104A(,Riei;i.TURA
I
RAMADKRIA
de p essa,
si Na
Concepció Sayas
no
hagués
in-
gu la sensibili a mol ajinada, degu
a
una lla -
ga educació musical (p ime p emi
al
Conse a-
o i
del
Liceu).
Fou,
sens cap mena
de
dub e,
l'aplicació d'aques a sensibili a
als
a e s econò-
mics,
que
pe me é
la
àpida ans o mació
del
mas Ise n.
A ui,
el
mas Iseni,
és
una àb ica de llei, una
àb ica
de
conills
i una
àb ica d'ous. Pe ò
éis
in e media is pe cebeixen
una
pa icipació
des-
p opo cionada
a
llu eball. Aques obs acle
és
immedia amen , ençu .
El mas
Ise n posa
una
bo iga
a
Vic,
on en un
gi an d'ulls ac edi en
i
'¡•alo en degudamen
els
p oduc es. Aques s,
si
és possible,
cal
que
la
ma eixa masia
els
ans-
o mi
a
l'ex em.
Així,
els
mile s de conills que
es p odueixen
i es
sac i iquen allà ma eix, llu s
pells
són
objec e d'una ia
i
¡Ics millo s s'ado-
ben,
i un
cop lles es,
són
enudes
a la
bo iga.
Veus ací una mane a d'ob eni un endimen es
o qua e egades
més
g os
que de
cos um.
No
se à
pe
demés
di , que
en e l'explo ació cuni-
cula
lli
ha
>la
amdsa aça Cas o Rex,
de la
qual
el comU d'Aubigny
ha
con ia
a
l'esmen ada
se-
nyo a
la
ep esen ació
pe a la
enda
a
Ca alu-
nya, València
i
Balea s.
La asca
de Na
Concepció Sayós
¿s
ealmen
abassegado a, puix que ul a
les
seises ac i i a s
indus i úhs
i
me can í oles
no ha pas
descu a
les obligacions d'esposa
i
ma e
de
nomb osos
ills,
¡..'únic
pe judica — « ll
a
di ho—
ha
es a
la música.
La ga o a en l'alimen ació del bes ia
Qües ió p è ia
L
'alimen ació cons i ueix
la
base p incipal
de
l'explo ació
del
bes ia .
Pe a
que
una ex-
plo ació endeixi
un
in e ès ele a ,
és
indispen-
sable
que la
ació sigui
a
baix p eu.
Una ali-
men ació ca a
sol
ésse semp e an ieconòmica.
Opo uni a
de
la ga o a
En
les
ac uals ci cums àncies l'alimen ació
econòmica
de
l'animal
es a
di ícil.
El
mo esc
0
bla
de
mo o,
que
cons i ueix
la
base
de l'en-
g eixamsn
del
po c
; la
polpa
de
emola xa que
o ma pa
de la
ació de
la
aca lle e a,
i
els di-
e sos ce eals que s'u ili zen
pe a
l'alimen ació
de
les
di e en s espècies animals
s'han
posa
a
p eus
an
al s que,
o els
negocis
de
bes ia
es
eali za an amb pè dua
o els
amade s
es
eu an
obliga s
a
ce ca
un o
més alimen s
que
aba a-
eixin
la
ació.
Un d'aques s alimen s
és la
ga o a.
Pe al
d'« i a con usions, di em
que ens
e e im
al
ui
às
l'a b e
que es
cul i a
a la
cos a medi-
e ània (Cc o onia siliqüa),
i no a les
g aneó,
del olum
de les
eces, que
es
con een
a les e-
gions cen als
de la
Península,
de
nom cien í ic,
F. um monan hus.
La di e ència
de
p eu exis en en e
la ga -
o a
i
les g anes de ce eals (bla
de
mo o, ci ada,
o di),
les. Ileguminos2s ( a es, a ons),
i
els esi-
dus indus ials ( u os, polpa
de
emola xa, des-
pulles) obliguen
a
conside a aques alimen
i
eu e
si és
ac ible in odui -lo no ma'men
en
les acions
de les
dis in es espècies
de
bes ia .
