Ag icul u a 269
ses amb la sepa ació àpida de ses aigües de ege ació, amb la ne eja
del molí i la se a bona conse ació.
Pe a pode e o es aques es coses s'ha de eni un molí model
amb o s els a ançamen s amb el i de pode compe i amb les mi-
llo s classe» d'oli i no end e les oli es, que és la base dels olis do-
len s.
La p opie a epa ida necessi a ag upa -so pe a o ma una
sola idea, un sindica ag ícola encamina a de ensa els seus in e es-
sos,
ja que el que no pugui e un o sol ho aci una ag upació
i lla o s no s'hau an de end e les oli es en males condicions com
passa amb algunes coma ques, enca a que ambé n'hi ha d'al es que
s'han
sabu en end e i han o ma un sindica ag ícola, com A esa
de Lleyda i d'al es que són l'admi ació pe llu bon o d e i pe -
ecció.
P enen doncs, exemple d'aques s Sindica s, s'ob ind an bons
olis poden -los end e a p eus que ecompensa an els eballs ag í-
coles,
omen an l'ag icul u a, que és la base del benes a de les na-
cions.
EMILI
ROVIROSA
I Con inua à) •»
La pinyolada ( ullol, sansa, u ó d'oli a, pinyola, nuïls,
làbia) en l'alimen ació del bes ia
(Con inuació)
Fe es aques es ad e ències, di em que els exemples de acionamen
amb pinyolada són mol escassos. (i) Hem e isa una in ena de lli-
b es,
almenys, pe copia aqui les acions amb el esidu que ens ocupa.
Solamen hem oba les següen s:
Pe a bous, eball mode a : Ració d'A. Ga o oH
Fenc de eça. ' 5 quilos
Palla de ce eals 2 »
Ba eja de palla de ce eals 6 »
» » ga o es. 1 »
» » pinyolada ...... il5 »
» » a ina de a es c 5 »
Pe a po cs a l'eng eix: Ració d'A. Ga o ali
Blcda a e a a ge a 3 quilos
Pin olada
o'Soo
»
Fa ina de ca n !
o'aSo
»
Figues 2 *
Fa ina
d'o di
1 »
Bla de mo o 1 »
Racions del p o esso B acci
B ids en epòs B ids eballan
Palla 1'800 quilos 1'400 quilos
Pinyolada l'5oo »
1*400
»
Fa ina de a es
0*200
»
0*700
»
To als
3'5oo
quilos
3'5oo
quilos
d) Vegi's els núme os
11
1
12.
I
• '. .- •
••••••>,-•,•...•
• . ' ' '
270 Ag icul u a
Aques a ació i la següen són calculades pe 100 quilos de pes iu.
B k s en ep s B ld» eballan
Palla i'8oo quilos i'400 quilos
Tu o de llinosa o'aoó. » 0*700 »
Pinyolada i'5oo »
1*400
»
To als 3'5oo quilos 3'5oo quilos
El nos e comunican demana exemples de acionamen sob e o pe
a bes ia bo í de eball, epòs i eng eixamen , acions compos es ul a
la pinyolada amb alimen s que es cullen al país com palla, enc d'al als.
ga o es, segle o sègol, ci ada, o di i la es.
Els càlculs de les acions que segueixen han es a e s comp an amb
la alo de la pinyolada sense pinyol.
Heu's aquí els exemples de acionamen que nosal es assenyalem:
A).
Racions pe a edells en eng eixamen
Pe a un edell de 200 quilos, pes iu:
Fenc d'al als . 3 quilos
Pinyolada 1 »
Ci ada "
.
-
i »
Fa es 1 »
Pe a un adell de 300 quilos, pes iu :
Fenc d'al als 5 quilos
Pinyolada
1
'/s *
O di l'/i »
Fa es 1 »
T es se manes abans de eme e aques s animals a l'esco xado , la
pinyolada es subs i ui à pe Ja ma eixa quan i a de ci ada, sègol 0 o di.
B).
Eng eixamen de bò lds adul s
Pes iu 5oo quilos:
PRIMER PERÍODE
DE
L'ENGREIXAMET
Fenc d'al als 6 quilos
Palla .- . . 5 »
Pinyolada '. a »
O di. , 2 »
SEGON PERÍODE
Fenc d'al als - , . 8 quilos
Palla 4 »
Pinyolada. . " 2 »
O di. . . 1 2 »
Fa es 1 »
TERCER
I
ÚLTIM PERÍODE
Fenc
d'al als
10
quilos
Pinyolada
2 »
O di
2 »
Ci ada
.......,.• 1 »
Fa es
»
Valen les ma eixes ad e ències que
s'han
e pels edells espec e de
la pinyolada.
27Í
C).
