scieee Open visual document viewer

Algunes molses noves o rares per a la brioflora catalana

Casas, Creu

Abstract

Revisades algunes mostres de briòfits de l'herbari BCB, hem comprovat que les espècies Brachythecium mildeanum, Bryoerythrophyllum recurvirostrum-var. robustum, Bryum barnesii, Bryum cyclophyllum, Bryum sauteri, Didy-modon nicholsonii, Mnium spinulosum i Phascum cuynetii són novetats per a la brioflora catalana i que Bryum muehlenbeckii i Tortella densa són rares a Catalunya.

Full text

Ac a Bo . Ba c., 46: 89-95 Ba celona 2000 ALGUNES MOLSES NOVES O RARES PER A LA BRIOFLORA CATALANA C eu CASAS1 ABSTRACT Some new o a e species o he Ca alonian moss lo a As he esul o a e ision o samples om BCB he ba ia, he species B achy hecium mildeanum, B yoe y h ophyllum ecu i os um a . obus um, B yum ba nesii, B yum cyclophyllum, B yum sau e i, Didymodon nichol- sonii, Mnium spinulosum y Phascum cuyne ii a e conside ed new o Ca alonia and B yum muehlenbeckii and To ella densa a e species. Key wo ds: B achy hecium mildeanum, B yoe y h ophyllum ecu i os um a . obus um, B yum ba nesii, B yum cyclophyllum, B yum muehlenbeckii, B yum sau e i, Ca alonia, Didymodon nicholsonii, Mnium spinulosum, Phascum cuyne ii, To ella densa. RESUM Re isades algunes mos es de b iò i s de l’he ba i BCB, hem comp o a que les espècies B achy hecium mildeanum, B yoe y h ophyllum ecu i os- um a . obus um, B yum ba nesii, B yum cyclophyllum, B yum sau e i, Didy-modon nicholsonii, Mnium spinulosum i Phascum cuyne ii són no e a s pe a la b io lo a ca alana i que B yum muehlenbeckii i To ella densa són a es a Ca alunya. In oducció En e la e isió de o es les mos es de b iò i s de l’he ba i BCB i la de e minació de mos es ecol·lec ades a emps i enca a no iden i icades, asca indispensable pe la p epa ació de la B io lo a dels Països Ca alans, hem oba alguns àxons de p esència desconeguda ins a a en aques e i o i. En aques a no a donem a conèixe aques es espècies les quals co esponen als gène es ja es udia s. La majo ia són a es a la península Ibè ica o poc conegudes, pe aques mo iu n’indiquem, si s’escau, la dis ibució peninsula . Segu amen pod em a egi no es addicionals a mida que e isem els gène es subsegüen s. B achy hecium mildeanum (Schimp.) Schimp. ex Milde Pi ineus. Baixa Ce danya: Alp, la Molina, UTM 31TDG09, sòls a gilosos, he bosos mulla s, al . 1000 m. Leg. Casas 1956 BCB 25091. 1 Bo ànica, Facul a de Ciències, Uni e si a Au ònoma de Ba celona. E-08193 Bella e a, Ba celona. 90 C. CASAS Pi ineus. Palla s Sobi à: To , les bo des de Palanca, UTM 31TCH61, sòl a gilós en e el p a , al . 1900 m. Leg. Casas 1973 BCB 46469. El mes de juliol de 1973 am ecol·lec a al Pi ineu, al Palla s Sobi à, un esplendo ós pleu ocà pic es è il de colo dau a b illan . Desp és de 25 anys i de di e en s ep eses n’hem aconsegui la de e minació. Segons RENAULD (1878) aques a espècie deu igu a en e les iqueses b iològiques dels Pi ineus. Hi ha poques ci acions de la península Ibè ica publicades i cald ia e isa -les pe què és àcil con ond e-la amb B achy hecium saleb