Lliçons de gramàtica. 1, Ortografia valenciana amb exercicis pràctics

Lli~ons de G ama ica I( llicons de G ama ica , Volum 1 O og a ia Valenciana AMB EXERCICIS PRACTICS PER CARLES SALVADOR L'ESTEL Quade ns d'O ien ació Valencianis a {Valencia • Ad e i men En edi a I'ORTOGRAFIA VALENCIANA complim una p omesa e a als lec o s d' El Ca'll ~í, el se mana i qoo ha ana publican -le.s a PQc apoc, ials senyo s que han segui lli<;ó a lli<;ó e! cu se que pe c01'nespondencia a em dona . L'übjec e del p e.sen llib ie és acili a el co.neixe- men ip ac ica de l'o og a ia de la nos a llengua; pe aixó I 0U Um en un olum aqueUes lli<;ons iescampac1es a1s ulls del pe iódic esmen a . A a es ep oc1uixe 1J ací i(s'ha in odui alguna xico- e a e o ma, s'han esmena les e ades) o men o un eu s elemen al segons les ' Lo mles o bas¡es o og a iques que o en ap o ac1es len desemb e de 1932 peb esc ip- o s ipoe es del nos e País. El ex ele les lli<;ons és h eu, com co espo 1J a un g au elemen al, i s.¡ no ac a alo al qües ió és pe que el : 1os e in e és ha es a d'ona · ónegamen la c1a ícia necessa ia pe esolel e amb acili a els exe cicis p ac ics. La pa eó ica el'es e llib e no cal que siga ap esa 6 de memo ia, pe o sí ben llegida; amb ella ala is a es esalen a s els exe cicis sense di icul a s. En ha e -ne. es Uegi a de nou la noció eoáca ca esponen , i, en algun cas, po se Íll- d'ajuda el Vocabula i O og a ic Va,lencia aalgun a e V ocabulao i oDicci.ona i de eco- neguda au o i a ; semp e, pe o, el lec o obal a p ou nacioll,g en la p esen ORTOGRAFIA pe a esold le els exe cicis que p esen em. L'o ogl1."a ia s'ap én més exe ci an -Ia que, iecol1"dan egles. Pe aixo ecomanem que els lec o s desen o llen els eXie eicis de cacla lli«ó ique s'acos umen allegi i copia agn1en s de llib es esc i s co ec amen i, enca a, q ~e p ac iquen la ansc ipció d'au o s an ics ide la enaixen«a. CARLES SALVADOR O og a la Valenciana Lli~ó 1 Di isió de les pa aules en síl·labes En gene al la pa aula é an es síHabes com ocals. Així, ple, ma, són d'una síHaba; in a, a b e, de dues síHabes; es ampa, case a; de es síllabes; des1%anegCl , Valencia, in ansi J¡en , són pa aules de qua e sí].labes. Pe adi idi les pa1·aules en síHabes cal incl e. p esen : 1. La ii la: u ebles si uae es en e dues ocals a a- quen ala segona COm aconsonan s i, pe an , són pa de la sil·laba de la segona ocal iamb ella o men di - ong: es-gla-ia , en-ca-uG . 2. La iinicial, po e ono h, seguida de ocal és p onunciada com aconsonan i o men cli ong; hie-na, io-de. 3· La iila u eMes no on l!en di ong amb la ocal següen ; a-na- o-1%i-a, his- o- i-a, pe -du-a. Pe o es p oduix cli ong de useguida de ocal si da an de la uhi ha 9oq: llengua, qües- i-ó. 8 4. Cal J enca al inal de a lla Hes l1e es deis g ups x, 1'Y, ss, z: coi-xa, se - a, dJs-sec, do -ze (pe o no el díg a ny: Es-pa-n'J'a). S. Les lle es deIs p e ixos an, con, en, in, des, ex, sub, ans, no s'han de sepa a enCaJ a que seguixca ocal: am-hid e, con-ho , -in-ape encia, sub-has a, ans- a lan ic. EXERCICI PRIMER.-Copia les pa aules següen s, se- pa an -ne les sílbb'es amb un guione : ai ada, bO'i a, c euen, ingenua, ¡nassa, a o ia" escO- lania, 1'/! iop, gai a, cen ú ia, esp,lai, esplaia , 1'I' emo ia, bilingüe, obliqüi a , suissa, ambigua, auen, aido ia, desclouen, empa a , e'ncaixa , p Ml Unciel1, pai a.l, aigua.. moll, Gina omisa , església, a:nsacció, boina, 'J1IW,i, aula , eina, pausa, deIinqiiencia, deshon M, bai. :esa, Jaume, Joa'J1., saüc, suba! e n, aixell, inhospi , ape dig'a yw , aiguaneu, exh01' a , bui ", e ge, do ze, desin eg aJ', des- ho a, inape encia, coixine a, guan e a, iambe, cue eja , qúes ió, pasqua, encaua -se, co edo , subhas a, nissaga, mo ió. Un mo és anomena agu , pIa oesd ú'Íxol segons que la seua sUlaba onica (sob~'e la qual es ca ega la eu en p onuncia -la) siga l'úl ima, la. plenúl ima ol'an epenúl- ima. Agu s: ani é, can a , medicinal. Plans: me ge, can e¡', aula. Esd úixols: 1ne a o a, his o ia, es úpida. EXERCICI SEGON.-Posa Les pa auñes següen s en es llis es: I,a, ag des,o 2. a,planes, i 3. a,esd úixoles, sepa an -les en síllahes: manob e, pi1'lzell, sa'bó, pinyol, gene al, piano, ma- 9 nega,)} eSpa d !'11ya, escóne , p'issa a, 11¡J an ua, ana omia, Lluüa, ecwdo a, 111,en, id a" 111/-0 e , cla ell, maqui11a, ma- lal , [Jemega , ju ge, es ó11WC, jJlas ic, ciencia, polí ic, blüaca, escu,d1ida, ansi 01'i, casa11'ben e , í ol, sup eww- cia, e e1'encia, llo e , peni'l1sula, claus da, ín im, Ú1'~p1'es s¡:onü a, Telacio,lIs, sas e ia, mnsigi1', e,1:hibició, oss05, ia ge, aquaTiul1l/-, o ee, concau, 1'eca¡~, lingúís ica, solem,- nial, p ohibi , 0:i111" deuen, p esencia, Pompeia, sollici a- ció, pe1'pe u'i a , onda ía., desencisa , assassina a, qua- an a, esm01' eíme11 , n1.Íllesin1" miUíme l'e, en abia , pa ia, pos U'ma, nwnysp1'eable, o en , his o -ia, a-lIi an, empe ad iu. Lli~ó 11 Accen uació g a ica l. L'accen g a ic és ,die. d'ues mane es: accen g e'U (cal/ a as), que a d'esque a ad e a sob e la oca.l onica. 