any en el qual es einicia la se ie
mone a ia. Des d'aques a da e a
da a
ins el
395,
any co esponen a I'encunyació més mo-
de na, s'obse a una ac i i a lu"ida, pe o gens compa able amb
el
segon pe íode.
El
.±
395
ind ia a ma ca I'epoca d'abandó, o .de des ucció, si enim en comp e el accionamen
ex em deis ma e ials més oluminosos, en especial ma b e, i la seua dispe sió a a és del
sec o
1/.
Aques a da a
e
a
coincidi
amb la p opo cionada pe mol s san ua is de les Gal.lies i
ins i
o
d'Hispania; no és di ícil eu e da e e I'acció del c isHanisme.
CONCLUSIONS
L'escas ma ge de emps passa des de I'acabamen deis ebal/s a queologics ins a la
e-
dacció
d'aques
a anQ
ens in i a a aQa sois un b eu comen a i sob e la p oblema ica nascu-
da a San a Ba ba a. P oblema ica c eada an pe ac o s inhe en s al p opi jacimen , com pe
la
di icul a
de oba models compa a ius amb els que cla i ica algunes de les seues peculia-
i a s.
D'una banda cal lamen a , una egada més, que I'absencia d'es a i icació als ni ells
d'epoca omana ens haja impedi segui la seua e olució sense ambigüi a s ni bui s in o ma-
ius, obligan -nos, pel con a i, a o mula in e ogan s i hipo esis que
un¡;¡
' es a i icació co"
ec a hagués e innecessa is.
D'al abanda
ens obem amb ac o s aliens al jacimen que di icul en, pel momen , una in-
e p e!ació escaien del enomen que aques ep esen a:
un
/loc sag a ibe ic que és abando-
na i desp és, amb la eo ica plena o nani zació, és eocupa , conse an -hi pe o, I'ai e indíg.
e-
na que I'ha ia e possible, pe cep ible a a és de I'obse ació d'unes es uc u es que en es
eco den les omanes; an medioc es que a penes han deixa es imonio
Els pa al.lels a a és del mon ibe ic no són pel momen massa nomb osas; cal deixa
aques i ana a les Gal.lies pe a documen a cla amen
un
enomen semblan . AI/í, o a
Un
se-
ie
nomb osíssim~
de san ua is emplaQa s a les campanyes o als boscos, es imonien una
e oluci6 ma e ial que
a
des deis udimen a is basamen s de pa e s de ped a seca i coba es
bas ides sob e pi o s de us a de I'epoca p e- omana, ins a iba als san ua is deis segles
1/
i
111,
passan pe les inno acions del pe íode la ia. Aques es cons uccions no s6n, pe o,
es
'nés
que ana, és a di , una celia ec angula de pe i es dimensions
-5
x 8
m.
de cos a , no mal-
men -,
odejada
d'una
gale ia /la ga de 2 a 3
m.;
han es a a cides amb mo e , pe o, conse -
en un ca ac e comple amen ex any al pla oma
29.
Baixan cap al sud, a essa s els Pi ineus i ja en a ea ibe ica, ens obem amb el pano a-
ma ca ala, amb indicis bas an eloqüen s,
al
menys ocan a les coma ques ibe enques 30. Al
País Valencia hi des aquen dos san ua is que p esen en cia es
simili uds
amb San a Ba ba a:
La Se e a d'Alcoi i la mun anya F on e a ( e me de Sagun ). Les analogies s6n an e iden s
que no ens esis im a e una b eu analisi compa a i a, ad e in pe o, que els nos es coneixi-.
men s sob e aques da e /loc p ocedeixén d'i i o maclons p opo cionades pe les obal/es
supe icials i que, o Qosamen ,
el
dia que s'exca e po a ia la nos a comp ensi6. Hi des a-
ca en p ime /loc I'a ini a opog a ica: els es es an emplaQa s al
cim
de mun anyesele ades,
o ela i amen ele ades
en
espec e· a les seues bases: La Se e a sob esu
822
m. sob e
el
ni-
el/ de la ma , F on e a
373
i San a Ba ba a
221.
Les es uc u es s6n als es I/ocs d'una g an simplicJ a . F on e a, com s'ha dil, enca a no
ha es a exca a , pe o pel que s'endi ina a,
el
suposa edicle, a ui . i ualmen a asa , e a'
29
M.
