CIENCIA
261
LA
RAÇA BOVINA MARINERA
H
Acabamen
(*)
11
i.- > ii/<-ns
¡L'indi pena
la
Una aça
és
au òc ona quan exis eixen
p o
| es
de què
habi a a
el
país
en
l'època qua e -
inà ia.
En el càs de la
aça ma ine a, aques es
Sp o es manquen
pe
comple .
Pe al a pa ,
la
poca ex ensió e i o ial
que ocupa
la
aça,
a
apa a
la
in es igació
•
de l'indigena . Això
no
signi ica, pe ò,
que una
l' aça,
pel e
d'ocupa
una
à ea geog à ica
e-
duïda,
no
pugui ésse au òc ona.
Hi han múl-
iples exemples
de
l'exis ència
de
aces
que ha-
bi en zones e i o ials eduïdes. Pe ò
el cas
de
la
aça ma ine a di e eix dels esmen a s
pe què
no
lluny d'ella
es
oba
una
aça
anà-
loga,
la
aça ga onesa.
Si
en emig d'ambdues
aces,
no
s'in e posés
una
al a aça
de
ipus
di e en ,
no hi
hau ia lloc
a
aques a ece ca.
Les aces llemosina
i
ga onesa ampoc no han
p opo ciona
cap
ò gan demos a iu
de
llu
exis ència
en
l'època
de la
ped a allada,
ni an
sols
en el
neolí ic. Doncs,
si cap
d'aques es
a-
ces
és
demos a i amen au òc ona,
el e es
pod ia in e p e a concedin
les
ma eixes p e -
oga i es
a la
aça ma ine a
que a les
blondes
del Migdia
de
F ança,
i, pe
consegüen ,
an pod ia
la
aça ma ine a de i a
de la
aça
ga onesa, com aques a ésse illa
de la
aça
del
Gi onès
i La
Sel a.
No obs an
i la
manca 'de ])eces c anianes
i
de mani es acions a ís iques
de
l'eda
de pe-
d a
en
ambdues aces,
no
poden a ibui
a
cap d'elles, d'una mane a ce a, l'indigena , ens
decan em
a
pensa
que la
aça ma ine a,
pe
aons
de
na u alesa a queològica, cons i ueix
un esqueix
de la
aça ga onesa.
¡.a
p ehis ò ia
Pe alguns au o s, o a l'Eu opa occiden al
es a a p imi i amen habi ada ]>els lígu s,
és a
di ,
els
e i o is dels quals ac em es a en
ocupa s
pe un
ma eix poble. Da e amen ,
aques a hipò esi sembla deixa -se
de
banda,
al
menys
pel què es
e e eix
a
Ca alunya. A ui
es c eu
que en les
èpoques
més
eculades
co-
exis ien
dos
pobles
a
Ca alunya:
el
capsià,
ingu
del N.
d'À ica
i el
pi enenc,
que es é
pe au òc on.
K.n l'epipaleolí ic
el
poble capsià a ença ins
el
S. de
F ança. Aques poble po a
una cul-
u a, nomenada cul u a
de les
co es,
la
qual
és
la
ma eixa
a una i
al a banda
del
Pi eneu.
Aques poble
és,
po se , ambé
el què,
segons
SsCHULTEN, amb
el nom de
lígu (10),
es con-
se à jun
a
cel es
i
ibe s, especialmen
a
Aqui-
ània,
on els
noms
de les
di ini a s locals,
que
en
sa
majo ia
no són
cel es
ni
ibe s, hau ien
d'ésse ,
pe
consegüen , lígu s.
La
iden i a
de
cul u a
es
p ossegueix, puix
que en
l'eneolí ic
inicial,
els
sepulc es megalí ics
de
Romanyà
de
la Sel a, Fi o
i
al es poblacions
més
acos a-
'les
als
cimalls pi enencs,
són
pa ions
amb la
majo ia dels
del S. de
F ança.
La p ime a Eda
del
e o,
diu el
P o esso
BOSCH
I
GIMPERA
(IT),
o e eix
a
Ca alunya
dues ci ili zacions
ben
di e en s
que,
indub a-
blemen ,
s'han
d'a ibui
a dos
pobles di e en s.
(•)
Vegis
Cl NCiA.
pàg, 146. 1926.
(10)
A.
SCHULTEN.
Hispània,
pàg. 108.
(n)
Discu s
llegi
a la
Reial'Acadèmia
de
Bon
Lle es
de
Ba celona,
IQ22.
