Ag icul u a!
481
se'l mi en
amb
p o unda descon iança
com si la
sola p oximi a
os ja.
pe illosa, pe ò desp és
s'hi
acos umen
i el
manipulen sense p ecaucions;
s'hi amilia i zen
i
pe den
la po . Fan com els
solda s
no
ogueja s
que
al p incipi emolen sols
de
pensa
en les
bales
i que
desp és a aquen
a la
baione a
en mig d'un
hu acà
de oc.
Si l'a senia pogués ésse subs i uï s'hau ia
de
subs i ui , pe ò,
pe
desg àcia,
en
l'ac uali a això
no és
possible sinó
en
alguns casos espe-
cials.
Aques
e ,
uni
a
llu àpida, comple a
i
gene al e icàcia
a que
el
seu es
agi es enen cada
dia pe
o a mena
de
plan es. Abando-
na -los signi ica ia so in ha e
de
ecó e
a
p oduc es ambé e i-
nosos enca a
que de
menys o ça pe ò ambé
de
meno pode insec icida.
Això explica
pe què a
quasi o s
els
països
els
de i a s
de
l'a sènic
cons i ueixen
els
insec icides
més
es esos.
Ha en d'usa necessà iamen
els
a senia s,
cal
ecomana cons an -
men
als
ag icul o s
la
majo cu a.
Al
ma eix emps
que es
ecoma-
nen,
cal
eco da llu s p opie a s e inoses.
A a
com a a, és
aques l'únic camí
que ens
queda.
AUGUST
MATONS
T es expe iències
d'eng eixamen de po cs
Alimen ació
amb
pinyolada sense pinyol
A
lba s
d'U gell
hi ha un
moline ,
En
Masó,
que
desp és
d'ha e
se-
pa a ^el pinyol
de la
pinyolada,
mòl la
polpa
i la
pell
i en
aques
p oduc e
al
p eu
de
cos , quedan -se
pel seu
eball
el
pinyol.
JÈs
amb
aques a pinyolada sense pinyol
que
començà
l'expe iència
amb
un
al e
lo de
po cells, comp a s
a
Vich
el
ma eix
dia que els del lo
an e io .
Amb aques a expe iència
es
p e enia sabe dues coses p incipalmen
:
la quan i a
que els
po cells, acionáis
al
màxim, n'adme ien
i les
di e-
ències
que en
esul a ien compa an aques
lo amb el que
ha ia
de
consumi pinyolada sul u ada.
Com
és
sabu ,
de
pinyolaaa no a ins
cap al
desemb e
no n'hi ha de
482 Ag icul u a
disponible; així és que ins el 31 de gene els po cells hague en de con-
sumi pinyolada ella.
Es comença pe aciona els po cs donan -los l'alimen nou mol poc
a poc ins el 23 de no emb e, que es p e é que mengi el e ç de pinyolada
del o al de la ació. De mane a que la ació es p enia d'una ba eja
de*5 quilos de a es
1 quilo de mo esc
3 quilos de pinyolada
El dia 8 de desemb e els po cells, malg a ha e -los-hi dona poc
menja , i eien que l.a pinyolada els disgus a a, en comp e d'un e ç s'hi
posà solamen el qua , quedan la ba eja en la següen o ma:
5,5 de a es
3,5 de mo ese
3 de pinyolada
*
La p opo ció del qua de pinyolada es eu que ag ada als po cells,
puix del 2 pe .100 de ma è ia seca que consumien a iben a l'eno me
quan i a del 6.
Pe o la pinyolada ella s'acaba i la no a no acaba mai d'a iba .
Lla o s, se'ns p esen a un p oblema. Si con inuem alimen an els po -
cells al màxim, com que el mo esc i les a es són alimen s més gus osos
que la pinyolada, en quan ingui la no a, els po cells ha en passa
uns dies menjan només que no esc i a es, no old an pinyolada.
Es esol dona una ació pob a de mo ese i a es, pe man eni ben
iu l'ape i . El esul a és la pè dua en una desena de es quilos de
pes iu.
