Ac a Bo . Ba c., 46: 89-95 Ba celona 2000
ALGUNES MOLSES NOVES O RARES PER A LA
BRIOFLORA CATALANA
C eu CASAS1
ABSTRACT
Some new o a e species o he Ca alonian moss lo a
As he esul o a e ision o samples om BCB he ba ia, he species
B achy hecium mildeanum, B yoe y h ophyllum ecu i os um a . obus um,
B yum ba nesii, B yum cyclophyllum, B yum sau e i, Didymodon nichol-
sonii, Mnium spinulosum y Phascum cuyne ii a e conside ed new o Ca alonia
and B yum muehlenbeckii and To ella densa a e species.
Key wo ds: B achy hecium mildeanum, B yoe y h ophyllum ecu i os um
a . obus um, B yum ba nesii, B yum cyclophyllum, B yum muehlenbeckii,
B yum sau e i, Ca alonia, Didymodon nicholsonii, Mnium spinulosum,
Phascum cuyne ii, To ella densa.
RESUM
Re isades algunes mos es de b iò i s de l’he ba i BCB, hem comp o a
que les espècies B achy hecium mildeanum, B yoe y h ophyllum ecu i os-
um a . obus um, B yum ba nesii, B yum cyclophyllum, B yum sau e i,
Didy-modon nicholsonii, Mnium spinulosum i Phascum cuyne ii són no e a s
pe a la b io lo a ca alana i que B yum muehlenbeckii i To ella densa són a es
a Ca alunya.
In oducció
En e la e isió de o es les mos es de b iò i s de l’he ba i BCB i la
de e minació de mos es ecol·lec ades a emps i enca a no iden i icades, asca
indispensable pe la p epa ació de la B io lo a dels Països Ca alans, hem oba
alguns àxons de p esència desconeguda ins a a en aques e i o i. En aques a
no a donem a conèixe aques es espècies les quals co esponen als gène es ja
es udia s. La majo ia són a es a la península Ibè ica o poc conegudes, pe aques
mo iu n’indiquem, si s’escau, la dis ibució peninsula . Segu amen pod em
a egi no es addicionals a mida que e isem els gène es subsegüen s.
B achy hecium mildeanum (Schimp.) Schimp. ex Milde
Pi ineus. Baixa Ce danya: Alp, la Molina, UTM 31TDG09, sòls a gilosos, he bosos mulla s, al .
1000 m. Leg. Casas 1956 BCB 25091.
1 Bo ànica, Facul a de Ciències, Uni e si a Au ònoma de Ba celona. E-08193 Bella e a,
Ba celona.
90 C. CASAS
Pi ineus. Palla s Sobi à: To , les bo des de Palanca, UTM 31TCH61, sòl a gilós en e el p a ,
al . 1900 m. Leg. Casas 1973 BCB 46469.
El mes de juliol de 1973 am ecol·lec a al Pi ineu, al Palla s Sobi à, un
esplendo ós pleu ocà pic es è il de colo dau a b illan . Desp és de 25 anys i de
di e en s ep eses n’hem aconsegui la de e minació. Segons RENAULD (1878)
aques a espècie deu igu a en e les iqueses b iològiques dels Pi ineus. Hi ha
poques ci acions de la península Ibè ica publicades i cald ia e isa -les pe què és
àcil con ond e-la amb B achy hecium saleb osum (Web. & Moh ) B., S. & G.,
espècie o ça més comuna. Al Palla s Sobi à es oba a en un p a inclina de sòl
a gilós pe on hi egalima a aigua i cob ia de o ma os ensible una bona
ex ensió. Ac ualmen en aquell ind e s’hi ha cons uï una pis a a a és del coll
del Cabús en di ecció a Ando a; ama s de ca alls hi pas u en i s’hi ha es able
una zona d’acampada. To plega a un ind e mol isi a i en g eu pe ill a causa
de la possible ins al·lació de pis es d’esquí i de o s els se eis que compo en.