262CIENCIA
L'una, ocupa e i o is de la cos a, des del Pi-
ineu ins a les p oximi a s de Ba celona, i és
ep esen ada pe nec òpolis d'incine ació en les
quals gai ebé l'únic ma e ial conegu és la ce à-
mica, la qual é o mes i o namen s que cla a-
men es elacionen amb els de la ci ili zació
halls à ica del S. de F ança i, emo amen , amb
els p ime s pe íodes de la ma eixa cul u a de
l'Occiden d'Alemanya. La ci ili zació a què
ens e e im, a Ca alunya comença e s el 900-
800 abans de J. C, assolin la pleni ud e s
el 700.
Re e in -se a les oballes ca alanes de la p i-
me a Eda del e o,
BOSCH
I
GIMPKKA
(12)
consigna la semblança amb les del Migdia de
F ança, i diu
•
"L'ag upació de o es aques es oballes, o man
amb elles un pe íode, c eiem que es jus i ica a enen
llu e iden pa en iu i compa an -les amb al es sem-
blan s del Migdia de F ança.
La ce àmica de o es les es acions esmen ades o e-
eix mol es o mes comunes a o es elles, i el ma eix
cal di dels o namen s. Aixi eiem com el as de
panxa més o menys es è ica, amb el coll acanala , es
oba a quasi o es les es acions. F.ls pla s amb els aca-
nala s in e io s hi són ambé eqüen s. Quan a la
deco ació, els mo ius més senzills (acanala s, semice -
cles,
línies ec es) són comuns a o es les es acions,
pe ò ambé bo són els meand es; si bé en algunes,
com Sabadell i Te assa, es desen o llen amb més i-
quesa, combinan -se amb els al es mo ius d'una ma-
ne a mol bella.
Tan les o mes més ípiques com la deco ació,
al en en les es acions del pe íode següen . Pe al-
a banda, obem pa al·lel, sob e o de les o mes, en
les nec òpolis més an igues de l'Eda del e o del
Sud de F ança, el què ens pe me , ul a d'es abli un
ce pa en iu en e la ci ili zació d'ambdues egions,
d'a iba a una da ació de les nec òpolis ca alanes. Les
di es nec òpolis anceses són les següen s: Sain
Rocb,
p op de Tolosa (els es a s in e io s); Sain
Sulpice-la-Poin e (Ta n), Sain Gi ons (Àge ) i Ga -
ni,
p op de Luchon; aques es nec òpolis o e eixen el
ma eix ipus de sepulc es d'incine ació que el dels
ca alans, sense al es objec es, ul a la ce àmica, o bé
amb pocs més, consis en s en b açale s e s amb una
làmina plena de b onze, o al es de e o obe s i aca-
ban en dues boles. El ipus dels de b onze és una
mica semblan al de la mun anya de San Aleix de
Ca alunya. La ce àmica de les nec òpolis anceses
o e eix, pe al a banda, no ables semblances amb la
de Ca alunya: pla s ons se in de apado es a
les u nes, i, en e aques es, asos de pa e s lleuge a-
men còniques es angulades p op de la o a, com a
Vila s i a la Pun a del Pi."
El inal de l'Eda del e o es à ep esen a
pe dues nec òpolis ca alanes, la del Pla de Gi-
b ella (Ga o xa) i la d'Anglès (Gi onès), es
quals poden da a -se en e el 650 i 500
(BOSCH
I
GIMPERA).
Un segle niés a d, la nec òpolis de Pe ela-
da mos a enca a la iden i a de cul u a o, mi-
llo , signi ica la p esència de la ugida del Mig-
dia de F ança de les ibus empeses pe la se-
gona g an expansió cél ica, la qual cosa es su-
posa pe la iden i a del mobilia i sepulc al de
Pe elada amb el d'A ezac-P a , que es mani-
es a an en les espases, íbules i anques de
cin u ó, com en les o mes de asos (el de ]>eu
cònic, pa icula men ); és a di , aques s ugi-
ius se ien elemen s cel es, p oceden s de la p i-
me a in asió i que hau ien es a isola s en l'in-
e io de les egions pi enenques anceses (13).
Si l'a queologia és ica en possibili a s d'a-
po a indicacions espec e l'o igen de la aça
ma ine a, la his ò ia, en can i, poca cosa po
o e i -nos.
Du an la dominació omana i ins mol
desp és de les in asions nò diques, les elacions
en e Aqui ània i Ca alunya semblen es on-
ca -se, al menys en la magni ud que suposa el
desplaçamen en massa d'una col·lec i i a que
apo a amb ella el seu bes ia .
