Excavacions al santuari hispano-romà de Santa Bàrbara (La Vilavella, Castelló)

EXCAVACIONS AL SANTUARI HISPANO-ROMA DE SANTA BARBARA (LA VILAVÉLLA DE NULES, PLANA BAIXA) JOAN VICENT i CAVALLER EMPLAQAMENT La mun anya de San a Ba ba a 1 es a si uada als da e s es eps de la Se a Espada, en la zona de con luéncia amb la Plana de Cas elló. Es I'ele ació més baixa d'una pe i a se alada que culmina a 710 m. d'al i ud amb el pie denomina Pun al de Cab es. P esen a es pe i s u- ons: un di igi cap a I'oes , un cen al i un e ce aixeca en e s I'es . En aques da e , deno- mina pe an onomasia San a Ba ba a, s' empla9ael jacimen , a un en ena de me es d'una o e me al.lica de conducció d'ene gia eléc ica. La seua si uació és en ejable, ja que domina o a la Plana de Cas elló. Pel SW hom di isa Sagun , i, en dies cla s, el Cap de San An oni. La base del u ó a anca a pa i de la co a 60, essen la seua al i ud de 221 m. sob e el ni ell del ma . Es oba locali za al mapa 1/50.000 de l' lns i u Geog a ic i Ca as al, ulla 640 de Vila a- més, coo denada 39° 51 '30", la i ud No d, 3° 29'50" longi ud Es del me idiá de Mad id. Jus al peu de la essan es s'asseu La Vila ella. Al jacimen hom po a iba mi jan9an una senda, cons uIda pel se ei de mines, que c eua la mun anya de no d a sud. Geologicamen els e enys pe anyen al Bun sans ein, es an cons i u s pe a enoses o - oqua sí e es que a lo en a la supe ície en po en s es a s, en especial a I'aigua essan es . Aques a és la pa més inaccessible, a causa del o penden en egis a . A la ca a no d s'ob in dues boque!': de mina. L'explo ació de mine als d'oxid de e o a co- men9a a p incipis del p esen segle, essen la iquesa del mine al de baix pe cen a ge i I'ex- plo ació di ícil i poc endable. L'únic a an a ge el cons i uIa la p oximi a de la plan a side ú - gica del Po de Sagun . Al 1963 la mina ou abandonada. To a la mun anya es a cobe a de bancals de cul iu, a ui abandona s. Abans deis anys 60 hi p ospe a en ame lle s, ga o e es, pa es i igue es. A la base, ins la co a 80, els e enys han es a ans o ma s en bancal s de a onge s. Pe les dues essan s p ospe en epoblacions jo ení oles de pi blanc (Pinus ha/epensis) essen el ebolla la o mació ca ac e ís ica de la mun anyai el que ca ac e i za el paisa ge. Es a mol es esa I'a gelaga (Ca/ico ome spinosa), el enas (A hena he um e a ius), el lIen is- ele (Pis acia en iscus) , el b uc ( ica mul i lo a), el coscoll (Que cus cocci e a) i, a la essan no d-es , el gineb ó (Junipe us oxyced us), elemen aques ípic d'alzina s. L'alzina (Que cus i ex), de la que subsis eixenalguns exempla s en o ma de ebolla a la pla a o ma del cim, jun amen amb la su e a (Que cus sube ), de la qual eslen exempla s aTlla s, o ma ia el bosc p imigenio Respec e a I'apa a a queologic cal di que al capda all es del cim es locali za un pobla pe anyen a la cul u a del B onze, acies alenciana; els ol an s del jacimen que ens ocupa es an cobe s pe un ped ega , ui de I'ende ocamen deis mu s d'aques pobla . Els mu s es disposa en en e asses, p o egin la pa més accesible. Es isible ambé un agmen de o- 1 El opónim és p onuncia pe alguns ells de la l ocali a Ba be a. L'hem oba docume" a pe p ime a egada a P. Ma~oz, Dicciona io Geog á ico Es adis ica His ó ico de España y sus posesIOnes de Ul ama , Mad id 1850, T. XVI , p. 303. (a lcle sob e Vila ella). Degué de néixe cap a la segona mei a del segle XVIII. San a Ba ba a és un deis ca e s més an lcs del poble. 182 JOAN V/CENT i CAVALLER e, si uada al cim; s'obse en 5 ilades ho i zon als de ped a seca, cons i uides pe blocs mi - jans de 25-35 cm. de longi ud, sens ped es de cal<;:amen i sense as e de mo e o L'apa ici6 als ende ocs in e io s d'ella de ce amica medie al a suposa que ou bas ida du an aques a época. Es dona ia així una si uaci6 idén ica a I'exis en a la mun anya e'ina del Pilone de San a Ba ba a, on una o e elíp ica de ped a seca, a mane a d'ac Opolis que de ensa a un po- bla al -medie al que hi exis ia, ou al9ada sob e uns mu s pe anyen s a la cul u a del B on- ze 2. La o e de San a Ba ba a se i ia pe a comunica el cas ell de la Vila ella (anomena als documen s medie als "de Nul.les") amb els d'Almena a i la Vall d'Uix6, di ec amen no ~ isi bies). (La n. 1). Da an de San a Ba ba a un u ó denomina del Cas ell ou ocupa du an l'Enolí ic, I'eda del B onze i I'época ibé ica, essen seien d'un impo an pobla si ua a la pa sud-oes . Els mu s de ensius o en a asa s en bas i -se el cas ell medie al, pe o, enca apo obse a -se un agmen d'ells él la pun a no d-oes del u ó. A la supe icie de la mun anye a han es a eco- lIi s agmen s ce amics, pe anyen s a la Baixa Cul u a Ibé ica, deco a s amb emes geomé- ics, ege al s i zoomo s, ce amica g is, agmen s de kala hos, can implo es i p oduccions impo ades: campaniana A i B, jun amen amb am o es ibé iques i D essel 1. Cal ema ca la con inua apa ici6 de monedes, cosa que d6na un índex de I'apogeu assoli pel pobla . Fins a a s'han eplega ' 17 peces: un as uncial epublica edu'i , dos semis, un quad ans idos sex ans epublicans, un as de Valen ia i nou quad an s d'A se; un as de Bílbilis, al e de Kelse, dos d'lI- i kesken i un d'Eus í. El pobla supo a a una ímida ac i i a du an la p ime a mei a del se- gle I d.C., a ju ja pe dos agmen s de sigil/a a sudgal.lica, agmen s de egulae i una mone- da d'imi ació de Claudi'l en ell oba s. Hem insis i en aques pobla pe al com la elaci6 en- e ell i San a Ba ba a sembla Ob ia. ANTECEDENTS La descobe a del jacimen ou eali zada a I'es iu de 1924 pel doc o F ancesc Es e e Gal- ez. En una isi a al cim de la mun anya de San a Ba ba a se n'adona de I'exis éncia d'un g uixu mu de ped a seca co esponen a la cul u a del B onze, ecollin en un pe i eplanell ce amica ab icada a o n i un agmen de sígílla a. F ancesc Es e e, que ha ingu I'amabili a de lIegi -nos el ~uade n on a ano a les imp essions d'aquella isi a, ens ha ecalca que ales- ho es el planell es a a o almen cobe de ped a, sense la més mínima es uc u a de mu s ni el més mínim indici d'a gamassa o mo e . En successi es isi es a baixa un pe i al a e , lIau a en calca ia, un agmen de sigil/a a sudgal.lica a .b un g a i (Fig. 10, n. o 2), un ma b e escolpi , ep esen an un peu (Fig. 5, n. 03) i un cabe de conill, així ma eix en ma b e (Fig. 5, n.O 11). Aques s agmen s, jun amb una ins- c ipció (Lam. IV, n.o 1) i ma b e amo , Va en ésse deposi a s a I'es udi del pin o Joan Bap is- a Po ca , passan desp és al Museu de Belles A s de Cas elló, in eg a s din e la col.lecció Po ca . Al g up hi ha ia ambé un agmen , co esponen a la pa supe io d'una e acui a~ e- p esen an un cap emení, i una igu e a aplanada, possiblemen una an e ixa. Aq 'ues s ag- men s, disso adamen , es an hui pe du s. . El 1938, el u ó a supo a la p eséncia del on . Una inxe a ou exca ada a pocs me es del jacimen , explosionan al planell di e sos obusos i bombes. Els o s comba s 3 no a en a. ec a quasibé al jacimen , cobe com es a a de cOdols, pe O els con o ns queda en bas an des igu a s. Al 1951 , el music61eg Edua d Ranch Fus e , assaben a pel pin o Po ca de I'exis encia a San a Ba ba a de es igis a queol6gics, eali za una isu a al ped ega , a I'objec e de ecolli ped es·llau ades. Descob í i eu baixa una a a o i a (Lá n. IV, n. 05) i agmen s d'al a e s. 2 A. BAZZANA, P. GUICHARD, Reche ches su .les habi a s musulmans du Le an espagnol, en Es al o da A i del Co l l o- quio In e nazionale di A cheologia Medie ale, Pale mo-E ice, 1974, pp. 24-25, Pale mo 1975. 