Des de 1973 hem o na à ies egades al ma eix lloc i no l’hem e oba . Així
ma eix hem iden i ica una mos a ecol·lec ada a la Molina en sòls a gilosos
humi s i he bosos.
B yoe y h ophyllum ecu i os um (Hedw.) Chen a . obus um K.
Sai o
Pi ineus. Ripollès: all de Nú ia, UTM 31TDG39, oques bàsiques si uades en un alús al cos a
de la ia del c emalle a, p op del san ua i, al . 2000 m. Leg. Casas 1949 BCB 31366.
B yoe y h ophyllum ecu i os um és una molsa eqüen a les oques i als
sòls calca is de Ca alunya, des de la e a baixa medi e ània ins a l’es a ge alpí,
pe ò o ça més comuna a l’es a ge mon à. Mol a a a Mallo ca i al País
Valencià, d’on disposem d’algunes e e ències. És ca ac e ís ic d’aques a espècie el
colo de o ell que os en a o a la plan a, els il·lidis secs són c espa s, les
cèl·lules són mol papil·loses amb les papil·les en o ma de C i la cèl·lula e minal
de l’àpex i algunes pe i es den s la e als g ogoses i llises. Mol so in , els
exempla s de l’es a ge subalpí enen els àpex dels il·lidis en e s i només una
cèl·lula e minal llisa. Semp e es oben amb espo ò i s, la qual cosa acili a la
de e minació.
D’en e dis in s exempla s de la all de Nú ia n’hem oba un que ens ha
imp essiona . Els il·lidis són den a s en o a la mei a supe io . Les den s g osses
i agudes, unicel·lula s a icel·lula s, donen al ma ge un aspec e de se a de den s
i egula s ( igu a 1a i 1b). En SAITO (1975) i ECKEL (1990) hem oba desc i a i
il·lus ada la a ie a obus um de B. ecu i os um que s’ajus a a l’exempla de
Nú ia. La ecol·lecció és an iga i lla o s es a de e mina com a B. ecu i-
os um. Aques a a ie a no s’ha o na a oba en o el Pi ineu malg a les
explo acions que s’hi han e .
Molses no es o a es 91
Figu a 1. a-b, B yoe y h ophyllum ecu i os um a . obus um: a, il·lidi; b, àpex i ma ge del
il·lidi. c-d, B yum ba nesii: c, il·lidi; d, bulbil. e- : B yum cyclophyllum: e, il·lidi, , àpex del il·lidi.
g-h, B yum sau e i: g, il·lidi; h, gemma izoïdal. i-j, Didymodon nicholsonii: i, il·lidi; j, secció
ans e sal a la pa apical del il·lidi. k-l, Mnium spinulosum: k, il·lidi; l, cèl.lules de la làmina del
il·lidi. m, To ella densa, il·lidi. k, m (×14); a, c, e, g, i (×24); d, (×56), , l (×88); b, h, j (×140).
B yum ba nesii Wood in Schimp.
Al Empo dà: Se a de l’Albe a, San Climen Sescebes, iu Anye , mas dels Sole s, UTM
31TDG9696, sòl àcid humi , al . 180 m. Leg. Casas, B ugués, C os i Sé gio 1995 BCB 48604.
És un àxon comp ès en el g up del B yum bicolo (DEMARET 1993). Es
di e encia pe què é els bulbils pe i s, pi i o mes a o als amb els p imo dis
il·lidials d’àpex a odoni incu a , els quals apa eixen a pa i de la mei a
supe io del bulbil. Els il·lidis són o a s còncaus amb l’àpex ob ús i el ne i o
pe cu en ( igu a 1c i 1d). S’ha oba pe p ime a egada a Ca alunya en una
gespa amb Phascum lep ophyllum C. Müll. sob e sòl humi . En aques a gespa
92 C. CASAS
hi des aquen pe i s g ups de plan es de 0,5 cm d’alçà ia d’un colo e d cla ,
es è ils pe ò amb el bulbils ca ac e ís ics.
