Raça bovina marinera

CIENCIA 261 LA RAÇA BOVINA MARINERA H Acabamen (*) 11 i.- > ii/<-ns ¡L'indi pena la Una aça és au òc ona quan exis eixen p o | es de què habi a a el país en l'època qua e - inà ia. En el càs de la aça ma ine a, aques es Sp o es manquen pe comple . Pe al a pa , la poca ex ensió e i o ial que ocupa la aça, a apa a la in es igació • de l'indigena . Això no signi ica, pe ò, que una l' aça, pel e d'ocupa una à ea geog à ica e- duïda, no pugui ésse au òc ona. Hi han múl- iples exemples de l'exis ència de aces que ha- bi en zones e i o ials eduïdes. Pe ò el cas de la aça ma ine a di e eix dels esmen a s pe què no lluny d'ella es oba una aça anà- loga, la aça ga onesa. Si en emig d'ambdues aces, no s'in e posés una al a aça de ipus di e en , no hi hau ia lloc a aques a ece ca. Les aces llemosina i ga onesa ampoc no han p opo ciona cap ò gan demos a iu de llu exis ència en l'època de la ped a allada, ni an sols en el neolí ic. Doncs, si cap d'aques es a- ces és demos a i amen au òc ona, el e es pod ia in e p e a concedin les ma eixes p e - oga i es a la aça ma ine a que a les blondes del Migdia de F ança, i, pe consegüen , an pod ia la aça ma ine a de i a de la aça ga onesa, com aques a ésse illa de la aça del Gi onès i La Sel a. No obs an i la manca 'de ])eces c anianes i de mani es acions a ís iques de l'eda de pe- d a en ambdues aces, no poden a ibui a cap d'elles, d'una mane a ce a, l'indigena , ens decan em a pensa que la aça ma ine a, pe aons de na u alesa a queològica, cons i ueix un esqueix de la aça ga onesa. ¡.a p ehis ò ia Pe alguns au o s, o a l'Eu opa occiden al es a a p imi i amen habi ada ]>els lígu s, és a di , els e i o is dels quals ac em es a en ocupa s pe un ma eix poble. Da e amen , aques a hipò esi sembla deixa -se de banda, al menys pel què es e e eix a Ca alunya. A ui es c eu que en les èpoques més eculades co- exis ien dos pobles a Ca alunya: el capsià, ingu del N. d'À ica i el pi enenc, que es é pe au òc on. K.n l'epipaleolí ic el poble capsià a ença ins el S. de F ança. Aques poble po a una cul- u a, nomenada cul u a de les co es, la qual és la ma eixa a una i al a banda del Pi eneu. Aques poble és, po se , ambé el què, segons SsCHULTEN, amb el nom de lígu (10), es con- se à jun a cel es i ibe s, especialmen a Aqui- ània, on els noms de les di ini a s locals, que en sa majo ia no són cel es ni ibe s, hau ien d'ésse , pe consegüen , lígu s. La iden i a de cul u a es p ossegueix, puix que en l'eneolí ic inicial, els sepulc es megalí ics de Romanyà de la Sel a, Fi o i al es poblacions més acos a- 'les als cimalls pi enencs, són pa ions amb la majo ia dels del S. de F ança. La p ime a Eda del e o, diu el P o esso BOSCH I GIMPERA (IT), o e eix a Ca alunya dues ci ili zacions ben di e en s que, indub a- blemen , s'han d'a ibui a dos pobles di e en s. (•) Vegis Cl NCiA. pàg, 146. 1926. (10) A. SCHULTEN. Hispània, pàg. 108. (n) Discu s llegi a la Reial'Acadèmia de Bon Lle es de Ba celona, IQ22. 