3 Fo en in ensíssims. Al pa de gue a del "Me can il Valenciano" del dia 8 de juliol de 1938 es Iligeix: "También se comba- e con du eza en las ce canías de Vil/a ieja, donde los soldados leales log a on ocupa la co a 221 (cim de San a Ba ba a). Al u a que los acciosos, apoyados po la a iación, consiguie on ecupe a , siendo nue amen e desalojados en un b ioso con aa aque po las ue zas leales". EXCAVACIONS AL SANTUARI HISPANO-ROMA DE SANTA BARBARA 183 Aques ma eix any, 1956, su a la Ilum I'única no a elacionada amb San a Ba ba a publicada ins a 1976; a I'in oducció a I'es udi de I'exca ació po ada a e me a la il.la omana de Beni- ca ó (Nules), Es e e Gal ez, comen an un poc I'a queologia deis ol an s, a una disquicició en o n de I'ubicació de la mansio "ad No ias" 4 i, desp és d'a u a -se una mica en els es igis a queologics ee la mun anye a del Cas ell esc iu: "Bajo el dominio de Roma la ciudad (No ias) se desplazó al llano, sin duda a aída po la p esencia de las uen es e males, yen ese caso coincidi ía con el emplazamien o de la ac ual Vil/a ieja, cuyo subsuelo no se ha explo ado o- da ía. Lo único que hoy podemos menciona en inmedia a elación con ella, son unas uinas p óximas, con abundan es agmen os de má mol blanco, que son es os de escul u as y p o- bable indicío de un an iguo emplo" 5. En 1976 la c'on ecció d'un ca aleg d'insc ipcions Ila ines cas ellonenques ens a mou e a pega una egi ada al ped ega , a la i d'inco po a -li possibles insc ipcions. Va en apa éixe en desmun a les ped es, dues iusc ipcions (n.os 2 i 6 de la nos a elació), una en alla omana (n. o 1 de la nos a elació d'en alles) i un eso e de monedes almohades 6. Un mu e de ped a seca a so gi ; amb ell, la posició exac a del jacimen queda a pe p ime a egada ixada. TREBALLS ARQUEOLOGICS . Fo en po a s a e me I'any 79, mi jan( an qua e campanyes que o ali za en 28 dies d'ex- ca ació, comp esos en e el 24-30 de juliol, 1 al 8 de se emb e, 16 al 22 de desemb e i 26 al 30 d'aques ma eix mes. De banda o en necessa is sis dies suplemen a is de eball o ( a eixuc pe a pode esco colla una eno me massa de ped es que ol a a el jacimen pe la banda sud- oes . In e engue en en els eballs un g up in eg a pe Ilicencia s en a queologia i es udian s de la ma eixa especiali a de la Uni e si a de Valéncia i es udian s de la ila de Nules. Amb aques es exca aciohs el jacimen ha queda , i ualmen , o almen exc~ a . El e eny ou di idi en sec o s ideals, eben aquell en el qual hom suposa a omania, el nucli del jacimen , la denominació de sec o I i a pa i d'ell, en espi al, es a en si ua els sec- o 5 11,111, IV, V i VI. (Fig. 1). P é iamen a I'exca ació s'hi a en eali za es ca es d'1 pe 2 m. de cos a , ma ginals a la zona on es suposa a es a a el nucli del jacimen , a I'objec e de delimi a -lo. Al sec o III es a si ua una ca a pe pendicula a una alineació a al.ussada de ped es de mi ja amany que dona a la imp essió de cons i ui un mu . Es a comp o a que ealmen pa eixia ha e exe ci la un- ció de pa e de con enció del u ó. La de e minació c onologica no ou possible, pe al com la oca ma e a comen( a a a lo a a 0'20 cm. de p o undi a i la ce amica ou escassa: un ag- men a o n de ce amica ibé ica, pin a amb una ulle a (Fig. 9, n. o 14), so i en supe icie, un agmen de ce amica medie al amb una linia pin ada a la mang a idos ossos de ce amica omana, so i s a 0'10-0'20 cm. La ca a si uada al sec o IV a esul a o almen es é il en e - mes a queologics, despun an la oca ma e a 0'55 m.; igual esul a nega iu a assoli la ca a del sec o ' V, malg a ha e -s'hi p o undi za ins 0'70 m. Finalmen I'empla( ada al sec o VI 5015 a p opo ciona es agmen s a. ípics de ce amica omana, eixi s a 0-0'10 m. de p o undi- a . La oca ma e s'hi eia pa en a 0'60 m. de la supe icie. No deixa de so p end e aques a quasi o al absénciade ce ámica obse ada en aques os sec o s. Pe con a el sec o 11 a p opo ciona , en e i a les ped es, nomb osos agmen s de ce amica comuna omana, de dimensiQJ1s majo s als so i s al sec o 1, eules i agmen s d'am o es, agmen s-escul o ics i ()~ . sos d'al a e s o ius. Una egada ce a ada I'a ea es a 'e. oUoca el pun O, coinciden amb el é ex del u o, p oce- din -se, seguidamen , a quad icula el e eny segons el sis ema Mé oc-Laplace. La Hnia ou o ien ada pa al.lelamen a uns es a s de blocs a eniscs que hom suposa a anca ien el jaci- 4 La elaci6 en e aQues a manslO " ad No ias " o "ad No as " g a ada als go s de Vica ello, i La Vila ella, coneguda als p i · -me s dccumen s medie als com a No les o Nubles, · ha es a epe idamen enunciada. Res no au o i za, pe O, pel momen , excep uada la homonimia d'ambd6s opónims . a al iden i a . 5 F. ESTEVE GALVEZ , Nue os descub imien os a queológicos en Nules. La illa omana de Benica ó, en Penyagolosa, 2, 1956. 6 M.C. BARCELO TORRES , Hallazgos de monedas almohades en Vila ella de Nules, en Cuade nos de P ehis o ia . y A queo· · Iogía Cas ellonense, n.O 3, 1976. 184 JOAN V/GENT i GAVALLER men pel sud-es . S'exca a en 8 quad es comple s de 3 me es de cos a cadascú i 8 incom- ple s, ap oximadamen 98 m. 2. P e iamen al quad icula es a e i a una o a quan i a de ped es sol es que ocupa a o- a la supe ície del e eny a exca a , desp és de comp o a que no gua da en alineació ni 10- gica alguna ni e en p oduc e de I'ende ocamen de possibles mu s de ped a seca. Pa d'ells dona en la imp essió d'ha e odola pel penden del u ó. Alguns.d'aques os blocs, amb una longi ud supe io a 1 '30 m. , hom a ha e de deixa -Ios in si u , da an la i mpossibili a ma e ial de e i a -los-en. La seua p esencia a su posa un o en ebanc pe a I'exca ació, ja que la e- a si uada desso a a ha e de se ex aguda eballosamen . Així ma eix a condiciona I'am- pla ia de les quad ícules, ja que el quad e de 2x2, que hagués sigu el co ec e, hom a ha e de deses ima -lo i escolli el 3x3 a I'objec e de pode eballa amb més comodi a . ESTRATIGRAFIA Va en apa éixe es ni ells (Fig. 3) . El ni ell A enia cons i u'i pe una e a osca cend osa, de ex u a bas an sol a, amb abundan s ca bons i ped es de am,any mi ja i g ans blocs d'a e- nosa. El colo no e a homogeni allla g del jacimen , sinó que a ia a en unció de la meno o majo p esencia de cend a. A les quad ícules ma ginals e a mol menys osca que a les cen- als. No es a obse a , pe O, cap capa homogenia de cend a que ab a9a a o el jacimen i jus i ica a cla amen I'exis encia d'algun incendi. Aques os esidus de cend a p o enien de o- gue ades, e es pe a condimen a animals, segons es dedu'ia de l'obse aciÓ del ma e ial ossi que ana a so in , amb un. al pe cen a ge de es es enneg i s pe l'acciÓ del oc. Dues po en- es bosso es de cend a hi a en apa eixe : una es a a si uada en la con luencia de la quad ícu- la A 1 amb la Z1 : I'al a a la quad ícula B J. Es a en eblides de ped es i con enien agmen s d'ossos en osqui s . Llu adi e a supe io als 50 cm. i Ilu p o undi a oscil.la a en e 30-50 cms. La po encia del p ime ni ell no e a pas uni o me, a ian des d'un maxim de 1 '30 m. , asso- li a la quad ícula Y2, ins)YÚn mínim de 0' 20 m. abas an mol es pa s el quad e Y1. Cal ema - ca que da an la inexis encia d'un ni ell supe icial i de la no-apa iciÓ de a iacions c oma i- ques en el colo de la e a, aques ni ell ou subdi idi en subni ells a i icials de 10 cm. de g uixa a pa i de la supe ície. L'examen pos e io de la ce amica apa eguda a e ela aques s pe cen a ges de iliació: -2'36 % ce amica ibe ica. -3'85 % ce amica medie al. -93'79 % ce amica co esponen a epoca omana. Una analisi es adís ica deis ma e ials omans pe subni ells ens a mos a que aques os apa eixien comple amen ba eja s. Hom pod ia pensa que I'ocupació del jacimen du an l'Eda Mi jana i la poca po encia de la e a e il hague en es a els causan s del e ol im deis ma e ials omans; no ou així, pe O: un 7'2 % deis agmen s medie als a en apa éixe din e els es p ime s subni ells, pe O , a,ce s ind ~ s d'algunes quad ícules, en especial la Z2 , amb una po encia de e a més ele ada que la es a de les quad ícules, hom comp o a que enca a que la ce amica medie al ja no hi e a p esen , els ma e iales omans seguien apa eixen sen.se cap ipus de di e enciació c onolOgica. Una iolen a des ucció, isible en el accionamen deis al a s o ius i els ma b es, pa eixia ha e es a la causa de la no-es a i icació obse ada. En alguns Ilocs I'es a ig a ia es eia complexa. Així en un pun Uiu e de g ans ped es, si- ua a la quad ícula B2, en una capa de e a de 0'60 m. de g uixa s'~s a i ica en: -un ni ell de e a de 0'10 -0'30 m. comple amen ba eja , amb ma e ials p oceden s.de I'es- ada del on en 1938 i ce amica medie al i omana. -un ni ell de 0'10 -0'25 m. amb.ce amica del B onze. -una capa d'a gila ogenca en con ac e amb la oca e ge. Aques p ime ni ell descansa a di ec amen sob e la oca en algunes zones, de o ma al que algunes monedes, ce amiques o ma b es omans es a en ecolza s