Lli~ons
de
G ama ica
I(
llicons
de
G ama ica
,
Volum 1
O og a ia
Valenciana
AMB
EXERCICIS
PRACTICS
PER
CARLES
SALVADOR
L'ESTEL
Quade ns
d'O ien ació
Valencianis a
{Valencia
•
Ad e i
men
En
edi a
I'ORTOGRAFIA
VALENCIANA
complim
una
p omesa e a als lec o s d'
El
Ca'll ~í,
el se mana i qoo ha
ana
publican -le.s a
PQc
apoc, ials senyo s que han
segui
lli<;ó
a
lli<;ó
e!
cu se que pe c01'nespondencia
a em
dona .
L'übjec e del p e.sen llib ie és acili a
el
co.neixe-
men ip ac ica de l'o og a ia de la nos a llengua;
pe
aixó
I 0U Um
en un olum aqueUes
lli<;ons
iescampac1es
a1s
ulls del pe iódic esmen a .
A a
es
ep oc1uixe 1J
ací i(s'ha in odui alguna xico-
e a
e o ma, s'han esmena les e ades) o men o un
eu s elemen al segons les
' Lo mles
o
bas¡es
o og a iques
que o en ap o ac1es
len
desemb e de 1932
peb
esc ip-
o s ipoe es del nos e País.
El
ex
ele
les
lli<;ons
és h eu, com
co espo 1J
a
un
g au
elemen al, i
s.¡
no ac a
alo
al qües ió és pe que
el
: 1os e
in e és
ha
es a d'ona · ónegamen la c1a ícia
necessa ia
pe
esolel e amb acili a els exe cicis
p ac ics.
La
pa
eó ica el'es e llib e no cal que siga ap esa
6
de memo ia, pe o sí ben llegida; amb ella ala is a es
esalen a s els exe cicis sense di icul a s.
En
ha e -ne.
es Uegi a de nou la noció
eoáca
ca esponen ,
i,
en
algun cas, po
se Íll-
d'ajuda
el
Vocabula i O og a ic
Va,lencia aalgun a e V
ocabulao i
oDicci.ona i de eco-
neguda au o i a ; semp e, pe o,
el
lec o obal a
p ou
nacioll,g
en la p esen
ORTOGRAFIA
pe a esold le els
exe cicis que p esen em.
L'o ogl1."a ia
s'ap én més exe ci an -Ia
que,
iecol1"dan
egles.
Pe
aixo ecomanem que els lec o s desen o llen
els
eXie eicis
de
cacla
lli«ó ique s'acos umen allegi i
copia agn1en s de llib es esc i s co ec amen i, enca a,
q ~e
p ac iquen la ansc ipció d'au o s an ics ide la
enaixen«a.
CARLES
SALVADOR
O og a la Valenciana
Lli~ó
1
Di isió
de
les
pa aules
en
síl·labes
En
gene al la pa aula
é
an es síHabes com ocals.
Així, ple,
ma,
són
d'una síHaba; in a, a b e, de dues
síHabes; es ampa, case a; de es síllabes;
des1%anegCl ,
Valencia, in ansi J¡en , són pa aules de qua e sí].labes.
Pe
adi idi les pa1·aules en síHabes cal incl e.
p esen :
1.
La
ii
la:
u ebles si uae es en e dues ocals
a a-
quen ala segona
COm
aconsonan s
i,
pe
an , són
pa
de la sil·laba de la segona ocal iamb ella o men
di -
ong:
es-gla-ia , en-ca-uG .
2.
La
iinicial, po e ono
h,
seguida de ocal és
p onunciada com aconsonan i o men cli ong; hie-na,
io-de.
3·
La
iila u eMes no on l!en di ong amb la ocal
següen ; a-na- o-1%i-a, his- o- i-a, pe -du-a.
Pe o
es
p oduix
cli ong de useguida de ocal si
da an de
la
uhi ha 9oq: llengua, qües- i-ó.
8
4.
Cal J enca al inal de a lla
Hes
l1e es deis g ups
x,
1'Y, ss, z: coi-xa, se - a, dJs-sec, do -ze (pe o no el
díg a
ny:
Es-pa-n'J'a).
S.
Les lle es deIs p e ixos an, con, en, in, des, ex,
sub, ans, no s'han de sepa a
enCaJ a
que seguixca
ocal: am-hid e, con-ho , -in-ape encia, sub-has a, ans-
a lan ic.
EXERCICI
PRIMER.-Copia les pa aules següen s, se-
pa an -ne les sílbb'es amb un guione :
ai ada,
bO'i a,
c euen, ingenua, ¡nassa, a o ia"
escO-
lania,
1'/! iop,
gai a, cen ú ia,
esp,lai,
esplaia ,
1'I' emo ia,
bilingüe, obliqüi a , suissa, ambigua, auen, aido ia,
desclouen, empa a , e'ncaixa ,
p Ml Unciel1,
pai a.l,
aigua..
moll, Gina omisa , església, a:nsacció, boina,
'J1IW,i,
aula ,
eina, pausa, deIinqiiencia, deshon M,
bai. :esa,
Jaume,
Joa'J1.,
saüc, suba! e n, aixell, inhospi ,
ape dig'a yw ,
aiguaneu, exh01' a ,
bui ",
e ge, do ze, desin eg aJ', des-
ho a, inape encia, coixine a, guan e a, iambe, cue eja ,
qúes ió, pasqua, encaua -se, co edo , subhas a, nissaga,
mo ió.
Un
mo
és
anomena agu ,
pIa
oesd ú'Íxol segons que
la seua sUlaba onica
(sob~'e
la qual es ca ega la eu
en
p onuncia -la) siga l'úl ima,
la.
plenúl ima ol'an epenúl-
ima.
Agu s:
ani é, can a , medicinal.
Plans:
me ge, can e¡', aula.
Esd úixols:
1ne a o a, his o ia, es úpida.
EXERCICI
SEGON.-Posa
Les
pa auñes següen s en
es
llis es: I,a,
ag des,o
2.
a,planes, i
3.
a,esd úixoles,
sepa an -les en síllahes:
manob e,
pi1'lzell,
sa'bó,
pinyol, gene al, piano, ma-
9
nega,)}
eSpa d !'11ya,
escóne ,
p'issa a,
11¡J
an ua, ana omia,
Lluüa,
ecwdo a,
111,en, id
a"
111/-0 e ,
cla ell, maqui11a,
ma-
lal , [Jemega , ju ge,
es ó11WC,
jJlas ic, ciencia, polí ic,
blüaca,
escu,d1ida,
ansi 01'i,
casa11'ben e ,
í ol, sup eww-
cia, e e1'encia, llo e , peni'l1sula, claus da, ín im,
Ú1'~p1'es
s¡:onü a, Telacio,lIs, sas e ia, mnsigi1', e,1:hibició, oss05,
ia ge,
aquaTiul1l/-,
o ee, concau,
1'eca¡~,
lingúís ica, solem,-
nial, p ohibi ,
0:i111"
deuen, p esencia, Pompeia, sollici a-
ció, pe1'pe u'i a , onda ía., desencisa , assassina a, qua-
an a, esm01' eíme11 ,
n1.Íllesin1"
miUíme l'e, en abia ,
pa ia, pos U'ma, nwnysp1'eable, o en , his o -ia,
a-lIi an,
empe ad iu.
Lli~ó
11
Accen uació
g a ica
l.