B yum cyclophyllum (Schwaeg .) B., S. & G.
Mon sià: Del a de l’Eb e, UTM 31TCF. Leg. To ella 1969 BCB 22837.
Al Empo dà: la Jonque a, UTM 31TDG89, sob e gneis al iu. Leg. Vi es 1960 BCB 14992.
Disposem només de dues mos es d’aques a espècie ecol·lec ada a Ca alunya.
Les dues enen aspec e de poca i ali a i són es è ils pe ò hi econeixem els
ca àc e s ípics del àxon: caulidis lexuosos de 3 cm de lla gada amb els il·lidis
còncaus o bicula s o bé obo a s amb l’àpex ob ús, el ma ge pla i pa cialmen
bies a i ica ( igu a 1e i 1 ). Tenen gemmes ili o mes axil·la s. Viuen a les o es
humides dels ie ols. La massi a con aminació de les aigües, sob e o a les zones
baixes on es desen olupa aques a espècie, po se la causa de la se a a esa i
possible desapa ició.
B yum muehlenbeckii B., S. & G.
Pi ineus. Al a Ribago ça: all de San Nicolau, es any Llong, UTM 31TCH3215, sòl humi , al .
2000 m. Leg. Casas 1959 BCB 14991; pic de Sal agua da, UTM 31TCH02, al . 2370 m. Leg. C os
1978 BCB 46545.
Pi ineus. Ripollès: Ullde e , UTM 31TDG3996, ped es exposades i si uades al bosc de Pinus
mugo ssp. uncina a, al . 2000 m. Leg. Llo e 1985 BCB 9202.
S’ha ecol·lec a poques egades a l’es a ge alpí dels Pi ineus. Fo ma gespes
denses de ins a 3 cm d’alçà ia de colo e mell ma onós b illan sob e oques o
sòls àcids humi s o mulla s de les conges e es. Té un aspec e semblan a B yum
alpinum Wi h. pe ò els il·lidis són o a s, còncaus i ob usos amb el ne i
e mell pe cu en ; les cèl·lules de la làmina són omboïdals o hexagonals de 20
µm d’amplada i de pa e s poc g uixudes. De egades enen gemmes izoïdals de
colo e mell a onja de ins a 160 µm de diàme e al omen de les pa s elles
del caulidi. To es les mos es són es è ils.
B yum sau e i B., S. & G.
Vallès O ien al: Campins, can Pa e es Vell, UTM 31TDG51, pa e calcà ia humida. Leg.
Casas 1951 BCB 47123.
Fo ma pa del g up de B yum e y h oca pum (CRUNDWELL & NYHOLM
1964), àcil de econèixe pels izoides de colo ma ó i les abundan s gemmes
pi i o mes del ma eix colo de ins a 100 µm de lla gada, dues egades més
lla gues que amples, amb només dues cèl·lules isibles a la pa més ampla
( igu a 1g i 1h). L’exempla de l’he ba i no ha ia es a de e mina ins a a i pe
això no és esmen a en e les espècies de b iò i s del Mon seny (CASAS 1986). La
acili a de la se a de e minació i les poques ci es pe o l’es a espanyol són
indicis de la se a a esa al sud-oes eu opeu.
Molses no es o a es 93
Didymodon nicholsonii Culm.
Vallès Occiden al: Mon cada, UTM 31TDF39. Leg. Ubach 1949 BCB 38834.
Palla s Sobi à: Es ellís, UTM 31TCH41. Leg. Casas 1960 BCB 49206.
Te a Al a: Ba ea, UTM 31TBF75, eplans sob e oques calcà ies. Leg. Casas 1975 BCB 490.
Les plan es enen un colo e d cla , el il·lidis secs són lexuosos, pa en s
quan són humi s, o a s a o a o-lanceola s; amb l’àpex poc agu , ob ús o bé
a odoni , so in cucul·la amb el ma ge eco ba a la base, o almen o pa cial-
men bies a i ica . Les cèl·lules de la làmina són poc papil·loses o llises; el ne i
és pe cu en . ( igu a 1i i 1j). Semp e l’hem is a es è il. Fo ma gespes sob e
oques omb ejades a p op de ie ols on es bene icia de la humi a ambien al.