1acden a'gu (músic), que a, sob e la ocal, de d e a aesque a. Quan la a, la e obe :1. ila oobe a s'han d'accen ua , ho hem de e amb l'accen gl1"eu: e alida., BlJlg'ica} copia. Quan la u} la i, la e ancada ila o ancada s'han d'accen ua , ho hem de e amb l'accen agu : ú'YIIÍc, aní, co e é, aleó. 2. No o es Des pa aules s'accen uen g a icamen . Duen accen g a ic: a) Les poéisí la·bes agudes que. acaben en alguna de les do ze e minacions següen s: a, e, i} o, ~ } as, es, is} os} us, en, in, en que la io la uno o n'Jien pa d'u li di o'11g. Exemples: ani a} ind é, 01'1'¡í, baleó} ugi ds} anees, pas -ís, capC'Íós, a ús, encén, Pequín. b) Les planes que no acaben en les do ze e mina- cions di es. Exemp],e.: consol, ep'íleg} e; a11'lienS, Pa1'ag a } passa ·íeu. . 17 posan les die esis que al en lle an els accen s 50- b e s: In ini iu: aduí . Ge undi: l aduín . P esen d'indica iu: aduíxc) ad'uíxes) aduix; aduím) aduíu) aduíx.e~~. P esen de subjun iu; aduib:ca) aduíxques) a. duíxca; adwÍ m) aduíu) adwíxquen. Impe a iu s'¡ngula : aduíx; plu al: adw n) a- duíu. Impe e d'indica iu: ?'adwía) aduÍJeIs) aduía; a- duíem) 1 adu eu) aduíen. Impe e de subjun iu: aduís) o aduí a; aduís- ses) o aduí es; aduís) o aduí a; aduíssen) o a- dw lyem; aduísseu) o aduí eu; aduíssen) o aduí en. Pe e d'il]c1i,ca iu: aduí) 1 aduí es) aduí; aduí- em) aduí .eu) aduí ey¡,. Pa iópi passa ; aduP ) aduída; aduí s, o- duídes. Fu u : adui ~, adui ds, adui a; adui én~, a- dui éu) adui an. Condicional: adui ía) adui íes, adui ía; adui- 'Íi(jm) adui 1.eu, adui íen. 2 Lli~ó V La e minació deIs adjec ius En el nGs e pa la hi ha acljec ius e mina s en a (idio a, ag ícola, 1;ipoc i a) que són aplica s als subs- an :ius masculíns ials emenins indis in amen (ho~ne idio a; do n.o, idio a). 1adjec ius e mina s 'en e(insigne, ÚlIeb1'e, jo e) que són aplica s ambé als Sl1bs an ius mascl1lin9 i é Jls emenins indis i.n amen (ho11~e insigne, dona insigne). Són els acljec ius d'una sola e minació. Hi ha acljec Lus e mina s e.n eque e u aplica -los a u~ subs an iu emení can ien la een a( aiim ag e, poma ag a; ca: e ample, pla¡;a a:mpla). També hi ha adjec ius que e minen ,en c011lsonan (dol¡;, ne , oig), pe o en aplicéll -los a un s'l1bs an iu emení can i'en la ie mi,nació ( ui dol!;, a onja dol¡;a; h01ne ne , dona nie a; pel , oig, ela 1'oja.) Hi ha, dones, a:djec ius d'una ide dues e minacions, 1. SÓI1! aeljec ius el'una e minació quasi bé o s e1s que e mi~len en e neu a (amable, bilingüe, cek/J e). N'hi ha que e minen en ai ambé són el'una so[a e mi- nació (ag ícola, belga, ind~ena). 2. Són ele dues e minacions els acaba s en c e home { ce,leb o dO Ila io e ho ne dona 19 (exac d'J exac a). Es acaba s e .. p e (app , ap a). Els acaba s en gne (digne, digna), lle a insigne. També són de c1ues e minacions, en e a es, e1s se- güen s adjec ius: ag e, a e, an!/'ple, asp e, camode, cu.l e, des ?'e ... ,els em:en1l1iS deis quals an: ag a, al1'a, ampla, asp a, ca11wda, cul a... EXERc c s: Aplica els ac1'jec ius següen s aun nom masculí i aun die emení: acomodable, pob e, exsangüe, aleg e, ap e, neg e, ep obe, ben-igne, si;nis .e, illus ,e, excusab,l~, ag e, d·igne, a e, inde'mne, l1oble, simple, os e, ag 'ÍCola, eble, i~ ple, inep e, end e, .,e nacle, xi1!J' p~e, múl iple neu e, es Í1!J' able, soluble, con o able, pulc e, 1nag e, dol , sec, aga, doble, ún,eb e, io e, idola a, abs ae e, insigne, p obable, n~de, di ec e, co up e, qudd uple, esque e, ímp' obe, e es e, hipac i a, nomada, iconoclas a, uni- al e, idio a, homicida, cel a, pulc o. Model: home pob e dona pob>'a hom.b ne dona ne a Lli~ó VI Ús de l'apos o 1. E1s a~ ides ,o¡, i la quan an dcwan una pa au1a que comence en ocal ohes eduixen a (c;o és, pe den la ocal iés subs i ldlda pe un aposn o C).Exemp1es: l'a b e, >egua, i is, hoTa, U11gla. Pe o da an pa aules emenines que comeneen en iou ebles, c;o és, que no po en aceen onie, ha d'usa -se l'a: ic1e la sense apos o . EXiemplles: la idea. la his o ia, la unió, la humani a . (No e's eom en e& os exemp1es la V1eu no .es ea: ega n~ le!n 1(11 ini :en la u inicia1s.) Fo men exeepeió les es pa aulJes següen s: hos , i a, una (quan una és subs an iu -ho a del ello ge-). que semp e po en l'a: ide la, &ensle apos o , pe. exi- gencies de p ol1lúncia. Exemples: la hos del l' ci.: la i a, l'encega,' .la una de la ni o 2. Les con accions del (de +el) i al (a +el) es descomponJen quan an da an una pa aula que el.)- menee en ocal oh. Ese iu em: no del amo, sinó de amo; no al a b e, sÍJ1Ó a l' a b e,o no al home, sinó a l'home. 3. La p eposició de es ans oc na en d' qU<lJI1 a. 21 da an una paJ aula que comence en ocal o h. Exem- pIes; d'home, d'a'Ya, d'aliga, d'his oyú¡¡. EXERC1C1S: a) Subs i ui la a lle a que hi ha da an cada una die les pa aules segü en s amb l'anide con1<lspoil1Jen (el; . la, l'): ---1"U~, -casa, -ho , -India, -hindú, -llibye, - ho w, -esco a, -a i, - 'iya, -os, -o di, -illa, -uni a , -ÚS, -'in elligencia, - lIligua, -hisenda, -hos ia, -humani a , -unime si a , -olla, -ull, - anda, -humi a , -hos , -ai e, - e o, -iI- lusió, -un:i icació, - 'Íln e í, -i a , -unglo , -uni- o me, -o gue, -escola, -exhalació, -Isabel, - o111 b a, -hulla. b) Copia les ases següen s, con-egin -ne les e ades: 1. El home. de.! saco 2. La casa d'els so olls. 3. Raig de aigua. 