Malalties roges del porc

AGRICULTURA I RAMADERIA131 Les malal ies oges dels po cs C eiem pogue pa la amb a ià mica d'expe- iència de les malal ies oges del po c, les quals .són la cansa del acàs de les explo acions po - cines de ce a impo ància. Pe egla gene al, en la pe i a explo ació, en aquelles masies que enen d'una do zena en a all de po cs, les malal ies solen ésse escasses i les pè dues de l'eng eixemen gai e bé miles. La no ma en aques es explo acions, és d'ob eni un bene ici més o menys conside able . En les po que ies en g os, en aqnelles explo- acions 011 s'eng eixen més d'un cen ena d'a- nimals, el sol e de l'aglome ació ja és una cau- sa p opícia al desen o llo de malal ies. En aques a mena d'explo acions s'hi solen p ac ica amb egula i a els p ecep es higiènics i p o i- làc ics. Un dels desin ec an s de més baix p eu i de més e icàcia, amb el qual es an con o mes o s els hïgienis es, és l'aigua amb abundància. L'explo ació que des. de a ui anys enim di- igin , é el pa imen de cimen pò land i cada dia desp és d'escomb a , amb la mangue a l'ai- gua hi co e en abundància deixan les co a- lisses, sòl, pa e ç i po es ben né es. Això no ha pas impedi que les malal ies oges a aques- sin els animals. Pe a e més e icaç la higiene s'u ili za eu les acunes, Es acunà con a el mal oig i con a la neumo-eu exi i, malal ies més eqüen s en el nos e país. Els esul a s han es a sensiblemen iguals als anys que 110 hem acuna , és a di , a l'es iu hem ingu alguns casos de mal oig en po cs de més de cen quilos, mal que ha es a comba u sa is ac ò iamen amb l'aplicació del sè um co esponen . No podem di el ma eix espec e la neumo- en e i is. Les. acunes i el sè um s'han mos a sense esul a posi iu. I el que és pi jo , que a pa de la mo ali a que en les nos es co a- lines ha es a ap oximadamen d'un 10 pe cen , els po cells 'que han es a malal s en lloc de signi ica un iom , han de ingu en la ma- jo ia de cassos una pè dua mol més g ossa, que la que hau ia ep esen a si s'haguessin mo . En e ec e ; men e al es po cells del ma eix pes i condició, i de la ma eixa co alina als ui o nou mesos pesa en ao quilos ne s, els que ha- ien es a malal s 110 en pesa en més que 80. Això equi al a una pè dua més g ossa que la de 60 o 70 pesse es que al el po cell, u l'eda que sol in ec a -se de ncumo-cule i i. El p opie a i d'una sxplo ació po cina de ca- àc e indus ial, da an del acàs econòmic mo i a pe les malal ies p incipalmen , deixa co e el negoci. Kn p o a d'això que, 110 sols a Ca alunya, sinó ambé en al es païssos, és escepcional oba explo acions d'aques a na u- alesa que inguin més de deu anys d'exis èn- cia. La inde ensió en què la higiene, la p o ilaxi i la e apèu ica deixa a les explo acions po ci- nes en g os ens ha e umia mol , i al cap d'a all, hem a iba a la següen conclusió : Puix que les malal ies oges </»••/ po c, espe- cialmen la neum' -enie i i, es mosl en i educ- ibles, malg a els ac lamen s p econi za s pels especialis es, la mane a d'e i a aques es ma- lal ies no ecau à, po se , en l'es e a adicio- nal de la bac e iología. . La qües ió, subs e a així de la higiene i de la p o ilaxi, desp és de lla gues e lexions, la epo a em al e eny de la isiologia, i això pe dues obse acions. La p ime a, que els po cells que mo ien de neumo-en e i i al cap de pocs dies d'ésse comp a s— e me mig als en a—, e en els que menja en més i els de millo apa iencia. La segona obse ació, que ai- xí que la malal ia és decla a a, sol apa èixe el soca o i aques a a ecció de la pell, pe sis eix du an o a la ida econòmica de l'animal, en- ca a que algunes egades desapa eix als úl ims dos mesos d'eng eixemen i p ecisamen en els po cs que més augmen en de pes. Deixan pe un momen a pa , els mic obis causan s de la malal ia, i pensan com si 110 exis issin mic o- bis, s'a iba à a la deducció que la neumo-en e- i i és de e minada pe una causa uncional, de- penen de la nu ició. Els po cells que es mo- en p ime , pod ia ésse que la causa adiqués en el e d'una inadap ació o al de l'o ganisme als alimen s, que amb g an quan i a ha consu- mi ce s po cells. Com dèiem, aques s són sem- p e els més g ossos i els g assos. És ine i able que un po cell o aç mengi la ació doble o i- ple quan es à en companyia de in 0 més con- gen es. L'al a aspec e de mo ali a , que no és apidíssima com l'an e io , coincideix amb el 132 soca ó. Pe ò abans que cl soca o es mani es- i, cl pèl de l'animal deno a que aques no es mi cix bé. És ja una obse