I58AGRICULTURA
I
RAMADERIA
c eació
de
i e s,
i no es
pogué po a
a
e ne
degu
als
esde enimen s polí ics
de an
is a
memò ia.
I,es publicacions edi ades pe
la
Comissió,
en-
e al es,
es
poden esmen a
:
Snh c. epoblació de. boscos,
pe M.
Ra en ós
(agos 1920).
T eballs
de
epoblació: Plan acions,
pe S.
Vend ell. Ca àleg p o isional
pe a
l'adquisició
de lla o s
i
plan es o es als.
Recol·lecció
de
lla o s, Con eu
del
cas anye
com a espècie o es al. Les dues pe
8.
Vand ell.
CARLES
nu
BATLLE
No es idees d'alimen ació
L
A indus iali zació
de la
amade ia
ha
exi-
gi nous mè odes d'alimen ació,
o, si es
o!,
el
descob imen
<le
nous mè odes
de
acio-
namen
ha
pe mès pode in ensi ica
les
explo-
acions animals.
Un segle en e a,
en
inicia -se
la
concen ació
de les indús ies
a
o a Eu opa, concen ació que
equi algué
a un
consum
de
ca n
com mai 110
s'ha ia egis a , queda a
de e
plan eja
el
p oblema de
la
in ensi icació de
la
p oducció ani-
mal.
En
enda an ,
si es
olia a end e les neces-
si a s
del
consum, una g an pa
de la
amade-
ia d'explo aeió ex ensi a s'ha ia de ans o ma
en sen i in ensiu,
és a
di ,
en el
ma eix emps
s'ha ia
de
p odui doble quan i a
de
ca n,
de
lle
o
d'ous.
Pins alesho es, 110
es
coneixia
pas
al e
mè-
ode d'alimen ació pe als animals p oduc o s
de
ca n
i de
lle que
la
pas u a. Els p a s a i icials
o jus comença en
a
apa èixe .
Els
amade s
in el·ligen s ingue en
la
in uïció
que un
dels
ac o s més impo an s
pe a
in ensi ica
la a-
made ia
e a
l'alimen ació. Químics
i
ag ònoms
pa icipa en ambé
de la
ma eixa c eença.
Ca-
lia oba din e
els
alimen s concen a s (g a-
nes,
a ines, esidus indus ials) l'equi alència
de l'he ba de p a
o
enc, pe al de pode acio-
na degudamen
els
animals.
La
asca
ou
lla -
ga. Omplí
els
úl ims es qua s
del
segle pas-
sa .
De
p ime ,
les
expe iències
es
eali za en
en
els
es ables ; desp és,
les
equi alències
se
ce ca en
en el
labo a o i químic
i,
inalmen ,
amb l'es udi
de la
diges ibili a oma en al e
cop
a
p end e l'animal
pe
subjec e d'expe i-
men .
Deu anys en e a,
la
si uació de
la
ciència b o-
uia ològica
o
dels alimen s
e a la
següen : o s
els alimen s cons en
de
ce es subs àncies,
que
es poden ag upa
en
qua e elemen s : ma è ies
azo ades
o
ni ogenades ; ma è ies g asses
o hi-
d o-ca bonades, cel·lulosa,
i
ma è ies mine als.
Un animal p oduin lle , ca n, g eix, eball,
e cè e a,
ha de
menes e
una
quan i a de e mi-
nada,
i en
deguda p opo ció,
de
ma è ies azo a-
des,
g asses, hid o-ca bonades, cellulòsiques
i
mine als. Aques es ma è ies an
li a
que p o-
inguin
de
l'he ba de p a , d'al als,
de
glans,
de
a ines,
de
g anes,
de
naps, e c.
La
qües ió
és,
que
la
suma d'uni a s nu i i es d'aques es ma-
è ies pugui dona
a
l'animal l'ene gia
0
els ma-
e ials pe
a la
p oducció
a la
qual se'l des ina.
To s els amade s que han aplica els mè odes
d'alimen ació acional han pogu obse a , pe ò,
que el acionamen cien í ic dels animals unes e-
gades dona a bon esul a
i
al es 110.
A què
e a
degu això?
En
animals explo a s
in ensi amen ,
els
po cs
en
pa icula ,
es
epas-
sa a
la
composició
i
llu s acions
i la
se a
e-
lació nu i i a,
i
aques es ope acions
o hi es-
an
bé,
mol s animals
110
augmen a en
de
pes.
Aques a de iciència
no e a
impu able
ni a
la higiene,
ni a la
dis ibució dels alimen s,
ni
a l'alimen ació mine al, degudamen a esa.
Hi
ha ia d'ha e , doncs, quelcom que
la
ciència ig-
no a a, quelcom que escapa a igualmen
als a-
made s p àc ics.
El descob imen de les i amines,
i
més que
el
descob imen llu s e ec es expe imen als, esol-
gue en
en
pa
la
i egula i a que s'obse a a
en
els
eng eixamen s in ensius
de
pocs, p in-
cipalmen . Pe ò,
una
ació ben do ada
de
i a-
mines, com així ma eix d'àcids amina s,
no
e-
solia enca a sa is ac ò iamen les de iciències ob-
se ades
en
qualse ol eng eixainen nomb ós,
puix que
si bé els
po cs sacs de mal p o i ,
no
abunda en an ,
ni es
queda en
an
en e a,
no
AGRICULTURA 1 RAMADERIA159
pe això desapa eixien del o . Pe consegüen ,
a la ació hi manca a enca a una al a cosa. I
aques a cosa que manca a ha es a obada : són
els aigs ul a iole a.