En l'Eda mi jana les elacions aqui ano-ca-
alanes són lla gues i eqüen s. El sa i his-
o iado , S .
VALLS
TABKRNER,
ens ha in o -
ma pa icula men , i acili a la no a que se-
gueix :
"Lluís,
ill de Ca lemany, poc emps desp és de la
se a naixença, ou ins i uï , pe son pa e, ei d'Aqui-
ània, essen co ona com a al en 781 (ba ia nascu
en 778). Fou en 785 que començà la conques a del
nos e país pels ancs, llui an con a els sa aïns.
Aquell any, l'exè ci anc, comanda pels com es de
la on e a, s'apode à de Gi ona. Aques s com es de-
penien immedia amen del ei d'Aqui ània i es igue-
en so a la ju isdicció mili a del duc de Tolosa.
D'aques s ducs de Tolosa sob essu Guillem (790-
P,
Doscil
1
GIMIERA,
pàg. 182 i (13
BOSCH
I
GIMPERA
- Op. ci . 261
CIENCIA263
e llui à à didamen con a els musulmans en
ocasions, e llan cons an men pe la segu
les no es conques es i pa icipan en la g an
dició de Lluís d
ei d' (|ui á- —
pe a la con
de Ba celona,
g conques a i
lloc en Ho i : la
a caigué en po-
del ei Lluís des-
de se mesos de
g c . L'exè ci <lc
ís el Piados ( o -
en es COSSOS)
i a compos d'a-
us,
gascons, bo
Byesos, p o ençals i
[Is.
Desp és de la
de Ba celona,
I
enc;i u hi hague en en
Hio i 8M al es
[expedicions mili a s
impo an s o gani za-
; des (i di igides la
p ime a i e ce a) pel
ei d'Aqui ània, les
• quals, a essan pel
nos e país econque-
i , a iba en ins a
To osa. El camí que
p incipalmen seguien
I
aques es expedicions
mili a s al nos e
país,
e a des del Coll
•le la Pe xa, 'il!
pa a el
('apci
d«
I
d
(le danya, pe (¡e i
Alp cap a la Vall de
Ripoll i passan pe
Pon ons en a a al
com a de (ii ona
(Ce ià, Gi ona, I los-
al icli) i desp és cap
al com a de Ba ce-
lona
En o a l'Eda
mode na, que nos-
al es sapiguem, no
s'ha p oduï c a p
el d'o d e polí ic
u social que hagi
pogu de e mina la c eació d'un nucli an im
po an com el que o ma la aça ma ine a.
l·lgs. 12 i 13, C AnlS ii '1 neolí ic ob l l
B
la co a ele )min de l'Os, o Ta a-
cu. (Pnlla s)
Solamen , cal comen a que a l'úl im e ç
del segle passa es eali za en man es expedi
cions de bes ia bo í de Tolosa a l'esco xado
de Ba celona.
Conside acions
I
MI
la conc e a
na ació a queolò-
gica i his ò ica que
s'acaba d'exposa
s'ha is que ban
exis i èpoques de
co en s mig a o
is o ça impo -
an s,
du an les
quals podia ha e -
se eali za el des-
plaçamen d 'una
pa de la aça bo-
ina en qües ió, en
el s u p ò s i que
aques a ingués el
seu b eçol en una
o al a essan del
Pi eneu i que la
se a à ea geog à-
ica p imi i a no
llagues aspassa
la se alada pi e-
nenca.
No és p obable
que la aça blonda,
de banya aplanada,
di igida e s la
gal a,
hagi es ai
una aça o iginà-
iamen comuna a
Aqui ània i ( la a
lunya, puix que en-
e ella i la llemn
sina i la ga onesa
s'in e posa, des del
Medi e ani lins al
Nogue a Palla e-
sa,
el ipus Bos au us alpinus, de SANSÓN, i
des del Nogue a ins al Can àb ic, la se alada
264CIENCIA
pi enenca es à habi ada
pe una
població
o -
ça di e en
del
ipus
us de
banyes el·líp iques.
En
els
emps
més
ecula s, ampoc
no
obem
ca]) indici
de
l'exis ència
de la
aça ma ine a.
l'.n
el
paleolí ic,
amb les
pin u es
de
Cogul,
obem ep esen a ,
com ja
é em no a anys
en e a
'', el Bos
au us ibe icus. Demés,
les
úniques descobe es
de
l'Eda
de la
ped a
a
pe ò es an en ol ades
pe
al es col·lec i i a ,,
bo ines.
