Notes per al pròxim concurs de reproductors de la raça cavallina al Baix Empordà

446 Ag icul u a cas que en sob e ingués una desp és del ac amen , aques s'hau ia de epe i . Un al e p ocedimen mol usa en algunes coma ques ance- ses pe a de ensa -se de l'in asió de malal ies (bole s i insec es) i que dóna mol bons esul a s, en quan es e e eix al co e de les pomes, és el d'embolica els ui s en saque s de pape . El sac e i a la con aminació del ui , que c eix sa i adqui eix al ma eix emps un aspec e, una colo i un gus més delica . Pe ò es ac a d'un p ocedimen que en l'ac uali a no po eni aplicació al nos e país. Pe a que esul i econòmic els a b es han d'ésse c ia s baixos. AUGUST MATONS No es pe al p òxim concu s de ep oduc o s de l'espècie ca allina Mol a ia es celeb a à al Baix Empo dà el p ime concu s de ep oduc o s de l'espècie ca allina, o gani za pe la Mancomuni a . En o s els Concu sos la qües ió essencial és ma ca l'o ien ació, i si en el passa Concu s de bo ins lle e s del Vallès l'o ien ació p esa ou ben medi ada, en el p òxim de To£¿osjl cal que ho sigui igual- men , ja que el p oblema és di e en . Pe al Concu s del Vallès, ha en -se escolli la aça «schwi z», no hi ha ia més que assenyala els ca àc e s de la aça, ca àc e s ben conegu s i es udia s en di e en s països. Mes, pel que a ec a al Con- cu s ca allí, la qües ió de la aça és un poc delicada. En aonem, p ime amen , del ca all que ens cal explo a o p o- dui a Ca alunya. El ipus de ca all de sella, de momen queda elimina : o a de qua e a is òc a es que p ac iquen l'equi ació, ningú més mun a a ca all. Hi hau ia un al e comp ado : l'Exè ci ; pe ò aques no paga bé aques a mena d'animals. Els ca alls de i pesa o de ca o se ien ecomanables si no in- guesim a la is a un enemic in encible: l'au o-camió. El p o esso Dechamb e em deia que a Pa ís, en un e mini de dos anys, el ca all de i pesa se ia sub i uï pel mo o inanima . El cas, na u almen , es epe i à a Ba celona din e d'un espai de mol s pocs anys. Pe consegüen ó a una imp udència ecomana la p oducció d'uns ani- mals des ina s en cu a da a a desapa èixe . Si els dos ipus ca allins discu i s, el de sella i el de ca o, se ia pe niciós c ia -los, a can i l'animal d'ap i uds mix es, el ca all, que el ma eix se eix pe a po a in -i-cinc quin ans a o a eu que pe a enganxa -lo a una a ana ma xan a do ze quilòme es pe ho a, que po llau a o po llui en un ílbu i, que és a p opòsi pe a un co xe de epa imen u bà o pe a passeigs a la sella, que és ambé l'animal que demana l'a ille ia, aques ca all és el que ens con é p odui . Ag icul u a 447 El ca all que es coneix amb el nom d'ag ícola, d'a ille , cob, hakney, el ca all dels senyo s de mi ja o una, el ca all de a a- na, e c., és un animal de 475 a 525 quilos de pes, deJT58 me es, d'al- / cada, iu, ben con o ma . Aques és el ca all que l'au omòbil o al e mo o iga à més a subs i ui , el ca all que é més so ida, el pol e que els alencians énen a comp a -nos, l'animal que és enu des del deslle amen ins als qua e anys, i semp e a bon p eu, i, en i, el ipus de ca all e s el qual es oba decan ada l'ac ual p oducció ca alana. A a bé: peí* a p odui aques s ipus de ca all, ¿quins ep oduc o s s'han de menes e ? Si el ipus exis eix, ep oduc o s de la aça de la qual o ma pa . Això és e iden . Són ca alls ipus, pe les susdi es ap i uds mix es, els ca alls de aça b e ona, els pe i s pe xe ens i els pe i s a denesos, pe exemple. Sembla ia, doncs, que el p oblema es a ia esol no adme en en els concu sos sinó animals pe anyen s a una de les aces les ca ac e ís iques de les quals s'ajus essin al ca all que s'ha de p o- dui . Ce amen que això es pod ia e si Ca alunya os un poble on la indús ia ca allina mai hagués exis i , i que a a s'hi olgués es- abli . Pe ò els amade s ca alans enen en l'espècie ca allina in e- essos c ea s, els quals no es an pas mol lluny d'aquella p oducció ideal o pe ec a e s la qual han de condui els concu sos de la Man- comuni a . En e ec e: en les coma ques amade es ca alanes obem una