Tres experiències d'engreixement de porcs ( I ) alimentació amb la pinyolada sense pinyol

Ag icul u a! 481 se'l mi en amb p o unda descon iança com si la sola p oximi a os ja. pe illosa, pe ò desp és s'hi acos umen i el manipulen sense p ecaucions; s'hi amilia i zen i pe den la po . Fan com els solda s no ogueja s que al p incipi emolen sols de pensa en les bales i que desp és a aquen a la baione a en mig d'un hu acà de oc. Si l'a senia pogués ésse subs i uï s'hau ia de subs i ui , pe ò, pe desg àcia, en l'ac uali a això no és possible sinó en alguns casos espe- cials. Aques e , uni a llu àpida, comple a i gene al e icàcia a que el seu es agi es enen cada dia pe o a mena de plan es. Abando- na -los signi ica ia so in ha e de ecó e a p oduc es ambé e i- nosos enca a que de menys o ça pe ò ambé de meno pode insec icida. Això explica pe què a quasi o s els països els de i a s de l'a sènic cons i ueixen els insec icides més es esos. Ha en d'usa necessà iamen els a senia s, cal ecomana cons an - men als ag icul o s la majo cu a. Al ma eix emps que es ecoma- nen, cal eco da llu s p opie a s e inoses. A a com a a, és aques l'únic camí que ens queda. AUGUST MATONS T es expe iències d'eng eixamen de po cs Alimen ació amb pinyolada sense pinyol A lba s d'U gell hi ha un moline , En Masó, que desp és d'ha e se- pa a ^el pinyol de la pinyolada, mòl la polpa i la pell i en aques p oduc e al p eu de cos , quedan -se pel seu eball el pinyol. JÈs amb aques a pinyolada sense pinyol que començà l'expe iència amb un al e lo de po cells, comp a s a Vich el ma eix dia que els del lo an e io . Amb aques a expe iència es p e enia sabe dues coses p incipalmen : la quan i a que els po cells, acionáis al màxim, n'adme ien i les di e- ències que en esul a ien compa an aques lo amb el que ha ia de consumi pinyolada sul u ada. Com és sabu , de pinyolaaa no a ins cap al desemb e no n'hi ha de 482 Ag icul u a disponible; així és que ins el 31 de gene els po cells hague en de con- sumi pinyolada ella. Es comença pe aciona els po cs donan -los l'alimen nou mol poc a poc ins el 23 de no emb e, que es p e é que mengi el e ç de pinyolada del o al de la ació. De mane a que la ació es p enia d'una ba eja de*5 quilos de a es 1 quilo de mo esc 3 quilos de pinyolada El dia 8 de desemb e els po cells, malg a ha e -los-hi dona poc menja , i eien que l.a pinyolada els disgus a a, en comp e d'un e ç s'hi posà solamen el qua , quedan la ba eja en la següen o ma: 5,5 de a es 3,5 de mo ese 3 de pinyolada * La p opo ció del qua de pinyolada es eu que ag ada als po cells, puix del 2 pe .100 de ma è ia seca que consumien a iben a l'eno me quan i a del 6. Pe o la pinyolada ella s'acaba i la no a no acaba mai d'a iba . Lla o s, se'ns p esen a un p oblema. Si con inuem alimen an els po - cells al màxim, com que el mo esc i les a es són alimen s més gus osos que la pinyolada, en quan ingui la no a, els po cells ha en passa uns dies menjan només que no esc i a es, no old an pinyolada. Es esol dona una ació pob a de mo ese i a es, pe man eni ben iu l'ape i . El esul a és la pè dua en una desena de es quilos de pes iu. El 31 de gene , ha en a iba la pinyolada, l'anàlisi de la qual és, se- gons el Labo a o i dels Se eis Tècnics, Humi a a 110° 7'8() pe cen Cend es ... ' ... 3'90 » P o eïna 7'88 » G assa 15'28 » . Cel·lulosa 3370 Tan O'H Al es ex ac áis no ni ogena s. ... ,... 31'30 » ÍOO'OO Ag icul u a 483 es acionen els po cells en en a a la ació la qua a pa de pinyo- lada. Fins el 20 de gene els po cells es igue en aciona s en elació nu i- i a de 1 : i; ins el 20 de eb e , de 1 : ">; del 20 de eb e a 20 d'ab il, de 1:6, i d'aquí al inal de l'eiig eixanien de 1:8.' El mes de eb e es acionen i an d'una ba eja de 3*25 de a es 475 de inó ese i'00 de pinyolada Del 10 d'ab il amun , la pinyolada que a acaban -se se n'hi ba eja d'al a, pe ò passada pel sul u , de mane a que al cap de deu dies els po cells deixen de menja pinyolada so ida de la p emsa, consumin -ne únicamen d'esgo ada pel sul u . La elació nu i i a que ha d'ésse de 1:8, compo a la ba eja se- güen : Fa es, 0750 quilo. - Mo esc, 7'250 quilos Pinyolada, 4 quilos. Els po cs accep en des d'a a enda an la e ce a pa de pinyolada, al com e a el nos e p opòsi . El 26 de maig es comença a ebaixa la p opo ció de pinyolada, pe al de sup imi -la