446 Ag icul u a
cas que en sob e ingués una desp és del ac amen , aques s'hau ia
de epe i .
Un al e p ocedimen mol usa en algunes coma ques ance-
ses pe a de ensa -se de l'in asió de malal ies (bole s i insec es) i
que dóna mol bons esul a s, en quan es e e eix al co e de les
pomes, és el d'embolica els ui s en saque s de pape . El sac e i a
la con aminació del ui , que c eix sa i adqui eix al ma eix emps
un aspec e, una colo i un gus més delica . Pe ò es ac a d'un
p ocedimen que en l'ac uali a no po eni aplicació al nos e país.
Pe a que esul i econòmic els a b es han d'ésse c ia s baixos.
AUGUST MATONS
No es
pe al
p òxim concu s de ep oduc o s
de l'espècie ca allina
Mol a ia es celeb a à al Baix Empo dà el p ime concu s de
ep oduc o s de l'espècie ca allina, o gani za pe la Mancomuni a .
En o s els Concu sos la qües ió essencial és ma ca l'o ien ació,
i si en el passa Concu s de bo ins lle e s del Vallès l'o ien ació p esa
ou ben medi ada, en el p òxim de To£¿osjl cal que ho sigui igual-
men , ja que el p oblema és di e en .
Pe al Concu s del Vallès, ha en -se escolli la aça «schwi z», no
hi ha ia més que assenyala els ca àc e s de la aça, ca àc e s ben
conegu s i es udia s en di e en s països. Mes, pel que a ec a al Con-
cu s ca allí, la qües ió de la aça és un poc delicada.
En aonem, p ime amen , del ca all que ens cal explo a o p o-
dui a Ca alunya. El ipus de ca all de sella, de momen queda
elimina : o a de qua e a is òc a es que p ac iquen l'equi ació, ningú
més mun a a ca all. Hi hau ia un al e comp ado : l'Exè ci ; pe ò
aques no paga bé aques a mena d'animals.
Els ca alls de i pesa o de ca o se ien ecomanables si no in-
guesim a la is a un enemic in encible: l'au o-camió. El p o esso
Dechamb e em deia que a Pa ís, en un e mini de dos anys, el ca all
de i pesa se ia sub i uï pel mo o inanima . El cas, na u almen ,
es epe i à a Ba celona din e d'un espai de mol s pocs anys. Pe
consegüen ó a una imp udència ecomana la p oducció d'uns ani-
mals des ina s en cu a da a a desapa èixe .
Si els dos ipus ca allins discu i s, el de sella i el de ca o, se ia
pe niciós c ia -los, a can i l'animal d'ap i uds mix es, el ca all, que
el ma eix se eix pe a po a in -i-cinc quin ans a o a eu que pe
a enganxa -lo a una a ana ma xan a do ze quilòme es pe ho a,
que po llau a o po llui en un ílbu i, que és a p opòsi pe a un
co xe de epa imen u bà o pe a passeigs a la sella, que és ambé
l'animal que demana l'a ille ia, aques ca all és el que ens con é
p odui .
Ag icul u a 447
El ca all que es coneix amb el nom d'ag ícola, d'a ille , cob,
hakney, el ca all dels senyo s de mi ja o una, el ca all de a a-
na, e c., és un animal de 475 a 525 quilos de pes, deJT58 me es, d'al- /
cada, iu, ben con o ma .
Aques és el ca all que l'au omòbil o al e mo o iga à més a
subs i ui , el ca all que é més so ida, el pol e que els alencians
énen a comp a -nos, l'animal que és enu des del deslle amen ins
als qua e anys, i semp e a bon p eu, i, en i, el ipus de ca all e s
el qual es oba decan ada l'ac ual p oducció ca alana.
A a bé:
peí*
a p odui aques s ipus de ca all, ¿quins ep oduc o s
s'han
de menes e ? Si el ipus exis eix, ep oduc o s de la aça de la
qual o ma pa . Això és e iden . Són ca alls ipus, pe les susdi es
ap i uds mix es, els ca alls de aça b e ona, els pe i s pe xe ens i els
pe i s a denesos, pe exemple.
Sembla ia, doncs, que el p oblema es a ia esol no adme en
en els concu sos sinó animals pe anyen s a una de les aces les
ca ac e ís iques de les quals s'ajus essin al ca all que s'ha de p o-
dui .
Ce amen que això es pod ia e si Ca alunya os un poble on
la indús ia ca allina mai hagués exis i , i que a a s'hi olgués es-
abli . Pe ò els amade s ca alans enen en l'espècie ca allina in e-
essos c ea s, els quals no es an pas mol lluny d'aquella p oducció
ideal o pe ec a e s la qual han de condui els concu sos de la Man-
comuni a .