di ec amen sob e ella; d'al es egades s'in e posa a una capa d'a gila, i, inalmen . en alguns pun s, en e el ni- ell C i al A s'in e cala a un denomina ni ell B, on, amo un ma e ial gai ebé iden ic a I'apa e- EXCAVACIONS AL SANTUARI HISPANO-ROMÁ DE SANTA BÁRBARA 185 gu en A, s'inse ien ce amiques co esponen s a l'Eda del B onze. P ópiamen esul a a una zona de con ac e: el ma e ial oma no so ia al e ació alguna, pe ó la colo de la e a s'en os- quia p og essi amen . G adualmen , la p eséncia de les ce amiques co esponen s a I'época del B onze es eia més impo an i a iba a a desplaQa o almen les p oduccions omanes: s'aplega a al ni ell C. Sois en un cas(cube a si uada en la con luencia de les quad ícules Z2- Y2) es a a absen a la zona de con ac e, in e posan -se en e els ni ells A i C una capa d'a gila oc e, es é il, de 20 - 25 cm. de g uixa. El ni ell C enia a ocupa les zones més en onsades del jacimen . Es a a ca ac e i za pe ma e ials exclusi amen pe anyen s al B onze, una e a més en osquida que la deis ni ells an e io s i Ilune es de cend a més compac es. Hi e en p esen s abundan s ossos i ca bone s, o mescla amb ped uscal! p o inen , en pa , de I'ani ellamen deis pun als deis es a s es- qua e a s de la oca ma eo ESTRUCTURES A la zona es , quad ícula B1, a apa éixe un mu de ped a seca que po a a una o ien ació N-S . La seua longi ud e a de 2'40 m. i l'alQada maxima 1'45 m. Venia cons i uH pe 7 iladesi e- gula s, a alussades, descansan sob e la oca ma e en alguns pun s; d'al es es ecolza a en una capa d'a gila . Els blocs, de ped a a enosa, enien unes dimensions comp eses en e els 25 i els 90 cm.; es a en calQa s amb pe i es ped es de 8 a 17 cm. de longi ud, ha en desapa e- gu la majo pa d'elles. Pel sud la seua con inui a no es a a assegu ada, men e que pel no d s'en ellaQa a amb una zona de po en s espe ons ocosos de 4 me es de longi ud di igi- da en e s I'oes . Un g an bloc de 1'10 m. de longi ud s'encas a a amb el mu i o ma a amb ell un angle quasi ec e (Lam. II b, bloc ma ca amb una Z). Resul a en ambdós, dones, con enpo- anis. La ixació c onológica del mu es no ou possible conc e a -la. La base es a a ocupada pe un ni ell amb ce amiques del B onze, mesclades amb ma e ials omans. Una ca a eali za- da a la pa in e na del mu no a lliu a sinó ped uscall. De o a mane a sembla a una ob a e- a amb pos e io i a a l'Eda del B onze, ja que pe una banda es a a isolada deis mu s del po- bla i pe al a enia una ac u a mol més acu ada que les mu alles del B onze. El que sí que es po di és que a se i inequí ocamen de pun de delimi ació del san ua i, dona I'acopla- men deis ma e ials omans amb ell; una moneda d' Ad ia hi a so i encas ada. A la pa sud del mu s'obse a a un angle o ma pe 4 ilades de ped a, amb blocs més eduHs -25 -40 cm.- (Lam. II b, lIe a Y). El desmun de la pa in e io a p opo ciona ce a- mica omana, un agmen de egula i un oQ de ma b e, posa s pe a ebli el ibaQ. Fou als en- de ocs d'aques espai, de ac u a mol més descu ada que la ,'es a del mu , on a eixi en 1976 el eso e de monedes almohades, el que indica que aques mu es de I'an ic san ua i oma a se eap o i a du an I'época medie al. Uns espe ons ocosos, amb una alQada maxima de 2 m., c eua en el jacimen i sembla en delimi a dues zones. Al seu no d, e ec i amen , a en so i e~s agmen s de ma b e més in e- essan s, el que indica que hi se ien les es a ues. Alguns blocs es an ac ualmen escapolla s pe i'acció de picaped e s del poble. Com ja hem comen a , la unió en e aques os pun alo s i el mu de la quad ícula B1 es a a assegu ada. Al no d del jacimen no es eia ninguna es uc u a apa en . Pe ó, una pa e na u al que co- ia en di ecció es -oes sembla a ha e se i de delimi ació. De e , a pa i d'ella els es igis a queológics s'en a ien. Pe al a banda a les quad ícules A2a i Z2 la inclinació a a:lussada d'una pa e , o mada pe ped uscall uni amb hid óxid de cal na u al, sembla a ha e es a co- egida mi janQan una capa d'a gila de colo ació oc e, piQonada. L'exca ació enia a con i - ma aques supos , dona que aques a a gila no a lliu a cap es igi a queológic. Cap a I'oes la delimi ació enia ambé donada pe I'a lo amen d'un a alló de pe i s es- a s na u als, que no ha ien es a pas al e a s. La zona sud, la mes plana, e a la més con o e ida; amb o , ambé sembla a que un es a , que alla a pe pendicula men el mu es , hagués es a e se i cbm a pa e de delimi ació. 186 JOAN V/GENT j GAVALLER A pa i d'aques es e idéncies i de I'espai ma ca pe les monedes,es a pode in en a e- cons ui la plan a amb unes mínimes ga an ies de e isme ( ig. 4). El esul a é poc que eu e amb la geome ia. L'espai ú il in e io al550 m. 2. Amb les dades p opo cionades pe I'exca ació, in en a explica com ana a mun ada la ca. be a de eules en a din e el e eny especula iu. Hagués es a IOgic que a la pa sud hague- en eixi unes deixalles de pals d e s; ningú, pe O, en a so i . Po se la poca po éncia ce la e- a no ou un ac o mol p opici pe a una conse ació co ec a. L'únic es igi d'un possible pal d e es a oba a la quad ícula A2a, consis en en deixalles de us a c emada, de 10 cm. d'al u a (la si uació e ma cada amb una Z a la igu a 4). També a con as a San a Ba ba a I'abséncia de mo e , ajoles o o es. O'al a banda I'exca ació ampoc a IIiu a cap es igi de solo pa imen d'época omana, ni an 5015 e eny pi<;:ona . Ja hem comen a com els ma e ials omans so ien a ce es zones ba eja s amb ce- amica del B onze, el que ol di que du an I'época omana no a ha e cap p eocupació en e- aplena el e eny, sinó que es a en ins al.la di ec amen sob e el sol que hi ha ia. S'ha e- sal a ambé que a ce s ind e s els ma e ials omans descansa en di ec amen sob e la oca; ins i o , sembla a que mol s deis es a s que a lo a en din e el e eny ma ca pel san ua i . no ha ien es a esqua e a s als ex ems pe al de acili a la o mació d'un sol uni o me. O'al- a banda, el desni ell in e io , especialmen en e I'espai ocupa pe les quad ícules A2 - B2 i la es a del jacimen , e a bas an acusa . A pa i de o s aques s indicis i e idéncies es po conclou e que a I'al<;:amen del san ua i, no a en comp a pe a es ni la geome ía, ni I'es on;:, ni la imaginació i sí I'amo lamen a unes es uc u es p e ixades. Han es a o ma s cinc g ups: 1. Ce amica medie al. 11. Ce amica de c onologia ince a. 111. Ma e ials de l'Epoca del B onze. IV. Ce amica ibé ica. V. Ma e ials omans. MATERIALS S'ha c egu con enien p ocedi d'aques a o ma degu al e ol im de ma e ial i I'e ec e pe o bado que hagués ingu la seua publicació a pa i de subni ells. 1. CERAMICA MEDIEVAL Conjun he e ogeni de ce amiques, algunes bas an odades, in eg a pe 88 agmen s (Fig. 7) . Hi des aquen: - 1 agmen de base plana co esponen a una cassola, amb e nís in e io e d obscu o ' Pas- . a bas a, ogenca cap a I'ex e io i g is osca cap a I'in e io ; supe ícieex e io "a ai ada". Oeseng eixan g uixu (n. o 11). . - 18 agmen s de cos de pas a ogenca. Supe icie ex e na g is- osca; deseng eixan mi ja i e nís in e io e d o mela . - 12 agmen s de cos, a ípics, ·amb supe icie "a ai ada" de colo ació cas any-g oga. Pa e s poc g uixes (3 -4 mm.). - 5 agmen s a ípics,deco a s amb e ícules a I'almang a (n. 09). - 1 agmen d'ansa plana, amb dos assos ho i zon als d'Oxid de manganés. - 3 agmen s d'anses enca agolades. - 3 agmen s co esponen s a una a a ec a, amb e nís in e io mela i i isacions e doses. Pas a ogenca amb deseng eixan mi ja. . - 1 agmen de coll co e,sponen a un ge icó, amb canale es pa al.leles i una banda d'Oxid de e o mal conse ada. Pas a de colo ació beige (n . o 10). ] 13132 EXCAVACIONS AL SANTUARI HISPANO-ROMA DE SANTA BARBARA 187 4 o es de Ilib ells, o mes obe es i pa e s g uixes (n.os4 -7). Una d'elles (n.o 6) p esen a un Ila i de doble in lexió ex e na i deco ació o mada pe dep essions pa al.leles. Mos es de o neja apid. Pas a ogenca amb abundan deseng eixan calís. Supe ície ex e na ma ó- cla a. 11. CERAMICA DE CRONOLOGIAINCERTA - Un go e de ce amica, e a ma conse a ín eg e: Amida 9'5 x 5 ~ 6 cm., co esponen s a I'al u a, diame e bucal i diame ebasila . Té un ons pla i o ma de calze. Pas a homogénia de colo ació oc e. La pe<;:a no es a enca a cui a, sois ai ejada. Es a e a amb la écnica de " i es" pa al.leles, no an -se cla amen els pessics de la ma. Fou obada a 0'20 m. de p o- undi a a la cuad ícula Z2 , en ol a amb una bossadade e a de colo ació oc e, de ca ac e- ís iques idén iques a la pas a del go e . Pa eix se ob a in an il a mane a de joguina (n. 03). -Ce amiques es ampades (n.o s 1 i 2) . Fo en ecolli s 8 agmen s, escampa s a di e ses qua-- d ícules, possiblemen pe anyen s a un ma eix as. Pas a de colo ació oc e, homogénia i blana, amb deseng eixan mi ja; cocció so a a mós e a oxidan ; supe icie ugosa i amb a- <;:os de o neja a I'ex e io i a I'in e io . Po en es ampa s uns elemen s deco a ius que sem- bien un a b e es ili za (?), i, en dos casos, una imp omp a ci cula . Un agmen , (n .o 1) amb un Ila i que po a dues canale es, pe me econs ui el diame e del go : 24 cm. Uns agmen s deposi a s al Museu de Belles A s de Cas elló, exhibeixen el ma eix i pus d'es ampe a; possiblemen o en e es amb el ma eix punxó que aques es de San a Ba ba a. P ocedeixen de la pa ida denominada Pla del Mo o. Fe an A asa les es udia en aques ma eix quade n (a icle sob e a queología de Cas elló de la Plana). 