Ramaderia a Mallorca ( VIII ) els porcs

288 Ag icul u a TRACTAMENTS.—P esen a aques a malal ia l'a en a ge so-b e el mildiu d'es end e els seus ilamen s pe sob e, essen possible, pe an , de u a una in asió sí es ac a o segui . S'han p esen a mol emeis con a aques a malal ia, mes el més in e essan con inua essen el so e. 1) So e mòl . És el que sol usa -se. ¡És bo si passa pel cedaç del núme o 100. 2) So e sublima . Flo de so e ob ingu pe la ecollida dels apo s de so e en g ans sales en les pa e s de les1 quals se condensa. Un cop. mòl és més i que el p ime i dóna millo s esul a s. 3) So e p ecipi a . Ob ingu pe mi jans químics, el pols més i de o s. Demés d'aques s so es hi ha els so es neg es, la iquesa dels quals en so e és a iable ins el 50 pe 100. El. so e com el sul a deu a iba a eu del cep, u ili zan -se pe això les màquines qu ea un es al i de so e en els ac amen s, el epa - eixen en boi a ina pe o el cep. El so e dèu emplea -se : 1) To jus el cep bo oni. 2) Du an la lo idai no solamen pe .e i a la malu a sinó pe la se a a o able acció sob e la lo del aïm,, a la qual ajuda a ben g ana . 3) Abans de e ola els aïms, pe a a o i la madu ació. Apa d'aques s ac amen s essencials deuen e -se en cada coma ca els in e mi jos necessa is pe l'ex i pació del mal. Una ó mula cu a i a del oidium és: Pe mangana .de po assa ... 150 a 200 g ams Calç pe e -lo enganxadís 1,5 a 2,5 quilos Aigua , 100 li es La se a acció és apidíssima pe ò de cu a du ada. Sols deu apli- ca -se pe a u a una o a in asió, mes enso an -lo abans possible al da e a. ERASME D'YMBERT Enginye del Se ei de Vi icul u a La Ramade ia a Mallo ca VIII ELS PORCS E LS po cs de Mallo ca o men una ca ego ia especial; no enen cone- xió amb els indígenes; de Ca alunya, ni amb els es ipus desc i s de Sansón. Els ca àc e s del po c mallo quí són els següen s: Pe il de la cala e a lleuge amen còncau; b aquice alia mani es a; on als amples i plans; els sup anasals des de la base s'a odoneixen i s'es- enyen, en en sa pa supe io una dep essió, que és la que o igina el pe il còncau. L'espai on al o ma unes a ugues iangula s;1 les o elles amples Ag icul u a 289 i p.enjan s depassen de la base dels ossos del nas. Desso a la mandíbula in e io pengen dues bosses cu ànies, una a, cada b anca del maxila , ' els quals apèndix pe sembla -se als mug ons, la gen ne diu mamellons. Aques ca àc e , enca a que el p esen a là majo ia, no és, pe ò, absolu . La pell és neg e i del ma eix colo els pèls, que en el on són abun- dan s, g oixu s i lla es, com igualmen en l'espinada on o men una clenxa i en les cames, que posa s ans e salmen es di igeixen en e a. En la es a del cos, els pèls un poc abundan s. I? i hà hmáá¿AÍ ^K i ^3 ÍÈÉÈ i- Nod iç mallo quí El cos dels po cells és a odoni i poc alla ga ; en les uges es à ben p opo ciona , enca a que un poc es e i ensella . Les cames ha - mòniques al cos són o es; el mo o po en . Le uges po en deu mug ons. , Els e os d'un i dos anys són més oluminosos que les uges de la ma eixa eda . Les di e ències sexuals poc p onunciades. Les desc ipcions co esponen s als es ipus especí ics de Sansón, cap d'elles s'ajus a a la igu a, del po c mallo quí Aques animal no essen el esul a del cap ici dels amade s, ba eja, de múl iples aces, sinó que inguen els ca àc e s ben ixa s, com qualse ol ca ego ia acial, se l'ha de conside a al com és o del con a i, es a ia un manca- men a la Zoo ecnia. 