L'accen g a ic
és
,die.
d'ues
mane es: accen
g e'U
(cal/ a as), que a d'esque a ad e a sob e la
oca.l
onica. 1acden
a'gu
(músic), que a, sob e la ocal, de
d e a aesque a.
Quan
la
a,
la e
obe :1.
ila oobe a s'han d'accen ua ,
ho hem de e amb l'accen
gl1"eu:
e alida.,
BlJlg'ica}
copia.
Quan
la
u}
la i, la e ancada ila o ancada s'han
d'accen ua , ho hem de e amb l'accen
agu :
ú'YIIÍc,
aní, co e é, aleó.
2.
No o es
Des
pa aules s'accen uen g a icamen .
Duen accen g a ic:
a) Les
poéisí la·bes
agudes
que.
acaben en alguna de
les do ze e minacions següen s:
a,
e,
i}
o,
~ }
as,
es,
is}
os}
us, en, in, en que la io
la
uno
o n'Jien
pa
d'u li
di o'11g.
Exemples: ani a} ind é,
01'1'¡í,
baleó}
ugi ds}
anees,
pas -ís,
capC'Íós,
a ús, encén, Pequín.
b) Les planes que no acaben en les do ze e mina-
cions di es. Exemp],e.: consol,
ep'íleg}
e; a11'lienS,
Pa1'ag a }
passa ·íeu.
.
17
posan les die esis que al en lle an els accen s
50-
b e s:
In ini iu: aduí .
Ge undi:
l
aduín .
P esen
d'indica iu: aduíxc) ad'uíxes)
aduix;
aduím) aduíu)
aduíx.e~~.
P esen
de
subjun iu;
aduib:ca)
aduíxques) a.
duíxca;
adwÍ m)
aduíu) adwíxquen.
Impe a iu
s'¡ngula : aduíx;
plu al:
adw n)
a-
duíu.
Impe e
d'indica iu:
?'adwía)
aduÍJeIs)
aduía; a-
duíem)
1
adu eu)
aduíen.
Impe e
de
subjun iu:
aduís) o aduí a; aduís-
ses)
o aduí es; aduís) o aduí a; aduíssen) o a-
dw lyem;
aduísseu) o aduí eu; aduíssen) o aduí en.
Pe e
d'il]c1i,ca iu: aduí)
1
aduí es) aduí; aduí-
em) aduí .eu)
aduí ey¡,.
Pa iópi
passa ;
aduP )
aduída; aduí s, o-
duídes.
Fu u :
adui ~,
adui ds, adui a;
adui én~,
a-
dui éu) adui an.
Condicional: adui ía) adui íes, adui ía; adui-
'Íi(jm)
adui 1.eu,
adui íen.
2
Lli~ó
V
La
e minació
deIs adjec ius
En
el
nGs e
pa la
hi
ha
acljec ius e mina s
en
a
(idio a, ag ícola, 1;ipoc i a) que són aplica s als subs-
an :ius
masculíns ials emenins indis in amen
(ho~ne
idio a;
do
n.o,
idio a). 1adjec ius e mina s
'en
e(insigne,
ÚlIeb1'e,
jo e)
que són aplica s ambé als Sl1bs an ius
mascl1lin9 i
é Jls
emenins indis i.n amen
(ho11~e
insigne,
dona
insigne).
Són
els acljec ius
d'una
sola e minació.
Hi
ha
acljec Lus e mina s
e.n
eque
e u
aplica -los a
u~
subs an iu emení can ien la een a( aiim ag e,
poma
ag a;
ca: e
ample,
pla¡;a
a:mpla).
També
hi
ha
adjec ius que
e minen
,en
c011lsonan
(dol¡;, ne ,
oig),
pe o en aplicéll -los a
un
s'l1bs an iu
emení can i'en la ie mi,nació
( ui
dol!;,
a onja
dol¡;a;
h01ne ne , dona nie a; pel , oig,
ela
1'oja.)
Hi
ha, dones, a:djec ius
d'una
ide dues e minacions,
1.
SÓI1!
aeljec ius el'una e minació quasi bé o s
e1s
que
e mi~len
en e
neu a
(amable, bilingüe,
cek/J e).
N'hi
ha
que e minen en ai ambé són el'una so[a e mi-
nació (ag ícola, belga,
ind~ena).
2.
Són
ele
dues
e minacions els acaba s
en
c e
home {
ce,leb o
dO Ila
io e
ho ne
dona
19
(exac d'J exac a).
Es
acaba s e
..
p e (app , ap a). Els
acaba s en gne (digne, digna), lle a insigne.
També són de
c1ues
e minacions, en e a es,
e1s
se-
güen s adjec ius: ag e, a e,
an!/'ple,
asp e, camode,
cu.l e,
des ?'e
...
,els
em:en1l1iS
deis quals
an:
ag a,
al1'a,
ampla,
asp a,
ca11wda,
cul a...
EXERc c s:
Aplica els
ac1'jec ius
següen s aun nom masculí i
aun
die
emení:
acomodable, pob e, exsangüe, aleg e, ap e, neg e,
ep obe, ben-igne,
si;nis .e,
illus ,e,
excusab,l~,
ag e,
d·igne,
a e, inde'mne,
l1oble,
simple, os e,
ag 'ÍCola,
eble,
i~
ple, inep e, end e,
.,e nacle,
xi1!J' p~e,
múl iple neu e,
es Í1!J' able,
soluble, con o able, pulc e, 1nag e, dol , sec,
aga, doble, ún,eb e, io e, idola a, abs ae e, insigne,
p obable,
n~de,
di ec e, co up e, qudd uple, esque e,
ímp' obe, e es e, hipac i a, nomada, iconoclas a, uni-
al e, idio a, homicida, cel a, pulc o.
Model:
home pob e
dona
pob>'a
hom.b
ne
dona ne a
Lli~ó
VI
Ús
de l'apos o
1.
E1s
a~ ides
,o¡,
i
la
quan an dcwan
una
pa au1a
que comence
en
ocal ohes eduixen a
(c;o
és, pe den
la
ocal iés subs i ldlda
pe
un
aposn o C).Exemp1es:
l'a b e,
>egua,
i is, hoTa,
U11gla.
Pe o
da an pa aules emenines que comeneen en
iou ebles,
c;o
és, que no po en aceen onie,
ha
d'usa -se l'a: ic1e
la
sense apos o .
EXiemplles:
la
idea.
la
his o ia, la unió,
la
humani a . (No e's eom
en
e& os
exemp1es la
V1eu
no
.es
ea: ega
n~
le!n
1(11
ini
:en
la u
inicia1s.)
Fo men
exeepeió les es pa aulJes següen s: hos ,
i a, una (quan una és subs an iu
-ho a
del
ello ge-).
que semp e po en l'a: ide
la,
&ensle
apos o ,
pe.
exi-
gencies de p ol1lúncia. Exemples:
la
hos del
l'
ci.:
la
i a,
l'encega,'
.la
una
de
la
ni o
2.
Les
con accions del (de +el) i
al
(a +el)
es descomponJen quan an da an una pa aula que
el.)-
menee en ocal oh.
Ese iu em:
no del amo, sinó de
amo; no
al
a b e,
sÍJ1Ó
a
l'
a b e,o
no
al
home, sinó a
l'home.
3.
La
p eposició de es ans oc na en d'
qU<lJI1
a.