111. MATERIALS DE L'EPOCA DEL BRONZE Conjun homogeni de ce amiques bas an odades, in eg a pe 290 agmen s, epa i s de la següen mane a: 23 o es (10 de Ila i ex asa , 13 ec es), 6 anses (4 de mug o, 2 anul.la s), 2 bases pla'nes, 3 agmen s ca ena s, i 256 inde e mina s, Cal esmen a : - 1 agmen de as, Ileuge amen ca ena en el seu e <;: supe io ; o a ex asada amb lIa i a odoni . Supe icies espa ulades i b unyides de colo ació e ós- ogenca; pas a g olle a amb abundós deseng eixan . Diame e boca: 15 cm. (Fig. 8, n. o 1). - agmen de o a, amb pa e s ec es, pe anyen a un as de Ila is Ileuge amen ex asa s i apun a s. Supe ícies espa ulades i engalba de colo ació g isenca i oc e; pas a amb mol deseng eixan . (Fig. 8, n. o 2). - agmen de pe i cossi de o a apun ada: supe icies amb engalba de colo ació g is- e o- sa, pas a g olle a amb poc deseng eixan . (Fig. 8, n. 03). - agmen de o a, Ileuge amen ex asada, amb Ila i a odoni ; supe icie mal conse ada, mol possiblemen po a a engalba; pas a g olle a de colo ació e ós- ogenca i aques g i- senques, amb escas deseng eixan , (Fig. 8, n. o 4). - agmen de o a ex as,ada, amb lIa i a odoni ; supe icies mol dolen es; pas a mol po osa i g olle a amb abundósdeseng eixan ;colo ació g isenca-blanquinosa. (Fig. 8, n. 05). - agmen de o a ex asada,amb lIa i Ileuge amen pla; supe icies amb engalba de colo a- ció e ós- ogenca, pas a ina amb poc deseng elxan . (F ig. 8, n. 06). - - agmen de cos d'un as ca ena ; supe icies amb engalba colo e ós-g isenca, pas a ina amb escas'deseng eixan . (Fig. 8, n. 07) . - 1 agmen de cossi de pa e s mol obe es, lIa i apun a i ansa de mug ó en el seu e <;: su- pe io ; supe icies amb engalba i espa ula , colo ogenc, pas a po osa mol ben le igada i escás deseng eixan . (Fig. 8, n. 08). - 1 agmen inde e minan deco a amb ne adu a incisa i ansa de mug ó; supe icies amb espa ula i engalba colo ogenc, pas a g olle a i abundós deseng eixan . (Fig. 8, n. 09). Es mol di icil eu e'n conclusiones alides amb agmen s anesmicola s i oda s. De o a 188 JOAN VICENT i CAVALLER mane a, el agmen n. o 8 é una semblan<;a amb el cossi del OUé a e 0-:3; Ni ell1, del To elló d'Onda 7, da a , "g osso modo", a p incipis del 1200 a.C .. Solam"en I'exca ació del pobla ens dona a la seqüencia segu a deis ma e ials ins a a oba s. Pe acaba di em que ambé a apa éixe una mole a de ped a a enosa amb els ex ems acciona s ; les seues mides són 17 x 12 x 6 cm .. En sílex 12 pe i es esque des de colo s blanc i g is, 1 agmen de pe i gani e de secció apezoidal sense cap e oc i 2 esque des amb dues mosses, una de lesquals sembla se una pe i a den del al<;. IV. CERAMICA IBERICA Es p esen a en es g ups cla amen de ini s, (Fig. 9): -Gobele s de pa e s ines: 28 agmen s, en e els que s'inclouen 7 o es i 2 peus. Co espo- nen a la o ma 11 A de Maye 8. Tenen escassa al<;a ia, panxa acusada i o a ex asada ec a; la pas a és du a, en epanada, amb deseng eixan calca i; po en, an a I'ex e io com a I'in e io , ma ques mol assenyalades del o no Dos agmen s pe me en la econs ucció d'un go e (n . o 1) mol semblan a un exis en al Museu A queologic de Ba celona, p oceden d'Empú ies i ep oduH pe Maye 9. Únicamen a- ien les mides, ja que I'exempla d'Empú ies é una al<;ada de 78 mm. men e que el nos e es si ua en 53 mm. El diame e basila és de 28 mm., el bucal 72 mm., i la g uixa de les pa e s 2'5-4 mm .. Es ac a d'una p oducció local, segu amen ibé ica, semblan a gobelle s ca alans (Empú- ies) da a s en e el100 i el60 a.C. 10. -Go e s de pas a g is: 17 agmen s, deis quals 5 pe anyen a o es, un ala panxa d'un go e calici o me (n. o 6), un al e a una base, i la es a a ípics. La colo ació de la pas a a ia des del g is obscu ins el cia , quasi oc e. Els go e s calici o mes g isos pe du en a o el Ila g del pe íode ibé ic; I'e olució de les o mes i la seua c onologia enca a no ha es a ixada. Aques s go e s es an p esen s a les denominades "co es i uals" ibé iques (o "co es san ua i") del País Valencia. Com a unció especí ica els ha es a assignada la de asos de libac)ons 11. -Ce amica a o n pin ada: 30 agmen s, amb pas a colo a a onjada ma ó o g is siena, de- co a s amb pin u a inosa, més o menys ogenca i semp e mal. Temes. geomé ics cons i- u'i s pe bandes i ile s pa al.lels e ícules ( ag. n. os 10 i 17), ombes ( ag, n.o 17) i una ulle- a(n.o 11). La delimi aciÓ c onológica d'aques g up es a di ícil , pe al com els ma e ials del p ime i segon ni ell del jacimen es a en e ol a s, com ja hem comen a ; alguns d'aques os ag- men s, a I'igual que d'al es adsc i s al p ime i segon g up, a en eixi en supe icie. D'al a banda aques os mo ius a en eni una pe du ació IIa ga. a iban en alguns Ci3,SOS ins el se- gle 111 d.C. El agmen ·n. o 21, amb una ala plana digi ada i a ancada de cos globula pin a amb una banda i un ile , pe any sense dub e a una aixella omana de adició ibé ica. Pe a anca aques apa a consigna em la p eséncia d'un agmen co esponen a una am o a de boca plana, amb la supe ície isiblemen odada i sens mos es de pin u a (n. o 20). V. MATERIALS ROMANS , CERAMICA SIGILLATA El o al de agmen s ha puja a 267. Com a ca ac e ís ica gene al cal di que es ac a a de 7 F. GUSI JENER, Exca ación del ecin o o i icado del To el/ó de Onda (Cas ellón), en Cuade nos de P ehis o ia y A queo- logía Cas elloneñse, 1. 1974, p. 32, n.o 2. , " . 8 F. MAYET, Les cé amiques a pa ois ines dans la Pémnsule Ibénque, Pa ls, 1975. 9 F. MAYET, ob a ci ada . Planxa 11,14. " . . 10 A. LOPEZ MULLER, C onología de asos cubile es de pa edes m.as en Ampunas, en Ampu las XXXIX, 1980. En p emsa. . 11 M. GIL-MASCARELL, Sob e las cue as ibé icas del País ValenCIano. Ma enales y p oblemas, en Papeles del Labo a O iO de A queología de Valencia 11,1975, pp. 320-21 . EXCAVACIONS AL SANTUARI HISPANO-ROMA DE SANTA BARBARA 189 agmen s mol eduT s i amb una conse ació mol dolen a. La quad ícula A 1 dona a el pun més al de concen ació amb e128'10 % deis agmen s del o al. Els pe cen a ges segons p oduccions són els següen s: SudgaLlica: 26 agmen s 12'74 % del o al. Hispanica: 207 agmen s 77'53 % Cia es: 34 agmen s 9'73 % SUDGÁL.lICA (Fig. 10) . To s els agmen s co esponen a ce amica Ilisa. Des aca un agmen d'un as D ag. 36 de 20 cm. de ci cum e éncia , deco a amb dues ulles a la ba bo ina sob e I'ala. Pas a colo ajola amb deseng eixan mol isible. Ve nís oig obscu amb po osi a s. Hi són p esen s ambé les o mes Ri . 8 (un agmen de o a amb un g a i ), Ri . 5 (un agmen de o a) i Ludo ici Tb (un peu). HISPÁNICA (Fig. 10 - 11) Llisa 161 agmen s (79'71 % del o al). Hi són p esen s les o mes 33 (un peu), 35 (un peu), 27 (3 o es) i Ri . 