osum (Web. & Moh ) B., S. & G., espècie o ça més comuna. Al Palla s Sobi à es oba a en un p a inclina de sòl a gilós pe on hi egalima a aigua i cob ia de o ma os ensible una bona ex ensió. Ac ualmen en aquell ind e s’hi ha cons uï una pis a a a és del coll del Cabús en di ecció a Ando a; ama s de ca alls hi pas u en i s’hi ha es able una zona d’acampada. To plega a un ind e mol isi a i en g eu pe ill a causa de la possible ins al·lació de pis es d’esquí i de o s els se eis que compo en. Des de 1973 hem o na à ies egades al ma eix lloc i no l’hem e oba . Així ma eix hem iden i ica una mos a ecol·lec ada a la Molina en sòls a gilosos humi s i he bosos. B yoe y h ophyllum ecu i os um (Hedw.) Chen a . obus um K. Sai o Pi ineus. Ripollès: all de Nú ia, UTM 31TDG39, oques bàsiques si uades en un alús al cos a de la ia del c emalle a, p op del san ua i, al . 2000 m. Leg. Casas 1949 BCB 31366. B yoe y h ophyllum ecu i os um és una molsa eqüen a les oques i als sòls calca is de Ca alunya, des de la e a baixa medi e ània ins a l’es a ge alpí, pe ò o ça més comuna a l’es a ge mon à. Mol a a a Mallo ca i al País Valencià, d’on disposem d’algunes e e ències. És ca ac e ís ic d’aques a espècie el colo de o ell que os en a o a la plan a, els il·lidis secs són c espa s, les cèl·lules són mol papil·loses amb les papil·les en o ma de C i la cèl·lula e minal de l’àpex i algunes pe i es den s la e als g ogoses i llises. Mol so in , els exempla s de l’es a ge subalpí enen els àpex dels il·lidis en e s i només una cèl·lula e minal llisa. Semp e es oben amb espo ò i s, la qual cosa acili a la de e minació. D’en e dis in s exempla s de la all de Nú ia n’hem oba un que ens ha imp essiona . Els il·lidis són den a s en o a la mei a supe io . Les den s g osses i agudes, unicel·lula s a icel·lula s, donen al ma ge un aspec e de se a de den s i egula s ( igu a 1a i 1b). En SAITO (1975) i ECKEL (1990) hem oba desc i a i il·lus ada la a ie a obus um de B. ecu i os um que s’ajus a a l’exempla de Nú ia. La ecol·lecció és an iga i lla o s es a de e mina com a B. ecu i- os um. Aques a a ie a no s’ha o na a oba en o el Pi ineu malg a les explo acions que s’hi han e . Molses no es o a es 91 Figu a 1. a-b, B yoe y h ophyllum ecu i os um a . obus um: a, il·lidi; b, àpex i ma ge del il·lidi. c-d, B yum ba nesii: c, il·lidi; d, bulbil. e- : B yum cyclophyllum: e, il·lidi, , àpex del il·lidi. g-h, B yum sau e i: g, il·lidi; h, gemma izoïdal. i-j, Didymodon nicholsonii: i, il·lidi; j, secció ans e sal a la pa apical del il·lidi. k-l, Mnium spinulosum: k, il·lidi; l, cèl.lules de la làmina del il·lidi. m, To ella densa, il·lidi. k, m (×14); a, c, e, g, i (×24); d, (×56), , l (×88); b, h, j (×140). B yum ba nesii Wood in Schimp. Al Empo dà: Se a de l’Albe a, San Climen Sescebes, iu Anye , mas dels Sole s, UTM 31TDG9696, sòl àcid humi , al . 