4. Una a o a d' olio 5. El san del agüelo. 6. La o ene aJ de pla a. 7. L' Uni e si a de Valencia. 8. Es p enaa un go de OTxa a. 9. Vingué al'U11a d'el maU. o. N o es ime ni la una, n¿ la, a a. 11. La pols de l' e a. 12. L'His o ia de Egip e. 13. Els 11ús l:!"is del India. 14. Els d ames del ai e. 22 15· 16. 17· IS. 19· 20. 21. 22. 23· 24· 25· e) adies: L'in el igeneia en e ob e s pa o1ns. La wnió a la ¡o a. La ho a de ana' al aigua. El Himne de la Exposició. L' Oliba 110 es xupla el olio L'hos de'l ei En aume. L'im li encega l'in eUec e. V:e ales do ze i m(l;yxa a la, una. La hU11llii a o ella el e o. Els un cp.~l home. La ú1u ili a del a mamen an ic. Copia la següen pO'esia, co egin -ne EPIGRAMA El cep, o esp(J;¡npola , dona'ls 1'WÍ11I/S de opazi J' la oli e e a ha paga el S{JU debi oli aci; ila igue a ha ui a ins acau e ~n des icaci. Dins d'el '.elu id'el abís iu ida lliu e el balad e. Fa dignamen cas omís de'l llau ado -i'l alad e. 1sols o ena un S01111'ís mig dé' dc a a i mig de llad ,e. les e - FRANCESC ALMELA IVIVES (De L'Es ill aT ossos.) Llí~ó VII Ús de B-P 1. En p incipi de pa aula s'esc iu amb bino amb pies síJ.labes ab, ob isub, is'esc iu amb pla síJ.laba cap. Exemples: abdomen, abjecció, absencia, abs 1' ac e, abscissG., ab- su d; obj¡ec e, obscu , ob ind eo obc.ecació; I subdi is¡-ó, subjec e, subme gi , subsis i , subs ancia, sub e 'ugi, sub~dnció; cap, caNal, cap ica , capgiJ aq "cap a , cap i a , cap- ind1'e. Excep<:ions: ap e, op m', opC'ió, op ic, op i11 ¿; cabdal, cabdell, cabdill. Tan la ' egla com les excepcions s'es enen als como pos s ials de i a s (eLe subs a:neia, 'ins~¿bs ancial; de cabdell, cabdella ). 2. En p incipi eLe pa aula s'esc iu g,ene almen p da'Van les lle J es , c, son, is'esc iu bda an d. Exemples: accep a , p ecep e, adop a ; inepcia, adopció, e upció,o 24 ca alepsia, eclipsi, COPSe l',o hip;no ic,o hebdomada i, mol'ibden. Són excepcions: dissab e, dub e, sob el• 3. En i de pa. aula da e e ocal s'esc iu gene al- m1en p(cap, ip, escup, aOop, j'€'P, cup ( ecipien ). Són excepoi'Ü'11s les pa aules eTminades en ob, com hid O¡ob,o les e minades en. sUlab, cOm 11I/,QnOsVUab,o i les pa aules adob, aljub, aTab, boabwb, d~ b, enxub., ga- líb, na bab, ub i cub (espélluyol, cubo). 4. En i de pa aula dan-e e consonan s'esc iu, ben les paJ aules els ,emenins <O de i a s elle les quals po el1¡ b,' is'esc iu p en aquelles els emenins ode i a s de les quals po en p. Exemples: calb (ca Iba). des o b (d,e's o ba ). co b (co be a). omb ( omba ). se p (se pen ). caJ11,p (campe ol). llamp (llan1,pega ). palp (jJalpa ). 5. S'esc iu amb bla p. eposició amb o ab (p e e- ible amb). EXERCICIS: a) Copia les ases següen s, co egin -ne les e - ades: l. Aquell eí apdíca la co ona. 2. E a U11 en'La an aps ac e que qua,si e a obsu d es udia -lo. 2S 3. L'absencia de beguda en'S éu pV!nsa en una eunió d'aps emis. 4. Es un subjec 1 sie nse subs ancia. S. El capdill ob a pe cap ind?'e's. 6. No éu cap adeb e. 7. El subma í es supme gí en un m01'nen . 8. Cab i a la seua ops inació. 9. N o ha ·ia ops acle que ell no sal GQ'a. 10. D' sop e i mgue en els dup :@s. 11. E.l olca és en e upció. 12. El dissap e< CO'mp a em un capdell de ilo 13. Cqpg'i a a la con e sa, o;po, an sup e/ uqis. 14. L'adobáó de l'in (1¡l1i es éu sense obs acles. IS. Ens a O, l'opsequi de d·i -·nos que ha opse a du an l' eclipsi de sol. b) Copia les pa1 aules S'egü~n s, des ian -les en qua e llis es: l. Acabades en p,da e e ocal (exemple: ep). 2. Acabades en pda e ;e consOlla ~ (exemple: se p). 3. Acabades en bda e e ocaJ (exemple: a ab). 4. Acabadlcs len bdan eTe consooan (exemple: co b). , des o b, omb, ilan op, hid o ob, bulb, o b, adob, eixa op, ub, palp, cub, omp, co b, calb, xop, ala b, es ep, se p, o b, ep, umb, llamp, balb, g up, d ab, esclop, cap, llop, ip, colp, sap, escup, cup, issíUab, boabab, aljub, cepo Lli~ó VIII Ús de G-C 1. En l11ig de pa aula s'esa iu eda an e, , soz. Exemples: aeeió, ae c, doesa, eeze11l/.a. 2. En mig de pa aules s',esc iu gda an 111/., 11., do g. Exel11ples: a'llgmen , sag/1.a?', Magdalena, sugge i . Són excepcions: d acma, a aenid, e's icnina, ec/1.ic, anecdo a, sinecdoque. 3. E ¡, i de pa aula s',esc iu cdan'e e ocal. Exel11- pIe: d ac, ec, esc ie, sóc, po uc, es omac, p essec, únic, ~quí oc. Pe o s'esc iuen am.b g i,nal c!élJ e e ocal les pa au- les que e minlen en ag, COl11 sa co ag; en ug, com cen íJ ~ g; en leg, COl11 p oleg; iles pa aules següen s, que al11bé són 'excepclO: demagog, pedagog, es a eg, nau ag, pelag, ea ílag, ae opag, eas ig, p odig, zig-zag. 4. En i de pa ania da¡, e e consonan s'esc iu co g.segons .¡'~sc ip i a d'a es pa aules de la ma eixa a- mí,lia. Exemples: Lli~ó X Ús de B-V 1. Da an li s'esc iu sempTe b. Exemples: blau, p oblema, subl n, b a ;, pob1~e, cob i . (a il icada'll e són g a ies dolen es; cal eso iu e ab il icada e .) 