288 Ag icul u a
TRACTAMENTS.—P esen a
aques a malal ia l'a en a ge so-b e
el
mildiu
d'es end e
els
seus ilamen s
pe
sob e, essen possible,
pe
an , de u a
una in asió
sí es
ac a
o
segui .
S'han
p esen a mol emeis con a aques a malal ia,
mes el més
in e essan con inua essen
el
so e.
1) So e mòl .
És el que sol
usa -se.
¡És bo si
passa
pel
cedaç
del
núme o
100.
2) So e sublima . Flo
de
so e ob ingu
pe la
ecollida dels apo s
de so e
en
g ans sales
en les
pa e s
de les1
quals
se
condensa.
Un cop.
mòl
és més i que el
p ime
i
dóna millo s esul a s.
3) So e p ecipi a . Ob ingu
pe
mi jans químics,
el
pols
més i
de o s.
Demés d'aques s so es
hi ha els
so es neg es,
la
iquesa dels quals
en so e
és
a iable ins
el 50 pe 100.
El.
so e
com el
sul a
deu
a iba a eu
del cep,
u ili zan -se
pe
això
les
màquines
qu ea un
es al i
de
so e
en els
ac amen s,
el
epa -
eixen
en
boi a ina
pe o el cep.
El so e
dèu
emplea -se
:
1) To
jus
el cep
bo oni.
2) Du an
la
lo idai
no
solamen
pe
.e i a
la
malu a sinó
pe la
se a a o able acció sob e
la
lo
del
aïm,,
a la
qual ajuda
a ben
g ana .
3) Abans
de
e ola
els
aïms,
pe
a a o i
la
madu ació.
Apa d'aques s ac amen s essencials deuen e -se
en
cada coma ca
els in e mi jos necessa is
pe
l'ex i pació
del mal.
Una ó mula cu a i a
del
oidium
és:
Pe mangana
.de
po assa
... 150 a 200
g ams
Calç
pe
e -lo enganxadís
1,5 a 2,5
quilos
Aigua
, 100
li es
La se a acció
és
apidíssima pe ò
de
cu a du ada. Sols
deu
apli-
ca -se
pe
a u a
una
o a in asió,
mes
enso an -lo abans possible
al da e a.
ERASME
D'YMBERT
Enginye
del
Se ei
de
Vi icul u a
La Ramade ia
a
Mallo ca
VIII
ELS
PORCS
E
LS
po cs de Mallo ca o men una ca ego ia especial; no enen cone-
xió amb els indígenes; de Ca alunya, ni amb els es ipus desc i s
de Sansón. Els ca àc e s del po c mallo quí són els següen s: Pe il
de la cala e a lleuge amen còncau; b aquice alia mani es a; on als
amples i plans; els sup anasals des de la base s'a odoneixen i s'es-
enyen, en en sa pa supe io una dep essió, que és la que o igina
el pe il còncau.
L'espai on al o ma unes a ugues iangula s;1 les o elles amples
Ag icul u a 289
i p.enjan s depassen de la base dels ossos del nas. Desso a la mandíbula
in e io pengen dues bosses cu ànies, una a, cada b anca del maxila , '
els quals apèndix pe sembla -se als mug ons, la gen ne diu mamellons.
Aques ca àc e , enca a que el p esen a là majo ia, no és, pe ò, absolu .
La pell és neg e i del ma eix colo els pèls, que en el on són abun-
dan s,
g oixu s i lla es, com igualmen en l'espinada on o men una
clenxa i en les cames, que posa s ans e salmen es di igeixen en e a.
En la es a del cos, els pèls un poc abundan s.
I?
i
hà
hmáá¿AÍ
^K i ^3
ÍÈÉÈ
i-
Nod iç mallo quí
El cos dels po cells és a odoni i poc alla ga ; en les uges es à
ben p opo ciona , enca a que un poc es e i ensella . Les cames ha -
mòniques al cos són o es; el mo o po en . Le uges po en deu
mug ons. ,
Els e os d'un i dos anys són més oluminosos que les uges de
la ma eixa eda . Les di e ències sexuals poc p onunciades.