262CIENCIA L'una, ocupa e i o is de la cos a, des del Pi- ineu ins a les p oximi a s de Ba celona, i és ep esen ada pe nec òpolis d'incine ació en les quals gai ebé l'únic ma e ial conegu és la ce à- mica, la qual é o mes i o namen s que cla a- men es elacionen amb els de la ci ili zació halls à ica del S. de F ança i, emo amen , amb els p ime s pe íodes de la ma eixa cul u a de l'Occiden d'Alemanya. La ci ili zació a què ens e e im, a Ca alunya comença e s el 900- 800 abans de J. C, assolin la pleni ud e s el 700. Re e in -se a les oballes ca alanes de la p i- me a Eda del e o, BOSCH I GIMPKKA (12) consigna la semblança amb les del Migdia de F ança, i diu • "L'ag upació de o es aques es oballes, o man amb elles un pe íode, c eiem que es jus i ica a enen llu e iden pa en iu i compa an -les amb al es sem- blan s del Migdia de F ança. La ce àmica de o es les es acions esmen ades o e- eix mol es o mes comunes a o es elles, i el ma eix cal di dels o namen s. Aixi eiem com el as de panxa més o menys es è ica, amb el coll acanala , es oba a quasi o es les es acions. F.ls pla s amb els aca- nala s in e io s hi són ambé eqüen s. Quan a la deco ació, els mo ius més senzills (acanala s, semice - cles, línies ec es) són comuns a o es les es acions, pe ò ambé bo són els meand es; si bé en algunes, com Sabadell i Te assa, es desen o llen amb més i- quesa, combinan -se amb els al es mo ius d'una ma- ne a mol bella. Tan les o mes més ípiques com la deco ació, al en en les es acions del pe íode següen . Pe al- a banda, obem pa al·lel, sob e o de les o mes, en les nec òpolis més an igues de l'Eda del e o del Sud de F ança, el què ens pe me , ul a d'es abli un ce pa en iu en e la ci ili zació d'ambdues egions, d'a iba a una da ació de les nec òpolis ca alanes. Les di es nec òpolis anceses són les següen s: Sain Rocb, p op de Tolosa (els es a s in e io s); Sain Sulpice-la-Poin e (Ta n), Sain Gi ons (Àge ) i Ga - ni, p op de Luchon; aques es nec òpolis o e eixen el ma eix ipus de sepulc es d'incine ació que el dels ca alans, sense al es objec es, ul a la ce àmica, o bé amb pocs més, consis en s en b açale s e s amb una làmina plena de b onze, o al es de e o obe s i aca- ban en dues boles. El ipus dels de b onze és una mica semblan al de la mun anya de San Aleix de Ca alunya. La ce àmica de les nec òpolis anceses o e eix, pe al a banda, no ables semblances amb la de Ca alunya: pla s ons se in de apado es a les u nes, i, en e aques es, asos de pa e s lleuge a- men còniques es angulades p op de la o a, com a Vila s i a la Pun a del Pi." El inal de l'Eda del e o es à ep esen a pe dues nec òpolis ca alanes, la del Pla de Gi- b ella (Ga o xa) i la d'Anglès (Gi onès), es quals poden da a -se en e el 650 i 500 (BOSCH I GIMPERA). Un segle niés a d, la nec òpolis de Pe ela- da mos a enca a la iden i a de cul u a o, mi- llo , signi ica la p esència de la ugida del Mig- dia de F ança de les ibus empeses pe la se- gona g an expansió cél ica, la qual cosa es su- posa pe la iden i a del mobilia i sepulc al de Pe elada amb el d'A ezac-P a , que es mani- es a an en les espases, íbules i anques de cin u ó, com en les o mes de asos (el de ]>eu cònic, pa icula men ); és a di , aques s ugi- ius se ien elemen s cel es, p oceden s de la p i- me a in asió i que hau ien es a isola s en l'in- e io de les egions pi enenques anceses (13). Si l'a queologia és ica en possibili a s d'a- po a indicacions espec e l'o igen de la aça ma ine a, la his ò ia, en can i, poca cosa po o e i -nos. Du an la dominació omana i ins mol desp és de les in asions nò diques, les elacions en e Aqui ània i Ca alunya semblen es on- ca -se, al menys en la magni ud que suposa el desplaçamen en massa d'una col·lec i i a que apo a amb ella el seu bes ia . En l'Eda mi jana les elacions aqui