Garrofa en l'alimentació del bestiar

104A(,Riei;i.TURA I RAMADKRIA de p essa, si Na Concepció Sayas no hagués in- gu la sensibili a mol ajinada, degu a una lla - ga educació musical (p ime p emi al Conse a- o i del Liceu). Fou, sens cap mena de dub e, l'aplicació d'aques a sensibili a als a e s econò- mics, que pe me é la àpida ans o mació del mas Ise n. A ui, el mas Iseni, és una àb ica de llei, una àb ica de conills i una àb ica d'ous. Pe ò éis in e media is pe cebeixen una pa icipació des- p opo cionada a llu eball. Aques obs acle és immedia amen , ençu . El mas Ise n posa una bo iga a Vic, on en un gi an d'ulls ac edi en i '¡•alo en degudamen els p oduc es. Aques s, si és possible, cal que la ma eixa masia els ans- o mi a l'ex em. Així, els mile s de conills que es p odueixen i es sac i iquen allà ma eix, llu s pells són objec e d'una ia i ¡Ics millo s s'ado- ben, i un cop lles es, són enudes a la bo iga. Veus ací una mane a d'ob eni un endimen es o qua e egades més g os que de cos um. No se à pe demés di , que en e l'explo ació cuni- cula lli ha >la amdsa aça Cas o Rex, de la qual el comU d'Aubigny ha con ia a l'esmen ada se- nyo a la ep esen ació pe a la enda a Ca alu- nya, València i Balea s. La asca de Na Concepció Sayós ¿s ealmen abassegado a, puix que ul a les seises ac i i a s indus i úhs i me can í oles no ha pas descu a les obligacions d'esposa i ma e de nomb osos ills, ¡..'únic pe judica — « ll a di ho— ha es a la música. La ga o a en l'alimen ació del bes ia Qües ió p è ia L 'alimen ació cons i ueix la base p incipal de l'explo ació del bes ia . Pe a que una ex- plo ació endeixi un in e ès ele a , és indispen- sable que la ació sigui a baix p eu. Una ali- men ació ca a sol ésse semp e an ieconòmica. Opo uni a de la ga o a En les ac uals ci cums àncies l'alimen ació econòmica de l'animal es a di ícil. El mo esc 0 bla de mo o, que cons i ueix la base de l'en- g eixamsn del po c ; la polpa de emola xa que o ma pa de la ació de la aca lle e a, i els di- e sos ce eals que s'u ili zen pe a l'alimen ació de les di e en s espècies animals s'han posa a p eus an al s que, o els negocis de bes ia es eali za an amb pè dua o els amade s es eu an obliga s a ce ca un o més alimen s que aba a- eixin la ació. Un d'aques s alimen s és la ga o a. Pe al d'« i a con usions, di em que ens e e im al ui às l'a b e que es cul i a a la cos a medi- e ània (Cc o onia siliqüa), i no a les g aneó, del olum de les eces, que es con een a les e- gions cen als de la Península, de nom cien í ic, F. um monan hus. La di e ència de p eu exis en en e la ga - o a i les g anes de ce eals (bla de mo o, ci ada, o di), les. Ileguminos2s ( a es, a ons), i els esi- dus indus ials ( u os, polpa de emola xa, des- pulles) obliguen a conside a aques alimen i eu e si és ac ible in odui -lo no ma'men en les acions de les dis in es espècies de bes ia . Composció química de la ga o a La composició química d'un alimen cons i- uei'x el p incipal indici pe a sabe el alo nu- i iu del ma eix. Temps en e a, abans de eali za unes expe- iències d'alimen ació amb ga o a, enca egà- em al Labo a o i d'Anàlisi químic de la Man- comuni a , l'anàlisi de di e ses mos es de ga - o a, amb sepa ació del ga o í. L'anàlisi donà el següen esul a : Humi a Cend es P o eïna G assa Cel·lulosa . . . . Suc e Ex ac i us no ni ogena s. . l'es de les lla- o s o ga o í C e n I7'i6 •lM 4'64 -'16 4'77 36*10 24'47 8'3S IOO'OO CLÀSSIC OH Ma i p i |6'O5 2'34 4'8o "'73 5'86 32'7O 27'6g 8'83 ioo'oo Xip e I2'9.1 2*70 4'45 l'68 4'58 33*7° 3°'o8 8'36 IOO'OO GARKOFA Ki iqa |6'86 2*54 4'3* l'go 5'33 3''85 28'4O 8'8o ioo'oo K..;a I3'88 2'6S 4'64 I'42 5*99 32*70 23'92 S'8o ioo'oo 4'48 o'75 (,'85 27*90 2628 8*21 IOO'OO AGRICULTURA 1 RAMADERIA105 La composició mi jana d'aques es mos es de ga o a és : ma è ia ni ogenada 0 p o eïna, 4^5 ; ma è ia g assa, i'6; ma è ia hid oca bonada, 59'4 ; cel·lulosa, 5*5. Compa an aques a composició amb la dels ali- men s més usuals que es donen al bes ia , eu- em que la ga o a ocupa un lloc bonic. Ga o a .... Mo ese .... Polpa emola xa . O di . . Ci ada .... Fa es Segones . ... l'í"!' 