Composció química
de la
ga o a
La composició química
d'un
alimen cons i-
uei'x
el
p incipal indici
pe a
sabe
el
alo nu-
i iu
del
ma eix.
Temps en e a, abans
de
eali za unes expe-
iències d'alimen ació
amb
ga o a, enca egà-
em
al
Labo a o i d'Anàlisi químic
de la
Man-
comuni a , l'anàlisi
de
di e ses mos es
de ga -
o a,
amb
sepa ació
del
ga o í.
L'anàlisi donà
el
següen esul a
:
Humi a
Cend es
P o eïna
G assa
Cel·lulosa
. . . .
Suc e
Ex ac i us
no
ni ogena s.
.
l'es
de les lla-
o s o ga o í
C e n
I7'i6
•lM
4'64
-'16
4'77
36*10
24'47
8'3S
IOO'OO
CLÀSSIC
OH
Ma i p i
|6'O5
2'34
4'8o
"'73
5'86
32'7O
27'6g
8'83
ioo'oo
Xip e
I2'9.1
2*70
4'45
l'68
4'58
33*7°
3°'o8
8'36
IOO'OO
GARKOFA
Ki iqa
|6'86
2*54
4'3*
l'go
5'33
3''85
28'4O
8'8o
ioo'oo
K..;a
I3'88
2'6S
4'64
I'42
5*99
32*70
23'92
S'8o
ioo'oo
4'48
o'75
(,'85
27*90
2628
8*21
IOO'OO
AGRICULTURA 1 RAMADERIA105
La composició mi jana d'aques es mos es de
ga o a és : ma è ia ni ogenada 0 p o eïna, 4^5 ;
ma è ia g assa, i'6; ma è ia hid oca bonada,
59'4 ; cel·lulosa, 5*5.
Compa an aques a composició amb la dels ali-
men s més usuals que es donen al bes ia , eu-
em que la ga o a ocupa un lloc bonic.
Ga o a
....
Mo ese ....
Polpa emola xa .
O di . .
Ci ada
....
Fa es
Segones
. ...
l'í"!'
111.!
4'5
9'9
8'i
q'4
io'3
¿5'4
25'O
. asjn
T6
4'4
o'6
2'I
4'8
l'5
4'1
Hid a*.
59'4
69'2
58'5
67'8
58'2
48-5
53'5
(•«Nulos;)
5'5
2'2
¡7'6
• VQ
10*3
7'i
7'2
Si aques es xi es les eduïm en e mes p àc-
ics,
els quals, pe comodi a , podem p end e
els alo s midó de. Kelne , ind em que la àlua
dels alimen s ci a s po ep esen a -se pe la se-
güen escala :
Mo ese o bla de mo o . . 81'5
O di 72*0
Ga o a 71'7
Fa es 66 6
Segones 6o'o
Ci ada 59'7
Polpa de emola xa . . . 51'9
Es po di que, o a del bla de mo o, cap al-
e alimen a an a ja la ga o a, i les a es, se-
gones,
ci ada i polpa es an més a all. L'o di é,
p àc icamen , un alo igual a la ga o a.
Fo ma en què s'ha de dona la ga o a
La ga o a ins a poc emps s'ha ia adminis-
a als animals, na u almen . Cal excep ua al-
gunes emp eses de anspo impo an s que dis-
posa en de màquines d'aixa a ga o a.
La ga o a donada al na u al p esen a incon-
enien s. En p ime lloc po ésse causa à'en-
ga o amen , o sigui ob u ació de l'esò ag. Els
caps de la eina o a ella pe la se a du esa po-
den causa exco iacions i lleuge es in lamacions
en la boca. L'ap o i amen d'aques alimen és
pa cial, puix en e els caps de la a ella i els
ga o ins composen el 10 pe 100 del seu pes,
i an els ga o ins com els caps de les a elles
no es dige eixen ; es oben en la em a de o s
els he bí o s.