ano-ca- alanes són lla gues i eqüen s. El sa i his- o iado , S . VALLS TABKRNER, ens ha in o - ma pa icula men , i acili a la no a que se- gueix : "Lluís, ill de Ca lemany, poc emps desp és de la se a naixença, ou ins i uï , pe son pa e, ei d'Aqui- ània, essen co ona com a al en 781 (ba ia nascu en 778). Fou en 785 que començà la conques a del nos e país pels ancs, llui an con a els sa aïns. Aquell any, l'exè ci anc, comanda pels com es de la on e a, s'apode à de Gi ona. Aques s com es de- penien immedia amen del ei d'Aqui ània i es igue- en so a la ju isdicció mili a del duc de Tolosa. D'aques s ducs de Tolosa sob essu Guillem (790- P, Doscil 1 GIMIERA, pàg. 182 i (13 BOSCH I GIMPERA - Op. ci . 261 CIENCIA263 e llui à à didamen con a els musulmans en ocasions, e llan cons an men pe la segu les no es conques es i pa icipan en la g an dició de Lluís d ei d' (|ui á- — pe a la con de Ba celona, g conques a i lloc en Ho i : la a caigué en po- del ei Lluís des- de se mesos de g c . L'exè ci <lc ís el Piados ( o - en es COSSOS) i a compos d'a- us, gascons, bo Byesos, p o ençals i [Is. Desp és de la de Ba celona, I enc;i u hi hague en en Hio i 8M al es [expedicions mili a s impo an s o gani za- ; des (i di igides la p ime a i e ce a) pel ei d'Aqui ània, les • quals, a essan pel nos e país econque- i , a iba en ins a To osa. El camí que p incipalmen seguien I aques es expedicions mili a s al nos e país, e a des del Coll •le la Pe xa, 'il! pa a el ('apci d« I d (le danya, pe (¡e i Alp cap a la Vall de Ripoll i passan pe Pon ons en a a al com a de (ii ona (Ce ià, Gi ona, I los- al icli) i desp és cap al com a de Ba ce- lona En o a l'Eda mode na, que nos- al es sapiguem, no s'ha p oduï c a p el d'o d e polí ic u social que hagi pogu de e mina la c eació d'un nucli an im po an com el que o ma la aça ma ine a. l·lgs. 12 i 13, C AnlS ii '1 neolí ic ob l l B la co a ele )min de l'Os, o Ta a- cu. (Pnlla s) Solamen , cal comen a que a l'úl im e ç del segle passa es eali za en man es expedi cions de bes ia bo í de Tolosa a l'esco xado de Ba celona. Conside acions I MI la conc e a na ació a queolò- gica i his ò ica que s'acaba d'exposa s'ha is que ban exis i èpoques de co en s mig a o is o ça impo - an s, du an les quals podia ha e - se eali za el des- plaçamen d 'una pa de la aça bo- ina en qües ió, en el s u p ò s i que aques a ingués el seu b eçol en una o al a essan del Pi eneu i que la se a à ea geog à- ica p imi i a no llagues aspassa la se alada pi e- nenca. No és p obable que la aça blonda, de banya aplanada, di igida e s la gal a, hagi es ai una aça o iginà- iamen comuna a Aqui ània i ( la a lunya, puix que en- e ella i la llemn sina i la ga onesa s'in e posa, des del Medi e ani lins al Nogue a Palla e- sa, el ipus Bos au us alpinus, de SANSÓN, i des del Nogue a ins al Can àb ic, la se alada 264CIENCIA pi enenca es à habi ada pe una població o - ça di e en del ipus us de banyes el·líp iques. En els emps més ecula s, ampoc no obem ca]) indici de l'exis ència de la aça ma ine a. l'.n el paleolí ic, amb les pin u es de Cogul, obem ep esen a , com ja é em no a anys en e a '', el Bos au us ibe icus. Demés, les úniques descobe es de l'Eda de la ped a a pe ò es an en ol ades pe al es col·lec i i a ,, bo ines. En la pa o ien al, el ipus alpí J pe llonga ins Gascunya i en algunes locan la s es con on amb la aça es udiada pel |' (l esso