Noves idees d'alimentació

I58AGRICULTURA I RAMADERIA c eació de i e s, i no es pogué po a a e ne degu als esde enimen s polí ics de an is a memò ia. I,es publicacions edi ades pe la Comissió, en- e al es, es poden esmen a : Snh c. epoblació de. boscos, pe M. Ra en ós (agos 1920). T eballs de epoblació: Plan acions, pe S. Vend ell. Ca àleg p o isional pe a l'adquisició de lla o s i plan es o es als. Recol·lecció de lla o s, Con eu del cas anye com a espècie o es al. Les dues pe 8. Vand ell. CARLES nu BATLLE No es idees d'alimen ació L A indus iali zació de la amade ia ha exi- gi nous mè odes d'alimen ació, o, si es o!, el descob imen <le nous mè odes de acio- namen ha pe mès pode in ensi ica les explo- acions animals. Un segle en e a, en inicia -se la concen ació de les indús ies a o a Eu opa, concen ació que equi algué a un consum de ca n com mai 110 s'ha ia egis a , queda a de e plan eja el p oblema de la in ensi icació de la p oducció ani- mal. En enda an , si es olia a end e les neces- si a s del consum, una g an pa de la amade- ia d'explo aeió ex ensi a s'ha ia de ans o ma en sen i in ensiu, és a di , en el ma eix emps s'ha ia de p odui doble quan i a de ca n, de lle o d'ous. Pins alesho es, 110 es coneixia pas al e mè- ode d'alimen ació pe als animals p oduc o s de ca n i de lle que la pas u a. Els p a s a i icials o jus comença en a apa èixe . Els amade s in el·ligen s ingue en la in uïció que un dels ac o s més impo an s pe a in ensi ica la a- made ia e a l'alimen ació. Químics i ag ònoms pa icipa en ambé de la ma eixa c eença. Ca- lia oba din e els alimen s concen a s (g a- nes, a ines, esidus indus ials) l'equi alència de l'he ba de p a o enc, pe al de pode acio- na degudamen els animals. La asca ou lla - ga. Omplí els úl ims es qua s del segle pas- sa . De p ime , les expe iències es eali za en en els es ables ; desp és, les equi alències se ce ca en en el labo a o i químic i, inalmen , amb l'es udi de la diges ibili a oma en al e cop a p end e l'animal pe subjec e d'expe i- men . Deu anys en e a, la si uació de la ciència b o- uia ològica o dels alimen s e a la següen : o s els alimen s cons en de ce es subs àncies, que es poden ag upa en qua e elemen s : ma è ies azo ades o ni ogenades ; ma è ies g asses o hi- d o-ca bonades, cel·lulosa, i ma è ies mine als. Un animal p oduin lle , ca n, g eix, eball, e cè e a, ha de menes e una quan i a de e mi- nada, i en deguda p opo ció, de ma è ies azo a- des, g asses, hid o-ca bonades, cellulòsiques i mine als. Aques es ma è ies an li a que p o- inguin de l'he ba de p a , d'al als, de glans, de a ines, de g anes, de naps, e c. La qües ió és, que la suma d'uni a s nu i i es d'aques es ma- è ies pugui dona a l'animal l'ene gia 0 els ma- e ials pe a la p oducció a la qual se'l des ina. To s els amade s que han aplica els mè odes d'alimen ació acional han pogu obse a , pe ò, que el acionamen cien í ic dels animals unes e- gades dona a bon esul a i al es 110. A què e a degu això? En animals explo a s in ensi amen , els po cs en pa icula , es epas- sa a la composició i llu s acions i la se a e- lació nu i i a, i aques es ope acions o hi es- an bé, mol s animals 110 augmen a en de pes. Aques a de iciència no e a impu able ni a la higiene, ni a la dis ibució dels alimen s, ni a l'alimen ació mine al, degudamen a esa. Hi ha ia d'ha e , doncs, quelcom que la ciència ig- no a a, quelcom que escapa a igualmen als a- made s p àc ics. El descob imen de les i amines, i més que el descob imen llu s e ec es expe imen als, esol- gue en en pa la i egula i a que s'obse a a en els eng eixamen s in ensius de pocs, p in- cipalmen . Pe ò, una ació ben do ada de i a- mines, com així ma eix d'àcids amina s, no e- solia enca a sa is ac ò iamen les de iciències ob- se ades en qualse ol eng eixainen nomb ós, puix que si bé els po cs sacs de mal p o i , no abunda en an , ni es queda en an en e a, no AGRICULTURA 1 RAMADERIA159 pe això desapa eixien del o . Pe consegüen , a la ació hi manca a enca a una al a cosa. I aques a cosa que manca a ha es a obada : són els aigs ul a iole a. -M . Dubois, de B ussel·les, químic i biòleg, ha es a qui lia ingu la idea de so me e alimen s a l'acció dels aigs ul a iole a. El p ocedimen , M . Dubois el man é sec e , basan -se en el e que el descob imen li ha cos a mol es penes i, a ies. És jus