Bous de eball
Bou, jo e, 45o quilos, pes iu, eball mode a :
Fenc d'al als Q quilos
Palla . 3 »
Pinyolada 2 »
Bou, jo e, 5oo quiles, pes iu, eball mode a :
Fenc d'al als. . ' 9 quilos
Palla 4 »
Pinyolada . 2 »
Bou, adul , 600 quilos, pes iu, eballan o :
Fenc d'al als.... T 8 quilos
Palla , .' . 5 »
Pinyolada 3 •»
Ga o a (Ce a onia
siliqua
) 2 »
Ci ada 1 >
Fa es o al es g anes lleguminoses '/« »
El ma eix animal, en epòs a l'es able:
Fenc d'al als. ..,..•. . 2 quilos
Palla ió >
Pinyolada , 3 »
El p o esso B igan i éu una expe iència en la p o íncia de Ba i
I
I àlia), en 1907, adminis an la pinyolada, p o inen del sul u , a a-
ques lle e es aixugades i p enys, en la quan i a dià ia de 750 g ams.
Desp és, l'adminis à a les cab es a la dosi de 25o g ams i aJ po c
1,000.
Nosal es desconeixem els e ec es de la pinyolada, en els seus a ia s
es a s,
en la aca en plena lac ació. És pe això que ens abs enim de
o mula acions.
D).
Bes ia de peu odó
Egua, 5oo quilos, c ian , 0 bé, ca all eballan lleuge amen :
Palla 7 quilos
Fenc d'al als. . , 3 »
Ga o a. ............... 1 »
Pinyolada ...-, 2 »
T eball mode a :
Palla . . . ... 4 quilos
Fenc d'al als. . . '. ". 4 »
Ga o a. ............... 2 »
Pinyolada. ,....' a »
O di 2 »
T eball o , empo almen :
Palla 2 quilos
Fenc d'al als • • 5 »
Ga o a. 2 »
Pinyolada 2 »
O di 2 »
Ci ada 2 »
272
• Ag icul u a
T eball
o ,
du an
lla g
emps:
Fenc
d'al als
5
quilos
Ga o a.
. 2 »
Pinyolada
2 »
O di
* 2 »
Ci ada
......
2 »
Fa es
. . . 1 »
M.
ROSSELL
1
VILA
(Acaba à)
• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
B eu no ícia e e en al cul iu dels eucalip us
Üà .
els
eucalip us espècies o es als d'una impo ància incalcu-
lable
1
que
ins
a poc
emps
a
penes ha ien in e essa
als
sel icul o s
espanyols.
L>.:s no icies
quJ
posseïm dels assaigs
que a
algunes p o íncies
del mi idia d'Espanya
es
enen eali zan
des de a
alguns emps,
no
poden ésse
més
enco a jado es:
els
esul a s ob ingu s
són
e i able-
men me a ellosos. Alguns pa icula s, sob e o ,
s'han
dis ingi
en
aquas e mena
de
eballs;
en són una
bona p o a
les
o moses epo-
blacions
de
Peña oya
i
al es
de les
p o íncies
de
Huel a
i
Se illa,
.Cos a d'Algeci as
i
no d d'À ica.
Els se eis públics ampocs
han
omàs inac ius da an d'ense-
nyamen s
an
edi ican s;
1,
obse an
la
us ici a d'algunes espècies,
han assaja
amb
èxi
la
subjecció
de les
dunes
de
Gua dama
i
Gadiz.
Un elogi especial me eix
la
asca
que e
eali zan l'Enginye -
Gap
de
mon s
del
dis ic e o es al
de
Màlaga,
D.
Eladi Ca o,
qui,
llui an
amb
l'escasseda
de
ecu sos
an
eqüen semp e
que de
qües ions o es als
es
ac a, cada
any
aconsegueix epa i
als pa -
icula s quan i a s g andioses
de
plan es
a
p eus i iso is, despe an
un en usiasme
an
g an
a
aquella egió
que,
segons enim en ès, dins
el camp o es al
s'ha
des aca
un
g up,
el
pa i dels «eucalip ò ils»,
que euen
en
aques a espècie l'a b e egene ado
de les
mun anyes es-
panyoles.
Espècies
de
àpid c eixemen
i
aplicacions nomb oses,
no és
pos-
sible enca a p ecisa
el
pape
que els
es à ese a
en
l'esde enido ;
pe ò
sí que
sembla
que
es an des inades
a e una
e i able e olució
a
la
sel icul u a d'algunes zones d'Espanya,
més a més
quan din e
pocs anys,
a
mesu a
que es
agin in ensi ican
els
assaigs,
es
puguin
ecolli dades su icien s
pe a
ixa
el
ac amen
i
o n més adequa a
llu empe amen ,
a i
d'ob eni
el
màxim endimen , an
en
quan-
i a
com en
quali a , dels p oduc es ap o i a s.
De
les
dues cen es espècies econegudes
se n'ha
assaja unes ui-
an a
de
a iades condicions
i
exigències, en possible
la
implan ació
d'aques a b e
a
qualse ol si uació.
Pe Ca alunya es à mol es esa l'espècie «Eucalip us Globulus»,
al
ol a
la de
menys alo , degu
a la
pa icula i a
de
eni
la
ib a
e-