2. Dins les clii e en s o mes d'una ma eixa pa aula idins les pa au1es d'una ma eixa amília, a. una uco - Tespon una : j1,ou: no a, no ell, eno a ,. blau: blwa .• bla o , e11 ¿bla i , bla eja . 1a una bo a una peo espon una b. co b: co ba, enco ba ,. llop: lloba, llobe . Cal no a que dins es es amí~ie!s die pa aules hi ha a1gunes pseudo-de i ades que enquen la egla: Ex. ~ ca ba, pe o cu ilin ¿. calb, pe o cal ície. p o a, pe o p obable. lla i, 'pe o labial. 3. Si compa em l'espanyo1 amb el aLencia dbem 3 34 que, en gene al, aUll1a bespanyoJa co espon' una b alenciana. Exemples: b,~ e'/l.o = bo, bolsa =bossa. jabón =sabó, 1que a ina espanyola con espon una alenci a na. Exemples: VMO = . bem, o = en o a o = a o . Hi ha, pe o, e!xc eJpcions, algunes de les quals ano em: ,abe o =a e . abo a = aVQ1" a . alc'oba =alco a. baba =ba a. .ca abela = c01'a eUa. caballo =ca all. Es eban =Es e e. 7% be =nú ol. abe 1~a = a;¡;e na. bÓ7.:eda = ol a. 1així 1~11bé són excepcions: mó il =mobü (au omobil, locomobil). sa ia =saba. cal o, cal a =calb, calba. con oy =comboi. dese n ue o = desi11l~bol . .1ho =ba . e bena = be b¡ena. e uga =be uga. 35 iga =biga. olca =boleal'. 4. Ala e! minaciá e bal espa'l1Jyo 4aba co espon la e minaciá alellciana a' a, osiga, a es les o mes diel lwe e i impe e d'indic.u iu, d!e1s Vie bs de la p i- me a conjugaciá ( e '111ina s en a : pa la , SOpa1', can GJ .) pGJ la a, no padaba. pa la es, no pm'labes. pa la a, no pal'laba. pa la e1'l'/', no pa labem. pa la eu, no pa labeu. pa la en, no pa1'laben. passa a, cmn a a, sopa a, bolca a, es a a, ana (J" mulla a, enca a, espe a a, e c. EXERCICIS: a) En les qua an a pa aules següen s n'hi ha deu ben esc i es. Fe amb elles una llis a iamb les a es en a e -ne una a a, co egin -ne l¡es en-acles: be edo , esc ibin , ha'be , plO'bia, Sabe1'l'b, au omo il, ·i a , sa u , sabi, :e-no a , de 1 , caballe , l'eca·nbi, we..ba, eben a , llabi, : abaca, pabelló, co a d, ad oca , aba, esc ibia, aÜ¡e, co , abelina, boga , gle a, abal, cOin aba, cu ilini, COl'doba, Habana, llepaba, casea ell, ilaba, babej(J; ,' can abe111, calbície, bena, sabl;elsa. b) Copia les ases següen s, co egin -ne les e . acles: 1. Pe q'ue sabia mol li diellb el sabio 2. El co b a una co · a. 3. Tenim i no ell. 4. Una es ebada' iel caball no es mobia. I 36 5. La blabo del cel o ho en1,bla ia .. 6. La ni de la 'lAel bena bailaba bé. 7. La saba del pi. 8. Un bmnell puja d~ oo 9. Re en a una co e a de l'au omb il. 10. Pin aba Ul/l·eS gaba es en el po . 1 I. P osa a el cascabell al ga o 12. El seu e. all ei a d'espa ila. . 13. Tenia W1, g a a del segle XVe. 14. La jobeo e a esbel a i i a. 15. El Gobel'na.do és co dobes. Lli~ó XI Ús de G-J 1. Da an eii eso ,iUl em g i. no j, pe egla ge- ne al. Exemples: ges. a, gen , giJ a?', Gwona. Esc i im aja , pe o ages" ia ja1', pe o ia ges; ju ja , pe o ju ge,o penja , 'Pe o penges,o en eja, pe o enV(!gem. 2. Da an ecc iec esc i im j. Exemples: abjec e• p ojec e, adjec iu, abje'cció, subjecció, injecció. 3. EJsc i im j en les pa aules següen s: jeia; jeu e, je a quia, J'e1'oglí ic, je sei, maJ1e's a ... 4. Esc i im jen alguns noms p O'Pis i en llu s de- i a, s. Exemples: Jesús (jesuZ a),Je oni Je1'emies (je e1niada),Je u- salem, Jeho a. EXERCICIS: a) En les en a pa aules següen s n'hi ha quinze die ben esc i els. Re una llis a amb elLes, iamb les a es quinze e -ne una: a a, co ' egin -ne les e ades: gela ina, je,lado a, gipó, ji a a, ge a, ge a quic. h1'd oge~, me je, gemec, jel~ , gimnas, passe jem, ge- ne al, pG. jes, llepoleja , J¡e .emiada, p es a ge, aja, ma· 38 ges uós, lle jo, , plan a je, jesuí ic, menji ol, jubilació, juliol, ja?'d'í, jeni a, jí11.jol, enjiwye , lejí i11 . b) Copia les ases següen s, co egin -ne o es les e ades o og a. iques: 1. El ne je cu (J)ba una m,alal a. 2. R:egi a ins ['alcoba. 3. L'as Olec e: plicaba una ll1 Ó d'as olojía. 4. La neu aljia no'l deixa b-i;¡~1'e. 5. A1nb es e op ec e a1111'aS on old as. 6. Es a supjec e a1'wísio. 7. La subjecció 110 li p oba. 8. Ha ca:igud en la més b(J¡ixa abjecció. 9. Els ia j'e~ som, ca s. IO. Ni ha un jesui a j'iToni. 11. Aní aValencia el 1'11{es de jene passa . 12. Po a un ge sei aquad os lancs ineg es. 13. L'ingec able em cos a qua e peSS ' es. 14. "El maniqwí d'a gila" es una '11 o ele a. 15. Quan e~c igues no pOSi% m(J)ssa adgec ius. Lli~ó XII Ús de la lle a muda H l. Pe mo iu e imologic hi l~a pa aules alencianes que po en 11, inicial o en migo Exemple: home, ha e , conhol' , subhas a. Jo es po dona , puix, cap ' egla o og a. ica plel' a l'ús cc: ec e d'es a lle a muda. Gene almen , en alencia s'esc iu amb h Ies pa aulcs que en espanyol s'esc iuen amb la al lle a. Reco c1'em, p~ o, qule aalgunes püques pa aules amb 11, espanyola co espon alenciana ( 0'1'/1., a illa., e ). 2. Hi ha unes quan es pa au!es que en espanyol s'esc iuen sense 11, ique les co esponen s alencianes sí que la po en. Exemples: ham, hi .e' n, h-issa'y, ha - monia, ilhannim'ic, sub mhe"i/d ... 