408
Ag icul u a
Jun a, en comença a pa la de l'ob a que ol e , ingués una isió
de com se à, al ol a els espan a ia a ells ma eixos i abandona ien la
idea. Aques es coses solen comença din e uns lími s de possibili-
a eduï s, puix són pocs els casos en què es ac a de gen acos u-
mada a g ans emp eses; pe ò si es é el bon ace d'o ien a -se degu-
damen , la idea que ha comença pe i a, po se mig ada, a p enen
cos i pe eccionan -se i emmollan -se a les necessi a s do cada cas, ins
que es é la con icció que po ada a la p àc ica no s'hi hau à d'in o-
dui cap e o ma essencial. Lla o s aques a idea, aques p ojec o ja
conc e a , eu eu com els ma eixos que en un p incipi s'espan a en
d'empend e una ob a do massa cos , el an seu amb o en usiasmo.
Aques momen en què sense mou e's del e eny de les idees l'edi-
ici ha e oluciona senso p odui ni una sola despesa, sols amb l'a en-
ció d'unes quan es con e ses, ha en -s'hi in oduï o es les millo es
que,
de no ésse així s'hau ien hagu d'in odui amb el emps un cop
e l'edi ici, aques momen és aquell en què es po ana ja di ec amen
a l'es udi de alla del pla i de la se a eali zació, pun s aques s que
exposa em en al es a icles.C. MARTINEL·L
A qui ec e
El ja celeb a Concu s del Palla s
És aques el p ime Concu s que s'ha e , con ocan una aça pu-
amen ca alana. Els dos Concu sos an e io s, bo í i po quí, el p i-
me ou dedica a una aça es ange a, la aça schwi z que e a la que
con enia p opaga i posa al se ei de la p oducció de lle ; el de bes-
ia po quí ou conco egu pel ipus demana , ço és el mes ís esul-
an d'una sè ie inde inida de c euamen s.
El Concu s de bes ia de llana del Palla s ou no able pe mol s
concep es. Rema quem en p ime lloc, la so p esa que ens comunicà
un senyo espec ado , el qual a mésde do ze anys que a ica en bes-
ia llane , i al eu e els ama s ens digué que al bes ia a Ba celona
es en i es co i za com a agonès de p ime a quali a .
En segon lloc, admi ació de qualque indi idu del ma eix Ju a
da an la magni icència del bes ia p esen a .
Es anyesa d'un enginye indus ial, que es dedica p incipalmen
als es udis de les llanes de que a Ca alunya es p oduís llana com la
de les mos es que li o en ensenyades, a encades dels exempla s
p emia s.1
Finalmen , de o es les aces que in eg en el ipus del Pi eneu
(Sansón), la conside ada més millo ada, la aça la aguesa, posseeix
unes mides in e io s a les de la aça o ina ca alana.
De o això se'n po conclou e que la aça o ina ca alana e a des-
coneguda de p opis i es anys. D'aques Concu s en a an , ja no
se à possible que o hom c egui a l'Esco xado de Ba celona
—
me -
ca cen al ca alà, — que el bes ia de ca n ex a sigui an sols a ago-
nès,
que els amade s ca alans p odueixen ca n llane a de p ime a
classe.
Ag icul u a
409
Dogu
al
Concu s eali za ,
els
amade s
de
bes ia
de
llana
d'al-
es coma ques comença an
a
sabe
que el
Palla s
és un niu on hi po-
den oba excel·len s ep oduc o s
pe a la
millo a
de
llu s amades,
i
pe
consegüen ,
que no hi ha
necessi a d'ana
a
ce ca
a
l'es ange
ma ans,
els
p oduc es dels quals
no
da en
ni
poden dona bons
e-
sul a s, enin
en
comp e
les
especials mane es d'explo ació dels
nos-
es ó ids.
L'enginye indus ial
a que
abans
em
e e ia,
o
examinan
les
mos es
de
llana dels exempla s p emia s
al
Concu s, m'assegu a a
que
els
ab ican s
de
Te assa
i
Sabadell
i
al es locali a s igno a en
que
els
nos es ama s p oduïssin
una
llana
de
ib a
an
ina,
de dià-
me e
an
egula , lla ga, issada, un uosa
i
sob e o ne a
de pel
caní.
Els negocian s
de
llana, quali iquen
pe als
ab ican s
la
llana
del
Palla s
com
en e ina cas ellana,
és a di , els
llanai es
es
compo en
amb
els
ab ican s
com els
abas ado s
de
ca n
amb els
alle s
(ca -
nisse s).