Fa poc emps que se’n coneix l’ exis ència a di e ses locali zacions de la pa
occiden al de la península Ibè ica, Can àb ia, Badajoz i Salamanca.
Mnium spinulosum B., S. & G.
Pi ineus. Palla s Sobi à: Ta ascan, les bo des de G aus, UTM 31TCH52, en un ma ge ocós,
húmic i obac d’una ou eda mol malmesa de l’es a ge mon à, al . 1300 m. Leg. Casas; Ta ascan,
a e osa de Sallen e camí de B oa e UTM 31TCH6426, sòl húmic, al . 1600 m. Leg. C os 1974 BCB
47758.
S’ha comp o a que o s els exempla s de locali a s ca alanes que es oben a
l’he ba i BCB i han es a publica s co esponen a Mnium spinosum (Voi .)
Schwaeg . Quan c eiem que aques àxon de ia se exclòs de la b io lo a ca alana
l’hem ecol·lec a è il en dos ind e s dels Pi ineus. És o ça di e en de M.
spinosum, pe ò abans dels eballs de KOPONEN (1980) eníem poca in o mació
sob e aques a espècie i la am con ond e amb M. spinosum. Els il·lidis són
o a s quasi plans en sec i b illan s, ben al con a i de M. spinosum que els é
oblongs, ondula s, c espa s en sec i ma s. ( igu a 1k i 1l).
La ci a de Mnium spinulosum (CASAS 1991) a se ex e a de CASARES
(1915) o igina ia d’una mos a de la al d’A an; ha es a comp o ada i ambé és
Mnium spinosum.
Phascum cuyne ii Biz. & Pie .
Al Empo dà: el cap de No eu, UTM 31TEG27, sòl calca i sec, ped egós, al . 100 m. Leg.
Casas 1958 BCB 13470; Leg. Casas i B ugués 1977 BCB 13489; Leg. Casas i B ugués 1989 BCB
44958.
Desp és de e isa les mos es de l’Aschisma ca niolicum (Web. & Moh )
Lindb. de l’he ba i BCB ens adonà em que es exempla s del cap de No eu no
co esponen a aques àxon sinó a Phascum cuyne ii. A. ca niolicum es oba a
al es ind e s del cap de C eus i pe això és possible que aques es mos es del cap
de No eu ossin a ibuïdes p ecipi adamen a Aschisma i no a Phascum malg a
que hi ha no ables di e ències que les sepa en.
El cap de No eu es oba a la península del cap de C eus, a l’Al Empo dà; és
o ma pe una es e a pe llongació que s’endinsa al ma i que en alguns ind e s
cau e icalmen des d’una al i ud de 100 m cons i uin una cos a mol ab up a.
94 C. CASAS
La pa supe io més ele ada o ma una plana ped egosa seca, on a lo en ma b es,
so mesa so in a la amun ana, o quan no bu a el en , a boi es ma inals. A les
pe i es dep essions a giloso-a enoses d’aques a plana es oba abundan men P.
cuyne ii jun amb al es po iàcies. Les es mos es d’aques a espècie co esponen
a exempla s ecol·lec a s els anys 1958, 1977 i 1989, la qual cosa ens indica la
pe sis ència d’aques àxon a la locali a .
La locali a ipus és al cap de la Nao (Alacan ) (BIZOT e al. 1968-1969) i és
conside a un endemisme de la península Ibè ica. S’ha oba ambé a di e en s
ind e s d’Alme ia al com senyalem al mapa ( igu a 2) (GUERRA e al. 1991). La
nos a ci ació del cap de No eu, on aques a espècie és mol abundan , amplia la
se a à ea de dis ibució e s el no d alho a que con i ma, pe a a, el seu ca àc e
d’elemen co ològic medi e ani i jun amb el subs a calca i i la se a p oximi a
al ma a suposa una a ini a halò ila.