Les desc ipcions co esponen s als es ipus especí ics de Sansón,
cap d'elles s'ajus a a la igu a, del po c mallo quí Aques animal no
essen el esul a del cap ici dels amade s, ba eja, de múl iples aces,
sinó que inguen els ca àc e s ben ixa s, com qualse ol ca ego ia
acial, se l'ha de conside a al com és o del con a i, es a ia un manca-
men a la Zoo ecnia.
290
Ag icul u a
Sansón enclou els po cs de Mallo ca en el ipus ibè ic., Aques ipus,
en p ime lloc és dolicoce al, la conca i a de la cala e a és més p o-
nunciada i les o elles són' po ades, d e es i enda an , els quals ca àc e s
di e eixen comple amen dels ipus mallo quí.
Alguns pagesos mallo quins p oba en la in oducció de aces o as-
e es;
.els acassos els han e o na a l'explo ació de la aça del país.
Es excepcional o a po cs de aces exò iques, o que en p esen in
c euamen s.
Di ícilmen es oba à una aça de po cs com la del país, que amb
les c ondicions de ida a que es à so mesa igualés el seu endi-
men .
El mè ode de ep oducció emplea és la selecció. La consanguini a
p ocu a e i a -se pe què segons els amade s, la alla disminueix.
Les uges c ien dues egades a l'any. Te me mig, donen do ze
ga ins anyals. Algunes uges es conse en sis i se anys, pe ò pe e-
gla gene al, an de qua e • a sis c ies abans d'eng eixa -les. Els e os
es capen :a l'any.
En les masies que enen bosc d'alzines, les uges quasi semp e hi
ga inen. Du an una lla ga empo ada hi iuen en comple a llibe a .
En els boscos mengen 'aglans, llen iscle i a els. En les e es de
con eu, on s'engeguen, quan no es disposa de bosc, aques s, animals
en p ime lloc hi espigolen i desp és u guen les e es buscan -hi a els.
Els po cs ins a sis mesos no cos en es al pagès.
Els.
po cs es posen a eng eix en e cinc i ui mesos i lla o s se'ls
anca a la po que ia, co alina o aixoll. Al començamen de l'eng eix
se'ls dóna igues, igues de mo o i un poc de ga o es. En les coma ques
(•••
inques
de egadiu la base de la ació es composa de ca abassa, monia-
os,
pa a es i al es ubè culs. Quan es an ips d'aques s alimen s, lla-
o s se'ls aciona a més amb a ina d'o di i a es.
La o mació de g eix en el po c mallo quí és àpida, a iban un
momen que les cames no poden sos eni el cos. Mes això no impideïx
que en mol s casos l'eng eíxamen con inuï, malg a que els animals
hagin de menja agegu s. L'eng eixamen es dóna. pe acabu quan el
di s'en onza en la cansalada.
•
L'eng eixamen del pd c és la p àc ica més gene ali zada a Mallo ca.
Cada pagès a una eng eixada o dues, que pe egla gene al es compon
cada una d'elles de qua e :a do ze animals. Algunes masies impo an s,
n'a iben a eng eixa dos cen s. Al poble de Son Ce e a, l'eng eixa-
men del po c cons i ueix una indús ia in ensi a.
La p oducció de po cells o ga ins a Mallo ca és insu icien . Meno -
ca lliu a cada any a la illa g an uns quan s cen ena s de po cells pe a
l'eng eixamen .
L'explo ació de l'eng eixamen és una indús ia que cada dia c eix.
A més dels po cs que s'expo en en iu, s'ha de comp a la g an quan-
i a de ca n i g assa que s'elabo a en la illa, des inada a l'expo ació.
No o es les. coma ques mallo quines elabo en ca ns; pel cos a de
Manaco és po se on aques a indús ia es à més desen o llada. En
aques a úl ima població, du an la úl ima empo ada un ca alà solamen
sac i icà 2,500 po cs.
La dis ibució de les pa s del po c, conside an -lo come cialmen ,
Ag icul u a 291
p esen a qiielques di e ències amb animals d'al es aces. El endimen ,
ne del po c mallo quí es'calcula que és el 91 pe 100.