3. S'e'sc iu 11, inal en Les in e jeccions. Elxemples ~ ah!, eh!, oh!, bah! 4. La combinació ch no és p opia del allencia. Es ole a: En paJ aules es a'11ge 'es adap adles sense can i o o- g a ic: lunch. . En els cognoms, pe'!" se adicionals :. LEne/¿. En la pa auJa choy ide i a s (chOi'ü a, cho eja , 40 cho al,' e C.), pe o ambé podem esc iu e COI', co is a. co eJM ico al. Cal sup. imi -la en inal de noms geog a ics. No Alb~úxech, sinó Albui; ec. En els 'casos en que les ole a, el so de ch és semp e e (= k), lle a de les pa aules es ange es el'adopció: chic ( .). 5. Esc i im s'ense h: abilla , os (hueso), ou (hue- o), OI e (hué ano), 01' ,'!:a a. EXERCICIS: a) Amb les qua an a pamules següen s e dues llis es ele in caOOscuna. Una amb les qule han ele elu h, i l'a a amb les que no n'han de du : ho , el'ba, ai , hel'eu, hono able, e nia, ade encia, hulla, coesió, o alissa, eic.le, a, 7nonium, eca ombe, emo - agia, hos , os al, exhalació, aniila , o oina, inhuma .. o xa e ia, ho di, houe a, hos, o elina , o ene a, beiJ1Jhau- a , hew a, h egua, heucalip us, hou, o a4'i, h·ip·ecacuana, hiodu , hossu , e 11'Li a, el' , habillamen , o eó, h01'gul b) Copia les ases següen s posan halla on caIga ille an -la on no ha el'ha e -ne: 1. Les begudei,> halcoOliques 11iO són bon/es pe a la saJu . 2. 3· 4· 5· 6. 7· En {i!n a en l'ab-i ació é:u un ah! de so p esa. Volia pei:cca i es c0111,p a un amo A~ e1n d'escol a l'a mOnihum. I L' e bólMi es a hel'nia . Va ade i al'he ald. L'hospicia issa la bande a. 8. U11, a11'su11wn aes a 111/,01' h017idmnen . 9. S'ha enca l'h:os d-i hÚ1'ne . la. Eu[e11iia es a is e ica. 11. L'ipoc1,i a i a d'i ; "Ola!" 12. Res no l'aconho a. 13. La Huni e si a acan ia d'ho a i. 14. Fa U11· en hU acaiJiM. 15· La, seua eemencia el a }e d e. 41 Lli~ó XIII Ús de IG-TX I. En i ele pa aula, <el so elle pala al a icaela so da eh espanyola), és ep esen a pe ig dan'e e a, e, oi u. Exemples: ma:ig, lleig, goig, 'b íg. Dan'e e de iés ep esen a pe g. Exemples; 111/ig. desig, Tí ig, ep·ig. 2. Tx, que ep ese11! a el so de eh espanyola, no s'esc iu ni en. p incipi ni len i de pa aula. Cal ano a , pe o, les excepciJons: S'esc iu x en pnincipi de pa aules es ange ,es com Txeeoslo aquia ide i a s. S'bsc iu amb x inal un e.cl'ui núme o de pa aules els de i a s de les quals po en ); medial. Exemples; despa x (de de spa xa ), e111,pa :1:" (d'empa .'w ),eam- pe x (de emnpe xos),escabe x (d'esea·be xa ), boli x (de boli xada), esqui .'I:" (de ncJsqui xos),ca u x (de ca u xe a), ga a .'I:" (de ga a .'I:"os). EXERCICIS; a) Ompli els bui s de les ases següeJn s, amb pa aules ap opiaeles que inguen el so ig- x (eh espa- ny.ola). Lli~ó XVI Ús de M-MP -N 1. Da an b, pimesc i im semp e mino n. Ex- xemples: semb a , acm npa , Ynin¡¡,e11s. S'excep uen: g aJ/1l/%.en , amna eix, benme ei,'l:en . 2. Da am s'esc iu m. EX0mple: iom a , lim a. 3. En p incipi de pa aula icla an esc i im con> en, in. Exemple: con iamqa, en a ina , in ui . S'excep uen; hn asi, em isema, em axi illu s de- i a s. 4. Da an nesc i im monsegons la p onunciació. Exemple: inde:mne, amnis ia, inna , innecessa i. 5. Da an qualse ol a a co¡n.sonan eso i im n pe egla gene al. Exemples: anca , enda, o enga, penja T enlai a , conque i , pens(1JY, ¡~n 'iqui , i,n. e io , con 'ind e punxa, benzina. S'excep ueIl': Com e (esp. conde), emp en¡¡, a, im- p em a, em a, som iu e, p 1{Jmsa, mm ia, dUU1'n{lli , ium i , Samsó. També s'excep uen les pa aules que comencen pe ci cww¡,: ci cum e encia, ci cum a lació. 6. S'eso íu mp en algu ies pa aules, aiXÍ com en llu s de i a s, als com: assumpá J, assumpCej, a emp aT, 4 SO comp e (esp. cuen a), COnS'u.l11,j)ció, e:¡;empció, e_- emp . únp 01np u, ' l1e empsícosi, pe emp o i, p es m¡,pció. p o1np e, 1-edempció, sí-1'l1,p oma, sump uós, e1nps, emp- ja , anssump p. EXERCICIS: De -les cinquan a pa au,les següen s, in -i-cinc SÓll esa i es co ec amen . Copia -les o es, co egill les e ades de les a es in -i-cinc: 011J'¿ba, panpol, enmalal i , g anmen , com essa1', en- osqui , in an , ¡m asi, sin onia, columna, 'Í1nno' ació, en u , el:dola , ámgel., menja1", enlles i , 1mquie ud, hOIl- - ¿, dansa, ajum a1', Ca'1'nVl:, anxo!Va, onze, C11'cul1s ancial, ~'cdenc1ó, desenb e, enj)le, il111w ali a , beil1ne eixe'nÍ', con ond e, em eb a , ·in 'il1'i , en a ic, all i7yi, solemne, em11(og i , conc,e , l'enda, amgoixós, enlai a , conque i , C0111, ea , pems(}¡Jnen , can a , em eja, punxagu , donzella, p ensa , cV cums áncia·,· en a i a. T .. Lli~ó XVII Ús de R. - RR 1. -C:u p incipi de pa aula esc i im una l' ( oca, iu), la qual é el so o . 2. En mig ele pa' aula comenc;an síIlaba desp és de consonan esc i 1m una (en a011al', s 01'/l , is ), la qual é el so o . 3· En mig ele pa aula ien e ocwls esc i>:i 11 ,ellues ( e a, có e1', salTa). Són excepció ipe aa1 : s'esc iu una sola , la qual é so o , desp és clels p e ixos a, an i, mono, con "', sup a" bi, i, e c. Exemples: 'a í mic, an i abic, 111Ono- i me, con a e olució, sup anm,al, bi ec angle, i ec- a'ngle. També s'esc iuen amb una , pe o sepa an els com- ponen s amb un guione , les pa aules compos es de subs- an iu iadj,ec iu ide e b i nomo Ai.xí: ba ba- os, ca a- edó (subs élln iu iadjec iu). pe11ja'. obes, busca-1"a Yns ( e b inom). 