AGRICULTURA I RAMADERIA131
Les malal ies oges dels po cs
C eiem pogue pa la amb a ià mica d'expe-
iència de les malal ies oges del po c, les quals
.són la cansa del acàs de les explo acions po -
cines de ce a impo ància.
Pe egla gene al, en la pe i a explo ació, en
aquelles masies que enen d'una do zena en
a all de po cs, les malal ies solen ésse escasses i
les pè dues de l'eng eixemen gai e bé miles. La
no ma en aques es explo acions, és d'ob eni un
bene ici més o menys conside able .
En les po que ies en g os, en aqnelles explo-
acions 011 s'eng eixen més d'un cen ena d'a-
nimals, el sol e de l'aglome ació ja és una cau-
sa p opícia al desen o llo de malal ies. En
aques a mena d'explo acions s'hi solen p ac ica
amb egula i a els p ecep es higiènics i p o i-
làc ics. Un dels desin ec an s de més baix p eu
i de més e icàcia, amb el qual es an con o mes
o s els hïgienis es, és l'aigua amb abundància.
L'explo ació que des. de a ui anys enim di-
igin , é el pa imen de cimen pò land i cada
dia desp és d'escomb a , amb la mangue a l'ai-
gua hi co e en abundància deixan les co a-
lisses,
sòl, pa e ç i po es ben né es. Això no
ha pas impedi que les malal ies oges a aques-
sin els animals.
Pe a e més e icaç la higiene s'u ili za eu
les acunes, Es acunà con a el mal oig i con a
la neumo-eu exi i, malal ies més eqüen s en el
nos e país. Els esul a s han es a sensiblemen
iguals als anys que 110 hem acuna , és a di , a
l'es iu hem ingu alguns casos de mal oig en
po cs de més de cen quilos, mal que ha es a
comba u sa is ac ò iamen amb l'aplicació del
sè um co esponen .
No podem di el ma eix espec e la neumo-
en e i is. Les. acunes i el sè um
s'han
mos a
sense esul a posi iu. I el que és pi jo , que a
pa de la mo ali a que en les nos es co a-
lines ha es a ap oximadamen d'un 10 pe
cen , els po cells 'que han es a malal s en lloc
de signi ica un
iom ,
han de ingu en la ma-
jo ia de cassos una pè dua mol més g ossa, que
la que hau ia ep esen a si s'haguessin mo .
En e ec e ; men e al es po cells del ma eix pes
i condició, i de la ma eixa co alina als ui o
nou mesos pesa en ao quilos ne s, els que ha-
ien es a malal s 110 en pesa en més que 80.
Això equi al a una pè dua més g ossa que la
de 60 o 70 pesse es que al el po cell, u l'eda
que sol in ec a -se de ncumo-cule i i.
El p opie a i d'una sxplo ació po cina de ca-
àc e indus ial, da an del acàs econòmic
mo i a pe les malal ies p incipalmen , deixa
co e el negoci. Kn p o a d'això que, 110 sols
a Ca alunya, sinó ambé en al es païssos, és
escepcional oba explo acions d'aques a na u-
alesa que inguin més de deu anys d'exis èn-
cia.
La inde ensió en què la higiene, la p o ilaxi
i la e apèu ica deixa a les explo acions po ci-
nes en g os ens ha e umia mol , i al cap
d'a all, hem a iba a la següen conclusió :
Puix que les malal ies oges </»••/ po c, espe-
cialmen la neum' -enie i i, es mosl en i educ-
ibles, malg a els ac lamen s p econi za s pels
especialis es, la mane a d'e i a aques es ma-
lal ies no ecau à, po se , en l'es e a adicio-
nal de la bac e iología. .
