Pinyolada (ruroll, sansa, turtó d'oliva, pinyola, mïls, flàvia) en l'alimentació del bestiar

Ag icul u a 269 ses amb la sepa ació àpida de ses aigües de ege ació, amb la ne eja del molí i la se a bona conse ació. Pe a pode e o es aques es coses s'ha de eni un molí model amb o s els a ançamen s amb el i de pode compe i amb les mi- llo s classe» d'oli i no end e les oli es, que és la base dels olis do- len s. La p opie a epa ida necessi a ag upa -so pe a o ma una sola idea, un sindica ag ícola encamina a de ensa els seus in e es- sos, ja que el que no pugui e un o sol ho aci una ag upació i lla o s no s'hau an de end e les oli es en males condicions com passa amb algunes coma ques, enca a que ambé n'hi ha d'al es que s'han sabu en end e i han o ma un sindica ag ícola, com A esa de Lleyda i d'al es que són l'admi ació pe llu bon o d e i pe - ecció. P enen doncs, exemple d'aques s Sindica s, s'ob ind an bons olis poden -los end e a p eus que ecompensa an els eballs ag í- coles, omen an l'ag icul u a, que és la base del benes a de les na- cions. EMILI ROVIROSA I Con inua à) •» La pinyolada ( ullol, sansa, u ó d'oli a, pinyola, nuïls, làbia) en l'alimen ació del bes ia (Con inuació) Fe es aques es ad e ències, di em que els exemples de acionamen amb pinyolada són mol escassos. (i) Hem e isa una in ena de lli- b es, almenys, pe copia aqui les acions amb el esidu que ens ocupa. Solamen hem oba les següen s: Pe a bous, eball mode a : Ració d'A. Ga o oH Fenc de eça. ' 5 quilos Palla de ce eals 2 » Ba eja de palla de ce eals 6 » » » ga o es. 1 » » » pinyolada ...... il5 » » » a ina de a es c 5 » Pe a po cs a l'eng eix: Ració d'A. Ga o ali Blcda a e a a ge a 3 quilos Pin olada o'Soo » Fa ina de ca n ! o'aSo » Figues 2 * Fa ina d'o di 1 » Bla de mo o 1 » Racions del p o esso B acci B ids en epòs B ids eballan Palla 1'800 quilos 1'400 quilos Pinyolada l'5oo » 1*400 » Fa ina de a es 0*200 » 0*700 » To als 3'5oo quilos 3'5oo quilos d) Vegi's els núme os 11 1 12. I • '. .- • ••••••>,-•,•...• • . ' ' ' 270 Ag icul u a Aques a ació i la següen són calculades pe 100 quilos de pes iu. B k s en ep s B ld» eballan Palla i'8oo quilos i'400 quilos Tu o de llinosa o'aoó. » 0*700 » Pinyolada i'5oo » 1*400 » To als 3'5oo quilos 3'5oo quilos El nos e comunican demana exemples de acionamen sob e o pe a bes ia bo í de eball, epòs i eng eixamen , acions compos es ul a la pinyolada amb alimen s que es cullen al país com palla, enc d'al als. ga o es, segle o sègol, ci ada, o di i la es. Els càlculs de les acions que segueixen han es a e s comp an amb la alo de la pinyolada sense pinyol. Heu's aquí els exemples de acionamen que nosal es assenyalem: A). Racions pe a edells en eng eixamen Pe a un edell de 200 quilos, pes iu: Fenc d'al als . 3 quilos Pinyolada 1 » Ci ada " . - i » Fa es 1 » Pe a un adell de 300 quilos, pes iu : Fenc d'al als 5 quilos Pinyolada 1 '/s * O di l'/i » Fa es 1 » T es se manes abans de eme e aques s animals a l'esco xado , la pinyolada es subs i ui à pe Ja ma eixa quan i a de ci ada, sègol 0 o di. B). Eng eixamen de bò lds adul s Pes iu 5oo quilos: PRIMER PERÍODE DE L'ENGREIXAMET Fenc d'al als 6 quilos Palla .- . . 5 » Pinyolada '. a » O di. , 2 » SEGON PERÍODE Fenc d'al als - , . 8 quilos Palla 4 » Pinyolada. . " 2 » O di. . . 1 2 » Fa es 1 » TERCER I ÚLTIM PERÍODE Fenc d'al als 10 quilos Pinyolada 2 » O di 2 » Ci ada .......,.• 1 » Fa es » Valen les ma eixes ad e ències que s'han e pels edells espec e de la pinyolada. 27Í C). Bous de eball Bou, jo e, 45o quilos, pes iu, eball mode a : Fenc d'al als Q quilos Palla . 