En la
pa o ien al,
el
ipus alpí
J
pe llonga ins Gascunya
i en
algunes locan
la s
es
con on
amb la
aça es udiada
pel |' (l
esso GIRARD
amb el nom de
aça
del
l'i e-
neu Cen al
o
aça
de
Sain Gi ons
i
d'Au e!
aques a aça ocupa, jun
amb la
bea nesa
i lu -
desa.
el S. de
l'à ea geog à ica ocupada
pe
141
IS
Banyes
del
ipus
le l.i
uca ma ine a,
de
l'època g ega, obades
a
ïïmpú ies
Ca alunya co esponen
a dos
c anis
del
l'mal
del neolí ic
o
començamen
de
l'eneolí ic,
o
ba s
a la
co a
de |oan de l'( )s a I
a la en,
a
la coma ca
del
Palla s,
els
quals
són pe com
ple es anys
a la
aça ma ine a.
Els
queixals
i agmen s ossis
de
bò íds
del
neolí ic
i
paleo-
lí ic oba s
a
Ca alunya,
no
enen, aciològica-
men ,
cap
impo ància axonòmica,
com ja
hem demos a
en
eballs an e io s.
En
d
Migdia
de
F ança
no s'ha
eali za
cap descobe a p ehis ò ica
que
pe me i ixa
l'an igui a
de les
aces llemosina
i
ga onesa.
Lle a
de
qualques oços
de
c ani
i
d'alguns
queixals
del
paleolí ic,
no es
posseeixen al es
documen s,
i els
exis en s,
bo
epe im,
son pe
a nosal es insu icien s
pel
de e mini aciolò
gic.
A
F ança,
les
aces llemosina
i
ga onesa
ocupen
una
à ea geog à ica bas an ex ensa,
"
M.
ROSSELL
I
VILA,
I.a glíp ica en e nología
animal.
la ga onesa
i
llemosina.
Al X. de la
di a à ea
geog à ica
hi ha la
aça má chense,
la
poi e ina
i endeana;
a l'E. la
íe andesa, a e niana
i la
de Ce ennes;
i a l'O. la
bazadesa
i la
bo da-
lesa.
Un enomen semblan succeeix
a
Ca alunya,
on
els
bo ins
de
pela ge cla
i
mucoses osa-
des es an en ol a s d'al es aces.
,
l'al a
ban
da
del
Pi eneu,
no es
es any
que les
aces
lle-
mosina
i
ga onesa
es
man inguin
bé i
se in
supe io i a compa a i amen
a
algunes
de les
aces eïnes, degu
a la
g an massa
de po
blació. Pe ò,
a
Ca alunya,
el
nucli ac ual
ocu
pa
una
à ea geog à ica
an
e luida
i
enca a
con ínuamen a aca
pe la
in oducció
d'e
xempla s
de
di e ses aces,
que
sembla impos
sible.
malg a
la
insis ència
de
c euamen s
i
mes issa ges,
que la
aça ma ine a
no
hagi
es-
a comple amen abso ida.
CIENCIA
265
'
°i'cs cumsc i a
a la
cos a,
on
ocupà
el
e i o i dels
[ndige es. '.Juan
la
cul u a halls à ica es a à
Amb
les
dades ins
a a
apun ades
hem po en
plena decadencia, solamen lla o s,
cap a
:
eu e
que hi ha
liagu . p imi i amen ,
un
l'in e io , lluny dels [ndige es,
en les
nec ò-
nimcn
de
asllado
de
Ca alunya
cap al S.
polis
del l'la de la
Gib ella (Ga o xa),
n
F ança, eali za
pel
poble capsià,
.. els
seus
glès (Gi onès)
i al
Tu ó
de les
Men ides
d'la
Kenden S.
na de
Vich) oba em mani es acions
de la
e]
poble capsià,
com és
sabu , p o enia
del
susdi a decadencia.
Kig. 16. Banya de lpui alpi, obada a Bmpú
iel pei inyen i l'època omana
Ki ¡ 17 C ani oba en les mu nlles de ich
en e e issa i escomb a ies pe ni en s aquel
lles al segle XV
No d
d'A
ica
i si
aques poble hagués
po
a
amb ell el seu
bes ia ,
exis i ia
o
hau ia
exis i
en ej
li o al a icà
una
aça igual
0 pa-
escuda
a la
aça ma ine a.
Ni la
Zoo ecnia,
ni
les
oballes a queològiques
del
No d
d'A
F ica pa len d'una aça semblan .
Si
el
poble pi enenc
o
au òc on hagués
coc
xis i
ami) la
aça ma ine a,
no
s'explica
com
aques a aça hau ia queda encla ada
en els
lími s ac uals.