GRENIER, Manuel d'a chéologie gal/o· omaine. Qua ilúne pa ie. Les monumen s des eaux. Pa ís,
1960,
p.
949.
30 Redac a ja el p esen ebal,! ens assaben a el
doc o
Miguel Ta adell de la p ope a apa ició d'un a icle seu ocupan -se
de la p oblema ica deis
"lIocs
al s"
sag a s ibe ics i ibe o- omans de Ca alunya i País Valencia.

202
JOAN
VICENT i
CAVALLER
d'una
g ~n
senzillesa 31. A la Se e a, el seu exca ado a oba g an
quan i a
de ped es, algu-
nes d'elles eballades,
en
comple. deso d e, jun amen amb eules omanes. Pe les condi-
cions opog a iques de la mese a, o igen deis ma e ial s ce amics essa s pel cos e , es
a
conjec u a 'amb I'exis encia d'un edi ici de plan a ec angula , amb unes midesmaximes de 8
m.
d'ampla ia pe
106
12
de longi ud
32.
La c onologia d'aques a íade pa eix eni ambé pun s de con ac e: una e apa undacio-
nal p e- omana i una elaci6 amb un habi a ibé ic els hi s6n comunes. A F on e a han es a
oba s agmen s de ce amica ibé ica, p esen ambé, enca a que
en
escassa quan i a , a .
La
Se e a, on, a I'igual que a San a Ba ba a,
hi
des aca
I'abséncia de p oduccions campania-
nes 33. La con inu"i a
en
época al -impe ial i du an el Baix Impe i es a ambé comp obada als
es lIocs, donada la p eséncia de sigilla a, I'analisi de les insc ipcions
(a
San a Ba ba a i F on-
e a) i els conjun s mone a is:
37
a
La
Se e a (amb una c onologia que
a
desd'Augus
ins a
Cons an í, com a mínim), i encunyacions colonials omanes i impe ials
-no
publicades enca-
a-
a F on e a.
Les a els indí.genes, o millo popula s, d'aques os san ua is
hi
s6n ambé palesos:
es
as-
Ilueixen en I'a i la inspi aci6 de les e acui es de La Se e a, pe i éncia deis ex o s ibé-
ics'34; o a a és de I'es udi an oponímic de les insc ipcions
de
San a Ba ba a i F on e a.
Es
cia que el o al d'aques es és excessi amen edu"i com pe a in en a eu e massa conclu-
sions sob e l'ex acci6 deis de o s, pe o no deixa d'ésse cu i6s que es dedican s de San a
Ba ba a siguen, amb o a p obabili a , lIibe s, i que una dedican d'un al a de F on e a, Bae-
bia G aeca, siga ambé lIibe a.
Ben
ce que
en
el cas de F on e a
el
e'ina ge d'un cen e del
p es igi de Sagun um
es
a de no a , an en la quan i a i quali a de les insc ipcions i al a s .
anepíg a s, com en quelcom an signi ica iu com puga se l'apa ici6 d'un agmen de b onze
co esponen a
un
b ac;
masculí, pos.siblemen pe anyen a I'es a ua del
deiJ
35.
L'exca aci6 de San a Ba ba a, doncs, ens ha se i pe a cons ui un esquema eo ic so-
b e un aspec e an suges iu com és la pe i encia, o assimilaci6, deis an ics cul es a
la
ac;ana
o ie~ al
hispanica
desp ésdel
can i d'E a. Espe em que nous jacimen s inguen a eixampla
l~ e
'
du'idaJlis a
ac ual i ens possibili en a anGa
en
el camí inicia .
..
,
',
ADDENDUM
.
'?
' ,'.,;-
En
p emsa ja .
Iá
p esen memo ia, ens a iba I'a icle del doc o Miquel Ta adell sob e la
p oblenia ica deis san ua is ibé ics ele a s: San ua is ibe ics i ibe o- omans a
"lIocs
al s",
en
MemO ia de
l'lns i u
d'A queologia i P ehis O ia-de la Uni e si a de Ba celona, 1979, pp. 35-46.
