L'ART^DBL
PAGÈS
pe i a senyal
de
malal ia. Sepa a s con enien men
els
pollas es
de les
polles,
se
senyala an
els
caps, segons agin des ina s
a
ésse ep oduc o s,
o ponedo s,
o a
l'eng eix,
o al
capona ge,
e c.
ELS CAPONS.
—
Pe
a
ob eni bons capons
pe a
Nadal,
cal
comença
o -
segui escollin pollas es igo osos
de
qua e
a sis
mesos.
Cal
ana
amb
comp e
al e la
ex acció dels es ículs
pe a e
capons, puix
si
queda
an
sols
una
pe i a po ció din e
de
l'animal,
s'hi
op odueix,
i
d'aquí
e
que
hi
hagi
un
sens nomb e
de
pollas es que passen
pe
capons
i
donen isibles
mani es acions sexuals, can an com galls comple s.
En
el e i able capó,
les pa s ca noses del
cap
pe den
o el iu
colo
de
sang.
VARIS: Els
pagons (pa os), ànecs, oques, aisans, guiñees
i
pe dius, es an
a a
en
plena p oducció.
A les
di ui ho es
de
nascu s dèu comença -se
a
en-
senya
los a
menja , emplean
els
alimen s indica s
en el
núme o
del mes
da e .
Es
ind à mol .
en
comp e
que els
con é ca n
i
e du a,
lo
ma eix
als pe i s que
als
ep oduc o s.
Els ous
de
pe diu, que
en
els boscos
es
oben abandona s, eculli s amb
comp e,
es
posa an o segui
a
incuba ; ani an neixen sense o d e,
i
poden
c ia -se sense g ans di icul a s.
PERE PAPIOL FORT
Di ec o del Cen e d'In o mació A ícola
CQane a
de
oba alimen s ba a s
pel bes ia
Hem is que
la
bonda
de
l'alimen no es basa
en la
quan i a ; que
100
ki-
log ams de epadella e da
no
equi alen pas
a
100 de epadella seca,
que
la composició química
del
bla -de-mo o
es
di e en
de la
composició
de la
ga o a,
i
aques a de
la
ci ada, e c. De mane a que el alo dels alimen s e-
posa en
sa
iquesa nod i i a,
i, en
cap mane a, en el pès dels ma eixos. Així,
men es 100 kilos
de
pas anagues con enen 10,14 (1) kilos
en
p incipis nod i-
ius
(o ,
pla a
i
calde illa), els.naps
ne
enen solamen 6,4,
el
bleda- a a
a a ge 9,4
i les
nyàma es
16,7. La
epadella enc,
és a di ,
seca,
é
42,74 kilos
de
p incipis nod i ius
pe
cada 100 kilos
de di
enc;
la
use da,
o
(1) P incipis nod i ius
de
la
pas anaga:
Ma e ia aco ada
(o )
O18
Ma e ia hid o-ca bonanda
i
g assa (plaïa)
.... 9,14
Celulosa (calde illa) *h
0,2
To al
de
p incipis nod i ius
10,14
L'ART
DEL
PAGÈS
au als,
35;
l'he ba g anada,
o
ci ada, 29,82;
el
ma gall 31,82.
I amb les g a-
nes passa
el
ma eix: 100 kilos d'o di con enen 74 p incipis nod i ius;
de
ci a-
da 63,2;
i de
bla -de-mo o S2,5.
Amb
les
dades
que
s'acaben d'exposa sembla que
el
na u al ó a
que els
p eus
que
egeixen
en el
me ca siguessin d'aco d
amb el
alo nod i iu
de
cada alimen ; pe ò això,
que
se ia lògic,
no
succeeix d'aques a mane a:
en
el me ca egeixen ce s p eus
que no
gua den gai e elació
amb els
p inci-
pis nod i ius de cada alimen . Nosal es
no
podem modi ica aques a anoma-
lia;
els
e s
són com són;
pe ò
si no la
podem modi ica ,
en
can i,
ens en po-
dem ap o i a .
Sabem,
pe
exemple,
que un
po c
el
ma eix s'eng eixe à
amb
100 p inci-
pis nod i ius
d'un
alimen
que, amb 100 d'un
al e qualse ol;
que el
ma eix
é dona -li bla -de-mo o
que
o di,
que
a es,
que
pèsol;
la
qües ió
és
que
el
po c ebi
la
quan i a
de
p incipis nod i ius
que ha de
menes e .
A a
bé,
quan anem
al
me ca
a
comp a
g a, el
bla -de-mo o,
la
ci ada,
l'o di,
les
a es,
e c.,
enen
son
p eu,
i
nosal es, coneixen
els
p incipis
no-
d i ius
que é
cada alimen , podem escolli
el que ens
esul i
més
ba a .
Exemple:
els
p eus
que
a ui po a
la
Fulla ag ícola
de *La
Veu*
(26 de
juny
de
1916)
són pe a la
ci ada 27 pesse es
100
kilos;
pe al
bla -de-mo o
34;
pe a
l'o di 28,
i pe als
a ons,
34.
D'aques s alimen s, ¿quin
és el més
ba a ?