El senyo Bosch i Mi alles (1) an ic Inspec o de ca ns de l'Exco xado
de Palma, dóna e me mig les següen s xi es, que es poden pend e pe
guia de endimen s :
Pes iu -. 110 quilos
Sang 1 quilo
Fe ge, llengua, pe diu i co 3 »
Es ómac, budells i bu e a, ne s 4 »
Lla d i cansalada 34 »
Cap 7 »
Res a del cos 52'50 »
Pè dua •• ••• 8'80 quilos
T uja mallo quina, c ian
Dels p oduc es del po c mallo quí se n'es i ia p incipalmen el lla d,
el qual és i, gus ós, a omà ic. Els con i e s ne an un g an consum subs-
i uin -lo en mol es ope acions a la man ega, Hi ha una opinió bas an
es esa en e els con i e s, que c eu que el lla d de les al es aces dé
po cs «no puja o no mun a». Respec e el pa icula hem p egun a
a a l'ac edi a pas isse En Es e e Rie a, de Ba celona, si c eu ce a la
susdi a opinió, esponguen -nos, que únicamen el po c ex emeny es
oba a en aquell cas; les demés aces de po cs enen un lla d con enien
als usos de pas isse ia.
(1) Ganado de ce da.—Ponència del V Cong és Ag ícola Ca alà.—Palma 1907.
292 Ag icul u a
Deiem, que la indús ia po cina aña. a cada dia en augmen . Res
ho demos a més que les xi es següen 's, que'ho'.són .de di e sos anys
d'expo ació:
Any 1897 ... .' 16,421 caps
Any 1901 , 18,506 caps
Any 1917 # 20,000 caps
Cada po c eng eixa , des ina a l'expo ació pesa, e me mig, 140
quilos.
Les expo acions es des inen quasi en o ali a a Ba celona.
M. ROSSELL I VILA
P o esso de Zoo ecnia
Una millo a en el eball dels eme s
H
E
is a Vich una millo a en el eball dels eme s, que com que és
una no a aplicació ,d'uns apa ells especials, mol poc conegu s
enca a, pe ò que pe a l'elabo ació mode na del eme , no enen p eu,
me c ec e un se ei als ag icul o s de ma e a en di ulga l'aplicació
d'un nou enginy que a p àc ic el eball cien í ic de la pu e acció me o-
di zada dels ems, demés d'al es aplicacions que en eu e'l eballa ,
sugge eix a o a pe sona acos umada a les necessi a s de les masies i
coneixedo a de les di icul a s i molès ies que poden e i a -se amb l'apli-
cació de l'apa ell a què a é e e ència.
Reco dem p ime amen que cosa és un eme . És aques un lloc on
s' acumulen o s els exc emen s sòlids dels animals d'una explo ació ag í-
cola, ba eja s amb o s els despe dicis de na u alesa o gànica, i posan
el conjun en condicions especials d'ai ejamen i d'humi a es p omou
la se a e men ació pe a que e a aques a en condicions adequades agin
con e in -se o es les ma è ies ni ogenades, en ni ogen assimilable,
p incipalmen amoníac, pe a o ma sals amoniacals solubles que són
un dels p incipals elemen s nu i ius de les plan es. Com que els exc e-
men s ul a les ma è ies ni ogenadas, són ics en ma è ies mine als,
com os a s, po assa, e c., esul a que els ems .són un dels adobs més
comple s, i, al a di -ho, més es ima s del bon pagès, semp e i quan
sa elabo ació hagi es a ben 'conduïda.
Pe a l'ob enció d'un em ic en ma è ies ú ils a les plan es, el conei-
xemen i el cuidado en la se a elabo ació, són essencials i es des aca
a p ime a is a l'elaibo ació ben conduïda, sols compa an dos eme s,
l'un ben eballa i l'al e quin eball hagi es a di icul ós, puix men e
l'un el eu eu humi , pas ós, i d'uni o me composició, el segon es à a
clapes sec, amb sos elemen s, uns mine ali za s, '.al es sense pod i i
apa eixen pe o a eu aques de lo idu a, no ob enin -se en el segon
cas,
al a cosa q¡uel una mun anya de ma è ia quin alo e ili zan és