Ja celebrat concurs del Pallars

408 Ag icul u a Jun a, en comença a pa la de l'ob a que ol e , ingués una isió de com se à, al ol a els espan a ia a ells ma eixos i abandona ien la idea. Aques es coses solen comença din e uns lími s de possibili- a eduï s, puix són pocs els casos en què es ac a de gen acos u- mada a g ans emp eses; pe ò si es é el bon ace d'o ien a -se degu- damen , la idea que ha comença pe i a, po se mig ada, a p enen cos i pe eccionan -se i emmollan -se a les necessi a s do cada cas, ins que es é la con icció que po ada a la p àc ica no s'hi hau à d'in o- dui cap e o ma essencial. Lla o s aques a idea, aques p ojec o ja conc e a , eu eu com els ma eixos que en un p incipi s'espan a en d'empend e una ob a do massa cos , el an seu amb o en usiasmo. Aques momen en què sense mou e's del e eny de les idees l'edi- ici ha e oluciona senso p odui ni una sola despesa, sols amb l'a en- ció d'unes quan es con e ses, ha en -s'hi in oduï o es les millo es que, de no ésse així s'hau ien hagu d'in odui amb el emps un cop e l'edi ici, aques momen és aquell en què es po ana ja di ec amen a l'es udi de alla del pla i de la se a eali zació, pun s aques s que exposa em en al es a icles.C. MARTINEL·L A qui ec e El ja celeb a Concu s del Palla s És aques el p ime Concu s que s'ha e , con ocan una aça pu- amen ca alana. Els dos Concu sos an e io s, bo í i po quí, el p i- me ou dedica a una aça es ange a, la aça schwi z que e a la que con enia p opaga i posa al se ei de la p oducció de lle ; el de bes- ia po quí ou conco egu pel ipus demana , ço és el mes ís esul- an d'una sè ie inde inida de c euamen s. El Concu s de bes ia de llana del Palla s ou no able pe mol s concep es. Rema quem en p ime lloc, la so p esa que ens comunicà un senyo espec ado , el qual a mésde do ze anys que a ica en bes- ia llane , i al eu e els ama s ens digué que al bes ia a Ba celona es en i es co i za com a agonès de p ime a quali a . En segon lloc, admi ació de qualque indi idu del ma eix Ju a da an la magni icència del bes ia p esen a . Es anyesa d'un enginye indus ial, que es dedica p incipalmen als es udis de les llanes de que a Ca alunya es p oduís llana com la de les mos es que li o en ensenyades, a encades dels exempla s p emia s.1 Finalmen , de o es les aces que in eg en el ipus del Pi eneu (Sansón), la conside ada més millo ada, la aça la aguesa, posseeix unes mides in e io s a les de la aça o ina ca alana. De o això se'n po conclou e que la aça o ina ca alana e a des- coneguda de p opis i es anys. D'aques Concu s en a an , ja no se à possible que o hom c egui a l'Esco xado de Ba celona — me - ca cen al ca alà, — que el bes ia de ca n ex a sigui an sols a ago- nès, que els amade s ca alans p odueixen ca n llane a de p ime a classe. Ag icul u a 409 Dogu al Concu s eali za , els amade s de bes ia de llana d'al- es coma ques comença an a sabe que el Palla s és un niu on hi po- den oba excel·len s ep oduc o s pe a la millo a de llu s amades, i pe consegüen , que no hi ha necessi a d'ana a ce ca a l'es ange ma ans, els p oduc es dels quals no da en ni poden dona bons e- sul a s, enin en comp e les especials mane es d'explo ació dels nos- es ó ids. L'enginye indus ial a que abans em e e ia, o examinan les mos es de llana dels exempla s p emia s al Concu s, m'assegu a a que els ab ican s de Te assa i Sabadell i al es locali a s igno a en que els nos es ama s p oduïssin una llana de ib a an ina, de dià- me e an egula , lla ga, issada, un uosa i sob e o ne a de pel caní. Els