Pe consegüen hi hau à un posi iu a an-
a ge en epa i la ga o a lliu e de ga o ins i
de caps de la a ella. Això és, p ecisamen , el
què an alguns indus ials, p esen an la ga o a
en o mes ap opiades als gus os i necessi a s
dels animals.
E's ca alls i al es animals de peu odó p e-
e eixen la ga o a en osse s del olum d'una
a ellana. Les aques, bous, o elles, cab es i co-
nills,
en osse s del amany d'una eça. Als
po cs i als edslls la ga o a se'ls dona à en
a ina.
La ga o a cu la con ecció de acions
La ga o a és un" alimen que es po dona a
o a mena d'animals, pe ò és necessa i ad e '
que no po ésse l'únic alimen que composi la
ació.
Tingui's p esen això ¡ la ga o a és un ali-
men ap opia pe a la p oducció de eball, ca-
lo i g eix. Pe ò en els animals de c ia i els de
c eixemen no ha d'ésse l'a'imcn p incipal,
sinó el secunda i.
En els animals de eball de peu odó (ca alls,
ases i muls) la ga o a és i ha es a l'alimen
p e e ible. Els seus bons e ec es són conegu s
de o hom. E i can i, no hi ha cap aó que im-
pedeixi u ili za aques alimen en els bous de
eball, cosa que no es a i deu ia e -se.
La unció més impo an que eali zen els ani-
mals és la p oducció de calo . To s els animals,
e me mig, enen una empe a u a de 37*5 g aus,
i aques a calo es a pe combus ió dels alimen s.
La mei a , almenys, de la ació que consumei-
xen els animals, se eix pe a causa el calò ic
necessa i al man enimen de la empe a u a del
cos.
Així, doncs, qualse ol que sigui la unció
econòmica de l'animal, ha de menes e una pa
d'alimen s que p oduexin calo , i la ga o a és
un alimen mol indica pe aques a unció. La
aca lle e a pod ia consumi , no pe a e lle ,
sinó pe a ajuda a la unció calo í ica, uns
6 quilos de ga o a dia is, i aques alimen po-
d ia eemplaça la polpa de emola xa, com am-
bé ce es g anes de ce eals. La in oducció de
la ga o a en les aque ics ep esen a ia al cap
de l'any un es al i mol impo an .
En la ec ia de edells, la ga o a pod ia o -
ma la e ce a pa del pinso, com igualmen en
la ec ia ds pol es.
To es les explo acions d'eng eixemen , com
són eng eixemen s de bous i aques, o elles i
po cs,
la ga o a hau ia de cons i ui l'alimen
p incipal. En Ics coma ques p oduc o es de ga -
o a, com la del Camp de Ta agona, aques
alimen , de mol s anys, en a a la ació del po c.
Igno an els esul a s que dona a la ga o a en
loóAGRICULTURA I RAMADERIA
l'eng eixemen del po c i conside an que podia
ésse un alimen d'impo ància, en 1922, a les
comlinea de l'Kscola Supe io d'Ag icul u a
eng eixà em es po cs en la ació dels quals hi
en a a la ga o a. Abans de comença l'expe-
iència opà em amb una g an di icul a . Cap
molí dels que isi à em es olgué comp ome e
a con e i la ga o a en a ina. De mane a que
la ga o a hagué de subminis a -se en osse s
g ossos com a ons. Aques incon enien ens p i-
à de dona o a la quan i a de ga o a que de-
si jà em.
L'eng eixamen començà pel desemb e i acabà
pel juliol, o sigui que du à se mesos. Du an
aqes emps la ació es modi icà cinc egades.
La p ime a ació cons a a de 6 pa s de a es,
1 de mo esc i 4 de ga o a ; la segona, 9 pa s
de a es i mo esc i 6 de ga o a ; la e ce a 7 i
3 de ga o a ; la qua a 14 i 33, i la cinquena 15
i 3. Un mes abans de ma a els po cs la p opo -
ció de ga o a enca a s'hagué de ebaixa més.