3 » Pinyolada 2 » Bou, jo e, 5oo quiles, pes iu, eball mode a : Fenc d'al als. . ' 9 quilos Palla 4 » Pinyolada . 2 » Bou, adul , 600 quilos, pes iu, eballan o : Fenc d'al als.... T 8 quilos Palla , .' . 5 » Pinyolada 3 •» Ga o a (Ce a onia siliqua ) 2 » Ci ada 1 > Fa es o al es g anes lleguminoses '/« » El ma eix animal, en epòs a l'es able: Fenc d'al als. ..,..•. . 2 quilos Palla ió > Pinyolada , 3 » El p o esso B igan i éu una expe iència en la p o íncia de Ba i I I àlia), en 1907, adminis an la pinyolada, p o inen del sul u , a a- ques lle e es aixugades i p enys, en la quan i a dià ia de 750 g ams. Desp és, l'adminis à a les cab es a la dosi de 25o g ams i aJ po c 1,000. Nosal es desconeixem els e ec es de la pinyolada, en els seus a ia s es a s, en la aca en plena lac ació. És pe això que ens abs enim de o mula acions. D). Bes ia de peu odó Egua, 5oo quilos, c ian , 0 bé, ca all eballan lleuge amen : Palla 7 quilos Fenc d'al als. . , 3 » Ga o a. ............... 1 » Pinyolada ...-, 2 » T eball mode a : Palla . . . ... 4 quilos Fenc d'al als. . . '. ". 4 » Ga o a. ............... 2 » Pinyolada. ,....' a » O di 2 » T eball o , empo almen : Palla 2 quilos Fenc d'al als • • 5 » Ga o a. 2 » Pinyolada 2 » O di 2 » Ci ada 2 » 272 • Ag icul u a T eball o , du an lla g emps: Fenc d'al als 5 quilos Ga o a. . 2 » Pinyolada 2 » O di * 2 » Ci ada ...... 2 » Fa es . . . 1 » M. ROSSELL 1 VILA (Acaba à) • ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• B eu no ícia e e en al cul iu dels eucalip us Üà . els eucalip us espècies o es als d'una impo ància incalcu- lable 1 que ins a poc emps a penes ha ien in e essa als sel icul o s espanyols. L>.:s no icies quJ posseïm dels assaigs que a algunes p o íncies del mi idia d'Espanya es enen eali zan des de a alguns emps, no poden ésse més enco a jado es: els esul a s ob ingu s són e i able- men me a ellosos. Alguns pa icula s, sob e o , s'han dis ingi en aquas e mena de eballs; en són una bona p o a les o moses epo- blacions de Peña oya i al es de les p o íncies de Huel a i Se illa, .Cos a d'Algeci as i no d d'À ica. Els se eis públics ampocs han omàs inac ius da an d'ense- nyamen s an edi ican s; 1, obse an la us ici a d'algunes espècies, han assaja amb èxi la subjecció de les dunes de Gua dama i Gadiz. Un elogi especial me eix la asca que e eali zan l'Enginye - Gap de mon s del dis ic e o es al de Màlaga, D. Eladi Ca o, qui, llui an amb l'escasseda de ecu sos an eqüen semp e que de qües ions o es als es ac a, cada any aconsegueix epa i als pa - icula s quan i a s g andioses de plan es a p eus i iso is, despe an un en usiasme an g an a aquella egió que, segons enim en ès, dins el camp o es al s'ha des aca un g up, el pa i dels «eucalip ò ils», que euen en aques a espècie l'a b e egene ado de les mun anyes es- panyoles. Espècies de àpid c eixemen i aplicacions nomb oses, no és pos- sible enca a p ecisa el pape que els es à ese a en l'esde enido ; pe ò sí que sembla que es an des inades a e una e i able e olució a la sel icul u a d'algunes zones d'Espanya, més a més quan din e pocs anys, a mesu a que es agin in ensi ican els assaigs, es puguin ecolli dades su icien s pe a ixa el ac amen i o n més adequa a llu empe amen , a i d'ob eni el màxim endimen , an en quan- i a com en quali a , dels p oduc es ap o i a s. De les dues cen es espècies econegudes se n'ha assaja unes ui- an a de a iades condicions i exigències, en possible la implan ació d'aques a b e a qualse ol si uació. Pe Ca alunya es à mol es esa l'espècie «Eucalip us Globulus», al ol a la de menys alo , degu a la pa icula i a de eni la ib a e-