180 m. Leg. Casas, B ugués, C os i Sé gio 1995 BCB 48604. És un àxon comp ès en el g up del B yum bicolo (DEMARET 1993). Es di e encia pe què é els bulbils pe i s, pi i o mes a o als amb els p imo dis il·lidials d’àpex a odoni incu a , els quals apa eixen a pa i de la mei a supe io del bulbil. Els il·lidis són o a s còncaus amb l’àpex ob ús i el ne i o pe cu en ( igu a 1c i 1d). S’ha oba pe p ime a egada a Ca alunya en una gespa amb Phascum lep ophyllum C. Müll. sob e sòl humi . En aques a gespa 92 C. CASAS hi des aquen pe i s g ups de plan es de 0,5 cm d’alçà ia d’un colo e d cla , es è ils pe ò amb el bulbils ca ac e ís ics. B yum cyclophyllum (Schwaeg .) B., S. & G. Mon sià: Del a de l’Eb e, UTM 31TCF. Leg. To ella 1969 BCB 22837. Al Empo dà: la Jonque a, UTM 31TDG89, sob e gneis al iu. Leg. Vi es 1960 BCB 14992. Disposem només de dues mos es d’aques a espècie ecol·lec ada a Ca alunya. Les dues enen aspec e de poca i ali a i són es è ils pe ò hi econeixem els ca àc e s ípics del àxon: caulidis lexuosos de 3 cm de lla gada amb els il·lidis còncaus o bicula s o bé obo a s amb l’àpex ob ús, el ma ge pla i pa cialmen bies a i ica ( igu a 1e i 1 ). Tenen gemmes ili o mes axil·la s. Viuen a les o es humides dels ie ols. La massi a con aminació de les aigües, sob e o a les zones baixes on es desen olupa aques a espècie, po se la causa de la se a a esa i possible desapa ició. B yum muehlenbeckii B., S. & G. Pi ineus. Al a Ribago ça: all de San Nicolau, es any Llong, UTM 31TCH3215, sòl humi , al . 2000 m. Leg. Casas 1959 BCB 14991; pic de Sal agua da, UTM 31TCH02, al . 2370 m. Leg. C os 1978 BCB 46545. Pi ineus. Ripollès: Ullde e , UTM 31TDG3996, ped es exposades i si uades al bosc de Pinus mugo ssp. uncina a, al . 2000 m. Leg. Llo e 1985 BCB 9202. S’ha ecol·lec a poques egades a l’es a ge alpí dels Pi ineus. Fo ma gespes denses de ins a 3 cm d’alçà ia de colo e mell ma onós b illan sob e oques o sòls àcids humi s o mulla s de les conges e es. Té un aspec e semblan a B yum alpinum Wi h. pe ò els il·lidis són o a s, còncaus i ob usos amb el ne i e mell pe cu en ; les cèl·lules de la làmina són omboïdals o hexagonals de 20 µm d’amplada i de pa e s poc g uixudes. De egades enen gemmes izoïdals de colo e mell a onja de ins a 160 µm de diàme e al omen de les pa s elles del caulidi. To es les mos es són es è ils. B yum sau e i B., S. & G. Vallès O ien al: Campins, can Pa e es Vell, UTM 31TDG51, pa e calcà ia humida. Leg. Casas 1951 BCB 47123. Fo ma pa del g up de B yum e y h oca pum (CRUNDWELL & NYHOLM 1964), àcil de econèixe pels izoides de colo ma ó i les abundan s gemmes pi i o mes del ma eix colo de ins a 100 µm de lla gada, dues egades més lla gues que amples, amb només dues cèl·lules isibles a la pa més ampla ( igu a 1g i 1h). L’exempla de l’he ba i no ha ia es a de e mina ins a a i pe això no és esmen a en e les espècies de b iò i s del Mon seny (CASAS 1986). La acili a de la se a de e minació i les poques ci es pe o l’es a espanyol són indicis de la se a a esa al sud-oes eu opeu. Molses no es o a es 93 Didymodon nicholsonii Culm. Vallès Occiden al: Mon cada, UTM 31TDF39. Leg. Ubach 1949 BCB 38834. Palla s Sobi à: Es ellís, UTM 31TCH41. Leg. Casas 1960 BCB 49206. Te a Al a: Ba ea, UTM 31TBF75, eplans sob e oques calcà ies. Leg. Casas 1975 