GIRARD amb el nom de aça del l'i e- neu Cen al o aça de Sain Gi ons i d'Au e! aques a aça ocupa, jun amb la bea nesa i lu - desa. el S. de l'à ea geog à ica ocupada pe 141 IS Banyes del ipus le l.i uca ma ine a, de l'època g ega, obades a ïïmpú ies Ca alunya co esponen a dos c anis del l'mal del neolí ic o començamen de l'eneolí ic, o ba s a la co a de |oan de l'( )s a I a la en, a la coma ca del Palla s, els quals són pe com ple es anys a la aça ma ine a. Els queixals i agmen s ossis de bò íds del neolí ic i paleo- lí ic oba s a Ca alunya, no enen, aciològica- men , cap impo ància axonòmica, com ja hem demos a en eballs an e io s. En d Migdia de F ança no s'ha eali za cap descobe a p ehis ò ica que pe me i ixa l'an igui a de les aces llemosina i ga onesa. Lle a de qualques oços de c ani i d'alguns queixals del paleolí ic, no es posseeixen al es documen s, i els exis en s, bo epe im, son pe a nosal es insu icien s pel de e mini aciolò gic. A F ança, les aces llemosina i ga onesa ocupen una à ea geog à ica bas an ex ensa, " M. ROSSELL I VILA, I.a glíp ica en e nología animal. la ga onesa i llemosina. Al X. de la di a à ea geog à ica hi ha la aça má chense, la poi e ina i endeana; a l'E. la íe andesa, a e niana i la de Ce ennes; i a l'O. la bazadesa i la bo da- lesa. Un enomen semblan succeeix a Ca alunya, on els bo ins de pela ge cla i mucoses osa- des es an en ol a s d'al es aces. , l'al a ban da del Pi eneu, no es es any que les aces lle- mosina i ga onesa es man inguin bé i se in supe io i a compa a i amen a algunes de les aces eïnes, degu a la g an massa de po blació. Pe ò, a Ca alunya, el nucli ac ual ocu pa una à ea geog à ica an e luida i enca a con ínuamen a aca pe la in oducció d'e xempla s de di e ses aces, que sembla impos sible. malg a la insis ència de c euamen s i mes issa ges, que la aça ma ine a no hagi es- a comple amen abso ida. CIENCIA 265 ' °i'cs cumsc i a a la cos a, on ocupà el e i o i dels [ndige es. '.Juan la cul u a halls à ica es a à Amb les dades ins a a apun ades hem po en plena decadencia, solamen lla o s, cap a : eu e que hi ha liagu . p imi i amen , un l'in e io , lluny dels [ndige es, en les nec ò- nimcn de asllado de Ca alunya cap al S. polis del l'la de la Gib ella (Ga o xa), n F ança, eali za pel poble capsià, .. els seus glès (Gi onès) i al Tu ó de les Men ides d'la Kenden S. na de Vich) oba em mani es acions de la e] poble capsià, com és sabu , p o enia del susdi a decadencia. Kig. 16. Banya de lpui alpi, obada a Bmpú iel pei inyen i l'època omana Ki ¡ 17 C ani oba en les mu nlles de ich en e e issa i escomb a ies pe ni en s aquel lles al segle XV No d d'A ica i si aques poble hagués po a amb ell el seu bes ia , exis i ia o hau ia exis i en ej li o al a icà una aça igual 0 pa- escuda a la aça ma ine a. Ni la Zoo ecnia, ni les oballes a queològiques del No d d'A F ica pa len d'una aça semblan . Si el poble pi enenc o au òc on hagués coc xis i ami) la aça ma ine a, no s'explica com aques a aça hau ia queda encla ada en els lími s ac uals. La aça ma ine a, p obablemen , cons i ueix un g up a enca de les aces llemosiua 0 ga o nesa, in oduïda a Ca alunya du an la p ime a Eda del e o, en el qual pe íode, com s'ha di , coexis i en ducs ci ili zacions ben di e en s: la de la cos a i la de l'in e io . La p i- me a, que e a halls à ica, p ocedia de F an- ça i ou po ada al nos e país pels cel es. La