En o s
els
ac a s
de
Zoo ecnia ancesos, i alians, cas ellans,
e -
cè e a,
la
aça o ina ca alana
no
cons a
en
lloc;
ni
sisque a
és
enume-
ada.
El
lec o
de
bona
e
c eu à
que a
Ca alunya
no
exis eix
sis-
que a
un
ama , is a
la
unanimi a dels au o s zoo ècnics
en
passa
de lla g da an
una
població o ina
d'un
milió
i mig de
caps. Pe ò,
es em acos uma s
al
desconeixemen dels eu opeus
i al
silenci dels
cas ellans.
El que cal que
sàpiguen
els
ca alans,
és que
«objec i a-
men »,
la
nos a aça
de
bes ia
és la
millo din e
el
ipus
del
Pi e-
neu,
el
ma eix
si es
compa a
amb les
aces
de la
essan ancesa,
que
amb les de la
essan espanyola.
La mo ologia
de la
nos a aça es à
més ben
desc i a
amb les o-
og a ies
que
a an
de
complemen
a
aques a icle,
que no pas en una
desc ipció li e à ia.
Els noms dels amade s p emia s
i les
llu s locali a s
han
sigu
ja publica s
en les
no es in o ma i es
de la
p empsa.
Les mides
en els
ma ans p emia s donen:
Alçada
071
077
0'66
En
les
o elles:
Alçada
0'66
0'69
0'63
PROMIS
Ll gadl
Amplada
l'15
0'24
MÁXIMUM
l'21
0'26
Ml
NIM UM
l'O6
0'2i
PROMIS
Lla gada
Amplada
l'O5 0'24
MÍNIMUM
l'il
0'25
MÁXIMUM
i'0.1
0'23
Pe íme e
o àcic
0'94
i'01
0'84
Pe íme e
o àcic
0'87
0'90
0'8i
410 Ag icul u a
Les xi es apun ades exp esen cla amen la di e si a sexual i
la bona con o mació de les o elles.
La pun uació o al màxima en aques Concu s e a de 37 pun s
po a els ma ans i 47 pe a les o elles. Ni un sol ma à, com ampoc
cap ama me esqué l'hono do la màxima pun uació. El con a i,
els pun s me escu s di an als amade s palla esos el mol camí que
han de ecó e pe a ob eni el ipus pe ec e.
Els ma ans p emia s ob ingue en la pun uació següen :
Núme o Pun s
d'o d e ob ingu s
12 39
14 30'08
24 i . 20'08
21 28'50
13 . . 28'30
18 28'25
23 27'75
i . 27'50
19 . . . ... . . 27'41
La pun uació ha esul a més baixa pe a els ama s d'o elles,
que pe a els ma ans, degu p incipalmen a la manca d'absolu a
ho nogenei a i a qualques de ec es acials.
Núme o Pun s
d'o d e ob ingu s
11 . ....... 36'60
2 . 35'90
10 ........ 34'50
22 ........ 3408
25 ...:.... 27'06
En esum, el Concu s de bes ia llane del Palla s con ibui à a
e conèixe el bes ia de pu a aça ca alana, el ma eix als ca alans
que als es ange s; se à el pun de pa ida de egene ació dels ama s
o ins de la nos a e a, i pe a aquella coma ca an llunyana el Con-
cu s eali za li po signi ica una majo mina d'ing essos p o inen s
pe una enda més g ossa de ep oduc o s, pe un coneixemen de
l'exis ència de bès ies do ca n de p ime a classe; pe una co i zació
p òpia de les llanes i sob e o pe què aques Concu s ha d'ésse el
pun inicial de c ea al Palla s les o ma ge ies de Roca o , la qual
indús ia de la lle ha de esul a mol bene iciosa, a enen les di icul-
a s de anspo a me cade ies oluminoses des d'aquella coma ca
a e a baixa.
Si algú no eu això cla amen , no hi a es; lo impo an és que
la Mancomuni a pe sis eixi en la asca emp esa, po se que a no
iga gai e els bene icis que a a o jus s'en e euen, lla o s es
palpa an.M. ROSBLL I VILA
NOTA.-En
l'a licle i ula Izl Concu s de bes ia llane celeb ado en la Coma ca del
Palla a
del passa 20 de se emb e, bl ha una esmena a e . En lloc d'ésse 30 mil els li es de lle ,
són 300,000,
I
pe consegüen lian d'ásse 2-10,000 pesse es
I
no 24 mil la alo p obable de l'ex ac-
ció de la lle d'o ella.