La qües ió, subs e a així de la higiene i de
la p o ilaxi, desp és de lla gues e lexions,
la epo a em al e eny de la isiologia,
i això pe dues obse acions. La p ime a,
que els po cells que mo ien de neumo-en e i i
al cap de pocs dies d'ésse comp a s— e me mig
als en a—, e en els que menja en més i els de
millo apa iencia. La segona obse ació, que ai-
xí que la malal ia és decla a a, sol apa èixe el
soca o i aques a a ecció de la pell, pe sis eix
du an o a la ida econòmica de l'animal, en-
ca a que algunes egades desapa eix als úl ims
dos mesos d'eng eixemen i p ecisamen en els
po cs que més augmen en de pes. Deixan pe
un momen a pa , els mic obis causan s de la
malal ia, i pensan com si 110 exis issin mic o-
bis,
s'a iba à a la deducció que la neumo-en e-
i i és de e minada pe una causa uncional, de-
penen de la nu ició. Els po cells que es mo-
en p ime , pod ia ésse que la causa adiqués
en el e d'una inadap ació o al de l'o ganisme
als alimen s, que amb g an quan i a ha consu-
mi ce s po cells. Com dèiem, aques s són sem-
p e els més g ossos i els g assos. És ine i able
que un po cell o aç mengi la ació doble o i-
ple quan es à en companyia de in 0 més con-
gen es. L'al a aspec e de mo ali a , que no és
apidíssima com l'an e io , coincideix amb el
132
soca ó. Pe ò abans
que cl
soca o
es
mani es-
i,
cl pèl de
l'animal deno a
que
aques
no es
mi cix
bé. És ja una
obse ació empí ica,
que
animal líen mi i co espon
a un pèl
b illan .
Doncs,
be ;
quan
els
po cells
no
eben
una ali-
men ació adequada
a
llu s necessi a s
el pèl no
és
mai
b illan . Nosal es
hem
ingu po cells,
que inclús
ban
augmen a
els
quilos
que els pe -
oca a
a
cada quinzena
i no
obs an ,
la
bona
apa ença dels animals,
el pèl no els
lluïa.
Lla-
o s,
in a iablemen ,
ha
apa egu
el
soca o
i
amb
ell o
abans d'ell
la
neumo-en e i i.
Pe con-
següen
la
causa de e minan
de
l'apa ició
de la
neumo-en e i i se ia
de
na u alesa nu i i a.
A a, e o nen
als
mic obis, pe ò abans
una
lleu conside ació espec e
la
endència ac ual
de
mol s b o egi. Aques a endència exp essa
la hi-
pò esi
de què els
mic obis,
el
menys
la
majo ia
dels causan s
de les
malal ies comunes, iuen
semp e
en els
o ganismes
i
quan
pe una
causa
igno ada
els
humo s so eixen
una
ans o ma-
ció a o able
al
desen o llo
i
maligni a
del mi-
c obi, aques ap o i an -se
es
mul iplica ia
i
amb això
es
decla a ia
la
malal ia.
És a di , el
mic obi
en
lloc d'apa èixe
com la
causa inicial
de
la
malal ia
— en els
cassos d'in ecció na u-
al
—
ep esen a ia
un
dels e mes
del
p océs,
pe ò
en cap
mane a
el
començamen . Així,
l'exal ació mic obiana pod ia ésse àpida,
ul-
minan ,
com en el cas
dels po cells
que el cap
de quinze dies d'ha e -los comp a ,
es
mo en
en
dues
o
es ho es, sens ha e -les conegu s is-
os
ni
malal s.
En
l'al e
cas, en el de què
d'una
cinquan ena
de
po cells, cada
dia
n'enmalal ei-
xen
un o dos,
l'exal ació
es
eali za ia
poc a poc,
com
poc a poc el pèl es
desllus a
i
apa eix
el
soca o.
Aques
és el
judici
que
ha íem o mula
es-
pec e
la
qües ió,
i de
passada
an
segu s es à-
AGRICULTURA I RAMADERIA
em
amb la
nos a esi,
qne en les
co alines
que di igim
no hem
pa a ins
que la
ació
ha
p oduï
el
pela ge b illan dels po cells. Així
hi
a ,
en les
p ime es en ades
de
po cells nous,
comp a s
a
Vich,
el 7 o S pe
cen dels
ma-
eixos
al cap de dos
mesos p esen a en
el so-
ca o.