El 31 de gene , ha en a iba la pinyolada, l'anàlisi de la qual és, se-
gons el Labo a o i dels Se eis Tècnics,
Humi a a 110° 7'8() pe cen
Cend es ... ' ... 3'90 »
P o eïna 7'88 »
G assa 15'28 » .
Cel·lulosa 3370
Tan O'H
Al es ex ac áis no ni ogena s. ... ,... 31'30 »
ÍOO'OO
Ag icul u a 483
es acionen els po cells en en a a la ació la qua a pa de pinyo-
lada.
Fins el 20 de gene els po cells es igue en aciona s en elació nu i-
i a de
1
: i; ins el 20 de eb e , de
1
: ">; del 20 de eb e a 20 d'ab il, de
1:6, i d'aquí al inal de l'eiig eixanien de 1:8.'
El mes de eb e es acionen i an d'una ba eja de
3*25 de a es
475 de inó ese
i'00 de pinyolada
Del 10 d'ab il amun , la pinyolada que a acaban -se se n'hi ba eja
d'al a, pe ò passada pel sul u , de mane a que al cap de deu dies els
po cells deixen de menja pinyolada so ida de la p emsa, consumin -ne
únicamen d'esgo ada pel sul u .
La elació nu i i a que ha d'ésse de 1:8, compo a la ba eja se-
güen :
Fa es,
0750 quilo.
- Mo esc, 7'250 quilos
Pinyolada, 4 quilos.
Els po cs accep en des d'a a enda an la e ce a pa de pinyolada,
al com e a el nos e p opòsi .
El 26 de maig es comença a ebaixa la p opo ció de pinyolada, pe
al de sup imi -la en absolu i man eni els po cs du an una quinzena
solamen amb bla demo o i a es, donan pe acabada l'expe iència e!
20 de juny, da a en la qual e en enu s els pocs, pe ò que a conseqüèn-
cia de la aga de anspo s no pogue en ésse sac i ica s ins el 6 de
juliol, man enin -los aques s úl ims se ze dies amb mo esc i a es, a o-
lun a i en la susdi a elació nu i i a de 1:8.
L'alumne, senyo Ba lle, ou l'enca ega d'aques a expe iència. La
ma xa i els esul a s de la ma eixa poden eu e's demos a s en el, qua-
d o següen :
AGROLYSINE, an ic ip ogàmic, bac e icida gene al.
Especí ic en les malal ies de la pa a a, cep, pome a, e cè e a
484Ag ¿cul u a
Da a
23-30 no emb e
1-11 desemb e.
12-20
»
21-29
»
30-10 gene
.
11-20
» . .
21-30
» . .
31-10 eb e
.
11-20
»
21-28
» . .
1-10
ma ç
.
11 -20
»
21-31
» . .
1-10
ab il
. .
11-20
» . .
21-30
• . .
1-10
maig
.
1/-20
» . .
21-30
»
31-10
juny
.
I
1-30
»
Ma è ia seca
consumida
Quilos
6'873
22'I34
24li5a
24^57
44'978
19'164
18'454
39/123
47'25o
39'77'
52'ò5o
60*300
75*240
78'o75
• 86'094
91"
'62
97'325
113'000
102*930
107*450
89-944
i24o'326
Pes inicial
44'5 quilos
Pes o al
quilos
46
*3
58
64l5
76'5
73'5
8i'5
94'5
no'5
"7
'34
i5a
173*5
191':í
2i4l5
229'5
2 57 '5
282
307
339'5
35i'5
Augmen
de
pes
quilos
i'5
7
5
6'5
12
—
'3,
8
13
16
6' 5
'7
18
2l'5
18
23
I4'5
¿8'5
24'5
25
32'5
12
•/<••
Tan
pe
cen d'aug-
men
3'4
i5'6
9'4
11'6
i8'6
—
io'8
i '5
i6'9
5'4
I4'5
'3'<
I4'I
io'3
12
6'7
I2'4
9'4
8'8
io'5
3'5
»
Quilos de
ma ò ia seca
pe e un
quilo de pes
iu
4'582
3'IÓI
4'83a
3'73O
3'74O
—
2*306
2'897
2*953
6*n8
3'097
3'35o
3'499
4'33'
3'743
6*287
3'4'4
4'6i2
4'"7
3'3o6
7'495
i
Cos
d'un
¡Ullo
de pes
iu
Pesse es
2'35
il34
2'l
I
1*68
1'63
—
1
l20
ilo6
1'07
2ll6
1*10
I'24
l'23
i'44
i'30
i'85
i'o5
1
'30
1'43
1'31
3'35
Malg a les i egula i a s de l'eng eixamen a iban ins en una de-
sena a-pe d e 3 quilos de pes iu, aques a expe iència mos a com la
pinyolada cons i ueix un bon esidu alimen ici i que po ésse dona , o -
man la e ce a pa de la ació.