po- blació ca allina he e ogènia, des del pun de is a acial, pe ò més 0 menys p op del ipus ideal que es ac a de p odui . Pe consegüen , la eina que s'ha de e és uni ica els ca àc e s è nics: que o s els ca alls semblin ab ica s amb el ma eix mo ilo, és a di , dona a l'espècie ca allina la uni a que li manca. La ixació dels ca àc e s è nics o de aça compo en al ma eix emps la ixesa de les ap i uds, pe ò no el con a i. D'aquí la neces- si a d'es abli de ini i amen aques s ca àc e s; d'aquí la impo àn- cia de la aça. Quan només es enen en comp e les ap i uds dels ca alls i no la aça, o sia els ca àc e s è nics, aques s ca alls con e i s en ep oduc- o s no donen els esul a s que se n'espe en. És pe aques a aó que els ep oduc o s (semen als i eugues) han de p esen a els ma eixos ca àc e s acials, o del con a i els pol es que s'ob enen no s'assem- blen en e amen a llu s pa es. Tal és el cas dels ep oduc o s no - olk-b e ons. Això es comp èn àcilmen . Si ba egem un li e de i cla amb un al e li e de i neg e ob ind em una ba eja de colo ; si un d'a- ques s ins és dolç i l'al e sec, la mescla pe me à d'ob eni un i que no se à an dolç com el li e de i que ho e a en o ali a . Supo- sem que aques a ba eja és del gus del nos e palada : lla o s di em que hem oba el i que olíem. Una cosa pa eguda succeeix amb els ca alls no olk-b e ons, els quals esul en d'una ba eja del no òlk i del b e ó. El p ime és un ca all enè gic; l'al e, un animal ample i esis en . Unin aques es dues quali a s quan la ba eja 0 448 Ag icul u a c euamen su bé, enim un magní ic ca all de les ap i uds que bus- cà em, o sia el no olk-b e ó ideal. Pe ò una cosa és la ba eja del i de dos ceps di e en s i al a és que la hib idació d'aques s dos ceps donin un i igual al que e- sul a de la ba eja. Si el ca all no olk-b e ó és un bon animal com a a ille , ag ícola, d'ap i uds mix es, e c., aques ma eix animal no esul a com a ep oduc o . En uni dos no olk-b e ons el pa imoni he edi a i no es combina ma emà icamen , i és pe això que aques mes issa ge p odueix gai ebé semp e pol es mal con o ma s. Doncs, si en lloc d'uni ep oduc o s de capi als biològics di e- en s s'acoblen ep oduc o s de ca àc e s è nics semblan s, els p oduc- es i a an a la uni icació. És pe aques mo iu que els subjec es de aces pu es o s semblen ge mans. Gal que al p òxim Concu s de l'espècie ca allina s'hi agi a su- ma ca àc e s i no a oposa -los en e sí. A Ca alunya hi ha p ou animals de pe il còncau, pe il que p o é del b e ó i del belga: aces, ambdues, de bones amplades i p opo cionades a les necessi a s que el me ca exigeix. Els ca alls de pe il con ex, jo en enc que s'hau ien d'exclou e dels concu sos a l'objec e d'uni ica el ipus è nic an a ia com os possible. En una pa aula: Ca alunya, seqüència d'una sè ie no in e om- puda d'impo acions de o es les aces i de o es les ba eges, ha de- ingu la Babilonia de l'espècie ca allina. La Mancomuni a , p e- enen acaba amb les impo acions (amb aques iu d'o que cada any su de la nos a e a) i olen que els nos es amade s es ab iquin llu s ca alls, s'imposa c ea , amb els ma eixos elemen s amb què comp em, una aça p òpia, aça que esul a à dels ep oduc o s de pe il còncau exis en s, absolu amen adap a s al ègim al qual els so me en els nos es amade s, al clima, a les al es condicions am- bien s; i sob e o una aça con o mada a la olun a dels nos es comp ado s de ca alls. M. ROSSELL I VILA A en a ges de l'associació en la c ia del cuc de seda Fa anys que els acapa ado s del capoll de seda paga en el quilo, en esc, a l'i iso i p eu de 2'50 pesse es, quan i a que no compensa les despeses de colli la ulla pe a dona -los menja . Els p opie a is de mo e es, disgus a s en eu e el poc bene ici que eien de llu s plan ius, olien, els més exal a s, a enca -les pe què e a bu la -se de llu suo i no enien mi jans pe a conse a el capoll i espe a la puja, ja que als in dies, ap oximadamen , su la papallona i alesho es pe el capoll o son p eu, pe què queda ompu el il que ha e el «cuc» i no po ila -se.