La aça ma ine a, p obablemen , cons i ueix
un g up a enca
de les
aces llemosiua
0
ga o
nesa, in oduïda
a
Ca alunya du an
la
p ime
a Eda
del
e o,
en el
qual pe íode,
com s'ha
di , coexis i en ducs ci ili zacions
ben
di e
en s:
la de la
cos a
i la de
l'in e io .
La p i-
me a,
que e a
halls à ica, p ocedia
de
F an-
ça
i ou
po ada
al
nos e país pels cel es.
La
cul u a halls à ica
a
Ca alunya quedà quasi
ci -
La aça ma ine a
no
sembla ha e so i dels
lími s
de la
coma ca dels [ndige es;
no ha se
gui
les
pe jades
de la
cul u a halls à ica
de
caden , sinó
que s'ha
man ingu
en
l'à ea
geo
g à ica oGupada pels [ndige es,
La hipò esi
que
es ablim
de què la
aça
ma ine a sigué impo ada pels cel es,
es
e o -
ça
amh la
oballa d'unes banyes
en Ics
exca a-
cions d'Empú ies.
En el
Museu a queològic
de
Ba celona
hem
pogu examina , g àcies
a l'a
mabili a
del
conse ado
del di
Museu,
se
nyo Gandia,
els
esmen a s ò gans, dels quals,
qua e pe anyen
a la
aça ma ine a
i un al
/>'.
/.
aipinus.
l'na
d'aques es banyes
ou o-
bada
a Una
p o undi a
de 3.3O
me es
i, se
gons
el
senyo Gandia, co espon
a
l'època
p i
mi i a g ega,
és a di , al
segle
IV, a. de J. C.;
una al a, exca ada
a 2.I0 m,
co espon
al se-
gle
IV i III.

266CIENCIA
La banya del ipus alpí és del emps omà
p imi iu.
Cal obse a que de les mani es acions de-
caden s de la cul u a halls à ica a Ca alunya
(650-500) a l'època p imi i a g ega, hi an,
al menys, un cen ena d'anys. Diem això pe -
què la segona g an expansió c i ica a ec à am-
bé Ca alunya, àdhuc indi ec amen . La nec ò-
gués p oduï alguna al a impo ació, ja os M
massa 0 bé amb qualques exempla s, aques a
nou ingu s no hau ien e més que '•(• o çaJI
la població ja exis en des de la p ime a in aï
sió cel a. La aça ma ine a, des de lla o s.
deia
ha e iscu semp e ocupan el ma eix Hoc m
en o llada pe la aça de ipus alpí.
No obs an , de dos agmen s de es a, p a|
1H.
Vaco de uçn ma ine o
poli de Pe alada es imonia el e de la p e
sència d'una gen , la cul u a de la qual és qua-
li icada, pel p o esso BOSCH I GIMPERA, de
pos halls à ica, i que sembla no ha e depas-
sa del N. de l'Empo dà, a inada pels [ndige
es.
La aça ma ine a pod ia ambé ha e es a
po ada ]>els susdi s ugi ius, ja que llu in-
asió en e es indige es és així ma eix an e-
io a l'època a la qual co esponen les oba
lles de les banyes d'Kmpú ies.
Con a aques a da e ;: ap eciació hi ha el
e de què la cul u a pos halls à ica 110 sem-
bla passa més enllà de Pe alada, men e que
la aça ma ine a a iba ins a la on e a Laie-
ana, és a di , l'à ea geog à ica d'aques a aça
és,
ap oximadamen , la ma eixa que ocupà la
cul u a de la cos a po ada pels cel es.
Si en l'eda mi jana 0 mode namen s'ha-
ceden s del .Museu a queològic de Vic i a ui
en el Labo a o i de Zoo ecnia de l'Escola Su-
pe io d'Ag icul u a, l'un pe any ben bé al
ipus alpí i l'al e a la aça ma ine a. Ambdós
agmen s c aniològics o en oba s en les
mu alles de la ciu a de Vic, ba eja s amb
e issa pe anyen al segle XV. L'aspec e d'a-
ques s dos c anis és comple amen pa ina ,
com de òssils, la qual cosa mo i à un examen
his ològic, el qual demos à que el eixi ossi
no es a a pas mine ali za .