21
da an
una
paJ aula que comence
en
ocal o
h.
Exem-
pIes; d'home,
d'a'Ya,
d'aliga,
d'his oyú¡¡.
EXERC1C1S:
a) Subs i ui la a lle a que hi ha da an cada una
die
les pa aules segü en s amb
l'anide
con1<lspoil1Jen
(el;
.
la,
l'):
---1"U~,
-casa, -ho , -India, -hindú, -llibye,
-
ho w,
-esco a, -a i, -
'iya,
-os, -o di, -illa,
-uni a , -ÚS, -'in elligencia, -
lIligua,
-hisenda,
-hos ia, -humani a , -unime si a , -olla, -ull,
-
anda,
-humi a , -hos , -ai e, - e o, -iI-
lusió, -un:i icació, -
'Íln e í,
-i a , -unglo , -uni-
o me, -o gue, -escola, -exhalació, -Isabel,
-
o111 b a,
-hulla.
b)
Copia les ases següen s, con-egin -ne les
e ades:
1.
El
home.
de.!
saco
2.
La
casa d'els so olls.
3.
Raig
de aigua.
4. Una a o a d'
olio
5.
El
san del agüelo.
6.
La
o ene aJ
de
pla a.
7.
L'
Uni e si a
de
Valencia.
8.
Es
p enaa
un
go de
OTxa a.
9. Vingué al'U11a d'el maU.
o. N o es ime
ni
la
una,
n¿
la,
a a.
11.
La
pols
de
l'
e a.
12.
L'His o ia
de
Egip e.
13.
Els
11ús l:!"is
del India.
14.
Els
d ames del ai e.
22
15·
16.
17·
IS.
19·
20.
21.
22.
23·
24·
25·
e)
adies:
L'in el igeneia en e ob e s
pa o1ns.
La
wnió
a
la
¡o a.
La
ho a de
ana'
al
aigua.
El
Himne
de la Exposició.
L'
Oliba
110
es xupla el
olio
L'hos
de'l ei
En
aume.
L'im
li encega l'in eUec e.
V:e
ales do ze i
m(l;yxa
a
la,
una.
La
hU11llii a
o ella el e o.
Els
un
cp.~l
home.
La
ú1u ili a del a mamen an ic.
Copia la següen
pO'esia,
co egin -ne
EPIGRAMA
El
cep, o
esp(J;¡npola ,
dona'ls
1'WÍ11I/S
de opazi
J'
la
oli e e a ha paga
el
S{JU
debi oli aci;
ila igue a ha ui a
ins acau e
~n
des icaci.
Dins
d'el
'.elu
id'el abís
iu
ida lliu e el balad e.
Fa
dignamen cas omís
de'l llau ado
-i'l
alad e.
1sols o ena
un
S01111'ís
mig
dé'
dc a a i
mig
de
llad ,e.
les e -
FRANCESC
ALMELA
IVIVES
(De L'Es ill aT ossos.)
Llí~ó
VII
Ús
de B-P
1.
En
p incipi de pa aula s'esc iu amb
bino
amb
pies
síJ.labes
ab,
ob
isub, is'esc iu amb pla
síJ.laba
cap. Exemples:
abdomen, abjecció, absencia,
abs 1'
ac e,
abscissG.,
ab-
su d;
obj¡ec e, obscu , ob ind eo obc.ecació;
I
subdi is¡-ó, subjec e, subme gi , subsis i , subs ancia,
sub e 'ugi,
sub~dnció;
cap, caNal, cap ica ,
capgiJ
aq
"cap a , cap i a , cap-
ind1'e.
Excep<:ions:
ap e, op m',
opC'ió,
op ic,
op i11 ¿;
cabdal, cabdell, cabdill.
Tan
la ' egla com les excepcions s'es enen als
como
pos s ials de i a s
(eLe
subs a:neia,
'ins~¿bs ancial;
de
cabdell, cabdella ).
2.
En
p incipi
eLe
pa aula s'esc iu g,ene almen p
da'Van
les
lle J es
,
c,
son, is'esc iu bda an
d.
Exemples:
accep a , p ecep e, adop a ;
inepcia, adopció, e upció,o
24
ca alepsia, eclipsi,
COPSe l',o
hip;no ic,o
hebdomada i, mol'ibden.
Són excepcions: dissab e, dub e, sob el•
3.
En
i de pa. aula
da e e
ocal s'esc iu gene al-
m1en
p(cap, ip, escup,
aOop,
j'€'P,
cup ( ecipien ).
Són
excepoi'Ü'11s
les pa aules eTminades en ob, com
hid O¡ob,o
les e minades
en.
sUlab,
cOm
11I/,QnOsVUab,o
i
les pa aules adob, aljub,
aTab,
boabwb,
d~ b,
enxub., ga-
líb,
na
bab,
ub i
cub
(espélluyol,
cubo).
4.
En
i de
pa
aula dan-e e consonan s'esc iu, ben
les paJ aules els ,emenins
<O
de i a s
elle
les quals
po el1¡
b,'
is'esc iu p
en
aquelles els emenins ode i a s de
les quals po en
p.
Exemples:
calb
(ca
Iba).
des o b (d,e's o ba ).
co b (co be a).
omb ( omba ).
se p (se pen ).
caJ11,p
(campe ol).
llamp
(llan1,pega ).
palp
(jJalpa ).
5.
S'esc iu amb bla p. eposició
amb
o
ab
(p e e-
ible amb).
EXERCICIS:
a) Copia les ases següen s, co egin -ne les e -
ades:
l.
Aquell eí apdíca
la
co ona.
2.
E a
U11
en'La
an aps ac e que
qua,si
e a
obsu d
es udia -lo.
2S
3. L'absencia de beguda
en'S
éu
pV!nsa
en una
eunió d'aps emis.
4.
Es
un
subjec 1
sie nse
subs ancia.
S.
El
capdill ob a pe cap ind?'e's.
6.
No
éu
cap
adeb e.
7.
El
subma í es supme gí en
un
m01'nen .
8.
Cab i a
la
seua ops inació.
9.
N o
ha ·ia
ops acle que ell no
sal GQ'a.
10.
D'
sop e
i
mgue en
els
dup :@s.
11.
E.l
olca és en e upció.
12.
El
dissap e<
CO'mp a em
un
capdell de
ilo
13.
Cqpg'i a a la con e sa,
o;po, an
sup e/ uqis.
14.
L'adobáó
de
l'in (1¡l1i
es
éu
sense obs acles.
IS.
Ens
a O,
l'opsequi de
d·i -·nos
que ha opse a
du an
l'
eclipsi de sol.
b)
Copia les pa1 aules
S'egü~n s,
des ian -les en
qua e llis es:
l.
Acabades
en
p,da e e ocal (exemple:
ep).
2.
Acabades en pda e ;e
consOlla ~
(exemple:
se p).
3. Acabades en bda e e
ocaJ
(exemple: a ab).
4.
Acabadlcs
len
bdan eTe consooan (exemple:
co b). ,
des o b, omb, ilan op, hid o ob, bulb, o b, adob,
eixa op, ub, palp, cub, omp, co b, calb, xop, ala b,
es ep, se p, o b, ep, umb, llamp, balb, g up, d ab,
esclop, cap, llop, ip, colp, sap, escup, cup, issíUab,
boabab, aljub,
cepo
Lli~ó
VIII
Ús
de
G-C
1.