8 (una o a). Ma ques. F agmen de ca ela oblonga, en peu de o ma 35 ?; ma ca incomple a. T ansc ipció: O A TV. Mezqui iz ci a dues es ampelles p oceden s d' Almedinilla (Có doba) amb la ma ca AT.VSONI (ATTIVS VSQNIVS) 12 . Fons d'un as, sense o ma, amb un peu ex ao dina iamen baix (8 mm. d'al u a), deco a amb una canele a. pas a de colo a a onja , mal elabo ada; e nís Ileuge , de mol mala cali a i poc b illan . Ca ela oblonga econs uida a pa i de es agmen s. Amida 39 x 5 mm. T ans- c ipció: OF. SEMP. Es ac a del e isse Semp onius, locali za a T icio (Rioja) 13. Pe i agmen (2 cm. de longi ud) amb el e nís comple amen desapa egu , excep ua un agmen de ca ela amb es lIe es de di ícil lec u a: P VV (?). Deco ada 42 agmen s (20'29 % del o al). Excep uada una o a de D ag. 27 i un agmen de D ag. 29/27 la es a qe agmen s co es- ponen a la o ma 37 . La deco ació consis eix en ose es, o uls, ce cles, mo ius c uci o mes, espigues, sane es en S i mo ius e icals. Cal des aca un agmen amb un pa dal i una igu a agmen ada de gos (Fig. 10, n.o 9), una igu a masculina ma xan , oscamen ep. esen a- da (Fig. 11, n. o 1) i una igu a emenina en e a b es (Fig. 11 , n. o 3); la pé dua de e nís impideix ma isacions. Com a ca ac e ís ica gene al d'aques ipus de sigilla a cal di que són ma e ials de mala ac u a, an espec e a la pas a com ocan al e nís. Hi han o mes amb pa e s mol g uixu- des, d'época mol a dana. Cia es (Fig. 11) To s els agmen s ecolli s co esponen a la ca a A. Des aGa un~ po ció de as, o ma Lamboglia 7, econs u"i a pa i de 21 agmen s escampa s pe les quad ícules A 1, Z1, Z3 i Y1. Apa d'aques as les úniques o mes en egis ades han es a la 1 (2 exempla s pe an- yen s a o es), la 10 A (3 exempla s de o es) i la 9 A (una o a). ALTRES SIGILLATES Lucen e P opiamen no es po pa la sinó d'imi acions. Han es a con abili za s 16 agmen s pe i s, deis quals des aquen una o a ame llada. amb un neiximen d'ansa (Fig. 11 , n. o 11) i un ag- men de pe i ge e amb o ma globula i peu mol baix (Fig. 11, n. o 10). Cap d'aques es o mes 12 M.A. MEZQUIRIZ, Te a Sigilla a Hispánica. T. 1, pp. 45 i 55, Valéncia, 1961 . 13 T. GARABITO GOMEZ, Los al a es iojanos ; Biblio heca P aehis ó ica Hispana , Vol. XVI, Mad id , 1978, p. 313, núm. 92 . 196 JOAN VICENT i CAVALLER egué en bas i -se casa; edescobe a en 1975 es oba ac ualmen a la casa n. o 23 del ca e San Joaquim de Nules. Es ac ~ de la mei a an e io d'un pedes al de calca ia g is cla a, alla dedal a baix. Les seues dimensionssón. 66/30/15 cm., la g ossa ia no o iginal. En la pa supe io conse a pa del ocu/us. Du an l'exca ació es a oba un g an agmen pe anyen a la pa pos e- io esqueixada; amb ell, la g ossa ia de la pe9a es col.loca iaen 43 cm .. El camp epig a ic amida 32 x 30 cm., oban -se el ni ell ea ona i es an limi a , dal i baix, pe una mo lu a, ·escalonada en la pa supe io i escalonada i de co bes cónca es i cón exes en la in e io . Lle es.capi als, de bona ac u a, amb una al9ada que oscil.la en e 4 ~ 3'5 cm .. La incisió és no able. Indicis d'o dina io en la 2. a i 3. a línia, en e ambdues, i a mi ja al9ada de la 2. 8• 5.- (Figu a 6, núm. 5) C[---] . Inédi a (*) Ex [ o o] Angle in. e io esque e d'una a a o i a eballada sob e calca ia g isa, agmen a en dues po cions. Amida 20 115/14 cm. A la pa in e io conse a dues mo lu es i a la ca a la e al po - a 'escolpi un u ceus. Lle es capi als bas an e osionades, amb una al9ada de 3'5 -3'cm., El encamen Ha a ec- a la 1. 8 i 3. 8 lie a de la línia in e io . Apa egué·en 1976 a la supe ície de la quad ícula A1, Ac ualmen deposi a al Museu de Belles A s de Cas elló . . 6.~ (Figu a 6, núm. 2) [--~] N Inédi a Mei a supe io d'un pe i al a co ona amb una co nisa ado nada amb impa i olu es, la d e a quasi a asada. El encamen ha elimina un e 9 de la p o undi a o iginal, allan en diagonal la p ime a línia, de la qual es conse a únicamen una N de 2'5 cm. d'al u a. La supe - icie insc i a amida ia 15 cm. de longi ud. Les dimensions del agmen s6n: 12/18/12 . Calc~ ica g is-b/a enca. Apa egu en 1976 a la supe íde del quad e A 1. Ac ualmen deposi a al Museu de Cas ell6. 7.- (Lam. IV, núm. 3) Ex [o o] Inédi a T os de calca ia g is cla a di idi en dos agmen s. Amida 9/7/0 cm .. l.,es dues Ile es, de 2 cm. d'al u a, es oben incloses din e d'una lau ia escolpida en elleu. Lloc d'apa ició: Quad ícula B2. Ac ualmen es oba al Museu de Belles A s de Cas elló. 8.- (Lam. IV, núm. 4) AppF! Inédi a Pie as y(o um) !i(ol i ) Pa aJ.lepíped agmen a de ped a calca ia g is cla a, blana i dolen a. Les seuesmides s6n: 14/9/11 cm.; base i pa supe io no o iginals. L'al9ada de les lIe es, sumamen e osionades,. és en la 1. 8 línia de 3 cm. i en la 2. a de 2'5 cm .. A la pa supe io el encamen s'inicia a 3 -8 cm. del comen9amen de leslle es; desso a a ec a les dueslle es. La lec u a, a pesa de I'a asamen de les lIe es, no o e eix cap dub e, pe o la in e p e ació es p oblema ica. AppalAppus es oben e.s imonia s a les Gal.lies. A Hispania 5015 es oba en una insc ipció de la locali a de Con as a (Ála a), ecollida al CIL 11, 2950. En comen a -la, M.L. Albe os esc iu 23: Se a a de una palab a po aho a única en la onomás ica hispana, pe o a es iguada ue a de la Penínsuia: Appa, Appus, Appo. Puede a a se de un masculino en a o de un emenino no mal; la insc ipción no pe mi e acla a lo. En cualquie caso es una palab a " Ve no as 22 y 23. 23 M.L. ALBERTOS, Ala a P e· omana. Es udio lingüís ico, en Es udios de A queología Ala esa, 4, 1970, p. 128. EXCA VACIONS AL SANTUARI HISPANO-ROMA DE SANTA BARBARA -197 del balbuceo in an il basado en appa "pad e". Reme al seu Ilib e "La Onomás ica pe sonal p imi i a de Hispania a aconense y Be ica", p. 29 i a Poko ny, IEW, p. 52. Tocan a Pie as hi ha que conside a -lo cognomen, ebu jan e e éncies auna di ini a , do- na que en les insc ipcions' en que igu a, ul a ana associa a un quali ica iLi (Augús a iLS 202,5080), a una pe sona (ILS 925,6720) o a al a di ini a (ILS 376,3785, 3792,8045), a semp e en da iu. Pie as és un cognom p opi d'ingenuí i gene almen es e e eix a subjec es mascu- lins 24, enca a que en aques a ocasi6, d;ana associa , com així sembla, a Appa; deu se consi-- de a emení, cosa que no és en absolu excepcional (27 cassos de 66 ecolli s al CIL). No deixa de so p end e la p eséncia de dos cognomina. Hom pod ia pensa en un nomen ab e ia ipus Appaedia (ILS 5545) o Appalia (ILS 1417), hipo esi que é el g eu incon enien de e e e éncia a gen ilicis no en egis a s a Hispania. És cia , semp e queda el ecu s de pensa en un obli pe pa del lapida i d'un nexe poi; si aques nexe hagués exis i la cosa esul a ia més no mal: Appia és un nome J ampliamen es i ica a la Península, ins i o al Ile an pe- ninsula (CIL 11 3061 i 3062, Gandia). Apa egué a la quad ícula B2 du an I'exca ació. Ac ualmen diposi ada al Museu de Belles A s de Cas eU6. 9.- (Figu a 6, núm. 3) ---] o Inédi a F agmen co esponen a I'angle supe io d e d'un al a . Les seues dimensions s6n: 10 I 9 I 9 cm. Calca ia g is cla a. Po a una mo lu a conca a i, en la pa supe io , un en onsamen co- esponen al oculus. Sois s'ha conse a la pa supe io de la Ile a. Lloc d'apa ici6: Quad ícula Zl, du an l'exca aci6. 10.- (Figu a 6, numo 4) V[-- -] Inédi a F agmen co esponen a un angle supe io esque e. Amida 11/10/6 cm .. Calca ia g isa. Les dues ca es es oben ado nades amb dues pe i es mo lu es. La Ile a, mol incisa, es á incomple a. Lloc d'apa ici6: Z2. 11.- Al 1962 un ca( ado a eu e al sec o II un agmen mo lu a amb una x, possible qeixa- Ila de la 6 mula "Ex o o". El agmen no ha es a e oba . MARQUES DE TALLER Dos agmen s de g ans ecipien s· po en una ma ca incisa. La pas a és de colo oc e-a a- onjada, p esen an a( os de o neja a I'in e io . La es i uci6, en els dos casos, es p esen a di ícil. F agmen 1: F agmen 2: 11 (Q) W 11 W1 i Mides: 110 x 75 x 11 mm. Al u a es i uIda de la Ile- a cen al: 56 mm .. Fig. 13, n,o 9,' Mides: 82 x 59 x 10 mm. Al u a es i uIda de la lie a cen al: 42 mm .. Fig. 13, n. 08. ALTARS ANEPIGRAFS Du an l'exca aci6 a en so i es al a s quasi sence s (Fig. 6, n.o s 8,9 i 10) i una quan i a bas an ele ada en es a agmen a io 241. KAJANTO, The La ln cognomina, Helsinki, 1965, pp. 97·98 i 251. 198 JOAN VICENT i CAVALLER MARBRES En o al han es a ecolli s 18 agmen s, deis quals 50 s6n o almen amo s. La iden i ica- ció deis que enen algun sen H es a di ícil, a causa de la in ensa e osió que han pa i , ja pe I'acció di ec a deis agen s a mos e ics (cas deis agmen s si ua s en supe icie) com pe la descomposició causada pe I'aigua, acumulada al jacimEm g acies a la con igu ació en o ma de cube a d'aques . La conse ació deis agmen s és dolen íssima, sal an els g ans de ma(- b e en oca -los. To el ma b e és de colo blanc. Es desc iuen ambé els p oceden s de la coLlecció P~ ca . La si uació de les peces més impo an s é ma cada a la igu a 2. RELACIÓ 1-5.