A la p esència d'aques c ani a Vic no se li
ha de dona , pensem nosal es, al a impo -
ància que la d'un e espo àdic, pe al com
la se alada que en ol a la Plana de Vic es à
poblada o a ella de bò ids d'al a aça, i. pe
consegüen , aques c ani po se signi ica so-
lamen un ac e come cial, l'adquisició d'una
bès ia en el (li ones i Sel a, is a di , que a la
CIENCIA267
de Vic,
la
aça ma ine a p obablemen
ii
ha
es a mai. Emp o
una
a i mació
o-
lde què
la
aça ma ine a
no
hagués pobla
la Plana
de Vic
po se ó a a iscada,
si
plem
que el
P o esso
S .
BOSCB
GIM-
conside a
que el
ause ans, ademes
de la
de Vic, ocupa en ambé
el
(¡i onès
i
olis an ,
el e de què la
aça ma ine a
jui calcada geog à icamen amb
els
indige-
!ens obliga
a
c eu e
que no
degué pend e
més ex ensió
que la que
posseïa p imi i-
en .
esum,
la
aça ma ine a
o
és
una uca indígena;
Cons i ueix
un
i/n p
p o incn
de la
aça
mesa;
n po ada
a
Ca alunya pcl 900-800 a. J.-C.
p ime a in asió cél ica;
l'à ea geog ci iea
que
ac ualmen ocupa,
és
ebé
la
ma eixa
que
p imi i amen dis u-
V.-Economia
moo ienicn
ia ac ual
de la
aça
• La aça ma ine a
de
in
i
cinc anys ençà
pe du e eny.
En la
coma ca
del
Gi o-
pies
i
Sel a, com
en
quasi
o
Ca alunya,
la in-
• oducció
de
aques
de
lle
ha
de e mina
una
eja
de
aces.
Els pagesos, mogu s
|>e un
majo guany,
p eua en exempla s
de
aça ma ine a amb
els
de aça schwyz (suïssa)
o bé
amb
els de
aça
olandesa.
Hi ha
enca a mes issos d'al es
a-
s, pe ò,
en
nomb e mol escàs.
Es
p e enia
b eni
amb
aques s c euamen s man s a an-
s,
pel què es
e e eix
a la
p oducció
de
delís
més
co pulen s, aques
mig
lle e es
i
JS
més p ecoços.
La aça ma ine a
s'ha
essen i o amen
l'aques es ba eges. Aques a aça p oduc o a
bous
de
o a alla
i
mol olun a is
pe al
ill
i
esis en s
a
la adiga
i a la
calo , es o-
a ui, se iosamen amenaçada
de
deseapa-
èixe . Pe al a pa ,
els
pagesos
no
han gua-
nya g an cosa
amb les
ba eges.
Si es des-
comp a
el e
posi iu
de
eni alguns quilos
d'augmen
en els
edells des ina s
a
l'esco xa-
do ,
en els
al es aspec es econòmics
han pe -
du mol .
Les aques lle e es
a
Ca alunya,
com que
iuen es abulades
han
d'ésse bès ies
de
g an
endimen ,
o, ]>el
con a i,
el
capi al esme ça
en
la
p oducció
de
lle dóna
un
in e ès pe i
o nul.
Les aques c euades,
si són
des inades
a
la unció mix a
de
p oducció
de
lle
i
eball,
no solen dona bons esul a s, pe què
els pa-
gesos,
acos uma s
a
llau a
amb
bès ies
que
mai
no es
cansa en,
en
segui igual p ocedi-
men amb
les
mes isses,
es
oben amb
què la
quan i a
de
lle ob inguda
és
mol poca
i no
gai e
la
esis ència
a la
adiga.
Amb els bous
de
aça ma ine a,
els
pagesos,
a l'es iu, poden llau a ins
a les
onze, sense
que
el sol els
ma egi.
Els
mes issos
es
com-
po en d'al a mane a:
pe
e i a
les
insola-
cions,
a les
quals
els
bous mes issos
són
mol
exposa s,
a les
ui
del
ma í
s'ha de
plega
de
eballa .
Pe ò,
en
emps
de la
gue a eu oj)ea
i des-
p és
de
l'a mis ici, qualse ol aca
e a
bona
pe
a lle
i
qualse ol animal
bo pe
llau a
i o
s'adme ia
a
l'esco xado .
A ès
que s'ha
p oduï
una
baixa
en els
p eus,
aques
e
hau à d'ésse necessà ia-
men co ela iu
a
ha e d'ob eni
una
majo
pe ecció
en els
p oduc es, so a pena
de
eni
les explo acions amb pè dua.
Con eniència
de
se a
la
aça
La aça ma ine a, degudamen ac ada,
po
ésse objec e
de
g ans endimen s.