cul u a halls à ica a Ca alunya quedà quasi ci - La aça ma ine a no sembla ha e so i dels lími s de la coma ca dels [ndige es; no ha se gui les pe jades de la cul u a halls à ica de caden , sinó que s'ha man ingu en l'à ea geo g à ica oGupada pels [ndige es, La hipò esi que es ablim de què la aça ma ine a sigué impo ada pels cel es, es e o - ça amh la oballa d'unes banyes en Ics exca a- cions d'Empú ies. En el Museu a queològic de Ba celona hem pogu examina , g àcies a l'a mabili a del conse ado del di Museu, se nyo Gandia, els esmen a s ò gans, dels quals, qua e pe anyen a la aça ma ine a i un al />'. /. aipinus. l'na d'aques es banyes ou o- bada a Una p o undi a de 3.3O me es i, se gons el senyo Gandia, co espon a l'època p i mi i a g ega, és a di , al segle IV, a. de J. C.; una al a, exca ada a 2.I0 m, co espon al se- gle IV i III. 266CIENCIA La banya del ipus alpí és del emps omà p imi iu. Cal obse a que de les mani es acions de- caden s de la cul u a halls à ica a Ca alunya (650-500) a l'època p imi i a g ega, hi an, al menys, un cen ena d'anys. Diem això pe - què la segona g an expansió c i ica a ec à am- bé Ca alunya, àdhuc indi ec amen . La nec ò- gués p oduï alguna al a impo ació, ja os M massa 0 bé amb qualques exempla s, aques a nou ingu s no hau ien e més que '•(• o çaJI la població ja exis en des de la p ime a in aï sió cel a. La aça ma ine a, des de lla o s. deia ha e iscu semp e ocupan el ma eix Hoc m en o llada pe la aça de ipus alpí. No obs an , de dos agmen s de es a, p a| 1H. Vaco de uçn ma ine o poli de Pe alada es imonia el e de la p e sència d'una gen , la cul u a de la qual és qua- li icada, pel p o esso BOSCH I GIMPERA, de pos halls à ica, i que sembla no ha e depas- sa del N. de l'Empo dà, a inada pels [ndige es. La aça ma ine a pod ia ambé ha e es a po ada ]>els susdi s ugi ius, ja que llu in- asió en e es indige es és així ma eix an e- io a l'època a la qual co esponen les oba lles de les banyes d'Kmpú ies. Con a aques a da e ;: ap eciació hi ha el e de què la cul u a pos halls à ica 110 sem- bla passa més enllà de Pe alada, men e que la aça ma ine a a iba ins a la on e a Laie- ana, és a di , l'à ea geog à ica d'aques a aça és, ap oximadamen , la ma eixa que ocupà la cul u a de la cos a po ada pels cel es. Si en l'eda mi jana 0 mode namen s'ha- ceden s del .Museu a queològic de Vic i a ui en el Labo a o i de Zoo ecnia de l'Escola Su- pe io d'Ag icul u a, l'un pe any ben bé al ipus alpí i l'al e a la aça ma ine a. Ambdós agmen s c aniològics o en oba s en les mu alles de la ciu a de Vic, ba eja s amb e issa pe anyen al segle XV. L'aspec e d'a- ques s dos c anis és comple amen pa ina , com de òssils, la qual cosa mo i à un examen his ològic, el qual demos à que el eixi ossi no es a a pas mine ali za . A la p esència d'aques c ani a Vic no se li ha de dona , pensem nosal es, al a impo - ància que la d'un e espo àdic, pe al com la se alada que en ol a la Plana de Vic es à poblada o a ella de bò ids d'al a aça, i. pe consegüen , aques c ani po se signi ica so- lamen un ac e come cial, l'adquisició d'una bès ia en el (li ones i Sel a, is a di , que a la CIENCIA267 de Vic, la aça ma ine a p obablemen ii ha es a mai. Emp o una a i mació o- lde què la aça ma ine a no hagués pobla la Plana de Vic po se ó a a iscada, si plem que el P o esso S . BOSCB GIM- conside a que el ause ans, ademes de la de Vic, ocupa en ambé el (¡i onès i olis an , el e de què la aça ma ine a jui calcada geog à icamen amb els indige- !ens obliga a c eu e que no degué pend e més ex ensió que la que posseïa p imi i- en . esum, la aça ma ine a o és una uca indígena; Cons i ueix un i/n p p o incn de la aça mesa; n po ada a Ca alunya pcl 900-800 a. J.