Figu a 2. Dis ibució de Phascum cuyne i a la península Ibè ica.
To ella densa (Lo . & Mol.) C undw. & Nyh.
Be guedà: Be ga, coll de Tagas , UTM 31TDG06, oques calcà ies, al . 1850 m. Leg. Casas
1950 BCB 18949; san ua i de Que al , UTM 31TDG06, oques calcà ies, al bosc de Pinus
syl es is, al . 1100 m. Leg. Casas 1950 BCB 18948.
La majo ia de les mos es de l’he ba i BCB de les mun anyes de Ca alunya
denominades To ella densa co esponen a o mes de To ella o uosa (Hedw.)
Limp . Només n’hem iden i ica dues amb T. densa. Aques a es ca ac e i za pe
o ma gespes compac es de 2-3 cm d’alçà ia, els caulidis no enen izoides o mol
pocs, els il·lidis secs són ca gola s, adp esos, acumina s en pun a alla gada i poc
c espa s; molls són ígids ( igu a 1m). Les cèl·lules de la pa en al del ne i
són lla gues i llises.
Molses no es o a es 95
A més n’hem is alguns exempla s de la al d’A an ja ci a s pe
BALLESTEROS & CANALÍS (1991) com espècie p esen en un in en a i de
Saxi ago-Minua ie um sedoidis.
Ag aïmen s
A Anna Ba ón i Elena Ruiz pe la se a col·labo ació. Aques eball é
elació amb el p ojec e d’in es igació de l’Ins i u d’Es udis Ca alans “Flo a
B iològica dels Països Ca alans”.
Bibliog a ia
BALLESTEROS, E. & CANALÍS, V. 1991- La ege ació culminal dels massissos de
Besibe is i de Mulle es (Pi ineus Cen als Ca alans). Bu ll. Ins . Ca . His . Na .
59 (Sec. Bo ., 8): 95-106.
BIZOT, M., DURY, M.N. & PIERROT, R.B. 1968-1969 - Phascum Cuyne ii sp. no . Re .
B yol. e Lichénol. 36 (3-4): 505-508.
CASARES, A. 1915 - Enume ación y dis ibución geog á ica de las Muscíneas de la
Península Ibé ica. T ab. Mus. Nac. Cien. Na . Se . Bo . 8: 1-179.
CASAS, C. 1986 - B iò i s del Mon seny. El pa imoni biològic del Mon seny. 31-39.
Dipu ació de Ba celona.
CASAS, C. 1991 - New checklis o spanish mosses. O sis 6: 3-26.
CRUNDWELL, A.C. & NYHOLM, E. 1964 - The Eu opean Species o he B yum
e y h oca pum Complex. T ansac ions o he B i ish B yological Socie y 4(4):
597-637.
DEMARET, F. 1993 - Flo e Géné ale de Belgique. B yophy es. 3(2): 152-258.
ECKEL, P.M. 1990 - Taxa Mino a Delinea a. II. B yoe y h ophyllum ecu i os um
(Hedw.) Chen a . obus um Sai o. The B yologis 93: 386.
GUERRA, J., JIMÉNEZ, M.N., ROS, M.R. & CARRIÓN, J.S. 1991 - El géne o Phascum
(Po iaceae) en la Península Ibé ica. C yp ogamie, B yol.-Lichénol. 12(4): 379-
424.
KOPONEN, T. 1980 - A synopsis o Mniaceae (B yophy a). IV. Taxa in Eu ope,
Maca onesia, NW A ica and he Nea Eas . Annales Bo anici Fennici 17: 125-
162.
RENAULD, F. 1878 - No ice su quelques mousses des Py énées. Re . B yol. 5: 72-76.
SAITO, K. 1975 - A monog aph o Japanese Po iaceae (Musci). Jou n. Ha o i Bo .
Lab. 39: 373-577.
Rebu / Recei ed: VII-1998