En
p ime
lloc,
cal
eni comp e
que en les
pe i es
p o-
pie a s
i en
e eny acciden a ,
el
mo o
ina-
nima es à enca a mol lluny
de
pode compe-
i amb
els
animals
de
eball.
La p opie a u al
a
Ca alunya
es
ca ac e-
i za
pe
es a mol epa ida
i
pe què
el e -
i o i con é mol poques planu es.
El bou de
eball és, doncs, necessa i. Les coma ques p o-
268CIENCIA
duc o es de bous de eball són p incipalmen
la Ga o xa, Ce danya i Be gadà. En cap d'a-
ques es coma ques els bous són an esis en s
a la calo com els de aça ma ine a. Accen ua
cada dia més l'especiali zació de bous de e-
ball és el que s'hau ia de e en el (ji ones i
Sel a.
Els animals de aça ma ine a, degu a llu
pela ge os i mucoses cla es, enen una ca n
osada o d'una e mello mol a enuada, la
qual cosa cons i ueix una quali a o amen
ap eciada pels negocian s i alle s o ca nice s.
Oi més, sembla que la ib a de la ca n del bes-
ia de aça ma ine a és més ina que la d'al-
es aces.
Kls subjec es de què ens ocupem esponen
pe ec amen a la p ecoci a . Alimen a s o -
amen , els da e es s'aixemplen i la g opa, les
na xes i les cuixes s'omplenen bé de ca ns. A
qua e anys, els o os eng eixa s pesen més
de i.ooo quilos. La o ça de c eixemen del
indi idus de aça ma ine a és an ema cable
que hi han bous de ui i nou anys que en-
ca a c eixen.
Pe consegüen , cap aó econòmica no acon-
sella des e -se de la aça ma ine a, puix que
com a animals pe ca n i eball, així que s'ha-
gi millo a un poc la aça, no s'en oba an
pas de millo s.
Si els pagesos del Gi onès i Sel a con inues-
sin els c euamen s i nies issa gcs acaba ien pe
eni una població bo ina que, o desi jan
que se ís pe o , no ald ia es. Les ba e-
ges de aces, a la lla ga, ineixen pe p odui
subjec es desha mònics, mal con o ma s, in-
e io s a les quali a s de les aces de les quals
p ocedeixen i, sob e o , els mes issa ges con í-
nuamen epe i s no solen dona més que indi-
idus ex emadamen p opensos a la ube cu-
losi.
Dues són les causes p incipals que man e-
nen la població bo ina del Gi onès i Sel a, en
es a decaden i en a iació deso denada: l'ali-
men ació de ec uosa i els mè odes de ep o-
ducció.
Una de les p àc iques a la qual més cos a d'a-
cos uma els pagesos és la d'alimen a
dosamen el bes ia , l'e un es al i mal en ès!
els amade s no donen la quan i a de
p 'mM
pis nu i ius que els animals hau ien de mel
nes e . Solamen du an una empo ada
l'any ¡es bès ies an ipes, pe què al momeni
de la colli a no e d'un b aça més o
de menja . La idea que els animals comencen
a eballa pel seu amo des de l'ins an en q
l'ape i es à sa is e , els pagesos no la ene
pas.
Així, la noció de p ecoci a , això és, ob e-
ni en un mínim de emps el màxim de c eiJ
xemen o de pes, cons i ueix una noció abso-
lu amen igno a.
Els amade s han pogu cons a a que 1;
aca ma ine a a o ida pe un suís o holandè
p oduïa un edell de majo co pulència que
no pas si hagués es a ill d'un o o ma ine .
Pe ò,
això s'esde é p ecisamen pe què aques-
es aces exò iques, des de mol es do zenes de
gene acions, han es a ben alimen ades i la
conseqüència ha es a un augmen de pes a
descendència.
Du an qua e gene acions, solamen , qi
es acionés abundosamen el bes ia , els aug-
men s que segui ien o en mol impo an s
les o mes del cos ani ien embellin -se i l'ha -
monia eapa eixe ia.
Si el pagès s'obs ina a adminis a al bes-
ia un ègim alimen ici pob e, la aça n>
a ença à ni un pas; els de ec es de con o ma-
ció pe sis i an i la len i ud de desen o llamen
con inua à essen la ca ac e ís ica.
De es no se i ia subs i ui l'ac ual població
ma ine a pe una al a aça p ecoç, men e
l'habi ud dels pagesos sigues la de dona poc
menja . Al cap de dues o es gene acions els
p oduc es hau ien degene a de al mane a que
de ind ien mol pi jo que els de la aça ma-
ine a.