-C. p ime a in asió cél ica; l'à ea geog ci iea que ac ualmen ocupa, és ebé la ma eixa que p imi i amen dis u- V.-Economia moo ienicn ia ac ual de la aça • La aça ma ine a de in i cinc anys ençà pe du e eny. En la coma ca del Gi o- pies i Sel a, com en quasi o Ca alunya, la in- • oducció de aques de lle ha de e mina una eja de aces. Els pagesos, mogu s |>e un majo guany, p eua en exempla s de aça ma ine a amb els de aça schwyz (suïssa) o bé amb els de aça olandesa. Hi ha enca a mes issos d'al es a- s, pe ò, en nomb e mol escàs. Es p e enia b eni amb aques s c euamen s man s a an- s, pel què es e e eix a la p oducció de delís més co pulen s, aques mig lle e es i JS més p ecoços. La aça ma ine a s'ha essen i o amen l'aques es ba eges. Aques a aça p oduc o a bous de o a alla i mol olun a is pe al ill i esis en s a la adiga i a la calo , es o- a ui, se iosamen amenaçada de deseapa- èixe . Pe al a pa , els pagesos no han gua- nya g an cosa amb les ba eges. Si es des- comp a el e posi iu de eni alguns quilos d'augmen en els edells des ina s a l'esco xa- do , en els al es aspec es econòmics han pe - du mol . Les aques lle e es a Ca alunya, com que iuen es abulades han d'ésse bès ies de g an endimen , o, ]>el con a i, el capi al esme ça en la p oducció de lle dóna un in e ès pe i o nul. Les aques c euades, si són des inades a la unció mix a de p oducció de lle i eball, no solen dona bons esul a s, pe què els pa- gesos, acos uma s a llau a amb bès ies que mai no es cansa en, en segui igual p ocedi- men amb les mes isses, es oben amb què la quan i a de lle ob inguda és mol poca i no gai e la esis ència a la adiga. Amb els bous de aça ma ine a, els pagesos, a l'es iu, poden llau a ins a les onze, sense que el sol els ma egi. Els mes issos es com- po en d'al a mane a: pe e i a les insola- cions, a les quals els bous mes issos són mol exposa s, a les ui del ma í s'ha de plega de eballa . Pe ò, en emps de la gue a eu oj)ea i des- p és de l'a mis ici, qualse ol aca e a bona pe a lle i qualse ol animal bo pe llau a i o s'adme ia a l'esco xado . A ès que s'ha p oduï una baixa en els p eus, aques e hau à d'ésse necessà ia- men co ela iu a ha e d'ob eni una majo pe ecció en els p oduc es, so a pena de eni les explo acions amb pè dua. Con eniència de se a la aça La aça ma ine a, degudamen ac ada, po ésse objec e de g ans endimen s. En p ime lloc, cal eni comp e que en les pe i es p o- pie a s i en e eny acciden a , el mo o ina- nima es à enca a mol lluny de pode compe- i amb els animals de eball. La p opie a u al a Ca alunya es ca ac e- i za pe es a mol epa ida i pe què el e - i o i con é mol poques planu es. El bou de eball és, doncs, necessa i. Les coma ques p o- 268CIENCIA duc o es de bous de eball són p incipalmen la Ga o xa, Ce danya i Be gadà. En cap d'a- ques es coma ques els bous són an esis en s a la calo com els de aça ma ine a. Accen ua cada dia més l'especiali zació de bous de e- ball és el que s'hau ia de e en el (ji ones i Sel a. Els animals de aça ma ine a, degu a llu pela ge os i mucoses cla es, enen una