Si al començamen de l'eng eix, els po cells en lloc de aciona -los al
màxim se'ls deixés amb un poc de gana, ben a ia accep a ien la e -
ce a pa de pinyolada que, com s'ha is , un cop els po cs hi es an acos-
uma s,
accep en aques a p opo ció sense di icul a s.
Els comp es d'aques a expe iència són:
Comp a de es po cells a 57'50 pesse es un 172'50
T anspo de Vich a l'Escola 1670
Impos os municipals 2'03
Vacuna con a el mal oig 5'00
Fa ina d'ossos i sal. ... ••• 1^0
Ve du a, a 0'6 pesse es pe lo i dia 13'44
Segueix
210'67
Ag icul u a, 485
Suma an e io 210*67
Mosso a aó de 0'05 pesse es pe po c 33'60
Mòl a de
1.204'07
quilos a 2'50 pesse es 30'10
Pa one, 30873 quilos a 55 pesse es 100 quilos 169'80
Mo esc, 895'34 quilos a 35 pesse es 100 quilos
813'86
Pinyolada, 218 quilos, a 8 pesse es els 100 quilos 17'4Í
Pinyolada sul u ada a 146750 quilos a 3 pesse es 4'4Q
779'37
289 quilos de po c a 3'53 el quilo •... .,• 1020'17
Di e encia, pesse es ...' 240'80
El capi al esme ça ha p oduï , doncs, un in e ès de 53 pe cen anyal.
L'in e ès hau ia es a més g os, si els po cs s'haguessin pogu sac i-
ica el 20 de juny.
Els po cs el dia abans de mena -los a l'esco xado pesa en 394 qui-
los.
Dos po cs dona en un endimen de 72 pe cen ; l'al e, de 75.
M. ROSSELL I VILA
P o esso
de
Zoo ecnia
a
l'Escola
Supe io
d'Ag icul u a
Els bidons
de
e o
pe
olis
T"> oc a poc a desapa eixen en el à ec de l'oli Fes i a de us a, i
*
és subs i uïda pe la de e o, que la supe a en o i pe o .
Amb l'ús de Fes i a de e o, anomenada bidons o ba iques, s'e i en
•quasi pe comple les pè dues que pe ici p opi é la us a i les p oce-
den s de oba o is. Amb l'en às de us a, n'hi ha p ou pe eu e l'oli
amb un espiche, que consis eix en e un o a amb una ba ina. Si
el llad ego é emps i ol e la eina ben e a el apa desp és amb un
ap de us a, cosa que amb els bidons és impossible. Demés, el essa-
men quan es anspo a pe e oca il, amb el bidó a o a comp e
de la Companyia, men e que amb els bocois o ba ils en abona una
al a de pes descomp en el es pe cen com a essamen na u al;
quan el anspo és ma í im, la Companyia assegu ado a a p imes
més a en a joses als bidons que als bocois.
Demés d'aques a en a ges, el bidó en é un al a que és decisiu:
la que amb el seu ús s'elimina pe comple el bo e que a cada ia ge
.que an els bocois é d'in e eni pe a epica -los.