En e ec e: en les coma ques amade es ca alanes obem una po-
blació ca allina he e ogènia, des del pun de is a acial, pe ò més
0 menys p op del ipus ideal que es ac a de p odui .
Pe consegüen , la eina que s'ha de e és uni ica els ca àc e s
è nics:
que o s els ca alls semblin ab ica s amb el ma eix mo ilo, és
a di , dona a l'espècie ca allina la uni a que li manca.
La ixació dels ca àc e s è nics o de aça compo en al ma eix
emps la ixesa de les ap i uds, pe ò no el con a i. D'aquí la neces-
si a d'es abli de ini i amen aques s ca àc e s; d'aquí la impo àn-
cia de la aça.
Quan només es enen en comp e les ap i uds dels ca alls i no la
aça, o sia els ca àc e s è nics, aques s ca alls con e i s en ep oduc-
o s no donen els esul a s que se n'espe en. És pe aques a aó que
els ep oduc o s (semen als i eugues) han de p esen a els ma eixos
ca àc e s acials, o del con a i els pol es que s'ob enen no s'assem-
blen en e amen a llu s pa es. Tal és el cas dels ep oduc o s no -
olk-b e ons.
Això es comp èn àcilmen . Si ba egem un li e de i cla amb
un al e li e de i neg e ob ind em una ba eja de colo ; si un d'a-
ques s ins és dolç i l'al e sec, la mescla pe me à d'ob eni un i
que no se à an dolç com el li e de i que ho e a en o ali a . Supo-
sem que aques a ba eja és del gus del nos e palada : lla o s di em
que hem oba el i que olíem. Una cosa pa eguda succeeix amb
els ca alls no olk-b e ons, els quals esul en d'una ba eja del
no òlk i del b e ó. El p ime és un ca all enè gic; l'al e, un animal
ample i esis en . Unin aques es dues quali a s quan la ba eja 0
448
Ag icul u a
c euamen su bé, enim un magní ic ca all de les ap i uds que bus-
cà em, o sia el no olk-b e ó ideal.
Pe ò una cosa és la ba eja del i de dos ceps di e en s i al a
és que la hib idació d'aques s dos ceps donin un i igual al que e-
sul a de la ba eja. Si el ca all no olk-b e ó és un bon animal com
a a ille , ag ícola, d'ap i uds mix es, e c., aques ma eix animal no
esul a com a ep oduc o . En uni dos no olk-b e ons el pa imoni
he edi a i no es combina ma emà icamen , i és pe això que aques
mes issa ge p odueix gai ebé semp e pol es mal con o ma s.
Doncs, si en lloc d'uni ep oduc o s de capi als biològics di e-
en s s'acoblen ep oduc o s de ca àc e s è nics semblan s, els p oduc-
es i a an a la uni icació. És pe aques mo iu que els subjec es de
aces pu es o s semblen ge mans.
Gal que al p òxim Concu s de l'espècie ca allina s'hi agi a su-
ma ca àc e s i no a oposa -los en e sí. A Ca alunya hi ha p ou
animals de pe il còncau, pe il que p o é del b e ó i del belga: aces,
ambdues, de bones amplades i p opo cionades a les necessi a s que el
me ca exigeix.
Els ca alls de pe il con ex, jo en enc que s'hau ien d'exclou e
dels concu sos a l'objec e d'uni ica el ipus è nic an a ia com os
possible.
En una pa aula: Ca alunya, seqüència d'una sè ie no in e om-
puda d'impo acions de o es les aces i de o es les ba eges, ha de-
ingu la Babilonia de l'espècie ca allina. La Mancomuni a , p e-
enen acaba amb les impo acions (amb aques iu d'o que cada any
su de la nos a e a) i olen que els nos es amade s es ab iquin
llu s ca alls, s'imposa c ea , amb els ma eixos elemen s amb què
comp em, una aça p òpia, aça que esul a à dels ep oduc o s de
pe il còncau exis en s, absolu amen adap a s al ègim al qual els
so me en els nos es amade s, al clima, a les al es condicions am-
bien s; i sob e o una aça con o mada a la olun a dels nos es
comp ado s de ca alls.
M. ROSSELL I VILA
A en a ges de l'associació
en la c ia del cuc de seda
Fa anys que els acapa ado s del capoll de seda paga en el quilo,
en esc, a l'i iso i p eu de 2'50 pesse es, quan i a que no compensa
les despeses de colli la ulla pe a dona -los menja .
Els p opie a is de mo e es, disgus a s en eu e el poc bene ici
que eien de llu s plan ius, olien, els més exal a s, a enca -les
pe què e a bu la -se de llu suo i no enien mi jans pe a conse a
el capoll i espe a la puja, ja que als in dies, ap oximadamen ,
su la papallona i alesho es pe el capoll o son p eu, pe què queda
ompu el il que ha e el «cuc» i no po ila -se.