En
l11ig
de pa aula s'esa iu eda an
e,
,
soz.
Exemples: aeeió, ae c, doesa,
eeze11l/.a.
2.
En
mig de pa aules s',esc iu gda an
111/.,
11.,
do
g. Exel11ples: a'llgmen ,
sag/1.a?',
Magdalena, sugge i .
Són excepcions: d acma, a aenid, e's icnina,
ec/1.ic,
anecdo a, sinecdoque.
3.
E ¡,
i
de pa aula s',esc iu cdan'e e ocal.
Exel11-
pIe: d ac, ec, esc ie, sóc, po uc, es omac, p essec, únic,
~quí oc.
Pe o
s'esc iuen
am.b
g
i,nal
c!élJ e e
ocal les pa au-
les que e minlen
en ag,
COl11
sa co ag;
en ug,
com
cen íJ ~ g;
en leg,
COl11
p oleg;
iles pa aules següen s, que
al11bé
són 'excepclO:
demagog, pedagog, es a eg,
nau ag,
pelag, ea ílag,
ae opag, eas ig, p odig, zig-zag.
4.
En
i
de pa ania da¡, e e consonan s'esc iu co
g.segons
.¡'~sc ip i a
d'a es pa aules de la ma eixa a-
mí,lia.
Exemples:
Lli~ó
X
Ús
de
B-V
1.
Da an li s'esc iu
sempTe
b.
Exemples: blau,
p oblema, subl n,
b a ;,
pob1~e,
cob i .
(a il icada'll e són g a ies dolen es; cal eso iu e
ab il icada e .)
2.
Dins les clii e en s o mes
d'una
ma eixa pa aula
idins les pa au1es d'una ma eixa amília,
a.
una
uco -
Tespon
una
:
j1,ou:
no a, no ell, eno a ,. blau:
blwa
.•
bla o ,
e11 ¿bla i ,
bla eja .
1a
una
bo a una peo espon una b.
co b: co ba, enco ba ,.
llop: lloba, llobe .
Cal
no a
que dins es es
amí~ie!s
die
pa aules hi
ha
a1gunes pseudo-de i ades que enquen la egla:
Ex.
~
ca ba, pe o
cu ilin ¿.
calb, pe o cal ície.
p o a, pe o p obable.
lla i, 'pe o labial.
3. Si compa em l'espanyo1 amb
el
aLencia
dbem
3
34
que, en gene al, aUll1a bespanyoJa
co espon'
una
b
alenciana. Exemples:
b,~ e'/l.o
=
bo,
bolsa =bossa.
jabón =sabó,
1que a ina espanyola con espon una
alenci a na.
Exemples:
VMO
= .
bem, o
=
en o
a o = a o .
Hi
ha, pe o,
e!xc eJpcions,
algunes de les quals ano em:
,abe o =a e .
abo a =
aVQ1" a .
alc'oba
=alco a.
baba =ba a.
.ca abela =
c01'a eUa.
caballo =ca all.
Es eban =Es e e.
7% be
=nú ol.
abe 1~a
=
a;¡;e na.
bÓ7.:eda
= ol a.
1així
1~11bé
són excepcions:
mó il =mobü (au omobil, locomobil).
sa ia =saba.
cal o, cal a =calb, calba.
con oy
=comboi.
dese n ue o
=
desi11l~bol .
.1ho =ba .
e bena =
be b¡ena.
e uga =be uga.
35
iga =biga.
olca =boleal'.
4. Ala e! minaciá e bal
espa'l1Jyo
4aba co espon
la
e minaciá alellciana
a' a,
osiga, a es les o mes
diel
lwe e i
impe e
d'indic.u iu,
d!e1s
Vie bs
de la p i-
me a conjugaciá
( e '111ina s
en a : pa la ,
SOpa1',
can GJ .)
pGJ la a,
no padaba.
pa la es,
no
pm'labes.
pa la a, no pal'laba.
pa la e1'l'/',
no pa labem.
pa la eu, no pa labeu.
pa la en, no pa1'laben.
passa a, cmn a a, sopa a, bolca a, es a a,
ana (J"
mulla a, enca a, espe a a, e c.
EXERCICIS:
a)
En
les qua an a pa aules següen s n'hi ha deu
ben esc i es.
Fe
amb elles
una
llis a iamb les a es
en a
e -ne una a a, co egin -ne
l¡es
en-acles:
be edo , esc ibin , ha'be ,
plO'bia,
Sabe1'l'b,
au omo il,
·i a , sa u , sabi, :e-no a , de 1 , caballe , l'eca·nbi,
we..ba,
eben a , llabi, : abaca, pabelló, co a d, ad oca , aba,
esc ibia,
aܡe,
co , abelina, boga , gle a, abal,
cOin aba,
cu ilini, COl'doba, Habana, llepaba, casea ell, ilaba,
babej(J; ,'
can abe111,
calbície, bena,
sabl;elsa.
b) Copia les ases següen s, co egin -ne les
e .
acles:
1.
Pe q'ue sabia
mol
li
diellb
el
sabio
2.
El
co b a
una
co · a.
3.
Tenim
i
no ell.
4.
Una
es ebada' iel caball
no
es mobia.
I
36
5.
La
blabo
del
cel
o
ho
en1,bla ia
..
6.
La ni
de
la
'lAel bena
bailaba
bé.
7.
La
saba
del
pi.
8.
Un bmnell puja
d~
oo
9.
Re en a una co e a
de
l'au omb il.
10.
Pin aba
Ul/l·eS
gaba es
en
el
po .
1
I.
P
osa a
el
cascabell
al
ga o
12.
El
seu
e. all
ei a
d'espa ila. .
13.
Tenia
W1,
g a a
del
segle XVe.
14.
La
jobeo
e a
esbel a i i a.
15.
El
Gobel'na.do
és
co dobes.
Lli~ó
XI
Ús
de
G-J
1.
Da an eii
eso ,iUl em
g
i.
no
j, pe egla ge-
ne al. Exemples: ges. a, gen ,
giJ a?',
Gwona.
Esc i im aja , pe o ages" ia ja1', pe o ia ges;
ju ja , pe o ju ge,o penja , 'Pe o penges,o en eja, pe o
enV(!gem.
2.
Da an ecc iec esc i im j. Exemples: abjec e•
p ojec e, adjec iu, abje'cció, subjecció, injecció.
3. EJsc i im j
en
les pa aules següen s: jeia; jeu e,
je a quia, J'e1'oglí ic, je sei,
maJ1e's a
...
4. Esc i im jen alguns noms
p O'Pis
i
en
llu s de-
i a, s. Exemples:
Jesús (jesuZ a),Je oni Je1'emies (je e1niada),Je u-
salem, Jeho a.
EXERCICIS:
a)
En
les
en a
pa aules següen s n'hi ha quinze
die
ben esc i els. Re una llis a
amb
elLes,
iamb les a es
quinze e -ne
una:
a a, co ' egin -ne les e ades:
gela ina, je,lado a, gipó, ji a a, ge a, ge a quic.
h1'd oge~,
me je,
gemec,
jel~ ,
gimnas, passe jem, ge-
ne al,
pG. jes,
llepoleja ,
J¡e .emiada,
p es a ge, aja,
ma·
38
ges uós, lle jo, , plan a je, jesuí ic, menji ol, jubilació,
juliol,
ja?'d'í,
jeni a,
jí11.jol,
enjiwye , lejí i11 .
b)
Copia les ases següen s, co egin -ne o es les
e ades o og a. iques:
1.