que ell l'explo i, puix que l'cx- plo ació del sec e ep esen a la ecompensa als es o ços esme ça s. Ris aigs ul a iole a són aigs que es oben a la llum sola , són els aigs que causen les in- solacions, els aigs que en països opicals a i- ben a des ui po cions ce eb als i deixen els a aca s que queden amb ida, una pa àlisi, un idio isme o al a a ecció ne iosa g eu. Això es la pa dolen a. -Ii¿' pa bona és ep esen ada pe l'ene gia que els aigs ul a iole a diposi en a les plan es p incipalmen a les ulles. M . Du- bois, a i icialmen con e eix- a les subs àncies alimen ícies l'ene gia dels aigs ul a iole a, de mane a que l'anima] que consumeix una pa dels alimen s ac a s pels aigs ul a iole a, gaudeix de les ma eixes p opie a s que les dels animals que consumeixen o dinà iamen alimen s e ds, com pe exemple, les bès ies que pas u- en. És a di , els animals que iuen exclusi a- men de la pas u a, amb un mínim d'alimen s assimileu una g an quan i a de subs ancies, i p incipalmen les mine als. ¿Què succeeix en un eng eixamen in ensiu de po cs, és a di , aciona s quasi exclusi amen amb alimen s concen a s, es abula s, comença des que els animals són desmamáis o als dos i mig o es mesos? Si aques eng eixamen és d'una qua an ena de po cs, es eu à a l'acaba- men una desigual a de pesos. Men e uns po cs an 160 quilos, al es 110 en pesen més que 100, i en e aques s dos ex emes es oben les dues e ce es pa s d'animals. Aques es di e ències de pes, que de egades són supe io s al cinquan a pe cen , no s'obse - en mai en animals so mesos a la pas u a, 0 que ebin una g an quan i a de a a ge e d. Pe ò, ací p ecisamen es a cl nus de la qües ió. Si als po cs, o al es animals d'explo ació in- ensi a, se'ls dóna una g an quan i a de a a - ge e d, l'augmen de pes ob ingu és poc, pe ò és mol pe la quan i a de ma è ia seca que l'animal ha consumi . Ü di d'una al a mane a : es quilos de a a ge e d con enen 750 g ams de ma è ia seca, men e que la ma eixa quan i- a de ma è ia seca és con inguda en 800 g ams de a ina. Un nod ís de cinquan a quilos men- jan es quilos de a a ges e ds, el seu ape- i queda à sa is e , pe ò com que només hau A ing essa 750 g ams de ma è ia seca, l'augmen de pes de. la bès ia se à insigni ican . Aques ma eix po c és capaç de menja dià iamen dos quilos de a ina, que con enen 1.S00 g ams de ma e ia seca, i po eali za un augmen de pes dia i de 500 g ams, men e que amb els es quilos de a a ge e d el guany que aci amb p ou eines a iba à a cen g ams dia is. En els nod issos so mesos a ègim e d o a la pas u a, no hi hau à gai es di e ències de des- en o llamen en e ells, i això se à degu a què assimila an comple amen l'alimen inge i . En can i, els nod issos de cinquan a quilos que aug- men en 500 g ams dia is menjan dos quilos de a ina, quan pesa an 140 quilos en menja an es i mig i no augmen a an gai e més de mig quilo dia i. í<s a di , que l'assimilació dels alimen s po ana en mol es ocasions del simple al doble. A què és deguda aques a eno me di e ència? L'o ganisme animal necessi a, ul a dels àcids amina s i i amines, l'ene gia p o inen dels aigs ul a iole a. Quan aques a ene gia ul a- iole a manca, una g an pa dels alimen s pas- sen pel ub diges iu com si passessin pe una pa e encimen ada, és a di , no es ans o men en sang. Si l'ene gia ul a iole a es à con inguda en els a a ges e ds, alesho es, en emplena l'es ómac dels po cs d'aques s a a ges, es p i- a els animals de pode menja la quan i a de a ina o d'al e alimen que po a abundosamen les subs àncies que s'han de ans o ma en ca n i g eix. L'ideal ó a que els alimen s concen a s in- guessin la p opie a de deixa -se assimila , com si ossin a a ges e ds. I això és, p ecisamen , el que aconsegueix M . Dubois amb l'aplicació dels aigs ul a iole a. Veus ací, doncs, com la idea més no a en l'ali- men ació no és, al capda all, al a cosa que la ansplan ació d'una p àc ica an iquíssima, la de dona e d abundosamen a o a mena de bes- ia . M . Dubois no ha e més que concen a , pe di -ho així, le.s p opie a s enè giques i as.si- milado es de es' 0 qua e quilos de a a ge e d en un g apade de a ina. El descob imen de M . Dubois és una epe- ició del e cien í ic gene ali za de la concen- ació, almen com la mo ina ho és del cascall, l'alcohol del i, l'essència de a igola del imol, o l'ai e comp imi del en . M. ROSSELL I VILA