L'au o els di ideix en dos g ups: un p ime (amb una llis a de lIocs conegu s ealmen
e-
du-¡da),
in eg a pe san ua is incula s a pobla s; al és
el
cas del Ciga alejo (Mula), La Luz
(Sie a de Mu cia), La Se e a d'Alcoi o Ullas e .
Un
segon g up
e
cons i u"i pe Ilocs de cul e
sense apa en elaci6 di ec a amb habi a s.
Es
mencionen el jacimen s d'EI ColI (Susqueda,
coma ca de
La
Sel a), Mon Aguila (Badalona), San Ge asi
"Ade 6"
(Vilano a i La Gel ú),
L' A eny (Mon -Roig, Camp de Ta agona), San a Ba ba a (La Vila ella) i Mun anya F on e a
(Sa-
31
P. BELTRAN VILLAGRAS'
A,
Hallazgos en Sagun o, en A.E.
A.,
XXIV, pp. 246·47. Mad id,
1951
.
De F on e a ou baixa un
al a
o iu, a ui desapa egu , o a cu iós. El
a
copia
el
Pa e Ribelles: [(Lib)) e o Pa i I
[(
.
F))
abius Felix I
[(.F))
abius Fabianu
[(s))
I
[(1))
I ui i ex d(ec e o) d(ecu ionum) I
[(pe))
cun(ia) publi
[(9a))
I
[( ))
aciend(um) cu [( a/u))
e un [( )).
Es
mol
possible que aques a insc ipció e a e e éncia a la
cons ucció
de I'edícul. Ag ai'm a F ancisco Bel án
Llb is la
amabili a
que na
ingu
de deixa -nos eu e el manusc i del seu Co pus
d'insc ipcions
a la zona de Sagun um,
ac ualmen en imp em a.
32
C. VISEOO MOLTO, Exca aciones en el mon e "La Se e a",
p óximo
a
Alcoy
(Alican e), en Memo ias de la J.S.E.
A.,
n.o
45,
1922,
pp. 3 i ss.
33 En ic Llob ega ,
pe O,
se'n a essó de la disco dáncia en e els ma e ials del san ua i i els del pobla al qual es a a ads-
c l , esc i in al seu lIib e Con es ania ibé ica, Alacan ,
1972,
p.
56
: "¿Cómo se puede enlaza es o con
la
c onología del es-
ablecimien o? Sin duda hay que supone que el san ua io en su
p incipio
ue coe áneo de aquél, pe o que a lo la go del
iempo,
el
ca ác e
sac al
p e aleció, y áun cuando el poblado desapa eció, el
cul o
a
la
di inidad siguió cel.eb ándose en
es e luga has a.
muy
en ada
la
omanización. Es o explica ia que en
las
sucesi as limpiezas del san uano
-a
las que
hay que
a ibui
la apa ición de an as igu as despa amadas
po
las
lade as-
sólo queda an los ma e jales de
la
úl ima
época de la ida
del
mismo".
. .
34
A.
GRACIA Y BELLIDO,
De
.escul u a ibé ica. Al lunos p oblemas de a e y c onología, enA.E. A q.
17,
1943,
DO.
293/
ss.
35
Ellloc
es a a dedica a Libe Pa e , dei' a de ella nissaga i álica. Cinc de les nou insc ipcions de qué enim no icia, po ·
en la e e éncia a aques a di ini a . Tocan a Se e a pa eix ha e es a consag a a una deessa
ma eo
EXCAVACIONS
AL
SANTUARI
HISPA NO-ROMÁ DE
SANTA
BARBARA
203
gun ). Dóna així ma eix possibles indicis a Ca alunya i
País
Valencia i ma ca u u es
Hnies
d'in es igació.
L'apo ació del doc o Ta adell es una e lexió escla ido a i ealmen !luminosa en o n
d'un aspec e ins a a ocul de la eligiosi a ibe o- omana. Amplis i insospi a s ho i zon s que-
den desclosos.
C~LEGI
'
,UNIVERSITARIO
••
CASTEllON
IIIIVIiIlSIDAD
DE
V
ALENClA
BIBLIOTEC.
~
" "
~
NM
{O
i -
-------
-
~
,
..
1./
~
~;..-¡
01
I
'-2.80
.,,,,<J
220.