Un a s dues
o
es egades cada se ma-
na
amb una
un u a
de
pe oli, benzina, lla d
i
so e
als
quinze dies desapa egué
el
soca o
i
aques s animals ep engue en
el pèl
b illan .
Abans, quan
en
l'alimen ació
no es
enia
en
comp e
els
e ec es p oduc o s
de la
b illan o
del
pèl,
el
soca ó ac a
amb la
ma eixa un u a
no
a iba a
a
e -lo desapa èixe
del o , i a més
pocs e en
els
po cs
que
s'escapa en
de
eni -lo.
Els alimen s capaços
de
dona
un pèl
b illan
són
les
e du es
0
o a ges e ds
en
abundàn-
cia,
les
segones
i
e ce es,
la
a ina d'al als
i la
lle
0 els
esidus
de
man egue ies
en
poca quan i-
a .
És a di ,
o s
els
alimen s ics
en
i amines
de c eixença p odueixen aques s bons e ec es.
Les acions dels po cs
han
d'es a deguda-
men p opo cionades en e
els
p incipis nu i-
ius,
de
mane a
que la
ació dels po cells es i-
gui o mada
pe una
pa
de
ma è ies a o ades
i
p o eiques
i
qua e d'hid oca bu ades
amb la
g assa comp esa.
En els
nod issos
la
elació
po
ésse
de 1 :6 i en els
po cs e s
en
eng eixemen
de
1 :8 o de 1 :io.
Fo a
del mal
oig, con a
la
qual malal ia
s'ha
oba
una
bona acuna
i
enca a
més un bon sè-
um,
com
igualmen
un bon
sè um con a
la neu-
mo-en e i i, c eiem
que, en
l'es a ac ual
de la e-
apèu ica bac e ològica,
el
millo p e en iu
con-
a
la
neumo-en e i i
i les
malal ies in eccioses
del pulmó
i del
en ell
que s'hi
assemblen'
i s'hi
con onen,
és una
alimen ació cons i uïda
pe a-
cions adequades
i
iques
en
i amines.
M. ROSSELL
I
VILA
•
Fede ació coma cal
de
Sindica s
del
Llob ega
"l'j
• •
•....-
.
•....:
/:. •. : • .i .; ;.'• j
;•?•;•!
i-
:JiI i ."ÚÍJI
• •
.••:.•• '.•••"•
'
Les da e es eunions
de
Delega s,
de la Fe-
de ació
de
Sindica s Ag ícoles
del Pla del Llo-
b ega
han
ingu
o
l'aspec e d'una cosa i a
i
que a
enda an .
La
Jun a ac ual
es
p eocupa
de o s
els
de alls
que
puguin ésse ú ils
pe a
apo a
a cap amb
èxi
la
colli a dels associa s
i
que ep esen a
les
suo s
de o
l'any.
P op dels'pagesos
no es
cansa
de
ecomana -
los o a
la
cu a
en les
expedicions
com po eu-
e's
pel
ex
de la
ulla
que
ep oduïm
i que ha
es a epa ida
amb
p o usió
a
o s
els
pagesos.
Heu- os
ací el
con ingu
:
.
. •
: •
••...;•?'•.•::"
• •:;•*•.••••• .••••••••..•_.•.... '•":,••• -•',•'
>.·^.'.•..:
. • . .
'.'.'.
NORMES
PER A LA
RECOL·LECCIÓ
DE LES
PRUNES
Cada
any la
colli a
de la
p una
e una
majo
im-
po ància
a la
nos a Coma ca. Allò
que
anya enda e a
ep esen a a
un
es o ç indi idual
i
isola
i, pe
an ,
si acassa a,
no
pe judica a
la
col·lec i i a , a ui
e-
p esen a
una de les
úniques mane es
de
iu e
de
o a
una con ada.