- Cinc agmen s de gu ae, de dimensions comp eses en e els. 10 i els 15 cm .. Un d'ells es ep odueixa la igu a 5, n:o 9. 6.- Un agmen de di ícil in e p e aci6 (Lam. IV, 6). Amida 41 x 50 x 28 cm. El encamen de o es les o es impedeix es i ui la o ma o iginal, o dilucida si o ma a pa d'un conjun més ampli o si eni~ ~en i pe sí ma eix. La pa an e io pa eix ésse una ep esen aci6 d'ona- des d'aigua b ollan . El ac amen de les suposades ones és exquisi i ~Is e ec es de cla obs- cu plenamen aconsegui s. A la pa pos e io po a ambé unes incisions a mane a d'ones ho i zon als em,elsades. Pel momen o in en! d'assaig in e p e a iu esul a a isca . Fon s d'aigua escolpides es an documen ades a san ua is de les Gal.lies com a a moble. Aques ~gmen a so i encas a a la pa e e a no d. Dona a I? imp essió que hagués es- a coLleca a pos a en ella desp és de I'abandó del san ua i (co e €i assenyalada amb lIe a C a la lamina 111, a). ! 7.- Mei a an e io d' un conill :Fig. 5, n. o 11 . Duu les o elles a e ades al 110m i el cap lIeu- ge amen inclina en e s la seua d e a. La boca i els'ulls o amen e osiona s. Amida 8 x 13 x 6 cm., co esponen s a I'al u a, lIa ga ia i g uixa en posició ho i zon al. P obablemen es ac a de la plasmació en ma b e d'una espécie animal mol usual als sac i icis omans. CoLlecció Po ca . Lloc d'apa ició desconegu . 8.- F agmen co esponen al coll d'un ca alle . Po a escolpida la c ine a. S'ap ecia I'a ancamen del cap, di igi en e s la d e a .Fig. 5, n. o 1 .. Dimensions: 13 x 15 x 9 cm. co es- ponen s a I'al u a, longi ud i g uix, amida en posició ho i zon al. Apa egué a la quad ícula 62. 9 . ....:.... F agmen co esponen a un mo o de ca alle . Po a la boca en eobe a, mos an disc e amen la lIengua; den s lIeuge amen assenyalades. Es a gi a lIeuge amen cap a la seua d e a. Deu de elaciona -se amb I'an e io . Dimensions: 6'1 x 8'6 x 5'2 cm. Lloc d'apa ici6: Ouad ícula Z2. Figu a 5, n.O 10. 10.- Colze. El b a¡; o ma amb I'a an b a¡; un angle de 26 0. Donades les dimensions (9'5 x 12 x ?'7 cm., amida en posició ho i zon al) i la seua odonesa, hom po conclou e que aques agmen pe any a una escul u a d'in an . Figu a 5, n. 06. Es a oba a la quad ícula A2. 11.- F agmen d'una mane a esque a. Es conse a pa de la palma de la ma i de les p i- me es alanges. En e els di s sob esu un objec e ubula , di ícil de desxi 'a . Dimensions en posició ho i zon al: 7'4 x 4'8 x 4 cm .. Figu a 5, n. o 7. Aques agmen deu de co espond e's amb I'an e io . Lloc d'apa ició: Ouad ícula 62. 12.- F agmen co esponen a la pa pos e io d'una cama d e a d'una igu a masculina. ' Múscul lexo ben ma ca . A la pa in e io es eu I'inici del endó d'AquiLles i del u meH. Po - a incisions co esponen s a la co igia. Dimensions: 21 x 18 x 1cm., amida en posició e ical. Figu a 5, n. o 5. Lloc d'apa ició: Ouad ícula 64. 1 3.- F agmen co esponen a un cos a esque e del o s d'un gue e Fig. 5, n.o 4 . S'ap ecia el cingulum, bal eus i gladius hispaniensis. A la pa cen al po a un o a de 21 mm. on ani ia encas a alg4n aplic deco a iu. Dimensions: 18 x 14 x 9 cm., amida en posici6 e i- cal.. Va apa éixe a la quad ícula 62. EXCAVAC/ONS AL SANTUARI HISPANO-ROMA DE SANTA BARBARA 199 14.- Pa supe io d'una has a longa, encada al e ex i a I'angle la e al d e . Fig. 5, n. 08 Po a un o a de 22 mm. de longi ud que se i ia pe a ixa -Ia al palo Aques agmen deu de elaciona -se amb els dos p eceden s. 15.- F agmen que ep odueix un di g os d'una ma, aga an un objec e iangula de di í-' cil in e p e ació, ' al egada un pa azonium ,Fig. 5, n. o 2 . La pa an e io , poc eballada, a pensa en un possible encas amen . Dimensions: 11 '3 x 6'9 x 5'3 cm .. Tamany supe io al na u- al. LLoc d'apa ició: Z2. 16.- F agmen co esponen a una base d'es a ua. Sob e el socol descansa la pa an e- io d'un peu d e masculí ,Fig. 5 n. 03. Di pe i quasi a asa ; sois conse a una ungla, co es- ponen al g os. Va calga amb caliga. Mides: 15'5 x 30 x 12'5 cm .. Col.leccio Po ca . Lloc d'apa ició desconegu . To s aques s agmen s se an objec e d'un es udi més acu a . A ancem, pe o, les se· güen s conclusions: -els agmen s 8 i 9 co esponen a un ca alle . No po a apa ells ni e; ni sembla ha e po - a gene . -els agmen s 10 i 11 co esponen a un igu e a de xique , escolpida quasi a amany na u al. -els ma b es 12, 13 i 14 semblen deixalles d'una igu a d'un gue e , a ju ja pe la co igia, co e jam, gladius i Ilanga. - el ma b e n. o 15 sembla co espond e pe la seu a algada - amany na u al- a la di ini a a , la qual es a ia dedica el san ua i. Es impo an e cons a que el. peu pe any a una igu a masculina calgada amb caJiga. ATRIBució DEL SANTUARI Pel momen esul a p ema u in en a assigna aques Iloc a una di ini a conc e a, a es que les insc ipcions no donen cap pis a en aques sen i i que els agmen s ma mo is no o e- eixen conclusions mol e mes. Es po apun a com a me a hipo esi, a pa i del econeixe- men d'aques s, una dedicació a una di ini a d'o igen gue e , A a bé, no ens és possible in- ui si es em da an d'un déu ípicamen oma, ep esen a segons els con encionalismes de I'a impe an , o si hi hagué una assimilació del numen indígena ibe ic a Una di ini a del pan é6 oma, de ca ac e ís iques simila s pe o que conse a a plas i ica s alguns deis ells es e eo- ips. L'analisi deis ma b es, -delimi an si es ac a de peces impo ades o eixides de ped e- es i alle s peninsula s- així com I'es udi a ís ic i la ixació c onologica, apo a an dades de- cisi es en aques sen i . ' En e els cel es, una di ini a gue e a, en elació amb les on s salu í e es, els Ilocs ele- a s i els ca alls, ou assimilada a Ma s, eben di e en s epí e s, segons a ees geog a iques. The eno ha dedica di e sos es udis a aques a di ini a i ha c ida I'a enció sob e la eqüen- cia de I'apa ició a san ua is gaLlo- omans de ca alle s, i no solamen modela s en e acui a, sinó ambé escolpi s en ma b e o b onze 25. Na u almen , es no au o i za, o a deis nos es minsos coneixemen s ac uals sob e la eli- gió i la mi ologia ibe ica, a e ex ensibles aques es cons an s a un cen e inclos din e una a ea cul u al an di e sa. Un al e pun que cald a ma isa en el u u és el de la p obable elació del san ua i amb una on d'aigua medicinal (la Fon Calda) si uada desso a 26. . 25 E. THEVENOT, Su les aces de Ma s Cel iques, B uxelles, 1955. Le che al sac é dans la Gaule de I'Es , en Re . A ch. de l'Es , 11,1955. A p opos des Ma s Cel iques, en Ogam IX, 1957. 26 El p ime en e -se'n essó de la possible u ili zació de la on pels omans ou F. J. LEMOS, qui al seu llib e Vi udes medicinales de las aguas mine ales de la Vil/a ieja de Nules en el Reyno de Valencia, Valencia, 1788, p. 73 esc iu: "De dos mo- dos se usan solamen e las aguas de la uen e Calda, que son en ba lo y bebida. El p ime o es an an iguo, como que los mas ancianos de la Villa han alcanzado las uinas de las casas que a es e in cons IJye on los Romanos en aquel Campo. que es á á la izquie da saliendo po la Calle de San Vicen e pa a el La ade o, ai qual po la peque lez de los edi icios llama' on las Case as, nomb e que aún conse a en e los cu iosos: pe o el iempo que odo lo muda, no ha dexado sino la me- mo ia del si io á donde es u ie on". To a la bibliog a ia pos e io s'ha e e í a aques es suposaqes case es ?manes, de 200 JOAN VICENT i CAVALLER EVOLUCIÓ So osa ien , les 81 monedes omanes apa egudes al jacimen ens donen una isi6 bas- an pe ilada de la seua ajec o ia. T es g ups hi han es a ixa s; el p ime (cons i u'i pe una moneda ca aginesa, un ic o ia , un quad ans epublica i es quad an s d'A se) cons i ueix I'e apa undacional ibé ica, bas an mal coneguda a causa del edu'i olum del ma e ial que ens ha a iba . Aques e dona , deixan a banda les monedes, pels go e s de pa e s ines, cali- ci o mes g isos i p oduccions empa en ades, jun a ce amica pin ada a o no La c onologia d'aques a e apa no ha queda massa ben ixada, en ésse -nos desconeguda l'e oluci6 