El
ne je
cu (J)ba
una
m,alal a.
2.
R:egi a
ins
['alcoba.
3. L'as Olec e: plicaba
una
ll1 Ó
d'as olojía.
4.
La
neu aljia no'l deixa
b-i;¡~1'e.
5.
A1nb es e op ec e
a1111'aS
on old as.
6.
Es a
supjec e a1'wísio.
7.
La
subjecció
110
li p oba.
8.
Ha
ca:igud
en
la
més
b(J¡ixa
abjecció.
9.
Els
ia j'e~
som,
ca s.
IO.
Ni
ha
un
jesui a j'iToni.
11.
Aní
aValencia el
1'11{es
de jene passa .
12.
Po a
un
ge sei aquad os lancs ineg es.
13. L'ingec able
em
cos a qua e peSS ' es.
14.
"El
maniqwí d'a gila" es
una
'11
o ele a.
15.
Quan
e~c igues
no
pOSi%
m(J)ssa
adgec ius.
Lli~ó
XII
Ús
de
la
lle a
muda
H
l.
Pe
mo iu e imologic
hi
l~a
pa aules alencianes
que po en
11,
inicial o
en
migo
Exemple:
home, ha e , conhol' , subhas a.
Jo
es
po dona , puix, cap ' egla o og a. ica plel' a
l'ús cc: ec e d'es a lle a muda.
Gene almen , en alencia s'esc iu amb h
Ies
pa aulcs
que en espanyol s'esc iuen amb
la
al lle a.
Reco c1'em,
p~ o,
qule
aalgunes püques pa aules amb
11,
espanyola
co espon alenciana
(
0'1'/1., a illa.,
e ).
2.
Hi
ha unes quan es pa au!es que
en
espanyol
s'esc iuen sense
11,
ique les co esponen s alencianes
sí que la po en. Exemples: ham,
hi .e' n,
h-issa'y,
ha -
monia, ilhannim'ic, sub mhe"i/d
...
3.
S'e'sc iu
11,
inal en
Les
in e jeccions. Elxemples
~
ah!, eh!, oh!, bah!
4.
La
combinació ch no és p opia del allencia.
Es
ole a:
En
paJ aules
es a'11ge 'es
adap adles sense can i o o-
g a ic: lunch. .
En
els cognoms,
pe'!"
se adicionals
:.
LEne/¿.
En
la pa auJa choy ide i a s (chOi'ü a, cho eja ,
40
cho al,'
e C.),
pe o
ambé podem esc iu e COI', co is a.
co eJM ico al.
Cal sup. imi -la en inal de noms geog a ics.
No
Alb~úxech,
sinó Albui; ec.
En
els 'casos en que
les
ole a, el so de
ch
és
semp e
e
(=
k), lle a de les pa aules es ange es el'adopció:
chic ( .).
5.
Esc i im s'ense h: abilla ,
os
(hueso), ou (hue-
o),
OI
e
(hué ano),
01'
,'!:a a.
EXERCICIS:
a) Amb les qua an a pamules següen s e dues
llis es
ele
in
caOOscuna.
Una
amb les
qule
han
ele
elu
h,
i
l'a a
amb les que no
n'han
de
du :
ho , el'ba, ai , hel'eu, hono able, e nia, ade encia,
hulla, coesió, o alissa, eic.le, a, 7nonium, eca ombe, emo -
agia, hos , os al, exhalació, aniila , o oina, inhuma
..
o xa e ia,
ho di,
houe a, hos, o elina , o ene a,
beiJ1Jhau-
a , hew a, h egua, heucalip us, hou,
o a4'i,
h·ip·ecacuana,
hiodu , hossu ,
e 11'Li a,
el' , habillamen , o eó, h01'gul
b) Copia les ases següen s posan
halla
on caIga
ille an -la on no ha el'ha e -ne:
1.
Les
begudei,>
halcoOliques
11iO
són
bon/es
pe a
la
saJu .
2.
3·
4·
5·
6.
7·
En
{i!n a
en l'ab-i ació
é:u
un
ah!
de
so p esa.
Volia pei:cca i
es
c0111,p a
un
amo
A~ e1n
d'escol a l'a mOnihum.
I
L'
e bólMi es a hel'nia .
Va
ade i al'he ald.
L'hospicia issa
la
bande a.
8.
U11, a11'su11wn
aes a
111/,01'
h017idmnen .
9.
S'ha
enca
l'h:os
d-i
hÚ1'ne .
la. Eu[e11iia es a is e ica.
11.
L'ipoc1,i a i
a
d'i ;
"Ola!"
12.
Res
no l'aconho a.
13.
La
Huni e si a
acan ia d'ho a i.
14.
Fa
U11·
en
hU acaiJiM.
15·
La,
seua eemencia el
a
}e d e.
41
Lli~ó
XIII
Ús
de
IG-TX
I.
En
i
ele
pa aula,
<el
so
elle
pala al a icaela so da
eh
espanyola), és ep esen a
pe
ig dan'e e
a,
e,
oi
u. Exemples:
ma:ig,
lleig, goig,
'b íg.
Dan'e e
de iés ep esen a pe
g.
Exemples;
111/ig.
desig, Tí ig,
ep·ig.
2.
Tx,
que
ep ese11! a
el
so de
eh
espanyola, no
s'esc iu ni
en.
p incipi
ni
len
i
de pa aula. Cal ano a ,
pe o, les excepciJons:
S'esc iu
x
en pnincipi de pa aules es ange ,es com
Txeeoslo aquia ide i a s.
S'bsc iu amb
x
inal
un
e.cl'ui
núme o de pa aules
els de i a s de les quals po en
);
medial.
Exemples;
despa x (de
de
spa xa ),
e111,pa :1:"
(d'empa .'w ),eam-
pe x (de emnpe xos),escabe x (d'esea·be xa
),
boli x
(de boli xada),
esqui .'I:"
(de ncJsqui xos),ca u x (de
ca u xe a),
ga a .'I:"
(de
ga a .'I:"os).
EXERCICIS;
a) Ompli els bui s de les ases següeJn s, amb
pa aules ap opiaeles que inguen
el
so ig- x (eh espa-
ny.ola).
Lli~ó
XVI
Ús
de
M-MP -N
1.
Da an
b,
pimesc i im semp e mino n.
Ex-
xemples: semb a , acm npa ,
Ynin¡¡,e11s.
S'excep uen:
g aJ/1l/%.en ,
amna eix, benme ei,'l:en .
2.
Da am s'esc iu
m.
EX0mple: iom a ,
lim a.
3.
En
p incipi de pa aula icla an esc i im con>
en, in. Exemple: con iamqa, en a ina ,
in ui .
S'excep uen;
hn asi,
em isema,
em axi
illu s de-
i a s.
4.
Da an nesc i im monsegons la p onunciació.
Exemple: inde:mne, amnis ia, inna , innecessa i.
5.
Da an qualse ol
a a
co¡n.sonan
eso i im n
pe
egla gene al. Exemples: anca , enda, o enga, penja T
enlai a , conque i ,
pens(1JY,
¡~n 'iqui ,
i,n. e io , con 'ind e
punxa,
benzina.
S'excep ueIl': Com e (esp.
conde),
emp en¡¡, a,
im-
p em a,
em a,
som iu e,
p 1{Jmsa,
mm ia,
dUU1'n{lli ,
ium i ,
Samsó.