ació empí ica, que animal líen mi i co espon a un pèl b illan . Doncs, be ; quan els po cells no eben una ali- men ació adequada a llu s necessi a s el pèl no és mai b illan . Nosal es hem ingu po cells, que inclús ban augmen a els quilos que els pe - oca a a cada quinzena i no obs an , la bona apa ença dels animals, el pèl no els lluïa. Lla- o s, in a iablemen , ha apa egu el soca o i amb ell o abans d'ell la neumo-en e i i. Pe con- següen la causa de e minan de l'apa ició de la neumo-en e i i se ia de na u alesa nu i i a. A a, e o nen als mic obis, pe ò abans una lleu conside ació espec e la endència ac ual de mol s b o egi. Aques a endència exp essa la hi- pò esi de què els mic obis, el menys la majo ia dels causan s de les malal ies comunes, iuen semp e en els o ganismes i quan pe una causa igno ada els humo s so eixen una ans o ma- ció a o able al desen o llo i maligni a del mi- c obi, aques ap o i an -se es mul iplica ia i amb això es decla a ia la malal ia. És a di , el mic obi en lloc d'apa èixe com la causa inicial de la malal ia — en els cassos d'in ecció na u- al — ep esen a ia un dels e mes del p océs, pe ò en cap mane a el començamen . Així, l'exal ació mic obiana pod ia ésse àpida, ul- minan , com en el cas dels po cells que el cap de quinze dies d'ha e -los comp a , es mo en en dues o es ho es, sens ha e -les conegu s is- os ni malal s. En l'al e cas, en el de què d'una cinquan ena de po cells, cada dia n'enmalal ei- xen un o dos, l'exal ació es eali za ia poc a poc, com poc a poc el pèl es desllus a i apa eix el soca o. Aques és el judici que ha íem o mula es- pec e la qües ió, i de passada an segu s es à- AGRICULTURA I RAMADERIA em amb la nos a esi, qne en les co alines que di igim no hem pa a ins que la ació ha p oduï el pela ge b illan dels po cells. Així hi a , en les p ime es en ades de po cells nous, comp a s a Vich, el 7 o S pe cen dels ma- eixos al cap de dos mesos p esen a en el so- ca o. Un a s dues o es egades cada se ma- na amb una un u a de pe oli, benzina, lla d i so e als quinze dies desapa egué el soca o i aques s animals ep engue en el pèl b illan . Abans, quan en l'alimen ació no es enia en comp e els e ec es p oduc o s de la b illan o del pèl, el soca ó ac a amb la ma eixa un u a no a iba a a e -lo desapa èixe del o , i a més pocs e en els po cs que s'escapa en de eni -lo. Els alimen s capaços de dona un pèl b illan són les e du es 0 o a ges e ds en abundàn- cia, les segones i e ce es, la a ina d'al als i la lle 0 els esidus de man egue ies en poca quan i- a . És a di , o s els alimen s ics en i amines de c eixença p odueixen aques s bons e ec es. Les acions dels po cs han d'es a deguda- men p opo cionades en e els p incipis nu i- ius, de mane a que la ació dels po cells es i- gui o mada pe una pa de ma è ies a o ades i p o eiques i qua e d'hid oca bu ades amb la g assa comp esa. En els nod issos la elació po ésse de 1 :6 i en els po cs e s en eng eixemen de 1 :8 o de 1 :io. Fo a del mal oig, con a la qual malal ia s'ha oba una bona acuna i enca a més un bon sè- um, com igualmen un bon sè um con a la neu- mo-en e i i, c eiem que, en l'es a ac ual de la e- apèu ica bac e ològica, el millo p e en iu con- a la neumo-en e i i i les malal ies in eccioses del pulmó i del en ell que s'hi assemblen' i s'hi con onen, és una alimen ació cons i uïda pe a- cions adequades i iques en i amines. M. ROSSELL I VILA • Fede ació coma cal de Sindica s del Llob ega "l'j • • •....- . •....: /:. •. : • .i .; ;.'• j ;•?•;•! i- :JiI i ."ÚÍJI • • .••:.•• '.•••"• ' Les da e es eunions de Delega s, de la Fe- de ació de Sindica s Ag ícoles del Pla del Llo- b ega han ingu o l'aspec e d'una cosa i a i que a enda an . La Jun a ac ual es p eocupa de o s els de alls que puguin ésse ú ils pe a apo a a cap amb èxi la colli a dels associa s i que ep esen a les suo s de o l'any. P op dels'pagesos no es cansa de ecomana - los o a la cu a en les expedicions com po eu- e's pel ex de la ulla que ep oduïm i que ha es a epa ida amb p o usió a o s els pagesos. Heu- os ací el con ingu : . . • : • ••...;•?'•.•::" • •:;•*•.••••• .••••••••..•_.•.... '•":,••• -•',•' >.·^.'.•..: . • . . '.'.'. NORMES PER A LA RECOL·LECCIÓ DE LES PRUNES Cada any la colli a de la p una e una majo im- po ància a la nos a Coma ca. Allò que anya enda e a ep esen a a un es o ç indi idual i isola i, pe an , si acassa a, no pe judica a la col·lec i i a , a ui e- p esen a una de les úniques mane es de iu e de o a una con ada.