BCB 490. Les plan es enen un colo e d cla , el il·lidis secs són lexuosos, pa en s quan són humi s, o a s a o a o-lanceola s; amb l’àpex poc agu , ob ús o bé a odoni , so in cucul·la amb el ma ge eco ba a la base, o almen o pa cial- men bies a i ica . Les cèl·lules de la làmina són poc papil·loses o llises; el ne i és pe cu en . ( igu a 1i i 1j). Semp e l’hem is a es è il. Fo ma gespes sob e oques omb ejades a p op de ie ols on es bene icia de la humi a ambien al. Fa poc emps que se’n coneix l’ exis ència a di e ses locali zacions de la pa occiden al de la península Ibè ica, Can àb ia, Badajoz i Salamanca. Mnium spinulosum B., S. & G. Pi ineus. Palla s Sobi à: Ta ascan, les bo des de G aus, UTM 31TCH52, en un ma ge ocós, húmic i obac d’una ou eda mol malmesa de l’es a ge mon à, al . 1300 m. Leg. Casas; Ta ascan, a e osa de Sallen e camí de B oa e UTM 31TCH6426, sòl húmic, al . 1600 m. Leg. C os 1974 BCB 47758. S’ha comp o a que o s els exempla s de locali a s ca alanes que es oben a l’he ba i BCB i han es a publica s co esponen a Mnium spinosum (Voi .) Schwaeg . Quan c eiem que aques àxon de ia se exclòs de la b io lo a ca alana l’hem ecol·lec a è il en dos ind e s dels Pi ineus. És o ça di e en de M. spinosum, pe ò abans dels eballs de KOPONEN (1980) eníem poca in o mació sob e aques a espècie i la am con ond e amb M. spinosum. Els il·lidis són o a s quasi plans en sec i b illan s, ben al con a i de M. spinosum que els é oblongs, ondula s, c espa s en sec i ma s. ( igu a 1k i 1l). La ci a de Mnium spinulosum (CASAS 1991) a se ex e a de CASARES (1915) o igina ia d’una mos a de la al d’A an; ha es a comp o ada i ambé és Mnium spinosum. Phascum cuyne ii Biz. & Pie . Al Empo dà: el cap de No eu, UTM 31TEG27, sòl calca i sec, ped egós, al . 100 m. Leg. Casas 1958 BCB 13470; Leg. Casas i B ugués 1977 BCB 13489; Leg. Casas i B ugués 1989 BCB 44958. Desp és de e isa les mos es de l’Aschisma ca niolicum (Web. & Moh ) Lindb. de l’he ba i BCB ens adonà em que es exempla s del cap de No eu no co esponen a aques àxon sinó a Phascum cuyne ii. A. ca niolicum es oba a al es ind e s del cap de C eus i pe això és possible que aques es mos es del cap de No eu ossin a ibuïdes p ecipi adamen a Aschisma i no a Phascum malg a que hi ha no ables di e ències que les sepa en. El cap de No eu es oba a la península del cap de C eus, a l’Al Empo dà; és o ma pe una es e a pe llongació que s’endinsa al ma i que en alguns ind e s cau e icalmen des d’una al i ud de 100 m cons i uin una cos a mol ab up a. 94 C. CASAS La pa supe io més ele ada o ma una plana ped egosa seca, on a lo en ma b es, so mesa so in a la amun ana, o quan no bu a el en , a boi es ma inals. A les pe i es dep essions a giloso-a enoses d’aques a plana es oba abundan men P. cuyne ii jun amb al es po iàcies. Les es mos es d’aques a espècie co esponen a exempla s ecol·lec a s els anys 1958, 1977 i 1989, la qual cosa ens indica la pe sis ència d’aques àxon a la locali a . La locali a ipus és al cap de la Nao (Alacan ) (BIZOT e al. 1968-1969) i és conside a un endemisme de la península