També s'excep uen les pa aules que
comencen pe
ci cww¡,:
ci cum e encia, ci cum a lació.
6.
S'eso íu
mp
en algu ies pa aules,
aiXÍ
com
en
llu s de i a s, als com: assumpá J,
assumpCej,
a emp aT,
4
SO
comp e (esp.
cuen a),
COnS'u.l11,j)ció,
e:¡;empció,
e_- emp .
únp 01np u, ' l1e empsícosi, pe emp o i, p es m¡,pció.
p o1np e, 1-edempció,
sí-1'l1,p oma,
sump uós, e1nps, emp-
ja , anssump p.
EXERCICIS:
De
-les
cinquan a pa au,les següen s, in -i-cinc
SÓll
esa i es co ec amen . Copia -les o es, co egill les
e ades
de les a es in -i-cinc:
011J'¿ba,
panpol, enmalal i , g anmen , com essa1', en-
osqui ,
in an ,
¡m asi, sin onia, columna,
'Í1nno' ació,
en u ,
el:dola , ámgel., menja1", enlles i , 1mquie ud,
hOIl-
- ¿, dansa, ajum a1',
Ca'1'nVl:,
anxo!Va, onze,
C11'cul1s ancial,
~'cdenc1ó,
desenb e, enj)le, il111w ali a , beil1ne eixe'nÍ',
con ond e,
em eb a ,
·in 'il1'i ,
en a ic, all i7yi, solemne,
em11(og i ,
conc,e , l'enda, amgoixós, enlai a , conque i ,
C0111, ea ,
pems(}¡Jnen ,
can a , em eja,
punxagu ,
donzella,
p ensa , cV cums áncia·,· en a i a.
T
..
Lli~ó
XVII
Ús
de
R.
-
RR
1.
-C:u
p incipi de pa aula esc i im
una
l'
( oca,
iu),
la qual é
el
so o .
2.
En
mig
ele
pa' aula comenc;an síIlaba desp és de
consonan esc i 1m una (en a011al', s
01'/l , is
),
la qual
é
el
so o .
3·
En
mig
ele
pa aula ien e
ocwls
esc i>:i 11
,ellues
( e a,
có e1',
salTa).
Són excepció ipe
aa1 :
s'esc iu una sola , la qual
é so o , desp és
clels
p e ixos
a,
an i, mono, con "',
sup a" bi, i, e c. Exemples: 'a í mic, an i abic,
111Ono-
i me, con a e olució, sup anm,al, bi ec angle, i ec-
a'ngle.
També
s'esc iuen amb una
,
pe o sepa an els com-
ponen s amb
un
guione , les pa aules compos es de subs-
an iu
iadj,ec iu ide e b i
nomo
Ai.xí: ba ba- os, ca a- edó (subs élln iu iadjec iu).
pe11ja'. obes,
busca-1"a Yns
( e b
inom).
4· S'esc iu amb inal:
To s
els in ini ius
agu s:
po al', ha e , sen i ,
ie .
Tlo s els in ini ius plans que no acaben en - e:
52
c ixe , conel,xe , en'ce .
(Pe o
sense
l'
inal: cab e,
end e,
Vz e.)
To s
els
nOms
subs an ius oadjec ius els em enins
odie i a s dels quals p esen en
una
: cia , madu , ioy,
: ip1.'e .
To s
els subs a.n ius o ma s amb els su ixos -a
(co).lec ills ode l1oc): ca
nya1'
"-e
(no111s
de.
pe sona, de
110c,
d'ins umen , de plan a): us e ,' -o
(nDms
abs-
ac es de i a s d'adjec ius i
< u
e bs): blanco ,' -do
(noms de
110c,
ins umen ): espolsado ,
1'ebedo'Y.
Cal'
pOS<lJI'
esmen en l'ús
del
la en
in~l
de pa aula,
puix que en alguna coma ca alenciana la p onúncia
popula sup imix es e
so.
Així:
ec ó, doc ó, us é, da -
1'é,
podé, men e que la
g a1i.a
exac a és la indicada ique
aplicada aes os casos
a:
ec o' , doc o , us e , da e ,
pode .
Em
a es coma ques isob e o dins la ciu a de
Valencia, és p ol1uncia pe algú: ped e , énd e , íu-.
e .
Es a
inal deIs e. bs en
e:
és
un
espanyolisme
(pe de , ende , ei ) que cal o agi a de la p onú:n.cia
i,
na u a:lmen ,
die
l'esc ip u a.
Fo ma
co ec a: pe d e,
e'nd e,
~u e,
sense ina!.
EXERc c s:
a) Esc iu e e/s in ini ius de les o mes e bals se·
güen s:
comp a a, po a é,
'JIne'J!~ja) ia,
comencí, ana a,
ha uia,
old é, puc, sen ía,
c01'npad é,
aplaudi as,
be:ne'í1'é,
do-
na a, ea, dia, duia, em, esp emia, encia, c eixem, co-
neixeu, sóc, co eg'u ,
cabia"
pe d em,
eb e1! b,
absolia.
enu , espos ,
ca·u é,
be ies, iu as, clou em.
+
po
53
Així:
comp a a
=
comp G1'.
po a é =
po (J¡ .
b)
Esc iu e els p imi ius de les pa aules següen s:
cla eda , lleug¡e' esa, madu a, da e ies,
lo1'ia~
adolo-
i , po uga, xip e e , pin o a,
ca?'1'e ó,
senyo e , doc oml,
pap-ep'e ia,
cala ós, pas o e , escal o e a, us e ia, espol-
sado a, galline e , plo ane .
Així:
cl(J; eda
=cla ,
lleuge esa =lleuge .
e) Sup imi'!'
el
signe +de les pá aules compos es
seg'Üen s ieso iu ,e-les segons s'ha: inclica ( egles 1i2),
in e cala:n
un
guione ono:
co'l1., a
+
egiS 116
ba ba +
1'OS,
con a + e olució,
sup a + enal, busca +
1'ao!ws,
bi + ec angle,
cam
+
?'edó, bi + e igel'l , ce ca + enous, a+ Umic,
an i
+
eligiós,
penja
+?'obes, mOno + im, sal a + egla.
Lli~ó
XVIII
Ús
de
X - IX
1.
E'l1J
p incipi de' pa aula s'esc iu %
pe
a ep esle l-
al' el
s6
de
eh
espanyala
(%ie,
%iula' ,
Xel a) i
pe
a
ep 6sen a el so anomena
%ei%
(Xa i a, :m op, p o-
nuncia
pe
alguns alencians
Ei%a i'Va,
ei%a op).
2.
En
mig
,d;e
pa aula ida pe e
a,
.e,
oiu, s'esc iu
ix·.
Exemples:
aj',%a,
P- l
i
_1:,
boix,
lui%.
1cla ene de conso.nan s'esc iu
_1::
pan%a,
punxa,
'I11,OI _1:a,
pe
a ep esen a el so de
eh
espanyola.
3.
En
mig ien inal de pa aula
el
so anomena ies,
o'siga
el
so esegui de s(es) ode gsegui de s(gs).
és
ep esen a
p!e
%isolsmen s'usa en ,noms
d'oógen
e udi els co esponen s espanyols dels quals p esen en
una
%obé
una
j. Exeimples:
eon e%,
o_nd,
e% ,
e%eu -
sió, e
_1:
pia .
