Manera de trobar aliments barats pel bestiar

L'ART^DBL PAGÈS pe i a senyal de malal ia. Sepa a s con enien men els pollas es de les polles, se senyala an els caps, segons agin des ina s a ésse ep oduc o s, o ponedo s, o a l'eng eix, o al capona ge, e c. ELS CAPONS. — Pe a ob eni bons capons pe a Nadal, cal comença o - segui escollin pollas es igo osos de qua e a sis mesos. Cal ana amb comp e al e la ex acció dels es ículs pe a e capons, puix si queda an sols una pe i a po ció din e de l'animal, s'hi op odueix, i d'aquí e que hi hagi un sens nomb e de pollas es que passen pe capons i donen isibles mani es acions sexuals, can an com galls comple s. En el e i able capó, les pa s ca noses del cap pe den o el iu colo de sang. VARIS: Els pagons (pa os), ànecs, oques, aisans, guiñees i pe dius, es an a a en plena p oducció. A les di ui ho es de nascu s dèu comença -se a en- senya los a menja , emplean els alimen s indica s en el núme o del mes da e . Es ind à mol . en comp e que els con é ca n i e du a, lo ma eix als pe i s que als ep oduc o s. Els ous de pe diu, que en els boscos es oben abandona s, eculli s amb comp e, es posa an o segui a incuba ; ani an neixen sense o d e, i poden c ia -se sense g ans di icul a s. PERE PAPIOL FORT Di ec o del Cen e d'In o mació A ícola CQane a de oba alimen s ba a s pel bes ia Hem is que la bonda de l'alimen no es basa en la quan i a ; que 100 ki- log ams de epadella e da no equi alen pas a 100 de epadella seca, que la composició química del bla -de-mo o es di e en de la composició de la ga o a, i aques a de la ci ada, e c. De mane a que el alo dels alimen s e- posa en sa iquesa nod i i a, i, en cap mane a, en el pès dels ma eixos. Així, men es 100 kilos de pas anagues con enen 10,14 (1) kilos en p incipis nod i- ius (o , pla a i calde illa), els.naps ne enen solamen 6,4, el bleda- a a a a ge 9,4 i les nyàma es 16,7. La epadella enc, és a di , seca, é 42,74 kilos de p incipis nod i ius pe cada 100 kilos de di enc; la use da, o (1) P incipis nod i ius de la pas anaga: Ma e ia aco ada (o ) O18 Ma e ia hid o-ca bonanda i g assa (plaïa) .... 9,14 Celulosa (calde illa) *h 0,2 To al de p incipis nod i ius 10,14 L'ART DEL PAGÈS au als, 35; l'he ba g anada, o ci ada, 29,82; el ma gall 31,82. I amb les g a- nes passa el ma eix: 100 kilos d'o di con enen 74 p incipis nod i ius; de ci a- da 63,2; i de bla -de-mo o S2,5. Amb les dades que s'acaben d'exposa sembla que el na u al ó a que els p eus que egeixen en el me ca siguessin d'aco d amb el alo nod i iu de cada alimen ; pe ò això, que se ia lògic, no succeeix d'aques a mane a: en el me ca egeixen ce s p eus que no gua den gai e elació amb els p inci- pis nod i ius de cada alimen . Nosal es no podem modi ica aques a anoma- lia; els e s són com són; pe ò si no la podem modi ica , en can i, ens en po- dem ap o i a . Sabem, pe exemple, que un po c el ma eix s'eng eixe à amb 100 p inci- pis nod i ius d'un alimen que, amb 100 d'un al e qualse ol; que el ma eix é dona -li bla -de-mo o que o di, que a es, que pèsol; la qües ió és que el po c ebi la quan i a de p incipis nod i ius que ha de menes e . A a bé, quan anem al me ca a comp a g a, el bla -de-mo o, la ci ada, l'o di, les a es, e c., enen son p eu, i nosal es, coneixen els p incipis no- d i ius que é cada alimen , podem escolli el que ens esul i més ba a . Exemple: els p eus que a ui po a la Fulla ag ícola de *La Veu* (26 de juny de 1916) són pe a la ci ada 27 pesse es 100 kilos; pe al bla -de-mo o 34; pe a l'o di 28, i pe als a ons, 34. D'aques s alimen s, ¿quin és el més ba a ? No enim més que di idi el p eu de l'alimen pels p incipis nod i ius del ma eix: Ci ada Bla -de-mo o 27 p es. I 63 p incip. nu . 