No
enim
més que
di idi
el
p eu
de
l'alimen pels p incipis nod i ius
del ma eix:
Ci ada Bla -de-mo o
27
p es.
I
63
p incip.
nu . 34
p es.
|_81
180
0,42
p es.
160 0,41
p es.
54
79
O di Fa ona
28 p es. |^4 34 p es. ]0_
580 0,37 p es. 60 0'48 p es.
De mane a que, dels qua e alimen s que se eixen d'exemple, l'o di és
el més ba a , desp és el bla -de-mo o, la ci ada, i, pe úl im, els a ons, que
és,
dels qua e, el més ca . ¿Co espon això als p eus del me ca ? No; pe -
què eiem que l'alimen de més baix p eu és la ci ada, desp és l'o di, i el'
bla -de-mo o i els a ons que són al ma eix p eu.
Un amade que desconegui el alo nod i iu dels a ons i del bla -de-
mo o,
anan ambdós alimen s al ma eix p eu, po se an s'es ima à comp a
l'un com l'al e; pe ò el que comp i bla -de-mo o hi guanya à, puix men es
els a ons solamen enen 70 p incipis nu i ius pe
100
kilos, el bla -de-mo o
ne é 82, és a di , que hi ha una di e encia de 12 p incipis nod i ius a a o
del bla -de-mo o, i aques a di e encia és la aó de que el p incipi nod i iu
del a ó algui 48 cèn ims, men es que el del bla -de-mo o solamen ne
cos i
41.
Mes, en el cas que dèiem de l'alimen ació del po c. olguen eng ei-
xa -lo amb un dels qua e alimen s ci a s, el més ba a de o s és l'o di, que
el p incipi nod i iu cos a 38 cèn ims, és a di , 3 cèn ims més ba a que el
p incipi nod i iu del bla -de-mo o. Pe consegüen , el amade que conegui
la composició química diges ible dels alimen s, po , e iden men , alimen a
L'ART DEL
PAGÈS
9
mol més ba a el bes ia . No cal di que aques es ope acions a i mè iques
s'han de e cada egada que es ulguin comp a alimen s, ja que els p eus
del me ca són a iables; com ambé s'ha de di que el p oblema és aplica-
ble a o a mena d'alimen s.
Pe ò ins aquí nosal es hem conside a la suma o al dels p incipis nod i-
ius i no la quali a dels ma eixos, pe què pod ia dona -se el cas de que es
ingués a la masía, o mas, alimen s ics en pla a, com, pe exemple, el bla -
de-mo o i la bleda- a a, i s'haguessin de menes e alimen s ics en o , com
succeeix en o a explo ació lle e a. Lla o s, ¿pod íem segui les ma eixes
egles obse ades ins a a? No; pe què el que s'ha de menes e a a és
o , i, pe consegüen , an sols ind an alo els alimen s ics en aques a
subs ancia.
Se eco da à que els alimen s concen a s ics en o , en e les g anes, són
els a ons, els pèsols, les esses, e c., i dels u ós quasi o s ells; en can i,
les g anes de ce eals o di, ci ada, bla -de-mo o, són pob es en o . Doncs bé,
en aques cas, se desp ecia la pla a i calde illa dels alimen s pe a eni en
comp e únicamen l'o . Exemple: els a ons an a 34 pesse es els 100 kilos;
el u ó de coco a 25, i el de cacaue a 27; l'o di a
2S.
¿Quin d'aques s alimen s
o e eix la M. A., o o , més ba a ?
Fa ons Tu ó
de
coco
34 p es. 122 p incip. nu . o 25 p es. |J^
120
l'54p es.
090 1'56 p es.
100 Í00
12 4
Tu o de cacaue O di
27 p es. |_46 28 p es. |_6
400 0,58 p es. 40 4'66 p es.
32 .40
Acabem
de
eu e
que
men es
l'o
dels a ons
ens
cos a
1,54 pesse es,
el de
l'o di
4,66; i en els u os, el de
coco quasi an
com el
dels
a ons,
men es
que el de
cacaue se'ns o e eix
a 58 cèn ims. I
això
cal
eni -ho
p e-
sen ,
pe què
els
animals jo es posen ca n exclusi amen
pe l'o
dels
ali-
men s
i no pe la
pla a
i
calde illa;
pe
cada li e
de
lle
que
p odueix
una
aca
s'han
de
menes e
70
g ams
d'o ; i, pe
úl im,
la
pla a
i la
calde illa
no es
ans o men
en o ,
men es
que l'o po
supli
el
pape
de la
pla a
i de
la
calde illa.
Pe ò quan
se
ac a
de
comp a alimen s
que
hagin
d'ésse
ics
eh
pla a,
no s'ha de
conside a aques p incipi nod i iu
sol, com s'ha e amb l'o ,
sinó
que
aques
s'ha
d'a egi
a la
pla a,
almen
com en el
p ime
exemple.
M.
ROSSELL
I
VILA
P o esso a la Escola S. d'Ag icul u a de Ba celona
(De l'ob a Alimen a ió del bes ia , que acaba de publica )