-
-l
':;~3:;J;i~!3.43
"~~
:"""¡'
sec o
' -
3.28
I
,----,
~
I
nLJ
~
.,0
.,."!J'
....
",<:-
¿,~
,~
219
L:
-
2:58
~
A)$
o;.
~.9o~
216
'-
5,52
'-3.96
A)
..
(Y.
'-5,28
.
~9o
~
~
San a
Ba ba a
conjun
co es
e e ides
a p
un
dominan
escala
1 :
100
¡--¡
{
di iso ia
d'aigües
~
opog a ia:
Luis
Albal
Ca los
Alba
ca es
,'"
.,..
-
4¡14
'-4.10
sec o
II
ped ega
~
%
'-6.22
L
6,23
o,e~o'
~e
'-
2,58
~-
6,76
Fig. 1 - Viene
explicado
en el plano.
-~
--~,
">
'"
i..
".
~eo,e~O'
'-7,26
o'
~/,(b
Q'"
:-------
~
.(
215
----
214
1 )
o
.j:>.
..
O
l:.
<::
<:::
O
m
<:
..,
(')
):::.
};:
-
-
m
::o
EXCA
VACIONS
AL
SANTUARI
HISPANO-ROMA
DE
SANTA
BARBARA
4
®~
{ : ®
!j}
+
' L
Fig.
2.-
Llegenda:
o
c 82
+
2 1
205
B
A
y
• Monedes. Les lIe es indiquen lIu
p o undi a
a
pa i
de la supe ície, d'aco d amb aques es
equi alencies: A' =
0-0'10
m.; B' =
0'10-0'20
m.;
C' =
0'20-0'30
m. ·i així successi amen de
10
en
10
cm
..
El
nomb e a e e encia al ca aleg.
M agmen s de ma b e (el nomb e en elació amb el ca aleg) .
. en alles .
e mall
d'o
agulla de pla a
lígula
212
JOAN
VICENT
i CA
VALLER
=
=/
I
~
·l
)
} I
~
4
Fig.9-
Ce a mica ibé ica.

EXCAVACIONS
AL
SANTUARI
HISPANO-ROMA
DE
SANTA
BARBARA
213
9
Fig.10 -SigiUa a subgaUica i hispanica.
214
.
JOAN
V/GENT i GAVALLER
o
3
1 l~IIIbU~ll~,u~~U
••
&.&4)
••
"
$&I~~&
~~~~~~I~INW~~~~WW
5
Fig.11 -
SigiUa a
hispanica (1·6), cla a
(7-10)
i lucen e
(10-11).
EXCAVACIONS
AL
SANTUARI
HISPA
NO·ROMA
DE
SANTA
BARBARA
215
-=-===-
5cm
Fig.12 -Ce amica comuna omana.
El
n.O
28, ce amica id iada.
216
JOAN
V/CENT
i
CAVALLER
Fig. 13 -Tegulae, ma ques sob e ge es, am o es i dolis.
EXCAVACIONS
AL
SANTUARI
HISPANO-ROMA
DE
SANTA
BARBARA
217
T
24
. o
. 32
~.~.~=~~~==:::z:¡¡¡¡=~=~
33C
d,
.
..
:
..
dd
..
.
Fig. 14 -Di e sos. Les en alles, augmen ades espec e I'escala.

218
JOAN
VICENT
i
CAVALLER
LAMINA I
a:
1,
jacimen ;
2,
Pilone de San a Ba ba a;
3,
Cas ell.
La
le xa indica I'a locali zació de la Fon
Calda.
b:
el jacimen
poc
abans de
I'inici
de I'exca ació.
11
~XCAVACIONS
AL
SANTUARI
HISPANO-ROMA
DE
SANTA
BARBARA
219
LAMINA
II
a:
la
quad ícula
Z1
a ni ell
de
la
oca
na u al.
b:
mu
sud-es o
220
JOAN
V/GENT
i
GAVALLER
LÁMINA
III
Vis a del jacimen des de I'es i des del no d·oes . Al ons Nules.
.....
EXCAVACIONS
AL
SANTUARI
HISPANO-ROMÁ
DE
SANTA
BÁRBARA
221
LAMINA
IV
10
cm.
4
6
50
cm
.
50
cm
.
Insc ipcions i escul u es.