EXERCICIS:
a)
Ompli
els bui s de les ¡ ases següen s amb
ie':> es
pa aules:
%a O'p,
_1:i a,
%Op,
pun%a ,
'JI/w. %a ,
gui%,
disbau-
xa,
clixé, auxa, nauxe ,
eai%a,
madeixa, eixam,
eixQ1
l
n-
pla , g uix.
55
.
He
begu
un
oo.
de Mo'nja.
2.
Ob i1~g1o ,é
una
g an
...
de o s.
3. Ha. plogu -mo ; es íc o
.oo
d'aigl1a.
4.
En
eollio
es
oses
es
a
.oo
el di .
5.
Va
...
ahi aCas el ó iVa e¡¡eia.
6.
Té
una
Venus
d;e
oo.
7.
Es a
o og' a ia é un'
...
es upendo
8.
Una
...
de
en
a1'1'enea
un
a- b e.
9.
Ha
es a
e a
una
...
W1nés
en liem·s.
10.
El
...
ha
e
la
a e:ssia
d:e(
A Call ie.
I .
Ob i
a
oo.
ipo a'm, el
jJaq'ue
que hi ha.
12.
Em
dOlla
un
.oo
d'abel es.
13.
No
olia
oo.
el
seu
ja1'dí.
14. P.el
il
e'U1'em
la
oo,
15.
Es a
pa1'e é e·n a
cen íme es
de
oo'
b) E60 iu e leh plu als de les pa aules següen s:
axio'/lJ loa,
excel en ,
ex ensió,
ei;¡;a'mp ame'll ,
lezió,
punxó,
íl1d o¡;,
eXa11lloen,
o odox,
eixugama,
exe111,ple.
aixadel a., e011/.plexió,
ex
p'iac
ió, mo;. ó.
Així:
. .
aXIOma =aXi'J1nes.
excelien
=exeeUen s.
Lli~ó
XIX
Ús
de
la e
1.
La
!le a ((c encada)
é
el so de sso da i
s'esc íu da an
a,
o,
ui
o
inal de pa anla, pe o maí no
s'usa
da an
e,
i.
Esc i im ence'm,
encia;
eZiei a ,
elices"
pe o
en ;,
en ;u ;
el'i ;, elí Os.
2.
A
l'es
o mes de e b amb c
eonesponen
l,es
o mes gennanes amb (dins les c1'i e en s o mes
d l'l1<l
ma eixa
pa aula, odins les pa aulies
d'una
ma eixa a-
mílía.
Exemple:
de
come1'ciCl ,
come1' ;
"de places, pla ;a.
3. S'esc iu amb les pa aules de i ac!es que e -
minen en -an ;a i-en ;a:
enyo (J¡YI! ;a
(d'
enyo a
);
espe-
an{a
(d'espeTa );
'nnan ;a
(de
e nw ).
4. S'esc iuen amb
;
els adjecüus
d'u1'1a
sola e nu-
nació aeaba s len so de s
so da:
auda ;, capa ;, e a ;,
e-
Ji ;,
a o ;, iels ad e bis e mina s en
-men :
a'uda men ,
elí ;men ,
a onnen .
5.
S'esc iuen amb
;
les pa aU'les següen s íllu s
de i a s:
agen ;Cl ,
al
a
1',
a11l1,ena ;Q
1
, a ;, a gen , a oman Cl ,
a 1'onw ,
a anw ,
a en ;,
bulC1 n ;,
balamw,
balbu ,
bo ;,
b a ,
w(ad e bí),
cabe ;,
cabe ;a,
ca Cl ,
cal ,
cal ;(JJ,
cal-
o e s, cal a1', can ó, caP al,
cap a'1~a,
caNó,
caNa1',
...
57
cc ~,
o, con enqa , come q,
~uTa~ao,
des o~a ,
dolq,
d eqa , encal a , e iqó, e ial y,
esco ~,
esco qa, esco -
s'),
esme1'qa ,
es yu~,
aq
(~;ubs an iu),
aqana, alq,
(subs an iu), o qa, F anqa,
}laq,
ja~,
j01~W,
lla~,
llan-
qa,
llanqa , llenm ,
llen~,
lle11 Ol,
lliqa,
lli~ó,
llu~,
maqa
(nom d'ins umen ), lnanqamilla, 'ma q, no enqa, onqa,
peqa,
Ple'da~,
pinw,
pi an~a,
pla ;a,
planqó,
P o en~a,
puw,
a a, solaq,
e ~,
e qal.
o qa ,
01'qó,
a~,
aqa,
a iqa, eqa.
Si
compa em el alencia amb l'espanyol o em que
ala zespanyola no co espon semp e
q,
sinó que unes
egades cal
e~c iL1¡ e
q(es uel'zo: es o ;),. a es, s
(a oz: a as), ia es,
ss
(azud: assud).
Pe
aixo no
es po dona
una
egla o og a ica
basadi3-
en la al com-
pa ació. Pe. al'ús
COlT,ec le
de la qés bas anl éco da
les es p ime
es
egles i eco da
'la
llis a
e e
pa aules
amb
q.
En
cas de dub e consul e's
el
Vocabu!al'i O o-
g a ic alencia oun hon Dicciona¡ i.
EXERCICIS:
a) Copia les pa aules segi.' m s, co egin -ne les
e -
ae es.
Deu
pa aules han de
po a
q,
iles a es deu,
s.
D¡escalsa1',
de ell1'Sa,
pensa, balans,
dansc 1',
comensc;. ,
no ensana, elís,
c([¡y¡sa ,
glasa , ansa, espe ansa , o e1!-
so"
pansa, c leensa, dispensa,
de'11iSa,
eW!>IO?'ansa,
pl'asa,
capsa.
b) Copia
ks
ases següen s, co egin -n'e les
e a·
des (q pe
s):
1.
El
S .
X. no
ol
inansa el nos e
C011~e S
d'a as.
2.
T nga11/11,
p esen la enaixensa del
PaJÍ'S
Vale~cia.
3.
Cal alsa , ealsa iexalsa1' la /lengua
a~e¡nciaw,
58
4.
El
casado
a
casa
un
e' ús ala po a de sa
casa.
S.
P ilm,e 1n'aga a del b as idesp és m'ab asa.
6. Vol'ia des osa les
llúons
del
11I¿es
de
mCWs.
7.
Es
a
age1lsa
un
lPenlSol
de llens.
8. Apedasa a
u,na
ealsa sense espe1'ansa de e1'-ho bé.
9.
La
nos a asa no
pe1/sa
que
ón
do'minada pe
la o sa.
10.
Amb
la als
a
a-sa
u.nes a llels amb poca asa.
11.
Fón
un
ae e
a;¡,¿da 11~en
jJo a a enne.
12.
Fclis11wn
la
llansa no des osa la capsa de ea' ó.
"
65
3.
Quan
el
p O!l1úm
a da an del e b i
o ma
síllaba a
pa
s'esc iu sense
gU!ione
ni apos o .
Exem-
pIe: em diu, us d1
a,
.li
pa la.
Lj..
Da an o
oo e e
del e b poden a ;a
dos
o
es p onoms ebles que se sepaTen amb un guionc o
bé amb
un
apos o segons
la
egla pe aun
sol
p onom.
La
p oniúncia, pe o, ens se a
una
bona guia.