en absolu i man eni els po cs du an una quinzena solamen amb bla demo o i a es, donan pe acabada l'expe iència e! 20 de juny, da a en la qual e en enu s els pocs, pe ò que a conseqüèn- cia de la aga de anspo s no pogue en ésse sac i ica s ins el 6 de juliol, man enin -los aques s úl ims se ze dies amb mo esc i a es, a o- lun a i en la susdi a elació nu i i a de 1:8. L'alumne, senyo Ba lle, ou l'enca ega d'aques a expe iència. La ma xa i els esul a s de la ma eixa poden eu e's demos a s en el, qua- d o següen : AGROLYSINE, an ic ip ogàmic, bac e icida gene al. Especí ic en les malal ies de la pa a a, cep, pome a, e cè e a 484Ag ¿cul u a Da a 23-30 no emb e 1-11 desemb e. 12-20 » 21-29 » 30-10 gene . 11-20 » . . 21-30 » . . 31-10 eb e . 11-20 » 21-28 » . . 1-10 ma ç . 11 -20 » 21-31 » . . 1-10 ab il . . 11-20 » . . 21-30 • . . 1-10 maig . 1/-20 » . . 21-30 » 31-10 juny . I 1-30 » Ma è ia seca consumida Quilos 6'873 22'I34 24li5a 24^57 44'978 19'164 18'454 39/123 47'25o 39'77' 52'ò5o 60*300 75*240 78'o75 • 86'094 91" '62 97'325 113'000 102*930 107*450 89-944 i24o'326 Pes inicial 44'5 quilos Pes o al quilos 46 *3 58 64l5 76'5 73'5 8i'5 94'5 no'5 "7 '34 i5a 173*5 191':í 2i4l5 229'5 2 57 '5 282 307 339'5 35i'5 Augmen de pes quilos i'5 7 5 6'5 12 — '3, 8 13 16 6' 5 '7 18 2l'5 18 23 I4'5 ¿8'5 24'5 25 32'5 12 •/<•• Tan pe cen d'aug- men 3'4 i5'6 9'4 11'6 i8'6 — io'8 i '5 i6'9 5'4 I4'5 '3'< I4'I io'3 12 6'7 I2'4 9'4 8'8 io'5 3'5 » Quilos de ma ò ia seca pe e un quilo de pes iu 4'582 3'IÓI 4'83a 3'73O 3'74O — 2*306 2'897 2*953 6*n8 3'097 3'35o 3'499 4'33' 3'743 6*287 3'4'4 4'6i2 4'"7 3'3o6 7'495 i Cos d'un ¡Ullo de pes iu Pesse es 2'35 il34 2'l I 1*68 1'63 — 1 l20 ilo6 1'07 2ll6 1*10 I'24 l'23 i'44 i'30 i'85 i'o5 1 '30 1'43 1'31 3'35 Malg a les i egula i a s de l'eng eixamen a iban ins en una de- sena a-pe d e 3 quilos de pes iu, aques a expe iència mos a com la pinyolada cons i ueix un bon esidu alimen ici i que po ésse dona , o - man la e ce a pa de la ació. Si al començamen de l'eng eix, els po cells en lloc de aciona -los al màxim se'ls deixés amb un poc de gana, ben a ia accep a ien la e - ce a pa de pinyolada que, com s'ha is , un cop els po cs hi es an acos- uma s, accep en aques a p opo ció sense di icul a s. Els comp es d'aques a expe iència són: Comp a de es po cells a 57'50 pesse es un 172'50 T anspo de Vich a l'Escola 1670 Impos os municipals 2'03 Vacuna con a el mal oig 5'00 Fa ina d'ossos i sal. ... ••• 1^0 Ve du a, a 0'6 pesse es pe lo i dia 13'44 Segueix 210'67 Ag icul u a, 485 Suma an e io 210*67 Mosso a aó de 0'05 pesse es pe po c 33'60 Mòl a de 1.204'07 quilos a 2'50 pesse es 30'10 Pa one, 30873 quilos a 55 pesse es 100 quilos 169'80 Mo esc, 895'34 quilos a 35 pesse es 100 quilos 813'86 Pinyolada, 218 quilos, a 8 pesse es els 100 quilos 17'4Í Pinyolada sul u ada a 146750 quilos a 3 pesse es 4'4Q 779'37 289 quilos de po c a 3'53 el quilo •... .,• 1020'17 Di e encia, pesse es ...' 240'80 El capi al esme ça ha p oduï , doncs, un in e ès de 53 pe cen anyal. L'in e ès hau ia es a més g os, si els po cs s'haguessin pogu sac i- ica el 20 de juny. Els po cs el dia abans de mena -los a l'esco xado pesa en 394 qui- los. Dos po cs dona en un endimen de 72 pe cen ; l'al e, de 75. M. ROSSELL I VILA P o esso de Zoo ecnia a l'Escola Supe io d'Ag icul u a Els bidons de e o pe olis T"> oc a poc a desapa eixen en el à ec de l'oli Fes i a de us a, i * és subs i uïda pe la de e o, que la supe a en o i pe o . Amb l'ús de Fes i a de e o, anomenada bidons o ba iques, s'e i en •quasi pe comple les pè dues que pe ici p opi é la us a i les p oce- den s de oba o is. Amb l'en às de us a, n'hi ha p ou pe eu e l'oli amb un espiche, que consis eix en e un o a amb una ba ina. Si el llad ego é emps i ol e la eina ben e a el apa desp és amb un ap de us a, cosa que amb els bidons és impossible. Demés, el essa- men quan es anspo a pe e oca il, amb el bidó a o a comp e de la Companyia, men e que amb els bocois o ba ils en abona una al a de pes descomp en el es pe cen com a essamen na u al; quan el anspo és ma í im, la Companyia assegu ado a a p imes més a en a joses als bidons que als bocois. Demés d'aques a en a ges, el bidó en é un al a que és decisiu: la que amb el seu ús s'elimina pe comple el bo e que a cada ia ge .que an els bocois é d'in e eni pe a epica -los.