4· S'esc iu amb inal: To s els in ini ius agu s: po al', ha e , sen i , ie . Tlo s els in ini ius plans que no acaben en - e: 52 c ixe , conel,xe , en'ce . (Pe o sense l' inal: cab e, end e, Vz e.) To s els nOms subs an ius oadjec ius els em enins odie i a s dels quals p esen en una : cia , madu , ioy, : ip1.'e . To s els subs a.n ius o ma s amb els su ixos -a (co).lec ills ode l1oc): ca nya1' "-e (no111s de. pe sona, de 110c, d'ins umen , de plan a): us e ,' -o (nDms abs- ac es de i a s d'adjec ius i < u e bs): blanco ,' -do (noms de 110c, ins umen ): espolsado , 1'ebedo'Y. Cal' pOS<lJI' esmen en l'ús del la en in~l de pa aula, puix que en alguna coma ca alenciana la p onúncia popula sup imix es e so. Així: ec ó, doc ó, us é, da - 1'é, podé, men e que la g a1i.a exac a és la indicada ique aplicada aes os casos a: ec o' , doc o , us e , da e , pode . Em a es coma ques isob e o dins la ciu a de Valencia, és p ol1uncia pe algú: ped e , énd e , íu-. e . Es a inal deIs e. bs en e: és un espanyolisme (pe de , ende , ei ) que cal o agi a de la p onú:n.cia i, na u a:lmen , die l'esc ip u a. Fo ma co ec a: pe d e, e'nd e, ~u e, sense ina!. EXERc c s: a) Esc iu e e/s in ini ius de les o mes e bals se· güen s: comp a a, po a é, 'JIne'J!~ja) ia, comencí, ana a, ha uia, old é, puc, sen ía, c01'npad é, aplaudi as, be:ne'í1'é, do- na a, ea, dia, duia, em, esp emia, encia, c eixem, co- neixeu, sóc, co eg'u , cabia" pe d em, eb e1! b, absolia. enu , espos , ca·u é, be ies, iu as, clou em. + po 53 Així: comp a a = comp G1'. po a é = po (J¡ . b) Esc iu e els p imi ius de les pa aules següen s: cla eda , lleug¡e' esa, madu a, da e ies, lo1'ia~ adolo- i , po uga, xip e e , pin o a, ca?'1'e ó, senyo e , doc oml, pap-ep'e ia, cala ós, pas o e , escal o e a, us e ia, espol- sado a, galline e , plo ane . Així: cl(J; eda =cla , lleuge esa =lleuge . e) Sup imi'!' el signe +de les pá aules compos es seg'Üen s ieso iu ,e-les segons s'ha: inclica ( egles 1i2), in e cala:n un guione ono: co'l1., a + egiS 116 ba ba + 1'OS, con a + e olució, sup a + enal, busca + 1'ao!ws, bi + ec angle, cam + ?'edó, bi + e igel'l , ce ca + enous, a+ Umic, an i + eligiós, penja +?'obes, mOno + im, sal a + egla. Lli~ó XVIII Ús de X - IX 1. E'l1J p incipi de' pa aula s'esc iu % pe a ep esle l- al' el s6 de eh espanyala (%ie, %iula' , Xel a) i pe a ep 6sen a el so anomena %ei% (Xa i a, :m op, p o- nuncia pe alguns alencians Ei%a i'Va, ei%a op). 2. En mig ,d;e pa aula ida pe e a, .e, oiu, s'esc iu ix·. Exemples: aj',%a, P- l i _1:, boix, lui%. 1cla ene de conso.nan s'esc iu _1:: pan%a, punxa, 'I11,OI _1:a, pe a ep esen a el so de eh espanyola. 3. En mig ien inal de pa aula el so anomena ies, o'siga el so esegui de s(es) ode gsegui de s(gs). és ep esen a p!e %isolsmen s'usa en ,noms d'oógen e udi els co esponen s espanyols dels quals p esen en una %obé una j. Exeimples: eon e%, o_nd, e% , e%eu - sió, e _1: pia . EXERCICIS: a) Ompli els bui s de les ¡ ases següen s amb ie':> es pa aules: %a O'p, _1:i a, %Op, pun%a , 'JI/w. %a , gui%, disbau- xa, clixé, auxa, nauxe , eai%a, madeixa, eixam, eixQ1 l n- pla , g uix. 55 . He begu un oo. de Mo'nja. 2. Ob i1~g1o ,é una g an ... de o s. 3. Ha. plogu -mo ; es íc o .oo d'aigl1a. 4. En eollio es oses es a .oo el di . 5. Va ... ahi aCas el ó iVa e¡¡eia. 6. Té una Venus d;e oo. 7. Es a o og' a ia é un' ... es upendo 8. Una ... de en a1'1'enea un a- b e. 9. Ha es a e a una ... W1nés en liem·s. 10. El ... ha e la a e:ssia d:e( A Call ie. I . Ob i a oo. ipo a'm, el jJaq'ue que hi ha. 12. Em dOlla un .oo d'abel es. 13. No olia oo. el seu ja1'dí. 14. P.el il e'U1'em la oo, 15. Es a pa1'e é e·n a cen íme es de oo' b) E60 iu e leh plu als de les pa aules següen s: axio'/lJ loa, excel en , ex ensió, ei;¡;a'mp ame'll , lezió, punxó, íl1d o¡;, eXa11lloen, o odox, eixugama, exe111,ple. aixadel a., e011/.plexió, ex p'iac ió, mo;. ó. Així: . . aXIOma =aXi'J1nes. excelien =exeeUen s. Lli~ó XIX Ús de la e 1. La !le a ((c encada) é el so de sso da i s'esc íu da an a, o, ui o inal de pa anla, pe o maí no s'usa da an e, i. Esc i im ence'm, encia; eZiei a , elices" pe o en ;, en ;u ; el'i ;, elí Os. 2. A l'es o mes de e b amb c eonesponen l,es o mes gennanes amb (dins les c1'i e en s o mes d l'l1<l ma eixa pa aula, odins les pa aulies d'una ma eixa a- mílía. Exemple: de come1'ciCl , come1' ; "de places, pla ;a. 3. S'esc iu amb les pa aules de i ac!es que e - minen en -an ;a i-en ;a: enyo (J¡YI! ;a (d' enyo a ); espe- an{a (d'espeTa ); 'nnan ;a (de e nw ). 4. S'esc iuen amb ; els adjecüus d'u1'1a sola e nu- nació aeaba s len so de s so da: auda ;, capa ;, e a ;, e- Ji ;, a o ;, iels ad e bis e mina s en -men : a'uda men , elí ;men , a onnen . 5. S'esc iuen amb ; les pa aU'les següen s íllu s de i a s: agen ;Cl , al a 1', a11l1,ena ;Q 1 , a ;, a gen , a oman Cl , a 1'onw , a anw , a en ;, bulC1 n ;, balamw, balbu , bo ;, b a , w(ad e bí), cabe ;, cabe ;a, ca Cl , cal , cal ;(JJ, cal- o e s, cal a1', can ó, caP al, cap a'1~a, caNó, caNa1', ... 