negocian s de llana, quali iquen pe als ab ican s la llana del Palla s com en e ina cas ellana, és a di , els llanai es es compo en amb els ab ican s com els abas ado s de ca n amb els alle s (ca - nisse s). En o s els ac a s de Zoo ecnia ancesos, i alians, cas ellans, e - cè e a, la aça o ina ca alana no cons a en lloc; ni sisque a és enume- ada. El lec o de bona e c eu à que a Ca alunya no exis eix sis- que a un ama , is a la unanimi a dels au o s zoo ècnics en passa de lla g da an una població o ina d'un milió i mig de caps. Pe ò, es em acos uma s al desconeixemen dels eu opeus i al silenci dels cas ellans. El que cal que sàpiguen els ca alans, és que «objec i a- men », la nos a aça de bes ia és la millo din e el ipus del Pi e- neu, el ma eix si es compa a amb les aces de la essan ancesa, que amb les de la essan espanyola. La mo ologia de la nos a aça es à més ben desc i a amb les o- og a ies que a an de complemen a aques a icle, que no pas en una desc ipció li e à ia. Els noms dels amade s p emia s i les llu s locali a s han sigu ja publica s en les no es in o ma i es de la p empsa. Les mides en els ma ans p emia s donen: Alçada 071 077 0'66 En les o elles: Alçada 0'66 0'69 0'63 PROMIS Ll gadl Amplada l'15 0'24 MÁXIMUM l'21 0'26 Ml NIM UM l'O6 0'2i PROMIS Lla gada Amplada l'O5 0'24 MÍNIMUM l'il 0'25 MÁXIMUM i'0.1 0'23 Pe íme e o àcic 0'94 i'01 0'84 Pe íme e o àcic 0'87 0'90 0'8i 410 Ag icul u a Les xi es apun ades exp esen cla amen la di e si a sexual i la bona con o mació de les o elles. La pun uació o al màxima en aques Concu s e a de 37 pun s po a els ma ans i 47 pe a les o elles. Ni un sol ma à, com ampoc cap ama me esqué l'hono do la màxima pun uació. El con a i, els pun s me escu s di an als amade s palla esos el mol camí que han de ecó e pe a ob eni el ipus pe ec e. Els ma ans p emia s ob ingue en la pun uació següen : Núme o Pun s d'o d e ob ingu s 12 39 14 30'08 24 i . 20'08 21 28'50 13 . . 28'30 18 28'25 23 27'75 i . 27'50 19 . . . ... . . 27'41 La pun uació ha esul a més baixa pe a els ama s d'o elles, que pe a els ma ans, degu p incipalmen a la manca d'absolu a ho nogenei a i a qualques de ec es acials. Núme o Pun s d'o d e ob ingu s 11 . ....... 36'60 2 . 35'90 10 ........ 34'50 22 ........ 3408 25 ...:.... 27'06 En esum, el Concu s de bes ia llane del Palla s con ibui à a e conèixe el bes ia de pu a aça ca alana, el ma eix als ca alans que als es ange s; se à el pun de pa ida de egene ació dels ama s o ins de la nos a e a, i pe a aquella coma ca an llunyana el Con- cu s eali za li po signi ica una majo mina d'ing essos p o inen s pe una enda més g ossa de ep oduc o s, pe un coneixemen de l'exis ència de bès ies do ca n de p ime a classe; pe una co i zació p òpia de les llanes i sob e o pe què aques Concu s ha d'ésse el pun inicial de c ea al Palla s les o ma ge ies de Roca o , la qual indús ia de la lle ha de esul a mol bene iciosa, a enen les di icul- a s de anspo a me cade ies oluminoses des d'aquella coma ca a e a baixa. Si algú no eu això cla amen , no hi a es; lo impo an és que la Mancomuni a pe sis eixi en la asca emp esa, po se que a no iga gai e els bene icis que a a o jus s'en e euen, lla o s es palpa an.M. ROSBLL I VILA NOTA.-En l'a licle i ula Izl Concu s de bes ia llane celeb ado en la Coma ca del Palla a del passa 20 de se emb e, bl ha una esmena a e . En lloc d'ésse 30 mil els li es de lle , són 300,000, I pe consegüen lian d'ásse 2-10,000 pesse es I no 24 mil la alo p obable de l'ex ac- ció de la lle d'o ella.