Exemp1Je.s:
dóna-me-la, espe eu-no'S-hi, deíxan'ns-la, digueu-me'l,.
pin a- e-la, pin a- e'l, es-s'
ho,o
menja -S'~me-la,
posm'-
se- e'l,
se
e
la
posa, se m'ho eben a,
se
e
l'empo a.
5.
Els
p onoms ebJes mai
no
s'apos o en pe
con·
ac e amb
una
a a
pa auIa que no siga un e o oun a e'
p O OOlll
leblé.
Aixíl,no esO Íu em: no'm ol, sinó
n;o
em ol; no
ellai'l
mi a a, sinó
ella'
e.l
mi a a,o
no
el
pal"e(ns
ho
d u,
sinó
el
pa: e
ens
ho
diu.
EXERCICIS:
a) Copia les pa aules següen s,
sepa <lll1 -oo
COl1 e-
nien men amb un apos o o
guÍJone ,
osense,
Jes
com-
binacions de e b ip onom
leble¡:
disme, esc igueunos, en an e, banyeunos, al a se.
esc iuli, aulo, p enlos, cullla, po eu.les, esho, éshi,
dune,o
esc iu em, mi ans, en a , comba eus, pe d es,
·e,...
ia i, po al, po als, po ala, au eles, mi aho,
ana hi.,
au ¡en,o
em au,
ensm1~a,
e eu, usmi en, es eu, lidic,
elp01"-
en, els an, laduien, les een, hopaguen,
hiwn,
en enen;
mescol a a, ensescol a a, en enia, usesc iu, sal a,
5
66
#/ia espos , lha e , elsha e , ho!escol a a, hihapuja ,
nJw ia.
b)
Copia les pa aules següen s,
sepa an -n~
con e··
pien men les combinacions de e b iels dos p .onoms·
~bles
:
ana men,
dei. :amen,
1ne-n ec01'da é,
menhap es, ixa -
'mhi, mh-ipensa é, esmho,
dO'namho,
mhop en, poseum'e-
les, melesposa, deixeumela, simeiap engués, cullmels,
melsdó1'W,
cusmel, n01nelpo es,
melhap e'¡s,
aneWl/l'wsen,
e:lsen eco dem, ensnhanpo a , po eunoshi, disnosho, es-
cTiu e11sho,
enshodi a,
dÓ'YI!J.nsles,
enslesen. ia, ens.lhan-
dona .
e)
Copi&
les pa aules següen s, sepa an -ne con e-
J;l.Íen men
les combi Íacions de e b iels es p onoms
ebles:
se1nhiconelix, posa se ho, menja se ela, enslhiposa,
melh'iposa, aumelen, elsnhiposa, menja se el, nenja -
sensel, s,e emposa al d:a an , sensemposa al
da aJn ,
S mS-
en iu, se elmenja, se elhamenja ,
senselmenjC1J,
senslha-
11' .enja .
Lli~ó
XXIII (1)
Ús
de
LI
i
L'HI
So im s'esc iu li
pe
l'h¡:
il'hi pe li.
1.
Cal ind e p esen que li
és
un
sol complemen o
La
ase li dona e-m
una
pesse a (on li ep iesen a
la
pe sona a
la.
qual
dOlla e111_
U'na
pesse a) pod íem esc .iu-
e-la així:
donOJ e¡1 ¿
aell (o aella)
una
pesse a.
Ta111bé:
la , ase
O 11a-li
el llib¡'e po se subs i uida
pe :
o na
el llib e a
le'll
(o aella).
2.
L'hi
és
una
c0111binació
de dos
c0111plemen s
o
d'un
complemel1!
iuna dle e. minació ei cums ancial.
En
la
ase:
Ha
ingu
el eu ill apel be ena , i
l'
hi
hem
dona , la
c0111binació
l'
hi
ep esen a
"el
ill" i
"el
be-
ena ",
<;0
és: he'm dona el be¡'ena al
eu
ill. 1en
la'
, ase:
Va
colli
el
mocado de e a, i
l'
hi
a
dona ,
la
combinaeió l'hi ep esen a que
a
dona el mocado a
ej,l
(o aella).
EXERCICIS:
Copi<lJ
les ases següen s, on hi
ha
cil11c
li que han
d'ésse l'hi. Co egi es es
e ades:
(1)
La
p esen
Ili«;ó
iles dues següen s, p op,iamen sin ilxi-
ques, les donem en
l'ORTOGRAFIA
pe c eu e-les
d'un
gJ an
in-
e és.
68
1.
Va,lien
e -li menja una a anja.
2.
Li
a comp a un ho .
3·
Replega
el
cabdell
de
la
alda, i
li
a
donw .
4·
Com que
e a
baixe
li
dien "el
mema".
5·
La
nena li sal a
aJ
coll
ili besa les gal es.
6.
Les
seues cosines ana en
al
conce ,
·í
li an
con ida .
7·
V
olia
o e
son·
pa e,
i i an mos a .
8. Com que desi ja a pas issos li an comp a .
9·
No
ón menes e que
li
ob i en e/s ulls.
10.
Li
ag ada
mo,l
l(JI
1 nció
de
ci co
n.
No has o na
el
llib e ala Biblio eca; o na-li.
12.
En
a e'
i
éu
~ma
senya.
>
Lli~ó
XXIV
Ús
de
la
p eposicíó
a.
La
p eposi6ó a
és
con .osa so in amb la p eposició
en. Cal dis ingi quan s'ha d'usa ai
qual1
en.
La
p eposició a
s'usa a:
l.
Eln
les de e minacion's de lloc que impliquen mo-
imen . Exemples: Vaiq aValencia; puja1'em al e ce
pis;
la
p ocessó en a a
l'
esgMsi'a.
2.
Pb
assienyalCll
l'indi e on és os'esd'e é una cosa.
Exemples:
Vi,' c
aCas elló; eballa aMamisses,· els
hem
is
al
'e'(J, e.
3.
S'usa
aino en da al1 in ini iu quan es e
és
com-
plemen
d'un
a e
e bo
Exemples:
s'
en o'Ssudix
anega ;
s'
o e ix
a
e
el
dina' ; ol ana a
ca ;a .
4. S'usa aen els comp1emien s
di ec <:s
da am
un
p onom pe sonal. E!Xemples:
us
ullc a osa es;
i·ne
a
mi;
e mi e a u.
Lle a del cas da e amen indica. no s'usa aen
cls complemen s di ec es.
No
cl:i em:
mil-e.
ala aula,
sinó mi e la aula; no dli em: he
V'is
al eu pa e, sinó
he
V'is
el
eu pa e.
•
7°
EXERCICIS:
Copia les , ases següen s, co egin -ne les
e ad~s
(n'hi ha sis):
1.
2.
3·
4·
5·
6.
7·
8.
9·
la.
11.
men o
12.
Ha em
saluda ala eua ge mana.
Ha e1n dona amenja1' ala ga a.
Vaig ese iu e ael eu pa e.
Ell
a
a isa el sdu cosí ijo el me·u.
L'
es ima a
més
ell
aella
q1le
no ella a
ello
El
olia
C01'1'b
a
1m
ill.
N o
accedi:.:
a ind e abusca -nos.
No a da
e11
adona -se del que passa a.
Insis ía
a e -los
p oposicíons.
Esme cen
el
pode en
des ná
o
el
que poden.
Es igue en
con 01'11l/;es
en
no
dQ1