deis p o- duc es que semb'len més an ics : els calici o mes. No hi ha cap incon enien , pe o, a e o eu- e la undació a una da a p óxima al 150 a.E. La p ecissió més e ma I'apo en els go e s de pa- e s ines, da a s en e el90 i 60 a.E. , da a aques a úl ima que ma ca ia el momen d'aband6. Res no sabem sob e el pe qué ou delimi a en aques pun conc e un lIoc sag a , ni qui- nes o en les causes que mo i a en la pa ali zació en la seu a eqüen ació. Tan sois hom po di que la ida del san ua i ou bas an esmo e'lda en aques a e apa, a ju ja pe I'escas ma e- ial que ens haa iba .Es cia que semp e hom po pensa que hi haja hagu una ne eja o un saqueig, ambdues coses eqüen s als san ua is de l'An igui a . . No ha en cap es igi a queologic d'época ibé ica a San a Ba ba a, exclos el jacimen ob- jec e d'aques a memo ia, és on;6s conclou e que aques san ua i ho e a deis poblado s de la e'lna mun anye a del Cas ell. Cal e cons a que I'espai di ec amen ocupa pel san ua i no és isible - al en dos o es me es- des del pobla ibé ic, i ice e sa. Possiblemen a I'elec- ció del pun juga ia un pape impo an I'a acció exe cida pe unes es uc u es na u als (els espe ons ocosos) i po se ins i o a i icials (els mu s de ensius de I'Epoca de B ónze), ja delimi ades, que edu'ien la eina a I'ho a de bas i una cobe a, o, simplemen , d'assenyala un e eny, desp o is de cons uccions, ja que aques s san ua is no necessa iamen de ien eni cobe a. Pe al a banda el e aplé es a a, compa a amb el cim del u ó, més a ece a de la moles a i quasi con inuada bu ada del en . Respec e al seu emplagamen en un pun ela i amen al , no cald a eco da ací I'a ac iu que allla g de o a l'An i gui a han exe ci els Ilocs ele a s com a seien s de la di ini a 26a. No deixa de,so p end e'ns I'escassa a ie a de les ce amiques ibé iques, compa ada amb el di e si ica pano ama del pobla del Cas ell. En especial des aca la o al abséncia de les p oduccions campanianes, an abundoses al u ó del cas ell: ni un sol agmen ha es a oba a San a Ba ba a. Aques e ens inclina a pensa si no hi hau ia una especí ica selecció de p o- duccions , o ien ada en e s els pe i s go e s, en sembla més ap es pe a les uncions i uals. El ma eix enomen s'obse a a les "co es sag ades" ibé iques del País Valencia, on ambé al- a, pel momen , la.campaniana A i la 8 27 . Des del .:!::. 60 a.C. ins a la segona mei a del segle I d.C., hi ha un bui o al de es igis a - queologics. Es du an el egna de Claudi 1, o Ne ó, si enim en comp e la p ob.lema ica que plan egen les monedes d'imi ació de Claudi I 28, quan , jél p ac icamen abandona el pObla ibé ic del Cas ell, es einicia I'ac i i a . Se a du an I'época comp esa din e els egna s de 00- micia i Ad ia quan s'hi a eny .la maxima eqüen ació .. Ago és logic si pensem que la in o mació que posse'lm sob e la ida de les il.les omanes si uades desso a San a Ba ba a les quals cap es igi ens es a. Solamen han apa egu al ol an de la on uns g uixos mu ¡¡ d'a gamassa de da ació in- ce a, que dona en la imp essió d'ha e se i de mu s de con enció de la on , ja que ellloc , ins época mode na, e a mol pan anÓs. Fins a a els ol an s inmedia s de la on no han Il iu a cap es imoni a queológic d'época omana. A 160 me es de. la on hi a apa éixe un ses e ci de T aja, mescla amb abundan s ossos; possiblemen es ac a ia d'un en e amen (C. DOM INGO e al .: La Vila ejla, Valéncia, 1977, p. 148. Men e no s'ende oque el ell edi ici anex a la Ion! i es laya una p ospecció a queológica, o a hipó esi sob e I'emp a· men pe pa deis omans dp. les aigües de la lon amb linali a s cu a i es esul a g a ui a . 26a Se'n'ocupa del ema R. AGACH ER . Pou une géog aphie sac ée de 1'0cciden oma in. P oblemes opog aphiques posés pa I'implan a ion des sanc uai es. Ac es du Col/oque. Tou s, 19!3, en Caes~ odunum , VIII, 1974. 27 M. GIL.MASCARELL, Sob e las cue as ibé icas del Pais ValencIano. Ma e iales y p oblemas, en Ac as dell Cong eso Na- cional de Numismá ica, Za agoza, pp. 320·21. . .. 28 J. P. BOST, 1. PEREIRA, Les monnaies d' imi a ion de Claude le ou ées su le sl e de Commb lga, en Ac as del I Cong eso Nacional de Numismá ica, Za agoza, 1972 . EXCAVACIONS AL SANTUARI HISPANO-ROMA DE SANTA BARBARA 201 ens indica que Ilu majo ac i i a la eu"i en du an el segon e Q del segle 1/1 . a mei a del segle 11. Es en aques pe íode quan es pugen la maja pa de les escul u es que ens han a iba i es deposi en les insc ipcions i bona pa deis ex- o s de "quali a ". Pe alguna aó desconeguda la in ensa mobili a assolida du an Ad ia s'in e omp quasi b uscamen du an els a,nys comp esos en e el140 i el 260, any en el qual es einicia la se ie mone a ia. Des d'aques a da e a da a ins el 395, any co esponen a I'encunyació més mo- de na, s'obse a una ac i i a lu"ida, pe o gens compa able amb el segon pe íode. El .± 395 ind ia a ma ca I'epoca d'abandó, o .de des ucció, si enim en comp e el accionamen ex em deis ma e ials més oluminosos, en especial ma b e, i la seua dispe sió a a és del sec o 1/. Aques a da a e a coincidi amb la p opo cionada pe mol s san ua is de les Gal.lies i ins i o d'Hispania; no és di ícil eu e da e e I'acció del c isHanisme. CONCLUSIONS L'escas ma ge de emps passa des de I'acabamen deis ebal/s a queologics ins a la e- dacció d'aques a anQ ens in i a a aQa sois un b eu comen a i sob e la p oblema ica nascu- da a San a Ba ba a. P oblema ica c eada an pe ac o s inhe en s al p opi jacimen , com pe la di icul a de oba models compa a ius amb els que cla i ica algunes de les seues peculia- i a s. D'una banda cal lamen a , una egada més, que I'absencia d'es a i icació als ni ells d'epoca omana ens haja impedi segui la seua e olució sense ambigüi a s ni bui s in o ma- ius, obligan -nos, pel con a i, a o mula in e ogan s i hipo esis que un¡;¡ ' es a i icació co" ec a hagués e innecessa is. D'al abanda ens obem amb ac o s aliens al jacimen que di icul en, pel momen , una in- e p e!ació escaien del enomen que aques ep esen a: un /loc sag a ibe ic que és abando- na i desp és, amb la eo ica plena o nani zació, és eocupa , conse an -hi pe o, I'ai e indíg. e- na que I'ha ia e possible, pe cep ible a a és de I'obse ació d'unes es uc u es que en es eco den les omanes; an medioc es que a penes han deixa es imonio Els pa al.lels a a és del mon ibe ic no són pel momen massa nomb osas; cal deixa aques i ana a les Gal.lies pe a documen a cla amen un enomen semblan . AI/í, o a Un se- ie nomb osíssim~ de san ua is emplaQa s a les campanyes o als boscos, es imonien una e oluci6 ma e ial que a des deis udimen a is basamen s de pa e s de ped a seca i coba es bas ides sob e pi o s de us a de I'epoca p e- omana, ins a iba als san ua is deis segles 1/ i 111, passan pe les inno acions del pe íode la ia. Aques es cons uccions no s6n, pe o, es 'nés que ana, és a di , una celia ec angula de pe i es dimensions -5 x 8 m. de cos a , no mal- men -, odejada d'una gale ia /la ga de 2 a 3 m.; han es a a cides amb mo e , pe o, conse - en un ca ac e comple amen ex any al pla oma 29. Baixan cap al sud, a essa s els Pi ineus i ja en a ea ibe ica, ens obem amb el pano a- ma ca ala, amb indicis bas an eloqüen s, al menys ocan a les coma ques ibe enques 30. Al País Valencia hi des aquen dos san ua is que p esen en cia es simili uds amb San a Ba ba a: La Se e a d'Alcoi i la mun anya F on e a ( e me de Sagun ). Les analogies s6n an e iden s que no ens esis im a e una b eu analisi compa a i a, ad e in pe o, que els nos es coneixi-. men s sob e aques da e /loc p ocedeixén d'i i o maclons p opo cionades pe les obal/es supe icials i que, o Qosamen , el dia que s'exca e po a ia la nos a comp ensi6. Hi des a- ca en p ime /loc I'a ini a opog a ica: els es es an emplaQa s al cim de mun anyesele ades, o ela i amen ele ades en espec e· a les seues bases: La Se e a sob esu 822 m. sob e el ni- el/ de la ma , F on e a 373 i San a Ba ba a 221. Les es uc u es s6n als es I/ocs d'una g an simplicJ a . F on e a, com s'ha dil, enca a no ha es a exca a , pe o pel que s'endi ina a, el suposa edicle, a ui . i ualmen a asa , e a' 29 M. GRENIER, Manuel d'a chéologie gal/o· omaine. Qua ilúne pa ie. Les monumen s des eaux. Pa ís, 1960, p. 949. 