111.! 4'5 9'9 8'i q'4 io'3 ¿5'4 25'O . asjn T6 4'4 o'6 2'I 4'8 l'5 4'1 Hid a*. 59'4 69'2 58'5 67'8 58'2 48-5 53'5 (•«Nulos;) 5'5 2'2 ¡7'6 • VQ 10*3 7'i 7'2 Si aques es xi es les eduïm en e mes p àc- ics, els quals, pe comodi a , podem p end e els alo s midó de. Kelne , ind em que la àlua dels alimen s ci a s po ep esen a -se pe la se- güen escala : Mo ese o bla de mo o . . 81'5 O di 72*0 Ga o a 71'7 Fa es 66 6 Segones 6o'o Ci ada 59'7 Polpa de emola xa . . . 51'9 Es po di que, o a del bla de mo o, cap al- e alimen a an a ja la ga o a, i les a es, se- gones, ci ada i polpa es an més a all. L'o di é, p àc icamen , un alo igual a la ga o a. Fo ma en què s'ha de dona la ga o a La ga o a ins a poc emps s'ha ia adminis- a als animals, na u almen . Cal excep ua al- gunes emp eses de anspo impo an s que dis- posa en de màquines d'aixa a ga o a. La ga o a donada al na u al p esen a incon- enien s. En p ime lloc po ésse causa à'en- ga o amen , o sigui ob u ació de l'esò ag. Els caps de la eina o a ella pe la se a du esa po- den causa exco iacions i lleuge es in lamacions en la boca. L'ap o i amen d'aques alimen és pa cial, puix en e els caps de la a ella i els ga o ins composen el 10 pe 100 del seu pes, i an els ga o ins com els caps de les a elles no es dige eixen ; es oben en la em a de o s els he bí o s. Pe consegüen hi hau à un posi iu a an- a ge en epa i la ga o a lliu e de ga o ins i de caps de la a ella. Això és, p ecisamen , el què an alguns indus ials, p esen an la ga o a en o mes ap opiades als gus os i necessi a s dels animals. E's ca alls i al es animals de peu odó p e- e eixen la ga o a en osse s del olum d'una a ellana. Les aques, bous, o elles, cab es i co- nills, en osse s del amany d'una eça. Als po cs i als edslls la ga o a se'ls dona à en a ina. La ga o a cu la con ecció de acions La ga o a és un" alimen que es po dona a o a mena d'animals, pe ò és necessa i ad e ' que no po ésse l'únic alimen que composi la ació. Tingui's p esen això ¡ la ga o a és un ali- men ap opia pe a la p oducció de eball, ca- lo i g eix. Pe ò en els animals de c ia i els de c eixemen no ha d'ésse l'a'imcn p incipal, sinó el secunda i. En els animals de eball de peu odó (ca alls, ases i muls) la ga o a és i ha es a l'alimen p e e ible. Els seus bons e ec es són conegu s de o hom. E i can i, no hi ha cap aó que im- pedeixi u ili za aques alimen en els bous de eball, cosa que no es a i deu ia e -se. La unció més impo an que eali zen els ani- mals és la p oducció de calo . To s els animals, e me mig, enen una empe a u a de 37*5 g aus, i aques a calo es a pe combus ió dels alimen s. La mei a , almenys, de la ació que consumei- xen els animals, se eix pe a causa el calò ic necessa i al man enimen de la empe a u a del cos. Així, doncs, qualse ol que sigui la unció econòmica de l'animal, ha de menes e una pa d'alimen s que p oduexin calo , i la ga o a és un alimen mol indica pe aques a unció. La aca lle e a pod ia consumi , no pe a e lle , sinó pe a ajuda a la unció calo í ica, uns 6 quilos de ga o a dia is, i aques alimen po- d ia eemplaça la polpa de emola xa, com am- bé ce es g anes de ce eals. La in oducció de la ga o a en les aque ics ep esen a ia al cap de l'any un es al i mol impo an . En la ec ia de edells, la ga o a pod ia o - ma la e ce a pa del pinso, com igualmen en la ec ia ds pol es. To es les explo acions d'eng eixemen , com són eng eixemen s de bous i aques, o elles i po cs, la ga o a hau ia de cons i ui l'alimen p incipal. En Ics coma ques p oduc o es de ga - o a, com la del Camp de Ta agona, aques alimen , de mol s anys, en a a la ació del po c. Igno an els esul a s que dona a la ga o a en loóAGRICULTURA I RAMADERIA l'eng eixemen del po c i conside an que podia ésse