ca n osada o d'una e mello mol a enuada, la qual cosa cons i ueix una quali a o amen ap eciada pels negocian s i alle s o ca nice s. Oi més, sembla que la ib a de la ca n del bes- ia de aça ma ine a és més ina que la d'al- es aces. Kls subjec es de què ens ocupem esponen pe ec amen a la p ecoci a . Alimen a s o - amen , els da e es s'aixemplen i la g opa, les na xes i les cuixes s'omplenen bé de ca ns. A qua e anys, els o os eng eixa s pesen més de i.ooo quilos. La o ça de c eixemen del indi idus de aça ma ine a és an ema cable que hi han bous de ui i nou anys que en- ca a c eixen. Pe consegüen , cap aó econòmica no acon- sella des e -se de la aça ma ine a, puix que com a animals pe ca n i eball, així que s'ha- gi millo a un poc la aça, no s'en oba an pas de millo s. Si els pagesos del Gi onès i Sel a con inues- sin els c euamen s i nies issa gcs acaba ien pe eni una població bo ina que, o desi jan que se ís pe o , no ald ia es. Les ba e- ges de aces, a la lla ga, ineixen pe p odui subjec es desha mònics, mal con o ma s, in- e io s a les quali a s de les aces de les quals p ocedeixen i, sob e o , els mes issa ges con í- nuamen epe i s no solen dona més que indi- idus ex emadamen p opensos a la ube cu- losi. Dues són les causes p incipals que man e- nen la població bo ina del Gi onès i Sel a, en es a decaden i en a iació deso denada: l'ali- men ació de ec uosa i els mè odes de ep o- ducció. Una de les p àc iques a la qual més cos a d'a- cos uma els pagesos és la d'alimen a dosamen el bes ia , l'e un es al i mal en ès! els amade s no donen la quan i a de p 'mM pis nu i ius que els animals hau ien de mel nes e . Solamen du an una empo ada l'any ¡es bès ies an ipes, pe què al momeni de la colli a no e d'un b aça més o de menja . La idea que els animals comencen a eballa pel seu amo des de l'ins an en q l'ape i es à sa is e , els pagesos no la ene pas. Així, la noció de p ecoci a , això és, ob e- ni en un mínim de emps el màxim de c eiJ xemen o de pes, cons i ueix una noció abso- lu amen igno a. Els amade s han pogu cons a a que 1; aca ma ine a a o ida pe un suís o holandè p oduïa un edell de majo co pulència que no pas si hagués es a ill d'un o o ma ine . Pe ò, això s'esde é p ecisamen pe què aques- es aces exò iques, des de mol es do zenes de gene acions, han es a ben alimen ades i la conseqüència ha es a un augmen de pes a descendència. Du an qua e gene acions, solamen , qi es acionés abundosamen el bes ia , els aug- men s que segui ien o en mol impo an s les o mes del cos ani ien embellin -se i l'ha - monia eapa eixe ia. Si el pagès s'obs ina a adminis a al bes- ia un ègim alimen ici pob e, la aça n> a ença à ni un pas; els de ec es de con o ma- ció pe sis i an i la len i ud de desen o llamen con inua à essen la ca ac e ís ica. De es no se i ia subs i ui l'ac ual població ma ine a pe una al a aça p ecoç, men e l'habi ud dels pagesos sigues la de dona poc menja . Al cap de dues o es gene acions els p oduc es hau ien degene a de al mane a que de ind ien mol pi jo que els de la aça ma- ine a. Alimen an bé l'ac ual bes ia no es a a pe d e es, sinó que pe camí segu es po a iba a la pe ecció del ipus. Si la p àc ica d'un millo amen en l'alimen- ació es gene ali zés, o bé es ingués comp e d'uni els subjec es ben alimen a s, lla o s s'a ença ia doblemen . CIENCIA269 'mè ode de ep oducció que s'ha de p ec- ia é una capi al impo