Ibè ica. S’ha oba ambé a di e en s ind e s d’Alme ia al com senyalem al mapa ( igu a 2) (GUERRA e al. 1991). La nos a ci ació del cap de No eu, on aques a espècie és mol abundan , amplia la se a à ea de dis ibució e s el no d alho a que con i ma, pe a a, el seu ca àc e d’elemen co ològic medi e ani i jun amb el subs a calca i i la se a p oximi a al ma a suposa una a ini a halò ila. Figu a 2. Dis ibució de Phascum cuyne i a la península Ibè ica. To ella densa (Lo . & Mol.) C undw. & Nyh. Be guedà: Be ga, coll de Tagas , UTM 31TDG06, oques calcà ies, al . 1850 m. Leg. Casas 1950 BCB 18949; san ua i de Que al , UTM 31TDG06, oques calcà ies, al bosc de Pinus syl es is, al . 1100 m. Leg. Casas 1950 BCB 18948. La majo ia de les mos es de l’he ba i BCB de les mun anyes de Ca alunya denominades To ella densa co esponen a o mes de To ella o uosa (Hedw.) Limp . Només n’hem iden i ica dues amb T. densa. Aques a es ca ac e i za pe o ma gespes compac es de 2-3 cm d’alçà ia, els caulidis no enen izoides o mol pocs, els il·lidis secs són ca gola s, adp esos, acumina s en pun a alla gada i poc c espa s; molls són ígids ( igu a 1m). Les cèl·lules de la pa en al del ne i són lla gues i llises. Molses no es o a es 95 A més n’hem is alguns exempla s de la al d’A an ja ci a s pe BALLESTEROS & CANALÍS (1991) com espècie p esen en un in en a i de Saxi ago-Minua ie um sedoidis. Ag aïmen s A Anna Ba ón i Elena Ruiz pe la se a col·labo ació. Aques eball é elació amb el p ojec e d’in es igació de l’Ins i u d’Es udis Ca alans “Flo a B iològica dels Països Ca alans”. Bibliog a ia BALLESTEROS, E. & CANALÍS, V. 1991- La ege ació culminal dels massissos de Besibe is i de Mulle es (Pi ineus Cen als Ca alans). Bu ll. Ins . Ca . His . Na . 59 (Sec. Bo ., 8): 95-106. BIZOT, M., DURY, M.N. & PIERROT, R.B. 1968-1969 - Phascum Cuyne ii sp. no . Re . B yol. e Lichénol. 36 (3-4): 505-508. CASARES, A. 1915 - Enume ación y dis ibución geog á ica de las Muscíneas de la Península Ibé ica. T ab. Mus. Nac. Cien. Na . Se . Bo . 8: 1-179. CASAS, C. 1986 - B iò i s del Mon seny. El pa imoni biològic del Mon seny. 31-39. Dipu ació de Ba celona. CASAS, C. 1991 - New checklis o spanish mosses. O sis 6: 3-26. CRUNDWELL, A.C. & NYHOLM, E. 1964 - The Eu opean Species o he B yum e y h oca pum Complex. T ansac ions o he B i ish B yological Socie y 4(4): 597-637. DEMARET, F. 1993 - Flo e Géné ale de Belgique. B yophy es. 3(2): 152-258. ECKEL, P.M. 1990 - Taxa Mino a Delinea a. II. B yoe y h ophyllum ecu i os um (Hedw.) Chen a . obus um Sai o. The B yologis 93: 386. GUERRA, J., JIMÉNEZ, M.N., ROS, M.R. & CARRIÓN, J.S. 1991 - El géne o Phascum (Po iaceae) en la Península Ibé ica. C yp ogamie, B yol.-Lichénol. 12(4): 379- 424. KOPONEN, T. 1980 - A synopsis o Mniaceae (B yophy a). IV. Taxa in Eu ope, Maca onesia, NW A ica and he Nea Eas . Annales Bo anici Fennici 17: 125- 162. RENAULD, F. 1878 - No ice su quelques mousses des Py énées. Re . B yol. 5: 72-76. SAITO, K. 1975 - A monog aph o Japanese Po iaceae (Musci). Jou n. Ha o i Bo . Lab. 39: 373-577. Rebu / Recei ed: VII-1998