290 Ag icul u a Sansón enclou els po cs de Mallo ca en el ipus ibè ic., Aques ipus, en p ime lloc és dolicoce al, la conca i a de la cala e a és més p o- nunciada i les o elles són' po ades, d e es i enda an , els quals ca àc e s di e eixen comple amen dels ipus mallo quí. Alguns pagesos mallo quins p oba en la in oducció de aces o as- e es; .els acassos els han e o na a l'explo ació de la aça del país. Es excepcional o a po cs de aces exò iques, o que en p esen in c euamen s. Di ícilmen es oba à una aça de po cs com la del país, que amb les c ondicions de ida a que es à so mesa igualés el seu endi- men . El mè ode de ep oducció emplea és la selecció. La consanguini a p ocu a e i a -se pe què segons els amade s, la alla disminueix. Les uges c ien dues egades a l'any. Te me mig, donen do ze ga ins anyals. Algunes uges es conse en sis i se anys, pe ò pe e- gla gene al, an de qua e • a sis c ies abans d'eng eixa -les. Els e os es capen :a l'any. En les masies que enen bosc d'alzines, les uges quasi semp e hi ga inen. Du an una lla ga empo ada hi iuen en comple a llibe a . En els boscos mengen 'aglans, llen iscle i a els. En les e es de con eu, on s'engeguen, quan no es disposa de bosc, aques s, animals en p ime lloc hi espigolen i desp és u guen les e es buscan -hi a els. Els po cs ins a sis mesos no cos en es al pagès. Els. po cs es posen a eng eix en e cinc i ui mesos i lla o s se'ls anca a la po que ia, co alina o aixoll. Al començamen de l'eng eix se'ls dóna igues, igues de mo o i un poc de ga o es. En les coma ques (••• inques de egadiu la base de la ació es composa de ca abassa, monia- os, pa a es i al es ubè culs. Quan es an ips d'aques s alimen s, lla- o s se'ls aciona a més amb a ina d'o di i a es. La o mació de g eix en el po c mallo quí és àpida, a iban un momen que les cames no poden sos eni el cos. Mes això no impideïx que en mol s casos l'eng eíxamen con inuï, malg a que els animals hagin de menja agegu s. L'eng eixamen es dóna. pe acabu quan el di s'en onza en la cansalada. • L'eng eixamen del pd c és la p àc ica més gene ali zada a Mallo ca. Cada pagès a una eng eixada o dues, que pe egla gene al es compon cada una d'elles de qua e :a do ze animals. Algunes masies impo an s, n'a iben a eng eixa dos cen s. Al poble de Son Ce e a, l'eng eixa- men del po c cons i ueix una indús ia in ensi a. La p oducció de po cells o ga ins a Mallo ca és insu icien . Meno - ca lliu a cada any a la illa g an uns quan s cen ena s de po cells pe a l'eng eixamen . L'explo ació de l'eng eixamen és una indús ia que cada dia c eix. A més dels po cs que s'expo en en iu, s'ha de comp a la g an quan- i a de ca n i g assa que s'elabo a en la illa, des inada a l'expo ació. No o es les. coma ques mallo quines elabo en ca ns; pel cos a de Manaco és po se on aques a indús ia es à més desen o llada. En aques a úl ima població, du an la úl ima empo ada un ca alà solamen sac i icà 2,500 po cs. La dis ibució de les pa s del po c, conside an -lo come cialmen , Ag icul u a 291 p esen a qiielques di e ències amb animals d'al es aces. El endimen , ne del po c mallo quí es'calcula que és el 91 pe 100. El senyo Bosch i Mi alles (1) an ic Inspec o de ca ns de l'Exco xado de Palma, dóna e me mig les següen s xi es, que es poden pend e pe guia de endimen s : Pes iu -. 