Alimen an bé l'ac ual bes ia no es a a
pe d e es, sinó que pe camí segu es po
a iba a la pe ecció del ipus.
Si la p àc ica d'un millo amen en l'alimen-
ació es gene ali zés, o bé es ingués comp e
d'uni els subjec es ben alimen a s, lla o s
s'a ença ia doblemen .
CIENCIA269
'mè ode de ep oducció que s'ha de p ec-
ia é una capi al impo ància. En la coma -
Gi ones i Sel a hi han nuclis d'animals
cça s; en al es sec o s de població els
Bos posseeixen ca àc e s p eponde an s
hça ma ine a i, inalmen , una g an pa
població o e eix una disminució d'aques s
e s.
j e o na els descenden s dels mes is-
|a la pu esa de aça
s'han
d'uni les a-
e amb un o o ben aça , deixan solamen
la ep oducció els edells i edelles que
Isen in la majo pa de ca àc e s de la aça
I ine a. Ope an d'aques a mane a, al ca]) de
| e gene acions els descenden s dels mes-
os passa an segu amen a la ca ego ia d'a-
lls ben aça s.
pels nuclis de població d'animals de pu a
es ia an en e els mascles els que es i-
més ben con o ma s. To s els p oduc es,
eles i emelles, se an examina s ami) a en-
i aquells indi idus que apa eixin amb ca-
e s que no siguin p opis de la aça s'eli-
i an de la ep oducció.
Uimen a bé els animals, siguin jo es o
lli s,
i p ac ica un mè ode de ep oducció
qua , eus ací les p incipals bases de con-
ació,
de depu ació i de millo a de les a-
capacila ècnica dels amade s
Els amade s p ac iquen l'explo ació del
es ia com a un o ici. No posseeixen ni els
¡ és elemen als coneixemen s cien í ics. Fills
do zenes de gene acions o es d'ins ucció,
ila men manca s de l'acció pa ona i a
O e namen al, llu capaci a ècnica es à com-
Ds a únicamen de coneixences empí iques no
:> gades i>e una in e enció cien í ica,
es modi icacions apo ades a l'o ici ho són
s imi ació; l'insigni ican p og és a cons a-
en les explo acions en gene al esul a d'u-
sè ie de còpies, i, pe consegüen , no hi ha
J en aques pe i p og és aixecamen del
ell in el·lec ual.
obs an , s'ha obse a un pe i a enç: de
n anys a aques a pa l'alimen ació és dona-
da amb una mica niés d'abundància. Si bé no
enim xi es de acionamen de lla o s i d'a-
a, ni pesos d'animals ius comp o an les di:
e ències, el ce és que els pagesos no donen
el menja an escassamen . Po se , la millo
p o a d'aques e la cons i ueix el poc nom-
b oses que són les indiges ions, men e que
abans,
en a iba el menja nou, és a di , els
p ime s dalls de a a ge, els e e ina is no
ha ien de e al a cosa que assis i mals de
en e, causa s pe sob ecà ega en animals
amèlics que no podien esis i un ip de e d.
Desp és dels dos únics Concu sos que pe
aques a aça
s'han
celeb a , es des e llà en e
els amade s una cu iosi a que hau ia pogu
ésse el començamen de egene ació. Pe ò no
ha en -hi cap en i a que es p eocupi de la a-
ça, els pagesos, d'una mane a inconscien , con-
inuen menan la aca a a o i a casa del eí,
malg a que el o o no algui es, pe no mo-
les a -se a camina una ho a pe al de oba
un o o magní ic.
Fomen de la aça pe Ics Co po acions pú-
bliques.
En [921 es celeb à el p ime Concu s pe
a la millo a de la aça ma ine a, p emian -se
di e sos ep oduc o s. El Concu s ou p ece-
di d'una sè ie de con e ències explican l'ob-
jec e del ce amen. Una de les clàusules del
Concu s e a que les aques p emiades ha ien
d'ésse a o ides pe un dels o os p emia s i
aques s ha ien de cob i , cada un, cinquan a
aques.
AI cap de dos anys, con o me es a a anun-
cia , es eali zà el segon Concu s. Ambdós
Concu sos o en o gani za s pe la Manco-
muni a de Ca alunya. L'Ajun amen de Gi-
ona, ciu a on se celeb a en, col·labo à an al
p ime com a l'úl im, concedin p emis pe a
edells i edelles amb l'obligació de man eni -
los amb o a cu a.
Res més no s'ha e pe a omen a la aça
ma ine a.
M. ROSSELL 1 VILA