un alimen d'impo ància, en 1922, a les comlinea de l'Kscola Supe io d'Ag icul u a eng eixà em es po cs en la ació dels quals hi en a a la ga o a. Abans de comença l'expe- iència opà em amb una g an di icul a . Cap molí dels que isi à em es olgué comp ome e a con e i la ga o a en a ina. De mane a que la ga o a hagué de subminis a -se en osse s g ossos com a ons. Aques incon enien ens p i- à de dona o a la quan i a de ga o a que de- si jà em. L'eng eixamen començà pel desemb e i acabà pel juliol, o sigui que du à se mesos. Du an aqes emps la ació es modi icà cinc egades. La p ime a ació cons a a de 6 pa s de a es, 1 de mo esc i 4 de ga o a ; la segona, 9 pa s de a es i mo esc i 6 de ga o a ; la e ce a 7 i 3 de ga o a ; la qua a 14 i 33, i la cinquena 15 i 3. Un mes abans de ma a els po cs la p opo - ció de ga o a enca a s'hagué de ebaixa més. Si, com en l'ac uali a , s'hagués pogu dispo- sa de ga o a en a ina, la quan i a que d'a- ques alimen en a a a la ació hau ia es a al- menys doble. Pe ò succeïa que el bla de mo o i les a es e en dona s en a ina i així que la a- ció s'augmen a a o , els animals es menja en la a ina i deixa en els osse s de ga o a. Això no succeeix quan la ga o a es dóna en a ina, com hem ingu ocasió de cons a a pa icula - men en unes explo acions po cines di igides pe nosal es. Els po cells objec e de l'expe iència pesa en o s es quan en a en a les co alines 44*5 qui- los. Al inal de l'eng eixamen el pes iu dels es po cs e a de 335*5 quilos. Aques eng eixa- men epo à una ganancia ne a de 173*74 pes- se es, o sigui que el capi al emp a endí un in e ès anual de 29 pe 100. És e iden que la ga o a, essen semp e a més baix p eu que la majo ia d'alimen s, espe- cialmen el bla de mo o, la ganancia d'aques en- g eix hau ia es a més impo an , si la ga o a hagués pogu en a amb més quan i a en la ació, és a di , ha e -la pogu dona en a ina. Alimen als quals la ga o a po subs i ui ' La ga o a pe l'analogia de composició quí- mica que é amb el mo esc o bla de mo o, l'o di i la polpa de emola xa po subs i ui a an a - josamen aques s alimen s, i en a en la con- ecció de acions pe a o a mena d'animals, semp e que les necessi a s de p o eïna que exi- geix la c eixença dels animals i la p oducció de lle siguin degudamen a eses. A ¿quin p eu esul a la ga o a? El me ca es ableix uns p eus esul an s de la llei de l'o e a i la demanda. Pe ò el amade quan hagi de comp a ali- men s, s'ha de guia pe al es no mes a més de les que egeixen el me ca . No o s els alimen s enen el ma eix alo nu- i iu i pe consegüen uns són millo s que al- es. Pe aons que no són del cas exposa , els p eus dels me ca s no semp e conco den amb el alo nu i iu dels alimen s, sinó que mol es e- gades es paguen ca s els alimen s ics en uni- a s nu i es i ba a els que no en enen an es. Un exemple acla i à millo el que diem. Ac- ualmen la ga o a es paga a 20 pesse es els 100 quilos ; el mo esc o bla de mo o a 42*50 ; l'o di a 35*50 ; la polpa de emola xa del país a 29*50, i les a es a 50. ¿ Quin és el p eu de la uni a nu i i a d'aques s alimen s? No hem de e més que di idi les pesse es que cos a cada alimen pel nomb e d'uni a s nu i i es. Aques es segons la aula exposada més amun és de 71*7 pe la ga o a, 81*5 pel mo esc o bla de mo o, 72 pe l'o di, 51*9 pe la polpa i 66'6 pe les a es. Així, la uni a nu i i a, que és el que in e- essa al amade , cos a à ¡ Pe la ga o a a 0*27 pesse es. Pel bla de mo o a o'^ó pesse es. Pe l'o di a 0*49 pesse es. Pe la polpa a 0*57 pesse es. Pe les a es a 0*75 pesse es. Com po eu e's, la uni a nu i i a de la ga - o a és la més ba a a de o es ; la del mo esc i la de polpa de emola xa esul en a doble p eu i la de les a es, és es egades més ca a. La ga o a poguen -se dona i u ada a la mida que es ol i ins i o en a ina, i pe al- a pa , esul an ésse el pinso de més baix p eu, ens pe men en aconsella els amade s que l'in odueixin en les acions. M. ROSSELL 1 VILA