110 quilos Sang 1 quilo Fe ge, llengua, pe diu i co 3 » Es ómac, budells i bu e a, ne s 4 » Lla d i cansalada 34 » Cap 7 » Res a del cos 52'50 » Pè dua •• ••• 8'80 quilos T uja mallo quina, c ian Dels p oduc es del po c mallo quí se n'es i ia p incipalmen el lla d, el qual és i, gus ós, a omà ic. Els con i e s ne an un g an consum subs- i uin -lo en mol es ope acions a la man ega, Hi ha una opinió bas an es esa en e els con i e s, que c eu que el lla d de les al es aces dé po cs «no puja o no mun a». Respec e el pa icula hem p egun a a a l'ac edi a pas isse En Es e e Rie a, de Ba celona, si c eu ce a la susdi a opinió, esponguen -nos, que únicamen el po c ex emeny es oba a en aquell cas; les demés aces de po cs enen un lla d con enien als usos de pas isse ia. (1) Ganado de ce da.—Ponència del V Cong és Ag ícola Ca alà.—Palma 1907. 292 Ag icul u a Deiem, que la indús ia po cina aña. a cada dia en augmen . Res ho demos a més que les xi es següen 's, que'ho'.són .de di e sos anys d'expo ació: Any 1897 ... .' 16,421 caps Any 1901 , 18,506 caps Any 1917 # 20,000 caps Cada po c eng eixa , des ina a l'expo ació pesa, e me mig, 140 quilos. Les expo acions es des inen quasi en o ali a a Ba celona. M. ROSSELL I VILA P o esso de Zoo ecnia Una millo a en el eball dels eme s H E is a Vich una millo a en el eball dels eme s, que com que és una no a aplicació ,d'uns apa ells especials, mol poc conegu s enca a, pe ò que pe a l'elabo ació mode na del eme , no enen p eu, me c ec e un se ei als ag icul o s de ma e a en di ulga l'aplicació d'un nou enginy que a p àc ic el eball cien í ic de la pu e acció me o- di zada dels ems, demés d'al es aplicacions que en eu e'l eballa , sugge eix a o a pe sona acos umada a les necessi a s de les masies i coneixedo a de les di icul a s i molès ies que poden e i a -se amb l'apli- cació de l'apa ell a què a é e e ència. Reco dem p ime amen que cosa és un eme . És aques un lloc on s' acumulen o s els exc emen s sòlids dels animals d'una explo ació ag í- cola, ba eja s amb o s els despe dicis de na u alesa o gànica, i posan el conjun en condicions especials d'ai ejamen i d'humi a es p omou la se a e men ació pe a que e a aques a en condicions adequades agin con e in -se o es les ma è ies ni ogenades, en ni ogen assimilable, p incipalmen amoníac, pe a o ma sals amoniacals solubles que són un dels p incipals elemen s nu i ius de les plan es. Com que els exc e- men s ul a les ma è ies ni ogenadas, són ics en ma è ies mine als, com os a s, po assa, e c., esul a que els ems .són un dels adobs més comple s, i, al a di -ho, més es ima s del bon pagès, semp e i quan sa elabo ació hagi es a ben 'conduïda. Pe a l'ob enció d'un em ic en ma è ies ú ils a les plan es, el conei- xemen i el cuidado en la se a elabo ació, són essencials i es des aca a p ime a is a l'elaibo ació ben conduïda, sols compa an dos eme s, l'un ben eballa i l'al e quin eball hagi es a di icul ós, puix men e l'un el eu eu humi , pas ós, i d'uni o me composició, el segon es à a clapes sec, amb sos elemen s, uns mine ali za s, '.al es sense pod i i apa eixen pe o a eu aques de lo idu a, no ob enin -se en el segon cas, al a cosa q¡uel una mun anya de ma è ia quin alo e ili zan és