30 Redac a ja el p esen ebal,! ens assaben a el doc o Miguel Ta adell de la p ope a apa ició d'un a icle seu ocupan -se de la p oblema ica deis "lIocs al s" sag a s ibe ics i ibe o- omans de Ca alunya i País Valencia. 202 JOAN VICENT i CAVALLER d'una g ~n senzillesa 31. A la Se e a, el seu exca ado a oba g an quan i a de ped es, algu- nes d'elles eballades, en comple. deso d e, jun amen amb eules omanes. Pe les condi- cions opog a iques de la mese a, o igen deis ma e ial s ce amics essa s pel cos e , es a conjec u a 'amb I'exis encia d'un edi ici de plan a ec angula , amb unes midesmaximes de 8 m. d'ampla ia pe 106 12 de longi ud 32. La c onologia d'aques a íade pa eix eni ambé pun s de con ac e: una e apa undacio- nal p e- omana i una elaci6 amb un habi a ibé ic els hi s6n comunes. A F on e a han es a oba s agmen s de ce amica ibé ica, p esen ambé, enca a que en escassa quan i a , a . La Se e a, on, a I'igual que a San a Ba ba a, hi des aca I'abséncia de p oduccions campania- nes 33. La con inu"i a en época al -impe ial i du an el Baix Impe i es a ambé comp obada als es lIocs, donada la p eséncia de sigilla a, I'analisi de les insc ipcions (a San a Ba ba a i F on- e a) i els conjun s mone a is: 37 a La Se e a (amb una c onologia que a desd'Augus ins a Cons an í, com a mínim), i encunyacions colonials omanes i impe ials -no publicades enca- a- a F on e a. Les a els indí.genes, o millo popula s, d'aques os san ua is hi s6n ambé palesos: es as- Ilueixen en I'a i la inspi aci6 de les e acui es de La Se e a, pe i éncia deis ex o s ibé- ics'34; o a a és de I'es udi an oponímic de les insc ipcions de San a Ba ba a i F on e a. Es cia que el o al d'aques es és excessi amen edu"i com pe a in en a eu e massa conclu- sions sob e l'ex acci6 deis de o s, pe o no deixa d'ésse cu i6s que es dedican s de San a Ba ba a siguen, amb o a p obabili a , lIibe s, i que una dedican d'un al a de F on e a, Bae- bia G aeca, siga ambé lIibe a. Ben ce que en el cas de F on e a el e'ina ge d'un cen e del p es igi de Sagun um es a de no a , an en la quan i a i quali a de les insc ipcions i al a s . anepíg a s, com en quelcom an signi ica iu com puga se l'apa ici6 d'un agmen de b onze co esponen a un b ac; masculí, pos.siblemen pe anyen a I'es a ua del deiJ 35. L'exca aci6 de San a Ba ba a, doncs, ens ha se i pe a cons ui un esquema eo ic so- b e un aspec e an suges iu com és la pe i encia, o assimilaci6, deis an ics cul es a la ac;ana o ie~ al hispanica desp ésdel can i d'E a. Espe em que nous jacimen s inguen a eixampla l~ e ' du'idaJlis a ac ual i ens possibili en a anGa en el camí inicia . .. , ', ADDENDUM . '? ' ,'.,;- En p emsa ja . Iá p esen memo ia, ens a iba I'a icle del doc o Miquel Ta adell sob e la p oblenia ica deis san ua is ibé ics ele a s: San ua is ibe ics i ibe o- omans a "lIocs al s", en MemO ia de l'lns i u d'A queologia i P ehis O ia-de la Uni e si a de Ba celona, 1979, pp. 35-46. L'au o els di ideix en dos g ups: un p ime (amb una llis a de lIocs conegu s ealmen e- du-¡da), in eg a pe san ua is incula s a pobla s; al és el cas del Ciga alejo (Mula), La Luz (Sie a de Mu cia), La Se e a d'Alcoi o Ullas e . Un segon g up e cons i u"i pe Ilocs de cul e sense apa en elaci6 di ec a amb habi a s. Es mencionen el jacimen s d'EI ColI (Susqueda, coma ca de La Sel a), Mon Aguila (Badalona), San Ge asi "Ade 6" (Vilano a i La Gel ú), L' A eny (Mon -Roig, Camp de Ta agona), San a Ba ba a (La Vila ella) i Mun anya F on e a (Sa- 31 P. BELTRAN VILLAGRAS' A, Hallazgos en Sagun o, en A.E. A., XXIV, pp. 246·47. Mad id, 1951 . De F on e a ou baixa un al a o iu, a ui desapa egu , o a cu iós. El a copia el Pa e Ribelles: [(Lib)) e o Pa i I [( . F)) abius Felix I [(.F)) abius Fabianu [(s)) I [(1)) I ui i ex d(ec e o) d(ecu ionum) I [(pe)) cun(ia) publi [(9a)) I [( )) aciend(um) cu [( a/u)) e un [( )). Es mol possible que aques a insc ipció e a e e éncia a la cons ucció de I'edícul. Ag ai'm a F ancisco Bel án Llb is la amabili a que na ingu de deixa -nos eu e el manusc i del seu Co pus d'insc ipcions a la zona de Sagun um, ac ualmen en imp em a. 32 C. VISEOO MOLTO, Exca aciones en el mon e "La Se e a", p óximo a Alcoy (Alican e), en Memo ias de la J.S.E. A., n.o 45, 1922, pp. 3 i ss. 33 En ic Llob ega , pe O, se'n a essó de la disco dáncia en e els ma e ials del san ua i i els del pobla al qual es a a ads- c l , esc i in al seu lIib e Con es ania ibé ica, Alacan , 1972, p. 56 : "¿Cómo se puede enlaza es o con la c onología del es- ablecimien o? Sin duda hay que supone que el san ua io en su p incipio ue coe áneo de aquél, pe o que a lo la go del iempo, el ca ác e sac al p e aleció, y áun cuando el poblado desapa eció, el cul o a la di inidad siguió cel.eb ándose en es e luga has a. muy en ada la omanización. Es o explica ia que en las sucesi as limpiezas del san uano -a las que hay que a ibui la apa ición de an as igu as despa amadas po las lade as- sólo queda an los ma e jales de la úl ima época de la ida del mismo". . . 34 A. GRACIA Y BELLIDO, De .escul u a ibé ica. Al lunos p oblemas de a e y c onología, enA.E. A q. 17, 1943, DO. 293/ ss. 35 Ellloc es a a dedica a Libe Pa e , dei' a de ella nissaga i álica. Cinc de les nou insc ipcions de qué enim no icia, po · en la e e éncia a aques a di ini a . Tocan a Se e a pa eix ha e es a consag a a una deessa ma eo EXCAVACIONS AL SANTUARI HISPA NO-ROMÁ DE SANTA BARBARA 203 gun ). Dóna així ma eix possibles indicis a Ca alunya i País Valencia i ma ca u u es Hnies d'in es igació. L'apo ació del doc o Ta adell es una e lexió escla ido a i ealmen !luminosa en o n d'un aspec e ins a a ocul de la eligiosi a ibe o- omana. Amplis i insospi a s ho i zon s que- den desclosos. C~LEGI ' ,UNIVERSITARIO •• CASTEllON IIIIVIiIlSIDAD DE V ALENClA BIBLIOTEC. ~ " " ~ NM {O i - ------- - ~ , .. 1./ ~ ~;..-¡ 01 I '-2.80 .,,,,<J 220. - -l ':;~3:;J;i~!3.43 "~~ :"""¡' sec o ' - 3.28 I ,----, ~ I nLJ ~ .,0 .,."!J' .... ",<:- ¿,~ ,~ 219 L: - 2:58 ~ A)$ o;. ~.9o~ 216 '- 5,52 '-3.96 A) .. (Y. '-5,28 . ~9o ~ ~ San a Ba ba a conjun co es e e ides a p un dominan escala 1 : 100 ¡--¡ { di iso ia d'aigües ~ opog a ia: Luis Albal Ca los Alba ca es ,'" .,.. - 4¡14 '-4.10 sec o II ped ega ~ % '-6.22 L 6,23 o,e~o' ~e '- 2,58 ~- 6,76 Fig. 1 - Viene explicado en el plano. -~ --~, "> '" i.. ". ~eo,e~O' '-7,26 o' ~/,(b Q'" :------- ~ .( 215 ---- 214 1 ) o .j:>. .. O l:. <:: <::: O m <: .., (') ):::. };: - - m ::o EXCA VACIONS AL SANTUARI HISPANO-ROMA DE SANTA BARBARA 4 ®~ { : ® !j} + ' L Fig. 2.- Llegenda: o c 82 + 2 1 205 B A y • Monedes. Les lIe es indiquen lIu p o undi a a pa i de la supe ície, d'aco d amb aques es equi alencies: A' = 0-0'10 m.; B' = 0'10-0'20 m.; C' = 0'20-0'30 m. ·i així successi amen de 10 en 10 cm .. El nomb e a e e encia al ca aleg. M agmen s de ma b e (el nomb e en elació amb el ca aleg) . . en alles . e mall d'o agulla de pla a lígula 212 JOAN VICENT i CA VALLER = =/ I ~ ·l ) } I ~ 4 Fig.9- Ce a mica ibé ica. EXCAVACIONS AL SANTUARI HISPANO-ROMA DE SANTA BARBARA 213 9 Fig.10 -SigiUa a subgaUica i hispanica. 214 . JOAN V/GENT i GAVALLER o 3 1 l~IIIbU~ll~,u~~U •• &.&4) •• " $&I~~& ~~~~~~I~INW~~~~WW 5 Fig.11 - SigiUa a hispanica (1·6), cla a (7-10) i lucen e (10-11). EXCAVACIONS AL SANTUARI HISPA NO·ROMA DE SANTA BARBARA 215 -=-===- 5cm Fig.12 -Ce amica comuna omana. El n.O 28, ce amica id iada. 216 JOAN V/CENT i CAVALLER Fig. 13 -Tegulae, ma ques sob e ge es, am o es i dolis. EXCAVACIONS AL SANTUARI HISPANO-ROMA DE SANTA BARBARA 217 T 24 . o . 32 ~.~.~=~~~==:::z:¡¡¡¡=~=~ 33C d, . .. : .. dd .. . Fig. 14 -Di e sos. Les en alles, augmen ades espec e I'escala. 218 JOAN VICENT i CAVALLER LAMINA I a: 1, jacimen ; 2, Pilone de San a Ba ba a; 3, Cas ell. La le xa indica I'a locali zació de la Fon Calda. b: el jacimen poc abans de I'inici de I'exca ació. 11 ~XCAVACIONS AL SANTUARI HISPANO-ROMA DE SANTA BARBARA 219 LAMINA II a: la quad ícula Z1 a ni ell de la oca na u al. b: mu sud-es o 220 JOAN V/GENT i GAVALLER LÁMINA III Vis a del jacimen des de I'es i des del no d·oes . Al ons Nules. ..... EXCAVACIONS AL SANTUARI HISPANO-ROMÁ DE SANTA BÁRBARA 221 LAMINA IV 10 cm. 4 6 50 cm . 50 cm . Insc ipcions i escul u es.