34 p es. |_81 180 0,42 p es. 160 0,41 p es. 54 79 O di Fa ona 28 p es. |^4 34 p es. ]0_ 580 0,37 p es. 60 0'48 p es. De mane a que, dels qua e alimen s que se eixen d'exemple, l'o di és el més ba a , desp és el bla -de-mo o, la ci ada, i, pe úl im, els a ons, que és, dels qua e, el més ca . ¿Co espon això als p eus del me ca ? No; pe - què eiem que l'alimen de més baix p eu és la ci ada, desp és l'o di, i el' bla -de-mo o i els a ons que són al ma eix p eu. Un amade que desconegui el alo nod i iu dels a ons i del bla -de- mo o, anan ambdós alimen s al ma eix p eu, po se an s'es ima à comp a l'un com l'al e; pe ò el que comp i bla -de-mo o hi guanya à, puix men es els a ons solamen enen 70 p incipis nu i ius pe 100 kilos, el bla -de-mo o ne é 82, és a di , que hi ha una di e encia de 12 p incipis nod i ius a a o del bla -de-mo o, i aques a di e encia és la aó de que el p incipi nod i iu del a ó algui 48 cèn ims, men es que el del bla -de-mo o solamen ne cos i 41. Mes, en el cas que dèiem de l'alimen ació del po c. olguen eng ei- xa -lo amb un dels qua e alimen s ci a s, el més ba a de o s és l'o di, que el p incipi nod i iu cos a 38 cèn ims, és a di , 3 cèn ims més ba a que el p incipi nod i iu del bla -de-mo o. Pe consegüen , el amade que conegui la composició química diges ible dels alimen s, po , e iden men , alimen a L'ART DEL PAGÈS 9 mol més ba a el bes ia . No cal di que aques es ope acions a i mè iques s'han de e cada egada que es ulguin comp a alimen s, ja que els p eus del me ca són a iables; com ambé s'ha de di que el p oblema és aplica- ble a o a mena d'alimen s. Pe ò ins aquí nosal es hem conside a la suma o al dels p incipis nod i- ius i no la quali a dels ma eixos, pe què pod ia dona -se el cas de que es ingués a la masía, o mas, alimen s ics en pla a, com, pe exemple, el bla - de-mo o i la bleda- a a, i s'haguessin de menes e alimen s ics en o , com succeeix en o a explo ació lle e a. Lla o s, ¿pod íem segui les ma eixes egles obse ades ins a a? No; pe què el que s'ha de menes e a a és o , i, pe consegüen , an sols ind an alo els alimen s ics en aques a subs ancia. Se eco da à que els alimen s concen a s ics en o , en e les g anes, són els a ons, els pèsols, les esses, e c., i dels u ós quasi o s ells; en can i, les g anes de ce eals o di, ci ada, bla -de-mo o, són pob es en o . Doncs bé, en aques cas, se desp ecia la pla a i calde illa dels alimen s pe a eni en comp e únicamen l'o . Exemple: els a ons an a 34 pesse es els 100 kilos; el u ó de coco a 25, i el de cacaue a 27; l'o di a 2S. ¿Quin d'aques s alimen s o e eix la M. A., o o , més ba a ? Fa ons Tu ó de coco 34 p es. 122 p incip. nu . o 25 p es. |J^ 120 l'54p es. 090 1'56 p es. 100 Í00 12 4 Tu o de cacaue O di 27 p es. |_46 28 p es. |_6 400 0,58 p es. 40 4'66 p es. 32 .40 Acabem de eu e que men es l'o dels a ons ens cos a 1,54 pesse es, el de l'o di 4,66; i en els u os, el de coco quasi an com el dels a ons, men es que el de cacaue se'ns o e eix a 58 cèn ims. I això cal eni -ho p e- sen , pe què els animals jo es posen ca n exclusi amen pe l'o dels ali- men s i no pe la pla a i calde illa; pe cada li e de lle que p odueix una aca s'han de menes e 70 g ams d'o ; i, pe úl im, la pla a i la calde illa no es ans o men en o , men es que l'o po supli el pape de la pla a i de la calde illa. Pe ò quan se ac a de comp a alimen s que hagin d'ésse ics eh pla a, no s'ha de conside a aques p incipi nod i iu sol, com s'ha e amb l'o , sinó que aques s'ha d'a egi a la pla a, almen com en el p ime exemple. M. ROSSELL I VILA P o esso a la Escola S. d'Ag icul u a de Ba celona (De l'ob a Alimen a ió del bes ia , que acaba de publica )