Si,
com en l'ac uali a , s'hagués pogu dispo-
sa de ga o a en a ina, la quan i a que d'a-
ques alimen en a a a la ació hau ia es a al-
menys doble. Pe ò succeïa que el bla de mo o i
les a es e en dona s en a ina i així que la a-
ció s'augmen a a o , els animals es menja en
la a ina i deixa en els osse s de ga o a. Això
no succeeix quan la ga o a es dóna en a ina,
com hem ingu ocasió de cons a a pa icula -
men en unes explo acions po cines di igides
pe nosal es.
Els po cells objec e de l'expe iència pesa en
o s es quan en a en a les co alines 44*5 qui-
los.
Al inal de l'eng eixamen el pes iu dels
es po cs e a de 335*5 quilos. Aques eng eixa-
men epo à una ganancia ne a de 173*74 pes-
se es,
o sigui que el capi al emp a endí un
in e ès anual de 29 pe 100.
És e iden que la ga o a, essen semp e a
més baix p eu que la majo ia d'alimen s, espe-
cialmen el bla de mo o, la ganancia d'aques en-
g eix hau ia es a més impo an , si la ga o a
hagués pogu en a amb més quan i a en la
ació,
és a di , ha e -la pogu dona en a ina.
Alimen als quals la ga o a po subs i ui '
La ga o a pe l'analogia de composició quí-
mica que é amb el mo esc o bla de mo o, l'o di
i la polpa de emola xa po subs i ui a an a -
josamen aques s alimen s, i en a en la con-
ecció de acions pe a o a mena d'animals,
semp e que les necessi a s de p o eïna que exi-
geix la c eixença dels animals i la p oducció de
lle siguin degudamen a eses.
A ¿quin p eu esul a la ga o a?
El me ca es ableix uns p eus esul an s de la
llei de l'o e a i la demanda.
Pe ò el amade quan hagi de comp a ali-
men s, s'ha de guia pe al es no mes a més de
les que egeixen el me ca .
No o s els alimen s enen el ma eix alo nu-
i iu i pe consegüen uns són millo s que al-
es.
Pe aons que no són del cas exposa , els
p eus dels me ca s no semp e conco den amb el
alo nu i iu dels alimen s, sinó que mol es e-
gades es paguen ca s els alimen s ics en uni-
a s nu i es i ba a els que no en enen an es.
Un exemple acla i à millo el que diem. Ac-
ualmen la ga o a es paga a 20 pesse es els
100 quilos ; el mo esc o bla de mo o a 42*50 ;
l'o di a 35*50 ; la polpa de emola xa del país
a 29*50, i les a es a 50.
¿
Quin és el p eu de
la uni a nu i i a d'aques s alimen s? No hem
de e més que di idi les pesse es que cos a
cada alimen pel nomb e d'uni a s nu i i es.
Aques es segons la aula exposada més amun
és de 71*7 pe la ga o a, 81*5 pel mo esc o bla
de mo o, 72 pe l'o di, 51*9 pe la polpa i 66'6
pe les a es.
Així, la uni a nu i i a, que és el que in e-
essa al amade , cos a à ¡
Pe la ga o a a
0*27
pesse es.
Pel bla de mo o a o'^ó pesse es.
Pe l'o di a
0*49
pesse es.
Pe la polpa a
0*57
pesse es.
Pe les a es a
0*75
pesse es.
Com po eu e's, la uni a nu i i a de la ga -
o a és la més ba a a de o es ; la del mo esc i
la de polpa de emola xa esul en a doble p eu i
la de les a es, és es egades més ca a.
La ga o a poguen -se dona i u ada a la
mida que es ol i ins i o en a ina, i pe al-
a pa , esul an ésse el pinso de més baix
p eu, ens pe men en aconsella els amade s
que l'in odueixin en les acions.
M. ROSSELL 1 VILA