57 cc ~, o, con enqa , come q, ~uTa~ao, des o~a , dolq, d eqa , encal a , e iqó, e ial y, esco ~, esco qa, esco - s'), esme1'qa , es yu~, aq (~;ubs an iu), aqana, alq, (subs an iu), o qa, F anqa, }laq, ja~, j01~W, lla~, llan- qa, llanqa , llenm , llen~, lle11 Ol, lliqa, lli~ó, llu~, maqa (nom d'ins umen ), lnanqamilla, 'ma q, no enqa, onqa, peqa, Ple'da~, pinw, pi an~a, pla ;a, planqó, P o en~a, puw, a a, solaq, e ~, e qal. o qa , 01'qó, a~, aqa, a iqa, eqa. Si compa em el alencia amb l'espanyol o em que ala zespanyola no co espon semp e q, sinó que unes egades cal e~c iL1¡ e q(es uel'zo: es o ;),. a es, s (a oz: a as), ia es, ss (azud: assud). Pe aixo no es po dona una egla o og a ica basadi3- en la al com- pa ació. Pe. al'ús COlT,ec le de la qés bas anl éco da les es p ime es egles i eco da 'la llis a e e pa aules amb q. En cas de dub e consul e's el Vocabu!al'i O o- g a ic alencia oun hon Dicciona¡ i. EXERCICIS: a) Copia les pa aules segi.' m s, co egin -ne les e - ae es. Deu pa aules han de po a q, iles a es deu, s. D¡escalsa1', de ell1'Sa, pensa, balans, dansc 1', comensc;. , no ensana, elís, c([¡y¡sa , glasa , ansa, espe ansa , o e1!- so" pansa, c leensa, dispensa, de'11iSa, eW!>IO?'ansa, pl'asa, capsa. b) Copia ks ases següen s, co egin -n'e les e a· des (q pe s): 1. El S . X. no ol inansa el nos e C011~e S d'a as. 2. T nga11/11, p esen la enaixensa del PaJÍ'S Vale~cia. 3. Cal alsa , ealsa iexalsa1' la /lengua a~e¡nciaw, 58 4. El casado a casa un e' ús ala po a de sa casa. S. P ilm,e 1n'aga a del b as idesp és m'ab asa. 6. Vol'ia des osa les llúons del 11I¿es de mCWs. 7. Es a age1lsa un lPenlSol de llens. 8. Apedasa a u,na ealsa sense espe1'ansa de e1'-ho bé. 9. La nos a asa no pe1/sa que ón do'minada pe la o sa. 10. Amb la als a a-sa u.nes a llels amb poca asa. 11. Fón un ae e a;¡,¿da 11~en jJo a a enne. 12. Fclis11wn la llansa no des osa la capsa de ea' ó. " 65 3. Quan el p O!l1úm a da an del e b i o ma síllaba a pa s'esc iu sense gU!ione ni apos o . Exem- pIe: em diu, us d1 a, .li pa la. Lj.. Da an o oo e e del e b poden a ;a dos o es p onoms ebles que se sepaTen amb un guionc o bé amb un apos o segons la egla pe aun sol p onom. La p oniúncia, pe o, ens se a una bona guia. Exemp1Je.s: dóna-me-la, espe eu-no'S-hi, deíxan'ns-la, digueu-me'l,. pin a- e-la, pin a- e'l, es-s' ho,o menja -S'~me-la, posm'- se- e'l, se e la posa, se m'ho eben a, se e l'empo a. 5. Els p onoms ebJes mai no s'apos o en pe con· ac e amb una a a pa auIa que no siga un e o oun a e' p O OOlll leblé. Aixíl,no esO Íu em: no'm ol, sinó n;o em ol; no ellai'l mi a a, sinó ella' e.l mi a a,o no el pal"e(ns ho d u, sinó el pa: e ens ho diu. EXERCICIS: a) Copia les pa aules següen s, sepa <lll1 -oo COl1 e- nien men amb un apos o o guÍJone , osense, Jes com- binacions de e b ip onom leble¡: disme, esc igueunos, en an e, banyeunos, al a se. esc iuli, aulo, p enlos, cullla, po eu.les, esho, éshi, dune,o esc iu em, mi ans, en a , comba eus, pe d es, ·e,... ia i, po al, po als, po ala, au eles, mi aho, ana hi., au ¡en,o em au, ensm1~a, e eu, usmi en, es eu, lidic, elp01"- en, els an, laduien, les een, hopaguen, hiwn, en enen; mescol a a, ensescol a a, en enia, usesc iu, sal a, 5 66 #/ia espos , lha e , elsha e , ho!escol a a, hihapuja , nJw ia. b) Copia les pa aules següen s, sepa an -n~ con e·· pien men les combinacions de e b iels dos p .onoms· ~bles : ana men, dei. :amen, 1ne-n ec01'da é, menhap es, ixa - 'mhi, mh-ipensa é, esmho, dO'namho, mhop en, poseum'e- les, melesposa, deixeumela, simeiap engués, cullmels, melsdó1'W, cusmel, n01nelpo es, melhap e'¡s, aneWl/l'wsen, e:lsen eco dem, ensnhanpo a , po eunoshi, disnosho, es- cTiu e11sho, enshodi a, dÓ'YI!J.nsles, enslesen. ia, ens.lhan- dona . e) Copi& les pa aules següen s, sepa an -ne con e- J;l.Íen men les combi Íacions de e b iels es p onoms ebles: se1nhiconelix, posa se ho, menja se ela, enslhiposa, melh'iposa, aumelen, elsnhiposa, menja se el, nenja - sensel, s,e emposa al d:a an , sensemposa al da aJn , S mS- en iu, se elmenja, se elhamenja , senselmenjC1J, senslha- 11' .enja . Lli~ó XXIII (1) Ús de LI i L'HI So im s'esc iu li pe l'h¡: il'hi pe li. 1. Cal ind e p esen que li és un sol complemen o La ase li dona e-m una pesse a (on li ep iesen a la pe sona a la. qual dOlla e111_ U'na pesse a) pod íem esc .iu- e-la així: donOJ e¡1 ¿ aell (o aella) una pesse a. Ta111bé: la , ase O 11a-li el llib¡'e po se subs i uida pe : o na el llib e a le'll (o aella). 2. L'hi és una c0111binació de dos c0111plemen s o d'un complemel1! iuna dle e. minació ei cums ancial. En la ase: Ha ingu el eu ill apel be ena , i l' hi hem dona , la c0111binació l' hi ep esen a "el ill" i "el be- ena ", <;0 és: he'm dona el be¡'ena al eu ill. 1en la' , ase: Va colli el mocado de e a, i l' hi a dona , la combinaeió l'hi ep esen a que a dona el mocado a ej,l (o aella). EXERCICIS: Copi<lJ les ases següen s, on hi ha cil11c li que han d'ésse l'hi. Co egi es es e ades: (1) La p esen Ili«;ó iles dues següen s, p op,iamen sin ilxi- ques, les donem en l'ORTOGRAFIA pe c eu e-les d'un gJ an in- e és. 68 1. Va,lien e -li menja una a anja. 2. Li a comp a un ho . 