ància. En la coma - Gi ones i Sel a hi han nuclis d'animals cça s; en al es sec o s de població els Bos posseeixen ca àc e s p eponde an s hça ma ine a i, inalmen , una g an pa població o e eix una disminució d'aques s e s. j e o na els descenden s dels mes is- |a la pu esa de aça s'han d'uni les a- e amb un o o ben aça , deixan solamen la ep oducció els edells i edelles que Isen in la majo pa de ca àc e s de la aça I ine a. Ope an d'aques a mane a, al ca]) de | e gene acions els descenden s dels mes- os passa an segu amen a la ca ego ia d'a- lls ben aça s. pels nuclis de població d'animals de pu a es ia an en e els mascles els que es i- més ben con o ma s. To s els p oduc es, eles i emelles, se an examina s ami) a en- i aquells indi idus que apa eixin amb ca- e s que no siguin p opis de la aça s'eli- i an de la ep oducció. Uimen a bé els animals, siguin jo es o lli s, i p ac ica un mè ode de ep oducció qua , eus ací les p incipals bases de con- ació, de depu ació i de millo a de les a- capacila ècnica dels amade s Els amade s p ac iquen l'explo ació del es ia com a un o ici. No posseeixen ni els ¡ és elemen als coneixemen s cien í ics. Fills do zenes de gene acions o es d'ins ucció, ila men manca s de l'acció pa ona i a O e namen al, llu capaci a ècnica es à com- Ds a únicamen de coneixences empí iques no :> gades i>e una in e enció cien í ica, es modi icacions apo ades a l'o ici ho són s imi ació; l'insigni ican p og és a cons a- en les explo acions en gene al esul a d'u- sè ie de còpies, i, pe consegüen , no hi ha J en aques pe i p og és aixecamen del ell in el·lec ual. obs an , s'ha obse a un pe i a enç: de n anys a aques a pa l'alimen ació és dona- da amb una mica niés d'abundància. Si bé no enim xi es de acionamen de lla o s i d'a- a, ni pesos d'animals ius comp o an les di: e ències, el ce és que els pagesos no donen el menja an escassamen . Po se , la millo p o a d'aques e la cons i ueix el poc nom- b oses que són les indiges ions, men e que abans, en a iba el menja nou, és a di , els p ime s dalls de a a ge, els e e ina is no ha ien de e al a cosa que assis i mals de en e, causa s pe sob ecà ega en animals amèlics que no podien esis i un ip de e d. Desp és dels dos únics Concu sos que pe aques a aça s'han celeb a , es des e llà en e els amade s una cu iosi a que hau ia pogu ésse el començamen de egene ació. Pe ò no ha en -hi cap en i a que es p eocupi de la a- ça, els pagesos, d'una mane a inconscien , con- inuen menan la aca a a o i a casa del eí, malg a que el o o no algui es, pe no mo- les a -se a camina una ho a pe al de oba un o o magní ic. Fomen de la aça pe Ics Co po acions pú- bliques. En [921 es celeb à el p ime Concu s pe a la millo a de la aça ma ine a, p emian -se di e sos ep oduc o s. El Concu s ou p ece- di d'una sè ie de con e ències explican l'ob- jec e del ce amen. Una de les clàusules del Concu s e a que les aques p emiades ha ien d'ésse a o ides pe un dels o os p emia s i aques s ha ien de cob i , cada un, cinquan a aques. AI cap de dos anys, con o me es a a anun- cia , es eali zà el segon Concu s. Ambdós Concu sos o en o gani za s pe la Manco- muni a de Ca alunya. L'Ajun amen de Gi- ona, ciu a on se celeb a en, col·labo à an al p ime com a l'úl im, concedin p emis pe a edells i edelles amb l'obligació de man eni - los amb o a cu a. Res més no s'ha e pe a omen a la aça ma ine a. M. ROSSELL 1 VILA