-M . Dubois, de B ussel·les, químic i biòleg, ha
es a qui lia ingu la idea de so me e alimen s
a l'acció dels aigs ul a iole a. El p ocedimen ,
M . Dubois el man é sec e , basan -se en el e
que el descob imen li ha cos a mol es penes
i, a ies. És jus que ell l'explo i, puix que l'cx-
plo ació del sec e ep esen a la ecompensa als
es o ços esme ça s.
Ris aigs ul a iole a són aigs que es oben
a la llum sola , són els aigs que causen les in-
solacions, els aigs que en països opicals a i-
ben a des ui po cions ce eb als i deixen els
a aca s que queden amb ida, una pa àlisi, un
idio isme o al a a ecció ne iosa g eu. Això es
la pa dolen a. -Ii¿' pa bona és ep esen ada
pe l'ene gia que els aigs ul a iole a diposi en
a les plan es p incipalmen a les ulles. M . Du-
bois,
a i icialmen con e eix- a les subs àncies
alimen ícies l'ene gia dels aigs ul a iole a, de
mane a que l'anima] que consumeix una pa
dels alimen s ac a s pels aigs ul a iole a,
gaudeix de les ma eixes p opie a s que les dels
animals que consumeixen o dinà iamen alimen s
e ds,
com pe exemple, les bès ies que pas u-
en. És a di , els animals que iuen exclusi a-
men de la pas u a, amb un mínim d'alimen s
assimileu una g an quan i a de subs ancies, i
p incipalmen les mine als.
¿Què succeeix en un eng eixamen in ensiu de
po cs,
és a di , aciona s quasi exclusi amen
amb alimen s concen a s, es abula s, comença
des que els animals són desmamáis o als dos i
mig o es mesos? Si aques eng eixamen és
d'una qua an ena de po cs, es eu à a l'acaba-
men una desigual a de pesos. Men e uns po cs
an 160 quilos, al es 110 en pesen més que 100,
i en e aques s dos ex emes es oben les dues
e ce es pa s d'animals.
Aques es di e ències de pes, que de egades
són supe io s al cinquan a pe cen , no s'obse -
en mai en animals so mesos a la pas u a, 0
que ebin una g an quan i a de a a ge e d.
Pe ò,
ací p ecisamen es a cl nus de la qües ió.
Si als po cs, o al es animals d'explo ació in-
ensi a, se'ls dóna una g an quan i a de a a -
ge e d, l'augmen de pes ob ingu és poc, pe ò
és mol pe la quan i a de ma è ia seca que
l'animal ha consumi . Ü di d'una al a mane a :
es quilos de a a ge e d con enen 750 g ams
de ma è ia seca, men e que la ma eixa quan i-
a de ma è ia seca és con inguda en 800 g ams
de a ina. Un nod ís de cinquan a quilos men-
jan es quilos de a a ges e ds, el seu ape-
i queda à sa is e , pe ò com que només hau A
ing essa 750 g ams de ma è ia seca, l'augmen
de pes de. la bès ia se à insigni ican . Aques
ma eix po c és capaç de menja dià iamen dos
quilos de a ina, que con enen 1.S00 g ams de
ma e ia seca, i po eali za un augmen de
pes dia i de 500 g ams, men e que amb els es
quilos de a a ge e d el guany que aci amb
p ou eines a iba à a cen g ams dia is.
En els nod issos so mesos a ègim e d o a
la pas u a, no hi hau à gai es di e ències de des-
en o llamen en e ells, i això se à degu a què
assimila an comple amen l'alimen inge i . En
can i, els nod issos de cinquan a quilos que aug-
men en 500 g ams dia is menjan dos quilos de
a ina, quan pesa an 140 quilos en menja an es
i mig i no augmen a an gai e més de mig quilo
dia i. í<s a di , que l'assimilació dels alimen s
po ana en mol es ocasions del simple al doble.
A què és deguda aques a eno me di e ència?
L'o ganisme animal necessi a, ul a dels àcids
amina s i i amines, l'ene gia p o inen dels
aigs ul a iole a. Quan aques a ene gia ul a-
iole a manca, una g an pa dels alimen s pas-
sen pel ub diges iu com si passessin pe una
pa e encimen ada, és a di , no es ans o men
en sang. Si l'ene gia ul a iole a es à con inguda
en els a a ges e ds, alesho es, en emplena
l'es ómac dels po cs d'aques s a a ges, es p i-
a els animals de pode menja la quan i a de
a ina o d'al e alimen que po a abundosamen
les subs àncies que
s'han
de ans o ma en ca n
i g eix.
L'ideal ó a que els alimen s concen a s in-
guessin la p opie a de deixa -se assimila , com
si ossin a a ges e ds. I això és, p ecisamen ,
el que aconsegueix M . Dubois amb l'aplicació
dels aigs ul a iole a.
Veus ací, doncs, com la idea més no a en l'ali-
men ació no és, al capda all, al a cosa que la
ansplan ació d'una p àc ica an iquíssima, la de
dona e d abundosamen a o a mena de bes-
ia . M . Dubois no ha e més que concen a ,
pe di -ho així, le.s p opie a s enè giques i as.si-
milado es de es' 0 qua e quilos de a a ge
e d en un g apade de a ina.
El descob imen de M . Dubois és una epe-
ició del e cien í ic gene ali za de la concen-
ació, almen com la mo ina ho és del cascall,
l'alcohol del i, l'essència de a igola del imol,
o l'ai e comp imi del en .
M. ROSSELL I VILA