3· Replega el cabdell de la alda, i li a donw . 4· Com que e a baixe li dien "el mema". 5· La nena li sal a aJ coll ili besa les gal es. 6. Les seues cosines ana en al conce , ·í li an con ida . 7· V olia o e son· pa e, i i an mos a . 8. Com que desi ja a pas issos li an comp a . 9· No ón menes e que li ob i en e/s ulls. 10. Li ag ada mo,l l(JI 1 nció de ci co n. No has o na el llib e ala Biblio eca; o na-li. 12. En a e' i éu ~ma senya. > Lli~ó XXIV Ús de la p eposicíó a. La p eposi6ó a és con .osa so in amb la p eposició en. Cal dis ingi quan s'ha d'usa ai qual1 en. La p eposició a s'usa a: l. Eln les de e minacion's de lloc que impliquen mo- imen . Exemples: Vaiq aValencia; puja1'em al e ce pis; la p ocessó en a a l' esgMsi'a. 2. Pb assienyalCll l'indi e on és os'esd'e é una cosa. Exemples: Vi,' c aCas elló; eballa aMamisses,· els hem is al 'e'(J, e. 3. S'usa aino en da al1 in ini iu quan es e és com- plemen d'un a e e bo Exemples: s' en o'Ssudix anega ; s' o e ix a e el dina' ; ol ana a ca ;a . 4. S'usa aen els comp1emien s di ec <:s da am un p onom pe sonal. E!Xemples: us ullc a osa es; i·ne a mi; e mi e a u. Lle a del cas da e amen indica. no s'usa aen cls complemen s di ec es. No cl:i em: mil-e. ala aula, sinó mi e la aula; no dli em: he V'is al eu pa e, sinó he V'is el eu pa e. • 7° EXERCICIS: Copia les , ases següen s, co egin -ne les e ad~s (n'hi ha sis): 1. 2. 3· 4· 5· 6. 7· 8. 9· la. 11. men o 12. Ha em saluda ala eua ge mana. Ha e1n dona amenja1' ala ga a. Vaig ese iu e ael eu pa e. Ell a a isa el sdu cosí ijo el me·u. L' es ima a més ell aella q1le no ella a ello El olia C01'1'b a 1m ill. N o accedi:.: a ind e abusca -nos. No a da e11 adona -se del que passa a. Insis ía a e -los p oposicíons. Esme cen el pode en des ná o el que poden. Es igue en con 01'11l/;es en no dQ1![,Q1' el consen i- Es ans o ma a en o e'l a iba , Llí~ó XXV Ús de la p eposicíó en Dins la lli<;ó an e io es donen egles pe al'ús de la p eposició a, que so in es con on amb la p eposició en. La p eposició en s'uséJ, a: 1. En les de e minacions de l10c pe assenyala ()l 1¡ és os'lesde é una cosa, pe o solamen da an un. adjec iu nume a;! (es a a en p ime e 1'ne), un adjec iu demos- a iu ( i:~c en es a casa) oun adjec iu indle ini ( 'espl!- OlYé en un ca é). 2. Da an d'un ia1· ini iu quan és e ¡ ep esen a una de e minació ci cums ancia1 de emps, amb alo de ge- undi. (No e's que el al Jn és adui en espanyol pe al.) Exemple: To s es pdsa en d e s en en a ell ala sala,' OYina em al poble en eV'-se ose. EXERCICIS: Copia les ases següen s (sis de les quals po en ao al en l10c de en), co e.gin -ne lles enades: 1. Ha ia l1in4a gen que, en o e-la, em mg es- pan l1il. 72 2. A l' en a ell, o s an al(a -se. J. Ma xa em al e -sa de dia. 4· Vz' ia en aquella casa can one a. 5· En Olgun emps aixa no passa a. 6. Deuen es m' amaga s aalguna habi ac;ó. 7· He es a d.e m,es e en qua e pobles. 8. Li ho éu sabe al'a na -li apo a la co ;'espon- dencia. 9· Passa' pe caSa a ú¡d e' bé. 10. En a en~ en aixa quan ell e;S p esen a. n. En sen i -se Ocal' es gi a. 12. H o a isa al do,na -se com.jJ e. p Lli~ó XXVI Exe cicis de epas a) Copia el poema que seguix, con.iegin -ne les e ades que han es a e es exp essamen : EL SOMNI DEJLS TARONGERS E a una wi pue il, e ld e, ab ilenca, amb pO'ls adaman ina en lloc de lS elles, amb una lluna plena que di 'ÍGs el os e en naca d'una san, a jo e iamb nubole s de llana sinse mác'ula su an b¡enicnamen pe d'in-s del e e . lo, iana n de íes sens monxo'ia, la( d'amida amb pases ocs i1~hospi s, aig seu e, pe Mo éu, so a'l b anca je de U ,n<S e onge s neba s de lo ce úlia qu'exhallaba un pe U'm g os i inísÍ1 n; un pe u'l'lq, qu'esmunyia'spels cond·uc ·es humi s del1ias, dels ulls, de les o elles; un pe um que'sun laba dins el c amí donan plas ici ad al suc dels somnis ... 74 1"l'n aig o e po " a pe ['ai e lí, id ala sala d'un blanc pala~ ma mo i sense ei ni calo , sens llum ni osca, lliu e de cuali a s ide ma11callces, 012 aig sopa , amb boca de amellic, -llu ; que no conei; sanc, gall'ina eixu a, pa de a ina Sé'nse 1¡en , pa aZ'i1n, i i culli a M alaga, an lí ic. Desj) es, do se dOl1celles o jus pube s, amb co o'na de ossa alei_'l:amd1'ina, amb úniques dq seda can pe olla iamb ulls sinse colo com les es a ues 11W ,enme11G! en, cG!l1 an sá ics poemes, al camb il de una da11ll,(J; que s'asseia dan'¿un ona macni ica de , o i i's d apaba amb in- ac espells d'e mini .. La dmna, qu'e a el'je, a e'nd essa mel Vel'S un dlem de plomes de coloma on passq em o s dolS ho es noc ul'nes. Bingué la ma inada. Aquelles dones menba ca en dÍ/I1S nau alabas ina que'sg onxaba pe 011,es de 1ne cu i ia an ;aba al da e a de se cignes mes pu s que la blG!l1co d'una mo aUa. Al ho isó so Na un sol lluná ic: oxid de a gen en C011J e d' 01' j)ul'isim, 1do eig que lK'l:ca a. pel meu os e duia a um C01~cTe a de cada e. FRANCESC ALMELA I VIVES (Del IIib e L'Espill aT¡·ossos.)